Taula de continguts
103 les relacions: Al-Mústarxid (abbàssida), Al-Muqtafí (abbàssida), Alà-ad-Din Tekix, Alep, Alp Arslan, Amudarià, Anatòlia, Ar-Ràixid (abbàssida), Armènia, Azerbaidjan, Çağrı Beg Dawud, Àhmad Sanjar, Àsia Central, Bagdad, Balasagun, Barkyaruq, Batalla de Manazkert, Búrides, Califat Fatimita, Comtat d'Edessa, Comtat de Trípoli, Concili de Clarmont (1095), Constantinoble, Danixmendites, Dinastia Jin (1115-1234), Dinastia Liao, Duqaq, Egipte, Estats croats, Expedició militar, Gaznèvides, Harun Bughra Khan, Ildegízida, Imperi Anuixtigínida, Imperi Mongol, Iran, Iraq, Isfahan, Islam, Jerusalem, Kaixgar, Kara-khitai, Kerbogha, Khatun, Khizilordà, Khorasan, Khutba, Kilij Arslan I, Kirman, Kizil Arslan Uthman, ... Ampliar l'índex (53 més) »
- Història medieval de l'Azerbaidjan
- Imperis d'Àsia
Al-Mústarxid (abbàssida)
Abu-l-Mansur al-Fadl al-Mústarxid bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústarxid (1092-1135), fou califa abbàssida de Bagdad (1118-1135).
Veure Imperi Seljúcida і Al-Mústarxid (abbàssida)
Al-Muqtafí (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Muqtafí li-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Muqtafí (9 d'abril de 1096-1160), fou califa abbàssida de Bagdad (1136-1160).
Veure Imperi Seljúcida і Al-Muqtafí (abbàssida)
Alà-ad-Din Tekix
Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.
Veure Imperi Seljúcida і Alà-ad-Din Tekix
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Imperi Seljúcida і Alep
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Veure Imperi Seljúcida і Alp Arslan
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Veure Imperi Seljúcida і Amudarià
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Imperi Seljúcida і Anatòlia
Ar-Ràixid (abbàssida)
Abu-Jàfar Mansur ar-Ràixid bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a ar-Ràixid (1109-1138), califa abbàssida de Bagdad (1135-1136).
Veure Imperi Seljúcida і Ar-Ràixid (abbàssida)
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Imperi Seljúcida і Armènia
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Imperi Seljúcida і Azerbaidjan
Çağrı Beg Dawud
Çağrı Beg Dawud ibn Mikhaïl ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de Tughril Beg (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions).
Veure Imperi Seljúcida і Çağrı Beg Dawud
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.
Veure Imperi Seljúcida і Àhmad Sanjar
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Imperi Seljúcida і Àsia Central
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Imperi Seljúcida і Bagdad
Balasagun
Balasagun (Balassagun, Balasaghun, Karabalsagun; 八剌沙衮.
Veure Imperi Seljúcida і Balasagun
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Veure Imperi Seljúcida і Barkyaruq
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Veure Imperi Seljúcida і Batalla de Manazkert
Búrides
Els búrides foren una dinastia d'origen turc que va governar Damasc del 1104 al 1154.
Veure Imperi Seljúcida і Búrides
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Imperi Seljúcida і Califat Fatimita
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Veure Imperi Seljúcida і Comtat d'Edessa
Comtat de Trípoli
El Comtat de Trípoli fou un dels estats croats creat durant la Primera Croada.
Veure Imperi Seljúcida і Comtat de Trípoli
Concili de Clarmont (1095)
El Concili de Clarmont va ser un sínode mixt d'eclesiàstics i laics de l'Església catòlica que va tenir lloc el novembre de 1095 a la localitat de Clarmont d'Alvèrnia i que va desencadenar la Primera Croada.
Veure Imperi Seljúcida і Concili de Clarmont (1095)
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Imperi Seljúcida і Constantinoble
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Veure Imperi Seljúcida і Danixmendites
Dinastia Jin (1115-1234)
Dinastia Jin (en blau) prop del 1141 La dinastia Jin (金, Jīn en pinyin, Anchu en jurtxet), també coneguda com a dinastia Jurtxen, fou fundada pels Wanyan (完顏 Wányán), clan dels jurtxets, els avantpassats dels manxús que establiren la dinastia Qing 500 anys més tard.
Veure Imperi Seljúcida і Dinastia Jin (1115-1234)
Dinastia Liao
La dinastia Liao (/ ljaʊ /; kitan: Mos Jælud; xinès tradicional: 遼朝; xinès simplificat: 辽朝; pinyin: Liáo cháo), també conegut com a Imperi Liao, oficialment el Gran Liao (大 遼; 大 辽; Dà Liáo), l'Imperi Khitan o l'estat Khitan (Qidan) (kitan: Mos diau-d kitai huldʒi gur), va ser un imperi i una dinastia imperial a l'Àsia Oriental que va governar del 916 al 1125 sobre l'actual Xina del nord i nord-est, Mongòlia i parts de l'Extrem Orient rus i Corea del Nord.
Veure Imperi Seljúcida і Dinastia Liao
Duqaq
Xams-al-Muluk Duqaq (mort el 8 de juny de 1104) fou el governador (amir) seljúcida de Damasc entre 1095 i 1104.
Veure Imperi Seljúcida і Duqaq
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Imperi Seljúcida і Egipte
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Veure Imperi Seljúcida і Estats croats
Expedició militar
Mapa de l'expedició militar d'Atenes a Sicília de l'any 415 a. C Expedició militar (derivat del llatí expeditio) és qualsevol empresa de guerra on l'escenari de la batalla es troba separat de la nació o base d'operacions, de manera que es pot considerar tallada qualsevol línia de comunicació.
Veure Imperi Seljúcida і Expedició militar
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Veure Imperi Seljúcida і Gaznèvides
Harun Bughra Khan
Harun Bughra Khan (Ali ibn Hàssan) (mort 1034), esmentat generalment a les cròniques com a Alitigin, fou un kan de la branca hassànida o occidental dels karakhànides, que va governar a Transoxiana al començament del.
Veure Imperi Seljúcida і Harun Bughra Khan
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Veure Imperi Seljúcida і Ildegízida
Imperi Anuixtigínida
L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.
Veure Imperi Seljúcida і Imperi Anuixtigínida
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Veure Imperi Seljúcida і Imperi Mongol
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Imperi Seljúcida і Iran
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Imperi Seljúcida і Iraq
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Imperi Seljúcida і Isfahan
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Imperi Seljúcida і Islam
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Imperi Seljúcida і Jerusalem
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Veure Imperi Seljúcida і Kaixgar
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Veure Imperi Seljúcida і Kara-khitai
Kerbogha
Abu Said Kiwan al-Dawla Kerbogha (Kurbugha, Kirbugha, Kerbugha, Korbugha, Kurbogha, Kirbogha, Korbogha, Kur-Bugha, Kur-Bogha, Ker-Bogha, Kurbuka, de vegades apareix amb Q com inicial; un cronista francès de les croades l'esmenta com Corbaran) fou un amir seljúcida el nom del qual vol dir "toro amb el cap gros" o "patró", atabeg de Mossul i Haran.
Veure Imperi Seljúcida і Kerbogha
Khatun
Khatun (ātūn) o hatun fou un títol d'origen sogdià que portaven les sobiranes turques, les esposes dels sobirans turcs i també les parentes del sobirà.
Veure Imperi Seljúcida і Khatun
Khizilordà
Khizilordà (Қызылорда) és una ciutat del Kazakhstan, capital de la província del mateix nom.
Veure Imperi Seljúcida і Khizilordà
Khorasan
* Gran Khorasan, regió que comprèn territoris avui dia de l'Iran, l'Afganistan i el Turkmenistan.
Veure Imperi Seljúcida і Khorasan
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Veure Imperi Seljúcida і Khutba
Kilij Arslan I
Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.
Veure Imperi Seljúcida і Kilij Arslan I
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Imperi Seljúcida і Kirman
Kizil Arslan Uthman
Kizil Arslan Utham Muzaffar al-Din fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1186-1191), fill d'Ildegiz i successor del seu germà gran Muhammad Pahlawan.
Veure Imperi Seljúcida і Kizil Arslan Uthman
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Imperi Seljúcida і Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista de sultans seljúcides
La llista de sultans seljúcides és la següent.
Veure Imperi Seljúcida і Llista de sultans seljúcides
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Veure Imperi Seljúcida і Mahmud de Ghazna
Mahmud ibn Màlik-Xah
Nàssir-ad-Din Mahmud I ibn Màlik-Xah fou sultà seljúcida (1092–1093).
Veure Imperi Seljúcida і Mahmud ibn Màlik-Xah
Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).
Veure Imperi Seljúcida і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Veure Imperi Seljúcida і Mar Càspia
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001).
Veure Imperi Seljúcida і Mar d'Aral
Massud ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.
Veure Imperi Seljúcida і Massud ibn Muhàmmad
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Veure Imperi Seljúcida і Màlik-Xah I
Màlik-Xah II
Muïzz-ad-Din Màlik-Xah II ibn Barkyaruq fou un efímer sultà seljúcida, fill del sultà Barkyaruq.
Veure Imperi Seljúcida і Màlik-Xah II
Mengücekoğulları
La gran mesquita de Divriği Els mengücekoğulları o mengüceqoğulları (de vegades mengücèquides, mengudjèkides, mangudjàkides, mengudjèquides, mandudjàquides, mengujèquides o mangujàquides) foren una dinastia de turcmans d'Anatòlia a la part oriental entorn d'Erzincan i de Divriği (1118-1252).
Veure Imperi Seljúcida і Mengücekoğulları
Muhammad ibn Ali Rawandi
Muhammad ibn Ali Rawandi fou un historiador persa del període seljúcida (segles i) originari del poble de Rawand prop de Kashan.
Veure Imperi Seljúcida і Muhammad ibn Ali Rawandi
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental.
Veure Imperi Seljúcida і Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Muhàmmad II ibn Mahmud
Abu-Xujà Ghiyath-ad-dunya wa-d-din Muhàmmad (II) ibn Mahmud ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (abril de 1128-1159) fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental del 1153 al 1159 (de 1154 a 1156 en disputa amb el seu oncle Sulayman Shah ibn Muhàmmad).
Veure Imperi Seljúcida і Muhàmmad II ibn Mahmud
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Imperi Seljúcida і Noblesa
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Veure Imperi Seljúcida і Nur-ad-Din Mahmud
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Veure Imperi Seljúcida і Oghuz
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Veure Imperi Seljúcida і Ortúkides
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Imperi Seljúcida і Papa
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Imperi Seljúcida і Pèrsia
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Veure Imperi Seljúcida і Primera Croada
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Veure Imperi Seljúcida і Principat d'Antioquia
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Veure Imperi Seljúcida і Qarakhànida
Qawurd
Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.
Veure Imperi Seljúcida і Qawurd
Qutb-ad-Din Mawdud
Qutb-ad-Din Mawdud ibn Zengi al-Aradj —— (mort el 6 de setembre de 1170) fou atabeg zengita de Mossul.
Veure Imperi Seljúcida і Qutb-ad-Din Mawdud
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Imperi Seljúcida і Rayy
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Veure Imperi Seljúcida і Regne de Jerusalem
Regne de Khotan
El regne de Khotan (xinès Yutian o Yu-tien) fou un estat de l'Àsia Central al que fou el Turquestan Xinès i avui Xinjiang Uigur, centrat a l'oasi de Khotan (Hotan) amb continuïtat política entre el i principis del.
Veure Imperi Seljúcida і Regne de Khotan
Ridwan
Fakhr-al-Mulk Ridwan ibn Tútuix (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113.
Veure Imperi Seljúcida і Ridwan
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Veure Imperi Seljúcida і Saladí
Salghúrida
Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.
Veure Imperi Seljúcida і Salghúrida
Saltúquides
Els Saltúquides o Saltúkides (en turc: Saltuklular, en àrab: al-saltūq, آل سلتوق) foren una dinastia de beis turcs que van regnar sobre una part de l'est d'Anatòlia durant el.
Veure Imperi Seljúcida і Saltúquides
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Veure Imperi Seljúcida і Segona Croada
Seljúcides de Kirman
La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.
Veure Imperi Seljúcida і Seljúcides de Kirman
Seljuk
Seljuk (també transcrit Selyuk, Seldyuk, Seldyuq) va ser l'heroi epònim dels seljúcides.
Veure Imperi Seljúcida і Seljuk
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Veure Imperi Seljúcida і Sirdarià
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Veure Imperi Seljúcida і Soldanat de Rum
Sulayman ibn Kutalmix
Sulayman I ibn Kutalmix (turc anatoli antic: سُلَیمانشاہ بن قُتَلمِش) fou el fundador del Soldanat de Rum.
Veure Imperi Seljúcida і Sulayman ibn Kutalmix
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Imperi Seljúcida і Sunnisme
Tútuix I
Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).
Veure Imperi Seljúcida і Tútuix I
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Veure Imperi Seljúcida і Teheran
Tekfur
Tekfur fou un títol utilitzat a l'època seljúcida i fins al.
Veure Imperi Seljúcida і Tekfur
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Veure Imperi Seljúcida і Toghril Beg I
Toghrul III
Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.
Veure Imperi Seljúcida і Toghrul III
Toghuzghuz
Toghuzghuz (Tokuz Oghuz.
Veure Imperi Seljúcida і Toghuzghuz
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Imperi Seljúcida і Transoxiana
Xirkuh
Àssad-ad-Din Xírkuh ibn Xadi (‘Lleó de les Muntanyes’) fou un general del zengita Nur-ad-Din Mahmud, i home d'estat a Egipte, a l'origen de la dinastia aiubita.
Veure Imperi Seljúcida і Xirkuh
Zengita
La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Veure Imperi Seljúcida і Zengita
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Imperi Seljúcida і 1055
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Imperi Seljúcida і 1095
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Imperi Seljúcida і 1128
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Imperi Seljúcida і 1190
1276
;Països Catalans.
Veure Imperi Seljúcida і 1276
Vegeu també
Història medieval de l'Azerbaidjan
- Aq Qoyunlu
- Arran (regió)
- Cobànides
- Dinastia Anuixtigínida
- Expedicions dels rus al mar Caspi
- Ildegízida
- Ildegiz
- Imperi Anuixtigínida
- Imperi Seljúcida
- Qara Qoyunlu
- Regne de Geòrgia
- Timúrides
- Xaibànides
- Xirvan
- Xirvanxah
Imperis d'Àsia
- Antic Egipte
- Beilicat dels karamànides
- Dinastia Anuixtigínida
- Dinastia Pala
- Imperi Anuixtigínida
- Imperi Aquemènida
- Imperi Durrani
- Imperi Japonès
- Imperi Khmer
- Imperi Kuixan
- Imperi Neoassiri
- Imperi Part
- Imperi Rus
- Imperi Selèucida
- Imperi Seljúcida
- Imperi Sunga
- Imperi coreà
- Koguryö
- Majapahit
- Maukhari
- Període assiri mitjà
- Regne del Pont
- Srivijaya
- Tercera dinastia d'Ur
- Đại Việt
També conegut com Dinastià seljúcida, Seljúcida, Seljúcides, Temps seljúcides.