Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Teoria de cordes

+ Desa el concepte

La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).

32 les relacions: Bosó, Brana, Dimensió, Edward Witten, Entropia, Escàndol Bogdànov, Falsabilitat, Fermió, Forat negre, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Gravetat, Gravetat quàntica, Gravitó, Infinit, Interacció electrofeble, Isaac Newton, Longitud de Planck, Massa, Mecànica quàntica, Metre, Partícula elemental, Relativitat general, Supersimetria, Teoria de cordes bosònica, Teoria de la xarxa d'espín, Teoria M, Teoria quàntica de camps, Unitats de Planck, 1960, 1990, 1995.

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que, per tant, satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Nou!!: Teoria de cordes і Bosó · Veure més »

Brana

En física, una brana, o p-brana és un concepte matemàtic espacial estès que apareix en la teoria de cordes i en la teoria M i en cosmologia de branes, que existeix en un nombre estàtic de dimensions.

Nou!!: Teoria de cordes і Brana · Veure més »

Dimensió

Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.

Nou!!: Teoria de cordes і Dimensió · Veure més »

Edward Witten

Edward Witten (Baltimore (Maryland), 26 d'agost de 1951) és un físic teòric i professor de física matemàtica a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, a Nova Jersey.

Nou!!: Teoria de cordes і Edward Witten · Veure més »

Entropia

Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.

Nou!!: Teoria de cordes і Entropia · Veure més »

Escàndol Bogdànov

''big bang'', conegut com l'''era Planck''. El coneixement actual és incapaç de determinar el que passava durant l'era Planck, els Boganogoff pretenien haver descobert el que havia passat en aquella era del principi dels temps i, fins i tot, abans del moment de la singularitat L'escàndol Bogdànov (en francès, affaire Bogdanoff i en anglès, Bogdanov affair) és, segons el terme emprat pel matemàtic John Baez que va descobrir el tema, un conjunt de discussions nascudes, d'una part dels comentaris fets sobre la tesi doctoral (doctorat a França) dels bessons de nacionalitat francesa Igor i Grichka Bogdànov, i de l'altra sobre la vulgarització de la ciència que aquests exercien en molts treballs i en la televisió.

Nou!!: Teoria de cordes і Escàndol Bogdànov · Veure més »

Falsabilitat

La falsabilitat és un principi important en ciència, filosofia de la ciència i epistemologia, enunciat per Popper per garantir la validesa d'una teoria científica, segons el qual una teoria no podrà ser considerada com a ben formada o científica si no compleix aquesta propietat.

Nou!!: Teoria de cordes і Falsabilitat · Veure més »

Fermió

Un fermió és aquella partícula que compleix l'estadística de Fermi-Dirac, i per tant el principi d'exclusió de Pauli, segons el qual dos fermions idèntics no poden ocupar el mateix estat quàntic alhora.

Nou!!: Teoria de cordes і Fermió · Veure més »

Forat negre

En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Teoria de cordes і Forat negre · Veure més »

Força nuclear forta

En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.

Nou!!: Teoria de cordes і Força nuclear forta · Veure més »

Forces fonamentals

En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.

Nou!!: Teoria de cordes і Forces fonamentals · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Teoria de cordes і Gravetat · Veure més »

Gravetat quàntica

La gravetat quàntica és una teoria de la física que intenta unificar la mecànica quàntica amb la relativitat general, explica la força gravitatòria per la interacció de partícules, d'una manera semblant a la força electrodèbil.

Nou!!: Teoria de cordes і Gravetat quàntica · Veure més »

Gravitó

El gravitó és una partícula elemental hipotètica que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons W i Z per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.

Nou!!: Teoria de cordes і Gravitó · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Teoria de cordes і Infinit · Veure més »

Interacció electrofeble

La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.

Nou!!: Teoria de cordes і Interacció electrofeble · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Teoria de cordes і Isaac Newton · Veure més »

Longitud de Planck

La longitud de Planck, segons la teoria de la xarxa d'espín, és la longitud mínima que pot existir.

Nou!!: Teoria de cordes і Longitud de Planck · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Teoria de cordes і Massa · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Teoria de cordes і Mecànica quàntica · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Teoria de cordes і Metre · Veure més »

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Nou!!: Teoria de cordes і Partícula elemental · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Teoria de cordes і Relativitat general · Veure més »

Supersimetria

La supersimetria (coneguda pel seu acrònim anglés SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.

Nou!!: Teoria de cordes і Supersimetria · Veure més »

Teoria de cordes bosònica

La teoria de cordes bosònica és la versió original de la teoria de cordes, desenvolupada a la dècada de 1960.

Nou!!: Teoria de cordes і Teoria de cordes bosònica · Veure més »

Teoria de la xarxa d'espín

Segons la teoria de la xarxa d'espín o gravitació quàntica de llaços (en anglès, loop quantum gravity), l'espaitemps estaria quantitzat de manera que no poden existir longituds menors que la longitud de Planck, ni temps menors que el temps de Planck.

Nou!!: Teoria de cordes і Teoria de la xarxa d'espín · Veure més »

Teoria M

En física, la teoria M és una teoria que unifica totes les versions consistents de la teoria de supercordes.

Nou!!: Teoria de cordes і Teoria M · Veure més »

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Nou!!: Teoria de cordes і Teoria quàntica de camps · Veure més »

Unitats de Planck

Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va ser proposat pel físic alemany Max Planck el 1899.

Nou!!: Teoria de cordes і Unitats de Planck · Veure més »

1960

;Països Catalans.

Nou!!: Teoria de cordes і 1960 · Veure més »

1990

;Països Catalans.

Nou!!: Teoria de cordes і 1990 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Teoria de cordes і 1995 · Veure més »

Redirigeix aquí:

String theory, Supercorda, Teoria de fils, Teoria de supercordes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »