Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dii Consentes

Índex Dii Consentes

-, es desconeix amb quin ritual pot estar relacionat (Museu del Louvre, París) Els Dii Consentes (o Dii Complices) eren les dotze divinitats més importants de la mitologia romana que, segons la tradició, formaven el consell celestial presidit per Júpiter.

33 les relacions: Anatòlia, Apol·lo, Arcont epònim, Arnobi el Vell, Bòsfor, Capitolí, Capitoli, Ceres (mitologia), Diana, Enni, Escriptura cuneïforme, Etruscs, Fòrum Romà, Heròdot, Hitites, Júpiter (mitologia), Juno, Lícia, Llatí, Marc Terenci Varró, Mart (mitologia), Mercuri (mitologia), Minerva, Mitologia etrusca, Mitologia romana, Neptú (mitologia), Olímpia, Pòrtic dels Dii Consentes, Titus Livi, Venus (mitologia), Vesta (mitologia), Vulcà, Xantos (ciutat).

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Dii Consentes і Anatòlia · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Dii Consentes і Apol·lo · Veure més »

Arcont epònim

Arcont epònim (en grec antic ἄρχων ἐπώνυμος) era l'arcont atenenc principal dels nou arconts d'Atenes.

Nou!!: Dii Consentes і Arcont epònim · Veure més »

Arnobi el Vell

Arnobi el Vell (segles III-IV) va ser un mestre de retòrica a Sicca Veneria (Àfrica) i un somni el va animar a abraçar el cristianisme del que fins llavors era un declarat opositor.

Nou!!: Dii Consentes і Arnobi el Vell · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Dii Consentes і Bòsfor · Veure més »

Capitolí

Capitolí (en Capitolinus) era un cognomen que portaren diverses gens romanes (principalment de la gens Mànlia i de la gens Quíntia), sens dubte adoptat perquè en qualque moment una part dels seus membres habitava al Capitoli, un dels turons de Roma.

Nou!!: Dii Consentes і Capitolí · Veure més »

Capitoli

La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.

Nou!!: Dii Consentes і Capitoli · Veure més »

Ceres (mitologia)

''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.

Nou!!: Dii Consentes і Ceres (mitologia) · Veure més »

Diana

Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.

Nou!!: Dii Consentes і Diana · Veure més »

Enni

Quint Enni (Quintus Ennius; Rudiae, 239 aC-169 aC) va ser un poeta i dramaturg romà, conegut sobretot pels seus ''Annals''.

Nou!!: Dii Consentes і Enni · Veure més »

Escriptura cuneïforme

Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.

Nou!!: Dii Consentes і Escriptura cuneïforme · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: Dii Consentes і Etruscs · Veure més »

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Nou!!: Dii Consentes і Fòrum Romà · Veure més »

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Dii Consentes і Heròdot · Veure més »

Hitites

Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Nou!!: Dii Consentes і Hitites · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Dii Consentes і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Nou!!: Dii Consentes і Juno · Veure més »

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Nou!!: Dii Consentes і Lícia · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Dii Consentes і Llatí · Veure més »

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Nou!!: Dii Consentes і Marc Terenci Varró · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Nou!!: Dii Consentes і Mart (mitologia) · Veure més »

Mercuri (mitologia)

XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.

Nou!!: Dii Consentes і Mercuri (mitologia) · Veure més »

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Nou!!: Dii Consentes і Minerva · Veure més »

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Nou!!: Dii Consentes і Mitologia etrusca · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: Dii Consentes і Mitologia romana · Veure més »

Neptú (mitologia)

Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.

Nou!!: Dii Consentes і Neptú (mitologia) · Veure més »

Olímpia

Olímpia (en llatí Olympia, en grec antic Ολυμπία) era un temple i un bosc sagrat (anomenat altis) dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide.

Nou!!: Dii Consentes і Olímpia · Veure més »

Pòrtic dels Dii Consentes

Restes del pòrtic dels ''Dii Consentes'' El pòrtic dels Dii Consentes (en llatí: Porticus deorum consentium) va ser un dels edificis sagrats del Fòrum Romà.

Nou!!: Dii Consentes і Pòrtic dels Dii Consentes · Veure més »

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Nou!!: Dii Consentes і Titus Livi · Veure més »

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Nou!!: Dii Consentes і Venus (mitologia) · Veure més »

Vesta (mitologia)

Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.

Nou!!: Dii Consentes і Vesta (mitologia) · Veure més »

Vulcà

En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.

Nou!!: Dii Consentes і Vulcà · Veure més »

Xantos (ciutat)

El teatre i dues tombes lícies a '''Xantos''' Xantos o Xant (en llatí Xanthus, en grec antic Ξάνθος) era la ciutat més gran i la capital de Lícia i estava situada segons Estrabó a 70 estadis de la desembocadura del riu Xantos.

Nou!!: Dii Consentes і Xantos (ciutat) · Veure més »

Redirigeix aquí:

Consentes Dii.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »