Accés més ràpid que el navegador!
91 les relacions: Abarquh, Abkhaz, Abu Kalidjar Garshasp I, Al-Anbar, Al-Bassassirí, Al-Mayadin, Al-Mustànsir (fatimita), Al-Qàïm (abbàssida), Alep, Alp Arslan, Annàzides, Azerbaidjan, Çağrı Beg Dawud, Bàssora, Buwàyhides, Califat Fatimita, Caucas, Damasc, Dinavar, Djand, El Caire, Eufrates, Faràmurz ibn Muhàmmad, Gaznèvides, Gurkhan, Hamadan, Hasanwàyhida, Herat, Hilla, Hit, Hulwan, Ibrahim Inal, Imperi Seljúcida, Inatchiq, Iraq, Isfahan, Jibal, Juliol, Kakúyides, Kermanxah, Khutba, Khuzestan, Khwarizm, Kufa, Kurdistan, Llista de sultans seljúcides, Mahmud de Ghazna, Malik al-Rahim, Massud I ibn Mahmud, Mazandaran, ..., Mazyàdides, Merv, Mossul, Nahrawan, Nisibis, Nixapur, Oghuz, Província de Fars, Qarakhànida, Rayy, Seljuk, Sinjar, Sistan, Transoxiana, Uqàylides, Wasit, Xah Malik, Yazd, Ziyàrides, 1 de gener, 1040, 1055, 1057, 1058, 1059, 1060, 1063, 14 de desembre, 15 de desembre, 15 de gener, 16 de febrer, 18 de desembre, 19 de gener, 23 de desembre, 23 de maig, 24 de gener, 27 de desembre, 29 de gener, 4 de setembre, 8 de gener, 9 de gener. Ampliar l'índex (41 més) »
Abarquh
Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.
Nou!!: Toghril Beg I і Abarquh · Veure més »
Abkhaz
450px 450px Labkhaz (a vegades escrit Abxaz; abkhaz Аԥсуа бызшәа) pertany al grup de les llengües caucàsiques del nord-oest i és parlada pels abkhazos.
Nou!!: Toghril Beg I і Abkhaz · Veure més »
Abu Kalidjar Garshasp I
Abu Kalidjar Garshasp I Ala al-Dawla (mort 1051/1052), fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylemita) del Jibal governant sobre Hamadan i parts del Kurdistan i Luristan (1041/1042 a 1045).
Nou!!: Toghril Beg I і Abu Kalidjar Garshasp I · Veure més »
Al-Anbar
Al-Anbar, antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (‘graner’, ‘arsenal’, ‘dipòsit’, ‘reserva d'aigua’, derivat dab anbar, ‘dipòsit d'aigua potable’ a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.
Nou!!: Toghril Beg I і Al-Anbar · Veure més »
Al-Bassassirí
Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Toghril Beg I і Al-Bassassirí · Veure més »
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: Toghril Beg I і Al-Mayadin · Veure més »
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Nou!!: Toghril Beg I і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »
Al-Qàïm (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).
Nou!!: Toghril Beg I і Al-Qàïm (abbàssida) · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Toghril Beg I і Alep · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Toghril Beg I і Alp Arslan · Veure més »
Annàzides
La dinastia dels annàzides, annàzida o Banu Annaz d'origen kurd, va governar a la zona entre els moderns Iraq i l'Iran entre el 991 i el 1117.
Nou!!: Toghril Beg I і Annàzides · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Toghril Beg I і Azerbaidjan · Veure més »
Çağrı Beg Dawud
Çağrı Beg Dawud ibn Mikhaïl ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de Tughril Beg (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions).
Nou!!: Toghril Beg I і Çağrı Beg Dawud · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Toghril Beg I і Bàssora · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Toghril Beg I і Buwàyhides · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Toghril Beg I і Califat Fatimita · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Toghril Beg I і Caucas · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Toghril Beg I і Damasc · Veure més »
Dinavar
Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.
Nou!!: Toghril Beg I і Dinavar · Veure més »
Djand
Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.
