Accés més ràpid que el navegador!
150 les relacions: Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan, Abd al-Rahman ibn Soyundj, Abd Al·lah ibn Iskandar, Abd Allah ibn Qazaghan, Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah, Abd-Al·lah Khan Uzbek, Abu Bakr Mirza, Abu l-Faiz Muhàmmad Khan, Abu l-Khayr, Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là, Afganistan, Alexandria d'Oxiana, Ali Sultan Mirza, Amir Husayn, Ankhud, Anuixa Khan, Arang Muhammad Khan, Aratta, Arhanq, Azam Khan, Àhmad Xah Durrani, Bactriana, Badakhxan (desambiguació), Badi al-Zaman Mirza, Bakelan, Baki Muhammad, Bayram Khan, Bikijuk, Buyan Suldus, Chitral, Ciutat de Yarkand, Comerç a l'antic Egipte, Corredor de Wakhan, Datia, Dírbia, Devastació i conquesta del Sistan (1383), Dinastia jànida, Districte de Gilgit, Dombra, Dughlat, Elam, Eltxi Bugha, Fakhr al-Din Masud, Fatima Sultani, Fawzia Koofi, Fayzabad, Frontera entre la República Popular de la Xina i el Tadjikistan, Gorno-Badakhxan, Gran Khorasan, Hajji Azdi Apardi, ..., Haydar Mirza, Heftalites, Hindu Kush, Hissor, Història del Panjab, Història del Tadjikistan, Humayun, Ibrahim Sultan, Ilbars Khan III, Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Ismaïlisme, Jalal al-Din Firuz Xah, Kafiristan, Kai Khusraw Khuttalani, Kanat de Balkh, Kanat de Bukharà, Kanat de Jungària, Kanat de Kunduz, Kanat de Txagatai, Kangra, Karatigin, Khidr Khoja, Khidr Yasauri, Khorasan (província del Califat), Khost, Khulm, Khushal Khan Khattak, Khusraw Xah, Khuttal, Khyber Pakhtunkhwa, Kotxkunju, Mengli Sulduz, Merv, Midrab Bahadur, Mirza Askari, Mirza Aziz Koka, Mirza Hindal, Mirzà, Mirzes, Mirzes del Badakhxan, Muhàmmad Abd al-Mumin, Muhàmmad Murad Beg, Muhàmmad Ubaidullah II, Muhàmmad Xaibani, Murad Bakhsh, Musa Taychi'ut, Nadhr Muhàmmad ibn Din Muhàmmad, Nasir Khusraw, Neolític ceràmic, Oljei Bugha Sulduz, Orchha, Pamir, Panjshir, Pas de Wakhjir, Pir Ali Taz Sulduz, Pir Muhàmmad I, Pir Muhàmmad ibn Jahangir, Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm, Protectorat de l'Afganistan, Província de Badakhxan, Província de Kunduz, Qaydu ibn Pir Muhammad, Safàrides, Shah Wali Taranasaz, Sistan, Sogdiana, Solimà I el Magnífic, Soyurgatmix ibn Xah Rukh, Subhan Kuli Khan, Sultan Ahmad ibn Abu Said, Sultan Ahmad Tambal, Sultan Mahmud Mirza, Sultan Masud Mirza, Sultan Ways Mirza, Tabgatch, Tadjiks, Tahartan, Talakan del Tukharistan, Tamerlà, Tamerlà com a guerrer errant, Tarkhan (família), Timúrides, Timur Malik, Toktamix, Tukharistan, Turquestan Afganès, Txagatai Khan, Ulugh Beg, Ura Tepe, Vall de Ferganà, Vall del Panjshir, Wakhan, Walwalidj, Xa Jahan, Xah Rukh (timúrida), Xaikh Muhammad Sulduz, Xughnan, Yaqub ibn al-Layth, Yasauri. Ampliar l'índex (100 més) »
Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan
Abd-al-Aziz Sultan ibn Ubayd-Al·lah Khan (1511 /1514 - 1552) fou kan xibànida de Bukharà i kakhan dels uzbeks.
Nou!!: Badakhxan і Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan · Veure més »
Abd al-Rahman ibn Soyundj
Abd al-Rahman ibn Soyundj fou un general uzbek de la tribu d'Usun (Oysun) i principal figura de Balkh a la primera meitat del.
Nou!!: Badakhxan і Abd al-Rahman ibn Soyundj · Veure més »
Abd Al·lah ibn Iskandar
Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà.
Nou!!: Badakhxan і Abd Al·lah ibn Iskandar · Veure més »
Abd Allah ibn Qazaghan
Abd Allah ibn Qazaghan (+ vers 1359) fou cap dels karaunes (1358–1359), fill de l'amir Qazaghan.
Nou!!: Badakhxan і Abd Allah ibn Qazaghan · Veure més »
Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah
Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah (16 de gener de 1568- juliol de 1598) fou kan uzbek xibànida de Transoxiana i Balkh.
Nou!!: Badakhxan і Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Abd-Al·lah Khan Uzbek
Abd-Al·lah Khan Uzbek fou un noble i general mogol del que va governar breument a Malwa.
Nou!!: Badakhxan і Abd-Al·lah Khan Uzbek · Veure més »
Abu Bakr Mirza
Abu Bakr Mirza fou un príncep timúrida de la branca de Transoxiana, fill d'Abu Saïd i el pare va sotmetre al príncep local, un timúrida conegut com a Muhammad Badakhshi, que no va oferir resistència, i va donar el govern de Badakhxan, Kunduz, Khuttalan i Caghaniyan a Abu Bakr Mirza.
Nou!!: Badakhxan і Abu Bakr Mirza · Veure més »
Abu l-Faiz Muhàmmad Khan
Sàyyid Abu l-Faiz Muhàmmad Khan fou kan de Bukharà.
Nou!!: Badakhxan і Abu l-Faiz Muhàmmad Khan · Veure més »
Abu l-Khayr
Abu-l-Khayr (1412-1468) fou kan dels uzbeks (özbegs) de la dinastia xibànida, descendent de Xiban, el fill petit de Jotxi.
Nou!!: Badakhxan і Abu l-Khayr · Veure més »
Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là
Abu-l-Ghazi Ubayd-Al·lah fou kagan dels uzbeks xibànides (1533 -1540) i kan de Bukharà (de facto 1504 -1510 i 1510-1533).
Nou!!: Badakhxan і Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Badakhxan і Afganistan · Veure més »
Alexandria d'Oxiana
Alexandria d'Oxiana o Alexandria de l'Oxus fou una ciutat fundada el per Alexandre el Gran durant la seva ruta cap a l'Índia.
Nou!!: Badakhxan і Alexandria d'Oxiana · Veure més »
Ali Sultan Mirza
Ali Sultan Mirza fou un príncep timúrida de Samarcanda, Hisor i Badakhxan.
Nou!!: Badakhxan і Ali Sultan Mirza · Veure més »
Amir Husayn
Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del kanat de Txagatai.
Nou!!: Badakhxan і Amir Husayn · Veure més »
Ankhud
Andkhud (o Ankhud) fou una antiga ciutat del Guzgan al nord de Khurasan, que formava el seu districte mes al nord.
Nou!!: Badakhxan і Ankhud · Veure més »
Anuixa Khan
Anuixa Khan Muhàmmad ibn Abu-l-Ghazí Abu-l-Mudhàffar (Anusha Khan) fou kan de Khivà (1663-1687) successor del seu pare Abu l-Ghazi Bahadur Khan que va renunciar al tron (1663) per dedicar-se a estudiar història i religió i lluitar contra els infidels.
Nou!!: Badakhxan і Anuixa Khan · Veure més »
Arang Muhammad Khan
Erenk Khan, Erengh Khan o Arang Muhammad Khan fou kan de Khivà (1687-1691), fill i successor d'Anusha Khan que va deposar en un cop d'estat, i el va cegar i matar.
Nou!!: Badakhxan і Arang Muhammad Khan · Veure més »
Aratta
Aratta va ser un antic estat situat en algun lloc de l'Orient Mitjà o Àsia meridional, els orígens del qual poden situar-se aproximadament entre 2500-2100 a.C. És esmentat en les llegendes sumèries més antigues, en particular a Enmerkar i el Senyor d'Aratta, com un país ric i muntanyós, situat «riu a dalt», i governat per un rei anomenat Ensuh-keshdanna, que competeix amb Enmerkar, rei d'Uruk.
Nou!!: Badakhxan і Aratta · Veure més »
Arhanq
Arhanq (Arheng) fou el nom d'una regió situada al sud del riu Oxus (àrab Jihun, modern Amudarià) que s'estenia entre el riu fins a més enllà de Baghlan, en total uns 150 km en diagonal, fent frontera amb el Badakhxan en tota la part oriental mentre pel sud i oest limitava amb Balkh i el Bakelan.
Nou!!: Badakhxan і Arhanq · Veure més »
Azam Khan
Muhammad Azam Khan (Kabul, 1820 - Shahrud, 1869) fou el cinquè fill de l'emir Dost Muhammad Khan i el tercer emir de la línia de governants muhammadzay de l'Afganistan.
Nou!!: Badakhxan і Azam Khan · Veure més »
Àhmad Xah Durrani
Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.
Nou!!: Badakhxan і Àhmad Xah Durrani · Veure més »
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Nou!!: Badakhxan і Bactriana · Veure més »
Badakhxan (desambiguació)
* Badakhxan, país muntanyós a la riba esquerra de l'Amudarià, dividit entre Tadjikistan i l'Afganistan.
Nou!!: Badakhxan і Badakhxan (desambiguació) · Veure més »
Badi al-Zaman Mirza
Badi al-Zaman Mirza (? - 25 de març de 1603) fou un príncep timúrida de Badakhxan, dels anomenats mirzes del Badakhxan.
Nou!!: Badakhxan і Badi al-Zaman Mirza · Veure més »
Bakelan
Bakelan fou una regió de l'Àsia central en el modern Afganistan, que s'estenia de nord-oest a sud-est entre el riu Jihun (Amudarià) i Andarab.
Nou!!: Badakhxan і Bakelan · Veure més »
Baki Muhammad
Baki Muhammad Khan fou el primer kan de la dinastia djànida o astrakhànida de Bukharà.
Nou!!: Badakhxan і Baki Muhammad · Veure més »
Bayram Khan
Bayram Khan o Bairam Khan —en persa بيرامخان— (Badakhxan o Gazni vers 1512 - Patan, 1561) fou un noble turcman d'origen anatòlic (tribu baharlu, branca dels Kara Koyunlu) que va servir a la cort mogol sota els emperadors Humayun i Akbar on s'havia establert el seu avi i havia servit també el seu pare.
Nou!!: Badakhxan і Bayram Khan · Veure més »
Bikijuk
Bikijuk (Beg Chuk) (segle XIV) fou el principal amir del kan Tughluq Timur de Mogolistan i Txagatai.
Nou!!: Badakhxan і Bikijuk · Veure més »
Buyan Suldus
Buyan Suldus (+ 1362) fou cap de la tribu turcomongola dels suldus a la meitat del i va dominar el kanat de Txagatai per un temps vers 1358-1359.
Nou!!: Badakhxan і Buyan Suldus · Veure més »
Chitral
Chitral fou un estat indígena a l'actual Pakistan, a la regió del Balawaristan, que va existir fins al 1969.
Nou!!: Badakhxan і Chitral · Veure més »
Ciutat de Yarkand
Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.
Nou!!: Badakhxan і Ciutat de Yarkand · Veure més »
Comerç a l'antic Egipte
lloc.
Nou!!: Badakhxan і Comerç a l'antic Egipte · Veure més »
Corredor de Wakhan
Wakhan entre Caixmir i Tajikistan. Corredor de Wakhan. El corredor de Wakhan és un territori de l'Afganistan, i és el nom utilitzat sovint com a sinònim de tota la regió de Wakhan, més extensa.
Nou!!: Badakhxan і Corredor de Wakhan · Veure més »
Datia
Escut de Datia Vista de l'antic palau de Datia Datia fou un estat tributari protegit a l'agència del Bundelkhand amb una superfície de 2.165 km² (1881) o 2.359 km² (1901).
Nou!!: Badakhxan і Datia · Veure més »
Dírbia
Dírbia o país dels dirbes (Dyrbae) fou una entitat de la Pèrsia aquemènida, una satrapia menor dins la satrapia de Sogdiana (que al seu torn era una de les que formaven la gran satrapia de Bactriana).
Nou!!: Badakhxan і Dírbia · Veure més »
Devastació i conquesta del Sistan (1383)
La devastació i conquesta del Sistan foren les activitats militars de Tamerlà a la regió del Sistan el 1383.
Nou!!: Badakhxan і Devastació i conquesta del Sistan (1383) · Veure més »
Dinastia jànida
La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà del 1599 al 1785.
Nou!!: Badakhxan і Dinastia jànida · Veure més »
Districte de Gilgit
Nother Areas (Balawaristan) El districte de Gilgit és una de les sis divisions administratives de les Northern Areas al Pakistan (el territori anomenat pels nacionalistes locals com Balawaristan) o correctament Areas Septentrionals d'Administració Federal en anagrama FANA (per Federally Administered Northern Areas Federally).
Nou!!: Badakhxan і Districte de Gilgit · Veure més »
Dombra
La dombra (Kazakh: домбыра, dombıra; uzbek: dambura; baixkir i tàtar: dumbıra, tumpıra, tumra; turc: dombıra) és un llaüt turquès de màstil llarg que pertany a la família dels instruments de corda, semblant al kopuz i al dutar.
Nou!!: Badakhxan і Dombra · Veure més »
Dughlat
Dughlat o Duklat foren una tribu mongola, que va emigrar de Mongòlia en temps de Genguis Khan i es van establir al que fou el Kanat de Txagatai.
Nou!!: Badakhxan і Dughlat · Veure més »
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Nou!!: Badakhxan і Elam · Veure més »
Eltxi Bugha
Eltxi Bugha Selduz o Oljai Bugha Selduz o fou un amir dels suldus (Sulduz) que dirigia una secció del tuman localitzada al Bakelan, separada de la principal dirigida per Buyan Sulduz (localitzada a Shadman i el Caghaniyan).
Nou!!: Badakhxan і Eltxi Bugha · Veure més »
Fakhr al-Din Masud
Fakhr al-Din Masud (? - 1163 o 1164) fou un príncep gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Nou!!: Badakhxan і Fakhr al-Din Masud · Veure més »
Fatima Sultani
Fatima Sultani, es una alpinista afganesa que va neixer al 2002 a Kabul i que es considera la dona mes jove en pujar el cim del Noshaq.
Nou!!: Badakhxan і Fatima Sultani · Veure més »
Fawzia Koofi
és una activista pels drets de les dones i una política afganesa.
Nou!!: Badakhxan і Fawzia Koofi · Veure més »
Fayzabad
Aeroport de Fayzabad La ciutat des del nord-est Fayzabad, Feyzabad, Fazelabad o Faizabad en persa فيض آباد és la capital de la província de Badakhshan, i del districte de Fayzabad, a l'Afganistan.
Nou!!: Badakhxan і Fayzabad · Veure més »
Frontera entre la República Popular de la Xina i el Tadjikistan
La frontera entre la República Popular de la Xina i Tadjikistan és la frontera de 477 kilòmetres en sentit nord-sud que separa sud-oest de la República Popular de la Xina (prefectura autònoma kirguís de Kizilsu i prefectura de Kaixgar, a la regió autònoma de Xinjiang) de l'est de Tadjikistan (Gorno-Badakhxan).
Nou!!: Badakhxan і Frontera entre la República Popular de la Xina i el Tadjikistan · Veure més »
Gorno-Badakhxan
Gorno-Badakhxan és una divisió administrativa autònoma de Tadjikistan (de vegades traduïda com a districte, província, o regió, aquesta darrera és la més apropiada segon el nom original "oblast") anomenada en tadjik Вилояти Мухтори Кҳистони Бадахшон/Viloyati Mukhtori Kuhistoni Badakhxon; i en rus: Горно-Бадахшанская автономная область, ГБАО); és un territori muntanyós format essencialment per les muntanyes Pamir. Forma el 45% del territori del Tadjikistan però només el 3% de la població. El nom tadjik, Kuhistoni-Badakhxon (o Kohistan-Badakhxan) vol dir Badakxan Muntanyós, i és equivalent a Gorno-Badakhxan, derivat de Горный Бадахшан (Gornyy Badakhxan) que vol dir el mateix en rus.
Nou!!: Badakhxan і Gorno-Badakhxan · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Badakhxan і Gran Khorasan · Veure més »
Hajji Azdi Apardi
Hajji Azdi Apardi fou un amir dels apardi, que podria ser fill de Muhammad Khoja Apardi (esmentat també com Muhammad Khwaja Azdi o Muhammad Khwaja Apardi).
Nou!!: Badakhxan і Hajji Azdi Apardi · Veure més »
Haydar Mirza
Muhàmmad Mirza Haydar conegut com a Haydar Mirza (1499/1500-1551) fou un historiador persa mongol.
Nou!!: Badakhxan і Haydar Mirza · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Badakhxan і Heftalites · Veure més »
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Nou!!: Badakhxan і Hindu Kush · Veure més »
Hissor
Hissor (tadjik Ҳисор, abans Hisar o Hissar, rus Gissar Гиссар) és una ciutat de l'occident del Tadjikistan a uns 15 km a l'oest de Duixanbe.
Nou!!: Badakhxan і Hissor · Veure més »
Història del Panjab
La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.
Nou!!: Badakhxan і Història del Panjab · Veure més »
Història del Tadjikistan
Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).
Nou!!: Badakhxan і Història del Tadjikistan · Veure més »
Humayun
Nasir-ud-din Muhammad Humayun (Kabul, 6 de març de 1508 - Delhi, 20 de gener de 1556), va ser el segon emperador mogol regnant entre els anys 1530 i 1540 i altre cop del 1555 al 1556.
Nou!!: Badakhxan і Humayun · Veure més »
Ibrahim Sultan
Abu l-Fatah Ibrahim Sultan o Sultan Ibrahim ibn Xah Rukh (26 d'agost de 1394 - Xiraz, 3 de maig de 1435) fou un príncep timúrida, segon fill de Xah Rukh i net de Tamerlà, de nom complet de naixement Abu l-Fath Mirza Ibrahim Sultan Bahadur.
Nou!!: Badakhxan і Ibrahim Sultan · Veure més »
Ilbars Khan III
Ilbars Khan III fou kan de Khivà vers 1732-1740.
Nou!!: Badakhxan і Ilbars Khan III · Veure més »
Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad
Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad fou kan de Bukharà (1611-1650).
Nou!!: Badakhxan і Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad · Veure més »
Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.
Nou!!: Badakhxan і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Badakhxan і Ismaïlisme · Veure més »
Jalal al-Din Firuz Xah
Ala al-Din Firuz Xah (+ 1444) fou un amir de Xah Rukh.
Nou!!: Badakhxan і Jalal al-Din Firuz Xah · Veure més »
Kafiristan
Kafiristan (en farsi: کافرستان, traduït com «país dels infidels») fou una regió muntanyosa de l'Hindu Kush al nord-est de l'Afganistan, que correspon a grans trets a la moderna província de Nuristan a l'Afganistan.
Nou!!: Badakhxan і Kafiristan · Veure més »
Kai Khusraw Khuttalani
Kay Khusraw Khuttalani o Kai Khusrau Khuttalani o Ky Khuseru (+ 1372 o 1373), fou un emir del tuman dels Khuttalani, que es deia (i era) gendre del Khan del Desht Kiptxaq i governador de Khuttalan.
Nou!!: Badakhxan і Kai Khusraw Khuttalani · Veure més »
Kanat de Balkh
El kanat de Balkh fou un kanat uzbek que va existir entre el i el centrat a la ciutat de Balkh.
Nou!!: Badakhxan і Kanat de Balkh · Veure més »
Kanat de Bukharà
El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.
Nou!!: Badakhxan і Kanat de Bukharà · Veure més »
Kanat de Jungària
El Kanat de Jungària o Zunghar Janato, va ser un kanat d'origen Oirat Mongols a l'Àsia interior.
Nou!!: Badakhxan і Kanat de Jungària · Veure més »
Kanat de Kunduz
El Kanat de Kunduz (una corrupció de Kohnehdiz, "El Castell Vell") fou un estat uzbek que va existir del 1649 al 1888.
Nou!!: Badakhxan і Kanat de Kunduz · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Badakhxan і Kanat de Txagatai · Veure més »
Kangra
Kangra fou un principat de l'Índia fundat segons la tradició en temps mítics (fins al 1500 aC) i més probablement vers el.
Nou!!: Badakhxan і Kangra · Veure més »
Karatigin
Karatigin o Karategin (Karatakon o Karatekin) és una regió de l'Àsia central al Tadjikistan, creuada pels rius Wakhsh o Surkhab (Kizil Su).
Nou!!: Badakhxan і Karatigin · Veure més »
Khidr Khoja
Khidr Khoja, Khizr Khoja o Khidr Khwaja Khan (1368-1399) fou un kan de Mogolistan, el fill mes jove de Tughluq Timur.
Nou!!: Badakhxan і Khidr Khoja · Veure més »
Khidr Yasauri
Khidr Yasauri o Khidr Yusuri (+1366) fou un amir turcomongol del tuman dels yasauris, que pasturava als territoris al nord de Samarcanda incloent probablement Bukharà.
Nou!!: Badakhxan і Khidr Yasauri · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Badakhxan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khost
Khost, Khowst o Khwast és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Khost prop de la frontera amb Pakistan.
Nou!!: Badakhxan і Khost · Veure més »
Khulm
Khulm és una població de l'Afganistan antigament anomenada Tashkurgan o Tash-Kurgan, a la província de Balkh, al nord del país a uns 55 km a l'est de Mazar-i Sharif.
Nou!!: Badakhxan і Khulm · Veure més »
Khushal Khan Khattak
Khushal Khan Khattak (Akora, 1613 - Tirah, 19 de febrer de 1689) fou un destacat poeta, guerrer i cap tribal dels khatak.
Nou!!: Badakhxan і Khushal Khan Khattak · Veure més »
Khusraw Xah
Khusraw Xah (apareix com a Khosro, Khusro o Khusrau Shah) fou un amir dels timúrides de Samarcanda, un turc dels quiptxaqs.
Nou!!: Badakhxan і Khusraw Xah · Veure més »
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Nou!!: Badakhxan і Khuttal · Veure més »
Khyber Pakhtunkhwa
El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Nou!!: Badakhxan і Khyber Pakhtunkhwa · Veure més »
Kotxkunju
Kotxkunju o Kutxkuntxi, tercer kan de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan, era el fill d'Abu l-Khayr, fundador de la dinastia, i de Rabia Bégüm, filla d'Ulugh Beg.
Nou!!: Badakhxan і Kotxkunju · Veure més »
Mengli Sulduz
Mengli Bugha Sulduz, Mengheli Bughai Sulduz o Munguli Bughai Sulduz, fou un amir dels Sulduz de la zona de Balkh i Bakelan.
Nou!!: Badakhxan і Mengli Sulduz · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Badakhxan і Merv · Veure més »
Midrab Bahadur
Midrab Bahadur fou un amir al servei de Xah Rukh, un dels més fidels i importants d'aquest sobirà.
Nou!!: Badakhxan і Midrab Bahadur · Veure més »
Mirza Askari
Mirza Askari (1516 -1558, entre la Meca i Damasc) fou un príncep mogol, tercer fill (sense comptar els morts joves) de Baber, germà de Mirza Kamran i germanastre d'Humayun i de Mirza Hindal.
Nou!!: Badakhxan і Mirza Askari · Veure més »
Mirza Aziz Koka
Mirza Aziz Koka (1542-1624) fou germà de llet d'Akbar el Gran, quatre vegades virrei del Gujarat i wakil de l'imperi.
Nou!!: Badakhxan і Mirza Aziz Koka · Veure més »
Mirza Hindal
Abu Nasir Muhammad Mirza Hindal (1519 -1551) fou el fill més jove de Baber i de la seva muller Dildar Begam.
Nou!!: Badakhxan і Mirza Hindal · Veure més »
Mirzà
Mirzà (mīrzā, generalment transcrit mirza) és un títol per a la noblesa d'alt rang originalment utilitzat a la cort de Pèrsia.
Nou!!: Badakhxan і Mirzà · Veure més »
Mirzes
Els mirzes fou una família o nissaga d'origen timúrida que va operar al segle XVI provocant turbulències a l'Imperi Mogol sota Akbar el Gran.
Nou!!: Badakhxan і Mirzes · Veure més »
Mirzes del Badakhxan
La dinastia dels mirzes de Badakhxan fou una nissaga local d'origen timúrida que va governar per més d'un segle al Badakhxan.
Nou!!: Badakhxan і Mirzes del Badakhxan · Veure més »
Muhàmmad Abd al-Mumin
Muhàmmad Abd al-Mumin fou kan de Bukharà, fill i successor d'Abu l-Faiz Muhammad Khan (1747-1748).
Nou!!: Badakhxan і Muhàmmad Abd al-Mumin · Veure més »
Muhàmmad Murad Beg
Muhàmmad Murad Beg fou mir del Kanat de Kunduz i sobirà de la regió de l'Oxus en una data desconeguda prop del 1812 (anterior a aquest any) i fins vers el 1841 (entre 1840 i 1842 segons les fonts).
Nou!!: Badakhxan і Muhàmmad Murad Beg · Veure més »
Muhàmmad Ubaidullah II
Muhàmmad Ubaidullah II fou kan de Bukharà, fill d'Abu l-Faiz Muhammad Khan (1748-1753).
Nou!!: Badakhxan і Muhàmmad Ubaidullah II · Veure més »
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Nou!!: Badakhxan і Muhàmmad Xaibani · Veure més »
Murad Bakhsh
Murad Bakhsh Muhammad Murad Bakhsh (28 de setembre de 1624 - 14 de desembre de 1661) fou un príncep mogol, quart fill de Xa Jahan, sent la seva mare Mumtaz Mahal.
Nou!!: Badakhxan і Murad Bakhsh · Veure més »
Musa Taychi'ut
Arbre genealògic de la família de l'amir Musa Taychiut Musa Taychi'ut (mort primers anys del segle XV) fou un amir de família genguiskhànida txagataïda, cap del clan Taychi'ut, que va servir a Amir Husayn (del que va ser el principal suport i el principal cap militar) i a Tamerlà, sent parent d'ambdos per matrimonis.
Nou!!: Badakhxan і Musa Taychi'ut · Veure més »
Nadhr Muhàmmad ibn Din Muhàmmad
Nadhr o Nazr (a vegades Nàdir o Nasr) Muhàmmad ibn Din Muhàmmad ibn Djani Muhàmmad ibn Yar Muhàmmad (Khargird, Khurasan, 1591/1592 - Simnan 19 de juny de 1651) fou el cinquè gran kan uzbek de Transoxiana i Balkh de la família djànida o astrakhànida.
Nou!!: Badakhxan і Nadhr Muhàmmad ibn Din Muhàmmad · Veure més »
Nasir Khusraw
Abu Mo’in Hamid ad-Din Nasir ibn Khusraw al-Qubadiani o Nāsir Khusraw Qubādiyānī (1004 - 1088 C. (en persa, ناصر خسرو), va ser un teòleg, poeta, viatger i filòsof ismaïlita de llengua persa. Va néixer i va morir en terres del que és avui l'Afganistan, i aleshores el Gran Khorasan. Se'l considera com un dels grans poetes i prosistes de la literatura persa, i és fins avui dia molt venerat pel xiisme ismaïlita.
Nou!!: Badakhxan і Nasir Khusraw · Veure més »
Neolític ceràmic
cultura Obeid al sud-est, que després es va expandir fins a cobrir tota la regió El neolític ceràmic o Neolític tardà va començar al voltant del 6.400 aC al Creixent Fèrtil, succeint el període del Neolític preceràmic.
Nou!!: Badakhxan і Neolític ceràmic · Veure més »
Oljei Bugha Sulduz
Oljei Bugha Sulduz (Eltxi Bugha Sulduz) (el nom apareix com Oljei, Oljai, Eltxi, Altxi, Elchi etc...) fou un amir dels Sulduz, però cap d'una secció separada de la principal (la principal estava establerta a Shadman i el Caghaniyan).
Nou!!: Badakhxan і Oljei Bugha Sulduz · Veure més »
Orchha
Bandera d'Orchha Escut Orchha fou un estat tributari protegit a l'agència del Bundelkhand amb una superfície de 5.387 km².
Nou!!: Badakhxan і Orchha · Veure més »
Pamir
Pic Korzhenevskoi. Les muntanyes del Pamir, situades a l'Àsia Central, formen un altiplà de prop de 100.000 km² a entre 3.000 i 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar.
Nou!!: Badakhxan і Pamir · Veure més »
Panjshir
El Panjshir, Panjsheer o Panjsher (en persa: دره پنجشير - Dara-ye Panjšēr; literalment vall dels cinc lleons, o Panjshir Rud, riu dels cinc lleons) és un riu de l'Afganistan.
Nou!!: Badakhxan і Panjshir · Veure més »
Pas de Wakhjir
El pas de Wakhjir,Ludwig W. Adamec.
Nou!!: Badakhxan і Pas de Wakhjir · Veure més »
Pir Ali Taz Sulduz
Pir Ali Taz Sulduz (+meitat de 1408) fou un amir dels Sulduz, al servei de Tamerlà i després del seu net Pir Muhammad ibn Jahangir.
Nou!!: Badakhxan і Pir Ali Taz Sulduz · Veure més »
Pir Muhàmmad I
Pir Muhàmmad I fou kan de Bukharà (vers 1528-1566) i kagan dels uzbeks (1556-1561), i temporalment kan de Bukharà (1552-1553).
Nou!!: Badakhxan і Pir Muhàmmad I · Veure més »
Pir Muhàmmad ibn Jahangir
Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 - 1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i net de Tamerlà.
Nou!!: Badakhxan і Pir Muhàmmad ibn Jahangir · Veure més »
Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm
El primer conflicte de Tamerlà amb Khwarizm fou el primer enfrontament militar entre Tamerlà, senyor de Transoxiana o Txagatai, i la dinastia sufita de Khwarizm encapçalada per Husayn Sufi ibn Yanghadai, el governant de Khwarizm.
Nou!!: Badakhxan і Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm · Veure més »
Protectorat de l'Afganistan
L'Afganistan va estar sota protectorat de facto de la Gran Bretanya de 1880 a 1919.
Nou!!: Badakhxan і Protectorat de l'Afganistan · Veure més »
Província de Badakhxan
La província de Badakhxan és una divisió administrativa de l'Afganistan amb 28 districtes, situada al bord-est del país entre l'Hindu Kush i l'Amudarià.
Nou!!: Badakhxan і Província de Badakhxan · Veure més »
Província de Kunduz
La província de Kunduz (paixtu/persa: كندز) és una divisió administrativa de l'Afganistan amb capital a la ciutat de Kunduz.
Nou!!: Badakhxan і Província de Kunduz · Veure més »
Qaydu ibn Pir Muhammad
Qaydu ibn Pir Muhammad fou un príncep timúrida, fill de Pir Muhammad ibn Jahangir, net de Jahangir i besnet de Tamerlà.
Nou!!: Badakhxan і Qaydu ibn Pir Muhammad · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Badakhxan і Safàrides · Veure més »
Shah Wali Taranasaz
va ser un cantant i compositor de Badakhshan, Afganistan.
Nou!!: Badakhxan і Shah Wali Taranasaz · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Badakhxan і Sistan · Veure més »
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Nou!!: Badakhxan і Sogdiana · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Badakhxan і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Soyurgatmix ibn Xah Rukh
Soyurgatmix ibn Xah Rukh o Soyurgatmix Mirza (el nom apareix escrit de diverses formes: Soyurgatmix/Soyurgatmish, Suyurgatmix/Suyurgatmish, Soyurghatmix/Soyughatmish, Suyurghatmix/Suyurghatmish, Syorgatmix/Syorgatmish, Syorghatmix/Syorghatmish) (1399-17 de novembre de 1426), fou un príncep timúrida, fill de Xah Rukh El 1413 quan el seu pare va marxar al Mazanderan per iniciar a l'any següent una campanya contra Kara Yusuf Kara Koyunlu, va deixar a Soyurgatmix com a governador delegat a Herat.
Nou!!: Badakhxan і Soyurgatmix ibn Xah Rukh · Veure més »
Subhan Kuli Khan
Subhan Kuli Khan fou kan de Bukharà (1681-1702), fill de Nadhr Muhammad ibn Din Muhammad i germà i successor d'Abd al-Aziz Khan.
Nou!!: Badakhxan і Subhan Kuli Khan · Veure més »
Sultan Ahmad ibn Abu Said
Sultan Ahmad ibn Abu Said o Sultan Ahmad Mirza (1451-1494) fou príncep timúrida de Samarcanda del 1469 al 1494.
Nou!!: Badakhxan і Sultan Ahmad ibn Abu Said · Veure més »
Sultan Ahmad Tambal
Sultan Ahmad Tambal, apareix també com Tambol, Tanbal o Tanbol, (? - 1504) fou un noble mongol, governant d'Andijan primer per compte de Jahangir Mirza (1500-1501) i (1502) i després (1502-1504) en nom propi.
Nou!!: Badakhxan і Sultan Ahmad Tambal · Veure més »
Sultan Mahmud Mirza
Sultan Mahmud Mirza (1453 - gener de 1495) fou un príncep timúrida de la branca de Transoxiana, fill d'Abu Saïd.
Nou!!: Badakhxan і Sultan Mahmud Mirza · Veure més »
Sultan Masud Mirza
Sultan Masud Mirza fou un príncep timúrida, fill de Suyurghatmish, net de Xah-Rukh i besnet de Tamerlà.
Nou!!: Badakhxan і Sultan Masud Mirza · Veure més »
Sultan Ways Mirza
Sultan Ways Mirza fou un príncep timúrida del Badakhxan de la dinastia dels mirzes del Badakhxan.
Nou!!: Badakhxan і Sultan Ways Mirza · Veure més »
Tabgatch
Els tabgatch (o t'o-pa) foren un poble turc que es va establir, el, a Ta-t'ong, al nord del Shansi, i que va acabar unificant el nord de la Xina.
Nou!!: Badakhxan і Tabgatch · Veure més »
Tadjiks
Nenes tadjiks Els tadjiks (en persa: تاجيک tājīk; en tadjik: Тоҷик; en rus: Таджики; en pinyin: tâjíkè zú) són un poble de l'Àsia Central que parla el tadjik, una llengua irànica considerada un dialecte oriental del persa.
Nou!!: Badakhxan і Tadjiks · Veure més »
Tahartan
Amir Tahartan o Taherten (+ 1403/1404) fou un general (amir) turcman fundador de l'emirat d'Erzincan el 1379.
Nou!!: Badakhxan і Tahartan · Veure més »
Talakan del Tukharistan
Talakan del Tukharistan (Talakan del Badakhxan o Badakhshan) fou una antiga població del Tukharistan a la riba del modern Khanabad, antic riu Talakan, esmentat pels Hudud al-Alam (que la citen com Tarakan i Tayakan) com la ciutat més oriental de la província al límit amb Badakhxan, en la ruta cap a Kish.
Nou!!: Badakhxan і Talakan del Tukharistan · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Badakhxan і Tamerlà · Veure més »
Tamerlà com a guerrer errant
Tamerlà, també anomenat Timur, que acabaria fundant l'Imperi Timúrida, va passar un període exiliat com a «guerrer errant».
Nou!!: Badakhxan і Tamerlà com a guerrer errant · Veure més »
Tarkhan (família)
La família Tarkhan (també Terkhan) fou una de les famílies mes notables del regne timúrida durant el regnat de Xah Rukh.
Nou!!: Badakhxan і Tarkhan (família) · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Badakhxan і Timúrides · Veure més »
Timur Malik
Timur Malik (Temür Malik) fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.
Nou!!: Badakhxan і Timur Malik · Veure més »
Toktamix
Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.
Nou!!: Badakhxan і Toktamix · Veure més »
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Nou!!: Badakhxan і Tukharistan · Veure més »
Turquestan Afganès
El Turquestan Afganès és un territori que inclou les províncies de la part sud de la conca de l'Oxus que pertanyien a l'emir de l'Afganistan.
Nou!!: Badakhxan і Turquestan Afganès · Veure més »
Txagatai Khan
Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.
Nou!!: Badakhxan і Txagatai Khan · Veure més »
Ulugh Beg
Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).
Nou!!: Badakhxan і Ulugh Beg · Veure més »
Ura Tepe
Ura Tepe, Ura Tipa, Ura Tippa, Ura Tebe, Ura-tübe, Ura-Tube, Ura-Tyube, Ura-Teppa —Ура-Теппа en tadjik— i altres variacions, és el nom d'un principat uzbek de l'Àsia central.
Nou!!: Badakhxan і Ura Tepe · Veure més »
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Nou!!: Badakhxan і Vall de Ferganà · Veure més »
Vall del Panjshir
La vall del Panjshir (també escrita Panjsheer o Panjsher; paixtu/darí: – Dare-ye Panjšir; literalment, vall dels Cinc Lleons) és una vall del nord de l'Afganistan, es troba a 150 quilòmetres al nord de Kabul, prop de la serralada Hindu Kush.
Nou!!: Badakhxan і Vall del Panjshir · Veure més »
Wakhan
El Wakhan o Vakhan - en persa i paixtu,واخان en tadjik Вахон - és un territori muntanyós de l'Afganistan, part de les muntanyes Pamir i Karakoram, i un districte de la província de Badakhshan.
Nou!!: Badakhxan і Wakhan · Veure més »
Walwalidj
Walwalidj, Walwalij o Warwalij, en xinès probablement A-hua, fou una antiga vila del Tukharistan al que avui dia és el nord de l'Afganistan, a la ruta entre Balkh i Talakan del Tukharistan i el Badakhxan a la confluència dels rius Surkhab i Talakan que després, units, desaiguaven a l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Badakhxan і Walwalidj · Veure més »
Xa Jahan
El Taj Mahal, comissionat per Xa Jahan Xahab-ud-din Muhammad Xa Jahan I -en persa: شاه جهان, "rei del món"- (5 de gener de 1592 - 22 de gener de 1666) va ser el cinquè emperador mogol de l'Índia des de 1628 fins a 1658.
Nou!!: Badakhxan і Xa Jahan · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Badakhxan і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xaikh Muhammad Sulduz
Xaikh Muhammad Selduz fou amir del tuman dels sulduz, fill i successor del seu pare Buyan Sulduz quan aquest fou executat per ordre del kan mogol Tughluq Timur el 1362.
Nou!!: Badakhxan і Xaikh Muhammad Sulduz · Veure més »
Xughnan
Xughnan o Xighnan fou un antic estat de l'Àsia Central.
Nou!!: Badakhxan і Xughnan · Veure més »
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Nou!!: Badakhxan і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »
Yasauri
Els yasauri o yusuri foren un tuman turcomongol establert amb les tropes del príncep Yasaur, que es va revoltar contra el kan de Txagatai i es va posar al servei dels il-kans que el van establir al Khurasan oriental fins al Badakhxan; més tard es va revoltar contra els ilkhans i el 1320 va acabar morint a mans del kan Kebek, al qual va passar el seu ulus.
Nou!!: Badakhxan і Yasauri · Veure més »
Redirigeix aquí:
Badakhsahn, Badakhshān, Badhakhshan, Vandabanda.
