84 les relacions: Abraham Robinson, Alfred North Whitehead, Alfred Tarski, Anatoli Maltsev, Anell (matemàtiques), Anell de polinomis, Arbre (teoria de grafs), Aritat, Axioma de l'elecció, Cambridge University Press, Ciències de la computació, Combinatòria, Conjunt finit, Conjunt numerable, Conjunt obert, Conjunt parcialment ordenat, Connectiva lògica, Conseqüència, Consistència, Cos (matemàtiques), Cos algebraicament tancat, Dana Scott, Dover Publications, Embedding, Espai topològic, Espai vectorial, Estructura algebraica, Filosofia, Filtre (matemàtiques), Funció analítica, Funció bijectiva, Funció injectiva, Garrett Birkhoff, Geometria algebraica, Graf (matemàtiques), Grup (matemàtiques), Grup quocient, Hipòtesi del continu, Ideal primer, Independència (lògica), Interdisciplinarietat, Interpretació (lògica), James Ax, Kurt Gödel, Lògica, Lògica de primer ordre, Lògica de segon ordre, Lògica matemàtica, Leopold Löwenheim, Llenguatge formal, ..., Llenguatge recursiu, Llevat de, Magma (àlgebra), Matemàtiques, Maximal i minimal (elements), Monoide, Morfisme, Nombre cardinal, Nombre hiperreal, Nombre natural, Nombre racional, Operació binària, Operació nul·lària, Operació unària, Oxford University Press, Paradoxa de Skolem, Paul Joseph Cohen, Període d'entreguerres, Producte directe, Relació d'equivalència, Semàntica, Semigrup, Si i només si, Sintaxi, Springer Science+Business Media, Taylor & Francis, Teorema d'incompletesa de Gödel, Teoria de conjunts, Teoria de grafs, Teoria de la demostració, Teoria de nombres, Thoralf Skolem, Universitat de Califòrnia a Berkeley, ZFC. Ampliar l'índex (34 més) »
Abraham Robinson
va ser un matemàtic alemany nacionalitzat nord-americà, conegut pel desenvolupament de l'anàlisi no estàndard, un sistema matemàticament rigorós pel qual els nombres infinitesimals i infinits es van reincorporar a les matemàtiques modernes.
Nou!!: Teoria de models і Abraham Robinson · Veure més »
Alfred North Whitehead
va ser un matemàtic i filòsof anglès.
Nou!!: Teoria de models і Alfred North Whitehead · Veure més »
Alfred Tarski
va ser un filòsof polonès especialitzat en lògica i un matemàtic destacat.
Nou!!: Teoria de models і Alfred Tarski · Veure més »
Anatoli Maltsev
, a vegades transliterat Malcev o Mal'cev, va ser un matemàtic soviètic.
Nou!!: Teoria de models і Anatoli Maltsev · Veure més »
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Nou!!: Teoria de models і Anell (matemàtiques) · Veure més »
Anell de polinomis
En matemàtiques, especialment en el camp de l'àlgebra abstracta, un anell de polinomis o àlgebra de polinomis és un anell (que també és una àlgebra commutativa) format a partir del conjunt de polinomis en una o més variables (o indeterminades) amb coeficients en un altre anell, sovint un cos.
Nou!!: Teoria de models і Anell de polinomis · Veure més »
Arbre (teoria de grafs)
En teoria de grafs, un arbre és un graf en el qual dos vèrtexs estan connectats per exactament un camí.
Nou!!: Teoria de models і Arbre (teoria de grafs) · Veure més »
Aritat
En l'anàlisi matemàtica, l'aritat d'un operador matemàtic o d'una funció és el nombre d'arguments necessaris perquè aquest operador o funció es pugui calcular.
Nou!!: Teoria de models і Aritat · Veure més »
Axioma de l'elecció
L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.
Nou!!: Teoria de models і Axioma de l'elecció · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Teoria de models і Cambridge University Press · Veure més »
Ciències de la computació
Les Ciències de la computació estudien els fonaments teòrics de la informació i el còmput, juntament amb tècniques pràctiques per a la implementació i aplicació d'aquests fonaments teòrics.
Nou!!: Teoria de models і Ciències de la computació · Veure més »
Combinatòria
La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).
Nou!!: Teoria de models і Combinatòria · Veure més »
Conjunt finit
En matemàtiques, un conjunt finit és un conjunt el nombre d'elements del qual és un nombre natural (és finit).
Nou!!: Teoria de models і Conjunt finit · Veure més »
Conjunt numerable
En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb un subconjunt del conjunt dels nombres naturals.
Nou!!: Teoria de models і Conjunt numerable · Veure més »
Conjunt obert
En matemàtiques, un conjunt obert (o simplement obert) és cadascun dels elements que conformen una topologia.
Nou!!: Teoria de models і Conjunt obert · Veure més »
Conjunt parcialment ordenat
En matemàtiques, especialment en teoria de l'ordre, un conjunt parcialment ordenat (o poset, de l'anglès partially ordered set) és un conjunt equipat amb una relació binària d'ordre parcial.
Nou!!: Teoria de models і Conjunt parcialment ordenat · Veure més »
Connectiva lògica
En lògica, les connectives lògiques són les eines que permeten construir enunciats o fórmules a partir dels àtoms.
Nou!!: Teoria de models і Connectiva lògica · Veure més »
Conseqüència
La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.
Nou!!: Teoria de models і Conseqüència · Veure més »
Consistència
* Consistència (estadística), propietat dels estimadors.
Nou!!: Teoria de models і Consistència · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Teoria de models і Cos (matemàtiques) · Veure més »
Cos algebraicament tancat
En àlgebra abstracta, un cos algebraicament tancat F és un cos que conté una arrel per qualsevol polinomi no-constant de F, l'anell de polinomis en la variable x a coeficients en F.
Nou!!: Teoria de models і Cos algebraicament tancat · Veure més »
Dana Scott
Dana Stewart Scott (nascut l'11 d'octubre de 1932) és professor emèrit de la càtedra Hillman d'informàtica, filosofia i lògica matemàtica de la Carnegie Mellon; ara està retirat i viu a Berkeley (Califòrnia).
Nou!!: Teoria de models і Dana Scott · Veure més »
Dover Publications
Dover Publications és una editorial estatunidenca fundada el 1941, amb seu a Mineola (Nova York).
Nou!!: Teoria de models і Dover Publications · Veure més »
Embedding
En matemàtiques, el terme anglès embedding s'utilitza sovint per a designar una inclusió d'un objecte d'una determinada estructura dins un altre.
Nou!!: Teoria de models і Embedding · Veure més »
Espai topològic
Els espais topològics són els principals objectes de treball en la disciplina matemàtica de la topologia.
Nou!!: Teoria de models і Espai topològic · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Teoria de models і Espai vectorial · Veure més »
Estructura algebraica
Una estructura algebraica és un conjunt d'elements amb unes propietats operacionals determinades.
Nou!!: Teoria de models і Estructura algebraica · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Teoria de models і Filosofia · Veure més »
Filtre (matemàtiques)
El Conjunt potència del conjunt \1,2,3,4\ amb el subconjunt \uparrow\!\1\ en color verd. Els elements en verd formen un ''ultrafiltre principal'' del reticle. En matemàtiques, un filtre és un subconjunt especial d'un conjunt parcialment ordenat.
Nou!!: Teoria de models і Filtre (matemàtiques) · Veure més »
Funció analítica
Una funció analítica és una funció que pot ser expressada localment com una sèrie de potències enteres convergent.
Nou!!: Teoria de models і Funció analítica · Veure més »
Funció bijectiva
Una funció bijectiva. En matemàtiques, una funció o aplicació bijectiva també anomenada simplement una bijecció és una funció f d'un conjunt X a un conjunt Y (f:X → Y) amb la propietat que per a cada y de Y hi ha exactament un x de X tal que f(x).
Nou!!: Teoria de models і Funció bijectiva · Veure més »
Funció injectiva
Exemple de funció injectiva. Exemple de funció no injectiva, l'element ''C'' de la imatge té dues antiimatges (3 i 4). En matemàtiques es diu que una funció és injectiva quan cada imatge de la funció (cada element del conjunt recorregut) es correspon a una antiimatge diferent del conjunt de sortida (el domini).
Nou!!: Teoria de models і Funció injectiva · Veure més »
Garrett Birkhoff
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: Teoria de models і Garrett Birkhoff · Veure més »
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Nou!!: Teoria de models і Geometria algebraica · Veure més »
Graf (matemàtiques)
Representació d'un graf etiquetat, amb 6 vèrtexs i set arestes En teoria de grafs, un graf és una representació abstracta d'un conjunt d'objectes on alguns parells dels objectes estan connectats per enllaços.
Nou!!: Teoria de models і Graf (matemàtiques) · Veure més »
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Nou!!: Teoria de models і Grup (matemàtiques) · Veure més »
Grup quocient
En matemàtiques, donats un grup G i un subgrup normal N de G, el grup quocient de G sobre N és, intuïtivament, un grup que "col·lapsa" el subgrup normal N a l'element d'identitat.
Nou!!: Teoria de models і Grup quocient · Veure més »
Hipòtesi del continu
En teoria de conjunts, la hipòtesi del continu (abreviada HC) és una hipòtesi, proposada per Georg Cantor, sobre la cardinalitat del conjunt dels nombres reals (denominat continu per la recta real).
Nou!!: Teoria de models і Hipòtesi del continu · Veure més »
Ideal primer
En matemàtiques, un ideal primer és un conjunt inclòs en un anell que té unes propietats semblants a les que tenen els nombres primers dins l'anell dels nombres enters.
Nou!!: Teoria de models і Ideal primer · Veure més »
Independència (lògica)
En lògica matemàtica, la noció d'independència o indecidibilitat es refereix a la impossibilitat de demostrar o refutar un predicat a partir d'altres.
Nou!!: Teoria de models і Independència (lògica) · Veure més »
Interdisciplinarietat
La interdisciplinarietat és l'intent de superar les divisions dels diferents camps de la ciència per tenir un apropament global a un problema o camp d'estudi.
Nou!!: Teoria de models і Interdisciplinarietat · Veure més »
Interpretació (lògica)
En lògica, una interpretació és una assignació de significats a les fórmules ben formades d'un llenguatge formal.
Nou!!: Teoria de models і Interpretació (lògica) · Veure més »
James Ax
fou un matemàtic estatunidenc que va fer contribucions innovadores en àlgebra i teoria de nombres utilitzant la teoria de models.
Nou!!: Teoria de models і James Ax · Veure més »
Kurt Gödel
fou un matemàtic austríac-americà, un lògic profund que va desenvolupar el teorema d'incompletesa, afirmant que qualsevol sistema axiomàtic consistent prou potent per descriure l'aritmètica dels enters permet proposicions (sobre enters) que no es poden demostrar ni refutar.
Nou!!: Teoria de models і Kurt Gödel · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Teoria de models і Lògica · Veure més »
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Nou!!: Teoria de models і Lògica de primer ordre · Veure més »
Lògica de segon ordre
Una lògica de segon ordre és una extensió d'una lògica matemàtica de primer ordre en la qual s'afegeixen variables per propietats i quantificadors que operen sobre aquestes variables.
Nou!!: Teoria de models і Lògica de segon ordre · Veure més »
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Nou!!: Teoria de models і Lògica matemàtica · Veure més »
Leopold Löwenheim
va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Teoria de models і Leopold Löwenheim · Veure més »
Llenguatge formal
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.
Nou!!: Teoria de models і Llenguatge formal · Veure més »
Llenguatge recursiu
En matemàtiques, lògica i complexitat computacional un llenguatge formal és un llenguatge recursiu és un subconjunt recursiu del conjunt de totes les seqüències finites possibles de l'alfabet del llenguatge.
Nou!!: Teoria de models і Llenguatge recursiu · Veure més »
Llevat de
lang.
Nou!!: Teoria de models і Llevat de · Veure més »
Magma (àlgebra)
En matemàtiques, un magma és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna.
Nou!!: Teoria de models і Magma (àlgebra) · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Teoria de models і Matemàtiques · Veure més »
Maximal i minimal (elements)
El diagrama de Hasse del conjunt ''P'' de divisors de 60, parcialment ordenats per la relació "''x'' divideix ''y''". El subconjunt vermell ''S''.
Nou!!: Teoria de models і Maximal i minimal (elements) · Veure més »
Monoide
En matemàtiques, un monoide és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna associativa i d'un element neutre.
Nou!!: Teoria de models і Monoide · Veure més »
Morfisme
En matemàtiques, un morfisme o homomorfisme és, en general, una aplicació entre dos conjunts dotats d'una mateixa estructura algebraica, que és respectada per l'aplicació.
Nou!!: Teoria de models і Morfisme · Veure més »
Nombre cardinal
En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.
Nou!!: Teoria de models і Nombre cardinal · Veure més »
Nombre hiperreal
395x395px En matemàtiques, el conjunt dels nombres hiperreals constitueix una extensió ^*\mathbb R dels nombres reals usuals, permetent donar un sentit rigorós a les nocions de quantitat infinitament petita o infinitament gran.
Nou!!: Teoria de models і Nombre hiperreal · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Teoria de models і Nombre natural · Veure més »
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Nou!!: Teoria de models і Nombre racional · Veure més »
Operació binària
Esquema d'operació binària Una operació binària és aquella que està aplicada a dos objectes.
Nou!!: Teoria de models і Operació binària · Veure més »
Operació nul·lària
Es defineix com operació nul·lària aquella operació matemàtica que no necessita operador és (argument) perquè es pugui calcular un valor.
Nou!!: Teoria de models і Operació nul·lària · Veure més »
Operació unària
Es defineix com a operació unària aquella operació matemàtica, que només necessita l'operador i un únic operand (argument) perquè es pugui calcular un valor.
Nou!!: Teoria de models і Operació unària · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Teoria de models і Oxford University Press · Veure més »
Paradoxa de Skolem
La paradoxa de Skolem és una paradoxa que apareix a teoria de conjunts i lògica com a conseqüència paradoxal del teorema de Löwenheim-Skolem.
Nou!!: Teoria de models і Paradoxa de Skolem · Veure més »
Paul Joseph Cohen
Paul Joseph Cohen (2 d'abril de 1934 – 23 de març de 2007) va ser un matemàtic nord-americà.
Nou!!: Teoria de models і Paul Joseph Cohen · Veure més »
Període d'entreguerres
Europa política en el període d'entreguerres El període d'entreguerres (1918-1939) cobreix els anys transcorreguts entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra mundial, especialment en el context d'Europa o la cultura occidental.
Nou!!: Teoria de models і Període d'entreguerres · Veure més »
Producte directe
En matemàtiques, sovint es pot definir un producte directe d'objectes coneguts, obtenint-ne un de nou.
Nou!!: Teoria de models і Producte directe · Veure més »
Relació d'equivalència
Sigui A\, un conjunt qualsevol, una relació en A\, és un criteri que ens permet dir si dos elements qualsevol de A\,, satisfan la relació o no.
Nou!!: Teoria de models і Relació d'equivalència · Veure més »
Semàntica
La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.
Nou!!: Teoria de models і Semàntica · Veure més »
Semigrup
En matemàtiques, un semigrup és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna associativa.
Nou!!: Teoria de models і Semigrup · Veure més »
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Nou!!: Teoria de models і Si i només si · Veure més »
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Nou!!: Teoria de models і Sintaxi · Veure més »
Springer Science+Business Media
Springer Science+Business Media o Springer és una editorial global que publica llibres, llibres electrònics i publicacions científiques avaluades per experts (''peer review''), en l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la medicina (STM: science, technical & medical, en anglès).
Nou!!: Teoria de models і Springer Science+Business Media · Veure més »
Taylor & Francis
The Ibis'' Taylor & Francis Group és una empresa britànica que publica llibres i revistes acadèmiques.
Nou!!: Teoria de models і Taylor & Francis · Veure més »
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Nou!!: Teoria de models і Teorema d'incompletesa de Gödel · Veure més »
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Nou!!: Teoria de models і Teoria de conjunts · Veure més »
Teoria de grafs
La teoria de grafs és una branca de les matemàtiques i la informàtica que es dedica a l'estudi dels grafs, estructures matemàtiques utilitzades per a modelitzar relacions entre parelles d'objectes.
Nou!!: Teoria de models і Teoria de grafs · Veure més »
Teoria de la demostració
La teoria de la demostració és una branca de la lògica matemàtica que tracta amb l'estructura de les demostracions matemàtiques i la potència expressiva d'un determinat conjunt d'axiomes matemàtics.
Nou!!: Teoria de models і Teoria de la demostració · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Teoria de models і Teoria de nombres · Veure més »
Thoralf Skolem
fou un matemàtic noruec conegut pels seus treballs en teoria de conjunts i lògica matemàtica.
Nou!!: Teoria de models і Thoralf Skolem · Veure més »
Universitat de Califòrnia a Berkeley
La Universitat de Califòrnia a Berkeley (sovint abreujada UC Berkeley) és una universitat pública situada a Berkeley, a l'Àrea de la Badia de San Francisco (Califòrnia, Estats Units).
Nou!!: Teoria de models і Universitat de Califòrnia a Berkeley · Veure més »
ZFC
La Teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel (ZFC) és el conjunt d'axiomes canònic de la teoria de conjunts.
Nou!!: Teoria de models і ZFC · Veure més »