Accés més ràpid que el navegador!
22 les relacions: Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Adnan, Banu Kalb, Betlem, Califat Abbàssida, Fakhr-ad-Din II, Hebron, Història del Iemen, Jerusalem, Judea, Líban, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Nablus, Palestina, Rabia, Xihàbida, Yazid I, 1585, 1633, 1635, 1709, 1711.
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.
Nou!!: Qays Aylan і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr · Veure més »
Adnan
Adnan —— és l'ancestre epònim dels àrabs del nord segons el sistema genealògic establert el 800.
Nou!!: Qays Aylan і Adnan · Veure més »
Banu Kalb
Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.
Nou!!: Qays Aylan і Banu Kalb · Veure més »
Betlem
interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.
Nou!!: Qays Aylan і Betlem · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Qays Aylan і Califat Abbàssida · Veure més »
Fakhr-ad-Din II
Fakhr-ad-Din II (1572-1635) fou emir drus de la dinastia mànida al Xuf (Líban).
Nou!!: Qays Aylan і Fakhr-ad-Din II · Veure més »
Hebron
Hebron és una ciutat de Palestina, a Cisjordània, a la vall d'Eixkol.
Nou!!: Qays Aylan і Hebron · Veure més »
Història del Iemen
El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Qays Aylan і Història del Iemen · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Qays Aylan і Jerusalem · Veure més »
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Nou!!: Qays Aylan і Judea · Veure més »
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Nou!!: Qays Aylan і Líban · Veure més »
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Nou!!: Qays Aylan і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Nablus
Nablus és una important ciutat de Cisjordània amb més de 300.000 habitants.
Nou!!: Qays Aylan і Nablus · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Qays Aylan і Palestina · Veure més »
Rabia
Els Rabia foren una de les dues gran tribus àrabs del nord (l'altre era la tribu Múdar).
Nou!!: Qays Aylan і Rabia · Veure més »
Xihàbida
Baixir Xihab II. Els xihàbides o xihabites o Banu Xihab foren una dinastia feudal del Líban.
Nou!!: Qays Aylan і Xihàbida · Veure més »
Yazid I
Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).
Nou!!: Qays Aylan і Yazid I · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Qays Aylan і 1585 · Veure més »
1633
Sense descripció.
Nou!!: Qays Aylan і 1633 · Veure més »
1635
; Països Catalans.
Nou!!: Qays Aylan і 1635 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Qays Aylan і 1709 · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Qays Aylan і 1711 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Kays Aylan, Qais, Qays.
