Accés més ràpid que el navegador!
111 les relacions: Al-Mústarxid (abbàssida), Al-Muqtafí (abbàssida), Alà-ad-Din Tekix, Alep, Alp Arslan, Amudarià, Anatòlia, Ar-Ràixid (abbàssida), Armènia, Azerbaidjan, Çağrı Beg Dawud, Àhmad Sanjar, Àsia Central, Bagdad, Balasagun, Barkyaruq, Batalla de Manazkert, Búrides, Califat Fatimita, Comtat d'Edessa, Comtat de Trípoli, Concili de Clarmont (1095), Constantinoble, Danixmendites, Dinastia Jin (1115-1234), Dinastia Liao, Duqaq, Egipte, Estats croats, Expedició militar, Gaznèvides, Harun Bughra Khan, Ildegízida, Imperi Anuixtigínida, Imperi Mongol, Iran, Iraq, Isfahan, Islam, Jerusalem, Kaixgar, Kara-khitai, Kerbogha, Khatun, Khizilordà, Khorasan, Khutba, Kilij Arslan I, Kirman, Kizil Arslan Uthman, ..., Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de sultans seljúcides, Mahmud de Ghazna, Mahmud ibn Màlik-Xah, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Mar Càspia, Mar d'Aral, Massud ibn Muhàmmad, Màlik-Xah I, Màlik-Xah II, Mengücekoğulları, Muhammad ibn Ali Rawandi, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad II ibn Mahmud, Noblesa, Nur-ad-Din Mahmud, Oghuz, Ortúkides, Papa, Pèrsia, Primera Croada, Principat d'Antioquia, Qarakhànida, Qawurd, Qutb-ad-Din Mawdud, Rayy, Regne de Jerusalem, Regne de Khotan, Ridwan, Saladí, Salghúrida, Saltúquides, Segona Croada, Seljúcides de Kirman, Seljuk, Sirdarià, Soldanat de Rum, Sulayman ibn Kutalmix, Sunnisme, Tútuix I, Teheran, Tekfur, Toghril Beg I, Toghrul III, Toghuzghuz, Transoxiana, Xirkuh, Zengita, 1055, 1066, 1071, 1095, 1099, 1105, 1119, 1128, 1190, 1243, 1260, 1276, 1307. Ampliar l'índex (61 més) »
Al-Mústarxid (abbàssida)
Abu-l-Mansur al-Fadl al-Mústarxid bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústarxid (1092-1135), fou califa abbàssida de Bagdad (1118-1135).
Nou!!: Imperi Seljúcida і Al-Mústarxid (abbàssida) · Veure més »
Al-Muqtafí (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Muqtafí li-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Muqtafí (9 d'abril de 1096-1160), fou califa abbàssida de Bagdad (1136-1160).
Nou!!: Imperi Seljúcida і Al-Muqtafí (abbàssida) · Veure més »
Alà-ad-Din Tekix
Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Alà-ad-Din Tekix · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Alep · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Alp Arslan · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Amudarià · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Anatòlia · Veure més »
Ar-Ràixid (abbàssida)
Abu-Jàfar Mansur ar-Ràixid bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a ar-Ràixid (1109-1138), califa abbàssida de Bagdad (1135-1136).
Nou!!: Imperi Seljúcida і Ar-Ràixid (abbàssida) · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Armènia · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Azerbaidjan · Veure més »
Çağrı Beg Dawud
Çağrı Beg Dawud ibn Mikhaïl ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de Tughril Beg (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions).
Nou!!: Imperi Seljúcida і Çağrı Beg Dawud · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Àhmad Sanjar · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Àsia Central · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Bagdad · Veure més »
Balasagun
Balasagun (Balassagun, Balasaghun, Karabalsagun; 八剌沙衮.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Balasagun · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Imperi Seljúcida і Barkyaruq · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Batalla de Manazkert · Veure més »
Búrides
Els búrides foren una dinastia d'origen turc que va governar Damasc del 1104 al 1154.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Búrides · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Califat Fatimita · Veure més »
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Comtat d'Edessa · Veure més »
Comtat de Trípoli
El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Comtat de Trípoli · Veure més »
Concili de Clarmont (1095)
El Concili de Clarmont va ser un sínode mixt d'eclesiàstics i laics de l'Església catòlica que va tenir lloc el novembre de 1095 a la localitat de Clarmont d'Alvèrnia i que va desencadenar la Primera Croada.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Concili de Clarmont (1095) · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Constantinoble · Veure més »
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Danixmendites · Veure més »
Dinastia Jin (1115-1234)
Dinastia Jin (en blau) prop del 1141 La dinastia Jin (金, Jīn en pinyin, Anchu en jurtxet), també coneguda com a dinastia Jurtxen, fou fundada pels Wanyan (完顏 Wányán), clan dels jurtxets, els avantpassats dels manxús que establiren la dinastia Qing 500 anys més tard.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Dinastia Jin (1115-1234) · Veure més »
Dinastia Liao
La dinastia Liao (/ ljaʊ /; kitan: Mos Jælud; xinès tradicional: 遼朝; xinès simplificat: 辽朝; pinyin: Liáo cháo), també conegut com a Imperi Liao, oficialment el Gran Liao (大 遼; 大 辽; Dà Liáo), l'Imperi Khitan o l'estat Khitan (Qidan) (kitan: Mos diau-d kitai huldʒi gur), va ser un imperi i una dinastia imperial a l'Àsia Oriental que va governar del 916 al 1125 sobre l'actual Xina del nord i nord-est, Mongòlia i parts de l'Extrem Orient rus i Corea del Nord.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Dinastia Liao · Veure més »
Duqaq
Xams-al-Muluk Duqaq (mort el 8 de juny de 1104) fou el governador (amir) seljúcida de Damasc entre 1095 i 1104.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Duqaq · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Egipte · Veure més »
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Estats croats · Veure més »
Expedició militar
Mapa de l'expedició militar d'Atenes a Sicília de l'any 415 a. C Expedició militar (derivat del llatí expeditio) és qualsevol empresa de guerra on l'escenari de la batalla es troba separat de la nació o base d'operacions, de manera que es pot considerar tallada qualsevol línia de comunicació.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Expedició militar · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Gaznèvides · Veure més »
Harun Bughra Khan
Harun Bughra Khan (Ali ibn Hàssan) (mort 1034), esmentat generalment a les cròniques com a Alitigin, fou un kan de la branca hassànida o occidental dels karakhànides, que va governar a Transoxiana al començament del.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Harun Bughra Khan · Veure més »
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Ildegízida · Veure més »
Imperi Anuixtigínida
L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Imperi Anuixtigínida · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Imperi Mongol · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Iran · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Iraq · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Imperi Seljúcida і Isfahan · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Islam · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Jerusalem · Veure més »
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Kaixgar · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Kara-khitai · Veure més »
Kerbogha
Abu Said Kiwan al-Dawla Kerbogha (Kurbugha, Kirbugha, Kerbugha, Korbugha, Kurbogha, Kirbogha, Korbogha, Kur-Bugha, Kur-Bogha, Ker-Bogha, Kurbuka, de vegades apareix amb Q com inicial; un cronista francès de les croades l'esmenta com Corbaran) fou un amir seljúcida el nom del qual vol dir "toro amb el cap gros" o "patró", atabeg de Mossul i Haran.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Kerbogha · Veure més »
Khatun
Khatun (ātūn) o hatun fou un títol d'origen sogdià que portaven les sobiranes turques, les esposes dels sobirans turcs i també les parentes del sobirà.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Khatun · Veure més »
Khizilordà
Khizilordà (Қызылорда) és una ciutat del Kazakhstan, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Khizilordà · Veure més »
Khorasan
* Gran Khorasan, regió que comprèn territoris avui dia de l'Iran, l'Afganistan i el Turkmenistan.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Khorasan · Veure més »
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Khutba · Veure més »
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Kilij Arslan I · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Kirman · Veure més »
Kizil Arslan Uthman
Kizil Arslan Utham Muzaffar al-Din fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1186-1191), fill d'Ildegiz i successor del seu germà gran Muhammad Pahlawan.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Kizil Arslan Uthman · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Llista de sultans seljúcides
La llista de sultans seljúcides és la següent.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Llista de sultans seljúcides · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Mahmud ibn Màlik-Xah
Nàssir-ad-Din Mahmud I ibn Màlik-Xah fou sultà seljúcida (1092–1093).
Nou!!: Imperi Seljúcida і Mahmud ibn Màlik-Xah · Veure més »
Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).
Nou!!: Imperi Seljúcida і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Mar Càspia · Veure més »
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Mar d'Aral · Veure més »
Massud ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Massud ibn Muhàmmad · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Màlik-Xah I · Veure més »
Màlik-Xah II
Muïzz-ad-Din Màlik-Xah II ibn Barkyaruq fou un efímer sultà seljúcida, fill del sultà Barkyaruq.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Màlik-Xah II · Veure més »
Mengücekoğulları
La gran mesquita de Divriği Els mengücekoğulları o mengüceqoğulları (de vegades mengücèquides, mengudjèkides, mangudjàkides, mengudjèquides, mandudjàquides, mengujèquides o mangujàquides) foren una dinastia de turcmans d'Anatòlia a la part oriental entorn d'Erzincan i de Divriği (1118-1252).
