Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Xirvanxah

Índex Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

66 les relacions: Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí, Al-Mutawàkkil (abbàssida), Al-Nasawi, Alans, Alí ibn al-Athir, Albània del Caucas, Alp Arslan, Aq Qoyunlu, Armènia, Arran, Şamaxı, Azerbaidjan, Bahram V, Bakú, Banu Xayban, Baylakan, Califat abbàssida, Clifford Edmund Bosworth, Cosroes I, Derbent, Dinastia jalayírida, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Erzincan, Gandja, Geòrgia, Ghulam, Giorgi III de Geòrgia, Haiximita, Hamadan, Horda d'Or, Il-khanat, Imperi safàvida, Imperi Seljúcida, Ismaïl I, Kabala, Karatigin, Khàzars, Khursan, Khwarizm, Kiptxak, Lahidjan, Layzan, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Masagetes, Maskat, Màlik-Xah I, Mihrakan, Mugan, Oghuz, ..., Pèrsia, Riu Kura, Rusudan de Geòrgia, Shaki (Azerbaidjan), Tabarsaran, Tahmasp I, Tamerlà, Uthman ibn Affan, Uways ibn Hasan, Vassili Vladímirovitx Bartold, Xaïkh Djunayd, Xaïkh Haydar, Xirvan, Xirvanxah, 1045, 1405. Ampliar l'índex (16 més) »

Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí

Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí, anomenat també Dhu-n-Nur o Dhu-n-Nun (que era el nom de la seva espasa) fou un general àrab de la tribu dels bahila, que va dirigir l'avantguarda de l'exèrcit de Suraqa ibn Amr enviat a Derbent (Bab al-Abwad) el 642 i va governar la regió fins al.

Nou!!: Xirvanxah і Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí · Veure més »

Al-Mutawàkkil (abbàssida)

Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mutawàkkil —en àrab أبو الفضل جعفر المتوكل على الله, Abū l-Faḍl Jaʿfar al-Mutawakkil alà-Llāh— (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).

Nou!!: Xirvanxah і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »

Al-Nasawi

*Biografies.

Nou!!: Xirvanxah і Al-Nasawi · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Xirvanxah і Alans · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (en àrab عز الدین بن الاثیر, ʿIzz ad-Dīn ibn al-Aṯīr) (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Xirvanxah і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas —Albānia en llatí, Ἀλβανία, Albanía en grec, Աղուանք Ałuankʿ o Aghuanken armeni antic, Ardhan en part,: Arran en Persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana. Aghuània fou el nom del país del Aghuans o Aluanqs, que el romans van conèixer com albans i el país com Albània (Albània del Caucas). La capital fou Kapałak o Kapaghak i després P'artaw (Bardaa). L'Albània caucàsica s'ubicava a la part sud-oriental de les muntanyes del Caucas Major. Limitava amb la Ibèria del Caucas (actual Geòrgia) a l'oest, amb Sarmàcia al nord, amb la Mar Càspia a l'est, i amb les províncies armènies d'Artsakh i Utik a l'oest al llarg del riu Kura. Aquests límits, però, no foren probablement mai estàtics, ja que a vegades el territori d'Albània caucàsica incloïa terres a l'oest del riu Kura.

Nou!!: Xirvanxah і Albània del Caucas · Veure més »

Alp Arslan

'''Alp Arslan''' humiliant l'emperador Romà IV Diògenes. La imatge prové d'una traducció francesa il·lustrada del segle XV de ''De Casibus Virorum Illustrium, de Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Xirvanxah і Alp Arslan · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Xirvanxah і Aq Qoyunlu · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Xirvanxah і Armènia · Veure més »

Arran

Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.

Nou!!: Xirvanxah і Arran · Veure més »

Şamaxı

Şamaxı Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del rayon o districte de Şamaxı.

Nou!!: Xirvanxah і Şamaxı · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Xirvanxah і Azerbaidjan · Veure més »

Bahram V

Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.

Nou!!: Xirvanxah і Bahram V · Veure més »

Bakú

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvanxah і Bakú · Veure més »

Banu Xayban

Els Banu Xayban foren una tribu àrab, una de les principals originada en els Bakr ibn Wàïl.

Nou!!: Xirvanxah і Banu Xayban · Veure més »

Baylakan

Baylakan (armeni Phaitakaran o Paytakaran o Phaïdagaran) és una ciutat de l'Azerbaidjan, moderna Beylagan (també apareix com Beyləqan, Beyläqan, Bejlagan, Beilagan, Jdanov, Zhdanov, Ždanovsk, i Zhdanovsk, rus Байлакане), capital del districte de Beylagan.

Nou!!: Xirvanxah і Baylakan · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Xirvanxah і Califat abbàssida · Veure més »

Clifford Edmund Bosworth

Clifford Edmund Bosworth (Sheffield, Regne Unit, 29 de desembre de 1928, Yeovil, 28 de febrer de 2015) fou un historiador i orientalista britànic, especialitzat en estudis de l'islam.

Nou!!: Xirvanxah і Clifford Edmund Bosworth · Veure més »

Cosroes I

Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— (s. VI) va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.

Nou!!: Xirvanxah і Cosroes I · Veure més »

Derbent

Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.

Nou!!: Xirvanxah і Derbent · Veure més »

Dinastia jalayírida

Mapa La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia ilkhànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Xirvanxah і Dinastia jalayírida · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

L'Enciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Xirvanxah і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Encyclopædia Iranica

LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.

Nou!!: Xirvanxah і Encyclopædia Iranica · Veure més »

Erzincan

Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza o Yeriza; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.

Nou!!: Xirvanxah і Erzincan · Veure més »

Gandja

Gandja (en àzeri Gəncə) és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavetpol i durant el període soviètic Kirovabad.

Nou!!: Xirvanxah і Gandja · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Xirvanxah і Geòrgia · Veure més »

Ghulam

Un ghulam —en àrab غلام, ḡulām, en plural ghilman غلمان, ḡilmān, o també ghulams— és, segons l'islam, un jove servent immortal del Paradís que, amb les seves complementàries femenines anomenades hurís, estarà al servei dels musulmans justos.

Nou!!: Xirvanxah і Ghulam · Veure més »

Giorgi III de Geòrgia

Giorgi III (? -27 de març del 1184) fou rei de Geòrgia del 1156 al 1184.

Nou!!: Xirvanxah і Giorgi III de Geòrgia · Veure més »

Haiximita

Haiximita (de l'àrab هاشمي, hāximī) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o "descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf", que era el besavi del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Xirvanxah і Haiximita · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (en assiri Abdadana; en persa همدان, Hamedān o Hamadān; en persa antic 𐏃𐎥𐎶𐎫𐎠𐎴, Hagmatana; en grec antic Ἐϰβάτανα, Ecbatana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Xirvanxah і Hamadan · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (en mongol: Алтан Орд Altan Ord; en kazakh: Алтын Орда, Altyn Orda; en tàtar: Altın Urda; en rus: Золотая Орда, Zolotaya Orda; en turc: Altın Ordu) va ser un khanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Xirvanxah і Horda d'Or · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Xirvanxah і Il-khanat · Veure més »

Imperi safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al XVIII.

Nou!!: Xirvanxah і Imperi safàvida · Veure més »

Imperi Seljúcida

L'imperi seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l’Àsia menor entre els segles XI i XIII.

Nou!!: Xirvanxah і Imperi Seljúcida · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Xirvanxah і Ismaïl I · Veure més »

Kabala

Qabala, Kabala o Gabala (en àzeri: Qəbələ) és la ciutat més antiga de l'Azerbaidjan i la capital de la Rayon de Qabala de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvanxah і Kabala · Veure més »

Karatigin

Karatigin o Karategin (Karatakon o Karatekin) és una regió de l'Àsia central al Tadjikistan, creuada pels rius Wakhsh o Surkhab (Kizil Su).

Nou!!: Xirvanxah і Karatigin · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al segle V com a confederació tribal i que al començament del segle VII es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Xirvanxah і Khàzars · Veure més »

Khursan

Khursan fou un antic principat del Caucas que existí sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del segle VI.

Nou!!: Xirvanxah і Khursan · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Xirvanxah і Khwarizm · Veure més »

Kiptxak

Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.

Nou!!: Xirvanxah і Kiptxak · Veure més »

Lahidjan

Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.

Nou!!: Xirvanxah і Lahidjan · Veure més »

Layzan

Layzan fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I a la meitat del segle VI.

