Accés més ràpid que el navegador!
253 les relacions: Abraham Gottlob Werner, Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam, Acreció, Actualisme, Aigua, Al-Biruní, Albert de Saxònia (filòsof), Alemanya, Alexandre Brongniart, Alfred Wegener, Alta edat mitjana, Alvèrnia, Ambre, Anglaterra, Antiguitat clàssica, Apenins, Aristòtil, Astenosfera, Asteroide, Astrogeologia, Atmosfera terrestre, Australopitec, Avicenna, Índia, Època geològica, Ésser humà, Étienne Guettard, Baixa edat mitjana, Bambús, Basalt, Biocronologia, Bioestratigrafia, Biologia, Biosfera, Camp magnètic terrestre, Canvi climàtic, Carbó, Carbonat, Catastrofisme, Cendra volcànica, Cenozoic, Centre Martorell d'Exposicions, Charles Lyell, Charles Robert Darwin, Ciència, Ciències de la Terra, Ciències naturals, Colada, Cometa, Consell Superior d'Investigacions Científiques, ..., Coure, Cristal·lització, Cristal·lografia, Cronologia, Dècada del 1760, Dècada del 1960, Deriva dels continents, Diamant, Diluvi universal, Dinamarca, Dinosaures, Eó, Electró, Element químic, Era geològica, Erosió, Escòcia, Escorça terrestre, Espeleologia, Esport, Estrat (geologia), Estratigrafia, Estructura interna de la Terra, Expansió del fons oceànic, Explosió cambriana, Extinció del Cretaci-Paleogen, Extinció del Permià-Triàsic, Física, Fòssil, Ferro, Formació i evolució del sistema solar, Fotosíntesi anoxigènica, Gal·les, Gas natural, Gènesi, Gemma, Gemmologia, Geofísica, Geologia de la Lluna, Geologia estructural, Geologia marina, Geometria, Geomorfologia, Geoquímica, Georges Cuvier, Georgius Agricola, Gran Enciclopèdia Catalana, Granit, Gravetat, Grec antic, Hadeà, Harry Hammond Hess, Hàbit cristal·lí, Hidrocarbur, Hidrogeologia, Hidrosfera, Història de la Terra, Holocè, Homininis, Imperi Romà, Insectes, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Institut d'Estudis Catalans, Institut Geològic de Catalunya, Itàlia, James Hutton, Jàbir ibn Hayyan, Jean André Deluc, Lava, Litosfera, Llatí, Llim, Lluna, Magma, Mantell terrestre, Mar, Marea, Mart (planeta), Massís Septentrional, Mètode científic, Medalla Wollaston, Mercuri (element), Mesozoic, Metall, Meteorit, Meteorització, Meteorologia, Milió d'anys, Mineral, Mineralogia, Mineria, Muntanya, Muntanyes Taihang, Museu de Geologia Valentí Masachs, Núvol, Neptú (mitologia), Neutró, Nicolas Desmarest, Niels Stensen, Oceà Pacífic, Ocells, Octàedre, Oxigen, Paleobiologia, Paleoclimatologia, Paleogeografia, Paleontologia, Paleozoic, París, Petrografia, Petroli, Petrologia, Pi (arbre), Placa tectònica, Planeta, Plini el Vell, Plutó (mitologia), Principi de superposició d'estrats, Pumicita, Quilòmetre, Radiació X, Registre fòssil, Relleu (geografia), Resina, Richard de Bury, Roca, Roca sedimentària, Royal Society of Edinburgh, Satèl·lit natural, Sòl, Sediment, Sedimentologia, Shaanxi, Shen Kuo, Silicat, Sismologia, Sistema solar, Suïssa, Subcontinent indi, Sulfur, Tafonomia, Taula dels temps geològics, Tectònica de plaques, Teofrast, Terra, Terra bola de neu, Terratrèmol, Tsunami, Urani, Vertebrats, Volcà, Vulcanologia, Vulcà, William Smith (geòleg), 1031, 1037, 1048, 1095, 1320, 1390, 1473, 1494, 1555, 1556, 1638, 1665, 1669, 1686, 1715, 1725, 1726, 1727, 1740, 1746, 1749, 1769, 1770, 1774, 1779, 1780, 1785, 1786, 1795, 1797, 1799, 1811, 1815, 1817, 1830, 1832, 1839, 1847, 1875, 1912, 1923, 1960, 23, 721, 77, 79, 815, 973, 981. Ampliar l'índex (203 més) »
Abraham Gottlob Werner
Abraham Gottlob Werner (25 de setembre de 1749 o 1750 - Dresden, 30 de juny de1817) va ser un científic alemany.
Nou!!: Geologia і Abraham Gottlob Werner · Veure més »
Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam
Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam (en urdú: پروفیسر ڈاکٹر عبد السلام) (Santokdas, Pakistan, 29 de gener de 1926 - Oxford, Anglaterra, 21 de novembre de 1996) fou un físic i professor universitari pakistanès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1979.
Nou!!: Geologia і Abu Ahmad Muhammad Abdus Salam · Veure més »
Acreció
En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.
Nou!!: Geologia і Acreció · Veure més »
Actualisme
El mot actualisme té diversos significats segons s'apliqui al camp de la geologia, la filosofia o la psicologia.
Nou!!: Geologia і Actualisme · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Geologia і Aigua · Veure més »
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Nou!!: Geologia і Al-Biruní · Veure més »
Albert de Saxònia (filòsof)
Albert de Saxònia (en llatí: Albertus de Saxonia) (cap a 1320 – 8 de juliol de 1390) va ser un filòsof alemany conegut per les seves contribucions en la lògica i la física.
Nou!!: Geologia і Albert de Saxònia (filòsof) · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Geologia і Alemanya · Veure més »
Alexandre Brongniart
Alexandre Brongniart (10 de febrer de 1770 – 7 d'octubre de 1847) va ser un químic, mineralòleg i zoòleg francès, col·laborà amb Georges Cuvier en un estudi geològic dels voltants de París.
Nou!!: Geologia і Alexandre Brongniart · Veure més »
Alfred Wegener
Alfred Wegener (Berlín, 1 de novembre de 1880 - Eismitte, Groenlàndia, 15 de novembre de 1930) va ser un meteoròleg alemany que el 1912 va proposar la teoria de la deriva dels continents, en la qual defensava que els continents d'ambdós costats de l'oceà Atlàntic s'estaven separant.
Nou!!: Geologia і Alfred Wegener · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Geologia і Alta edat mitjana · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Geologia і Alvèrnia · Veure més »
Ambre
Lambre és una resina fòssil de sediments oligocens i al·luvions.
Nou!!: Geologia і Ambre · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Geologia і Anglaterra · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Geologia і Antiguitat clàssica · Veure més »
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Nou!!: Geologia і Apenins · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Geologia і Aristòtil · Veure més »
Astenosfera
Astenosfera L'astenosfera o zona de velocitat reduïda és una capa del mantell terrestre situada a una profunditat d'entre 50 i 200 km on les ones sísmiques es propaguen molt a poc a poc.
Nou!!: Geologia і Astenosfera · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: Geologia і Asteroide · Veure més »
Astrogeologia
Harrison H Schmitt recollint mostres lunars durant la missió Apollo 17 a principis de desembre de 1972 Lastrogeologia, també anomenada geologia planetària o exogeologia, és una disciplina de les ciències planetàries que tracta de la geologia dels cossos celestials, com ara els planetes i les seves llunes, asteroides, cometes i meteorits.
Nou!!: Geologia і Astrogeologia · Veure més »
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Nou!!: Geologia і Atmosfera terrestre · Veure més »
Australopitec
Els australopitec (Australopithecus) són els primers gènere d'homínids que apareguere, probablement de la tribu biològica Australopithecini, però que es consideren separats del gènere Homo.
Nou!!: Geologia і Australopitec · Veure més »
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Nou!!: Geologia і Avicenna · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Geologia і Índia · Veure més »
Època geològica
Una època geològica és una unitat geocronològica formal de l'escala temporal geològica que representa el temps corresponent a la durada d'una sèrie, la unitat cronoestratigràfica equivalent que comprèn totes les roques formades en aquest temps.
Nou!!: Geologia і Època geològica · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Geologia і Ésser humà · Veure més »
Étienne Guettard
Jean-Étienne Guettard va ser un geòleg, mineralòleg, botànic i naturalista francès nascut el 22 de setembre de 1715 a Étampes i mort el 6 de gener de 1786 a París.
Nou!!: Geologia і Étienne Guettard · Veure més »
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Nou!!: Geologia і Baixa edat mitjana · Veure més »
Bambús
Els bambús, canyes americanes o canyes d'Amèrica són les plantes que formen la tribu Bambuseae de la família de les poàcies.
Nou!!: Geologia і Bambús · Veure més »
Basalt
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.
Nou!!: Geologia і Basalt · Veure més »
Biocronologia
La biocronologia és la part de la Paleontologia que estudia quan van viure les entitats paleobiològiques (éssers ja extingits que coneixem pels seus fòssils), la seva ordenació temporal i la datació d'esdeveniments biòtics del passat. També s'anomena biocronologia a l'estimació de l'edat biològica (ontogènica) dels individus actuals o pretèrits, és la Biocronologia Biològica. Hi pot haver confusió entre els termes biocronologia i bioestratigrafia, però la biocronologia s'ocupa de fòssils o de les entitats biològiques que van viure en el passat, mentre que la bioestratigrafia es refereix als cossos de roca que contenen fòssils. Conjuntament amb la tafonomia i la paleobiologia, la biocronologia és una de les tres divisions de la Paleontologia. En biocronologia, l'ordenació temporal de tàxons extints es basa en els processos irreversibles filogenètics (evolutius). Les dades seran més precises com més línies filogenètiques diferents puguin analitzar-se en el conjunt d'associacions que es comparin. Aquestes relacions es contrasten amb les dades aportades per la bioestratigrafia (superposició física o successió topològica dels fòssils als estrats) i les datacions absolutes per radioisòtops. Un altre aspecte de l'establiment de successions biocronològiques és la informació aportada per la tafonomia, que estableix criteris de successió temporal per a fòssils reelaborats (reworked fossils, aquells que han estat remobilitzats del seu emplaçament original, per erosió i acumulació secundària, i els trobem barrejats amb fòssils més joves en capes més recents), fins i tot identificant fòssils d'intervals temporals dels quals localment no existeix registre estratigràfic.
Nou!!: Geologia і Biocronologia · Veure més »
Bioestratigrafia
Les restes fòssils anomenades Chitinozoa apareixen en sediments de tot el món La bioestratigrafia o biostratigrafia és la branca de l'estratigrafia que se centra a assignar edats i correlacionar els estrats de les roques fent servir els fòssils que contenen.
Nou!!: Geologia і Bioestratigrafia · Veure més »
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Nou!!: Geologia і Biologia · Veure més »
Biosfera
La biosfera és la suma de tots els ecosistemes.
Nou!!: Geologia і Biosfera · Veure més »
Camp magnètic terrestre
consulta.
Nou!!: Geologia і Camp magnètic terrestre · Veure més »
Canvi climàtic
Mapa de temperatures terrestres.
