Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Croada pisano-catalana

Índex Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

39 les relacions: Al-Àndalus, Arle, Arquebisbat de Pisa, Barcelona, Blanes, Comtat de Barcelona, Conquesta de Mallorca, Croades, Dinastia almoràvit, Eivissa, Emirat de Mayūrqa, Formentera, Illes Balears, Jaume el Conqueridor, Liber Maiolichinus, Lucca, Mallorca, Maquinària de setge, Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla, Occitània, Papa, Pasqual II, Pietro Moriconi, Pitiüses, Portopí, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Ramon Berenguer III, República de Florència, República de Pisa, Salou, Sant Feliu de Guíxols, Sant Gèli (municipi del Gard), Saqueig, Senyoria de Montpeller, Vescomtat de Narbona, Vescomtat de Nimes, 1113, 1114, 1115.

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Al-Àndalus · Veure més »

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Arle · Veure més »

Arquebisbat de Pisa

Larquebisbat de Pisa (italià: arcidiocesi di Pisa; llatí: archidioecesis Pisana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Arquebisbat de Pisa · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Barcelona · Veure més »

Blanes

Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Blanes · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Comtat de Barcelona · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Croades · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Dinastia almoràvit · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Eivissa · Veure més »

Emirat de Mayūrqa

La taifa de Mallorca o emirat de Mayurqa és un nom convencional que designa els períodes d'independència política durant la dominació musulmana, la primera taifa abastaria el període des del desmembrament de l'emirat de Dàniya fins a la dominació almoràvit 1076-1115, la segona des que Mallorca esdevingué el darrer reducte almoràvit fins a la conquesta almohade 1158-1203 i la tercera taifa des de la Batalla de les Navas de Tolosa, fins a la Conquesta de Mallorca per part de Jaume I, 1212-1229.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Emirat de Mayūrqa · Veure més »

Formentera

Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Formentera · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Illes Balears · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Croada pisano-catalana і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Liber Maiolichinus · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Lucca · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Mallorca · Veure més »

Maquinària de setge

Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Maquinària de setge · Veure més »

Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla

Mubàixxir ibn Sulayman Nàssir-ad-Dawla (Qàlat al-Hamir (Castelldans), Làrida, ?-Madina Mayurqa, 1114) fou emir de Mayurqa durant la taifa de Mallorca (1093-1114).

Nou!!: Croada pisano-catalana і Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Occitània · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Papa · Veure més »

Pasqual II

Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Pasqual II · Veure més »

Pietro Moriconi

Pietro Moriconi (?-1119) fou arquebisbe de Pisa en el primer quart del.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Pietro Moriconi · Veure més »

Pitiüses

Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Pitiüses · Veure més »

Portopí

Portopí és un port de Palma que dona nom al barri homònim, situat entre el final del passeig Marítim i Cala Major, a ponent de la ciutat; es tracta d'una antiga cala llarga i estreta, arrecerada del vent per la serra de na Burguesa, acondicionada com a port.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Portopí · Veure més »

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Publicacions de l'Abadia de Montserrat és una editorial catalana fundada el 1498, l'entitat editorial en funcionament més antiga del món.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Publicacions de l'Abadia de Montserrat · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Croada pisano-catalana і Ramon Berenguer III · Veure més »

República de Florència

La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).

Nou!!: Croada pisano-catalana і República de Florència · Veure més »

República de Pisa

La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.

Nou!!: Croada pisano-catalana і República de Pisa · Veure més »

Salou

Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Salou · Veure més »

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Sant Gèli (municipi del Gard)

Sant Geli (en occità, i Saint Gilles o Saint-Gilles-du-Gard en francès) és un municipi francès al departament del Gard (regió d'Occitània).

Nou!!: Croada pisano-catalana і Sant Gèli (municipi del Gard) · Veure més »

Saqueig

Soldats saquejant, any 1906 El saqueig, pillatge o saqueu és l'apropiació dels béns d'altres persones o institucions per mitjà de la força, com a conseqüència d'una victòria política o militar o també durant el transcurs d'una catàstrofe com pot ser una guerra o un desastre natural.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Saqueig · Veure més »

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: Croada pisano-catalana і Vescomtat de Narbona · Veure més »

Vescomtat de Nimes

El vescomtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Nimes (Nîmes en francès).

Nou!!: Croada pisano-catalana і Vescomtat de Nimes · Veure més »

1113

El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Croada pisano-catalana і 1113 · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Croada pisano-catalana і 1114 · Veure més »

1115

Sense descripció.

Nou!!: Croada pisano-catalana і 1115 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Croada pisano-occitano-catalana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »