Accés més ràpid que el navegador!
102 les relacions: Abu Bakr Mirza, Abu-Saïd (timúrida), Afganistan, Alexandre el Gran, Amir Husayn, Amudarià, Índia, Baber, Bactriana, Badi al-Zaman Mirza, Baghlan, Balkh, Bamian, Basmatxi, Baysonghor Mirza, Claudi Ptolemeu, Dinastia jànida, Emir, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Expansió de l'islam, Fayzabad, Gúrides, Gorno-Badakhxan, Heftalites, Herat, Hindu Kush, Hissor, Humayun, Ibrahim Sultan, Imperi Britànic, Imperi Mongol, Ismaïlisme, Jahangir, Kabul, Kai Khusraw Khuttalani, Kaixgar, Kanat de Bukharà, Kanat de Txagatai, Khusraw Xah, Khwarizm, Kuhistan, La Meca, Lapislàtzuli, Midrab Bahadur, Mirza Hindal, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Murghab, Nasir Mirza, Pamir, ..., Província de Badakhxan, Qeshm, Rússia, Riu Panj, Robí, Samarcanda, Samànides, Sogdiana, Sultan Mahmud Mirza, Sultan Ways Mirza, Sultà, Tadjikistan, Tamerlà, Tocaris, Tukharistan, Uzbeks, Vall de Ferganà, Wakhan, Xughnan, Yasaur, 11 de març, 1417, 1466, 1467, 1505, 1508, 1509, 1520, 1529, 1530, 1575, 1584, 1647, 1649, 1862, 1867, 1869, 1872, 1873, 1876, 1878, 1881, 1885, 1891, 1892, 1895, 1917, 1925, 21 de maig, 736, 951, 952. Ampliar l'índex (52 més) »
Abu Bakr Mirza
Abu Bakr Mirza fou un príncep timúrida de la branca de Transoxiana, fill d'Abu Saïd i el pare va sotmetre al príncep local, un timúrida conegut com a Muhammad Badakhshi, que no va oferir resistència, i va donar el govern de Badakhxan, Kunduz, Khuttalan i Caghaniyan a Abu Bakr Mirza.
Nou!!: Badakhxan і Abu Bakr Mirza · Veure més »
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Nou!!: Badakhxan і Abu-Saïd (timúrida) · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Badakhxan і Afganistan · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Badakhxan і Alexandre el Gran · Veure més »
Amir Husayn
Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del kanat de Txagatai.
Nou!!: Badakhxan і Amir Husayn · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Badakhxan і Amudarià · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Badakhxan і Índia · Veure més »
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Nou!!: Badakhxan і Baber · Veure més »
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Nou!!: Badakhxan і Bactriana · Veure més »
Badi al-Zaman Mirza
Badi al-Zaman Mirza (? - 25 de març de 1603) fou un príncep timúrida de Badakhxan, dels anomenats mirzes del Badakhxan.
Nou!!: Badakhxan і Badi al-Zaman Mirza · Veure més »
Baghlan
Baghlan (Paixtu/persa: بغلان - Baġlān) és una ciutat de l'Afganistan, a la província de Baghlan, a la qual dona nom i de la que és la principal ciutat però no la capital.
Nou!!: Badakhxan і Baghlan · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Badakhxan і Balkh · Veure més »
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Nou!!: Badakhxan і Bamian · Veure més »
Basmatxi
La revolta basmatxi —Восстание басмачей — o Basmatxestvo (Басмачество) fou un moviment musulmà de resistència als bolxevics, de tendència panturca.
Nou!!: Badakhxan і Basmatxi · Veure més »
Baysonghor Mirza
Baysonghor Mirza o Baysunkur Mirza (Hisor 1477/1478- riu Audaj 1499) fou un príncep timúrida, net d'Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur.
Nou!!: Badakhxan і Baysonghor Mirza · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Badakhxan і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Dinastia jànida
La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà del 1599 al 1785.
Nou!!: Badakhxan і Dinastia jànida · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Badakhxan і Emir · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Badakhxan і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Badakhxan і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Badakhxan і Expansió de l'islam · Veure més »
Fayzabad
Aeroport de Fayzabad La ciutat des del nord-est Fayzabad, Feyzabad, Fazelabad o Faizabad en persa فيض آباد és la capital de la província de Badakhshan, i del districte de Fayzabad, a l'Afganistan.
Nou!!: Badakhxan і Fayzabad · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Badakhxan і Gúrides · Veure més »
Gorno-Badakhxan
Gorno-Badakhxan és una divisió administrativa autònoma de Tadjikistan (de vegades traduïda com a districte, província, o regió, aquesta darrera és la més apropiada segon el nom original "oblast") anomenada en tadjik Вилояти Мухтори Кҳистони Бадахшон/Viloyati Mukhtori Kuhistoni Badakhxon; i en rus: Горно-Бадахшанская автономная область, ГБАО); és un territori muntanyós format essencialment per les muntanyes Pamir. Forma el 45% del territori del Tadjikistan però només el 3% de la població. El nom tadjik, Kuhistoni-Badakhxon (o Kohistan-Badakhxan) vol dir Badakxan Muntanyós, i és equivalent a Gorno-Badakhxan, derivat de Горный Бадахшан (Gornyy Badakhxan) que vol dir el mateix en rus.
Nou!!: Badakhxan і Gorno-Badakhxan · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Badakhxan і Heftalites · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Badakhxan і Herat · Veure més »
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Nou!!: Badakhxan і Hindu Kush · Veure més »
Hissor
Hissor (tadjik Ҳисор, abans Hisar o Hissar, rus Gissar Гиссар) és una ciutat de l'occident del Tadjikistan a uns 15 km a l'oest de Duixanbe.
Nou!!: Badakhxan і Hissor · Veure més »
Humayun
Nasir-ud-din Muhammad Humayun (Kabul, 6 de març de 1508 - Delhi, 20 de gener de 1556), va ser el segon emperador mogol regnant entre els anys 1530 i 1540 i altre cop del 1555 al 1556.
Nou!!: Badakhxan і Humayun · Veure més »
Ibrahim Sultan
Abu l-Fatah Ibrahim Sultan o Sultan Ibrahim ibn Xah Rukh (26 d'agost de 1394 - Xiraz, 3 de maig de 1435) fou un príncep timúrida, segon fill de Xah Rukh i net de Tamerlà, de nom complet de naixement Abu l-Fath Mirza Ibrahim Sultan Bahadur.
Nou!!: Badakhxan і Ibrahim Sultan · Veure més »
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Badakhxan і Imperi Britànic · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: Badakhxan і Imperi Mongol · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Badakhxan і Ismaïlisme · Veure més »
Jahangir
Nur-ud-Din Salim Jahangir (Fatehpur Sikri, 20 de setembre de 1569(calendari gregorià) - Rajauri, 8 de novembre de 1627(calendari gregorià)) fou emperador de l'Imperi Mogol del 1605 al 1627. Jahangir vol dir ‘Conqueridor del Món’ en persa i Nur-ad-Din vol dir ‘Llum de la Fe’ en àrab. El seu nom de naixement fou Shaykh Muhammad Salim (el seu pare li deia Shaykhu Baba) i era el fill més gran sobrevivent d'Akbar (altres dos germans més grans, Hasan i Husayn, havien mort infants) tingut amb Miryam al-Zamani. Va rebre una educació acurada i va aprendre el persa, el turc, l'àrab i l'urdú, i ciències com la història, l'aritmètica i la geografia, entre altres. Va ser nomenat mansabdar de deu mil, el més alt rang militar després de l'emperador, vers 1581, sent elevat a mansabdar de dotze mil el 1585 quan fou promès a la seva cosina Manbhawati Bai, filla de Bhagwan Das d'Amber (cunyat de Akbar com a germà de la seva dona Rajkumari Hira Kunwari (Miryam al-Zamani).
Nou!!: Badakhxan і Jahangir · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Badakhxan і Kabul · Veure més »
Kai Khusraw Khuttalani
Kay Khusraw Khuttalani o Kai Khusrau Khuttalani o Ky Khuseru (+ 1372 o 1373), fou un emir del tuman dels Khuttalani, que es deia (i era) gendre del Khan del Desht Kiptxaq i governador de Khuttalan.
Nou!!: Badakhxan і Kai Khusraw Khuttalani · Veure més »
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Badakhxan і Kaixgar · Veure més »
Kanat de Bukharà
El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.
Nou!!: Badakhxan і Kanat de Bukharà · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Badakhxan і Kanat de Txagatai · Veure més »
Khusraw Xah
Khusraw Xah (apareix com a Khosro, Khusro o Khusrau Shah) fou un amir dels timúrides de Samarcanda, un turc dels quiptxaqs.
Nou!!: Badakhxan і Khusraw Xah · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Badakhxan і Khwarizm · Veure més »
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Nou!!: Badakhxan і Kuhistan · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Badakhxan і La Meca · Veure més »
Lapislàtzuli
El lapislàtzuli és una roca metamòrfica poc comuna, que té la latzurita com a component essencial, i que és destinada bàsicament a l'ornamentació.
Nou!!: Badakhxan і Lapislàtzuli · Veure més »
Midrab Bahadur
Midrab Bahadur fou un amir al servei de Xah Rukh, un dels més fidels i importants d'aquest sobirà.
Nou!!: Badakhxan і Midrab Bahadur · Veure més »
Mirza Hindal
Abu Nasir Muhammad Mirza Hindal (1519 -1551) fou el fill més jove de Baber i de la seva muller Dildar Begam.
Nou!!: Badakhxan і Mirza Hindal · Veure més »
Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.
Nou!!: Badakhxan і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »
Murghab
El riu Murghab, també apareix com Murghob, Murgob o Murgab (del), és un riu de Tadjikistan, conegut en la seva part inicial com Aksu o Oksu i en la part final com a riu Bartang.
Nou!!: Badakhxan і Murghab · Veure més »
Nasir Mirza
Nasir Mirza (mort el 1515) fou un príncep timúrida, germà petit de Baber.
Nou!!: Badakhxan і Nasir Mirza · Veure més »
Pamir
Pic Korzhenevskoi. Les muntanyes del Pamir, situades a l'Àsia Central, formen un altiplà de prop de 100.000 km² a entre 3.000 i 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar.
Nou!!: Badakhxan і Pamir · Veure més »
Província de Badakhxan
La província de Badakhxan és una divisió administrativa de l'Afganistan amb 28 districtes, situada al bord-est del país entre l'Hindu Kush i l'Amudarià.
Nou!!: Badakhxan і Província de Badakhxan · Veure més »
Qeshm
Mapa Castell portugués Un lloc de l'illa Qeshm (Persa: قشم- pronunciat kē´shm, arabitzat Kishm, nom àrab Jazira al-Tawila) és una illa de l'Iran a l'estret d'Hormuz, la més gran de les illes del golf Pèrsic.
Nou!!: Badakhxan і Qeshm · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Badakhxan і Rússia · Veure més »
Riu Panj
El riu Panj, també anomenat Pyandzh o Piandj (en tayik: Панҷ), és un llarg curs d'aigua de l'Àsia Central que, juntament amb el riu Vakhsh és una de les dues branques que donen origen al riu Amu Daria.
Nou!!: Badakhxan і Riu Panj · Veure més »
Robí
El robí o carboncle és una gemma mineral de la varietat del corindó.
Nou!!: Badakhxan і Robí · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Badakhxan і Samarcanda · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Badakhxan і Samànides · Veure més »
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Nou!!: Badakhxan і Sogdiana · Veure més »
Sultan Mahmud Mirza
Sultan Mahmud Mirza (1453 - gener de 1495) fou un príncep timúrida de la branca de Transoxiana, fill d'Abu Saïd.
Nou!!: Badakhxan і Sultan Mahmud Mirza · Veure més »
Sultan Ways Mirza
Sultan Ways Mirza fou un príncep timúrida del Badakhxan de la dinastia dels mirzes del Badakhxan.
Nou!!: Badakhxan і Sultan Ways Mirza · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Badakhxan і Sultà · Veure més »
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Nou!!: Badakhxan і Tadjikistan · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Badakhxan і Tamerlà · Veure més »
Tocaris
Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.
Nou!!: Badakhxan і Tocaris · Veure més »
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Nou!!: Badakhxan і Tukharistan · Veure més »
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Nou!!: Badakhxan і Uzbeks · Veure més »
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Nou!!: Badakhxan і Vall de Ferganà · Veure més »
Wakhan
El Wakhan o Vakhan - en persa i paixtu,واخان en tadjik Вахон - és un territori muntanyós de l'Afganistan, part de les muntanyes Pamir i Karakoram, i un districte de la província de Badakhshan.
Nou!!: Badakhxan і Wakhan · Veure més »
Xughnan
Xughnan o Xighnan fou un antic estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Badakhxan і Xughnan · Veure més »
Yasaur
Yasaur (+ 1320) fou un príncep txagataïda revoltat contra el seu kan i per un temps kan vassall dels il-kànides.
Nou!!: Badakhxan і Yasaur · Veure més »
11 de març
L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Badakhxan і 11 de març · Veure més »
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Badakhxan і 1417 · Veure més »
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Badakhxan і 1466 · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Badakhxan і 1467 · Veure més »
1505
Sense descripció.
Nou!!: Badakhxan і 1505 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Badakhxan і 1508 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Badakhxan і 1509 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Badakhxan і 1520 · Veure més »
1529
Sense descripció.
Nou!!: Badakhxan і 1529 · Veure més »
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Badakhxan і 1530 · Veure més »
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Badakhxan і 1575 · Veure més »
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Badakhxan і 1584 · Veure més »
1647
*.
Nou!!: Badakhxan і 1647 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: Badakhxan і 1649 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Badakhxan і 1862 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Badakhxan і 1867 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Badakhxan і 1869 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Badakhxan і 1872 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Badakhxan і 1873 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Badakhxan і 1876 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Badakhxan і 1878 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Badakhxan і 1881 · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Badakhxan і 1885 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Badakhxan і 1891 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Badakhxan і 1892 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Badakhxan і 1895 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Badakhxan і 1917 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Badakhxan і 1925 · Veure més »
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Badakhxan і 21 de maig · Veure més »
736
Sense descripció.
Nou!!: Badakhxan і 736 · Veure més »
951
Sense descripció.
Nou!!: Badakhxan і 951 · Veure més »
952
El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Badakhxan і 952 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Badakhsahn, Badakhshān, Badhakhshan, Vandabanda.