Nou!!: Geologia і Canvi climàtic · Veure més »
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Nou!!: Geologia і Carbó · Veure més »
Carbonat
Els carbonats, en química inorgànica, són sals de l'àcid carbònic (H2CO3) o èsters amb el grup R-O-C(.
Nou!!: Geologia і Carbonat · Veure més »
Catastrofisme
El catastrofisme és una teoria segons la qual les diverses variacions d'éssers vius que han habitat a la terra es deuen a un conjunt de catàstrofes que ha sofert el planeta i que després de les quals, les espècies han tornat a ser creades de nou.
Nou!!: Geologia і Catastrofisme · Veure més »
Cendra volcànica
Cendra volcànica del volcà Pinatubo l'any 1991. La cendra volcànica és una composició de partícules de roca i mineral molt fines (de menys de 2 mil·límetres de diàmetre) ejectades per un vent volcànic.
Nou!!: Geologia і Cendra volcànica · Veure més »
Cenozoic
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.
Nou!!: Geologia і Cenozoic · Veure més »
Centre Martorell d'Exposicions
El Centre Martorell d'Exposicions, abans conegut com a Museu Martorell, és un centre d'exposicions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona que està situat al parc de la Ciutadella. L'edifici va ser construit entre 1878 i 1882 gràcies al llegat de Francesc Martorell i Peña, qui va aportar la dotació econòmica i les col·lecions d'arqueologia i ciències que s'hi mostrarien.
Nou!!: Geologia і Centre Martorell d'Exposicions · Veure més »
Charles Lyell
Charles Lyell (Kinnordy, Escòcia, 14 de novembre del 1797 - Londres, 22 de febrer del 1875) va ser un científic escocès, un dels creadors de la moderna geologia i molt influent en el pensament científic general i en la branca de l'uniformisme en particular.
Nou!!: Geologia і Charles Lyell · Veure més »
Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.
Nou!!: Geologia і Charles Robert Darwin · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Geologia і Ciència · Veure més »
Ciències de la Terra
Una erupció d'un volcà és l'alliberament d'energia emmagatzemada des de sota la superfície de la Terra, procedent de la desintegració radioactiva i l'ordenament gravitacional en el nucli de la Terra i els mantells, i l'energia residual obtinguda durant la formació de la Terra.Encyclopedia of Volcanoes, Academic Press, London, 2000 Les ciències de la Terra estudien la Terra i els seus processos.
Nou!!: Geologia і Ciències de la Terra · Veure més »
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Nou!!: Geologia і Ciències naturals · Veure més »
Colada
Kalapana Una colada o flux de lava és un mantell de roca basàltica format al voltant d'un volcà per la solidificació de la massa de magma que flueix d'aquest en les seves erupcions.
Nou!!: Geologia і Colada · Veure més »
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Nou!!: Geologia і Cometa · Veure més »
Consell Superior d'Investigacions Científiques
La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.
Nou!!: Geologia і Consell Superior d'Investigacions Científiques · Veure més »
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Nou!!: Geologia і Coure · Veure més »
Cristal·lització
Cristal·lització natural; cristalls de gel a les branques d'un arbust Cristal·lització al laboratori de la benzofenoxina La cristal·lització és la formació d'un cristall.
Nou!!: Geologia і Cristal·lització · Veure més »
Cristal·lografia
Sòlid cristal·lí imatge de resolució atòmica del titanat d'estronci. Els àtoms més brillants són d'estronci i els més foscos de titani. La cristal·lografia és la ciència que estudia el creixement, la forma i la geometria dels cristalls minerals i la resolució d'estructures cristal·lines.
Nou!!: Geologia і Cristal·lografia · Veure més »
Cronologia
Cronologia (del grec χρονο 'cronos', temps i λογία 'logos', estudi) és la ciència que té com finalitat determinar les dates i l'ordre dels fets històrics; és disciplina auxiliar de la Història.
Nou!!: Geologia і Cronologia · Veure més »
Dècada del 1760
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і Dècada del 1760 · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Geologia і Dècada del 1960 · Veure més »
Deriva dels continents
Animació que mostra el procés de separació del supercontinent Pangea. En geologia, la deriva dels continents és el desplaçament de les masses continentals unes respecte a les altres.
Nou!!: Geologia і Deriva dels continents · Veure més »
Diamant
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.
Nou!!: Geologia і Diamant · Veure més »
Diluvi universal
''El Diluvi'' de Gustave Doré. El diluvi universal és un mite recurrent a diverses cultures, que indica que una gran inundació va destruir tota la vida (o gairebé) en temps remots.
Nou!!: Geologia і Diluvi universal · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Geologia і Dinamarca · Veure més »
Dinosaures
Els dinosaures (Dinosauria) són un grup heterogeni de sauròpsids.
Nou!!: Geologia і Dinosaures · Veure més »
Eó
Un eó (del mot grec αἰών, aiṓn 'eternitat') és un període definit pels geòlegs per facilitar la comprensió del temps geològic.
Nou!!: Geologia і Eó · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Geologia і Electró · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Geologia і Element químic · Veure més »
Era geològica
Una era geològica és una subdivisió del temps geològic, que divideix els eons.
Nou!!: Geologia і Era geològica · Veure més »
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Nou!!: Geologia і Erosió · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Geologia і Escòcia · Veure més »
Escorça terrestre
Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.
Nou!!: Geologia і Escorça terrestre · Veure més »
Espeleologia
L'espeleològia (del grec spelaion ('cova') i logo ('tractat')) és la ciència que estudia les coves, grutes o altres fenòmens càrstics, des de diferents punts de vista; formació, constitució, característiques físiques, formes de vida i evolució al llarg del temps.
Nou!!: Geologia і Espeleologia · Veure més »
Esport
Dona fent esport Un esport o deport és un joc o activitat en un marc reglamentat i competitiu, basada en un reglament estricte.
Nou!!: Geologia і Esport · Veure més »
Estrat (geologia)
Els estrats de Goldenville, a Bedford (Canadà). Estan composts de denses capes de sediments oceànics que foren dipositats durant el Cambrià mitjà i més tard arribaren a la terra ferma. Aquesta formació cobreix més de la meitat de la província de Nova Escòcia i en algunes zones arriba a tenir un gruix de fins a 7,8 quilòmetres. Un estrat, en geologia i altres disciplines que hi estan relacionades, és una capa de roca o sòl amb unes característiques pròpies que la distingeixen de les capes adjacents.
Nou!!: Geologia і Estrat (geologia) · Veure més »
Estratigrafia
Salta (Argentina) L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia i interpreta les roques sedimentàries estratificades, i de la identificació, descripció, seqüència, tant vertical com horitzontal; cartografia i correlació de les unitats estratifiques de roques.
Nou!!: Geologia і Estratigrafia · Veure més »
Estructura interna de la Terra
'''Estructura interna de la Terra''' 1) Escorça continental. 2) Escorça oceànica. 3) Mantell superior. 4) Mantell inferior. 5) Nucli extern. 6) Nucli intern. Discontinuïtats: A (de Mohorovičić), B (de Gutenberg), C (de Lehmann). L'estructura interna de la Terra comprèn diversos embolcalls successius, dels quals els principals són l'escorça terrestre, el mantell i el nucli (format pel nucli intern i l'extern).
Nou!!: Geologia і Estructura interna de la Terra · Veure més »
Expansió del fons oceànic
Edat del fons oceànic. En vermell el més jove i en blau el més antic L'expansió del fons oceànic és l'augment de la superfície dels fons oceànics per aportació de materials magmàtics profunds a través de les dorsals oceàniques, els quals s’incorporen a l'escorça oceànica.
Nou!!: Geologia і Expansió del fons oceànic · Veure més »
Explosió cambriana
Lexplosió cambriana és l'aparició sobtada (en un context geològic) de complexos organismes macroscòpics multicel·lulars entre fa 542 i fa 530 milions d'anys.
Nou!!: Geologia і Explosió cambriana · Veure més »
Extinció del Cretaci-Paleogen
L'extinció del Cretaci-Paleogen (abreujada K-Pg), també coneguda com l'extinció del Cretaci-Terciari (K-T), fou una extinció massiva que va fer desaparèixer devers tres quartes parts de les espècies animals i vegetals de la Terra, incloent-hi tots els dinosaures no aviaris.
Nou!!: Geologia і Extinció del Cretaci-Paleogen · Veure més »
Extinció del Permià-Triàsic
L'extinció del Permià-Triàsic (abreujada P-Tr) o extinció permiana fou una extinció massiva que es produí fa aproximadament 252 milions d'anys i marca el límit entre els períodes geològics Permià i Triàsic.
Nou!!: Geologia і Extinció del Permià-Triàsic · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Geologia і Física · Veure més »
Fòssil
Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.
Nou!!: Geologia і Fòssil · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Geologia і Ferro · Veure més »
Formació i evolució del sistema solar
Creació artística d'un disc protoplanetari Les teories pel que fa a la formació i evolució del sistema solar són complexes i variades, i en la seva elaboració involucren diverses disciplines científiques com l'astronomia, la física, la geologia i la ciència planetària.
Nou!!: Geologia і Formació i evolució del sistema solar · Veure més »
Fotosíntesi anoxigènica
La fotosíntesi anoxigènica és el procés fototròfic en què es captura l'energia de la llum i es fixa en ATP (fosforilació oxidativa), sense la producció d'oxigen.
Nou!!: Geologia і Fotosíntesi anoxigènica · Veure més »
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Nou!!: Geologia і Gal·les · Veure més »
Gas natural
Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.
Nou!!: Geologia і Gas natural · Veure més »
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Nou!!: Geologia і Gènesi · Veure més »
Gemma
quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila).Alguns tipus de tall de gemmes. Una gemma és un mineral, roca o material petrificat que en ser tallat i polit es pot usar en joieria.
Nou!!: Geologia і Gemma · Veure més »
Gemmologia
Gemmes La gemmologia és la ciència, l'art i la professió d'identificar i avaluar gemmes.
Nou!!: Geologia і Gemmologia · Veure més »
Geofísica
ionosfèric. La geofísica és la ciència que estudia la Terra des del punt de vista de la física i que aplicant els mètodes de la física, estudia la totalitat de la Terra, des del centre fins a l'atmosfera superior.
Nou!!: Geologia і Geofísica · Veure més »
Geologia de la Lluna
El coneixement de la geologia lunar va augmentar significativament a partir de la dècada del 1960, amb les missions tripulades i automatitzades.
Nou!!: Geologia і Geologia de la Lluna · Veure més »
Geologia estructural
La geologia estructural és la branca de la geologia que es dedica a estudiar la distribució tridimensional dels cossos rocosos, així com les seves superfícies plegades i les seves fàbriques internes.
Nou!!: Geologia і Geologia estructural · Veure més »
Geologia marina
La geologia marina és la branca de la geologia que s'encarrega de l'estudi del fons oceànic i marí a més de l'estructura tectònica submergida mitjançant l'ús d'eines de geofísica, sedimentologia, geoquímica i paleontologia.
Nou!!: Geologia і Geologia marina · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Geologia і Geometria · Veure més »
Geomorfologia
NOAA) Salta,Argentina.Con volcànic i acció eòlica. La geomorfologia (grec γῆ: Terra; μορφή: forma; λόγος: estudi) és la branca de les ciències de la Terra que estudia el relleu de la superfície terrestre i la seva evolució, els processos d’afaiçonament de la superfície terrestre de tipus sedimentari o de caràcter erosiu, segons el clima, els factors biològics, la natura del substrat rocallós, el vulcanisme, la tectònica i l'evolució geològica d’una contrada o unitat geològica.
Nou!!: Geologia і Geomorfologia · Veure més »
Geoquímica
Erupció al volcà Mauna Loa. La geoquímica és la branca de la geologia i de la química que estudia la composició i el comportament químic de la Terra, determinant l'abundància absoluta i relativa dels elements químics, distribució i migració dels elements entre les diferents parts que conformen la Terra,.
Nou!!: Geologia і Geoquímica · Veure més »
Georges Cuvier
Georges Cuvier, retratat per Mathieu-Ignace van Brée. Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert, Baró de Cuvier (Montbéliard, 23 d'agost de 1769 - París, 13 de maig de 1832), fou un naturalista i paleontòleg francès.
Nou!!: Geologia і Georges Cuvier · Veure més »
Georgius Agricola
De re metallica Georgius Agricola (Glauchau, 24 de març de 1490 – Chemnitz, 21 de novembre de 1555) va ser un científic alemany conegut per ser el pare de la mineralogia.
Nou!!: Geologia і Georgius Agricola · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Geologia і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Granit
Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.
Nou!!: Geologia і Granit · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Geologia і Gravetat · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Geologia і Grec antic · Veure més »
Hadeà
L'Hadeà, Catarqueà, Prearqueà o Priscoà és l'eó que precedeix l'Arqueà.
Nou!!: Geologia і Hadeà · Veure més »
Harry Hammond Hess
Harry Hammond Hess (24 de maig de 1906 – 25 d'agost de 1969) va ser un geòleg i oficial de la Marina dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Geologia і Harry Hammond Hess · Veure més »
Hàbit cristal·lí
Pirita en forma de dodecàedre Lhàbit cristal·lí descriu l'aspecte macroscòpic que presenten els minerals.
Nou!!: Geologia і Hàbit cristal·lí · Veure més »
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Nou!!: Geologia і Hidrocarbur · Veure més »
Hidrogeologia
La hidrogeologia és una branca de les ciències geològiques (dins de la Geodinàmica Externa), que estudia les aigües subterrànies en el relacionat amb la seua circulació, els seus condicionaments geològics i la seua captació, així la seua definició diu «La hidrogeologia és la ciència que estudia l'origen i la formació de les aigües subterrànies, les formes de jaciment, la seua difusió, moviment, règim i reserves, la seua interacció amb els sòls i roques, el seu estat (líquid, sòlid i gasós) i propietats (físiques, químiques, bacteriològiques i radioactives); així com les condicions que determinen les mesures del seu aprofitament, regulació i evacuació» Actualment els estudis hidrogeològics són d'especial interès, no sol per a la provisió d'aigua a la població, sinó també per a entendre el cicle vital de certs elements químics, com així també per a avaluar el cicle de les substàncies contaminants, la seua mobilitat, dispersió i la manera que afecten el medi ambient, pel que aquesta especialitat s'ha convertit en una ciència bàsica per a l'avaluació de sistemes ambientals complexos.
Nou!!: Geologia і Hidrogeologia · Veure més »
Hidrosfera
cicle de l'aigua, un procés clau de la hidrosfera La hidrosfera (del grec υδρός hydros: aigua i σφαιρα sphaira: esfera) descriu dintre de les Ciències de la Terra el sistema material constituït per l'aigua que es troba a la Terra.
Nou!!: Geologia і Hidrosfera · Veure més »
Història de la Terra
La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.
Nou!!: Geologia і Història de la Terra · Veure més »
Holocè
LHolocèEn els parlars orientals.
Nou!!: Geologia і Holocè · Veure més »
Homininis
Hominini és una tribu de primats Hominoidea que és part de la família Hominidae.
Nou!!: Geologia і Homininis · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Geologia і Imperi Romà · Veure més »
Insectes
Els insectes (Insecta) són la classe predominant dels artròpodes.
Nou!!: Geologia і Insectes · Veure més »
Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont
L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont és una fundació creada el novembre de 2006 i amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona com a patrons, dedicada a la investigació en paleontologia.
Nou!!: Geologia і Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Geologia і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Institut Geològic de Catalunya
LInstitut Geològic de Catalunya (IGC) va ser una entitat adscrita al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat de Catalunya que tenia la finalitat d'assolir, en el camp de la geologia, un coneixement adequat del sòl i del subsol, per a l'aplicació a l'obra pública, la política territorial, l'avaluació del risc geològic i l'elaboració de cartografia temàtica.
Nou!!: Geologia і Institut Geològic de Catalunya · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Geologia і Itàlia · Veure més »
James Hutton
James Hutton (Edimburg, 14 de juny de 1726 (3 de juny, segons el calendari julià) – Edimburg, 26 de març de 1797), va ser un geòleg escocès, naturalista, químic i fins i tot es va dedicar a la pagesia.
Nou!!: Geologia і James Hutton · Veure més »
Jàbir ibn Hayyan
Abu-Mussa Jàbir ibn Hayyan al-Bariqí al-Azdí, més conegut senzillament com a Jàbir ibn Hayyan o com a Geber, en la seva forma llatinitzada (Tus, Iran, 721? – Kufa, Iraq, c. 815), va ser el suposat autor d'un gran nombre i varietat d'obres en àrab, sovint anomenat corpus jabirià.
Nou!!: Geologia і Jàbir ibn Hayyan · Veure més »
Jean André Deluc
va ser un científic suís que va ser el que va utilitzar el terme geologia, també va ser un dels primers científics a visitar i estudiar l'alta muntanya.
Nou!!: Geologia і Jean André Deluc · Veure més »
Lava
La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.
Nou!!: Geologia і Lava · Veure més »
Litosfera
Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.
Nou!!: Geologia і Litosfera · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Geologia і Llatí · Veure més »
Llim
Riba llimosa del riu Avon, prop de Bristol (UK). El llim és una fracció mineral del sòl composta per partícules amb un diàmetre de 0,063 a 0,002 mm.
Nou!!: Geologia і Llim · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Geologia і Lluna · Veure més »
Magma
El magma és un tipus de roca format per la fusió parcial o total d'una font pariental (principalment, la part superior del mantell i la base de l'escorça terrestre).
Nou!!: Geologia і Magma · Veure més »
Mantell terrestre
Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).
Nou!!: Geologia і Mantell terrestre · Veure més »
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Nou!!: Geologia і Mar · Veure més »
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).
Nou!!: Geologia і Marea · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Geologia і Mart (planeta) · Veure més »
Massís Septentrional
França, en una imatge de radar de la NASA. El '''Massís Septentrional''' hi destaca com una àmplia massa rogenca a la part centremeridional. A la frontera sud-oriental amb Itàlia hi ha els Alps i al sud, als confins amb la península Ibèrica, hi ha els Pirineus. El Massís Septentrional (en occità Massís Septentrional, en francès Massif Central) és una regió elevada que deu el seu nom a la seva posició geogràfica al centre-nord d'Occitània, consistent en un conjunt de muntanyes i altiplans.
Nou!!: Geologia і Massís Septentrional · Veure més »
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Nou!!: Geologia і Mètode científic · Veure més »
Medalla Wollaston
La Medalla Wollaston és un premi científic en la geologia, el premi més alt concedit per la Societat Geològica de Londres (Societat Geològica de Londres).
Nou!!: Geologia і Medalla Wollaston · Veure més »
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Nou!!: Geologia і Mercuri (element) · Veure més »
Mesozoic
El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.
Nou!!: Geologia і Mesozoic · Veure més »
Metall
pàgines.
Nou!!: Geologia і Metall · Veure més »
Meteorit
meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.
Nou!!: Geologia і Meteorit · Veure més »
Meteorització
oxidat com ho denota el color vermellós (meteorització química) i, a més, s'ha trencat en dues segurament per gelifracció (meteorització física) La meteorització és el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics, processos físics, biològics o bioquímics que provoquen el trencament, l'esmicolament i la disgregació de roques.
Nou!!: Geologia і Meteorització · Veure més »
Meteorologia
Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.
Nou!!: Geologia і Meteorologia · Veure més »
Milió d'anys
Un milió d'anys o Mega-annum (Ma) és una unitat de mesura del temps utilitzada en diverses disciplines de les ciències de la Terra i de l'Univers per a quantificar durades geològiques o astronòmiques.
Nou!!: Geologia і Milió d'anys · Veure més »
Mineral
quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.
Nou!!: Geologia і Mineral · Veure més »
Mineralogia
Un exemple de mineral: selenita. La mineralogia és la ciència que estudia les propietats físiques i químiques dels minerals en els seus diferents estats d'agregació.
Nou!!: Geologia і Mineralogia · Veure més »
Mineria
La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.
Nou!!: Geologia і Mineria · Veure més »
Muntanya
Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
Nou!!: Geologia і Muntanya · Veure més »
Muntanyes Taihang
Paisatge de les muntanyes Taihang Muntanyes Taihang Les muntanyes Taihang (en xinès: 太行山; en pinyin: Tàiháng Shān) són una serralada de muntanyes de la Xina que discorren al sud de l'altiplà de Loess a les províncies de Henan, Shanxi i Hebei.
Nou!!: Geologia і Muntanyes Taihang · Veure més »
Museu de Geologia Valentí Masachs
Interior del Museu El Museu de Geologia Valentí Masachs és un museu ubicat a les instal·lacions de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (UPC), que mostra una extensa col·lecció de peces relacionades amb la mineralogia i la paleontologia.
Nou!!: Geologia і Museu de Geologia Valentí Masachs · Veure més »
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Nou!!: Geologia і Núvol · Veure més »
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Nou!!: Geologia і Neptú (mitologia) · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Geologia і Neutró · Veure més »
Nicolas Desmarest
Nicolas Desmarest (Soulaines-Dhuys, 16 de setembre de 1725 - París, 28 de setembre de 1815), va ser un geòleg francès.
Nou!!: Geologia і Nicolas Desmarest · Veure més »
Niels Stensen
Niels Stensen (llatinitzat Nicolaus Steno; Copenhaguen, 1r o 10 de gener de 1638 - Schwerin, 25 de novembre de 1686) va ser un científic danès pioner en anatomia i geologia.
Nou!!: Geologia і Niels Stensen · Veure més »
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Nou!!: Geologia і Oceà Pacífic · Veure més »
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Nou!!: Geologia і Ocells · Veure més »
Octàedre
Octàedre regular Octàedre no regular (cúpula triangular) Un octàedre o octaedre (ambdues variants són acceptades); del llatí octaedros, i del grec oktáedros) és un poliedre compost de vuit cares, sis vèrtexs i dotze arestes. Un octàedre regular és un sòlid platònic compost de vuit cares, cada una de les quals és un triangle equilàter quatre de les quals es troben en cada vèrtex. L'octàedre regular és una classe especial d'antiprisma triangular i de bipiràmide quadrada.
Nou!!: Geologia і Octàedre · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Geologia і Oxigen · Veure més »
Paleobiologia
trilobits, un grup d'artròpodes extints del Paleozoic. La paleobiologia és la branca de la paleontologia que estudia la vida, en tots els seus aspectes, del passat geològic de la Terra.
Nou!!: Geologia і Paleobiologia · Veure més »
Paleoclimatologia
Diagrama: Registres de temperatura i CO² des de fa 800.000 anys fins al present. La paleoclimatologia (Geologia, Climatologia) és la disciplina científica que estudia els climes dels temps passats, les causes de les variacions que presenten i els paleoclimes de períodes geològics i històrics anteriors a la invenció dels aparells destinats a les mesures meteorològiques.
Nou!!: Geologia і Paleoclimatologia · Veure més »
Paleogeografia
Animació de la separació dels continents. La paleogeografia és una branca de la geografia, que té com a objectiu la reconstrucció de les condicions geogràfiques existents en la superfície terrestre al llarg dels temps geològics.
Nou!!: Geologia і Paleogeografia · Veure més »
Paleontologia
La paleontologia és la disciplina basada en el mètode científic que estudia el desenvolupament de la vida sobre la Terra, de plantes i animals antics, basant-se en el registre fòssil, evidència de la seva existència que s'ha conservat en fòssils.
Nou!!: Geologia і Paleontologia · Veure més »
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Geologia і Paleozoic · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Geologia і París · Veure més »
Petrografia
La petrografia és la branca de la geologia que s'ocupa de l'estudi i investigació de les roques, especialment pel que fa al seu aspecte descriptiu, la seva composició mineralògica i la seva estructura.
Nou!!: Geologia і Petrografia · Veure més »
Petroli
miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.
Nou!!: Geologia і Petroli · Veure més »
Petrologia
Un gra de sorra volcànic sota el microscopi i llum polaritzada. La petrologia (terme que deriva del grec πέτρα, petra, "roca" i λόγος, logos, "estudi") és la branca de la geologia que estudia l'origen composició, distribució i estructura de les roques.
Nou!!: Geologia і Petrologia · Veure més »
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Nou!!: Geologia і Pi (arbre) · Veure més »
Placa tectònica
Les plaques tectòniques que configuren l'escorça terrestre. Plaques tectòniques (superfícies conservades) Una placa tectònica (del grec τέκτων, 'constructor') és un fragment de la litosfera que té certa activitat constructiva, destructiva, mobilitat, tensions i deformacions.
Nou!!: Geologia і Placa tectònica · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Geologia і Planeta · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Geologia і Plini el Vell · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Geologia і Plutó (mitologia) · Veure més »
Principi de superposició d'estrats
estratigràfica d'una roca del Juràssic que ha quedat exposada a makhtesh Gadol, Israel. Com que no hi ha inversió de estrats, la roca inferior és més antiga que la superior pel principi de superposició. La llei de superposició d'estrats o principi de superposició d'estrats és un axioma clau basat en observacions de la història natural, i el principi fundacional de l'estratigrafia sedimentària i pel mateix d'altres ciències naturals dependents de la geologia: El principi va ser proposat inicialment en el pel geòleg persa Avicenna (Ibn Sina), i va ser posteriorment reformulada de forma més clara en el per a científic danès Niels Stensen.
Nou!!: Geologia і Principi de superposició d'estrats · Veure més »
Pumicita
Pumicita. cm. La pumicita és una roca d'origen volcànic, provinent de magmes silícics o intermediaris, d'aspecte vitri vesicular i molt porosa.
Nou!!: Geologia і Pumicita · Veure més »
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Nou!!: Geologia і Quilòmetre · Veure més »
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Nou!!: Geologia і Radiació X · Veure més »
Registre fòssil
Un registre fòssil és una zona de fòssils, i la totalitat dels objectes que l'envolten, així com la seva situació en formacions rocoses.
Nou!!: Geologia і Registre fòssil · Veure més »
Relleu (geografia)
Altimetria i batimetria de la Terra actualmentEl relleu (geografia, geomorfologia, ciències de la Terra) és la conformació de la superfície sòlida terrestre, com a resultat de l'erosió, l'acumulació sedimentària, les deformacions estructurals, l'activitat volcànica i altres.
Nou!!: Geologia і Relleu (geografia) · Veure més »
Resina
Resina englobant a un insecte. La resina és qualsevol de les substàncies de secreció de les plantes amb aspecte i propietats més o menys anàlogues a les dels productes així denominats.
Nou!!: Geologia і Resina · Veure més »
Richard de Bury
Richard de Bury (24 de gener de 1287 – 14 d'abril de 1345), també conegut com a Richard Aungerville (o Aungervyle), va ser un escriptor, bibliòfil, científic, bisbe i monjo benedictí anglès.
Nou!!: Geologia і Richard de Bury · Veure més »
Roca
Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
Nou!!: Geologia і Roca · Veure més »
Roca sedimentària
Les roques sedimentàries són les que es componen de residus o detrits d'altres roques anteriors.
Nou!!: Geologia і Roca sedimentària · Veure més »
Royal Society of Edinburgh
Seu de la Royal Society d'Edinbourgh Coberta d'un volum de l'any 1788 de la revista ''Transaction of the Royal Society of Edinburgh'' La Royal Society of Edinburgh és l'acadèmia nacional d'Escòcia de ciències i lletres.
Nou!!: Geologia і Royal Society of Edinburgh · Veure més »
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Nou!!: Geologia і Satèl·lit natural · Veure més »
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Nou!!: Geologia і Sòl · Veure més »
Sediment
Les aigües costaneres de la província de Jiangsu (Xina), són marronoses gairebé tot l’any a causa del gran volum de sediment en suspensió que aporten els rius Yangtze, Groc i altres rius. Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o bé precipitades per processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.