Nou!!: Toghril Beg I і Djand · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Toghril Beg I і El Caire · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Toghril Beg I і Eufrates · Veure més »
Faràmurz ibn Muhàmmad
Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar. Va regnar a Isfahan del 1041/1042 al 1051 i després a Yadz i deixa de ser esmentat el 1063 per la qual cosa se suposa que va morir probablement abans del 1070. El 1037 Ala al-Dawla Muhammad va fortificar Isfahan contra les primeres incursions de les bandes d'oghuz procedents del Khurasan. Encara en vida del seu pare aquest el va enviar al seljúcida Toghrul Beg, en nom del qual llegia la khutba, per lluitar contra els gaznèvides, i va estar present a la batalla de Dandakan del 23 de maig de 1040 que va donar el Khurasan als seljúcides, els gaznèvides van deixar de ser un problema pels kakúyides, però es va iniciar l'amenaça seljúcida. Després del triomf, Toghril Beg va concedir Rayy a Faramurz. Al cap d'un any i mig va pujar al tron d'Isfahan a la mort del seu pare (1041/1042), mentre el seu germà Abu Kalidjar Garshasp I rebia Hamadan i Nihawand com a subordinat. Els drets sobre Isfahan li foren disputats pel seu germà Abu Harb que va demanar ajut al buwàyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din, però el va poder derrotar, però després el perill foren els seljúcides. Toghrul Beg va anar a Isfahan i va rebre tribut de Fararmuz que va fer llegir la khutba en el seu nom (1042/1043). Després l'expedició Toghril va anar a Hamadan on Abu Kalidjar Garshasp I també va jurar obediència. Però quan Toghrul es va retirar, Fararmuz i el seu germà de Hamadan es van aliar al buwàyhida Abu Kalidjar Imad al-Din, i va desconèixer al seljúcida; el mateix van fer els caps locals kurds, en orde a presentar un front comú contra els atacs de les bandes oghuz. Toghril va retornar el 1046/1047 i va assetjar la ciutat (i va enviar al seu cosí Ibrahim Inal a Hamadan); Fararmuz es va tornar a sotmetre en les mateixes condicions que abans i altra vegada, i les monedes mostren que el reconeixement fou efectiu per un temps, però quan Toghrul va ser lluny o ocupat en altres afers, el va desconèixer. Toghrul va retornar per tercera vegada el 1050 i va assetjar Isfahan que va capitular al cap d'un any (maig del 1051). Els murs de la ciutat foren arrasats i aviat Toghrul hi va instal·lar la seva capital (fins aleshores a Rayy, segurament des de 1043). Faramurz va obtenir en la capitulació, com a compensació, les ciutats de Yazd i Abarkuh, on va governar la resta de la seva vida com un fidel vassall seljúcida. Fou un dels delegats que sota la direcció de Kunduri van demanar la mà de la filla del califa al-Qàïm per a Toghrul Beg (1061) i va acompanyar al sultà a Bagdad quan hi va anar per casar-se el 1063. Va rebre alguns honors a la cort i el títol de Shams al-Mulk Va morir algun temps després (vers 1070) i el va succeir el seu fill Muayyid al-Dawla (també Ala al-Dawla) Ali ibn Faramurz.
Nou!!: Toghril Beg I і Faràmurz ibn Muhàmmad · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Toghril Beg I і Gaznèvides · Veure més »
Gurkhan
Gurkhan fou el títol dels sobirans suprems kara-khitay entre 1130 i 1218.
Nou!!: Toghril Beg I і Gurkhan · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Toghril Beg I і Hamadan · Veure més »
Hasanwàyhida
La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.
Nou!!: Toghril Beg I і Hasanwàyhida · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Toghril Beg I і Herat · Veure més »
Hilla
Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.
Nou!!: Toghril Beg I і Hilla · Veure més »
Hit
Hit o Hīt és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.
Nou!!: Toghril Beg I і Hit · Veure més »
Hulwan
Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.
Nou!!: Toghril Beg I і Hulwan · Veure més »
Ibrahim Inal
Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.
Nou!!: Toghril Beg I і Ibrahim Inal · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Toghril Beg I і Imperi Seljúcida · Veure més »
Inatchiq
Inatchiq conegut com a Kadir (Qadir) Khan (o Inalčuk Kayir Khan), fou governador d'Otrar per compte del khwarizmshah Ala al-Din Muhammad, amb la mare del qual, Terken Khatun, estava emparentat.
Nou!!: Toghril Beg I і Inatchiq · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Toghril Beg I і Iraq · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Toghril Beg I і Isfahan · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Toghril Beg I і Jibal · Veure més »
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Toghril Beg I і Juliol · Veure més »
Kakúyides
La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.
Nou!!: Toghril Beg I і Kakúyides · Veure més »
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Nou!!: Toghril Beg I і Kermanxah · Veure més »
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Nou!!: Toghril Beg I і Khutba · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Toghril Beg I і Khuzestan · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Toghril Beg I і Khwarizm · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Toghril Beg I і Kufa · Veure més »
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Toghril Beg I і Kurdistan · Veure més »
Llista de sultans seljúcides
La llista de sultans seljúcides és la següent.
Nou!!: Toghril Beg I і Llista de sultans seljúcides · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: Toghril Beg I і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Malik al-Rahim
Abu-Nasr Khusraw Firuz ibn Abi-Kalijar al-Màlik ar-Rahim (mort en 1058) fou un amir buwàyhida.
Nou!!: Toghril Beg I і Malik al-Rahim · Veure més »
Massud I ibn Mahmud
Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.
Nou!!: Toghril Beg I і Massud I ibn Mahmud · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Toghril Beg I і Mazandaran · Veure més »
Mazyàdides
Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el i el.
Nou!!: Toghril Beg I і Mazyàdides · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Toghril Beg I і Merv · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Toghril Beg I і Mossul · Veure més »
Nahrawan
Nahrawan o an-Nahrawan fou una ciutat i un sistema de canals a la regió del baix Diyala o Tamarra, a l'est del riu Tigris, Iraq.
Nou!!: Toghril Beg I і Nahrawan · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Toghril Beg I і Nisibis · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Toghril Beg I і Nixapur · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Toghril Beg I і Oghuz · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Toghril Beg I і Província de Fars · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Toghril Beg I і Qarakhànida · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Toghril Beg I і Rayy · Veure més »
Seljuk
Seljuk (també transcrit Selyuk, Seldyuk, Seldyuq) va ser l'heroi epònim dels seljúcides.
Nou!!: Toghril Beg I і Seljuk · Veure més »
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Nou!!: Toghril Beg I і Sinjar · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Toghril Beg I і Sistan · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Toghril Beg I і Transoxiana · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Toghril Beg I і Uqàylides · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Toghril Beg I і Wasit · Veure més »
Xah Malik
* Per l'amir de Tamerlà anomenat a les fonts tant Xah Malik com Malik Xah, vegeu Xah Màlik (amir) Yagbhu Abu l-Fawaris Shah Malik ibn Ali fou un sobirà turc dels oghuz amb seu a Djand al baix Sir Darya i a Khwarizm, al.
Nou!!: Toghril Beg I і Xah Malik · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Toghril Beg I і Yazd · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Toghril Beg I і Ziyàrides · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Toghril Beg I і 1 de gener · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Toghril Beg I і 1040 · Veure més »
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Toghril Beg I і 1055 · Veure més »
1057
Sense descripció.
Nou!!: Toghril Beg I і 1057 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Toghril Beg I і 1058 · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Toghril Beg I і 1059 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Toghril Beg I і 1060 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Toghril Beg I і 1063 · Veure més »
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Toghril Beg I і 14 de desembre · Veure més »
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Toghril Beg I і 15 de desembre · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Toghril Beg I і 15 de gener · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Toghril Beg I і 16 de febrer · Veure més »
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Toghril Beg I і 18 de desembre · Veure més »
19 de gener
El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Toghril Beg I і 19 de gener · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Toghril Beg I і 23 de desembre · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Toghril Beg I і 23 de maig · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: Toghril Beg I і 24 de gener · Veure més »
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Toghril Beg I і 27 de desembre · Veure més »
29 de gener
El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Toghril Beg I і 29 de gener · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Toghril Beg I і 4 de setembre · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Toghril Beg I і 8 de gener · Veure més »
9 de gener
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Toghril Beg I і 9 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Toghril I, Toghrul Beg, Toghrul I, Toghrul-Beg, Togrul I.