Nou!!: Xirvanxah і Layzan · Veure més »

Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).

Nou!!: Xirvanxah і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »

Masagetes

Els masagetes o massagetes (Massagetae, Μασσαγέται) foren un poble poderós de la zona de l'est de la mar Càspia, segurament una branca dels escites.

Nou!!: Xirvanxah і Masagetes · Veure més »

Maskat

Maskat fou un antic principat del Caucas que existia almenys fins al temps del rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del segle VI.

Nou!!: Xirvanxah і Maskat · Veure més »

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fath Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou sultà gran seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Nou!!: Xirvanxah і Màlik-Xah I · Veure més »

Mihrakan

Els Mihrakan (segons la tradició persa, però habitualment anomenats Mihrànides) foren una família iraniana que va governar a algunes regions del Caucas entre el 330 i el 821.

Nou!!: Xirvanxah і Mihrakan · Veure més »

Mugan

Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.

Nou!!: Xirvanxah і Mugan · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en turc Oğuz; en àrab غز, ḡuzz; en grec bizantí Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses semi-nòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Xirvanxah і Oghuz · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Xirvanxah і Pèrsia · Veure més »

Riu Kura

El riu Kura (georgià, მტკვარი Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvanxah і Riu Kura · Veure més »

Rusudan de Geòrgia

Rusudan fou reina de Geòrgia del 1223 fins al 1245.

Nou!!: Xirvanxah і Rusudan de Geòrgia · Veure més »

Shaki (Azerbaidjan)

thumb Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.

Nou!!: Xirvanxah і Shaki (Azerbaidjan) · Veure més »

Tabarsaran

Tabarsaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del segle VI.

Nou!!: Xirvanxah і Tabarsaran · Veure més »

Tahmasp I

Taçlı Begüm (turc:Senyora amb corona), la seva mare Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.

Nou!!: Xirvanxah і Tahmasp I · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Xirvanxah і Tamerlà · Veure més »

Uthman ibn Affan

Uthman ibn Affan —en àrab عثمان بن عفان, ʿUṯmān ibn ʿAffān— (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad). Havent estat un dels primers convertits a l'islam, va jugar un paper molt important en la primera etapa de la història islàmica, especialment com a tercer califa (644-656) i com a compilador de l'Alcorà. Uthman ibn Affan va tenir moltes dones, entre elles Ruqayya, filla del Profeta, i molts fills, entre ells Aban ibn Uthman ibn Affan, que fou governador de Medina. Pertanyia als Banu Umayya i en aquest article es pot veure la seva genealogia.

Nou!!: Xirvanxah і Uthman ibn Affan · Veure més »

Uways ibn Hasan

Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.

Nou!!: Xirvanxah і Uways ibn Hasan · Veure més »

Vassili Vladímirovitx Bartold

Vassili Vladímirovitx Bartold (15 de novembre del 1869, Sant Petersburg - 19 d'agost del 1930, Leningrad) fou un historiador rus i soviètic, considerat el successor de Wilhelm Radloff com l'autoritat més notable al camp de la turcologia.

Nou!!: Xirvanxah і Vassili Vladímirovitx Bartold · Veure més »

Xaïkh Djunayd

Xaykh Junayd ibn Ibrahim (? - 4 de març de 1460) fou el quart xeic safàvida, successor del seu pare Ibrahim com a líder de l'organització a Ardabil el 1447/1448.

Nou!!: Xirvanxah і Xaïkh Djunayd · Veure més »

Xaïkh Haydar

Xaïkh Haydar fou el cinquè xaïkh safàvida, fill de Shaykh Djunayd i de Khalidja Begum (que era germana de l'emir ak koyunlu Uzun Hasan).

Nou!!: Xirvanxah і Xaïkh Haydar · Veure més »

Xirvan

Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.

Nou!!: Xirvanxah і Xirvan · Veure més »

Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

Nou!!: Xirvanxah і Xirvanxah · Veure més »

1045

Sense descripció.

Nou!!: Xirvanxah і 1045 · Veure més »

1405

Sense descripció.

Nou!!: Xirvanxah і 1405 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Derbèndides, Kasrànida, Kesrànides, Shirvanshah, Shirvanshahs, Shirwanshah, Xirvanxahs, Yazídida, Yazídides.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »