Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Abhar, Abkhàzia, Alamut, Alep, Ardabil, Armènia, Arran (regió), Artsruní, Atropatene, Azerbaidjan Iranià, Bagdad, Bagratuní, Barda (Azerbaidjan), Buwàyhides, Califat Abbàssida, Daylam, Daylamites, Derbent, Djustànides, Dvin, Esteve Asolik, Gazni, Gilan, Gogtn, Hamdànides, Irànics, Islam, Ismaïlisme, Kars, Kharigisme, Khorasan (província del Califat), Khutba, Mahmud de Ghazna, Maragha, Mossul, Mugan, Musulmà, Ordubad, Província de Fars, Província de Siunia, Qazvín, Rawwàdides, Rayy, Rukn-ad-Dawla, Salmas, Samànides, Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Sàjides, Shaki (Azerbaidjan), Tabriz, ..., Tarom, Toghril Beg I, Tus, Urmia, Uti, Vaspurakan, Xirvan, Zanjan, Ziyàrides, 1027, 1029, 1030, 1037, 1042, 1045, 1062, 900, 919, 926, 928, 941, 943, 946, 947, 949, 953, 955, 957, 960, 961, 966, 979, 982, 987, 989. Ampliar l'índex (35 més) »
Abhar
Abhar és una ciutat de l'Iran, a mig camí entre Qazwin i Zandjan (a uns 87 km de cadascuna).
Nou!!: Musafírides і Abhar · Veure més »
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Nou!!: Musafírides і Abkhàzia · Veure més »
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Nou!!: Musafírides і Alamut · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Musafírides і Alep · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Musafírides і Ardabil · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Musafírides і Armènia · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Musafírides і Arran (regió) · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Musafírides і Artsruní · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Musafírides і Atropatene · Veure més »
Azerbaidjan Iranià
L'Azerbaidjan iranià és el territori nacional dels àzeris sota sobirania de l'Iran.
Nou!!: Musafírides і Azerbaidjan Iranià · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Musafírides і Bagdad · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Musafírides і Bagratuní · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Musafírides і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Musafírides і Buwàyhides · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Musafírides і Califat Abbàssida · Veure més »
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Musafírides і Daylam · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Musafírides і Daylamites · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Musafírides і Derbent · Veure més »
Djustànides
Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.
Nou!!: Musafírides і Djustànides · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Musafírides і Dvin · Veure més »
Esteve Asolik
Esteve de Taron (en armeni Ստեփանոս Տարոնեցի) conegut per Esteve Asolik (en armeni Ասողիկ, 'cantor', 'contacontes') va ser un historiador armeni del i principis del contemporani del rei Gagik I d'Ani, originari del districte de Taron, que va escriure una Història universal.
Nou!!: Musafírides і Esteve Asolik · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Musafírides і Gazni · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Musafírides і Gilan · Veure més »
Gogtn
Gogtn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharark) armenis i després un emirat musulmà armeni.
Nou!!: Musafírides і Gogtn · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Musafírides і Hamdànides · Veure més »
Irànics
Els irànics són un subgrup dels indoeuropeus caracteritzats per parlar alguna de les llengües indoàries i per una alta freqüència de l'haplogrup R1a.
Nou!!: Musafírides і Irànics · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Musafírides і Islam · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Musafírides і Ismaïlisme · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: Musafírides і Kars · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Musafírides і Kharigisme · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Musafírides і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Nou!!: Musafírides і Khutba · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: Musafírides і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Musafírides і Maragha · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Musafírides і Mossul · Veure més »
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Nou!!: Musafírides і Mugan · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Musafírides і Musulmà · Veure més »
Ordubad
Ordubad (també Ordubat) és una ciutat de Nakhitxevan, la segona de la república autònoma.
Nou!!: Musafírides і Ordubad · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Musafírides і Província de Fars · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Musafírides і Província de Siunia · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Musafírides і Qazvín · Veure més »
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Nou!!: Musafírides і Rawwàdides · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Musafírides і Rayy · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: Musafírides і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Salmas
Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Musafírides і Salmas · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Musafírides і Samànides · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Musafírides і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Nou!!: Musafírides і Sàjides · Veure més »
Shaki (Azerbaidjan)
miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.
Nou!!: Musafírides і Shaki (Azerbaidjan) · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Musafírides і Tabriz · Veure més »
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Nou!!: Musafírides і Tarom · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Musafírides і Toghril Beg I · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Musafírides і Tus · Veure més »
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Nou!!: Musafírides і Urmia · Veure més »
Uti
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Uti és al nord-est. La província d'Uti o Utiq (també esmentada com Outi, la Otene dels romans) fou una regió del nord-est d'Armènia, entre l'Artaskh i Aghuània.
Nou!!: Musafírides і Uti · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Musafírides і Vaspurakan · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Musafírides і Xirvan · Veure més »
Zanjan
Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.
Nou!!: Musafírides і Zanjan · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Musafírides і Ziyàrides · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Musafírides і 1027 · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Musafírides і 1029 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Musafírides і 1030 · Veure més »
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Musafírides і 1037 · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Musafírides і 1042 · Veure més »
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Musafírides і 1045 · Veure més »
1062
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Musafírides і 1062 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Musafírides і 900 · Veure més »
919
Sense descripció.
Nou!!: Musafírides і 919 · Veure més »
926
El 926 (CMXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Musafírides і 926 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Musafírides і 928 · Veure més »
941
El 941 (CMXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Musafírides і 941 · Veure més »
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Musafírides і 943 · Veure més »
946
El 946 (CMXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Musafírides і 946 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Musafírides і 947 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Musafírides і 949 · Veure més »
953
Sense descripció.
Nou!!: Musafírides і 953 · Veure més »
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Musafírides і 955 · Veure més »
957
Sense descripció.
Nou!!: Musafírides і 957 · Veure més »
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Musafírides і 960 · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Musafírides і 961 · Veure més »
966
Sense descripció.
Nou!!: Musafírides і 966 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Musafírides і 979 · Veure més »
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Musafírides і 982 · Veure més »
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Musafírides і 987 · Veure més »
989
El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Musafírides і 989 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Kangàrida, Kangàrides, Musafírida, Sallàrida, Sallàrides.
