Obrir a Google MapsTaula de continguts
177 les relacions: Abadessa, Adob, Agricultura, Ajuntament, Albatàrrec, Alexandra Cuadrat i Capdevila, Alfons el Magnànim, Alguaire, Aloer, Alou, Antic Règim, Arbre fruiter, Arquitectura, Arquitectura del Renaixement, Art, Artesa de Lleida, Associació, Autovia del Nord-est, Aviram, Àgata de Catània, Àrab, Barroc, Batalla del Segre, Bell-lloc d'Urgell, Bellvís, Benet XII, Bestiar boví, Blat, C-13, Caça, Canal d'Urgell, Canal hidràulic, Capbreu, Carn, Casa pairal, Cassola (cuina), Castanyada, Castell d'Alcoletge, Catalunya, Catxipanda, Cavalcada de Reis, Cúpula, Cementiri, Cens, Ceràmica, Cereal, Codificació de carreteres a Catalunya, Comarca, Conreu, Contracte d'arrendament financer, ... Ampliar l'índex (127 més) »
- Municipis del Segrià
Abadessa
En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.
Veure Alcoletge і Abadessa
Adob
Un fertilitzant o adob, és des de l'accepció agrícola de la paraula, qualsevol substància que conté un o diversos elements químics necessaris per a la nutrició dels conreus i que s'aporta als vegetals, via foliar o radicular, per incrementar la seva productivitat o qualitat.
Veure Alcoletge і Adob
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Alcoletge і Agricultura
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Alcoletge і Ajuntament
Albatàrrec
Albatàrrec és un municipi de la comarca del Segrià ubicat prop del riu Segre travessat pel canal de Seròs, Tanmateix el nucli urbà es troba a escassos 6 km de la capitla del Segrià.
Veure Alcoletge і Albatàrrec
Alexandra Cuadrat i Capdevila
Alexandra Cuadrat i Capdevila (Alcoletge, el Segrià, 1968) és una escriptora, guionista, advocada, editora i política catalana.
Veure Alcoletge і Alexandra Cuadrat i Capdevila
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Alcoletge і Alfons el Magnànim
Alguaire
Alguaire és una vila i municipi de la comarca del Segrià als països catalans.
Veure Alcoletge і Alguaire
Aloer
L'aloer era el propietari d'un alou lliure i franc, exempt de qualsevol tipus de pagament o càrrega senyorial.
Veure Alcoletge і Aloer
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Veure Alcoletge і Alou
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Alcoletge і Antic Règim
Arbre fruiter
Cirerers de conreu ecològic, en secà al mes de maig de 2006 Un arbre fruiter és aquella espècie vegetal arbòria o arbustiva que es conrea principalment per obtenir el seu fruit en forma de fruita.
Veure Alcoletge і Arbre fruiter
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Veure Alcoletge і Arquitectura
Arquitectura del Renaixement
Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.
Veure Alcoletge і Arquitectura del Renaixement
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Veure Alcoletge і Art
Artesa de Lleida
Artesa de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià.
Veure Alcoletge і Artesa de Lleida
Associació
Una associació és una agrupació de persones que decideixen unir-se de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir una finalitat comuna d'interès general o particular, sense ànim de lucre.
Veure Alcoletge і Associació
Autovia del Nord-est
LAutovia del Nord-est (A-2) és una de les sis autovies radials d'Espanya i l'única autovia radial de Catalunya.
Veure Alcoletge і Autovia del Nord-est
Aviram
Aviram és el terme que en ramaderia designa tota la volateria mantinguda en un corral, com ara gallines, guatlles, oques, ànecs o estruços.
Veure Alcoletge і Aviram
Àgata de Catània
Àgata de Sicília o Àgueda (Catània, Sicília, ca. 231-ca. 251) fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme.
Veure Alcoletge і Àgata de Catània
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Alcoletge і Àrab
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Alcoletge і Barroc
Batalla del Segre
La Batalla del Segre va ser un combat que va tenir lloc durant la Guerra Civil espanyola, posterior a la gran batalla de l'Ebre, en una franja entre la desembocadura del riu Segre a Mequinensa fins als Pirineus entre l'abril de 1938 i el gener de 1939.
Veure Alcoletge і Batalla del Segre
Bell-lloc d'Urgell
Bell-lloc d'Urgell és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Pla d'Urgell.
Veure Alcoletge і Bell-lloc d'Urgell
Bellvís
Bellvís és una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell, que es troba al límit amb el Segrià i la Noguera.
Veure Alcoletge і Bellvís
Benet XII
Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.
Veure Alcoletge і Benet XII
Bestiar boví
Bestiar boví En ramaderia, el bestiar boví és el conjunt format pels bous i vaques.
Veure Alcoletge і Bestiar boví
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Alcoletge і Blat
C-13
La carretera C-13, també anomenada Eix del Pallars és una carretera de la Xarxa de Carreteres del Pirineu integrada a la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que uneix el Segrià amb el Pallars Sobirà, travessant les comarques del Segrià, la Noguera, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.
Veure Alcoletge і C-13
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Veure Alcoletge і Caça
Canal d'Urgell
240px Canal d'Urgell - Plànol General ca.1890 Vista per satèl·lit de l'Àrea Regada pel Canal d'Urgell. El Canal d'Urgell és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, amb una superfície regada total d'unes 70.000 hectàrees i donant servei a uns 77.000 habitants.
Veure Alcoletge і Canal d'Urgell
Canal hidràulic
Canal a la ciutat d'Horten, Noruega. Séquia En enginyeria, un canal hidràulic és una construcció destinada al transport de fluids —generalment utilitzada per dur aigua— i que, a diferència de les canonades, és oberta a l'atmosfera.
Veure Alcoletge і Canal hidràulic
Capbreu
Capbreu dels llocs i termes de Ramonet, Les Ordes i Fontscaldes, conservat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp. Un capbreu és un document on anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes o pels pagesos tenidors (podien ser de remença) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals.
Veure Alcoletge і Capbreu
Carn
Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.
Veure Alcoletge і Carn
Casa pairal
Casa Rossell, casa pairal d'Ordino, Principat d'Andorra Casa pairal és una masia o casa autosuficient pertanyent a una finca rústica, seu d'un llinatge organitzat com a unitat d'explotació rural amb un patrimoni significatiu acumulat al llarg de generacions i conservat gràcies a la institució de l'hereu, que preveia que el patrimoni es succeís sencer del pare al fill gran.
Veure Alcoletge і Casa pairal
Cassola (cuina)
Cassola metàl·lica Una cassola o greixonera és un vas, ordinàriament rodó, de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a guisar al foc o en un fogó.
Veure Alcoletge і Cassola (cuina)
Castanyada
La Castanyada és una festa popular dels Països Catalans, especialment a Catalunya.
Veure Alcoletge і Castanyada
Castell d'Alcoletge
Les restes del castell d'Alcoletge són al capdamunt del tossal dels Morts, el punt més alt de la població d'Alcoletge.
Veure Alcoletge і Castell d'Alcoletge
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Alcoletge і Catalunya
Catxipanda
La catxipanda, juntament amb l'escalivada, les carxofes al caliu, els caragols a la llauna, la coca de recapte i la carn a la brasa, és un dels plats típics de les contrades de Lleida (el Segrià, les Garrigues, la Noguera, el Pla d'Urgell…).
Veure Alcoletge і Catxipanda
Cavalcada de Reis
La Cavalcada de Reis és una desfilada de carrosses que se celebra el vespre del 5 de gener, quan els Reis d'Orient (Melcior, Gaspar i Baltasar) passegen a la tarda pels carrers de les viles o ciutats amb els seus patges i ajudants, llençant caramels als nens.
Veure Alcoletge і Cavalcada de Reis
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Veure Alcoletge і Cúpula
Cementiri
Cementiri Rochus, a Nuremberg Cementiri a Gjemnes (Noruega)Cementiri civil de Teresa a Bausen Un cementiri o cementeri és el lloc on reposen els cadàvers dels morts.
Veure Alcoletge і Cementiri
Cens
El cens és una mena de contracte, avui dia en desús, que es constitueix quan una persona (censatari) contreu l'obligació de pagar a una altra (anomenada censualista, censalista o censaler) una pensió (també anomenada cànon o renda) de caràcter anual (pagada en diners o espècie), com a contraprestació de la transmissió d'un capital (mobiliari o immobiliari) corresponent, i gravant una propietat seva amb la responsabilitat dels diners i del capital com a garantia del pagament.
