Accés més ràpid que el navegador!
123 les relacions: Alfons el Magnànim, Almeria, Ampolleta (nàutica), Annales regni Francorum, Antoni Simon i Tarrés, Armada Invencible, Barca de panescalm, Barcelona, Batalla d'Ischia, Batalla de Badjdjana, Batalla de Lepant (1571), Batalla de Mallorca (813), Batalla del Bòsfor, Batalla dels Comtes, Batalla naval de Barcelona (1359), Batalla naval de Barcelona (1714), Batalla naval de Càller, Batalla naval de Ponça (1435), Batalla naval de Port del Comte, Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols, Bernat de Ripoll, Bernat II de Cabrera, Bonanat Descoll, Carlemany, Carles de Viana, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Càller, Còrsega, Coca (vaixell), Coca Sant Climent, Combat de Malta, Combat de Nicòtena, Comboi, Conquesta aragonesa de Sardenya, Conquesta de Mallorca, Constantinoble, Corona d'Aragó, Cossia, Cotonia, Coure, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada d'al-Mariyya, Croada pisano-catalana, Drassanes Reials de Barcelona, Einhard, Ermenguer, Felip II de Castella, Ferran el Catòlic, Francesc Carròs i de Cruïlles, Francesc de Perellós, ..., Francesc Eiximenis, Francisco Jiménez de Cisneros, Galera, Galera catalana, Galera Reial, Galió, García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio, Gran Enciclopèdia Catalana, Guerra catalano-genovesa (1330-1336), Guerra Civil catalana, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra dels Cent Anys, Guerra dels Dos Peres, Guerra veneciano-genovesa, Hug de Montcada i Gralla, Illes Balears, Institut d'Estudis Catalans, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan Maristany i Galceran, Jornada de Tunis, La Girona, La Juliana (1570), Llista de comtes de Barcelona, Lo Crestià, Maó, Mallorca, Mar Mediterrània, Mateu Bruguera i Lladó, Menorca, Messina, Miquel de Boera, Montjuïc (Barcelona), Muralla, Musulmà, Ordinacions sobre lo fet de la mar, Pechina, Pega negra, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Gilbert, Pere I de Castella, Ponç de Santa Pau, Port del Comte (Sardenya), Ramon Berenguer III, Ramon Llull, Ramon Muntaner, República de Gènova, República de Pisa, República de Venècia, Rex bellator, Roger de Llúria, Sanç IV de Castella, Sanlúcar de Barrameda, Sarraïns, Setge de Bonifacio, Sevilla, Sunyer II d'Empúries-Rosselló, Tavira, Xaloc, 1113, 1243, 1275, 1285, 13 de febrer, 1351, 1352, 1353, 18 d'agost, 27 d'agost, 29 de desembre, 813, 891. Ampliar l'índex (73 més) »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Alfons el Magnànim · Veure més »
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Almeria · Veure més »
Ampolleta (nàutica)
'''Ampolleta reversible''' amb un suport "penjable" de quatre columnes Una ampolleta o bé ampolleta d'hores (també coneguda en l'antiguitat com clepsamia) és un tipus de rellotge de sorra usat en la navegació marítima per estimar el temps que es navega en un rumb determinat i poder calcular així la posició per estima.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Ampolleta (nàutica) · Veure més »
Annales regni Francorum
Els Annales regni Francorum, Annals reials francs o Annals del regne dels Francs, antigament coneguts com els Annales Laurissenses maiores i d'estil Reichsannalen en la historiografia alemanya, són annals que cobreixen la història dels primers monarques carolingis des 741-829.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Annales regni Francorum · Veure més »
Antoni Simon i Tarrés
Antoni Simon i Tarrés (Girona, el Gironès, 13 de juliol de 1956) és un historiador i professor universitari català.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Antoni Simon i Tarrés · Veure més »
Armada Invencible
La Grande y Felicísima Armada, denominada sarcàsticament lArmada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va rebre la gran flota que va armar Felip II de Castella el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Armada Invencible · Veure més »
Barca de panescalm
Knørrur, una de les barques de rem del club Róðrarfelagið Knørrur (Illes Feroe). Una barca de panescalm devia tenir un aspecte semblant. Reproducció en fusta, d'una falua veneciana. Sense el cobert de popa seria molt semblant a una barca de panescalm. Una barca de panescalm era una barca allargada i esvelta que es propulsava amb un nombre important de remers.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Barca de panescalm · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Barcelona · Veure més »
Batalla d'Ischia
Les illes de Capri i Ischia al golf de Nàpols. pàgines.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Batalla d'Ischia · Veure més »
Batalla de Badjdjana
La batalla de Badjdjana o batalla de Bayyana fou un atac de més forces del comtat d'Empúries contra la república de Badjdjana el 891.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Batalla de Badjdjana · Veure més »
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Nou!!: Marina de guerra catalana і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »
Batalla de Mallorca (813)
La Batalla de Mallorca fou una batalla sostinguda, i guanyada, per l'estol d'Ermenguer d'Empúries l'any 813, en aigües de Mallorca, contra la flota sarraïna, que venia d'assolar Còrsega.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Batalla de Mallorca (813) · Veure més »
Batalla del Bòsfor
La batalla del Bòsfor o batalla dels Estrets, lliurada el 13 de febrer de 1352, fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Batalla del Bòsfor · Veure més »
Batalla dels Comtes
La batalla dels Comtes o batalla de Nàpols fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols que tingué lloc el 23 de juny de 1287.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Batalla dels Comtes · Veure més »
Batalla naval de Barcelona (1359)
La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Batalla naval de Barcelona (1359) · Veure més »
Batalla naval de Barcelona (1714)
La batalla naval de Barcelona fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Batalla naval de Barcelona (1714) · Veure més »
Batalla naval de Càller
La Batalla de Càller fou un dels episodis de la conquesta aragonesa de Sardenya per Jaume el Just.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Batalla naval de Càller · Veure més »
Batalla naval de Ponça (1435)
La batalla de Ponça s'esdevingué el 5 d'agost de 1435 entre una esquadra genovesa i l'estol catalanoaragonès del rei Alfons IV.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Batalla naval de Ponça (1435) · Veure més »
Batalla naval de Port del Comte
La batalla naval de Port del Comte fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Batalla naval de Port del Comte · Veure més »
Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols
La batalla naval de Sant Feliu de Guíxols fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Batalla naval de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Bernat de Ripoll
Bernat de Ripoll (Regne de València, s. XIV – Constantinoble, 1352) va ser un noble i militar d'origen valencià, al servei de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Bernat de Ripoll · Veure més »
Bernat II de Cabrera
Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Bernat II de Cabrera · Veure més »
Bonanat Descoll
Bonanat Descoll fou un almirall de la Corona d'Aragó del.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Bonanat Descoll · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Marina de guerra catalana і Carlemany · Veure més »
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Nou!!: Marina de guerra catalana і Carles de Viana · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Marina de guerra catalana і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Càller
Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Càller · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Còrsega · Veure més »
Coca (vaixell)
Maqueta d'una coca exposada a l'exposició Jaume I: geografia, fets i memòria La coca (del flamenc kok, petxina) és un vaixell rodó, desenvolupat al i que es va usar àmpliament del al.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Coca (vaixell) · Veure més »
Coca Sant Climent
Maqueta de la coca de Mataró, al Museu d'Història de Catalunya, Barcelona. La coca Sant Climent devia tenir un aspecte semblant Nau típica medieval catalana: la coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta La coca Sant Climent fou una coca de grans dimensions, armada l'any 1331 per tretze ciutadans de Barcelona per a lluitar i defensar-se dels genovesos (enemics de Catalunya en aquella època).
Nou!!: Marina de guerra catalana і Coca Sant Climent · Veure més »
Combat de Malta
El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Combat de Malta · Veure més »
Combat de Nicòtena
El Combat de Nicòtena va esdevindre l'11 d'octubre de 1282 entre l'esquadra catalana, dirigida per Pere de Queralt i d'Anglesola, d'una banda, i l'estol angeví, de Nàpols i de Marsella, i les galeres de la República de Pisa, de l'altra.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Combat de Nicòtena · Veure més »
Comboi
Vista aèria d'un comboi naval durant la Segona Guerra Mundial. Un comboi (gal·licisme derivat de convoi) és un grup de vehicles (de qualsevol tipus) que viatgen junts per donar-se suport mutu.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Comboi · Veure més »
Conquesta aragonesa de Sardenya
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Conquesta aragonesa de Sardenya · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Constantinoble · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Corona d'Aragó · Veure més »
Cossia
La cossia (en francès coursie, en italià corsia) era el passadís que recorria, de proa a popa, la part central d'una galera.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Cossia · Veure més »
Cotonia
Llagut Santa Espina navegant. Les veles tradicionals eren de cotonia. La cotonia és un teixit de cànem i cotó: l'ordit és de cànem i la trama de cotó.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Cotonia · Veure més »
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Coure · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Croada d'al-Mariyya
La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Croada d'al-Mariyya · Veure més »
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Croada pisano-catalana · Veure més »
Drassanes Reials de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »
Einhard
Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del, biògraf de Carlemany.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Einhard · Veure més »
Ermenguer
Ermenguer fou el primer comte d'Empúries (~813- ~817).
