Accés més ràpid que el navegador!
103 les relacions: Abd-al-Hamid, Abd-al-Màlik ibn Djahap, Abkhaz, Ablhert, Ahlat, Aixot el Gran, Aixot IV Bagratuní, Aixots, Akhiovit, Al-Jazira (desambiguació), Al-Mútamid, Ala al-Djahapi, Amiuk, Apahunik, Armènia, Armènia bagràtida, Artsruní, Arxarunik, Azerbaidjan, Àhmad, Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, Badh, Bagaran, Bagratuní, Bagrevand, Bahçesaray (Van), Banu Othman, Banu Sulaym, Barda (Azerbaidjan), Basili I el Macedoni, Bogha al-Khabir, Califa, Constantí VII Porfirogènit, Curopalata, David, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Djahap al-Qaisi, Djahap II ben Sevada, Dvin, Emirat, Erciş, Erzurum, Església Apostòlica Armènia, Foci I de Constantinoble, Gihad, Gnuní, Gugarq, Hamdànides, Hark, Harun ar-Raixid, ..., Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Incursió, Ixkhan, Kurds, Llac Van, Mamikonian, Manazkert, Mossul, Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní, Muradiye, Nadja, Nakharar, Naxçıvan, Ostikan, Província d'Aragatsotn, Província de Lori, Província de Siunia, Província de Xirak, Qays Aylan, Ràtzia, Samuel d'Ani, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sàjides, Sembat I el Màrtir, Sevada al-Djahapi, Taiq, Taron, Urartu, Vaspurakan, Veracreu, Xaria, Yússuf ibn Abi-s-Saj, 1 de març, 772, 806, 813, 814, 820, 821, 822, 824, 830, 850, 864, 884, 886, 902, 903, 940, 952, 967, 990. Ampliar l'índex (53 més) »
Abd-al-Hamid
Abd-al-Hamid forma part del nom de molts personatges.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Abd-al-Hamid · Veure més »
Abd-al-Màlik ibn Djahap
Abd-al-Màlik ibn Djahap va succeir al seu pare Djahap al-Qayssí com a ostikan d'Armènia a Dvin i nakharar de Malazgird el 813.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Abd-al-Màlik ibn Djahap · Veure més »
Abkhaz
450px 450px Labkhaz (a vegades escrit Abxaz; abkhaz Аԥсуа бызшәа) pertany al grup de les llengües caucàsiques del nord-oest i és parlada pels abkhazos.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Abkhaz · Veure més »
Ablhert
Ablhert fou un emir qaisita de Manazkert.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Ablhert · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Ahlat · Veure més »
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Aixot el Gran · Veure més »
Aixot IV Bagratuní
Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Aixot IV Bagratuní · Veure més »
Aixots
Aixots fou un districte de la província de Gugarq a l'antiga Armènia, al nord del Vanand i del Shirak, i l'est d'Ardahan.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Aixots · Veure més »
Akhiovit
Akhiovit fou un districte de la província o regió armènia de Tauruberan, a la part nord de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Akhiovit · Veure més »
Al-Jazira (desambiguació)
* Toponímia: en àrab, al-Jazira designa una illa o de vegades una península, o els territoris entre dos grans rius, o separats d'altres terres per un desert.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Al-Jazira (desambiguació) · Veure més »
Al-Mútamid
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútamid ala-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mútamid, (844-893) fou califa abbàssida de Bagdad (870-892).
Nou!!: Emirat de Manazkert і Al-Mútamid · Veure més »
Ala al-Djahapi
Ala al-Djahapi fou emir qaisita de Manazkert vers la meitat del.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Ala al-Djahapi · Veure més »
Amiuk
Amiuk fou una fortalesa de la costa oriental del Llac Van, al nord de la ciutat de Van i a l'oest d'Erciş, dins de la província armènia de Vaspurakan.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Amiuk · Veure més »
Apahunik
Apahunik (en armeni Ապահունիք) va ser un districte de la província històrica del Tauruberan, al nord del llac Van (sense tocar a la costa).
