Accés més ràpid que el navegador!
65 les relacions: Abstracció (filosofia), Abstracció (psicologia), Albert Einstein, Anàlisi funcional, Anàlisi matemàtica, Anti-Dühring, Antiga Grècia, Apol·loni de Perge, Apologia d'un matemàtic, Aritmètica, Àlgebra abstracta, Bertrand Russell, Carl Friedrich Gauß, Càlcul infinitesimal, Cònica, Ciències de la computació, David Hilbert, Euclides, Factorització, Física, Figura geomètrica, Fonaments de la matemàtica, Friedrich Engels, Funció, Funció contínua, Funció diferenciable, Geometria, Geometria no euclidiana, Georg Cantor, Godfrey Harold Hardy, Grup (matemàtiques), Henri Poincaré, Internet, Intuïció, Isaac Newton, Karl Weierstrass, Lògica, Llei de la gravitació universal, Matemàtica discreta, Matemàtiques, Matemàtiques aplicades, Matriu (matemàtiques), Mecànica quàntica, Nicolas Bourbaki, Nombre, Nombre enter, Paradoxa de Russell, Paul Adrien Maurice Dirac, Pintura, Planeta, ..., Plató, Poesia, Programa d'Erlangen, Quantificador (lògica), Relativitat general, Rigor, RSA, Sistema formal, Teorema, Teoria de categories, Teoria de cordes, Teoria de grups, Teoria de nombres, Topologia, Vladímir Arnold. Ampliar l'índex (15 més) »
Abstracció (filosofia)
L'abstracció (del llatí abstrahere, separar) és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una característica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements.
Nou!!: Matemàtica pura і Abstracció (filosofia) · Veure més »
Abstracció (psicologia)
L'abstracció és el procés mental o tipus de pensament pel qual la idea es deslliga del seu referent físic immediat per correspondre només a un concepte.
Nou!!: Matemàtica pura і Abstracció (psicologia) · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Matemàtica pura і Albert Einstein · Veure més »
Anàlisi funcional
Lanàlisi funcional és la branca de les matemàtiques, i específicament de l'anàlisi, que tracta de l'estudi d'espais de funcions.
Nou!!: Matemàtica pura і Anàlisi funcional · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Matemàtica pura і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Anti-Dühring
Retrat d'Engels Herrn Eugen Dühring's Umwälzung der Wissenschaft (La subversió de la ciència del Senyor Eugen Dühring) és un assaig escrit per Friedrich Engels l'any 1878, es coneix més comunament com lAnti-Dühring El títol abreujat fa referència a l'obra polèmica de Julius Caesar Anti-Cato.
Nou!!: Matemàtica pura і Anti-Dühring · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Matemàtica pura і Antiga Grècia · Veure més »
Apol·loni de Perge
Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (en grec: Ἀπολλώνιος) (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra i astrònom grec conegut pel seu treball sobre les seccions còniques.
Nou!!: Matemàtica pura і Apol·loni de Perge · Veure més »
Apologia d'un matemàtic
L'Apologia d'un matemàtic és un assaig escrit el 1940 pel matemàtic britànic G. H. Hardy.
Nou!!: Matemàtica pura і Apologia d'un matemàtic · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Matemàtica pura і Aritmètica · Veure més »
Àlgebra abstracta
grup, un concepte fonamental en àlgebra abstracta. L'àlgebra abstracta és la branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques, com ara grups, anells, cossos, mòduls, espais vectorials i àlgebres.
Nou!!: Matemàtica pura і Àlgebra abstracta · Veure més »
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Nou!!: Matemàtica pura і Bertrand Russell · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Matemàtica pura і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Nou!!: Matemàtica pura і Càlcul infinitesimal · Veure més »
Cònica
hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.
Nou!!: Matemàtica pura і Cònica · Veure més »
Ciències de la computació
Les Ciències de la computació estudien els fonaments teòrics de la informació i el còmput, juntament amb tècniques pràctiques per a la implementació i aplicació d'aquests fonaments teòrics.
Nou!!: Matemàtica pura і Ciències de la computació · Veure més »
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Matemàtica pura і David Hilbert · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Matemàtica pura і Euclides · Veure més »
Factorització
En matemàtiques, la factorització o descomposició en producte de factors és el procés de descompondre un objecte, per exemple un nombre enter, un polinomi, o una matriu en el producte d'altres objectes anomenats factors, que en multiplicar-los tots junts donen l'objecte original.
Nou!!: Matemàtica pura і Factorització · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Matemàtica pura і Física · Veure més »
Figura geomètrica
Figures geomètriques que delimiten superfícies planes. Cossos geomètrics, o figures geomètriques «sòlides» que delimiten volums. Una figura geomètrica és un conjunt de punts.
Nou!!: Matemàtica pura і Figura geomètrica · Veure més »
Fonaments de la matemàtica
Fonaments de la matemàtica és el terme amb què sovint s'identifiquen certs camps de la matemàtica, com ara la filosofia de la matemàtica, la lògica matemàtica, la teoria de conjunts axiomàtica, la teoria de la demostració, la teoria de models i la teoria de la recursió, que tenen en comú la cerca d'una fonamentació per la matemàtica.
Nou!!: Matemàtica pura і Fonaments de la matemàtica · Veure més »
Friedrich Engels
Alemanya de l'Est Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, del socialisme científic.
Nou!!: Matemàtica pura і Friedrich Engels · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Matemàtica pura і Funció · Veure més »
Funció contínua
Funció contínua és un terme utilitzat en matemàtiques i, en particular, en topologia.
Nou!!: Matemàtica pura і Funció contínua · Veure més »
Funció diferenciable
El concepte de funció diferenciable és una generalització per al càlcul en diverses variables del concepte més simple de funció derivable.
Nou!!: Matemàtica pura і Funció diferenciable · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Matemàtica pura і Geometria · Veure més »
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Nou!!: Matemàtica pura і Geometria no euclidiana · Veure més »
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Nou!!: Matemàtica pura і Georg Cantor · Veure més »
Godfrey Harold Hardy
Godfrey Harold Hardy (3 de febrer de 1877 - 1 de desembre de 1947) fou un rellevant matemàtic anglès, reconegut pels seus treballs en els camps de la teoria de nombres i en l'anàlisi matemàtica.
Nou!!: Matemàtica pura і Godfrey Harold Hardy · Veure més »
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Nou!!: Matemàtica pura і Grup (matemàtiques) · Veure més »
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Nou!!: Matemàtica pura і Henri Poincaré · Veure més »
Internet
Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.
Nou!!: Matemàtica pura і Internet · Veure més »
Intuïció
La intuïció és l'accés al coneixement sense intervenció conscient de la raó (Burke), de forma que un fet, veritat o estat s'apareix com a evident a la ment sense necessitat d'anàlisi (Descartes).
Nou!!: Matemàtica pura і Intuïció · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Matemàtica pura і Isaac Newton · Veure més »
Karl Weierstrass
fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".
Nou!!: Matemàtica pura і Karl Weierstrass · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Matemàtica pura і Lògica · Veure més »
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Nou!!: Matemàtica pura і Llei de la gravitació universal · Veure més »
Matemàtica discreta
Grafs com aquest són estudiats per la matemàtica discreta. Matemàtica discreta és la part de la matemàtica encarregada de l'estudi d'estructures fonamentalment discretes en lloc de contínues, s'entén que allò que no és continu (conjunts finits o numerables) és discret.
Nou!!: Matemàtica pura і Matemàtica discreta · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Matemàtica pura і Matemàtiques · Veure més »
Matemàtiques aplicades
La matemàtica aplicada o matemàtiques aplicades són tots aquells mètodes i eines matemàtiques que es poden fer servir en l'anàlisi o solució de problemes en l'àmbit de les ciències aplicades o socials.
Nou!!: Matemàtica pura і Matemàtiques aplicades · Veure més »
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Nou!!: Matemàtica pura і Matriu (matemàtiques) · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Matemàtica pura і Mecànica quàntica · Veure més »
Nicolas Bourbaki
N.
Nou!!: Matemàtica pura і Nicolas Bourbaki · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Matemàtica pura і Nombre · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Matemàtica pura і Nombre enter · Veure més »
Paradoxa de Russell
La paradoxa de Russell descrita per Bertrand Russell el 1901 demostra que la teoria originària de conjunts formulada per Cantor i Frege és contradictòria.
Nou!!: Matemàtica pura і Paradoxa de Russell · Veure més »
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Matemàtica pura і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Nou!!: Matemàtica pura і Pintura · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Matemàtica pura і Planeta · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Matemàtica pura і Plató · Veure més »
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Nou!!: Matemàtica pura і Poesia · Veure més »
Programa d'Erlangen
El Programa d'Erlangen és un mètode de caracterització de geometries basada en la teoria de conjunts i geometria projectiva.
Nou!!: Matemàtica pura і Programa d'Erlangen · Veure més »
Quantificador (lògica)
A lògica i teoria de conjunts, un quantificador s'utilitza per indicar quants elements d'un conjunt donat compleixen amb certa propietat.
Nou!!: Matemàtica pura і Quantificador (lògica) · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Matemàtica pura і Relativitat general · Veure més »
Rigor
La rigor és una condició de rigidesa.
Nou!!: Matemàtica pura і Rigor · Veure més »
RSA
En criptografia, l'RSA és un algorisme de xifratge de clau pública.
Nou!!: Matemàtica pura і RSA · Veure més »
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Nou!!: Matemàtica pura і Sistema formal · Veure més »
Teorema
editor.
Nou!!: Matemàtica pura і Teorema · Veure més »
Teoria de categories
La teoria de categories és una branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les estructures matemàtiques i llurs relacions.
Nou!!: Matemàtica pura і Teoria de categories · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Matemàtica pura і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Nou!!: Matemàtica pura і Teoria de grups · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Matemàtica pura і Teoria de nombres · Veure més »
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Nou!!: Matemàtica pura і Topologia · Veure més »
Vladímir Arnold
Vladímir Ígorevitx Arnold (en rus Владимир Игоревич Арнольд; 12 de juny de 1937 a Odessa, Ucraïna - 3 de juny de 2010 a París) va ser un dels matemàtics més prolífics del món.
Nou!!: Matemàtica pura і Vladímir Arnold · Veure més »
Redirigeix aquí:
Matemàtica abstracta, Matemàtiques pures.