Nou!!: Imperi Seljúcida і Mengücekoğulları · Veure més »
Muhammad ibn Ali Rawandi
Muhammad ibn Ali Rawandi fou un historiador persa del període seljúcida (segles i) originari del poble de Rawand prop de Kashan.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Muhammad ibn Ali Rawandi · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Muhàmmad II ibn Mahmud
Abu-Xujà Ghiyath-ad-dunya wa-d-din Muhàmmad (II) ibn Mahmud ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (abril de 1128-1159) fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental del 1153 al 1159 (de 1154 a 1156 en disputa amb el seu oncle Sulayman Shah ibn Muhàmmad).
Nou!!: Imperi Seljúcida і Muhàmmad II ibn Mahmud · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Imperi Seljúcida і Noblesa · Veure més »
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Oghuz · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Ortúkides · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Papa · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Imperi Seljúcida і Pèrsia · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Primera Croada · Veure més »
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Principat d'Antioquia · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Qarakhànida · Veure més »
Qawurd
Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Qawurd · Veure més »
Qutb-ad-Din Mawdud
Qutb-ad-Din Mawdud ibn Zengi al-Aradj —— (mort el 6 de setembre de 1170) fou atabeg zengita de Mossul.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Qutb-ad-Din Mawdud · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Rayy · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Regne de Jerusalem · Veure més »
Regne de Khotan
El regne de Khotan (xinès Yutian o Yu-tien) fou un estat de l'Àsia Central al que fou el Turquestan Xinès i avui Xinjiang Uigur, centrat a l'oasi de Khotan (Hotan) amb continuïtat política entre el i principis del.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Regne de Khotan · Veure més »
Ridwan
Fakhr-al-Mulk Ridwan ibn Tútuix (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Ridwan · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Saladí · Veure més »
Salghúrida
Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Salghúrida · Veure més »
Saltúquides
Els Saltúquides o Saltúkides (en turc: Saltuklular, en àrab: al-saltūq, آل سلتوق) foren una dinastia de beis turcs que van regnar sobre una part de l'est d'Anatòlia durant el.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Saltúquides · Veure més »
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Segona Croada · Veure més »
Seljúcides de Kirman
La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Seljúcides de Kirman · Veure més »
Seljuk
Seljuk (també transcrit Selyuk, Seldyuk, Seldyuq) va ser l'heroi epònim dels seljúcides.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Seljuk · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Sirdarià · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Soldanat de Rum · Veure més »
Sulayman ibn Kutalmix
Sulayman I ibn Kutalmix (turc anatoli antic: سُلَیمانشاہ بن قُتَلمِش) fou el fundador del Soldanat de Rum.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Sulayman ibn Kutalmix · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Sunnisme · Veure més »
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Nou!!: Imperi Seljúcida і Tútuix I · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Teheran · Veure més »
Tekfur
Tekfur fou un títol utilitzat a l'època seljúcida i fins al.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Tekfur · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Toghril Beg I · Veure més »
Toghrul III
Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Toghrul III · Veure més »
Toghuzghuz
Toghuzghuz (Tokuz Oghuz.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Toghuzghuz · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Transoxiana · Veure més »
Xirkuh
Àssad-ad-Din Xírkuh ibn Xadi (‘Lleó de les Muntanyes’) fou un general del zengita Nur-ad-Din Mahmud, i home d'estat a Egipte, a l'origen de la dinastia aiubita.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Xirkuh · Veure més »
Zengita
La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Nou!!: Imperi Seljúcida і Zengita · Veure més »
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Imperi Seljúcida і 1055 · Veure més »
1066
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Seljúcida і 1066 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Seljúcida і 1071 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Imperi Seljúcida і 1095 · Veure més »
1099
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Seljúcida і 1099 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Seljúcida і 1105 · Veure més »
1119
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Seljúcida і 1119 · Veure més »
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Imperi Seljúcida і 1128 · Veure més »
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Imperi Seljúcida і 1190 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Seljúcida і 1243 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Seljúcida і 1260 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Imperi Seljúcida і 1276 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Seljúcida і 1307 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dinastià seljúcida, Imperi seljúcida, Seljúcida, Seljúcides, Temps seljúcides.