Nou!!: Marina de guerra catalana і Ermenguer · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Felip II de Castella · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Ferran el Catòlic · Veure més »
Francesc Carròs i de Cruïlles
Francesc Carròs i de Cruïlles (? - ca.1339) fou almirall de la Corona d'Aragó i governador del Regne de Sardenya i Còrsega (1325), fou el tercer senyor de la Baronia de Rebollet.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Francesc Carròs i de Cruïlles · Veure més »
Francesc de Perellós
Francesc de Perellós fou un noble català del, primer vescomte de Roda, senyor de Millars, castellà dels castells de Talteüll i Salses des del 1348.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Francesc de Perellós · Veure més »
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Francesc Eiximenis · Veure més »
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Galera · Veure més »
Galera catalana
La Reial" Galera catalana navegant a un llarg maltesa, d'estil català La galera catalana (antigament galea) fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment llatines).
Nou!!: Marina de guerra catalana і Galera catalana · Veure més »
Galera Reial
La Galera Reial, construïda a Barcelona, va ser la gran galera del seu temps i el vaixell insígnia de Joan d'Habsburg a la Batalla de Lepant (1571), la major batalla que coneixem de la història de les galeres, en la qual la flota de la Lliga Santa, l'aliança de les potències cristianes del Mediterrani, va derrotar la flota de l'Imperi Otomà sota el comandament de Müezzinzade Ali Paşa.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Galera Reial · Veure més »
Galió
Rèplica del galió ''Batavia'' a Lelystad. Un galió és un vaixell de vela utilitzat des de mitjan.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Galió · Veure més »
García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio
García Álvarez de Toledo y Pimentel - Osorio (Villafranca del Bierzo, Corona de Castella, 29 d'agost de 1514 - Regne de Nàpols, 31 de maig de 1578) fou militar i polític castellà, quart marquès de Villafranca del Bierzo, duc de Fernandina i Gran d'Espanya.
Nou!!: Marina de guerra catalana і García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Guerra catalano-genovesa (1330-1336)
La Guerra catalano-genovesa de 1330 a 1336 fou un conflicte armat entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Guerra catalano-genovesa (1330-1336) · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra de Sicília (1282-1294)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Guerra veneciano-genovesa
La guerra veneciano-genovesa fou un conflicte entre la República de Gènova i la República de Venècia lluitat al mar Egeu pel control del mediterrani oriental entre 1350 i 1355, fou guanyat per Gènova.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Guerra veneciano-genovesa · Veure més »
Hug de Montcada i Gralla
Derrota de l'Armada Invencible. Hug de Montcada i Gralla fou un militar barceloní que comandava les galiasses de Nàpols a l'anomenada Armada Invencible.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Hug de Montcada i Gralla · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Illes Balears · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Marina de guerra catalana і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Marina de guerra catalana і Jaume el Just · Veure més »
Joan Maristany i Galceran
Joan Maristany i Galceran, conegut com a Tara, (el Masnou, 1832 - el Masnou, 24 de gener de 1914) fou un capità català dedicat a la pirateria i l'esclavatge.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Joan Maristany i Galceran · Veure més »
Jornada de Tunis
La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Jornada de Tunis · Veure més »
La Girona
Canó de la «Girona» La Girona va ser una galiassa, transformada en galió, de la ''Grande y Felicísima Armada'' de 1588.
Nou!!: Marina de guerra catalana і La Girona · Veure més »
La Juliana (1570)
La Juliana va ser un vaixell mercant de Mataró el 1570 a prop de Barcelona, Catalunya.
Nou!!: Marina de guerra catalana і La Juliana (1570) · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Lo Crestià
Lo Crestià (o Lo Cristià) fou una enciclopèdia en català impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Lo Crestià · Veure més »
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Maó · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Mallorca · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Marina de guerra catalana і Mar Mediterrània · Veure més »
Mateu Bruguera i Lladó
carlí Mateu Bruguera. Mateu Bruguera i Lladó (Mataró, 1818 - Barcelona, 28 de novembre de 1882) fou un historiador i eclesiàstic català vinculat al carlisme.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Mateu Bruguera i Lladó · Veure més »
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Menorca · Veure més »
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Messina · Veure més »
Miquel de Boera
església de Santa Anna de Barcelona Miquel de Boera, nascut a Sant Feliu de Guíxols en algun moment del, que va participar entre 1510-1511 en les campanyes del nord d'Àfrica, al servei del virrei de Nàpols, Ramon Folc de Cardona-Anglesola, concretament, en les preses de Trípoli, Bugia i Mers el-Kebir, places totes elles dins dels límits assignats, des dels temps de Jaume II d'Aragó i Sanç IV de Castella, a la zona d'expansió catalana al nord d'Àfrica, però que, malgrat l'important i decisiva contribució de la marina i tropes catalanes, van ser concedides per Ferran I d'Aragó al bisbat de Toledo.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Miquel de Boera · Veure més »
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »
Muralla
Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Muralla · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Musulmà · Veure més »
Ordinacions sobre lo fet de la mar
Desembarcament de Pere el Gran a Trapani Ordinacions sobre lo fet de la mar és la denominació historiogràfica d'uns textos legislatius redactats per Bernat II de Cabrera Capità General de les armades de la Corona d'Aragó i aprovats pel rei Pere el Cerimoniós el 1354.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Ordinacions sobre lo fet de la mar · Veure més »
Pechina
Pechina és una localitat de la província d'Almeria, Andalusia.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Pechina · Veure més »
Pega negra
La pega negra és una substància semblant a la pega grega obtinguda de la destil·lació seca del pi, del que en un primer pas s'obtenia el quitrà.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Pega negra · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Marina de guerra catalana і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Pere el Gran · Veure més »
Pere Gilbert
Pere Gibert o Don Pedro Gilbert (c 1800 - Boston, Massachusetts, 11 de juny de 1835) va ser un pirata a principis del, un dels pocs pirates que va seguir fent incursions a la costa atlàntica.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Pere Gilbert · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Pere I de Castella · Veure més »
Ponç de Santa Pau
Ponç de Santa Pau (?, s. XIV - Constantinoble, 1352) fou un almirall de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Ponç de Santa Pau · Veure més »
Port del Comte (Sardenya)
Vista del Port del Comte des de cap de la Caça Port del Comte (Porto Conte, en italià) és la badia més gran de la costa de la Ribera del Corall, a la part nord-oest de l'illa de Sardenya i dins el terme municipal de la ciutat de l'Alguer, a una distància d'aquesta ciutat d'uns 20 quilòmetres.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Port del Comte (Sardenya) · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Marina de guerra catalana і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Ramon Llull · Veure més »
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Ramon Muntaner · Veure més »
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Nou!!: Marina de guerra catalana і República de Gènova · Veure més »
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Nou!!: Marina de guerra catalana і República de Pisa · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Marina de guerra catalana і República de Venècia · Veure més »
Rex bellator
El Rex bellator (‘rei guerrer’) és una teoria política que pretenia la unificació sota un príncep solter o vidu i dels ordes militars la reconquesta de Terra Santa.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Rex bellator · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Marina de guerra catalana і Roger de Llúria · Veure més »
Sanç IV de Castella
Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).
Nou!!: Marina de guerra catalana і Sanç IV de Castella · Veure més »
Sanlúcar de Barrameda
Sanlúcar de Barrameda és una localitat de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Sanlúcar de Barrameda · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Sarraïns · Veure més »
Setge de Bonifacio
Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Setge de Bonifacio · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Sevilla · Veure més »
Sunyer II d'Empúries-Rosselló
Sunyer II d'Empúries-Rosselló (?, ca. 840 - ?, 915) fou comte d'Empúries (862-915) i comte de Rosselló (896-915).
Nou!!: Marina de guerra catalana і Sunyer II d'Empúries-Rosselló · Veure més »
Tavira
Tavira és una ciutat i un municipi portuguès al districte de Faro, a la regió de l'Algarve.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Tavira · Veure més »
Xaloc
El xaloc és el vent calent que ve del sud-est.
Nou!!: Marina de guerra catalana і Xaloc · Veure més »
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Marina de guerra catalana і 1113 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Marina de guerra catalana і 1243 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Marina de guerra catalana і 1275 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Marina de guerra catalana і 1285 · Veure més »
13 de febrer
El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Marina de guerra catalana і 13 de febrer · Veure més »
1351
Sense descripció.
Nou!!: Marina de guerra catalana і 1351 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Marina de guerra catalana і 1352 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Marina de guerra catalana і 1353 · Veure més »
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Marina de guerra catalana і 18 d'agost · Veure més »
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Marina de guerra catalana і 27 d'agost · Veure més »
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Marina de guerra catalana і 29 de desembre · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Marina de guerra catalana і 813 · Veure més »
891
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Marina de guerra catalana і 891 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Estol de Catalunya, Flota Catalana, Marina Catalana de Guerra, Marina de Catalunya.