Nou!!: Geologia і Sediment · Veure més »
Sedimentologia
La sedimentologia és la branca de l'estratigrafia, i per tant de la geologia, que estudia la gènesi i les característiques dels sediments actuals o antics dipositats en un determinat ambient o conca, n'estudia les relacions mútues, les seqüències, llur geometria, llurs estructures deposicionals, la paleontologia, i en fa un model basat en el principi d'actualisme, les quals coses són el fonament de la paleografia, la paleoecologia, la paleoclimatologia i la geologia històrica.
Nou!!: Geologia і Sedimentologia · Veure més »
Shaanxi
(pinyin postal: Shensi) és una província del centre-nord de la República Popular de la Xina, inclou porcions d'un planell de loess en el cabal mitjà del riu Groc i les muntanyes de Qinling, que en travessen la part meridional.
Nou!!: Geologia і Shaanxi · Veure més »
Shen Kuo
-en xinès: 沈括; en pinyin: Shěn kuò - fou un polímata xinès.
Nou!!: Geologia і Shen Kuo · Veure més »
Silicat
Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.
Nou!!: Geologia і Silicat · Veure més »
Sismologia
Activitat sismològica de la Terra La sismologia és l'estudi científic dels terratrèmols i el moviment de les ones sísmiques per la superfície de la Terra.
Nou!!: Geologia і Sismologia · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Geologia і Sistema solar · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Geologia і Suïssa · Veure més »
Subcontinent indi
Imatge per satèl'lit del subcontinent indi El subcontinent indi, conegut al Pakistan, Indo-Pak subcontinent, o sigui, el subcontinent indo-pakistanès, és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.
Nou!!: Geologia і Subcontinent indi · Veure més »
Sulfur
En química, un sulfur és la combinació del sofre (nombre d'oxidació -2) amb un element químic o amb un radical.
Nou!!: Geologia і Sulfur · Veure més »
Tafonomia
Perforacions i incrustacions en la closca d'un mol·lusc modern. La tafonomiaDerivat del grec Taphos; literament significa 'estudi de la tomba' és l'estudi científic dels organismes morts a través del temps i com queden finalment fossilitzats (si és que ho fan).
Nou!!: Geologia і Tafonomia · Veure més »
Taula dels temps geològics
Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.
Nou!!: Geologia і Taula dels temps geològics · Veure més »
Tectònica de plaques
Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Nou!!: Geologia і Tectònica de plaques · Veure més »
Teofrast
Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.
Nou!!: Geologia і Teofrast · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Geologia і Terra · Veure més »
Terra bola de neu
''Banchisa'' (Alaska). La superfície terrestre devia tenir una aparença similar durant la glaciació anomenada ''Snowball Earth'' La hipòtesi de la Terra bola de neu (en anglès, Snowball Earth) fa referència als efectes que una grandiosa glaciació va provocar sobre tot el planeta, la més gran que mai ha ocorregut a la Terra, segons es dedueix dels registres de dades disponibles.
Nou!!: Geologia і Terra bola de neu · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: Geologia і Terratrèmol · Veure més »
Tsunami
Esquema d'un tsunami Un tsunami (en japonès 津波, 'ona de port'; kunrei-shiki: tunami) és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar.
Nou!!: Geologia і Tsunami · Veure més »
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Nou!!: Geologia і Urani · Veure més »
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Nou!!: Geologia і Vertebrats · Veure més »
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Nou!!: Geologia і Volcà · Veure més »
Vulcanologia
Esquema estructural d'un volcà Erupció del Stromboli La vulcanologia (de la paraula llatina ''Vulcanus, Vulcano'', el déu romà del foc) és la branca de la geologia que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.
Nou!!: Geologia і Vulcanologia · Veure més »
Vulcà
En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.
Nou!!: Geologia і Vulcà · Veure més »
William Smith (geòleg)
William Smith (Churchill, Oxfordshire, 23 de març de 1769 – Northampton, 28 d'agost de 1839) fou un geòleg anglès, reconegut per crear el primer mapa geològic de les illes britàniques.
Nou!!: Geologia і William Smith (geòleg) · Veure més »
1031
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 1031 · Veure més »
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Geologia і 1037 · Veure més »
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Geologia і 1048 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Geologia і 1095 · Veure més »
1320
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 1320 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 1390 · Veure més »
1473
;Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1473 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Geologia і 1494 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 1555 · Veure més »
1556
;Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1556 · Veure més »
1638
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 1638 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 1665 · Veure més »
1669
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 1669 · Veure més »
1686
; Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1686 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1715 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1725 · Veure més »
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Geologia і 1726 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 1727 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1740 · Veure més »
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Geologia і 1746 · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: Geologia і 1749 · Veure més »
1769
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Geologia і 1769 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Geologia і 1770 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Geologia і 1774 · Veure més »
1779
;Països catalans.
Nou!!: Geologia і 1779 · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 1780 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1785 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Geologia і 1786 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1795 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Geologia і 1797 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Geologia і 1799 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Geologia і 1811 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Geologia і 1815 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 1817 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1830 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1832 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1839 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1847 · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1875 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1912 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Geologia і 1923 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Geologia і 1960 · Veure més »
23
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 23 · Veure més »
721
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 721 · Veure més »
77
El 77 (LXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Geologia і 77 · Veure més »
79
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 79 · Veure més »
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Geologia і 815 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 973 · Veure més »
981
Sense descripció.
Nou!!: Geologia і 981 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Agent geològic extern, Agents externs, Geology, Geològic, Geològica, Geològiques, Geòleg, Geòlegs, Geòloga.