Nou!!: Emirat de Manazkert і Apahunik · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Armènia · Veure més »
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Armènia bagràtida · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Artsruní · Veure més »
Arxarunik
Arxarunik (en armeni: Արշարունիք) era un districte de la província armènia de l'Airarat, que tenia al nord el Xirak, a l'oest el Vanand, el Havnuniq i el Gabelian; al sud el Bagrevand, i a l'est l'Aragadzotn i el Jakatq.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Arxarunik · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Azerbaidjan · Veure més »
Àhmad
* Ahmad-i Jam.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Àhmad · Veure més »
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh ibn as-Salil fou emir de Diyar Bakr i ostikan d'Armènia a Dvin, de la dinastia anomenada xaybànida.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Àhmad ibn Issa ibn Xaykh · Veure més »
Badh
Abu-Xujà Badh ibn Dustak o, més senzillament, Badh (? - 990) fou un emir del Diyar Bakr, origen de la dinastia marwànida.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Badh · Veure més »
Bagaran
Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Bagaran · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Bagratuní · Veure més »
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Bagrevand · Veure més »
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Bahçesaray (Van) · Veure més »
Banu Othman
Els Banu Othman foren una tribu àrab que es va establir a la meitat del a Armènia, a la regió d'Amiuk, a l'est del Llac Van, on va establir un emirat que va durar fins al 905 en què fou ocupat pel príncep de Vaspurakan.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Banu Othman · Veure més »
Banu Sulaym
Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Banu Sulaym · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Basili I el Macedoni
Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Basili I el Macedoni · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Bogha al-Khabir · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Califa · Veure més »
Constantí VII Porfirogènit
Constantí VII Porfirogènit (Κωνσταντῖνος Ζ΄ Πορφυρογέννητος, Kōnstantinos VII Porphyrogennētos), fou el quart emperador romà d'Orient de la dinastia macedònica.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Constantí VII Porfirogènit · Veure més »
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Curopalata · Veure més »
David
Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.
Nou!!: Emirat de Manazkert і David · Veure més »
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »
Djahap al-Qaisi
Djahap al-Qaysí fou un cap tribal àrab establert a Armènia que es va apoderar de part de l'Arxarunik, Taiq, Taron i altres regions després del 771 i per legalitzar el seu domini es va casar amb la darrera filla viva de Muixel IV Mamikonian, el darrer príncep d'aquesta casa, i va esdevenir nakharar de bona part dels dominis Mamikonian (772).
Nou!!: Emirat de Manazkert і Djahap al-Qaisi · Veure més »
Djahap II ben Sevada
Djahab II ben Sevada fou emir de la dinastia qaisita de Manazkert vers la meitat del.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Djahap II ben Sevada · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Dvin · Veure més »
Emirat
Un emirat —de l'àrab, ‘aquell qui ordena’, ‘cap’, ‘governant’, alhora derivat del verb, ‘manar’— o, segons la forma àrab, una imara —; en plural — és la qualitat, dignitat, ofici o competència territorial d'un emir, sigui aquest un sobirà independent, un príncep o un governador.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Emirat · Veure més »
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Erciş · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Erzurum · Veure més »
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Església Apostòlica Armènia · Veure més »
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Foci I de Constantinoble · Veure més »
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Gihad · Veure més »
Gnuní
Els Gnuní foren una família de nakharark d'Armènia que posseïren el districte de l'Akhiovit amb la capital Zarishan (Ardjish), l'Apahunik amb la capital Manazkert i l'Arberaní amb la ciutat de Berkri a la riba nord del llac Van (a la província de Tauruberan).
Nou!!: Emirat de Manazkert і Gnuní · Veure més »
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Nou!!: Emirat de Manazkert і Gugarq · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Hamdànides · Veure més »
Hark
Hark (en armeni: Հարք) va ser un gavar o ciutat de la província armènia del Tauruberan.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Hark · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Harun ar-Raixid · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Imperi Seljúcida · Veure més »
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Incursió · Veure més »
Ixkhan
Ixkhan va ser un títol feudal d'origen persa equivalent a comandant d'un territori o d'un exèrcit, possiblement derivat del sogdià khxevan (‘rei’).
Nou!!: Emirat de Manazkert і Ixkhan · Veure més »
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Kurds · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Llac Van · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Emirat de Manazkert і Mamikonian · Veure més »
Manazkert
Manazkert, oficialment Malazgirt (abans coneguda com a Malazgird, en armeni: Մանազկերտ, Manazkert), és una ciutat de la província de Muş a la part oriental de Turquia.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Manazkert · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Mossul · Veure més »
Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní
Muhàmmad ibn Khàlid ibn Yazid aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia del 855 al 862.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní · Veure més »
Muradiye
Muradiye (antigament, en armeni Berkri; Bêgirî) és una ciutat de Turquia, i un districte de la província de Van.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Muradiye · Veure més »
Nadja
Nadja és una pel·lícula de terror nord-americana de 1994 escrita i dirigida per Michael Almereyda, i protagonitzada per Elina Löwensohn al paper principal i Peter Fonda com a Abraham Van Helsing.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Nadja · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Nakharar · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Naxçıvan · Veure més »
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Ostikan · Veure més »
Província d'Aragatsotn
La província d'Aragatsotn (Արագածոտնի մարզ, Aragatsotní marz) és una província d'Armènia.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Província d'Aragatsotn · Veure més »
Província de Lori
Lori (avui Lori Berd, Fortalesa de Lori) és una província d'Armènia al nord-oest del llac Sevan, la capital és Vanadzor, tercera ciutat del país (anteriorment Kirovakan i abans Kharakilisa).
Nou!!: Emirat de Manazkert і Província de Lori · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Província de Siunia · Veure més »
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Província de Xirak · Veure més »
Qays Aylan
Els Qays Aylan foren un grup àrab, una de les dues subdivisions dels Múdar.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Qays Aylan · Veure més »
Ràtzia
Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Ràtzia · Veure més »
Samuel d'Ani
Samuel d'Ani o també Samvel Anetsi (en armeni Սամվէլ Անեցի) va ser un monjo i historiador armeni nascut a Ani, a començaments del i mort cap a l'any 1180). Samuel és conegut per la Cronografia (taules cronològiques) que va escriure sobre la història d'Armènia que van fins al 1177/1178. Inicia, en forma d'entrades i taules cronològiques, la història universal des de l'època de Noè fins a l'any 626 de l'època armènia, que correspon al 5 de febrer de 1177 o al 6 de febrer de 1178. Els anys armenis no equivalen a anys complerts actuals. La seva obra es basa en autors anteriors, sobretot en Eusebi de Cesarea. L'obra de Samuel d'Ani va tenir una continuació per part d'un autor anònim, que la va perllongar fins a l'any 789 de l'època armènia (27 de desembre de 1339 / 25 de desembre de 1340).
Nou!!: Emirat de Manazkert і Samuel d'Ani · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Emirat de Manazkert і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Sàjides · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Sevada al-Djahapi
Sevada al-Djahapi, conegut també com a Sevada, fou successor d'Abd al-Malik ben Djahap com a emir qaisita de Manazkert vers el 820.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Sevada al-Djahapi · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Taiq · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Taron · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Urartu · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Vaspurakan · Veure més »
Veracreu
"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Veracreu · Veure més »
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Xaria · Veure més »
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Nou!!: Emirat de Manazkert і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 1 de març · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 772 · Veure més »
806
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 806 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 813 · Veure més »
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 814 · Veure més »
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 820 · Veure més »
821
El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 821 · Veure més »
822
El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 822 · Veure més »
824
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 824 · Veure més »
830
El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 830 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 850 · Veure més »
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 864 · Veure més »
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 884 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 886 · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 902 · Veure més »
903
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 903 · Veure més »
940
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 940 · Veure més »
952
El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 952 · Veure més »
967
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 967 · Veure més »
990
Sense descripció.
Nou!!: Emirat de Manazkert і 990 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dinastia Qaisita, Dinastia qaisita, Llista d'emirs qaisites, Llista d'emirs qaisites de Manazkert, Qaysí.
