Accés més ràpid que el navegador!
171 les relacions: Ab urbe condita, Alamans, Algarve, Arevacs, Astorga, Asturica Augusta, August, Ausetans, Autrígons, Òstia, Balears (província romana), Bastetans, Bàrcino, Bètica, Berons, Bracara Augusta, Bràcars, Britànnia, Burgos, Calagurris, Canibalisme, Caristis, Carpetans, Carpetània, Cartagena, Cartaginense, Castel·lans, Castella - la Manxa, Càntabres, Cèsar, Cònvenes, Celtes, Celtibers, Censor romà, Ceretans, Cesaraugusta, Cessetans, Claudi, Claudi II el Gòtic, Claudi Ptolemeu, Clunia, Comenge, Conquesta romana d'Hispània, Contestans, Deitans, Ebre, Edetans, Emboscada, Era Hispànica, Esclavitud, ..., Estrabó, Francs, Fundació de Roma, Gai Hostili Mancí, Galaics, Galícia, Gal·lècia, Gàl·lia Narbonesa, Gens (família), Gneu Calpurni Pisó (governador), Gneu Pompeu Magne, Guadalquivir, Guadiana, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Hispània Ulterior, Iacetans, Ilercavons, Ilerda, Ilergets, Illes Balears, Imperi Romà, Indicets, Ingenu, Iuliobriga, Juli Cèsar, Lacetans, Laietans, Lauro, Lèpid el triumvir, Llatí, Llista de poblacions ibèriques de Catalunya, Lobetans, Lucenses, Luci Corneli Sul·la, Luci Mummi, Luci Sergi Catilina, Lucus Augusti, Lugdúnum, Lugo, Lusitània, Lusons, Macedònia (província romana), Mannheim, Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC), Marc Emili Lèpid Porcina, Marc Popil·li Lenat (cònsol 139 aC), Massiena, Mèsia, Múrcia, Metz, Miño, Muralla romana de Barcelona, Nòrica, Numància (Hispània), Oretans, País Valencià, Palatinat (regió), Palència, Pannònia, París, Pèrsia, Pòstum I, Pelèndons, Península Ibèrica, Pidna, Pirineus, Plini el Vell, Pomponi Mela, Pretor, Província, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Qüestor, Quades, Quint Cecili Metel Macedònic, Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC), Quint Fabi Màxim Emilià, Quint Fabi Màxim Servilià, Quint Fulvi Nobílior, Quint Pompeu Rufus, Quint Sertori, Rècia, Regne de Macedònia, Reims, Renània, Sagunt, Sàrmates, Seurri, Tajo, Tàrraco, Termància, Tiberi, Trebonià Gal, Turdetans, Turmogues, Vacceus, Vascons, Vàrduls, Vennenses, Vespasià, Vetili, Vetons, Viriat, 1 de gener, 13 de gener, 15 de març, 2 d'agost, 253, 254, 255, 257, 258, 259, 260, 261, 262, 266, 270, 276, 279. Ampliar l'índex (121 més) »
Ab urbe condita
Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.
Nou!!: Hispània Citerior і Ab urbe condita · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Hispània Citerior і Alamans · Veure més »
Algarve
LAlgarve és una regió i antiga província més meridional de Portugal continental, amb capital a Faro.
Nou!!: Hispània Citerior і Algarve · Veure més »
Arevacs
Els arevacs (en llatí Arevaci en grec antic Ἀρεουάκοι) eren la tribu més poderosa dels celtibers de la província Tarraconense.
Nou!!: Hispània Citerior і Arevacs · Veure més »
Astorga
Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.
Nou!!: Hispània Citerior і Astorga · Veure més »
Asturica Augusta
Asturica Augusta va ser una ciutat romana al territori dels asturs, que correspon a l'actual Astorga, a la província de Lleó.
Nou!!: Hispània Citerior і Asturica Augusta · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Hispània Citerior і August · Veure més »
Ausetans
Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.
Nou!!: Hispània Citerior і Ausetans · Veure més »
Autrígons
Els autrígons (llatí Autrigones) foren un poble probablement celta o celtitzat i més tard iberitzat de la província romana de la Tarraconense, que ocupava la part occidental de les províncies actuals de Biscaia i Àlaba, i una part de Burgos fins a Briviesca.
Nou!!: Hispània Citerior і Autrígons · Veure més »
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Nou!!: Hispània Citerior і Òstia · Veure més »
Balears (província romana)
Divisió provincial de Dioclecià del 298, amb sis províncies a les quals s'afegeix la ''Tingitana'' per constituir la ''Diòcesis Hispaniarum''. Balears fou un província romana creada el dC que comprenia les Illes Gimnèsies i les Pitiüses.
Nou!!: Hispània Citerior і Balears (província romana) · Veure més »
Bastetans
Els bastetans (en llatí bastetani, bastitani i també bastuli, en grec antic Βαστητανοί, Βαστιτανοί, Βαστοῦλοι) eren un poble de la Hispània Bètica que, segons Estrabó, habitaven la costa sud entre Gibraltar i Barea (a l'est) i arribaven fins a l'Orospeda cap a l'interior.
Nou!!: Hispània Citerior і Bastetans · Veure més »
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Hispània Citerior і Bàrcino · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Hispània Citerior і Bètica · Veure més »
Berons
Els berons (llatí: Berones o Verones) foren un poble del nord de la Tarraconense, a la part alta de l'Ebre, que ocupava una regió equivalent a la Rioja i Burgos.
Nou!!: Hispània Citerior і Berons · Veure més »
Bracara Augusta
Bracara Augusta (o Augusta Bracara), actual Braga, va ser una ciutat del nord-oest d'Hispània, a la província Tarraconense, capital dels Bràcars, que vivien entre els rius Duirus (Duero) i Minus.
Nou!!: Hispània Citerior і Bracara Augusta · Veure més »
Bràcars
Els bràcars o galaics bràcars (llatí: Bracari o Gallaeci/Callaeci Bracari) eren els pobles celtes que habitaven la part sud de la província romana de Gal·lècia (Gallaecia).
Nou!!: Hispània Citerior і Bràcars · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Hispània Citerior і Britànnia · Veure més »
Burgos
Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.
Nou!!: Hispània Citerior і Burgos · Veure més »
Calagurris
Calagurris (actual Calahorra) fou una ciutat dels vascons a la Hispània Tarraconense.
Nou!!: Hispània Citerior і Calagurris · Veure més »
Canibalisme
Canibalisme al Brasil, descrit per Hans Staden (1557) "Dona caníbal", escultura en vori de Leonhard Kern (c. 1650). El canibalisme és la pràctica d'alguns animals consistent a alimentar-se d'individus de la mateixa espècie.
Nou!!: Hispània Citerior і Canibalisme · Veure més »
Caristis
Els caristis (llatí: Caristii) foren un poble celtitzat i més tard iberitzat, probablement originat per una fracció o tribu dels càntabres, que vivien des del Nervión al Deba, i pel sud dominaven una part del nord i oest d'Àlaba.
Nou!!: Hispània Citerior і Caristis · Veure més »
Carpetans
Els carpetans (llatí Carpetani) varen ser un grup preromà considerat com un dels diversos pobles celtes que habitaven l'oest i el nord de la península Ibèrica.
Nou!!: Hispània Citerior і Carpetans · Veure més »
Carpetània
Carpetània fou el nom d'una regió d'Hispània habitada pels carpetans, un poble celta establert a les muntanyes de Toledo, el riu Guadiana i la serra d'Alcaraz, abraçant zones de les modernes comunitats autònomes de Madrid i Castella-la Manxa.
Nou!!: Hispània Citerior і Carpetània · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Hispània Citerior і Cartagena · Veure més »
Cartaginense
La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.
Nou!!: Hispània Citerior і Cartaginense · Veure més »
Castel·lans
Els castel·lans (Καστελλανοὶ) és un suposat poble iber de la Tarraconense al sud dels Pirineus.
Nou!!: Hispània Citerior і Castel·lans · Veure més »
Castella - la Manxa
Castella-la Manxa (oficialment en castellà, Castilla-La Mancha) és una comunitat autònoma d'Espanya, establerta d'acord amb el seu Estatut d'Autonomia i la Constitució espanyola.
Nou!!: Hispània Citerior і Castella - la Manxa · Veure més »
Càntabres
Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.
Nou!!: Hispània Citerior і Càntabres · Veure més »
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Nou!!: Hispània Citerior і Cèsar · Veure més »
Cònvenes
Els cònvenes (en Convĕnae; en Κονουέναι) van ser un poble aquità que habitava a la part nord dels Pirineus occidentals.
Nou!!: Hispània Citerior і Cònvenes · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Hispània Citerior і Celtes · Veure més »
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Nou!!: Hispània Citerior і Celtibers · Veure més »
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Nou!!: Hispània Citerior і Censor romà · Veure més »
Ceretans
Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.
Nou!!: Hispània Citerior і Ceretans · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Hispània Citerior і Cesaraugusta · Veure més »
Cessetans
Els cessetans o cossetans (Cessetani, Κοσσητανοὶ) foren una tribu ibèrica que habitava a la Tarraconense entorn de la ciutat de Tàrraco.
Nou!!: Hispània Citerior і Cessetans · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Hispània Citerior і Claudi · Veure més »
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Nou!!: Hispània Citerior і Claudi II el Gòtic · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Hispània Citerior і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Clunia
Ruïnes de Clunia La Colonia Clunia Sulpicia és una ciutat romana situada a l'Alto de Castro, a més de 1.000 msnm, entre els municipis de Coruña del Conde i Peñalba de Castro, al Sud de la província de Burgos (Castella i Lleó).
Nou!!: Hispània Citerior і Clunia · Veure més »
Comenge
Comenge (en occità gascó, Comenge) és una regió històrica d'Occitània, situada entre el País de Foix i Bigorra, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Hispània Citerior і Comenge · Veure més »
Conquesta romana d'Hispània
La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.
Nou!!: Hispània Citerior і Conquesta romana d'Hispània · Veure més »
Contestans
Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.
Nou!!: Hispània Citerior і Contestans · Veure més »
Deitans
Els deitans són una tribu ibera que ocupava gairebé la totalitat de l'actual Regió de Múrcia, part oriental d'Albacete, Elx i la plana d'Alacant.
Nou!!: Hispània Citerior і Deitans · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Hispània Citerior і Ebre · Veure més »
Edetans
Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.
Nou!!: Hispània Citerior і Edetans · Veure més »
Emboscada
Emboscada Una emboscada és una tàctica militar consistent en un atac basat en la sorpresa sobre un element enemic que es troba en moviment o ocupant una posició de manera temporal.
Nou!!: Hispània Citerior і Emboscada · Veure més »
Era Hispànica
Lera hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el i emprada fins al, segons els regnes, que s'adoptà el sistema Anno Domini.
Nou!!: Hispània Citerior і Era Hispànica · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Hispània Citerior і Esclavitud · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Hispània Citerior і Estrabó · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Hispània Citerior і Francs · Veure més »
Fundació de Roma
La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del.
Nou!!: Hispània Citerior і Fundació de Roma · Veure més »
Gai Hostili Mancí
Gai Hostili Mancí (en llatí Caius Hostilius Mancinus) era probablement germà de Luci Hostili Mancí (Lucius Hostilius Mancinus).
Nou!!: Hispània Citerior і Gai Hostili Mancí · Veure més »
Galaics
Els galaics (llatí Gallaeci) eren els habitants de la província romana de Gal·lècia, avui Galícia part del nord de Portugal, Astúries i la Província de Lleó.
Nou!!: Hispània Citerior і Galaics · Veure més »
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Hispània Citerior і Galícia · Veure més »
Gal·lècia
La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.
Nou!!: Hispània Citerior і Gal·lècia · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Hispània Citerior і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gens (família)
La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.
Nou!!: Hispània Citerior і Gens (família) · Veure més »
Gneu Calpurni Pisó (governador)
Gneu Calpurni Pisó (en llatí Cnaeus Calpurnius Piso) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Hispània Citerior і Gneu Calpurni Pisó (governador) · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Hispània Citerior і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Guadalquivir
El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).
Nou!!: Hispània Citerior і Guadalquivir · Veure més »
Guadiana
El Guadiana és un dels rius més importants de la península Ibèrica.
Nou!!: Hispània Citerior і Guadiana · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Hispània Citerior і Hispània · Veure més »
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Nou!!: Hispània Citerior і Hispània Citerior · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Hispània Citerior і Hispània Tarraconense · Veure més »
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Nou!!: Hispània Citerior і Hispània Ulterior · Veure més »
Iacetans
Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.
Nou!!: Hispània Citerior і Iacetans · Veure més »
Ilercavons
Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.
Nou!!: Hispània Citerior і Ilercavons · Veure més »
Ilerda
Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com a Atanagrum.
Nou!!: Hispània Citerior і Ilerda · Veure més »
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Nou!!: Hispània Citerior і Ilergets · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Hispània Citerior і Illes Balears · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Hispània Citerior і Imperi Romà · Veure més »
Indicets
Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.
Nou!!: Hispània Citerior і Indicets · Veure més »
Ingenu
Ingenu (en llatí Ingenuus) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió relaciona a la Història Augusta.
Nou!!: Hispània Citerior і Ingenu · Veure més »
Iuliobriga
Casa de los Morillos Iuliobriga (en grec antic Ἰουλιόβριγα) era la principal ciutat dels càntabres de la Tarraconense.
Nou!!: Hispània Citerior і Iuliobriga · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Hispània Citerior і Juli Cèsar · Veure més »
Lacetans
Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.
Nou!!: Hispània Citerior і Lacetans · Veure més »
Laietans
Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.
Nou!!: Hispània Citerior і Laietans · Veure més »
Lauro
Lauro o Lauró (Lauro, Λαυρών, en ibèric) fou una antiga població primer ibèrica i després romana de la Península Ibèrica, coneguda per diverses fonts però de localització incerta.
Nou!!: Hispània Citerior і Lauro · Veure més »
Lèpid el triumvir
Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.
Nou!!: Hispània Citerior і Lèpid el triumvir · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Hispània Citerior і Llatí · Veure més »
Llista de poblacions ibèriques de Catalunya
Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Hispània Citerior і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya · Veure més »
Lobetans
Els lobetans (en llatí Lobetani, en grec antic Λωβητανοί) eren un poble del nord-est de la Tarraconense, a l'oest del País Valencià o a l'est d'Aragó.
Nou!!: Hispània Citerior і Lobetans · Veure més »
Lucenses
Els galaics lucenses (llatí: Callaïci o Gallaeci Lucenses) eren els pobles celtes que habitaven la part nord de la província romana de Gal·lècia.
Nou!!: Hispània Citerior і Lucenses · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Hispània Citerior і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Luci Mummi
Luci Mummi (en Lucius Mummius) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Hispània Citerior і Luci Mummi · Veure més »
Luci Sergi Catilina
Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.
Nou!!: Hispània Citerior і Luci Sergi Catilina · Veure més »
Lucus Augusti
Lucus Augusti (Λοῦκος Λὐγούστον, Bosc Sagrat d'August), moderna Lugo, era una ciutat al centre de Gal·lècia fundada per Paulus Fabi Màxim.
Nou!!: Hispània Citerior і Lucus Augusti · Veure més »
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Nou!!: Hispània Citerior і Lugdúnum · Veure més »
Lugo
Lugo (en llatí anomenada Lucus Augusti) és un municipi i una ciutat gallega d'origen romà (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli celta), fundada l'any 25 aC per Paul·le Fabi Màxim i banyada pel riu Miño.
Nou!!: Hispània Citerior і Lugo · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Hispània Citerior і Lusitània · Veure més »
Lusons
Els lusons (en llatí Lusones, en grec antic Λούσωνες) formaven la més petita de les tribus en les que eren dividits els celtibers.
Nou!!: Hispània Citerior і Lusons · Veure més »
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Nou!!: Hispània Citerior і Macedònia (província romana) · Veure més »
Mannheim
Mannheim és una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Baden-Württemberg.
Nou!!: Hispània Citerior і Mannheim · Veure més »
Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC)
Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) era fill del cònsol romà de l'any 196 aC Marc Claudi Marcel IV.
Nou!!: Hispània Citerior і Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC) · Veure més »
Marc Emili Lèpid Porcina
Marc Emili Lèpid Porcina (en llatí Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus Porcina) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Hispània Citerior і Marc Emili Lèpid Porcina · Veure més »
Marc Popil·li Lenat (cònsol 139 aC)
Marc Popil·li Lenat (Marcus Popillius M. f. P. n. Laenas) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Hispània Citerior і Marc Popil·li Lenat (cònsol 139 aC) · Veure més »
Massiena
Massiena fou una ciutat esmentada per Avienus a la costa sud de la Tarraconense, entre el Cap de Palos i el cap de Gata.
Nou!!: Hispània Citerior і Massiena · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Hispània Citerior і Mèsia · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: Hispània Citerior і Múrcia · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Hispània Citerior і Metz · Veure més »
Miño
El Miño (o Minho en portuguès) és un riu del nord-oest de la península Ibèrica que circula per l'interior de Galícia i en els seus darrers quilòmetres fa de frontera entre Espanya i Portugal per acabar desembocant a l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Hispània Citerior і Miño · Veure més »
Muralla romana de Barcelona
La Muralla romana de Barcelona és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Nou!!: Hispània Citerior і Muralla romana de Barcelona · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Hispània Citerior і Nòrica · Veure més »
Numància (Hispània)
Numància (en llatí Numantia) fou una ciutat d'Hispània capital dels arevacs (Plini la situa al país dels pelèndons, però tots els altres autors la situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense).
Nou!!: Hispània Citerior і Numància (Hispània) · Veure més »
Oretans
Els oretans (en llatí Oretani, en grec antic Ὠρητανοί) eren un poble iber del sud d'Hispània que vivien a l'est de la Bètica fins a Cartago Nova i al nord fins més enllà del riu Anas (actual Guadiana).
Nou!!: Hispània Citerior і Oretans · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Hispània Citerior і País Valencià · Veure més »
Palatinat (regió)
Localització del Palatinat a l'estat de Renània-Palatinat El Palatinat (Pfalz en alemany, Palz en "pfälzisch"), històricament anomenat Palatinat Electoral (Kurpfalz) o Palatinat del Rin (Rheinpfalz), és una regió al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: Hispània Citerior і Palatinat (regió) · Veure més »
Palència
Palència (en castellà Palencia) és una ciutat de Castella i Lleó, a Espanya, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Hispània Citerior і Palència · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Hispània Citerior і Pannònia · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Hispània Citerior і París · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Hispània Citerior і Pèrsia · Veure més »
Pòstum I
Marc Cassià Latini Pòstum (Marcus Cassianius Latinius Postumus; ? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta.
Nou!!: Hispània Citerior і Pòstum I · Veure més »
Pelèndons
Els pelèndons (llatí: Pellendones) foren un poble celtiber de la Tarraconense, a les fonts del Duero i l'Ebre, a l'est dels arevacs.
Nou!!: Hispània Citerior і Pelèndons · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Hispània Citerior і Península Ibèrica · Veure més »
Pidna
Pidna (Pydna) era una ciutat de la costa de Pièria al golf Termaic.
Nou!!: Hispània Citerior і Pidna · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Hispània Citerior і Pirineus · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Hispània Citerior і Plini el Vell · Veure més »
Pomponi Mela
Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.
Nou!!: Hispània Citerior і Pomponi Mela · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: Hispània Citerior і Pretor · Veure més »
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Nou!!: Hispània Citerior і Província · Veure més »
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Nou!!: Hispània Citerior і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Hispània Citerior і Qüestor · Veure més »
Quades
Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.
Nou!!: Hispània Citerior і Quades · Veure més »
Quint Cecili Metel Macedònic
Quint Cecili Metel Macedoni (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus) va ser un magistrat romà, fill de ''Quintus Caecilius L. F. L. N. Metellus''.
Nou!!: Hispània Citerior і Quint Cecili Metel Macedònic · Veure més »
Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC)
Quint Cecili Meteli Nepot (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Hispània Citerior і Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC) · Veure més »
Quint Fabi Màxim Emilià
Quint Fabi Màxim Emilià (en llatí Quintus Fabius Q. F. Q. N. Maximus Emilianus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Hispània Citerior і Quint Fabi Màxim Emilià · Veure més »
Quint Fabi Màxim Servilià
Quint Fabi Màxim Servilià (en Quintus Fabius Maximus Servilianus) era fill de Gneu Servili Cepió.
Nou!!: Hispània Citerior і Quint Fabi Màxim Servilià · Veure més »
Quint Fulvi Nobílior
Quint Fulvi Nobílior (en llatí Quintus Fulvius M. F. M. N. Nobilior) va ser un magistrat romà del segle II aC.
Nou!!: Hispània Citerior і Quint Fulvi Nobílior · Veure més »
Quint Pompeu Rufus
* Quint Pompeu Rufus (cònsol), possible fill de Pompeu i net de Quint Pompeu, cònsol el 88 aC.
Nou!!: Hispània Citerior і Quint Pompeu Rufus · Veure més »
Quint Sertori
Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Nou!!: Hispània Citerior і Quint Sertori · Veure més »
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Hispània Citerior і Rècia · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Hispània Citerior і Regne de Macedònia · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Hispània Citerior і Reims · Veure més »
Renània
La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.
Nou!!: Hispània Citerior і Renània · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Hispània Citerior і Sagunt · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Hispània Citerior і Sàrmates · Veure més »
Seurri
Els seurri o seburri (en llatí seurri o seburri, en grec antic Σεβουρροί o Σεουρροί) eren un poble del nord-oest de la Tarraconense, a la vora del riu Minius (Miño), probablement una tribu dels gallaici bracarii.
Nou!!: Hispània Citerior і Seurri · Veure més »
Tajo
El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.
Nou!!: Hispània Citerior і Tajo · Veure més »
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Nou!!: Hispània Citerior і Tàrraco · Veure més »
Termància
Termància o Emília Materna Termància, en llatí, Aemilia Materna Thermantia va ser una dama romana, la segona esposa de Flavi Honori, emperador romà d'Occident.
Nou!!: Hispània Citerior і Termància · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Hispània Citerior і Tiberi · Veure més »
Trebonià Gal
Gai Vibi Trebonià Gal (en Gaius Vibius Trebonianus Gallus) fou un emperador romà del 251 al 253.
Nou!!: Hispània Citerior і Trebonià Gal · Veure més »
Turdetans
Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.
Nou!!: Hispània Citerior і Turdetans · Veure més »
Turmogues
Els turmogues (llatí: Turmogi o Turmodigi, grec Μούρβογοι) foren un poble de la Tarraconense situat al sud dels càntabres.
Nou!!: Hispània Citerior і Turmogues · Veure més »
Vacceus
Excavació d'un jaciment arqueològic dels vacceus prop de Pintia Els vacceus (en llatí Vaccaei) foren un poble de la província Tarraconense a la regió del riu Duero, a la vora del riu Esla.
Nou!!: Hispània Citerior і Vacceus · Veure més »
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Nou!!: Hispània Citerior і Vascons · Veure més »
Vàrduls
Els vàrduls (llatí: Varduli) foren un poble celtitzat que ocupà la major part de l'actual província de Guipúscoa (la part del nord-est de la província era poblada pels vascons), i la part oriental d'Àlaba, a la província Tarraconense.
Nou!!: Hispània Citerior і Vàrduls · Veure més »
Vennenses
Els vennenses eren una tribu del poble dels càntabres, que vivien a la província de la Hispània Tarraconense, a l'actual regió de Cantàbria, segons diu Plini el Vell a la Naturalis Historia.
Nou!!: Hispània Citerior і Vennenses · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Hispània Citerior і Vespasià · Veure més »
Vetili
Gai Vetili o Marc Vetili (Caius o Marcus Vetilius) fou pretor el 147 aC i va lluitar a Hispània contra Viriat a la guerra lusitana.
Nou!!: Hispània Citerior і Vetili · Veure més »
Vetons
Altar d'Ulaca Els vetons (en llatí Vettones) foren un poble probablement celta de la província de la Lusitània esmentats per diversos escriptors entre ells Cèsar i Plini.
Nou!!: Hispània Citerior і Vetons · Veure més »
Viriat
Viriat, en llatí Viriathus o Viriatus, (180 aC -139 aC) va ser el principal cabdill de la tribu lusitana que va fer front a l'expansió de Roma en bona part dels territoris dels actuals d'Extremadura (Espanya) i Portugal, entre les conques del Tejo i el Guadiana.
Nou!!: Hispània Citerior і Viriat · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Hispània Citerior і 1 de gener · Veure més »
13 de gener
El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Hispània Citerior і 13 de gener · Veure més »
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hispània Citerior і 15 de març · Veure més »
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hispània Citerior і 2 d'agost · Veure més »
253
El 253 (CCLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Hispània Citerior і 253 · Veure més »
254
El 254 (CCLIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Hispània Citerior і 254 · Veure més »
255
El 255 (CCLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Hispània Citerior і 255 · Veure més »
257
Sense descripció.
Nou!!: Hispània Citerior і 257 · Veure més »
258
El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Hispània Citerior і 258 · Veure més »
259
El 259 (CCLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Hispània Citerior і 259 · Veure més »
260
Sense descripció.
Nou!!: Hispània Citerior і 260 · Veure més »
261
El 261 (CCLXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Hispània Citerior і 261 · Veure més »
262
El 262 fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat antiga.
Nou!!: Hispània Citerior і 262 · Veure més »
266
El 266 (CCLXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Hispània Citerior і 266 · Veure més »
270
El 270 (CCLXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Hispània Citerior і 270 · Veure més »
276
Sense descripció.
Nou!!: Hispània Citerior і 276 · Veure més »
279
El 279 (CCLXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Hispània Citerior і 279 · Veure més »
