Taula de continguts
94 les relacions: Abadia de Sankt Gallen, Amfipròstil, Andrea Palladio, Antiguitat clàssica, Aqüeducte, Aquiló, Arquitectura de l'antiga Grècia, Arquitectura romana antiga, Astrologia, Astronomia, Atri (pati), August, Àtica, Ballesta, Basílica, Bobbio, Boccaccio '70, Canal hidràulic, Capitell, Cargol d'Arquimedes, Casa romana, Catapulta, Cúria romana, Cesare Cesarino, Cinabri, Cisterna, Claude Perrault, Clavegueram, Constel·lació, Construcció, Corinti, Cornisa, Dòric, Denis Diderot, Edat mitjana, Einhard, Erari, Estel, Estuc, Fase lunar, Fòrum, Font termal, Francesco Petrarca, Ganges, Giovanni Giocondo, Gnòmon, Gnomònica, Hadrià, Hípetre, Home de Vitruvi, ... Ampliar l'índex (44 més) »
Abadia de Sankt Gallen
Labadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa.
Veure De Architectura і Abadia de Sankt Gallen
Amfipròstil
Planta del temple d'Atena Nike Amfipròstil és un terme arquitectònic que s'utilitza per designar els temples (particularment grecs i romans) que posseeixen un pòrtic de columnes a les façanes del davant i del darrere, però sense columnes als costats.
Veure De Architectura і Amfipròstil
Andrea Palladio
Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.
Veure De Architectura і Andrea Palladio
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Veure De Architectura і Antiguitat clàssica
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Veure De Architectura і Aqüeducte
Aquiló
Aquiló i Boreas a la Rosa dels vents en llatí i grec, segons el Museu Pío-Clementino. Aquiló o Aquilo (en llatí, Aquilo), a la mitologia romana, és el déu dels vents septentrionals (del nord), freds i tempestuosos.
Veure De Architectura і Aquiló
Arquitectura de l'antiga Grècia
La stoà d'Àtal restaurada, Atenes. L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura del món occidental durant segles.
Veure De Architectura і Arquitectura de l'antiga Grècia
Arquitectura romana antiga
Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.
Veure De Architectura і Arquitectura romana antiga
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Veure De Architectura і Astrologia
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure De Architectura і Astronomia
Atri (pati)
Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).
Veure De Architectura і Atri (pati)
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure De Architectura і August
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Veure De Architectura і Àtica
Ballesta
Carles V Ballesta amb gafa Una ballesta és una arma per a la guerra i la caça que dispara diferents tipus de fletxes a gran distància, antigament també projectils esfèrics.
Veure De Architectura і Ballesta
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Veure De Architectura і Basílica
Bobbio
Bobbio (Bòbi en dialecte del lloc, Bêubbi en llengua ligur, Bobium en llatí) és una ciutat de 3.724 habitants a la província de Piacenza, situada a la Val Trebbia.
Veure De Architectura і Bobbio
Boccaccio '70
Boccaccio '70 és una pel·lícula italiana dirigida per Vittorio De Sica, Luchino Visconti, Federico Fellini i Mario Monicelli, estrenada l'any 1962.
Veure De Architectura і Boccaccio '70
Canal hidràulic
Canal a la ciutat d'Horten, Noruega. Séquia En enginyeria, un canal hidràulic és una construcció destinada al transport de fluids —generalment utilitzada per dur aigua— i que, a diferència de les canonades, és oberta a l'atmosfera.
Veure De Architectura і Canal hidràulic
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure De Architectura і Capitell
Cargol d'Arquimedes
Cargol d'Arquimedes Animació que mostra el funcionament d'un cargol d'Arquimedes Vier- i Marschlande a Hamburg al museu Rieckhuus El cargol d'Arquimedes o la rosca d'Arquimedes, també anomenat caragol helicoidal o caragol sense fi pel seu circuit en infinit, és una màquina emprada per a l'elevació de líquids o metèries granulades o pulverulentes, com cereals o farina.
Veure De Architectura і Cargol d'Arquimedes
Casa romana
Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).
Veure De Architectura і Casa romana
Catapulta
Una catapulta és un instrument militar utilitzat en l'antiguitat per al llançament a distància de grans objectes; pot llançar tota mena de projectils com pedres o objectes incendiaris, entre altres.
Veure De Architectura і Catapulta
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Veure De Architectura і Cúria romana
Cesare Cesarino
Cesare Cesarino amb nom de naixement Cesare di Lorenzo Cesariano (Treviglio, circa 1460 - Milà, 1526), va ser un arquitecte, pintor i escriptor italià entre el Renaixement i el Manierisme.
Veure De Architectura і Cesare Cesarino
Cinabri
El cinabri és un mineral format per sulfur de mercuri (HgS) que rep el seu nom del grec kinnàbari, vermelló.
Veure De Architectura і Cinabri
Cisterna
L'aljub de sota el pati d'armes del castell de Montsoriu Cisterna medieval al Castell de Llorca (ara un recinte firal) 2.
Veure De Architectura і Cisterna
Claude Perrault
«Façana del palau del Louvre, de la banda que dona al riu, construït durant el regnat de Lluís XIV, sota el disseny de Claude Perrault», del llibre de Jean Mariette, gravat de l'''Architecture françoise ou recueil des maisons royalles, de quelques églises de Paris et de châteaux et maisons de plaisance de France bâties nouvellement'' (1783).
Veure De Architectura і Claude Perrault
Clavegueram
El clavegueram, xarxa de clavegueram, xarxa de sanejament o xarxa de drenatge és el sistema d'estructures i canonades usat per la recollida i transport de les aigües residuals i pluvials d'una població des del lloc en el qual es generen fins al lloc on s'aboquen al medi natural, o bé, es tracten per no contaminar el medi ambient.
Veure De Architectura і Clavegueram
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure De Architectura і Constel·lació
Construcció
València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.
Veure De Architectura і Construcció
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Veure De Architectura і Corinti
Cornisa
Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
Veure De Architectura і Cornisa
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Veure De Architectura і Dòric
Denis Diderot
Denis Diderot (Langres, Haute-Marne, 5 d'octubre de 1713 — París, 31 de juliol de 1784) fou un escriptor i filòsof francès, així com també crític d'art.
Veure De Architectura і Denis Diderot
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure De Architectura і Edat mitjana
Einhard
Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del, biògraf de Carlemany.
Veure De Architectura і Einhard
Erari
Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.
Veure De Architectura і Erari
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure De Architectura і Estel
Estuc
jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.
Veure De Architectura і Estuc
Fase lunar
Animació de les fases de la Lluna tal com es veuria des de l'hemisferi nord. L'oscil·lació aparent de la Lluna és deguda a un fenomen que es coneix com a libració, i el canvi de mida aparent es deu a l'excentricitat de l'òrbita lunar. Fases de la Lluna Posició de la Lluna en cadascuna de les fases La fase lunar és un terme astronòmic que designa l'aparença de la porció de la Lluna il·luminada pel Sol tal com és vista per un observador situat a la Terra.
Veure De Architectura і Fase lunar
Fòrum
Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.
Veure De Architectura і Fòrum
Font termal
Deildartunguhver, Islàndia: el major flux d'aigües termals a l'Europa. Una font termal, deu termal o font calenta és una font que es produeix per l'emergència d'aigües subterrànies geotermals de l'escorça terrestre.
Veure De Architectura і Font termal
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Veure De Architectura і Francesco Petrarca
Ganges
El Ganges (en sànscrit, Ganga; en devanagari: गंगा Gaṅgā, com en la majoria de les llengües índies) és un dels grans rius del subcontinent indi, que flueix en direcció est des del nord de l'Índia creuant la plana del Ganges fins a Bangladesh.
Veure De Architectura і Ganges
Giovanni Giocondo
Fra Giovanni Giocondo (Verona, c. 1433 – 1515) va ser un arquitecte, arqueòleg i estudiós de l'antiguitat clàssica italià.
Veure De Architectura і Giovanni Giocondo
Gnòmon
Petit gnòmon horitzontal Un gnòmon és un estil, tija o columna que, per la posició i llargària de la seva ombra, serveix com a indicador.
Veure De Architectura і Gnòmon
Gnomònica
Gnòmon modern a Recklinghausen Gnomònica és la ciència encarregada d'elaborar teories i reunir coneixements sobre la divisió de l'arc diürn o trajectòria del Sol sobre l'horitzó, mitjançant l'ús de projeccions específiques sobre superfícies.
Veure De Architectura і Gnomònica
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure De Architectura і Hadrià
Hípetre
L'hípetre (plural hípetres; de vegades hipetros) és un edifici o espai arquitectònic que no està cobert per un sostre, especialment en arquitectura antiga.
Veure De Architectura і Hípetre
Home de Vitruvi
LHome de Vitruvi és un famós dibuix acompanyat de notes anatòmiques de Leonardo da Vinci realitzat prop de l'any 1492 en un dels seus diaris.
Veure De Architectura і Home de Vitruvi
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure De Architectura і Imperi Carolingi
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure De Architectura і Imperi Romà d'Occident
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Veure De Architectura і Jònic
Kenneth Frampton
Kenneth Frampton (1930) és un arquitecte i escriptor anglès.
Veure De Architectura і Kenneth Frampton
Leon Battista Alberti
Leon Battista Alberti (18 de febrer de 1404, Gènova, República de Gènova - 25 d'abril de 1472, Roma, Estats Pontificis) fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès.
Veure De Architectura і Leon Battista Alberti
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Veure De Architectura і Leonardo da Vinci
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure De Architectura і Lluna
Luxeuil-les-Bains
Luxeuil-les-Bains és un municipi francès situat al departament de l'Alt Saona i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure De Architectura і Luxeuil-les-Bains
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure De Architectura і Marsella
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Veure De Architectura і Massàlia
Mètopa
Mètopes del Partenó Una mètopa (μετόπη) a l'arquitectura clàssica, és un plafó o peça rectangular o quadrada de pedra, marbre o terracota que ocupa part del fris d'un entaulament dòric, situada entre dos tríglifs.
Veure De Architectura і Mètopa
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Veure De Architectura і Mecànica
Naos
Exemple de naos del temple d'Apol·lo de Figalia El naos és la sala més important dels temples de l'antic Egipte i de la Grècia Antiga.
Veure De Architectura і Naos
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Veure De Architectura і Naturalis Historia
Nord
El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.
Veure De Architectura і Nord
Orient
Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).
Veure De Architectura і Orient
Palestra
La palestra (del grec παλαίστρα) era l'escola de lluita a l'antiga Grècia.
Veure De Architectura і Palestra
Perípter
Perípter (del grec περίπτερος) és l'edifici que està envoltat de columnes alineades en cadascun dels seus costats, conformant un peristil exterior.
Veure De Architectura і Perípter
Peristil
Casa dels Vetis de Pompeia, amb el ''peristylium'' o jardí central porticat El peristil (del llatí peristylum) és, en l'arquitectura clàssica, un tipus de columnata formada per una sèrie continuada de fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici que marcava la separació del pòrtic, construcció en què els pilars no rodejaven l'espai sinó que estaven disposats en una o més línies paral·leles.
Veure De Architectura і Peristil
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure De Architectura і Planeta
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure De Architectura і Plini el Vell
Poggio Bracciolini
Giovanni Francesco Poggio Bracciolini conegut usualment com a Poggio Bracciolini (Terranuova, província d'Arezzo, Itàlia, 11 de febrer de 1380 - Florència, Itàlia, 30 d'octubre de 1459) fou un humanista italià.
Veure De Architectura і Poggio Bracciolini
Pronaos
Plantes de temples grecs El pronaos (del grec antic πρόναος, literalment 'l'espai situat davant del temple') designa el vestíbul o l'entrada d'un temple grec o romà.
Veure De Architectura і Pronaos
Pseudoperípter
La Maison Carrée a Nimes, un temple romà hexàstil pseudoperípter. En arquitectura, un edifici pseudoperípter té columnes al pòrtic davanter, però les columnes dels costats estan encastades en els murs de l'edifici.
Veure De Architectura і Pseudoperípter
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Veure De Architectura і Quios
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure De Architectura і Renaixement
Rodes (ciutat)
Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.
Veure De Architectura і Rodes (ciutat)
Sext Juli Frontí
va ser un polític, militar i escriptor romà.
Veure De Architectura і Sext Juli Frontí
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Veure De Architectura і Simetria
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure De Architectura і Sol
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Veure De Architectura і Susa (Iran)
Tablinum
domus romana, amb el '''''tablinum''''' al número 5 En l'arquitectura romana, el tablinum (o tabulinum, de tabula, 'taula') era una cambra situada generalment en un dels costats de l'atri, a l'altra banda de l'entrada; per la part de darrere s'obria al peristil, mitjançant un gran finestral o una antecambra o una cortina; estava separat de l'atri amb una cortina o un reixat de fusta.
Veure De Architectura і Tablinum
Teatre romà
Pompeu Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals.
Veure De Architectura і Teatre romà
Temple grec
Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.
Veure De Architectura і Temple grec
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Veure De Architectura і Termes romanes
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure De Architectura і Terra
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure De Architectura і Trajà
Tríglif
El tríglif (τρίγλυφος) és un element arquitectònic del fris a l'ordre dòric, de forma quadrada i situat en l'extrem d'una biga; deu la seva denominació a les tres estries (glifs) que ho recorren en vertical.
Veure De Architectura і Tríglif
Triclini
'''Triclini''' romà en un dibuix del segle XIX Recreació d'un triclini El triclini (del llatí triclinium, provinent del grec τρικλίνιον, triklínion, de τρι-, tri-, 'tres', i κλίνη, kline, mena de llit, butaca llarga, sofà o, més aviat, chaise longue) era l'estança d'una casa romana amb la funció de menjador.
Veure De Architectura і Triclini
Utillatge teatral
Magatzem d'utillatge L'utillatge teatral, o en les arts escèniques simplement utillatge (en italià, attrezzo), és el conjunt d'objectes de l'escenografia d'un espectacle que omplen l'espai escènic i que defineixen amb més o menys precisió un microespai dins de l'escena.
Veure De Architectura і Utillatge teatral
Vestíbul
'''Vestíbul''' de l'Estació de França (Barcelona) Un vestíbul (vestibulum en llatí) o atri és un espai o conjunt de cambres gran i extens en un teatre, òpera, sala de concerts, fira de mostres, cinema, etc.
Veure De Architectura і Vestíbul
Vincenzo Scamozzi
Vincenzo Scamozzi (Vicenza, 2 de setembre de 1548 - †7 d'agost de 1616) va ser un arquitecte renaixentista de finals del i principis del XVII.
Veure De Architectura і Vincenzo Scamozzi
Vitruvi
Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.
Veure De Architectura і Vitruvi
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Veure De Architectura і Zodíac
També conegut com De Architectura Libri X, Els Deu Llibres d'Arquitectura.