Taula de continguts
259 les relacions: Abadia, Abadia de Cluny, Abadia de Iona, Abadia de Sant Pere de Moissac, Abadia de Senhanca, Absidiola, Absis, Ajuntament de Brussel·les, Al-Àndalus, Al-Màsjid al-Haram, Alcàsser (arquitectura), Alemanya, Alfòndec, Alhambra, Alquibla, Alta edat mitjana, Amfiteatre, Anglaterra, Anglosaxons, Aquisgrà, Aquitània, Arc apuntat, Arc de mig punt, Arcbotant, Arquitecte, Arquitectura, Arquitectura índia, Arquitectura carolíngia, Arquitectura d'Itàlia, Arquitectura gòtica, Arquitectura islàmica, Arquitectura medo-persa, Arquitectura normanda, Arquitectura paleocristiana, Arquitectura religiosa, Arquitectura romana antiga, Arquitectura romana d'Orient, Arquitectura romànica, Art asturià, Art carolingi, Art cistercenc, Art clàssic, Art gòtic, Art medieval, Art mossàrab, Art mudèjar, Art otonià, Art preromànic, Art romànic, Atos, ... Ampliar l'índex (209 més) »
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Veure Arquitectura medieval і Abadia
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Veure Arquitectura medieval і Abadia de Cluny
Abadia de Iona
L′abadia de Iona és una abadia a l'illa de Iona, just al costat de l'illa de Mull, a la costa oest d'Escòcia.
Veure Arquitectura medieval і Abadia de Iona
Abadia de Sant Pere de Moissac
L'abadia de Sant Pere de Moissac (en occità: Abadiá de Sant Pèire de Moissac, en francès: Abbaye de Saint-Pierre de Moissac) és un conjunt arquitectònic religiós occità on hi destaquen les seves extraordinàries escultures romàniques.
Veure Arquitectura medieval і Abadia de Sant Pere de Moissac
Abadia de Senhanca
Labadia de Senhanca (nom occità; Sénanque en francès) és un edifici religiós cistercenc prop de la localitat de Gòrda al departament de la Valclusa, a la Provença, Occitània (estat francès).
Veure Arquitectura medieval і Abadia de Senhanca
Absidiola
Absidioles a l'església de Sant Girvés de la Torre de Rialb Una absidiola és un absis secundari o de categoria inferior.
Veure Arquitectura medieval і Absidiola
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Arquitectura medieval і Absis
Ajuntament de Brussel·les
L'Ajuntament de nit L'Ajuntament de Brussel·les és un edifici situat a la Grand Place de Brussel·les, a Bèlgica.
Veure Arquitectura medieval і Ajuntament de Brussel·les
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Arquitectura medieval і Al-Àndalus
Al-Màsjid al-Haram
Al-Màsjid al-Haram (‘la Mesquita Sagrada’), també coneguda com a la Gran Mesquita, és la mesquita més gran del món i està situada a la ciutat de la Meca, a l'Aràbia Saudita.
Veure Arquitectura medieval і Al-Màsjid al-Haram
Alcàsser (arquitectura)
Pati de l'alcàsser de Sevilla Un alcàsser —de l'àrab andalusí alqáṣr, aquest de l'àrab clàssic القصر, al-qaṣr, ‘fortalesa’, ‘palau’, i aquest del llatí castrum, ‘campament’, ‘castell'— és un palau reial fortificat d'una ciutat islàmica que normalment es trobava fora les muralles de la vila.
Veure Arquitectura medieval і Alcàsser (arquitectura)
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Arquitectura medieval і Alemanya
Alfòndec
Pati de l'Almodí de Xàtiva. Sala de contractacions de la Llotja de Mar. Un alfòndec (de l'àrab, ‘hostal’) era l'edifici físic on tenia la seu la cadascun dels consolats de catalans a les diverses ciutats de la Mediterrània on la Corona d'Aragó hi establia un cònsol durant la baixa edat mitjana.
Veure Arquitectura medieval і Alfòndec
Alhambra
LAlhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada (Espanya).
Veure Arquitectura medieval і Alhambra
Alquibla
Mur de l'alquibla, amb el mihrab i el minbar, de la mesquita d'Aqsunqur, al Caire Mapamundi centrat en l'alquibla Lalquibla (de l'àrab) és la direcció o orientació cap on cal fer la pregària islàmica.
Veure Arquitectura medieval і Alquibla
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Veure Arquitectura medieval і Alta edat mitjana
Amfiteatre
El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).
Veure Arquitectura medieval і Amfiteatre
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Arquitectura medieval і Anglaterra
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Veure Arquitectura medieval і Anglosaxons
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Veure Arquitectura medieval і Aquisgrà
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Arquitectura medieval і Aquitània
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Veure Arquitectura medieval і Arc apuntat
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Arquitectura medieval і Arc de mig punt
Arcbotant
1.
Veure Arquitectura medieval і Arcbotant
Arquitecte
Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.
Veure Arquitectura medieval і Arquitecte
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Veure Arquitectura medieval і Arquitectura
Arquitectura índia
L'arquitectura de Índia es basa en la seva història cultura i religió.
Veure Arquitectura medieval і Arquitectura índia
Arquitectura carolíngia
Esbossos de diferents parts de la volta palatina d'Aquisgrà, i un plànol de la planta. Arquitectura carolíngia és la denominació historiogràfica d'una arquitectura desenvolupada durant l'Imperi Carolingi, l'època va ser iniciada per Carlemany (rei dels francs des de 768 i emperador d'Occident des del 800 al 814) i que va acabar amb la mort del seu fill Lluís I el Pietós (840).
Veure Arquitectura medieval і Arquitectura carolíngia
Arquitectura d'Itàlia
llengua.
Veure Arquitectura medieval і Arquitectura d'Itàlia
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Arquitectura medieval і Arquitectura gòtica
Arquitectura islàmica
La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. arxiudata.
Veure Arquitectura medieval і Arquitectura islàmica
Arquitectura medo-persa
Capitell de doble toro del palau de Darío Detall del fris dels arquers del palau de Darios Larquitectura medepersa tracta de les construccions fetes pels habitants de la Mèdia.
Veure Arquitectura medieval і Arquitectura medo-persa
Arquitectura normanda
La nau de la catedral de Durham amb l'ús característic d'arcades arrodonides i les voltes de poca alçada sobre la nau típiques de l'arquitectura normanda L'expressió arquitectura normanda s'empra per a referir-se a l'estil romànic creat pels normands en els diversos territoris en què van exercir el seu domini o la seva influència entre els segles i.
Veure Arquitectura medieval і Arquitectura normanda
Arquitectura paleocristiana
V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.
Veure Arquitectura medieval і Arquitectura paleocristiana
Arquitectura religiosa
Estructures que excedeixen amb escreix la durada de la vida d'un ésser humà perduren en Karnak 3400 anys després de la seva construcció. Larquitectura religiosa s'ocupa del disseny i la construcció dels llocs de culte sagrats o espais de pregària, com ara esglésies, mesquites, stupes, sinagogues, i temples.
Veure Arquitectura medieval і Arquitectura religiosa
Arquitectura romana antiga
Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.
Veure Arquitectura medieval і Arquitectura romana antiga
Arquitectura romana d'Orient
citació.
Veure Arquitectura medieval і Arquitectura romana d'Orient
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Arquitectura medieval і Arquitectura romànica
Art asturià
Església de Santa María del Naranco L'art asturià o preromànic asturià és un estil artístic englobat dins el preromànic, localitzat a la península Ibèrica a la zona adjacent a la mar Cantàbrica que va quedar lliure de l'ocupació musulmana a finals del.
Veure Arquitectura medieval і Art asturià
Art carolingi
Interior de la capella Palatina, a Aquisgrà Lart carolingi és el denominatiu per a la florida artística que, promogut per Carlemany i la seua cort, va donar nova vida a l'art d'Europa occidental que havia arribat a un punt d'extrem esgotament.
Veure Arquitectura medieval і Art carolingi
Art cistercenc
L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.
Veure Arquitectura medieval і Art cistercenc
Art clàssic
Mabuse (1516).''Hermes'' de Praxítel·les, còpia d'època romana de l'original del segle IV a. C. 978-3-506713193. Font citada a Monumenta Paderbornensia Entre les nombroses publicacions erudites destaquen ''Monumenta Germaniae Historica'' o ''Corpus Inscriptionum Latinarum''.
Veure Arquitectura medieval і Art clàssic
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Veure Arquitectura medieval і Art gòtic
Art medieval
Lart medieval és un gran període de la història de l'art que cobreix un llarg període per una enorme extensió espacial.
Veure Arquitectura medieval і Art medieval
Art mossàrab
Lart mossàrab neix a partir de la conquesta cristiana de territoris al nord de la península Ibèrica quan, a partir del, artistes mossàrabs procedents d'al-Àndalus s'hi desplaçaren.
Veure Arquitectura medieval і Art mossàrab
Art mudèjar
Torre mudèjar de la catedral de Terol Palau de l'Aljaferia a Saragossa La Giralda de Sevilla Des del, s'ha considerat que l'art mudèjar és l'art que practicaven, sobretot, els mudèjars i moriscos en els territoris cristians de la península Ibèrica.
Veure Arquitectura medieval і Art mudèjar
Art otonià
Església de Sant Miquel de Hildesheim, declarada Patrimoni de la Humanitat. Lart otonià és un estil artístic englobat en l'art preromànic que es va manifestar sobretot en les arts menors.
Veure Arquitectura medieval і Art otonià
Art preromànic
Església de Santa Cristina de Ḷḷena Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Arquitectura medieval і Art preromànic
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Arquitectura medieval і Art romànic
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Veure Arquitectura medieval і Atos
Aula Regia
Aula Règia o Aula Regis (en llatí "atri, saló o sala del rei"), era la gran sala, sala de recepcions o saló del tron de la Domus Flavia, el Palau de Domicià al Palatí romà.
