Obrir a Google MapsTaula de continguts
151 les relacions: Acord Municipal, AP, Art romànic, Baén (antic municipi), Baix Pallars, Barcelona, Barranc de l'Infern, Barranc de la Molina (Conca de Dalt), Barranc de Mascarell, Barranc de Moró (Pallars Jussà), Barranc de Puimanyons, Barranc de Sant Pere (la Pobla de Segur), Barranc de Santa Cecília (Torallola), Barranc de Santa Llúcia, Barranc de Vallcarga, Barranc del Solà (Salàs de Pallars), Barranc dels Molinassos, Benavent de la Conca, Biscarri, Bosc de Llania, C-13, Carta de poblament, Catalunya romànica, Ceferí Rocafort i Sansó, Claverol (antic municipi), Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Ribagorça, Conca de Dalt, Conca de Dalt (conca), Congost d'Erinyà, Congost de Collegats, Conques (Conca Dellà), Convergència i Unió, Diada dels Raiers, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, Edat mitjana, Editorial Albert Martín, El Flamisell, El Pont de Claverol, El Pont de Suert, El Pui de Segur, Els Masos de Baiarri, Enclavament, Església (arquitectura), Esquerra Republicana de Catalunya, Estació de la Pobla de Segur, Esterri d'Àneu, Estiueig, Falles del Pirineu, ... Ampliar l'índex (101 més) »
- Municipis del Pallars Jussà
Acord Municipal
Acord Municipal és una coalició política d'àmbit local formada per Esquerra Republicana de Catalunya i altres partits a través de les sigles ERC-AM en alguns ajuntaments de Catalunya.
Veure La Pobla de Segur і Acord Municipal
AP
* Alianza Popular, partit d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya.
Veure La Pobla de Segur і AP
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure La Pobla de Segur і Art romànic
Baén (antic municipi)
L'antic municipi de Baén és un dels quatre antics municipis integrats el 1969 en el nou municipi Baix Pallars (els altres són Gerri de la Sal, Peramea i Montcortès de Pallars), a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure La Pobla de Segur і Baén (antic municipi)
Baix Pallars
Baix Pallars és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Veure La Pobla de Segur і Baix Pallars
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure La Pobla de Segur і Barcelona
Barranc de l'Infern
El barranc de l'Infern és un abrupte i espectacular barranc situat entre les poblacions de la vall d'Ebo i la vall de Laguar, a la Marina Alta.
Veure La Pobla de Segur і Barranc de l'Infern
Barranc de la Molina (Conca de Dalt)
El barranc de la Molina és un barranc afluent de la Noguera Pallaresa.
Veure La Pobla de Segur і Barranc de la Molina (Conca de Dalt)
Barranc de Mascarell
El barranc de Mascarell és un barranc dels termes de Conca de Dalt, dins del seu antic terme de Toralla i Serradell i de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Barranc de Mascarell
Barranc de Moró (Pallars Jussà)
El barranc de Moró és un barranc afluent del Flamisell.
Veure La Pobla de Segur і Barranc de Moró (Pallars Jussà)
Barranc de Puimanyons
El barranc de Puimanyons (pronúncia pallaresa de Puigmanyons), també anomenat sovint barranc de Pumanyons, és un barranc dels termes de Conca de Dalt (antic municipi de Toralla i Serradell) i de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Barranc de Puimanyons
Barranc de Sant Pere (la Pobla de Segur)
El Barranc de Sant Pere, és un barranc que neix en el terme municipal de Baix Pallars, de la comarca del Pallars Sobirà (antic municipi de Montcortès de Pallars), fa de límit municipal entre aquest municipi i el de la Pobla de Segur, i després entra definitivament en el segon d'aquests dos termes, on acaba el seu recorregut abocant-se en la Noguera Pallaresa.
Veure La Pobla de Segur і Barranc de Sant Pere (la Pobla de Segur)
Barranc de Santa Cecília (Torallola)
El Barranc de Santa Cecília és un barranc de l'antic terme de Toralla i Serradell, actualment inclòs en el terme municipal de Conca de Dalt, al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Barranc de Santa Cecília (Torallola)
Barranc de Santa Llúcia
El Barranc de Santa Llúcia és un barranc de l'antic terme de Toralla i Serradell, actualment inclòs en el terme municipal de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, que al cap de poc de formar-se entra en el terme de la Pobla de Segur.
Veure La Pobla de Segur і Barranc de Santa Llúcia
Barranc de Vallcarga
El barranc de Vallcarga és un barranc del terme de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Barranc de Vallcarga
Barranc del Solà (Salàs de Pallars)
El barranc del Solà, en alguns mapes torrent del Solà, és un barranc afluent de la Noguera Pallaresa que discorre al límit dels termes de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, dins del seu antic terme de Toralla i Serradell i Salàs de Pallars, llevat dels darrers 400 metres del seu curs, que és termenal entre Salàs de Pallars i la Pobla de Segur.
Veure La Pobla de Segur і Barranc del Solà (Salàs de Pallars)
Barranc dels Molinassos
El barranc dels Molinassos és un barranc afluent del Flamisell.
Veure La Pobla de Segur і Barranc dels Molinassos
Benavent de la Conca
El poble de Benavent de Tremp, que canvià el seu nom oficial pel de Benavent de la Conca en el mateix moment de la seva annexió al nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà, és el poble més oriental del seu municipi actual i de tota la comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Benavent de la Conca
Biscarri
Biscarri és un poble de l'antic terme de Benavent de Tremp, actualment pertanyent al d'Isona i Conca Dellà, tots dos a la comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Biscarri
Bosc de Llania
El Bosc de Llania és un bosc del Pallars Jussà situat en el terme municipal de Conca de Dalt, dins del territori de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Bosc de Llania
C-13
La carretera C-13, també anomenada Eix del Pallars és una carretera de la Xarxa de Carreteres del Pirineu integrada a la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que uneix el Segrià amb el Pallars Sobirà, travessant les comarques del Segrià, la Noguera, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.
Veure La Pobla de Segur і C-13
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Veure La Pobla de Segur і Carta de poblament
Catalunya romànica
Catalunya romànica és una obra enciclopèdica sobre l'art romànic a Catalunya editada pel Grup Enciclopèdia Catalana.
Veure La Pobla de Segur і Catalunya romànica
Ceferí Rocafort i Sansó
Fotografia del poble de Claverol feta per Ceferí Rocafort i Samsó. Ceferí Rocafort i Samsó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 de setembre de 1872 - Barcelona, 5 de setembre de 1917) fou un geògraf, arqueòleg, fotògraf i historiador pallarès.
Veure La Pobla de Segur і Ceferí Rocafort i Sansó
Claverol (antic municipi)
L'antic municipi de Claverol perdé la seva independència municipal el 1969, quan fou afegit al terme municipal de Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Claverol (antic municipi)
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Veure La Pobla de Segur і Comtat de Pallars Jussà
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Veure La Pobla de Segur і Comtat de Pallars Sobirà
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure La Pobla de Segur і Comtat de Ribagorça
Conca de Dalt
Conca de Dalt o el Pont de Claverol és el municipi a l'extrem nord-est de la comarca del Pallars Jussà, al límit amb el Pallars Sobirà, amb l'Alt Urgell i també amb l'Alta Ribagorça.
Veure La Pobla de Segur і Conca de Dalt
Conca de Dalt (conca)
La Conca de Dalt és una de les tres conques que formen el Pallars Jussà, a més de la Vall Fosca.
Veure La Pobla de Segur і Conca de Dalt (conca)
Congost d'Erinyà
El Congost d'Erinyà és una vall estreta entre penya-segats situada al límit dels termes municipals de Conca de Dalt (antic terme de Toralla i Serradell), en l'àmbit del poble d'Erinyà -costat meridional- i Senterada, en territori del poble de Reguard -costat septentrional-, tot al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Congost d'Erinyà
Congost de Collegats
El congost de Collegats, o estret de Collegats o, simplement, Collegats, és un congost d'uns 5 km de longitud, format pel riu Noguera Pallaresa en passar entre les serres de Peracalç, a ponent, i del Boumort, a llevant.
Veure La Pobla de Segur і Congost de Collegats
Conques (Conca Dellà)
La vila de Conques era el cap de l'antic terme municipal de Conques, un dels sis termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella).
Veure La Pobla de Segur і Conques (Conca Dellà)
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Veure La Pobla de Segur і Convergència i Unió
Diada dels Raiers
La Diada dels Raiers es desenvolupa a la Pobla de Segur des del 1979 per a rememorar aquest antic ofici de raier dedicat al transport fluvial molt important a la Noguera Pallaresa.
Veure La Pobla de Segur і Diada dels Raiers
Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar
El Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en català, "Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar"), és una obra enciclopèdica dividida en 16 volums.
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure La Pobla de Segur і Edat mitjana
Editorial Albert Martín
La Editorial Albert Martín fou una editorial barcelonina fundada per Albert Martín, el qual la va dirigir fins al 1917, any de la seva mort.
Veure La Pobla de Segur і Editorial Albert Martín
El Flamisell
El Flamisell és un riu de Catalunya, afluent de la Noguera Pallaresa pel marge dret.
Veure La Pobla de Segur і El Flamisell
El Pont de Claverol
El Pont de Claverol és un poble a la vora del riu Noguera Pallaresa, a menys d'un quilòmetre de distància de la Pobla de Segur.
Veure La Pobla de Segur і El Pont de Claverol
El Pont de Suert
El Pont de Suert (o Lo Pont de Suert en català ribagorçà) és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça.
Veure La Pobla de Segur і El Pont de Suert
El Pui de Segur
El Puig de Segur, pronunciat en pallarès el Pui de Segur, és un antic poblat del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і El Pui de Segur
Els Masos de Baiarri
Els Masos de Baiarri, sovint anomenada simplement Baiarri, fou una caseria o nucli de masies del municipi de Conca de Dalt, al (Pallars Jussà).
Veure La Pobla de Segur і Els Masos de Baiarri
Enclavament
Enclavament idealitzat. C és un enclavament del B dins del territori d'A. En geografia política, un enclavament és una part d'un territori que està completament envoltat per un altre territori de la mateixa categoria.
Veure La Pobla de Segur і Enclavament
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure La Pobla de Segur і Església (arquitectura)
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure La Pobla de Segur і Esquerra Republicana de Catalunya
Estació de la Pobla de Segur
La Pobla de Segur és una estació de ferrocarril de FGC situada a la població de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Estació de la Pobla de Segur
Esterri d'Àneu
Esterri d'Àneu és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situada al costat dret del riu Noguera Pallaresa, en el centre de la Vall d'Àneu.
Veure La Pobla de Segur і Esterri d'Àneu
Estiueig
Vilassar de Mar, un dels antics llocs tradicionals d'estiueig de les classes benestants de Barcelona La Bombonera, casa d'estiueig a la Garriga L'Estiueig (calc del castellà veraneo) o estiuadaEstada en un indret durant l'estiu és l'acció de passar l'estiu a una residència diferent de l'habitual.
Veure La Pobla de Segur і Estiueig
Falles del Pirineu
Les falles del Pirineu és una tradició festiva ancestral que se celebra en diversos llocs de les contrades dels Pirineus.
Veure La Pobla de Segur і Falles del Pirineu
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus.
Veure La Pobla de Segur і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Figuerola d'Orcau
Figuerola d'Orcau és una vila que tingué ajuntament propi fins al 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, tot a la comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Figuerola d'Orcau
Francesc Carreras i Candi
va ser un historiador, geògraf i polític català, a més de conrear moltes altres disciplines com la filatèlia o l'excursionisme científic.
Veure La Pobla de Segur і Francesc Carreras i Candi
Francesc Xavier Bada i Amatller
Francesc Xavier Bada i Amatller (Mataró, Maresme, 2 de maig de 1933 - Sant Andreu de Llavaneres, 2 de gener de 2022) fou un polític, empresari, cooperativista i activista català, establert entre La Pobla de Segur i Sant Andreu de Llavaneres.
Veure La Pobla de Segur і Francesc Xavier Bada i Amatller
Fundació Enciclopèdia Catalana
La casa Garriga Nogués, antiga seu de la Fundació La Fundació Enciclopèdia Catalana és una fundació catalana constituïda com a tal el 22 de juliol de 1980.
Veure La Pobla de Segur і Fundació Enciclopèdia Catalana
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure La Pobla de Segur і Generalitat de Catalunya
Geografia General de Catalunya
Geografia General de Catalunya és una obra dirigida per l'historiador Francesc Carreras i Candi que consta de sis volums, publicats entre els anys 1908 i 1918.
Veure La Pobla de Segur і Geografia General de Catalunya
Gerri de la Sal (antic municipi)
L'antic municipi de Gerri de la Sal fou un dels quatre antics municipis integrats el 1969 en el nou municipi del Baix Pallars (els altres eren Baén, Peramea i Montcortès de Pallars).
Veure La Pobla de Segur і Gerri de la Sal (antic municipi)
Gramuntill
La Borda del Ros Gramuntill, antigament denominat moltes vegades Agramuntill, és un antic poble dispers del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Gramuntill
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure La Pobla de Segur і Gran Enciclopèdia Catalana
Hortoneda de la Conca (antic municipi)
Hortoneda de la Conca és un antic municipi que perdé la seva independència municipal el 1969, quan fou afegit al terme municipal de Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Hortoneda de la Conca (antic municipi)
Isona
La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.
Veure La Pobla de Segur і Isona
Joan Bellmunt i Figueras
Joan Bellmunt i Figueras (Puiggròs, les Garrigues 1950) és un etnògraf català.
Veure La Pobla de Segur і Joan Bellmunt i Figueras
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Veure La Pobla de Segur і Joan Coromines i Vigneaux
Josep Llimona i Bruguera
Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.
Veure La Pobla de Segur і Josep Llimona i Bruguera
Josep Maria Gavín i Barceló
Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) va ser un fotògraf, col·leccionista i arxiver català que va dedicar la seva vida a la preservació de la cultura popular i religiosa de Catalunya.
Veure La Pobla de Segur і Josep Maria Gavín i Barceló
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.
Veure La Pobla de Segur і Junts per Catalunya (partit polític)
L-522
La L-522 és una carretera antigament anomenada provincial, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya.
Veure La Pobla de Segur і L-522
La Pobla de Segur (vila)
La vila des de Puimanyons La vila, des de migdia La vila de la Pobla de Segur és el cap del municipi del mateix nom.
Veure La Pobla de Segur і La Pobla de Segur (vila)
Línia Lleida - la Pobla de Segur
La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur uneix Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur com a nuclis més importants connectant el Pla de Lleida i el Prepirineu.
Veure La Pobla de Segur і Línia Lleida - la Pobla de Segur
Llau de Gelat
La llau de Gelat és una llau del terme de la Pobla de Segur, del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Llau de Gelat
Llau de les Esplugues
La llau de les Esplugues, és una llau del terme de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, prop del límit amb l'actual terme de Baix Pallars, del Pallars Sobirà (antic terme de Peramea).
Veure La Pobla de Segur і Llau de les Esplugues
Llau de Queralt
La llau de Queralt, és una llau del terme de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, prop del límit amb l'actual terme de Baix Pallars, del Pallars Sobirà.
Veure La Pobla de Segur і Llau de Queralt
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure La Pobla de Segur і Lleida
Llista de topònims de Canejan
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Canejan, a la Val d'Aran.
Veure La Pobla de Segur і Llista de topònims de Canejan
Llista de topònims de Conca de Dalt
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Llista de topònims de Conca de Dalt
Llista de topònims de la Pobla de Segur
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de La Pobla de Segur, al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Llista de topònims de la Pobla de Segur
Lluís Bru i Salelles
Lluís Bru i Salelles (Ondara, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952) fou un mosaïcista i escenògraf modernista.
Veure La Pobla de Segur і Lluís Bru i Salelles
Lo Tossal (la Pobla de Segur)
Lo Tossal és una muntanya de 1.058,2 metres d'altitud que es troba al límit dels termes municipals de la Pobla de Segur, del Pallars Jussà i de Baix Pallars, del Pallars Sobirà.
Veure La Pobla de Segur і Lo Tossal (la Pobla de Segur)
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Veure La Pobla de Segur і Modernisme
Montcortès de Pallars
Montcortès o Montcortès de Pallars és un poble al terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure La Pobla de Segur і Montcortès de Pallars
Montcortès de Pallars (antic municipi)
Montcortès de Pallars fou un dels quatre antics municipis integrats el 1969 en el nou municipi de Baix Pallars (els altres són Baén, Gerri de la Sal i Peramea).
Veure La Pobla de Segur і Montcortès de Pallars (antic municipi)
Montsor
Montsor és un poble del municipi de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Montsor
Muntanya de Santa Magdalena (Conca de Dalt)
La Muntanya de Santa Magdalena és una serra que arriba als 812,1 m, termenal entre els municipis de Conca de Dalt (antic terme de Toralla i Serradell) i la Pobla de Segur.
Veure La Pobla de Segur і Muntanya de Santa Magdalena (Conca de Dalt)
Muntanyeta de Comursí
La Muntanyeta de Comursí, en alguns mapes Muntanyeta de Comosí, és una muntanya de 987,3 metres que centra el sector nord-est del terme municipal de la Pobla de Segur, del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Muntanyeta de Comursí
N-260
La N-260 és una via de la Xarxa de Carreteres de l'Estat que discorre per Aragó i Catalunya.
Veure La Pobla de Segur і N-260
Noguera Pallaresa
La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Veure La Pobla de Segur і Noguera Pallaresa
Obac de Pumanyons
L'Obac de Pumanyons és una obaga del terme municipal de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, en territori del poble de Pumanyons.
Veure La Pobla de Segur і Obac de Pumanyons
Onomasticon Cataloniae
LOnomasticon Cataloniae és una obra etimològica publicada per Curial Edicions Catalanes que recull l'origen i explica els topònims antics i moderns dels diferents territoris de parla catalana: Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i la Franja de Ponent.
Veure La Pobla de Segur і Onomasticon Cataloniae
Pagès Editors
Pagès Editors és una editorial catalana fundada per Lluís Pagès l'any 1990 a Lleida. Va néixer amb l'objectiu de publicar llibres en llengua catalana i disposa d'un catàleg que compta amb col·leccions i línies editorials diverses que han evolucionat amb el pas del temps.
Veure La Pobla de Segur і Pagès Editors
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Veure La Pobla de Segur і Pallars Jussà
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Veure La Pobla de Segur і Pallars Sobirà
Pantà de Sant Antoni
L'embassament de Sant Antoni –també anomenat pantà de Sant Antoni o de Talarn–, és un embassament que pertany al riu Noguera Pallaresa.
Veure La Pobla de Segur і Pantà de Sant Antoni
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Veure La Pobla de Segur і Partit dels Socialistes de Catalunya
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Veure La Pobla de Segur і Partit judicial
Partit Popular (Espanya)
El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.
Veure La Pobla de Segur і Partit Popular (Espanya)
Pascual Madoz Ibáñez
Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.
Veure La Pobla de Segur і Pascual Madoz Ibáñez
PDP
* Partit Demòcrata Popular: partit polític espanyol.
Veure La Pobla de Segur і PDP
Peracalç
Peracalç és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure La Pobla de Segur і Peracalç
Peramea (antic municipi)
Peramea fou un dels quatre antics municipis integrats el 1969 en el nou municipi del Baix Pallars (els altres foren Baén, Gerri de la Sal i Montcortès de Pallars).
Veure La Pobla de Segur і Peramea (antic municipi)
Portbou
Portbou és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure La Pobla de Segur і Portbou
Prepirineus
Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.
Veure La Pobla de Segur і Prepirineus
Puimanyons
Puigmanyons, Pumanyons o Puimanyons (Puigmañons el 1845), formes que reflecteixen fidelment la parla local, és un poble del municipi de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Puimanyons
Raier
''Rais'' d'Alexey Savrasov, 1873 L'ofici de raier consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial aigua avall.
Veure La Pobla de Segur і Raier
Renfe Operadora
Renfe Operadora (sorgida de l'antiga Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles) és una empresa depenent del Ministeri de Foment d'Espanya dedicada al transport de passatgers i mercaderies per via fèrria.
Veure La Pobla de Segur і Renfe Operadora
Roc de Sant Aventí
El Roc de Sant Aventí és una muntanya de 1.479,8 metres termenal entre els municipis de Baix Pallars (antic terme de Montcortès de Pallars), al Pallars Sobirà, i la Pobla de Segur, al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Roc de Sant Aventí
Rocs de Queralt
Els Rocs de Queralt, o Roques de Queralt, constitueixen una cinglera de roques del terme municipal de la Pobla de Segur, situada a la part nord-est del terme, al lloc on hi havia hagut el poble dispers de Gramuntill, que era arredossat sota seu.
Veure La Pobla de Segur і Rocs de Queralt
Roques del Congost
Les Roques del Congost és una formació muntanyosa del terme de Conca de Dalt, dins de l'antic municipi de Toralla i Serradell, al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Roques del Congost
Salàs de Pallars
Salàs de Pallars és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, a la part nord del centre de la comarca.
Veure La Pobla de Segur і Salàs de Pallars
Samianigo
Samianigo o Sabiñánigo és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i cap de la comarca de l'Alt Gàllego.
Veure La Pobla de Segur і Samianigo
Sant Cristòfol de Puimanyons
Sant Cristòfol de Puimanyons, respectant la pronúncia pallaresa de Sant Cristòfol de Puigmanyons, era una església romànica del poble de Puimanyons, pertanyent al municipi de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Sant Cristòfol de Puimanyons
Sant Jaume de Gramuntill
Sant Jaume de la Pobla de Segur és una antiga església romànica de la vila de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Sant Jaume de Gramuntill
Sant Joan de Vinyafrescal
Sant Joan de Vinyafrescal és un poble del terme municipal de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Sant Joan de Vinyafrescal
Sant Joan de Vinyafrescal (església)
Sant Joan de Vinyafrescal és l'església parroquial d'origen romànic del poble homònim del terme de la vila de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Sant Joan de Vinyafrescal (església)
Sant Miquel del Pui
Sant Miquel del Pui (forma que respecta la pronúncia pallaresa de Sant Miquel del Puig, que és, pròpiament, el nom d'aquesta església), o Sant Miquel de Segur, és, possiblement, la primitiva església romànica de la vila de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Sant Miquel del Pui
Sant Pere de les Maleses
El monestir de Sant Pere de les Maleses és un antic cenobi benedictí localitzat dins del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Sant Pere de les Maleses
Santa Magdalena de la Pobla de Segur
Santa Magdalena de la Pobla de Segur és una antiga església romànica en ruïnes del terme de la vila de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Santa Magdalena de la Pobla de Segur
Santa Maria de Montsor
Santa Maria de Montsor és una església romànica del poble de Montsor, del terme municipal de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Santa Maria de Montsor
Senterada
Senterada és un municipi de la comarca del Pallars Jussà situat a la part nord-occidental de la comarca.
Veure La Pobla de Segur і Senterada
Serra de Boumort
La serra de Boumort és una muntanya calcària que emergeix al nord-est de la Conca de Dalt i de la mateixa comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Serra de Boumort
Serrat de les Vaques
El Serrat de les Vaques és una muntanya de 958 metres que es troba al municipi de la Quar, a la comarca catalana del Berguedà.
Veure La Pobla de Segur і Serrat de les Vaques
Servei Meteorològic de Catalunya
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és una empresa pública adscrita al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològics a Catalunya.
Veure La Pobla de Segur і Servei Meteorològic de Catalunya
Sort
Sort és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Pallars Sobirà, on fa de cap de comarca.
Veure La Pobla de Segur і Sort
Suterranya
El poble de Suterranya fou cap del municipi del mateix nom, del Pallars Jussà annexat a Tremp l'any 1973.
Veure La Pobla de Segur і Suterranya
Talarn
Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Talarn
Toralla i Serradell
Toralla i Serradell fou un municipi que perdé la seva independència municipal el 1969, quan fou extingit l'ajuntament i adscrita l'administració del territori al municipi de Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Toralla i Serradell
Torre Mauri
La Torre Mauri (dita també Casa Mauri) és un edifici modernista del 1907 situat a la Pobla de Segur.
Veure La Pobla de Segur і Torre Mauri
Tremp
El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.
Veure La Pobla de Segur і Tremp
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure La Pobla de Segur і Vall d'Aran
Vila closa
La vila closa de Figuerola d'Orcau Una vila closa és una població protegida per muralles, originalment sense edificacions extramurs.
Veure La Pobla de Segur і Vila closa
Vila del llibre
Llibreria de Hay-on-Wye (Gal·les) Una vila del llibre sol ser una ciutat petita o poble rural on es concentren nombroses empreses relacionades amb el comerç del llibre, sia llibreries d'antiguitats o de segona mà o artesans que treballen en diferents oficis gràfics, com l'enquadernació o la cal·ligrafia.
Veure La Pobla de Segur і Vila del llibre
Vilamitjana
Vilamitjana, o Vilamitjana de la Conca, és una vila constituïda en entitat municipal descentralitzada (EMD) pertanyent actualment al terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Vilamitjana
Vinyacs
Vinyacs és un indret del terme municipal de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà.
Veure La Pobla de Segur і Vinyacs
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure La Pobla de Segur і 1657
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure La Pobla de Segur і 1783
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure La Pobla de Segur і 1812
1847
;Països Catalans.
Veure La Pobla de Segur і 1847
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Veure La Pobla de Segur і 1951
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure La Pobla de Segur і 1979
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure La Pobla de Segur і 1983
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure La Pobla de Segur і 1987
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure La Pobla de Segur і 1991
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure La Pobla de Segur і 1995
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure La Pobla de Segur і 1999
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure La Pobla de Segur і 2003
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure La Pobla de Segur і 2005
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure La Pobla de Segur і 2007
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure La Pobla de Segur і 2011
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure La Pobla de Segur і 2015
2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.
Veure La Pobla de Segur і 2019
2022
L'any 2022 va ser un any comú començat en dissabte i correspon a l'any 1400 del calendari persa.
Veure La Pobla de Segur і 2022
Vegeu també
Municipis del Pallars Jussà
- Abella de la Conca
- Castell de Mur
- Conca de Dalt
- Gavet de la Conca
- Isona i Conca Dellà
- La Pobla de Segur
- La Torre de Cabdella
- Llimiana
- Salàs de Pallars
- Sant Esteve de la Sarga
- Sarroca de Bellera
- Senterada
- Talarn
- Tremp
També conegut com Pobla de Segur, Poblatana, Poblatà.