Veure Alcoletge і Cens
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Veure Alcoletge і Ceràmica
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Alcoletge і Cereal
Codificació de carreteres a Catalunya
Esquema de carreteres de Catalunya amb les carreteres amb codificació de 2001 ressaltades El 2001 es va posar en marxa a Catalunya un nou sistema de codificació de les carreteres a Catalunya.
Veure Alcoletge і Codificació de carreteres a Catalunya
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Veure Alcoletge і Comarca
Conreu
Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.
Veure Alcoletge і Conreu
Contracte d'arrendament financer
El contracte d'arrendament financer o lísing (del mot anglès leasing) és un contracte mercantil de col·laboració que té per objecte exclusiu la cessió de l'ús de béns mobles o immobles, adquirits amb aquesta finalitat segons les especificacions del futur usuari a canvi d'una contraprestació consistent en l'abonament periòdic de les quotes.
Veure Alcoletge і Contracte d'arrendament financer
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Veure Alcoletge і Convergència i Unió
Cooperativa
Cooperativa agrícola d'Alginet, al País Valencià, 1963. Una cooperativa és una empresa la propietat de la qual pertany als seus membres, que la gestionen per a autoabastir-se de productes, serveis o treball, i que comparteixen els seus rendiments.
Veure Alcoletge і Cooperativa
Corbins
Corbins és un municipi de la comarca del Segrià.
Veure Alcoletge і Corbins
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Veure Alcoletge і Creuer (arquitectura)
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Veure Alcoletge і Cultura
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Veure Alcoletge і Dacsa
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Alcoletge і Decrets de Nova Planta
Demografia
Àrea metropolitana de Tòquio cap a l'oest de la Torre de TòquioLa demografia (del grec demos, "poble") és l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinàmica; és a dir, que canvia en el temps i l'espai.
Veure Alcoletge і Demografia
Devesa
Devesa d'alzines i roures a la Serra de Castelltallat La devesa o vedat és l'aprofitament agroforestal tradicional com a pastura de boscos aclarits sovint d'alzines i roures, però també d'altres arbres.
Veure Alcoletge і Devesa
Diada de Sant Josep
La diada de Sant Josep, el 19 de març, és el dia en el qual se celebra el dia del pare. Es tracta d'una festa antiga que recentment, per paral·lelisme, ha inspirat la creació d'un dia de la mare que se celebra el primer diumenge de maig.
Veure Alcoletge і Diada de Sant Josep
Dinar (menjada)
Un típic dinar d'una escola nord-americana. El dinar és la menjada que es pren al migdia.
Veure Alcoletge і Dinar (menjada)
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Alcoletge і Dinastia almoràvit
Diumenge
El diumenge és el setè dia de la setmana.
Veure Alcoletge і Diumenge
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Veure Alcoletge і Dret
Dret civil
El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.
Veure Alcoletge і Dret civil
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Veure Alcoletge і Economia
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Alcoletge і Edat mitjana
Els Alamús
Els Alamús és un poble i municipi de la comarca del Segrià, Catalunya.
Veure Alcoletge і Els Alamús
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Alcoletge і Església (arquitectura)
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure Alcoletge і Esquerra Republicana de Catalunya
Exèrcit Popular de la República
L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la força armada creada pel govern de la Segona República Espanyola el mes d'octubre del 1936 a partir de la reorganització d'elements de l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop d'estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars, creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, que s'enfrontaren a l'Exèrcit Nacional constituït pels generals revoltats.
Veure Alcoletge і Exèrcit Popular de la República
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Veure Alcoletge і Façana
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Veure Alcoletge і Família (biologia)
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus.
Veure Alcoletge і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Festa major
Drac de Vilafranca, el drac més antic d'Europa. Celebració dels Castellers de Vilafranca durant la jornada castellera de la Festa Major de Vilafranca 2017. Baixada de l'Àliga durant les Festes de Santa Tecla de Tarragona Una festa major és la festa o el festival més important de cada barri, poble, vila o ciutat.
Veure Alcoletge і Festa major
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Veure Alcoletge і Fogatge
Fontanet (Lleida)
Fontanet és una partida de l'Horta de Lleida, de Lleida.
Veure Alcoletge і Fontanet (Lleida)
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Veure Alcoletge і Fruita
Fuster
Cervo (Itàlia). Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.
Veure Alcoletge і Fuster
Gastronomia
Els aliments exquisits són un dels objectes d'estudi de la gastronomia. Exemples d'aliments d'origen vegetal. La gastronomia és l'art i tècnica de preparar els aliments per tal que siguin més nutritius, més agradables de menjar, així com més atractius i desitjables.
Veure Alcoletge і Gastronomia
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Alcoletge і Generalitat de Catalunya
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Alcoletge і Guerra Civil espanyola
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Alcoletge і Guerra de Successió Espanyola
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Alcoletge і Guerra dels Segadors
Hectàrea
Lhectàrea és una unitat de mesura de superfície fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 1 hectòmetre quadrat (hm²), 100 àrees o 10 000 metres quadrats.
Veure Alcoletge і Hectàrea
Insecticida
Un insecticida és un compost químic utilitzat per matar insectes o controlar-ne la seva població, mitjançant la inhibició d'enzims vitals.
Veure Alcoletge і Insecticida
Joc de la botifarra
El joc de la botifarra és un joc de cartes, molt popular a Catalunya així com a algunes comarques del nord del País Valencià i a les Illes Pitiüses.
Veure Alcoletge і Joc de la botifarra
Josep de Natzaret
Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.
Veure Alcoletge і Josep de Natzaret
La Pobla de Segur
Escut no oficial La Pobla de Segur és el segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà.
Veure Alcoletge і La Pobla de Segur
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Veure Alcoletge і La Seu d'Urgell
Línia Lleida - la Pobla de Segur
La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur uneix Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur com a nuclis més importants connectant el Pla de Lleida i el Prepirineu.
Veure Alcoletge і Línia Lleida - la Pobla de Segur
Liber feudorum maior
El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.
Veure Alcoletge і Liber feudorum maior
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Alcoletge і Lleida
Llista d'autopistes i autovies de Catalunya
La xarxa de transport de vies de calçades separades a Catalunya es divideix en autopistes i autovies.
Veure Alcoletge і Llista d'autopistes i autovies de Catalunya
Llista de carreteres de Catalunya
Les carreteres de Catalunya s'agrupen d'acord amb la titularitat i nivell o categoria de la via.
Veure Alcoletge і Llista de carreteres de Catalunya
Llista de topònims d'Alcoletge
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi d'Alcoletge, al Segrià.
Veure Alcoletge і Llista de topònims d'Alcoletge
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Alcoletge і Maig
Mare de Déu del Carme
Mare de Déu del Carme, a Beniaján La Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.
Veure Alcoletge і Mare de Déu del Carme
Masoveria
El contracte de masoveria (tambè aparceria) és aquell pel qual el propietari d'una finca rústica encarrega a una persona física (masover, tambè parcer) l'explotació agrícola de la finca a canvi d'un percentatge en els resultats i que porta annex un dret d'habitació a favor del masover sobre un immoble situat a la finca, també anomenada «masoveria».
Veure Alcoletge і Masoveria
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Veure Alcoletge і Miquel (arcàngel)
Monestir de Jonqueres
Santa Maria de Jonqueres fou un monestir de monges de la ciutat de Barcelona que va estar al carrer de Jonqueres des del fins al, en què l'església i el claustre foren traslladats pedra a pedra al carrer d'Aragó i avui en dia forma part de l'església parroquial de la Concepció al districte de l'Eixample.
Veure Alcoletge і Monestir de Jonqueres
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Alcoletge і Municipi
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Alcoletge і Musulmà
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Alcoletge і Nau (arquitectura)
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Veure Alcoletge і Noguera
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Veure Alcoletge і Orde sacerdotal
Ordi
L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.
Veure Alcoletge і Ordi
Oví
Els ovins (Ovis) són un gènere de bòvids entre els quals hi ha l'ovella domèstica.
Veure Alcoletge і Oví
Palau de la Paeria
El Palau de la Paeria és la seu de la Paeria de Lleida.
Veure Alcoletge і Palau de la Paeria
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Alcoletge і Parròquia eclesiàstica
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Veure Alcoletge і Partit dels Socialistes de Catalunya
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Veure Alcoletge і Partit polític
Pavelló esportiu
Vista exterior del Palau Blaugrana de Barcelona. Un pavelló esportiu, poliesportiu, polideportiu o arena, és un estadi en forma de recinte tancat, amb sostre cobert, generalment de forma circular o ovalada, que es fa servir principalment per a allotjar-hi esdeveniments esportius, d'esports com ara el bàsquet, el vòlei, l'hoquei, l'handbol, o el futbol sala.
Veure Alcoletge і Pavelló esportiu
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Alcoletge і Peixos
Període històric
La història de la humanitat s'ha dividit, convencionalment, en períodes històrics.
Veure Alcoletge і Període històric
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Alcoletge і Pere el Cerimoniós
Perera
Perera cultivar Conference en plena florida La perera o perer (Pyrus communis) és una espècie del gènere Pyrus, de la família de les Rosaceae. A vegades creix de manera assilvestrada (Pyrus sylvestris) rebent el nom de perelló o pomera borda.
Veure Alcoletge і Perera
Pinso
Pinso per a cavalls El pinso és una mescla de cereals i altres elements com ara brisa de malt o de poma, utilitzada per a l'alimentació dels animals.
Veure Alcoletge і Pinso
Pla d'Urgell
El Pla d'Urgell és una comarca de Catalunya amb capital a Mollerussa.
Veure Alcoletge і Pla d'Urgell
Planta farratgera
La trepadella conreada ''Onobrychis viciifolia'' és una planta farratgera típica Les plantes farratgeres, o simplement el farratge, són una espècie de planta o una barreja de plantes, cultivades per les seves parts vegetatives (fulles, tiges eventualment arrels), amb l'exclusió dels fruits i les llavors, i que són utilitzades en estat fresc, són conservades generalment per assecament per tal d'alimentar els animals de la ramaderia (bovins, caprins, porcs, ànecs, oques, conills i altres) Farratge és una paraula documentada en llengua catalana des de 1364; derivada del llatí farrāgo, -agĭnis 'llavor per al bestiar', i que a la vegada deriva de far, farris 'blat'.
Veure Alcoletge і Planta farratgera
Poble (localitat)
Un poble al Marroc. Un poble és una entitat de població petita, contraposada a la ciutat i a la vila.
Veure Alcoletge і Poble (localitat)
Pomera
La pomera o amb el seu nom científic Malus és un gènere d'arbres i arbusts que floreixen de la família de les rosàcies que conté entre 42 i 55 espècies a més de tota una sèrie d'híbrids de vegades difícils de distingir.
Veure Alcoletge і Pomera
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Veure Alcoletge і Porc
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Veure Alcoletge і Presbiteri
Presseguer
Presseguers florits (flor blanca) El presseguer, bresquiller (País Valencià), albergener, melicotoner (Illes Balears) o mollarerer (Prunus persica (L. Batsch) és un arbre fruiter de fulla caduca, de la categoria de fruita de pinyol (drupa). Al Pla de Lleida, la major part de les varietats floreixen a primers de març, i la collita difereix molt segons les varietats (de juny a octubre).
Veure Alcoletge і Presseguer
Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.
Veure Alcoletge і Propietat privada
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Veure Alcoletge і Ramon Berenguer III
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Veure Alcoletge і Sant patró
Séquia
Cano i séquia Major de Sueca Séquia Una séquia o síquia és un conducte llarg i estret que té la funció de recollir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses o assuts) i distribuir-la fins a les poblacions o camps de conreu.
Veure Alcoletge і Séquia
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Alcoletge і Segle XIV
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Veure Alcoletge і Segre
Segrià
El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.
Veure Alcoletge і Segrià
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Veure Alcoletge і Setembre
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Veure Alcoletge і Societat
Sou (moneda)
Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.
Veure Alcoletge і Sou (moneda)
Sudanell
Sudanell (pron. local) és un municipi de la comarca del Segrià.
Veure Alcoletge і Sudanell
Teuleria
Una teuleria és un centre terrisser propi de l'arquitectura rural que rep el nom del principal element que elaborava, les teules.
Veure Alcoletge і Teuleria
Tir esportiu
Els esports de tir són un grup col·lectiu d'activitats esportives competitives i recreatives que impliquen proves d'exactitud, precisió i velocitat en el tir; s'utilitzen diversos tipus d'armes de foc a distància, referides principalment a les armes de foc i pistoles d'aire, en formes com pistoles, rifles i escopetes.
Veure Alcoletge і Tir esportiu
Tomba excavada a la roca
Tombes excavades a la roca a Matala (Creta). Una tomba excavada a la roca, també anomenada sovint tomba rupestre, habitualment consisteix en una cova creada artificialment i pensada per a ser emprada com a tomba.
Veure Alcoletge і Tomba excavada a la roca
Torres de Segre
Torres de Segre és una vila i municipi que s'estén al sector de ponent de la comarca del Segrià, a la vall del riu Segre.
Veure Alcoletge і Torres de Segre
Trinxera
Disseny d'una '''trinxera''' segons un manual militar anglès del 1914 Una trinxera és una rasa allargada de protecció del foc enemic, de l'artilleria i de les metralladores, emprada des d'antic per les tropes, i, en forma massiva, durant la Primera Guerra Mundial.
Veure Alcoletge і Trinxera
Turó
Turó del Carmel (Barcelona)Un turó, pujol o tossal és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim.
Veure Alcoletge і Turó
Urbanització (nucli)
Urbanització a la vora de l'embassament d'Entrepeñas. Una urbanització és un complex residencial, normalment extrapolat (fora del centre) d'un municipi, i que en depèn administrativament.
Veure Alcoletge і Urbanització (nucli)
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Veure Alcoletge і Urgell
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Veure Alcoletge і Valí
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Veure Alcoletge і Vegueria
Vilanova de la Barca
Vilanova de la Barca és un municipi de la comarca del Segrià.
Veure Alcoletge і Vilanova de la Barca
Vimbodí i Poblet
Vimbodí i Poblet és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, limítrof amb les Garrigues.
Veure Alcoletge і Vimbodí i Poblet
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Alcoletge і Visigots
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Veure Alcoletge і Volta
Volta d'aresta
Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
Veure Alcoletge і Volta d'aresta
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Alcoletge і 1168
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Veure Alcoletge і 1340
1424
;Països catalans.
Veure Alcoletge і 1424
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Veure Alcoletge і 1543
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Alcoletge і 16 de juliol
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Alcoletge і 1707
1719
;Països Catalans.
Veure Alcoletge і 1719
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Alcoletge і 1765
1794
;Països Catalans.
Veure Alcoletge і 1794
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Alcoletge і 1836
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Alcoletge і 1920
1938
;Països Catalans.
Veure Alcoletge і 1938
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Alcoletge і 1979
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Alcoletge і 1983
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Alcoletge і 1985
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Alcoletge і 1987
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Alcoletge і 1989
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Alcoletge і 1991
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Alcoletge і 1995
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Alcoletge і 1999
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Alcoletge і 2003
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Alcoletge і 2007
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Alcoletge і 2011
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure Alcoletge і 2015
2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.
Veure Alcoletge і 2019
2023
El 2023 (MMXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Alcoletge і 2023
Vegeu també
Municipis del Segrià
- Aitona
- Albatàrrec
- Alcanó
- Alcarràs
- Alcoletge
- Alfés
- Alfarràs
- Alguaire
- Almacelles
- Almatret
- Almenar
- Alpicat
- Artesa de Lleida
- Aspa
- Benavent de Segrià
- Corbins
- Els Alamús
- Gimenells i el Pla de la Font
- La Granja d'Escarp
- La Portella
- Llardecans
- Maials
- Massalcoreig
- Montoliu de Lleida
- Puigverd de Lleida
- Rosselló (Segrià)
- Sarroca de Lleida
- Seròs
- Soses
- Sudanell
- Sunyer (municipi)
- Torre-serona
- Torrebesses
- Torrefarrera
- Torres de Segre
- Vilanova de Segrià
- Vilanova de la Barca