Veure Arquitectura medieval і Aula Regia
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Veure Arquitectura medieval і Baix Imperi
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Veure Arquitectura medieval і Baixa edat mitjana
Baixa Saxònia
La Baixa Saxònia (en alemany: Niedersachsen, pronunciat; en neerlandès: Nedersaksen) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Arquitectura medieval і Baixa Saxònia
Baluard
Fortalesa de Bourtange en Groninga, Països Baixos. Fortalesa en forma pentagonal, mostra 5 bastions, un a cadascun dels seus angles Un dels bastions al castell de Copertino a Itàlia El baluard o bastió és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa, situat generalment en els cantons dels murs (anomenats murs de cortina), com punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.
Veure Arquitectura medieval і Baluard
Banda llombarda
Les bandes llombardes són un conjunt d'arcades cegues de mig punt disposades horitzontalment entre la part superior d'uns pilars verticals de nom lesenes.
Veure Arquitectura medieval і Banda llombarda
Baptisteri
El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.
Veure Arquitectura medieval і Baptisteri
Barbacana
Kremlin: Torres Kutafya ("barbacana") i Troitskaya ("porta fortificada"), amb el pont d'unió sobre el fossat. '''El Castellet''' de Perpinyà. La '''barbacana''' de l'antiga muralla de Cracòvia Una barbacana (o castellet), era qualsevol torre situada a sobre una porta o un pont, separada de la muralla, que s'utilitzava per a fins defensius.
Veure Arquitectura medieval і Barbacana
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Arquitectura medieval і Barcelona
Basar
Un dels ''rasteh'', o carrers principals, del basar de Zanjan, a l'Iran. Un basar (pres modernament del persa, potser a través del francès) és un mercat o un conjunt de magatzems on es poden comprar i vendre béns i serveis propi dels països de l'àmbit persa, hindú i islàmic (al Màgrib també se l'anomena suq o, transcrit a la francesa, souk).
Veure Arquitectura medieval і Basar
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Veure Arquitectura medieval і Basílica
Basílica de Santa Pràxedes
La Basílica de Santa Pràxedes (en italià, Santa Prassede) és una basílica de Roma, a prop de la Basílica de Santa Maria Major.
Veure Arquitectura medieval і Basílica de Santa Pràxedes
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Veure Arquitectura medieval і Basilea
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Veure Arquitectura medieval і Bàrbar
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Arquitectura medieval і Bèlgica
Beaune (Costa d'Or)
Beaune (i Beuna antigament en català) és un municipi francès al departament de Costa d'Or (regió de Borgonya - Franc Comtat).
Veure Arquitectura medieval і Beaune (Costa d'Or)
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Arquitectura medieval і Bisbe
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Arquitectura medieval і Bohèmia
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Arquitectura medieval і Borgonya
Branca
Ocell assegut a una branca La branca o el branc és la divisió (i les successives subdivisions) de la tija d'una planta, especialment del tronc d'un arbre.
Veure Arquitectura medieval і Branca
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Arquitectura medieval і Bulgària
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Veure Arquitectura medieval і Califat de Còrdova
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Veure Arquitectura medieval і Camí de Sant Jaume
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Veure Arquitectura medieval і Campanar
Canal de la Mànega
Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.
Veure Arquitectura medieval і Canal de la Mànega
Canyís
tanca de canyís en el museu a l'aire lliure Sanok-Skansen a Polònia. El canyís o canyissa, és un material de construcció lleuger fet teixint branques primes (ja siguin senceres o, més habitualment, esqueixades) o llistons verticals entre estaques per formar una xarxa teixida.
Veure Arquitectura medieval і Canyís
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Arquitectura medieval і Capella (arquitectura)
Capital (economia)
Capital en ciències econòmiques, és el conjunt de mitjans de producció, ja siguin reals o monetaris, que es poden reproduir amb l'acció d'una unitat productiva i son susceptibles d'originar un benefici econòmic.
Veure Arquitectura medieval і Capital (economia)
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Arquitectura medieval і Capitell
Caravanserrall
Caravanserrall de Karaj, Iran, època safàvida Caravanserrall i actual hotel a Shaki (Azerbaidjan) Un caravanserrall (del persa, كاروان caravan, 'viatgers' i سرا sarayı, 'hostal', 'refugi', 'palau') o khan era un edifici situat al llarg de les grans vies de comunicació del món musulmà (especialment les de la ruta de la Seda), destinat a acollir les caravanes a la fi d'una etapa de viatge.
Veure Arquitectura medieval і Caravanserrall
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Arquitectura medieval і Carlemany
Casa
''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.
Veure Arquitectura medieval і Casa
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Veure Arquitectura medieval і Castell
Castell de Bodiam
El castell de Bodiam és un castell quadrangular situat a East Sussex, Anglaterra.
Veure Arquitectura medieval і Castell de Bodiam
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Arquitectura medieval і Castella
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Arquitectura medieval і Catalunya
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Arquitectura medieval і Catedral
Catedral de Mòdena
La Catedral de Mòdena és una església catòlica romana, romànica de Mòdena, Itàlia.
Veure Arquitectura medieval і Catedral de Mòdena
Catedral de Pisa
La catedral de Santa Maria Assumpta, al centre de la Piazza dei Miracoli, és la catedral medieval de Pisa.
