Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cumans

Índex Cumans

Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al segle X i varen dominar Ucraïna.

55 les relacions: Alí ibn al-Athir, Aleix I Comnè, Armènia, Baixkirs, Bandera de Gagaúsia, Bács-Kiskun, Búlgars, Beg Pulad, Bizanci, Codex Cumanicus, Conca del Tarim, Danubi, Delhi, Dinastia bahrita, Egipte, Geòrgia, Hongria, Horda Blava, Horda d'Or, Horda de Nogai, Irtix, Jász-Nagykun-Szolnok, Kara-khitai, Kíev, Khanat de Kokand, Khitan, Kimaks, Kiptxak, Kirguís, Kuns, Llengües turqueses, Manxúria, Mar d'Aral, Mar Negra, Nogais, Obi, Oghuz, Petxeneg, Polònia, Pulad Khan, Qutb-ad-Din Àybak, Segle X, Segle XI, Sibèria, Taix Timur, Turcs occidentals, Ucraïna, Uzbeks, 1054, 1065, ..., 1120, 1121, 1204, 1222, 1239. Ampliar l'índex (5 més) »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (en àrab عز الدین بن الاثیر, ʿIzz ad-Dīn ibn al-Aṯīr) (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Cumans і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Aleix I Comnè

Aleix I Comnè (Ἄλεξις, o Ἀλέξιος Κομνηνός) fou emperador bizantí del 1081 al 1118.

Nou!!: Cumans і Aleix I Comnè · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Cumans і Armènia · Veure més »

Baixkirs

Els baixkirs són un poble turc que viu a Rússia, principalment a la república de Baixkortostan.

Nou!!: Cumans і Baixkirs · Veure més »

Bandera de Gagaúsia

La bandera de Gagaúsia ha estat utilitzada com a bandera de la república de Gagaúsia des de la dissolució de la Unió Soviètica l'any 1991.

Nou!!: Cumans і Bandera de Gagaúsia · Veure més »

Bács-Kiskun

Bács-Kiskun és una província (megye in Hongarès; situat al sud d'Hongria. Va ser creat després de la II Guerra Mundial, prenent algunes comarques de les antígües províncies de Bács-Bodrog i Pest-Pilis-Solt-Kiskun. Compta amb una superfície de 8.445 km²; Bács-Kiskun és la província més gran del país. El terreny és principalment pla amb alguns turons a prop de Baja. La capital i ciutat més important és Kecskemét. Categoria:Províncies d'Hongria.

Nou!!: Cumans і Bács-Kiskun · Veure més »

Búlgars

Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no només eslaus.

Nou!!: Cumans і Búlgars · Veure més »

Beg Pulad

Beg Pulad fou khan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Cumans і Beg Pulad · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Cumans і Bizanci · Veure més »

Codex Cumanicus

El Codex Cumanicus és un còdex del segle XII que conté instruccions per a relacionar-se amb els cumans destinades als missioners cristians.

Nou!!: Cumans і Codex Cumanicus · Veure més »

Conca del Tarim

La conca del Tarim és una regió natural de la Xina en la regió autònoma de Xinjiang, formada pel riu Tarim i la seva àrea.

Nou!!: Cumans і Conca del Tarim · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Cumans і Danubi · Veure més »

Delhi

Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.

Nou!!: Cumans і Delhi · Veure més »

Dinastia bahrita

La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.

Nou!!: Cumans і Dinastia bahrita · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Cumans і Egipte · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Cumans і Geòrgia · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Cumans і Hongria · Veure més »

Horda Blava

L'Horda Blava fou el nom d'una part de l'ulus de Jotxi.

Nou!!: Cumans і Horda Blava · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (en mongol: Алтан Орд Altan Ord; en kazakh: Алтын Орда, Altyn Orda; en tàtar: Altın Urda; en rus: Золотая Орда, Zolotaya Orda; en turc: Altın Ordu) va ser un khanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Cumans і Horda d'Or · Veure més »

Horda de Nogai

LHorda de Nogai o Horda Nogai és una confederació de nòmades turcs que ocupaven l'estepa pòntica al voltant del 1500 fins que van ser desplaçats cap al sud pels russos.

Nou!!: Cumans і Horda de Nogai · Veure més »

Irtix

L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix.

Nou!!: Cumans і Irtix · Veure més »

Jász-Nagykun-Szolnok

Jász-Nagykun-Szolnok és una província (megye) del centre d'Hongria, la seva capital és Szolnok.

Nou!!: Cumans і Jász-Nagykun-Szolnok · Veure més »

Kara-khitai

El khanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.

Nou!!: Cumans і Kara-khitai · Veure més »

Kíev

Logo de la ciutat. La ciutat de Kíiv -ucraïnès Ки́їв, transcrit Kíiv, transliterat Kyjiv i en rus Ки́ев, transcrit Kíiv, transliterat Kijev, tàtar de Crimea: Kıyiv-, més conegut en català en versió russa, Kíiv, és la capital i la ciutat més gran d'Ucraïna.

Nou!!: Cumans і Kíev · Veure més »

Khanat de Kokand

El Khanat de Kokand fou un estat d'Àsia Central que va existir el 1709–1876 en el territori dels actuals Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizistan.

Nou!!: Cumans і Khanat de Kokand · Veure més »

Khitan

Els khitans usant àligues per caçar, pintat durant la Dinastia Song xinesa. Els kitan o khitan (transcripció antiga xinesa K'i-tan; 契丹; pinyin: Qìdān), Khitai o Khitaï (transcripció arabo-persa) o Kitat (en mongol) foren un grup mongol nòmada de l'Àsia oriental, que apareixen esmentats per primer cop a les fonts xineses vers 405 o 406 quan estaven establerts a l'oest del riu Leao-ho, entre aquest i el seu afluent en Chara-mouren a la que després fou província de Jehol.

Nou!!: Cumans і Khitan · Veure més »

Kimaks

Els kimaks i kimeks (Yemeks, yamaks, djamuks) foren una antiga tribu turca que habitava la Sibèria occidental al curs inferior de l'Irtix o potser cap a l'Obi, una de les set conegudes pels àrabs i perses que poblaven l'anomenat khanat Kimak (o Kimek) vers 743-1050.

Nou!!: Cumans і Kimaks · Veure més »

Kiptxak

Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.

Nou!!: Cumans і Kiptxak · Veure més »

Kirguís

El kirguís (en alfabet ciríl·lic, Кыргызча o Кыргыз тили; en alfabet aràbic, قىرعىز تىلى; en alfabet llatí, Kırgızça o Kırgız tili) és una llengua turquesa, una de les dues que són oficials al Kirguizistan, junt amb el rus.

Nou!!: Cumans і Kirguís · Veure més »

Kuns

El kuns foren una tribu turca de l'Àsia central del període premongol.

Nou!!: Cumans і Kuns · Veure més »

Llengües turqueses

Les llengües turqueses són una família lingüística.

Nou!!: Cumans і Llengües turqueses · Veure més »

Manxúria

Límits històrics de Manxúria, destacant l'actual Manxúria xinesa en color més fosc Manxúria (manxú: Manju,, rus: Маньчжурия, mongol: Манж), més coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan, és una regió històrica d'Àsia oriental situada al nord-est de la Xina i que té una superfície de 801.600 km².

Nou!!: Cumans і Manxúria · Veure més »

Mar d'Aral

Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское Море o bé Арал) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.

Nou!!: Cumans і Mar d'Aral · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Cumans і Mar Negra · Veure més »

Nogais

Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Càucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.

Nou!!: Cumans і Nogais · Veure més »

Obi

L'Obi (del rus Обь), també anomenat Ob, és un dels rius més grans de la Sibèria occidental i el quart més llarg de Rússia.

Nou!!: Cumans і Obi · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en turc Oğuz; en àrab غز, ḡuzz; en grec bizantí Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses semi-nòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Cumans і Oghuz · Veure més »

Petxeneg

Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: pechenegi (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica semi-nòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.

Nou!!: Cumans і Petxeneg · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Cumans і Polònia · Veure més »

Pulad Khan

Pulad Khan (Pulad Timur, Mir Pulad Khan, Pulad Khoja Khan) fou khan de l'Horda d'Or, successor de Kutlugh Khoja vers 1363.

Nou!!: Cumans і Pulad Khan · Veure més »

Qutb-ad-Din Àybak

Qutb-ad-Din Àybak (en urdú i persa قطب الدین ایبک, Qutbuddín Àybak) fou el fundador de la dinastia d'esclaus o mamelucs de Delhi.

Nou!!: Cumans і Qutb-ad-Din Àybak · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Cumans і Segle X · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Cumans і Segle XI · Veure més »

Sibèria

Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'Oceà Àrtic al nord, l'Oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.

Nou!!: Cumans і Sibèria · Veure més »

Taix Timur

Taix Timur o Tash Timur fou un suposat khan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Cumans і Taix Timur · Veure més »

Turcs occidentals

Khanat Turc Oriental El khanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.

Nou!!: Cumans і Turcs occidentals · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Cumans і Ucraïna · Veure més »

Uzbeks

Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.

Nou!!: Cumans і Uzbeks · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Cumans і 1054 · Veure més »

1065

Sense descripció.

Nou!!: Cumans і 1065 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Cumans і 1120 · Veure més »

1121

Sense descripció.

Nou!!: Cumans і 1121 · Veure més »

1204

Sense descripció.

Nou!!: Cumans і 1204 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Cumans і 1222 · Veure més »

1239

Sense descripció.

Nou!!: Cumans і 1239 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cumana, Cumà, Kipchak, Komanoi, Kun, Llista de Khans coneguts dels cumans, Polovtesos, Polovtzes, Qumani.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »