Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Laietània

Índex Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Taula de continguts

  1. 99 les relacions: Abariltur, Ager publicus, Anoia, Antiga Roma, Aquae Calidae, August, Ausetans, Ègara, Ètnia, Àfrica del Nord, Badalona, Baetulo, Baix Imperi, Baix Llobregat, Barcelona, Barcelonès, Bàrcino, Blanes, Bronze, Burriac, Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, Camp (agricultura), Camp de sitges, Castella, Catalunya, Ceràmica, Ciutat, Claudi Ptolemeu, Colònia romana, Colonat, Colonialisme, Costa, Cugat màrtir, Empúries, Emperador, Europa, Exèrcit, Faenza, Feliu de Girona (diaca), Gai Mari, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Germànics, Gerunda, Girona, Gneu Pompeu Magne, Guerra social, Hanníbal Barca (247 aC), Hispània, ... Ampliar l'índex (49 més) »

Abariltur

Abariltur (en ibèric abaŕiltur) era el nom que rebia una seca de moneda ibèrica localitzada en algun punt encara desconegut del litoral català o valencià.

Veure Laietània і Abariltur

Ager publicus

Lager publicus era el territori que pertanyia al poble romà.

Veure Laietània і Ager publicus

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Veure Laietània і Anoia

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Laietània і Antiga Roma

Aquae Calidae

Aquae Calidae era una ciutat romana catalana que varen esmentar tant Plini el Vell com Ptolemeu.

Veure Laietània і Aquae Calidae

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Laietània і August

Ausetans

Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.

Veure Laietània і Ausetans

Ègara

Conjunt episcopal d''''Ègara''': Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria Ègara (del llatí Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Veure Laietània і Ègara

Ètnia

Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.

Veure Laietània і Ètnia

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Veure Laietània і Àfrica del Nord

Badalona

Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.

Veure Laietània і Badalona

Baetulo

Bètulo (Baetulo, en ibèric, Baitolo) és una ciutat que fundaren els romans en un turó vora el mar cap a l'any 100 aC, on actualment se situa la ciutat de Badalona.

Veure Laietània і Baetulo

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Veure Laietània і Baix Imperi

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Veure Laietània і Baix Llobregat

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Laietània і Barcelona

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Veure Laietània і Barcelonès

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Veure Laietània і Bàrcino

Blanes

Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.

Veure Laietània і Blanes

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Veure Laietània і Bronze

Burriac

El Burriac és un turó que s'alça entre les poblacions de Mataró, Argentona i Cabrera de Mar, d'uns 392 metres d'altitud.

Veure Laietània і Burriac

Caldes de Malavella

Caldes de Malavella o simplement Caldes, és una vila i municipi de la comarca de la Selva, Catalunya.

Veure Laietània і Caldes de Malavella

Caldes de Montbui

Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Veure Laietània і Caldes de Montbui

Camp (agricultura)

Camp a l'estiu Vincent van Gogh, Auvers, 1890 En l'agricultura un camp és un terreny o una zona de cultiu.

Veure Laietània і Camp (agricultura)

Camp de sitges

'''Sitges ibèriques''' a l'interior del recinte emmurallat de la ciutat ibèrica d'Ullastret (Baix Empordà). Un camp de sitges és una extensió de terreny destinada a excavar-hi grans forats a terra que servien per emmagatzemar els excedents (és a dir, els productes sobrants) agrícoles en l'època ibèrica.

Veure Laietània і Camp de sitges

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Veure Laietània і Castella

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Laietània і Catalunya

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Veure Laietània і Ceràmica

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Veure Laietània і Ciutat

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Veure Laietània і Claudi Ptolemeu

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Veure Laietània і Colònia romana

Colonat

El colonat és un sistema organitzatiu per l'explotació del camp que va aparèixer durant l'Imperi Romà.

Veure Laietània і Colonat

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Veure Laietània і Colonialisme

Costa

Costa rocosa de l'oceà Atlàntic, Porto Covo, Portugal La costa, línia de costa o riba de la mar, es defineix com la zona terrestre d'un continent o d'una illa on la terra limita amb l'oceà o amb un llac, conformant un espai amb un relleu singular.

Veure Laietània і Costa

Cugat màrtir

Cugat, Cucufat, Cucuphat, Guinefort o Quiquenfat (Escíl·lium (?), actual Tunísia, segona meitat del - Sant Cugat del Vallès, 304) fou un màrtir cristià que va morir al Castrum Octavianum, lloc actualment ocupat pel monestir de Sant Cugat.

Veure Laietània і Cugat màrtir

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Veure Laietània і Empúries

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Veure Laietània і Emperador

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Laietània і Europa

Exèrcit

Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.

Veure Laietània і Exèrcit

Faenza

Faenza (en emilià-romanyol Fënza) és una ciutat de la regió d'Emília-Romanya a Itàlia, a la província de Ravenna, en una plana prop de l'aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.

Veure Laietània і Faenza

Feliu de Girona (diaca)

Feliu, diaca de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica.

Veure Laietània і Feliu de Girona (diaca)

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Veure Laietània і Gai Mari

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Laietània і Gàl·lia

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Laietània і Gàl·lia Narbonesa

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Veure Laietània і Germànics

Gerunda

Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.

Veure Laietània і Gerunda

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure Laietània і Girona

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Veure Laietània і Gneu Pompeu Magne

Guerra social

La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.

Veure Laietània і Guerra social

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Veure Laietània і Hanníbal Barca (247 aC)

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Laietània і Hispània

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Veure Laietània і Hispània Citerior

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Veure Laietània і Hispània Tarraconense

Iluro

Iluro (Iluro, en ibèric Ilduro) és l'antiga ciutat romana de la costa mediterrània anomenada actualment Mataró.

Veure Laietània і Iluro

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Laietània і Itàlia

Itàlia romana

Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.

Veure Laietània і Itàlia romana

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Veure Laietània і Júpiter (mitologia)

Jugera

Parella de bous units amb un jou La jugera o juguera (iugera, iugerum o iugus en llatí) fou una unitat de superfície romana,que mesurava 73 metres de llarg i 36 d'ample, equivalent a 0,2518 hectàrees, i que es correspon amb l'extensió de terreny que es podia llaurar en un dia amb un parell de bous.

Veure Laietània і Jugera

Laietans

Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.

Veure Laietània і Laietans

Lauro

Lauro o Lauró (Lauro, Λαυρών, en ibèric) fou una antiga població primer ibèrica i després romana de la Península Ibèrica, coneguda per diverses fonts però de localització incerta.

Veure Laietània і Lauro

Lèpid el triumvir

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. f. Q. n. Lepidus) era net de Quint Emili Lèpid i fill de Marc Emili Lèpid.

Veure Laietània і Lèpid el triumvir

Llerona

Llerona és un nucli de població que forma part de les Franqueses del Vallès, al Vallès Oriental.

Veure Laietània і Llerona

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Veure Laietània і Llobregat

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Veure Laietània і Marc Antoni

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Veure Laietània і Maresme

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Veure Laietània і Montjuïc (Barcelona)

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.

Veure Laietània і Municipi

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Veure Laietània і Occident

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Veure Laietània і Olot

Oppidum

'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

Veure Laietània і Oppidum

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Veure Laietània і Osca

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Veure Laietània і País Valencià

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure Laietània і Pirineus

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Veure Laietània і Plini el Vell

Pomponi Mela

Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.

Veure Laietània і Pomponi Mela

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Veure Laietània і Quint Sertori

Quirina

La tribu Quirina va ser una de les 35 tribus romanes amb dret de vot.

Veure Laietània і Quirina

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Laietània і República Romana

Riu

La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.

Veure Laietània і Riu

Riu de Foix

El riu de Foix és un riu de Catalunya.

Veure Laietània і Riu de Foix

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Laietània і Roma

Romanització

La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.

Veure Laietània і Romanització

Rubí

Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.

Veure Laietània і Rubí

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Veure Laietània і Sabadell

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Veure Laietània і Sant Cugat del Vallès

Seca

isbn.

Veure Laietània і Seca

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Veure Laietània і Segle I

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Veure Laietània і Senat Romà

Sitges

Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).

Veure Laietània і Sitges

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Veure Laietània і Tàrraco

Ter

El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.

Veure Laietània і Ter

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Veure Laietània і Terrassa

Tordera

Masia Can Casellas de Tordera Prats de Tordera esquerra Teatre Clavé esquerra Campanar Església de TorderaTordera és un municipi de la comarca del Maresme, situada en la subcomarca de l'Alt Maresme, històricament reclamada pels habitants d'aquest municipi.

Veure Laietània і Tordera

Tribu (antropologia)

Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.

Veure Laietània і Tribu (antropologia)

Vallès Occidental

El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).

Veure Laietània і Vallès Occidental

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Veure Laietània і Vallès Oriental

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Veure Laietània і Vespasià

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Veure Laietània і Vi

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Veure Laietània і Via Augusta

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Veure Laietània і Vic

, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Iluro, Itàlia, Itàlia romana, Júpiter (mitologia), Jugera, Laietans, Lauro, Lèpid el triumvir, Llerona, Llobregat, Marc Antoni, Maresme, Montjuïc (Barcelona), Municipi, Occident, Olot, Oppidum, Osca, País Valencià, Pirineus, Plini el Vell, Pomponi Mela, Quint Sertori, Quirina, República Romana, Riu, Riu de Foix, Roma, Romanització, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Seca, Segle I, Senat Romà, Sitges, Tàrraco, Ter, Terrassa, Tordera, Tribu (antropologia), Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vespasià, Vi, Via Augusta, Vic.