Taula de continguts
91 les relacions: Afeli, Angle, Anomalia mitjana, Antena de televisió, Argument del periàpside, Assistència gravitatòria, Asteroide, Asteroide troià, Astrofísica, Astronauta, Astronàutica, Astronomia, Atmosfera terrestre, Òrbites de satèl·lits artificials, Àpside, Baricentre, Caront (satèl·lit), Cònica, Centre de massa, Cercle, Cinturó d'asteroides, Cinturó de Kuiper, Coet, Cometa, Cometa de Halley, Cometa Hale-Bopp, Constant de la gravitació, Eclíptica, Efecte Doppler, El·lipse, Elements orbitals, Energia cinètica, Energia mecànica, Energia potencial, Equador celeste, Esfera celeste, Espai exterior, Estreles fixes, Excentricitat, Física, Febe (satèl·lit), Força, Força centrípeta, Fricció, Gravetat, Hipèrbola, Inèrcia, Inclinació, Infinit, Júpiter (planeta), ... Ampliar l'índex (41 més) »
- Gravetat
- Mecànica celeste
Afeli
Periheli i afeli al voltant del Sol Lafeli és el punt de l'òrbita d'un objecte, especialment un planeta o un cometa al voltant del Sol en el qual aquest es troba a la màxima distància del Sol.
Veure Òrbita і Afeli
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Veure Òrbita і Angle
Anomalia mitjana
llengua.
Veure Òrbita і Anomalia mitjana
Antena de televisió
Antena yagi Una antena de televisió o antena de TV, és una antena dissenyada específicament per a la recepció de senyals de teledifusió sobre l'aire, que es transmeten en freqüències de 41 a 250 MHz en la banda de VHF i 470-960 MHz en la banda d'UHF en diferents països.
Veure Òrbita і Antena de televisió
Argument del periàpside
angle \omega \, (en blau) que va des del node ascendent fins al periheli. L'argument del periàpside (símbol \omega \) és un dels elements orbitals utilitzats per a especificar l'òrbita d'un cos celeste.
Veure Òrbita і Argument del periàpside
Assistència gravitatòria
Swing-by amb acceleració Swing-by amb deceleració En astronàutica s'anomena assistència gravitatòria o assistència gravitacional la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satèl·lit natural, per obtenir una acceleració o frenada d'una sonda o nau espacial canviant la seva trajectòria.
Veure Òrbita і Assistència gravitatòria
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Òrbita і Asteroide
Asteroide troià
Mart i Júpiter Els asteroides troians són un sub-grup dels objectes troians.
Veure Òrbita і Asteroide troià
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.
Veure Òrbita і Astrofísica
Astronauta
Un astronauta (també cosmonauta o taikonauta) és una persona que viatja a l'espai exterior a la Terra.
Veure Òrbita і Astronauta
Astronàutica
Passeig espacial L'astronàutica —anomenada 'cosmonàutica', Космонавтика, a l'antiga Unió Soviètica i avui als països que la componien i també als que foren part del camp socialista— és la teoria i la pràctica de la navegació fora de l'atmosfera terrestre, basada en el disseny i construcció d'aparells pensats per treballar i funcionar en l'espai, siguin tripulats o no tripulats.
Veure Òrbita і Astronàutica
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Òrbita і Astronomia
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Òrbita і Atmosfera terrestre
Òrbites de satèl·lits artificials
La majoria de satèl·lits artificials al voltant de la Terra es troben concentrats en un nombre limitat de tipus d'òrbites de satèl·lits artificials.
Veure Òrbita і Òrbites de satèl·lits artificials
Àpside
'''F''': periàpside'''H''': apoàpsideLínia '''FH''': línia dels àpsides En astronomia, l'àpside o apsi és el punt de màxima o mínima aproximació d'un cos celeste en una òrbita el·líptica al centre de masses al voltant del qual orbita.
Veure Òrbita і Àpside
Baricentre
El baricentre o centroide d'un triangle és el punt que es troba a la intersecció de les mitjanes, línies que uneixen els vèrtexs i el punt mitjà del costat oposat.
Veure Òrbita і Baricentre
Caront (satèl·lit)
Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.
Veure Òrbita і Caront (satèl·lit)
Cònica
hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.
Veure Òrbita і Cònica
Centre de massa
En física, un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.
Veure Òrbita і Centre de massa
Cercle
Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.
Veure Òrbita і Cercle
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Veure Òrbita і Cinturó d'asteroides
Cinturó de Kuiper
El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.
Veure Òrbita і Cinturó de Kuiper
Coet
Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.
Veure Òrbita і Coet
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure Òrbita і Cometa
Cometa de Halley
El cometa de Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.
Veure Òrbita і Cometa de Halley
Cometa Hale-Bopp
El Cometa Hale-Bopp (el nom oficial del qual és C/1995,O1) va ser probablement un dels cometes més àmpliament observat en l'últim segle i un dels més brillants que s'han vist en dècades.
Veure Òrbita і Cometa Hale-Bopp
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V.
Veure Òrbita і Constant de la gravitació
Eclíptica
Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra imaginada «fixa».
Veure Òrbita і Eclíptica
Efecte Doppler
Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.
Veure Òrbita і Efecte Doppler
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Veure Òrbita і El·lipse
Elements orbitals
Elements orbitals. Els elements orbitals o elements d'un òrbita són un conjunt de paràmetres que permeten definir de manera unívoca les característiques de l'òrbita d'un astre, la seva disposició a l'espai i la posició de l'astre sobre l'òrbita.
Veure Òrbita і Elements orbitals
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Veure Òrbita і Energia cinètica
Energia mecànica
L'energia mecànica d'un cos és la suma de les seves energies, cinètica i potencial.
Veure Òrbita і Energia mecànica
Energia potencial
En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.
Veure Òrbita і Energia potencial
Equador celeste
L'equador celeste, està inclinat ~23,5° respecte al pla de l'eclíptica. L'equador celeste és el cercle màxim de l'esfera celeste situat en el mateix pla de l'equador de la Terra.
Veure Òrbita і Equador celeste
Esfera celeste
''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.
Veure Òrbita і Esfera celeste
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Òrbita і Espai exterior
Estreles fixes
Els estels fixos en la representació del sistema solar de Tycho Brahe Els estels fixos (del llatí stellae fixae) són objectes celestes que no semblen moure's pel que fa als altres estels del cel nocturn.
Veure Òrbita і Estreles fixes
Excentricitat
En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.
Veure Òrbita і Excentricitat
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Òrbita і Física
Febe (satèl·lit)
Febe (Saturn IX) és un satèl·lit de Saturn.
Veure Òrbita і Febe (satèl·lit)
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Veure Òrbita і Força
Força centrípeta
Força centrípeta Una força centrípeta és una força que fa que un cos segueixi una trajectòria corba.
Veure Òrbita і Força centrípeta
Fricció
Bloc en repòs El fregament o fricció en física és la resistència que impedeix el moviment d'un cos que es troba sobre un altre, o també la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.
Veure Òrbita і Fricció
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Òrbita і Gravetat
Hipèrbola
Hipèrbola Una hipèrbola o hipèrbole es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.
Veure Òrbita і Hipèrbola
Inèrcia
En física, la inèrcia és la dificultat o resistència amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment.
Veure Òrbita і Inèrcia
Inclinació
En general, la inclinació és l'angle entre un eix de direcció o un pla, i un pla de referència.
Veure Òrbita і Inclinació
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Veure Òrbita і Infinit
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Òrbita і Júpiter (planeta)
Làser
Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.
Veure Òrbita і Làser
Lidar
Lidar o Ladar és un riu de Caixmir un dels que originen el riu Jhelum.
Veure Òrbita і Lidar
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Veure Òrbita і Llei de la gravitació universal
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Veure Òrbita і Lleis de Kepler
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Òrbita і Llum
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Òrbita і Lluna
Longitud del node ascendent
angle \Omega \, (en verd) que va des de la direcció del punt vernal fins al node ascendent. La longitud del node ascendent (símbol \Omega \) és un dels elements orbitals utilitzats per a especificar l'òrbita d'un cos celeste.
Veure Òrbita і Longitud del node ascendent
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Òrbita і Mart (planeta)
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Òrbita і Massa
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Òrbita і Mecànica quàntica
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Òrbita і Mercuri (planeta)
Meridià
Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud.
Veure Òrbita і Meridià
Núvol d'Oort
Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.
Veure Òrbita і Núvol d'Oort
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Òrbita і Neptú (planeta)
Node orbital
En aquest diagrama, els '''nodes orbitals''' són els dos punts on el pla orbital (en beix) talla el pla de referència (en gris). La '''línia dels nodes''' és la línia verda que uneix els dos nodes. Un node orbital és un dels dos punts on una òrbita inclinada creua un pla de referència (per exemple, el pla de l'eclíptica per a les òrbites heliocèntriques, i el pla de l'equador celeste per a les òrbites geocèntriques).
Veure Òrbita і Node orbital
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Veure Òrbita і Paràbola
Partícula composta
En física, una partícula composta és un compost (de dues o més partícules o cossos), que es comporta con un sol objecte.
Veure Òrbita і Partícula composta
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Veure Òrbita і Pla
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Òrbita і Planeta
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Veure Òrbita і Plutó (planeta nan)
Programa Apollo
El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.
Veure Òrbita і Programa Apollo
Propulsió
La propulsió és el principi que permet a un cos de moure's en l'espai que l'envolta.
Veure Òrbita і Propulsió
Punt d'Àries
Equinocci vernal o primer punt d'Àries En astronomia el punt d'Àries o punt vernal és un dels dos punts de l'esfera celeste on l'equador celeste talla el pla de l'eclíptica.
Veure Òrbita і Punt d'Àries
Punt de Lagrange
Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.
Veure Òrbita і Punt de Lagrange
Radar
Antena de radar per a la detecció d'avions. Radar és un sistema per a detectar o localitzar objectes a distància mitjançant ones de ràdio d'alta freqüència.
Veure Òrbita і Radar
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Òrbita і Radiació
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Veure Òrbita і Satèl·lit artificial
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure Òrbita і Satèl·lit natural
Semieix major
El semieix major, simbolitzat per a, és la meitat de l'eix més llarg d'una el·lipse o d'un el·lipsoide de revolució.
Veure Òrbita і Semieix major
Sistema de posicionament global
Satèl·lit NAVSTAR GPS El Sistema de posicionament global, conegut com a GPS (originàriament NAVSTAR Global Positioning System o NAVSTAR GPS), és un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra.
Veure Òrbita і Sistema de posicionament global
Sistema de referència
Eixos de coordenades emprats habitualment en matemàtiques En cinemàtica, un sistema de referència és un conjunt de magnituds per poder mesurar la posició d'un objecte en el temps i en l'espai.
Veure Òrbita і Sistema de referència
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Òrbita і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Òrbita і Sol
Teoria del caos
En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent.
Veure Òrbita і Teoria del caos
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Òrbita і Terra
Tritó (satèl·lit)
Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.
Veure Òrbita і Tritó (satèl·lit)
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure Òrbita і Unitat astronòmica
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Veure Òrbita і Velocitat
Velocitat d'escapament
Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.
Veure Òrbita і Velocitat d'escapament
Velocitat radial
La velocitat radial és la velocitat d'un objecte respecte a la visual de l'observador.
Veure Òrbita і Velocitat radial
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Òrbita і Venus (planeta)
Vegeu també
Gravetat
- Òrbita
- Anomalia de sobrevol
- Caiguda lliure
- Camp gravitatori de la Lluna
- Constant de la gravitació
- Dinàmica estel·lar
- Energia potencial gravitatòria
- Experiment de Cavendish
- Experiment de Schiehallion
- Força de marea
- Forat blanc
- Forat de cuc
- Geomorfologia
- Gravetat
- Gravetat artificial
- Gravetat de Mart
- Gravetat superficial
- Ingravidesa
- Intensitat del camp gravitatori
- Introducció a la relativitat general
- Límit de Roche
- Lòbul de Roche
- Levitació
- Massa negativa
- Observació d'ones gravitacionals
- Problema dels n cossos
- Superfície de velocitat relativa nul·la
- Teoria lunar
Mecànica celeste
- Òrbita
- Acreció
- Aplatament
- Dia julià
- Dinàmica Newtoniana modificada
- Dominància orbital
- Elongació (astronomia)
- Estranyeta
- Mètode dinàmic
- Matèria fosca
- Mecànica celeste
- Migració planetària
- Pertorbació (astronomia)
- Precessió dels equinoccis
- Pressió de radiació
- Quadratura astronòmica
- Rotació síncrona
- Satèl·lit pastor
- Sistema binari (astronomia)
- Unitat astronòmica
També conegut com Orbitant, Orbitar, Revolució orbital, Òrbites.