Veure Arquitectura medieval і Catedral de Pisa
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Arquitectura medieval і Catolicisme
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Arquitectura medieval і Còrdova
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Veure Arquitectura medieval і Cúpula
Château
Château de Chenonceau en la Vall del Loira Un château (en plural, châteaux) és una casa pairal o residència senyorial o bé una casa de camp de la noblesa o la burgesia, amb fortificacions o sense, construïda originalment en regions francòfones durant el Renaixement.
Veure Arquitectura medieval і Château
Cimbori
En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.
Veure Arquitectura medieval і Cimbori
Circ romà
Ruïnes del circ romà de Tarragona El circ romà (circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues, quadrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre) Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular.
Veure Arquitectura medieval і Circ romà
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Veure Arquitectura medieval і Claustre
Comtat de Fenis
El comtat de Fenis fou una jurisdicció dels Sacre Imperi Romanogermànic, que va pertànyer als comtes de Neuchatel.
Veure Arquitectura medieval і Comtat de Fenis
Conca (Castella - la Manxa)
Conca (en castellà i oficialment, Cuenca) és una ciutat espanyola, capital de la província homònima, que es troba a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa.
Veure Arquitectura medieval і Conca (Castella - la Manxa)
Conciergerie
La ''Conciergerie'' La Conciergerie va ser la presó annexa als tribunals de justícia que formava part del palau reial dels reis de França situat en una illa del riu Sena, Île de la Cité, a París.
Veure Arquitectura medieval і Conciergerie
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Arquitectura medieval і Conquesta feudal hispànica
Conquesta normanda d'Anglaterra
La conquesta normanda d'Anglaterra va ser la invasió i ocupació d'Anglaterra al per un exèrcit format per normands, bretons, flamencs i francesos liderat pel duc Guillem II de Normandia, qui després seria conegut com Guillem el Conqueridor.
Veure Arquitectura medieval і Conquesta normanda d'Anglaterra
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Veure Arquitectura medieval і Contrafort
Cort (noblesa)
arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.
Veure Arquitectura medieval і Cort (noblesa)
Cosmovisió
La cosmovisió és el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix.
Veure Arquitectura medieval і Cosmovisió
Creu grega
Creu grega La creu grega o crux immissa quadrata és una creu formada per quatre braços de la mateixa mida que s'intersequen en angle recte.
Veure Arquitectura medieval і Creu grega
Creu llatina
Creu llatina Planta de la Catedral de Santiago de Compostel·la. La creu llatina és una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creua el més llarg en una proporció de tres quarts.
Veure Arquitectura medieval і Creu llatina
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Veure Arquitectura medieval і Creuer (arquitectura)
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Veure Arquitectura medieval і Crisi del segle III
Cristiandat
Cristiandat (del llatí Christianitas) és un concepte polisèmic que per al·lusió a diferents àmbits es pot definir de diverses maneres.
Veure Arquitectura medieval і Cristiandat
Cristianisme occidental
El cristianisme occidental és una de les dues subdivisions del cristianisme (el cristianisme oriental és l'altra).
Veure Arquitectura medieval і Cristianisme occidental
Cristianització
La cristianització és un procés que consisteix a integrar algú o alguna cosa al cristianisme.
Veure Arquitectura medieval і Cristianització
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Arquitectura medieval і Croades
Deambulatori
Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.
Veure Arquitectura medieval і Deambulatori
Dijon
Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Arquitectura medieval і Dijon
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Veure Arquitectura medieval і Dinastia otoniana
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Arquitectura medieval і Edat mitjana
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Arquitectura medieval і Edat moderna
Eduard el Confessor
Eduard el Confessor (vers 1003 - 5 de gener del 1066) va ser el primer rei dels anglesos des de l'efímera restitució de la casa anglosaxona de Wessex el 1042 i fins a la seva mort.
Veure Arquitectura medieval і Eduard el Confessor
Elba (riu)
Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.
Veure Arquitectura medieval і Elba (riu)
Element arquitectònic
H. - Construcció jònica de fusta. F. - Sepulcres en roca. S. - Columna i entaulament frigio. "Tractat general de Construcció", Karl Esselborn (1929). Dibuixos de Josef Durm i altres (1917). Un element arquitectònic és cadascuna de les parts estructurals, funcionals o decoratives d'una obra arquitectònica que, generalment, té una funció de sosteniment.
Veure Arquitectura medieval і Element arquitectònic
Encastellament
L'encastellament era el procés de concentració de la població al costat dels castells.
Veure Arquitectura medieval і Encastellament
Escandinàvia
Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.
Veure Arquitectura medieval і Escandinàvia
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure Arquitectura medieval і Escòcia
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Veure Arquitectura medieval і Escultura
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Arquitectura medieval і Església (arquitectura)
Església (institució)
Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.
Veure Arquitectura medieval і Església (institució)
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Arquitectura medieval і Església Catòlica Romana
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Veure Arquitectura medieval і Eslovàquia
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Veure Arquitectura medieval і Eslovènia
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Arquitectura medieval і Espanya
Espitllera
Espitllera Una espitllera o espillera és una obertura estreta i allargada, feta en un mur d'una fortificació o d'una altra construcció, per la qual hom podia mirar a l'exterior i llançar projectils sense gaire perill de ser ferit pels de fora.
Veure Arquitectura medieval і Espitllera
Eugène Viollet-le-Duc
Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (París, França, 27 de gener de 1814 – Lausana, Suïssa, 17 de setembre de 1879) va ser un arquitecte francès, restaurador, teòric i docent afí al moviment medievalista del.
Veure Arquitectura medieval і Eugène Viollet-le-Duc
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Arquitectura medieval і Europa
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Veure Arquitectura medieval і Europa de l'Est
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Veure Arquitectura medieval і Europa Occidental
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Veure Arquitectura medieval і Façana
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Arquitectura medieval і Feudalisme
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Veure Arquitectura medieval і Flandes
Fortalesa
Una fortalesa (o fortalea) és un tipus de fortificació de caràcter permanent dissenyada per a defensar en temps de guerra i com a base militar.
Veure Arquitectura medieval і Fortalesa
Fortificació
revellins de Bourtange, província de Groningen, Països Baixos. Restaurat al seu estat de 1750 La fortificació és la pràctica d'incrementar la capacitat defensiva d'un lloc per mitjà d'obres de protecció, tant simples com una barricada o parapet o tan elaborades com una ciutadella.
Veure Arquitectura medieval і Fortificació
Fossat
Fossat del castell de Bodiam Els fossats, també anomenats valls o dogues, són trinxeres o canals excavats al voltant dels castells, palaus o ciutats fortificades, que podien omplir-se d'aigua, amb l'objectiu d'impedir que els possibles atacants poguessin aproximar-se als murs.
Veure Arquitectura medieval і Fossat
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Arquitectura medieval і França
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Arquitectura medieval і Francès
Francmaçoneria
miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.
Veure Arquitectura medieval і Francmaçoneria
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Veure Arquitectura medieval і Güelfs i gibel·lins
Gespa
Gent descansant a la gespa a Trafalgar Square. Gespa és el nom comú d'una desena d'espècies de poàcies (família Poaceae), utilitzades com ornamentals per formar una coberta densa, curta i uniforme a prats i jardins.
Veure Arquitectura medieval і Gespa
Giorgio Vasari
Giorgio Vasari (Arezzo, 30 de juliol de 1511 - Florència, 27 de juny de 1574) va ser un arquitecte, pintor i escriptor italià.
Veure Arquitectura medieval і Giorgio Vasari
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Arquitectura medieval і Gots
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Arquitectura medieval і Granada
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Veure Arquitectura medieval і Gremi
Historicisme arquitectònic
Parlament britànic, exemple d'obra neogòtica L'historicisme en arquitectura fou un moviment desenvolupat al que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats.
Veure Arquitectura medieval і Historicisme arquitectònic
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Arquitectura medieval і Hongria
Hospital
Hospital General Mateu Orfila de Menorca. Un hospital és un lloc destinat a tenir cura de les patologies i dels traumatismes massa complexos per poder ser tractats al domicili, al centre d'atenció primària, o al gabinet d'un metge.
Veure Arquitectura medieval і Hospital
Illa de França
L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.
Veure Arquitectura medieval і Illa de França
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Arquitectura medieval і Imperi Carolingi
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Arquitectura medieval і Imperi Romà
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure Arquitectura medieval і Irlanda
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Arquitectura medieval і Islam
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Arquitectura medieval і Itàlia
Itàlia meridional
La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.
Veure Arquitectura medieval і Itàlia meridional
Kaba
La Kaba, Ka'ba o KaabaEl mot Kaba inclou en àrab un so, (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions.
Veure Arquitectura medieval і Kaba
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Veure Arquitectura medieval і La Meca
Lleó
El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.
Veure Arquitectura medieval і Lleó
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Veure Arquitectura medieval і Llombardia
Maçoneria
Detall de pedres rejuntades d'un mur de maçoneria a Toucy, França La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra de construcció realitzada amb pedra, maons o altres elements de la construcció que es disposen en sec o es lliguen entre ells amb materials de cohesió com l'argamassa o el morter.
Veure Arquitectura medieval і Maçoneria
Madīnat al-Zahrā
Porta del Primer Ministre Madínat az-Zahrà (‘la ciutat d'az-Zahrà’) fou una ciutat de l'Àndalus, designada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2018.
Veure Arquitectura medieval і Madīnat al-Zahrā
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Veure Arquitectura medieval і Magúncia
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Arquitectura medieval і Mahoma
Món grecoromà
Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.
Veure Arquitectura medieval і Món grecoromà
Medievalisme
S'anomena medievalisme al conjunt de les característiques pròpies de l'edat mitjana.
Veure Arquitectura medieval і Medievalisme
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Veure Arquitectura medieval і Medina
Merlet
Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia).
Veure Arquitectura medieval і Merlet
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Arquitectura medieval і Mesquita
Mesquita de Còrdova
La mesquita de Còrdova, convertida des del en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí.
Veure Arquitectura medieval і Mesquita de Còrdova
Mesquita dels Omeies
Pati de la mesquita dels Omeies La gran mesquita dels Omeies de Damasc, més coneguda com a mesquita dels omeies, és la mesquita més important de Damasc, la capital de Síria, i una de les més antigues i grans del món.
Veure Arquitectura medieval і Mesquita dels Omeies
Mihrab
Mihrab de l'oratori de la Aljaferia de Saragossa El mihrab (de l') és el nínxol que marca en les mesquites el lloc cap on han de mirar els qui resen i també alberga l'Alcorà.
Veure Arquitectura medieval і Mihrab
Minaret
Mesquita a Assuan, Egipte, amb dos minarets. Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab, que significa ‘far’) és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques.
Veure Arquitectura medieval і Minaret
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Arquitectura medieval і Monestir
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Veure Arquitectura medieval і Moràvia
Mosel·la
Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.
Veure Arquitectura medieval і Mosel·la
Muralla
Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
Veure Arquitectura medieval і Muralla
Muralla d'Àvila
La muralla d'Àvila és un tancament militar romànic que envolta el nucli antic de la ciutat d'Àvila, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Arquitectura medieval і Muralla d'Àvila
Musée de l'Hôtel-Dieu
LHôtel-Dieu de Beaune, també conegut com a Hospices de Beaune ("hospital de Déu" o "hospicis de Beaune") fou una institució de caritativa de l'antic ducat de Borgonya fundada el 1443 per Nicolau Rolin (canceller del duc Felip "el Bo"), convertida actualment en un museu que rep més de 400.000 visites anuals (els serveis hospitalaris s'han traslladat a instal·lacions modernes).
Veure Arquitectura medieval і Musée de l'Hôtel-Dieu
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Arquitectura medieval і Museu del Louvre
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Arquitectura medieval і Musulmà
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Veure Arquitectura medieval і Nacionalisme
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Veure Arquitectura medieval і Neogòtic
Nevers
Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Veure Arquitectura medieval і Nevers
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Arquitectura medieval і Noblesa
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Veure Arquitectura medieval і Normandia
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Arquitectura medieval і Normands
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Veure Arquitectura medieval і Orde de Cluny
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Arquitectura medieval і Orde del Cister
Oviedo
Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.
Veure Arquitectura medieval і Oviedo
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Veure Arquitectura medieval і Paganisme
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Veure Arquitectura medieval і Palau (arquitectura)
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Veure Arquitectura medieval і Palau Reial Major
Paleta (ofici)
Construint la Sagrada Família Un paleta és una persona amb coneixements professionals i d'experiència que es dedica com a ofici a la construcció, reforma, renovació i reparació d'edificis, tant habitatges com industrials.
Veure Arquitectura medieval і Paleta (ofici)
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Veure Arquitectura medieval і Panteó de Roma
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Arquitectura medieval і Papa
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Arquitectura medieval і París
Patrocini
El patrocini és el conveni entre una persona, física o jurídica i una altra amb la finalitat que aquest presenti la marca o el producte que vol promoure l'empresa patrocinadora.
Veure Arquitectura medieval і Patrocini
Pazo
Sada. El Pazo de Vilane, a Antas de Ulla. El Pazo do Piñeiro, a Chantada. El pazo és un tipus de casa pairal tradicional gallega, de caràcter senyorial, normalment situada al camp, que era residència de persones importants de la comunitat (abans, de reis o nobles).
Veure Arquitectura medieval і Pazo
Pedra tallada
Rizblyar treballant a la catedral jònica de Nova York el 1909 La pedra tallada és el format de la pedra un cop seguit el procés de tallat, per donar-li la forma i acabat exterior requerits.
Veure Arquitectura medieval і Pedra tallada
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Veure Arquitectura medieval і Pelegrinatge
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Veure Arquitectura medieval і Pilastra
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Veure Arquitectura medieval і Pintura
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Arquitectura medieval і Pirineus
Planta (arquitectura)
parlaments, tenen una funció fins a cert un punt semblant.La interpretació de la proposta de Bentham, i el seu paral·lelisme amb altres institucions del món contemporani, és un dels punts clau de 'Vigilar i castigar' de Michel Foucault. Una planta –del llatí planta– és la representació d'un cos (un edifici, un moble, una peça o qualsevol altre objecte) sobre un pla horitzontal.
Veure Arquitectura medieval і Planta (arquitectura)
Planta central
Planta central de l'Església de la Vera Cruz (Segòvia). Es pot comprovar que la planta principal s'estructura en un polígon regular: un dodecàgon. La planta central (denominada també planta centralitzada) és una tipologia de planta arquitectònica que acomoda l'espai interior d'un edifici en rotonda.
Veure Arquitectura medieval і Planta central
Plateresc
Façana de la Universitat de Salamanca Plateresc és un estil arquitectònic exclusiu del Renaixement hispànic.
Veure Arquitectura medieval і Plateresc
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Arquitectura medieval і Polònia
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Arquitectura medieval і Portugal
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Arquitectura medieval і Provença
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Veure Arquitectura medieval і Pulla
Quattrocento
'''''Verge i nen''''', obra de Domenico Veneziano (Gran ducat de Florència) El Quattrocento, paraula italiana que significa 'quatre-cents', és un dels períodes del panorama artístic europeu.
Veure Arquitectura medieval і Quattrocento
Reales Alcázares de Sevilla
Los Reales Alcázares de Sevilla, són un conjunt d'edificis palatins, situats en la ciutat de Sevilla, la construcció dels quals es va iniciar a l'alta edat mitjana, on se superposen múltiples estils, des de l'art islàmic dels seus primers habitants, el mudèjar i gòtic del període posterior, a la conquesta de la ciutat per les tropes castellanes fins al renaixentista i barroc de posteriors reformes.
Veure Arquitectura medieval і Reales Alcázares de Sevilla
Refetor
Refetor del convent de Sant Doménec de València El refetor o refectori és el menjador dels monjos als monestirs.
Veure Arquitectura medieval і Refetor
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Arquitectura medieval і Regne de França
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Arquitectura medieval і Renaixement
Renània-Palatinat
Renània-Palatinat (en alemany: Rheinland-Pfalz) és un dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya.
Veure Arquitectura medieval і Renània-Palatinat
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Veure Arquitectura medieval і Retaule
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Arquitectura medieval і Rin
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Veure Arquitectura medieval і Riu Po
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Veure Arquitectura medieval і Romanticisme
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Veure Arquitectura medieval і Rosassa
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Arquitectura medieval і Rosselló
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Arquitectura medieval і Sacre Imperi Romanogermànic
Sala capitular
'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.
Veure Arquitectura medieval і Sala capitular
San Miguel de Lillo
San Miguel de Lillo (en asturià, Samiguel de Lliño), és una església preromànica dedicada a Sant Miquel Arcàngel, va ser manada a edificar cap al 842 pel rei Ramiro I a la Muntanya Naranco, als voltants d'Oviedo, Principat d'Astúries (Espanya).
Veure Arquitectura medieval і San Miguel de Lillo
Santa María del Naranco
Santa María del Naranco és una església de l'art asturià situada a quatre quilòmetres d'Oviedo, sobre el vessant sud del Mont Naranco que originàriament va ser palau del rei Ramir I d'Astúries.
Veure Arquitectura medieval і Santa María del Naranco
Santa Maria de Serrabona
Santa Maria de Serrabona és un antic priorat agustinià situat a la comuna de Bula d'Amunt, a la regió dels Aspres, en el Rosselló (Catalunya del Nord).
Veure Arquitectura medieval і Santa Maria de Serrabona
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Veure Arquitectura medieval і Santa Sofia (Istanbul)
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Veure Arquitectura medieval і Saona
Scriptorium
Aquesta miniatura del segle XV de Jean Miélot (mort el 1472)Cf Christopher De Hamel, '' Scribe and Illuminators '', Toronto: U Toronto Press, 1992, pàg. 36. representa el mateix autor treballant, precisament mentre compila els seus '' Miracles de Nostre Dame '', en els quals aquesta miniatura apareix.
Veure Arquitectura medieval і Scriptorium
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Veure Arquitectura medieval і Sevilla
Signoria
Palazzo della Signoria de Florència. La signoria (en plural, signorie) representa l'evolució institucional de moltes comunes urbanes de la Itàlia central i septentrional des de finals del.
Veure Arquitectura medieval і Signoria
Teatre romà
Pompeu Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals.
Veure Arquitectura medieval і Teatre romà
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Veure Arquitectura medieval і Tecnologia
Temple
Façana del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes. Un temple (del llatí templum) és una estructura reservada per a activitats religioses o espirituals, com ara oracions, sacrificis i altres rituals semblants.
Veure Arquitectura medieval і Temple
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Veure Arquitectura medieval і Termes romanes
Teula
Teules a Dubrovnik tegula et imbrex'' de l'antiga Grècia La teula és un material de construcció que serveix per cobrir edificis.
Veure Arquitectura medieval і Teula
Torrassa
'''Torrassa''' del castell de Gardeny Torrassa del moro, Llinars del Vallès, Barcelona Una torrassa era una torre grossa o alta, que combinava funcions residencials i militars i que es va popularitzar a l'edat mitjana, principalment al segle XII.
Veure Arquitectura medieval і Torrassa
Torre
La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.
Veure Arquitectura medieval і Torre
Torre de Londres
El Palau Reial i Fortalesa de Sa Majestat La Torre de Londres —His Majesty's Royal Palace and Fortress The Tower of London —, més conegut per la Torre de Londres (en anglès, Tower of London), és un castell històric situat a la ribera nord del riu Tàmesi al centre de Londres, Anglaterra.
Veure Arquitectura medieval і Torre de Londres
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Arquitectura medieval і Toscana
Tova
Palència). Mur de tova sobre una base de pedra d'una casa de la província de Burgos. La tova (també anomenada atova o atovó) és una peça per a la construcció feta amb una massa de fang (argila i sorra) barrejada de vegades amb palla, modelada en forma de maó i assecada al sol; amb les toves es construeixen parets i murs d'edificacions variades.
Veure Arquitectura medieval і Tova
Tribunal (arquitectura)
El tribunal és l'espai físic (edificació, sala o part d'aquesta) que ocupa una o diverses persones, civils (no eclesiàstiques) o eclesiàstiques, destinat a administrar justícia i dictar sentències.
Veure Arquitectura medieval і Tribunal (arquitectura)
Universitat medieval
s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.
Veure Arquitectura medieval і Universitat medieval
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Veure Arquitectura medieval і Vil·la romana
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Veure Arquitectura medieval і Vitrall
Voladís
Diagrama de tres tipus de voladís. L'exemple de dalt té una connexió de moment total (com una asta horitzontal caragolada al costat d'un edifici). L'exemple del mig es crea mitjançant l'extensió d'una simple biga amb suport (de la mateixa manera que un trampolí és ancorat i s'estén per sobre de la vora d'una piscina).
Veure Arquitectura medieval і Voladís
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Veure Arquitectura medieval і Volta
Volta d'aresta
Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
Veure Arquitectura medieval і Volta d'aresta
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Arquitectura medieval і Volta de canó
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Veure Arquitectura medieval і Volta de creueria
Weser
El Weser o en baix alemany Werser és un riu al nord-oest d'Alemanya.
Veure Arquitectura medieval і Weser
Westfàlia
Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.
Veure Arquitectura medieval і Westfàlia
Wiligelmo
Escències del Gènesi esculpides per Wiligelmo a la catedral de Mòdena. Wiligelmo (?, — ?) va ser un escultor italià.
Veure Arquitectura medieval і Wiligelmo
També conegut com Arquitectura de l'Edat mitjana.
, Aula Regia, Baix Imperi, Baixa edat mitjana, Baixa Saxònia, Baluard, Banda llombarda, Baptisteri, Barbacana, Barcelona, Basar, Basílica, Basílica de Santa Pràxedes, Basilea, Bàrbar, Bèlgica, Beaune (Costa d'Or), Bisbe, Bohèmia, Borgonya, Branca, Bulgària, Califat de Còrdova, Camí de Sant Jaume, Campanar, Canal de la Mànega, Canyís, Capella (arquitectura), Capital (economia), Capitell, Caravanserrall, Carlemany, Casa, Castell, Castell de Bodiam, Castella, Catalunya, Catedral, Catedral de Mòdena, Catedral de Pisa, Catolicisme, Còrdova, Cúpula, Château, Cimbori, Circ romà, Claustre, Comtat de Fenis, Conca (Castella - la Manxa), Conciergerie, Conquesta feudal hispànica, Conquesta normanda d'Anglaterra, Contrafort, Cort (noblesa), Cosmovisió, Creu grega, Creu llatina, Creuer (arquitectura), Crisi del segle III, Cristiandat, Cristianisme occidental, Cristianització, Croades, Deambulatori, Dijon, Dinastia otoniana, Edat mitjana, Edat moderna, Eduard el Confessor, Elba (riu), Element arquitectònic, Encastellament, Escandinàvia, Escòcia, Escultura, Església (arquitectura), Església (institució), Església Catòlica Romana, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Espitllera, Eugène Viollet-le-Duc, Europa, Europa de l'Est, Europa Occidental, Façana, Feudalisme, Flandes, Fortalesa, Fortificació, Fossat, França, Francès, Francmaçoneria, Güelfs i gibel·lins, Gespa, Giorgio Vasari, Gots, Granada, Gremi, Historicisme arquitectònic, Hongria, Hospital, Illa de França, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Irlanda, Islam, Itàlia, Itàlia meridional, Kaba, La Meca, Lleó, Llombardia, Maçoneria, Madīnat al-Zahrā, Magúncia, Mahoma, Món grecoromà, Medievalisme, Medina, Merlet, Mesquita, Mesquita de Còrdova, Mesquita dels Omeies, Mihrab, Minaret, Monestir, Moràvia, Mosel·la, Muralla, Muralla d'Àvila, Musée de l'Hôtel-Dieu, Museu del Louvre, Musulmà, Nacionalisme, Neogòtic, Nevers, Noblesa, Normandia, Normands, Orde de Cluny, Orde del Cister, Oviedo, Paganisme, Palau (arquitectura), Palau Reial Major, Paleta (ofici), Panteó de Roma, Papa, París, Patrocini, Pazo, Pedra tallada, Pelegrinatge, Pilastra, Pintura, Pirineus, Planta (arquitectura), Planta central, Plateresc, Polònia, Portugal, Provença, Pulla, Quattrocento, Reales Alcázares de Sevilla, Refetor, Regne de França, Renaixement, Renània-Palatinat, Retaule, Rin, Riu Po, Romanticisme, Rosassa, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Sala capitular, San Miguel de Lillo, Santa María del Naranco, Santa Maria de Serrabona, Santa Sofia (Istanbul), Saona, Scriptorium, Sevilla, Signoria, Teatre romà, Tecnologia, Temple, Termes romanes, Teula, Torrassa, Torre, Torre de Londres, Toscana, Tova, Tribunal (arquitectura), Universitat medieval, Vil·la romana, Vitrall, Voladís, Volta, Volta d'aresta, Volta de canó, Volta de creueria, Weser, Westfàlia, Wiligelmo.