Taula de continguts
137 les relacions: Acarnània, Albanès, Albanesos, Albanitovalacs, Albània, Alemanya, Alexandre el Gran, Antiga Roma, Aromanès, Aromanesos, Aromanesos a Bulgària, Aromanesos a Macedònia del Nord, Aromanesos a Sèrbia, Arvanites, Atenàgores (patriarca), Balcans, Bizanci, Borís I de Bulgària, Bucarest, Bulgària, Canadà, Carles II de Romania, Carpats, Constantinoble, Cristianisme ortodox, Cumans, Cutzovalacs, Dacis, Dalmàcia, Danubi, Dardània (Il·líria), Dàcia, Dòrida, Despotat de l'Epir, Dinastia dels Habsburg, Dobrudja, Dobrudja Meridional, Dobrudja Septentrional, Dolòpia, Drava, Edat antiga, Edat mitjana, Epir (regió històrica), Estats Units d'Amèrica, Etòlia, Exònim, Filip II de Macedònia, França, Friburg de Brisgòvia, Getes, ... Ampliar l'índex (87 més) »
- Grups humans de Romania
- Grups llatins
- Poble valac
Acarnània
'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).
Veure Aromanesos і Acarnània
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Veure Aromanesos і Albanès
Albanesos
Els albanesos (en albanès: Shqiptarët) són un grup ètnic que té en comú la cultura albanesa, l'albanès i els avantpassats albanesos.
Veure Aromanesos і Albanesos
Albanitovalacs
Els albanitovalacs (Αρβανιτόβλαχοι) són els aromanesos de Grècia que tenen origen albanès o de la frontera amb Albània.
Veure Aromanesos і Albanitovalacs
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Veure Aromanesos і Albània
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Aromanesos і Alemanya
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Aromanesos і Alexandre el Gran
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Aromanesos і Antiga Roma
Aromanès
L'aromanès, o macedoromanès, és una llengua romànica considerada per alguns lingüistes com a pertanyent a la branca oriental amb el dacoromanès, altrament dit romanès, el meglenoromanès i l'istroromanès.
Veure Aromanesos і Aromanès
Aromanesos
Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).
Veure Aromanesos і Aromanesos
Aromanesos a Bulgària
Els aromanesos (en aromanès: armãnji; арумъни), anomenats sovint valacs (Власи), són una minoria ètnica no reconeguda a Bulgària.
Veure Aromanesos і Aromanesos a Bulgària
Aromanesos a Macedònia del Nord
Els aromanesos (en aromanès, armãnji; аромани), anomenats sovint valacs (Власи), són una minoria ètnica reconeguda a Macedònia del Nord per la constitució.
Veure Aromanesos і Aromanesos a Macedònia del Nord
Aromanesos a Sèrbia
A Sèrbia, els aromanesos reben el nom de tsintsars (Цинцари) o, més genèricament, valacs (Власи, vlasi).
Veure Aromanesos і Aromanesos a Sèrbia
Arvanites
Els arvanites són un grup de població radicat a Grècia, tradicionalment parlen la llengua arvanítica, una varietat de l'albanès, juntament amb el grec.
Veure Aromanesos і Arvanites
Atenàgores (patriarca)
Estàtua en honor d'Atenàgores situad a Khanià (Creta). Atenàgores (Arystocles Spiru) fou Patriarca de Constantinoble del 1948 al 1972.
Veure Aromanesos і Atenàgores (patriarca)
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Aromanesos і Balcans
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Veure Aromanesos і Bizanci
Borís I de Bulgària
Borís I de Bulgària (~825 - 907) o Borís I Miquel, després del seu bateig, o també Bogoris, fou rei de Bulgària, el primer amb títol de tsar i que l'any 864 adoptà la fe cristiana com a religió oficial de l'estat.
Veure Aromanesos і Borís I de Bulgària
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Veure Aromanesos і Bucarest
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Aromanesos і Bulgària
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Veure Aromanesos і Canadà
Carles II de Romania
fou rei de Romania.
Veure Aromanesos і Carles II de Romania
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Veure Aromanesos і Carpats
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Aromanesos і Constantinoble
Cristianisme ortodox
Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.
Veure Aromanesos і Cristianisme ortodox
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Veure Aromanesos і Cumans
Cutzovalacs
Els cutzovalacs (o kutzovalacs; κουτσοβλάχοι) és el nom generalment donat als aromanesos a Grècia, on també són anomenats valacs, un nom genèric que pot tenir connotacions despectives.
Veure Aromanesos і Cutzovalacs
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Veure Aromanesos і Dacis
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Aromanesos і Dalmàcia
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Aromanesos і Danubi
Dardània (Il·líria)
La Dardània (Dardania) va ser una regió d'Il·líria situada al sud-oest de Mèsia, que prenia el nom dels seus habitants, els dàrdans.
Veure Aromanesos і Dardània (Il·líria)
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Veure Aromanesos і Dàcia
Dòrida
La Dòrida (Doris) era un petit districte muntanyenc de la Grècia central, envoltat per Etòlia (a l'oest), Tessàlia (al nord), la Lòcrida Ozòlia (al sud) i la Fòcida (a l'est), entre les muntanyes de l'Eta i el Parnàs.
Veure Aromanesos і Dòrida
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Aromanesos і Despotat de l'Epir
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Aromanesos і Dinastia dels Habsburg
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Veure Aromanesos і Dobrudja
Dobrudja Meridional
La Dobrudja Meridional (Южна Добруджа, Iujna Dobrudja en búlgar; Dobrogea de sud o Cadrilater en romanès) és una zona del nord-est de Bulgària que comprèn els districtes administratius de les dues ciutats principals de la zona, Dòbritx i Silistra.
Veure Aromanesos і Dobrudja Meridional
Dobrudja Septentrional
Dobrudja Septentrional (Dobrogea en romanès; Северна Добруджа, Severna Dobrudzha en búlgar) és la part de Dobrudja dins les fronteres de Romania.
Veure Aromanesos і Dobrudja Septentrional
Dolòpia
Dolòpia (en grec antic Δολοπία) era un territori a l'oest de Tessàlia, poblat pels dolops, una tribu epirota.
Veure Aromanesos і Dolòpia
Drava
El Drava o Drave (alemany: Drau, eslovè, croat i italià: Drava, hongarès: Dráva) és un riu del sud de l'Europa Central.
Veure Aromanesos і Drava
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Aromanesos і Edat antiga
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Aromanesos і Edat mitjana
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Veure Aromanesos і Epir (regió històrica)
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Aromanesos і Estats Units d'Amèrica
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Veure Aromanesos і Etòlia
Exònim
Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.
Veure Aromanesos і Exònim
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Veure Aromanesos і Filip II de Macedònia
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Aromanesos і França
Friburg de Brisgòvia
Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany estàndard; Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).
Veure Aromanesos і Friburg de Brisgòvia
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Veure Aromanesos і Getes
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Aromanesos і Gots
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Aromanesos і Grècia
Grècia romana
La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.
Veure Aromanesos і Grècia romana
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Aromanesos і Grec
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Veure Aromanesos і Guerra d'independència de Grècia
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Veure Aromanesos і Hèruls
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Aromanesos і Heracli
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Aromanesos і Heròdot
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Veure Aromanesos і Hermes
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Aromanesos і Huns
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Veure Aromanesos і Il·liris
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Aromanesos і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Aromanesos і Imperi Romà d'Orient
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Veure Aromanesos і Incursió
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Veure Aromanesos і Invasions bàrbares
Istroromanesos
Els istroromans o istroromanesos (endònim: rumeni, rumâri o rumêri), també anomenats ćiribirci, ćići, i vlahi per la població local, són un petit grup ètnic valac que viu en una àrea petita al nord-est del Comtat d'Ístria, a la vila de Žejane, a l'altiplà oriental de la muntanya Ćićarija, i altres viles de la regió del llac Čepić a l'oest del Mt.
Veure Aromanesos і Istroromanesos
Korçë
Korçë és una ciutat d'Albània i capital del districte amb el mateix nom.
Veure Aromanesos і Korçë
Lòcrida
La Lòcrida (en grec antic Λοκρίς) era una regió del centre de Grècia entre el Golf de Corint i l'estret d'Eubea.
Veure Aromanesos і Lòcrida
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Aromanesos і Llatí
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Veure Aromanesos і Llatí vulgar
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Veure Aromanesos і Llengües eslaves
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Aromanesos і Llengües romàniques
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Veure Aromanesos і Macedònia (regió)
Macedònia Central
Macedònia Central (grec: Περιφέρεια Κεντρικής Μακεδονίας) és una de les 13 perifèries o regions de Grècia, i ocupa la part central de la Macedònia grega, al nord del país.
Veure Aromanesos і Macedònia Central
Macedònia del Nord
La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.
Veure Aromanesos і Macedònia del Nord
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Veure Aromanesos і Mèsia
Meglenoromanès
L'extensió del meglenoromanès (en rosa) i de l'aromanès (en groc). El meglenoromanès és una llengua romànica parlada a la zona fronterera entre Macedònia del Nord i Grècia, i també en algunes zones de Romania i Turquia.
Veure Aromanesos і Meglenoromanès
Minoria
kurda a Kermanxah (Iran) l'11 de febrer del 2018, en l'aniversari de la Revolució de l'Iran. El terme minoria fa referència a un grup de població humana numèricament minoritari i amb certes creences i costums, que permeten identificar els seus membres entre tots els habitants de la comunitat a la qual pertanyen.
Veure Aromanesos і Minoria
Minoria ètnica
Una minoria ètnica és un grup de persones que tenen uns trets culturals i nacionals diferents als trets que s'associen amb la majoria de persones de la comunitat on resideixen.
Veure Aromanesos і Minoria ètnica
Moldaus
Els moldaus (en,, ciríl·lic moldau: молдовень) són el grup ètnic més gran de la República de Moldàvia (75,1 % de la població el 2014) i una minoria significativa a Ucraïna i Rússia.
Veure Aromanesos і Moldaus
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Aromanesos і Moldàvia
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Veure Aromanesos і Montenegro
Morlacs
Morlacs o mavromorlacs o valacs negres és el nom donats als aromanesos a Croàcia.
Veure Aromanesos і Morlacs
Muntanyes Pirin
Les Muntanyes Pirin (Пирин) són una serralada de muntanyes del sud-oest de Bulgària.
Veure Aromanesos і Muntanyes Pirin
Muntènia
Mapa de Romania amb Muntènia assenyalada Muntènia o Gran Valàquia és una regió històrica de Romania, considerada com a Valàquia pròpiament dita (Muntenia, Ţara Românească, o bé Valahia són sinònims en romanès).
Veure Aromanesos і Muntènia
Oltènia
Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.
Veure Aromanesos і Oltènia
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Aromanesos і París
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Veure Aromanesos і Petxenegs
Pindos (muntanyes)
El Pindos (Πίνδος) són unes muntanyes del nord de Grècia que corren de nord a sud entre la mar Jònica i la mar Egea, formant el centre del país.
Veure Aromanesos і Pindos (muntanyes)
Pobles turquesos
Els pobles turquesos del nord i el centre d'Euràsia són pobles que parlen llengües de la família turquesa, i que comparteixen diversos trets històrics i culturals en diferents graus.
Veure Aromanesos і Pobles turquesos
Principat de Pindos
El principat de Pindos era el nom per descriure un intent de formar un estat autònom dels aromans a l'agost de 1917 a les muntanyes de Pindos al nord de Grècia (al sud d'Albània sense arribar a la costa).
Veure Aromanesos і Principat de Pindos
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Veure Aromanesos і Regió d'Ístria
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Aromanesos і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne de Romania
El Regne de Romania va existir entre 1881 i 1947.
Veure Aromanesos і Regne de Romania
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Aromanesos і Roma
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Veure Aromanesos і Romanès
Romanesos
Els romanesos (români; antigament i dialectalment, rumâni; exònim arcaic: valacs) són un grup ètnic valac majoritari a Romania, que parla romanès.
Veure Aromanesos і Romanesos
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Aromanesos і Romania
Russe
Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.
Veure Aromanesos і Russe
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Aromanesos і Sèrbia
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Aromanesos і Segona Guerra Mundial
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Veure Aromanesos і Sofia
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Aromanesos і Tercer Reich
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Veure Aromanesos і Tessàlia
Tracis
Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.
Veure Aromanesos і Tracis
Tractat de Berlín (1878)
Congrés de Berlín - Anton von Werner Europa sud-oriental després del Congrés de Berlín El Tractat de Berlín fou l'acte final del Congrés de Berlín (13 de juny-13 de juliol de 1878), pel qual el Regne Unit, Àustria-Hongria, França, l'imperi Alemany, Itàlia, l'imperi Rus i l'Imperi Otomà sota el soldà Hamid revisaren el Tractat de Santo Stefano signat el 3 de març del mateix any.
Veure Aromanesos і Tractat de Berlín (1878)
Tractat de Bucarest
* Tractat de Bucarest (1812), que posà fi a la guerra russo-otomana.
Veure Aromanesos і Tractat de Bucarest
Tractat de Craiova
Repartiment de la Dobrudja pel Tractat de Craiova, 1940 El Tractat de Craiova fou signat el 7 de setembre de 1940 entre Romania i Bulgària.
Veure Aromanesos і Tractat de Craiova
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Aromanesos і Turc
Uskoks
Els uskoks foren un poble medieval que vivia a Ístria i Dalmàcia.
Veure Aromanesos і Uskoks
Valacs
Els valacs (en serbocroat i búlgar власи, vlasi; en βλάχοι; en vllehët; en ulahlar; en vlachok i olasz; en волохи) són els parlants de llengües balcoromàniques: principalment romanesos, però també aromanesos, meglenoromanesos, istroromanesos i, de vegades, dàlmates i istriots.
Veure Aromanesos і Valacs
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Veure Aromanesos і Valàquia
Vergina
Vergina (Βεργίνα) és una localitat grega situada al nord, a la regió muntanyenca de Pieria, en la Macedònia Central, a l'oest del golf de Salònica. Pertany al municipi de Véria.
Veure Aromanesos і Vergina
Vidin
Vidin és una ciutat al nord-oest de Bulgària.
Veure Aromanesos і Vidin
Yörüks
Els yörüks o yürüks (singular yörük o yürük, grec: Γιουρούκοι, búlgar: юруци, eslau macedoni: Јуруци) és el nom turc donat als nòmades criadors de bestiar de l'Imperi Otomà; la majoria serien d'origen oghuz i es van establir a Anatòlia i algunes parts dels Balcans.
Veure Aromanesos і Yörüks
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Aromanesos і 1862
1878
;Països Catalans.
Veure Aromanesos і 1878
1888
;Països Catalans.
Veure Aromanesos і 1888
1903
;Països Catalans.
Veure Aromanesos і 1903
1906
;Països Catalans.
Veure Aromanesos і 1906
1908
;Països Catalans.
Veure Aromanesos і 1908
1913
;Països Catalans.
Veure Aromanesos і 1913
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Aromanesos і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Aromanesos і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Aromanesos і 1920
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Aromanesos і 1925
1938
;Països Catalans.
Veure Aromanesos і 1938
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Aromanesos і 1939
1945
;Països Catalans.
Veure Aromanesos і 1945
1948
;Països Catalans.
Veure Aromanesos і 1948
1961
;Països Catalans.
Veure Aromanesos і 1961
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Aromanesos і 1965
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Aromanesos і 1999
325
El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Aromanesos і 325
601
El 601 (DCI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Aromanesos і 601
640
El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Aromanesos і 640
865
El 865 (DCCCLXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Aromanesos і 865
Vegeu també
Grups humans de Romania
- Africans de Romania
- Albanesos de Romania
- Armenis de Romania
- Aromanesos
- Búlgars del Banat
- Gagaüsos
- Hongaresos de Romania
- Hutsuls
- Italians de Romania
- Lipovans
- Macedoromans
- Magiars
- Meglenoromanesos
- Minories ètniques a Romania
- Partits de les Minories Ètniques de Romania
- Romanesos
- Rutens de Romania
- Sículs (Transsilvània)
- Serbis
- Tàtars de Crimea
- Tàtars de Romania
- Turcs de Romania
- Ucraïnesos de Romania
Grups llatins
- Andalusos
- Aragonesos
- Aromanesos
- Catalans
- Espanyols
- Francesos
- Gallecs
- Istroromanesos
- Italians
- Llatins
- Meglenoromanesos
- Mossàrabs
- Occitans
- Portuguesos
- Romanesos
- Sards
- Valencians
Poble valac
- Aromanesos
- Istroromanesos
- Meglenoromanesos
- Morlacs
- Valacs
També conegut com Aromans, Aromans d'Amèrica, Arumans, Farseroti, Macedoromans, Tchobans, Txobans.