Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Teoria de la probabilitat

Índex Teoria de la probabilitat

La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.

63 les relacions: Anàlisi matemàtica, Andrei Kolmogórov, Axiomes de probabilitat, Émile Borel, Àlgebra de Borel, Baralla de cartes, Blaise Pascal, Bruno de Finetti, Cara o creu, Christiaan Huygens, Combinatòria, Conjunt de les parts, Conjunt numerable, Dau, Delta de Dirac, Dimensió, Distribució binomial, Distribució de Bernoulli, Distribució de Poisson, Distribució de probabilitat, Distribució exponencial, Distribució gamma, Distribució normal, Distribució uniforme contínua, Distribució uniforme discreta, El problema dels punts, Espai de probabilitat, Esperança matemàtica, Estadística, Física, Fricció, Funció, Funció contínua, Funció de densitat de probabilitat, Funció de probabilitat, Funció monòtona, Girolamo Cardano, Henri Léon Lebesgue, Independència estadística, Joc d'atzar, Lògica difusa, Llei dels grans nombres, Mecànica estadística, Mecànica quàntica, Mesura de Lebesgue, Mitjana, Mitjana (matemàtiques), Moviment brownià, Nombre real, Pierre de Fermat, ..., Pierre-Simon Laplace, Probabilitat, Procés estocàstic, Subconjunt, Succés, Teorema del límit central, Teoria de conjunts, Teoria de la mesura, Teoria del caos, Univers (probabilitats), Variable aleatòria, Variància, 1933. Ampliar l'índex (13 més) »

Anàlisi matemàtica

convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Anàlisi matemàtica · Veure més »

Andrei Kolmogórov

Andrei Nikolàievitx Kolmogórov (en rus: Андрей Николаевич Колмогоров; Tambov, 25 d'abril de 1903 – Moscou, 20 d'octubre de 1987) fou un matemàtic rus, preeminent en el segle XX, que va avançar diversos camps científics (entre ells la teoria de probabilitats, la topologia, la lògica intuïcionista, les turbulències, la mecànica clàssica i la complexitat computacional).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Andrei Kolmogórov · Veure més »

Axiomes de probabilitat

En la teoria de la probabilitat, una mesura de probabilitat (o més breument probabilitat) \ \mathbb és una aplicació que a un esdeveniment A qualsevol li associa un nombre real (notat \ \mathbb(A)).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Axiomes de probabilitat · Veure més »

Émile Borel

Félix Édouard Justin Émile Borel (Sant Africa, 7 de gener de 1871 - París, 3 de febrer de 1956) fou un matemàtic i polític francès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Émile Borel · Veure més »

Àlgebra de Borel

L'àlgebra de Borel (o, per ser més precisos, la σ-àlgebra de Borel) d'un espai topològic T és la més petita de les σ-àlgebres en T que contenen tots els oberts de T. Els elements de la σ-àlgebra de Borel s'anomenen borelians.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Àlgebra de Borel · Veure més »

Baralla de cartes

Tarot de Visconti - Sforza Una baralla de cartes és un conjunt de naips o cartes de joc, en general 48.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Baralla de cartes · Veure més »

Blaise Pascal

Blaise Pascal (Clarmont d'Alvèrnia, 19 de juny del 1623 - París, 19 d'agost del 1662) fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Blaise Pascal · Veure més »

Bruno de Finetti

Bruno de Finetti (Innsbruck, 13 de juny de 1906 – Roma, 20 de juliol de 1985) va ser un matemàtic i estadístic italià notable per la concepció "subjectiva operacional" de la probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Bruno de Finetti · Veure més »

Cara o creu

El cara o creu és un joc d'atzar entre dues parts que pronostiquen la posició en què restarà una moneda després de ser llançada a l'aire.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Cara o creu · Veure més »

Christiaan Huygens

Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del segle XVII, i un dels científics més influents en la seva època.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Christiaan Huygens · Veure més »

Combinatòria

La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Combinatòria · Veure més »

Conjunt de les parts

Donat un conjunt S, es defineix el conjunt de les parts de S o conjunt potència de S, escrit \mathcal(S), P(S), ℘(S), o '''2'''''S'', com el conjunt de tots els subconjunts de S. Per exemple, si S és el conjunt aleshores la llista completa dels subconjunts de S és.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Conjunt de les parts · Veure més »

Conjunt numerable

En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb el conjunt dels nombres naturals.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Conjunt numerable · Veure més »

Dau

Daus Un dau és un objecte amb forma geomètrica en la que cada cara hi ha un número imprès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Dau · Veure més »

Delta de Dirac

Representació de la distribució δ(''x'') de Dirac. La delta de Dirac o funció d'impuls, introduïda per primera vegada pel físic anglès Paul Dirac, es pot considerar una funció generalitzada δ(x) que té un valor infinit per a x.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Delta de Dirac · Veure més »

Dimensió

Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Dimensió · Veure més »

Distribució binomial

En estadística, la distribució binomial és una distribució de probabilitat discreta que mesura el nombre d'èxits en una seqüència de n assaigs independents de Bernoulli amb una probabilitat fixa p d'ocurrència de l'èxit entre els assaigs.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució binomial · Veure més »

Distribució de Bernoulli

Dins l'entorn de teoria de probabilitat i estadística, la distribució de Bernoulli (o distribució dicotòmica), anomenada així pel matemàtic i científic suís Jakob Bernoulli, és una distribució de probabilitat discreta, que pren valor 1 per a la probabilitat d'èxit (p) i valor 0 per la probabilitat de fracàs (q.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Bernoulli · Veure més »

Distribució de Poisson

En teoria de probabilitat i estadística, la distribució de Poisson és una distribució de probabilitat discreta.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de Poisson · Veure més »

Distribució de probabilitat

Carl Friedrich Gauss (1777–1855). Percentatges de probabilitat a la distribució normal. En matemàtiques i estadística la funció de distribució de probabilitat F_X(x) d'una variable aleatòria X és un funció matemàtica que assigna a cada succés definit sobre la variable aleatòria una probabilitat que el dit succés tingui lloc.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució de probabilitat · Veure més »

Distribució exponencial

Sense descripció.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució exponencial · Veure més »

Distribució gamma

Distribució gamma. En la teoria de la probabilitat i l'estadística, la distribució gamma és una família de distribucions contínues amb dos paràmetres.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució gamma · Veure més »

Distribució normal

La distribució normal, també coneguda com a distribució gaussiana, és una important família de distribucions de probabilitat contínues i és aplicable a molts camps.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució normal · Veure més »

Distribució uniforme contínua

En teoria de probabilitat i estadística, la distribució uniforme contínua és una família de distribucions de probabilitat per a variables aleatòries contínues, tals que cada membre de la família, tots els intervals d'igual longitud en la distribució en el seu rang són igualment probables.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució uniforme contínua · Veure més »

Distribució uniforme discreta

La distribució uniforme discreta és una distribució de probabilitat que considera un nombre finit de valors amb la mateixa probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Distribució uniforme discreta · Veure més »

El problema dels punts

El problema dels punts és el primer desafiament de probabilitat que es coneix.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і El problema dels punts · Veure més »

Espai de probabilitat

Un espai de probabilitat és un triplet \left(\Omega, \mathcal B, P\right) constituït d'un conjunt Ω, d'una σ-àlgebra \mathcal B de subconjunts de Ω i d'una mesura P sobre aquesta σ-àlgebra tal que P(Ω).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Espai de probabilitat · Veure més »

Esperança matemàtica

L'esperança matemàtica (o esperança, o mitjana poblacional) és un concepte de la teoria de la probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Esperança matemàtica · Veure més »

Estadística

Gràfica de la distribució normal L'estadística o estatística és la ciència matemàtica relacionada amb la recopilació, anàlisi, interpretació i representació de dades.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Estadística · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Física · Veure més »

Fricció

Bloc en repòs A la física o enginyeria es defineix com fregament o fricció a la resistència que s'oposa a la rotació o al lliscament d'un cos sobre un altre, o també a la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Fricció · Veure més »

Funció

parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). Intuïtivament, una funció és una «transformació» d'un objecte en un altre objecte.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció · Veure més »

Funció contínua

Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció contínua · Veure més »

Funció de densitat de probabilitat

A la teoria de la probabilitat, una funció de densitat de probabilitat és una funció que representa una distribució de probabilitat en termes d'integrals.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció de densitat de probabilitat · Veure més »

Funció de probabilitat

En teoria de la probabilitat, una funció de probabilitat (també anomenada funció de massa de probabilitat) és una funció que associa a cada punt del seu espai mostral X la probabilitat que aquesta ho assumeixi.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció de probabilitat · Veure més »

Funció monòtona

En matemàtiques, una funció entre conjunts ordenats es diu monòtona (o isotònica) si conserva l'ordre donat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Funció monòtona · Veure més »

Girolamo Cardano

Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Girolamo Cardano · Veure més »

Henri Léon Lebesgue

222px Henri-Léon Lebesgue (Beauvais, 28 de juny de 1875 - París, 26 de juliol de 1941) va ser un matemàtic francès conegut sobretot per la seva aportació a la teoria del càlcul integral.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Henri Léon Lebesgue · Veure més »

Independència estadística

En teoria de probabilitats, es diu que dos successos aleatoris són independents entre si quan la probabilitat de cada un d'ells no està influïda perquè l'altre succés ocorri o no, és a dir, quan tots dos successos no estan correlacionats.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Independència estadística · Veure més »

Joc d'atzar

Joc d'atzar a Alemanya l'any 1954 Dins els jocs d'atzar podem distingir els jocs que es fan amb les cartes, jocs de daus, loteria.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Joc d'atzar · Veure més »

Lògica difusa

La lògica difusa, lògica heurística, lògica borrosa (en anglès fuzzy) es basa, com a posició diferencial, en allò relatiu respecte al que s'ha observat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Lògica difusa · Veure més »

Llei dels grans nombres

Una il·lustració de la llei dels grans nombres, amb una sèrie concreta de llançaments d'un dau. Conforme augmenta el nombre de llançaments, la mitjana dels valors de tots el resultats s'aproxima a 3,5. Mentre que sèries diferents de llançaments poden mostrar un esquema diferent quan ecara s'han fet pocs llançaments (a l'esquerra), quan augmenta el nombre de llançaments (a la dreta) les sèries es comporten de manera similar. La llei dels grans nombres diu que quan el nombre d'observacions d'un fenomen aleatori és molt gran, la freqüència d'un esdeveniment associat amb aquest s'aproxima progressivament a un valor determinat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Llei dels grans nombres · Veure més »

Mecànica estadística

La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és una branca de la física que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l’estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mecànica estadística · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mecànica quàntica · Veure més »

Mesura de Lebesgue

En matemàtiques, la mesura de Lebesgue, anomenada així en honor a Henri Lebesgue, és la forma estàndard d'assignar una longitud, àrea o volum a subconjunts d'un espai euclidià (és a dir, una mesura).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mesura de Lebesgue · Veure més »

Mitjana

En estadística, el concepte de mitjana té dos significats estretament relacionats.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mitjana · Veure més »

Mitjana (matemàtiques)

quadràtica de dos nombres ''a'' i ''b'' En matemàtiques, la mitjana és una mesura de tendència central representa el valor "mitjà" o "típic" d'un conjunt de dades.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Mitjana (matemàtiques) · Veure més »

Moviment brownià

El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Moviment brownià · Veure més »

Nombre real

En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Nombre real · Veure més »

Pierre de Fermat

Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Pierre de Fermat · Veure més »

Pierre-Simon Laplace

Pierre-Simon Laplace (23 de març del 1749, Beaumont-en-Auge, Normandia - 5 de març del 1827, París), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Pierre-Simon Laplace · Veure més »

Probabilitat

Daus La probabilitat mesura el grau d'incertesa d'un esdeveniment dintre d'un experiment aleatori.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Probabilitat · Veure més »

Procés estocàstic

L'índex borsari és un exemple de procés estocàstic de tipus no estacionari (per això no es pot predir) En estadística, i en concret en teoria de la probabilitat, un procés aleatori o procés estocàstic és un concepte matemàtic que serveix per caracteritzar una successió de variables aleatòries (estocàstiques) que evolucionen en funció d'una altra variable, generalment, el temps.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Procés estocàstic · Veure més »

Subconjunt

Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'una altre conjunt.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Subconjunt · Veure més »

Succés

Un succés o esdeveniment, en estadística, és qualsevol dels tipus de resultat que hom pot considerar en una experiència aleatòria.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Succés · Veure més »

Teorema del límit central

En matemàtiques, el Teorema del límit central (o Teorema central del límit) indica que la distribució de la suma estandarditzada de variables aleatòries independents que tenen una variància finita tendeix a una distribució normal estàndard quan el nombre de termes de la suma creix indefinidament.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teorema del límit central · Veure més »

Teoria de conjunts

La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teoria de conjunts · Veure més »

Teoria de la mesura

De manera informal es pot dir que una mesura és una aplicació que fa correspondre els conjunts amb nombres positius que representen la seva grandària. Això ho fa de tal manera que, si un conjunt A és subconjunt d'un altre B, a A li fa correspondre un nombre més petit que a B. En matemàtiques el concepte de mesura generalitza nocions com ara "longitud", "àrea", i "volum" (tot i que no totes les aplicacions de les mesures tenen a veure amb mides físiques).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teoria de la mesura · Veure més »

Teoria del caos

En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dóna lloc a una evolució posterior molt diferent.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Teoria del caos · Veure més »

Univers (probabilitats)

En teoria de les probabilitats, un univers, sovint notat \Omega, U o S, és el conjunt de tots els resultats possibles que es poden obtindre en el transcurs d'un experiment aleatori.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Univers (probabilitats) · Veure més »

Variable aleatòria

En estadística i teoria de probabilitat una variable aleatòria és una quantitat a la qual s'assigna una distribució de probabilitat.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Variable aleatòria · Veure més »

Variància

En teoria de probabilitat i estadística, la variància indica la dispersió d'una variable aleatòria X de la seva mitjana E. Es defineix com l'esperança de la transformació \left (X - E \right)^2, això és V(X).

Nou!!: Teoria de la probabilitat і Variància · Veure més »

1933

;Països Catalans.

Nou!!: Teoria de la probabilitat і 1933 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llei de probabilitat, Teoria de les probabilitats, Teoria de probabilitat, Teoria de probabilitats, Teoria matemàtica, Teoria matemàtica de la probabilitat.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »