Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Prut

Índex Prut

El riu Prut (ucraïnès: Прут, Prut; romanès: Prut; noms en l'antiguitat, en grec antic: Pyretos, Porata, Piuret), amb una llargada de 953 km, neix als Carpats, a la serralada dels Txornohora d'Ucraïna, prop de la seva muntanya més alta, Hoverla o Horà (Muntanya, Mont) Hoverla (entre els óblasts d'Ivano-Frankivsk i Transcarpàcia), des d'on flueix cap a l'est, i des d'ací fa la majoria del recorregut següent cap al sud-est.

27 les relacions: Cahul, Carpats, Ciutat, Comunisme, Danubi, Directiva Marc de l'Aigua, Est, Galați, Grec antic, Hongria, Hoverla, Iași, Llista de rius d'Ucraïna, Moldàvia, Província d'Ivano-Frankivsk, Província de Txernivtsí, Reni, República de Moldàvia, Rius més llargs d'Ucraïna, Romanès, Romania, Transcarpàcia, Txernivtsí, Ucraïna, Ucraïnès, Ungheni (Mureș), Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

Cahul

Cahul és una ciutat del sud-est de la República de Moldàvia, situat a la frontera amb Romania i a 175 km de Chişinău.

Nou!!: Prut і Cahul · Veure més »

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Nou!!: Prut і Carpats · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Prut і Ciutat · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Prut і Comunisme · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Prut і Danubi · Veure més »

Directiva Marc de l'Aigua

La Directiva marc de l'aigua o la DMA és una directiva del Parlament i del Consell de la Unió Europea Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2005, 132 pàgines, dictada el 23 d'octubre de 2000, sobre les normes de qualitat de l'aigua: concerneix l'aigua de superfície, freàtica, costanera i salabrosa.

Nou!!: Prut і Directiva Marc de l'Aigua · Veure més »

Est

L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.

Nou!!: Prut і Est · Veure més »

Galați

Galați és una ciutat de l'est de Romania, capital de la província homònima.

Nou!!: Prut і Galați · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Prut і Grec antic · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Prut і Hongria · Veure més »

Hoverla

Hoverla (Hoverla;:;: Hovârla; Goverla, Polonès: Howerla) 2.061 metres (6.762 ft), és la muntanya més alta d'Ucraïna i forma part dels Carpats.

Nou!!: Prut і Hoverla · Veure més »

Iași

Iași és una ciutat de Romania.

Nou!!: Prut і Iași · Veure més »

Llista de rius d'Ucraïna

Mapa topogràfic d'Ucraïna on es poden apreciar també els rius principals (topònims transcrits a l'anglès). Mapa dels rius majors d'Ucraïna (en anglès) belarús, ucraïnès i anglès) Un detall del Dniéper a Kíiv On el Seret desemboca al Dnièster. El Buh Meridional al seu pas pel poble de Myheia, a la província de Mikolaiv Pont ferroviari sobre el Buh Occidental a Wyszków, Polònia. Vista general del Síverskyi Donets prop del poble de Xypylivka, província de Luhansk. Prýpiat vora la ciutat de Mózyr o Mazyr, Belarús El riu Stryi, a la província de Lviv El riu Inhulets al seu pas per Kriví Rih, província de Dnipropetrovsk, a l'hivern Moll o "parada" de transbordador a Kriví Rih, a l'aiguabarreig del Saksahan (Саксагань) amb l'Inhulets (Інгулець). Riu Uj (tributari del Làborets) prop d'Újhorod, Transcarpàcia El Tisza o Tyssa al seu naixement, l'aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna Prut a prop del poble de Tatàriv, a la regió històrica de Hutsúlsxyna. El riu Vorskla al seu pas per Poltava. Pont de ciment sobre el riu Seim al poble de Jytxký (Хижки́), província de Sumi. El riu Inhul al seu pas per Kirovohrad, a la província de Kirovohrad. La confluència del riu Inhul amb el Buh Meridional a Mikolaiv, província de Mikolaiv. Curs mitjà del riu Txorna, baixant de les Muntanyes de Crimea. Vegeu també la:Categoria:Rius d'Ucraïna i l'article Rius més llargs d'Ucraïna Aquesta és una llista no-exhaustiva de rius d'Ucraïna, per conca i agrupant tributaris.

Nou!!: Prut і Llista de rius d'Ucraïna · Veure més »

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Nou!!: Prut і Moldàvia · Veure més »

Província d'Ivano-Frankivsk

La província d'Ivano-Frankivsk és una óblast (província) d'Ucraïna oriental.

Nou!!: Prut і Província d'Ivano-Frankivsk · Veure més »

Província de Txernivtsí

El riu Dnièster al seu pas per Khotýn. La província o óblast de Txernivtsí (ucraïnès: Черніве́цька óбласть, transcrit: Txernivetska óblast, transcrit amb els signes suaus indicats: Txernivets'ka óblast’; també coneguda com a: Букови́на, transcrit: Bukovyna) és una óblast (província) d'Ucraïna occidental i la més petita del país.

Nou!!: Prut і Província de Txernivtsí · Veure més »

Reni

El reni és un element químic amb el símbol Re i el nombre atòmic 75.

Nou!!: Prut і Reni · Veure més »

República de Moldàvia

La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un estat sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.

Nou!!: Prut і República de Moldàvia · Veure més »

Rius més llargs d'Ucraïna

El territori d'Ucraïna és regat per uns 23 mil rius d'una llargada total de prop de 170 mil km, dels quals uns 3 mil són d'uns 10 km o més de llarg, 116 de 100 km o més de llargada.

Nou!!: Prut і Rius més llargs d'Ucraïna · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Prut і Romanès · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Prut і Romania · Veure més »

Transcarpàcia

Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.

Nou!!: Prut і Transcarpàcia · Veure més »

Txernivtsí

Txernivtsí (en ucraïnès, Чернівці; en alemany Czernowitz; en polonès Czerniowce; en romanès Cernăuţi; en rus Черновцы, transcrit: Txernovtsy) és una ciutat d'Ucraïna, capital de l'óblast de Txernivtsí, al sud-oest del país.

Nou!!: Prut і Txernivtsí · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Prut і Ucraïna · Veure més »

Ucraïnès

Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.

Nou!!: Prut і Ucraïnès · Veure més »

Ungheni (Mureș)

Ungheni (en) és una ciutat del comtat de Mureș, a Transsilvània (Romania).

Nou!!: Prut і Ungheni (Mureș) · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Prut і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Redirigeix aquí:

Pruth, Riu Prut.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »