Accés més ràpid que el navegador!
64 les relacions: Agricultura, Ala (arquitectura), Antiga Roma, Arquitectura romana antiga, Atri (pati), August, Celler (vi), Chaise longue, Ciceró, Ciment, Ciutat, Client (Roma), Coblença (Alemanya), Cofre, Compluvium, Criptopòrtic, Cubiculum, Eixidiu, Estuc, Etruscs, Fauces (arquitectura), Fòrum Romà, Gàl·lia, Imperi Romà, Impluvium, Insula, Juli Cèsar, Laci (antic), Lar, Larari, Llar, Llatí, Maçoneria, Marc Terenci Varró, Mataró, Menandre, Naos, Numa Pompili, Palatí, Panteó de Roma, Paries, Patrici (classe romana), Penats, Peristil, Pintura al fresc, Plebs, Pompeia, Presbiteri, Ròmul i Rem, República Romana, ..., Tablinum, Taverna romana, Temple de Vesta, Termes romanes, Titus Livi, Tolosa de Llenguadoc, Tova, Transsepte, Travertí, Vestíbul, Vil·la romana, Vil·la romana de Torre Llauder, Villicus, Vitruvi. Ampliar l'índex (14 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Casa romana і Agricultura · Veure més »
Ala (arquitectura)
La casa de la reina britànica a Greenwich vista des del peu del Observatori Reial de Greenwich, que mostra la casa original de 1635 i les ales addicionals enllaçades per columnetes, construïdes el 1807. A banda i banda del cos principal (església) del Monestir d'Alcobaça, a Portugal, es desenvolupen les seves ales nord i sud. Una ala és en arquitectura cadascuna de les parts subordinades a l'estructura principal i central d'un edifici.
Nou!!: Casa romana і Ala (arquitectura) · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Casa romana і Antiga Roma · Veure més »
Arquitectura romana antiga
Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.
Nou!!: Casa romana і Arquitectura romana antiga · Veure més »
Atri (pati)
Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).
Nou!!: Casa romana і Atri (pati) · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Casa romana і August · Veure més »
Celler (vi)
Celler del Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i La Geltrú Un celler és un local on és elaborat i sotmès a envelliment o a maduració el vi.
Nou!!: Casa romana і Celler (vi) · Veure més »
Chaise longue
XVIII XIX Una chaise longue, nom derivat del francès, significa literalment cadira llarga, encara que sigui una mena de cadiral, conegut per la traducció anglesa lounge chair, és un tipus de sofà amb forma de cadira que posseeix una prolongació prou llarga com per estirar les cames en una posició reclinada.
Nou!!: Casa romana і Chaise longue · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Casa romana і Ciceró · Veure més »
Ciment
El ciment (del llatí caementum) és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica (conglomerant hidràulic vol dir que endureix dins l'aigua).
Nou!!: Casa romana і Ciment · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Casa romana і Ciutat · Veure més »
Client (Roma)
Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.
Nou!!: Casa romana і Client (Roma) · Veure més »
Coblença (Alemanya)
Coblença (en alemany, Koblenz) és una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Renània-Palatinat.
Nou!!: Casa romana і Coblença (Alemanya) · Veure més »
Cofre
Arqueta medieval (s. XIII) Un cofre, també anomenat arca o bagul (i baül), és una caixa, normalment amb planta rectangular, de metall, de fusta, o altres materials, pintada o folrada en el seu interior i tancada amb pany, per a guardar-hi roba o altres objectes.
Nou!!: Casa romana і Cofre · Veure més »
Compluvium
Compluvium d'una casa de Pompeia El Compluvium era una obertura realitzada en el sostre del vestíbul dels domus dels grecs, dels etruscs i dels romans, per recollir l'aigua de la pluja i conduir-la fins a limpluvium.
Nou!!: Casa romana і Compluvium · Veure més »
Criptopòrtic
El '''criptopòrtic''' de Neró, al Palatí Un criptopòrtic (del llatí cryptoporticus, de crypta i porticus) és el passadís cobert de l'arquitectura de l'antiga Roma, molt sovint recobert amb volta i il·luminat per obertures al sostre.
Nou!!: Casa romana і Criptopòrtic · Veure més »
Cubiculum
Cubiculum de Tellus, hipogeu de la Via Dino Compagni, a Roma El cubiculum és un terme que prové de la mateixa paraula llatina i que deriva del verb cubare, "jeure, estar distès".
Nou!!: Casa romana і Cubiculum · Veure més »
Eixidiu
Vòrtex de desguàs d'una piscina vista des de dalt a la piscina de Grange Park Vista submarina d'un eixidiu, mostrant el fenomen de formació del vòrtex tubs provinents de desguassos Un eixidiu o desguàs (de fontaneria), és el conducte primari per a l'aigua no desitjada o els residus líquids que es conduiran, ja sigui cap a una zona on seran reutilitzats (p.e. recollits a un dipòsit) o be cap a les clavegueres i conductes d'aigües pluvials on els residus es descarreguen per a ser alliberats o processats.
Nou!!: Casa romana і Eixidiu · Veure més »
Estuc
jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.
Nou!!: Casa romana і Estuc · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: Casa romana і Etruscs · Veure més »
Fauces (arquitectura)
Fauces a la Casa del Faune a Pompeia Fauces és un terme arquitectònic definit per Vitruvi per a descriure uns passadissos estrets situats als costats del tablinum, a través dels quals es podia accedir de l'atri (arquitectura) al peristil a la part posterior (Vitr. Arc. 6.3.6).
Nou!!: Casa romana і Fauces (arquitectura) · Veure més »
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Nou!!: Casa romana і Fòrum Romà · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Casa romana і Gàl·lia · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Casa romana і Imperi Romà · Veure més »
Impluvium
Impluvium amb estàtua de faune ballant LImpluvium és una mena d'estany rectangular amb fons pla, dissenyat per recollir l'aigua de la pluja, que es trobava en el vestíbul de les antigues cases (domus) dels grecs, etruscs i romans.
Nou!!: Casa romana і Impluvium · Veure més »
Insula
Ruïnes d'una '''''insula''''' a Òstia Una insula (mot llatí que significa 'illa', en plural insulae; es pronuncia esdrúixol, amb l'accent sobre la i) era, al final del període republicà i durant el període imperial romà, un bloc d'habitatges, normalment en règim de lloguer, de diversos pisos.
Nou!!: Casa romana і Insula · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Casa romana і Juli Cèsar · Veure més »
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Nou!!: Casa romana і Laci (antic) · Veure més »
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Nou!!: Casa romana і Lar · Veure més »
Larari
Larari de la Casa dels Vetti, a Pompeia Estatuetes de déus Lars - Museu Arqueològic Nacional de Nàpols El larari (en llatí: lararium) era un petit altar a l'interior de les cases romanes que estava dedicat al culte domèstic dels Lars, déus de la llar.
Nou!!: Casa romana і Larari · Veure més »
Llar
Casa a Índia. S'anomena llar la casa pròpia, en el sentit de clos d'intimitat afectiva.
Nou!!: Casa romana і Llar · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Casa romana і Llatí · Veure més »
Maçoneria
Detall de pedres rejuntades d'un mur de maçoneria a Toucy, França La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra de construcció realitzada amb pedra, maons o altres elements de la construcció que es disposen en sec o es lliguen entre ells amb materials de cohesió com l'argamassa o el morter.
Nou!!: Casa romana і Maçoneria · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Casa romana і Marc Terenci Varró · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Casa romana і Mataró · Veure més »
Menandre
Menandre (Μένανδρος, Menander; Atenes, ca. 342/341 aC — Atenes, ca. 292/290 aC) fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.
Nou!!: Casa romana і Menandre · Veure més »
Naos
Exemple de naos del temple d'Apol·lo de Figalia El naos és la sala més important dels temples de l'antic Egipte i de la Grècia Antiga.
Nou!!: Casa romana і Naos · Veure més »
Numa Pompili
Numa Pompili (715 aC-672 aC) va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul, segons la informació aportada per Plutarc i Titus Livi.
Nou!!: Casa romana і Numa Pompili · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Casa romana і Palatí · Veure més »
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Nou!!: Casa romana і Panteó de Roma · Veure més »
Paries
Paries (en grec antic τοῖχος) era el nom llatí de les parets de les cases a l'antiga Roma (del que deriva parets) en contraposició dels murus (τεῖχος), la muralla d'una ciutat, i de maceries (τείχιον), la paret que tancava un petit recinte, com ara un pati o un jardí.
Nou!!: Casa romana і Paries · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Casa romana і Patrici (classe romana) · Veure més »
Penats
Altar de '''Penats''' a les ruïnes d'Herculà En la mitologia de l'antiga Roma, els Penats (en llatí Di Penates) eren les divinitats o genis protectors de la família i de l'estat.
Nou!!: Casa romana і Penats · Veure més »
Peristil
Casa dels Vetis de Pompeia, amb el ''peristylium'' o jardí central porticat El peristil (del llatí peristylum) és, en l'arquitectura clàssica, un tipus de columnata formada per una sèrie continuada de fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici que marcava la separació del pòrtic, construcció en què els pilars no rodejaven l'espai sinó que estaven disposats en una o més línies paral·leles.
Nou!!: Casa romana і Peristil · Veure més »
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Nou!!: Casa romana і Pintura al fresc · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Casa romana і Plebs · Veure més »
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Nou!!: Casa romana і Pompeia · Veure més »
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Nou!!: Casa romana і Presbiteri · Veure més »
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Nou!!: Casa romana і Ròmul i Rem · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Casa romana і República Romana · Veure més »
Tablinum
domus romana, amb el '''''tablinum''''' al número 5 En l'arquitectura romana, el tablinum (o tabulinum, de tabula, 'taula') era una cambra situada generalment en un dels costats de l'atri, a l'altra banda de l'entrada; per la part de darrere s'obria al peristil, mitjançant un gran finestral o una antecambra o una cortina; estava separat de l'atri amb una cortina o un reixat de fusta.
Nou!!: Casa romana і Tablinum · Veure més »
Taverna romana
Reconstrucció d'una '''taverna romana''' al parc arqueològic d'Archeon, a Alphen aan den Rijn (Països Baixos) Una taverna (en llatí taberna, en plural tabernae), a l'antiga Roma, era una parada en una calçada on descansar o passar la nit, per a viatgers una mica més benestants que requerien més refinament que el que es donava a les cauponae.
Nou!!: Casa romana і Taverna romana · Veure més »
Temple de Vesta
El Temple de Vesta (en italià: Tempio di Vesta) és un dels temples més antics de Roma i està situat al sud de la Via Sacra, davant de la Règia, i que perttany al Fòrum Romà, És un petit edifici de tipus tolos.
Nou!!: Casa romana і Temple de Vesta · Veure més »
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Nou!!: Casa romana і Termes romanes · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Casa romana і Titus Livi · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Casa romana і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tova
Palència). Mur de tova sobre una base de pedra d'una casa de la província de Burgos. La tova (també anomenada atova o atovó) és una peça per a la construcció feta amb una massa de fang (argila i sorra) barrejada de vegades amb palla, modelada en forma de maó i assecada al sol; amb les toves es construeixen parets i murs d'edificacions variades.
Nou!!: Casa romana і Tova · Veure més »
Transsepte
Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.
Nou!!: Casa romana і Transsepte · Veure més »
Travertí
Terrasses de travertí al Parc Nacional de Yellowstone (Estats Units). El travertí és una roca sedimentària calcària de tipus químic, formada per calcita, aragonita i limonita, molt utilitzada en la construcció, especialment a l'antiga Roma, des del I mil·lenni aC.
Nou!!: Casa romana і Travertí · Veure més »
Vestíbul
'''Vestíbul''' de l'Estació de França (Barcelona) Un vestíbul (vestibulum en llatí) o atri és un espai o conjunt de cambres gran i extens en un teatre, òpera, sala de concerts, fira de mostres, cinema, etc.
Nou!!: Casa romana і Vestíbul · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Casa romana і Vil·la romana · Veure més »
Vil·la romana de Torre Llauder
La vil·la romana de Torre Llauder és el jaciment arqueològic d'una vil·la romana que es troba al terme municipal de Mataró, al Maresme.
Nou!!: Casa romana і Vil·la romana de Torre Llauder · Veure més »
Villicus
Villicus era un esclau de l'antiga Roma encarregat de la direcció d'una granja o finca rústica i de tots els afers en relació amb ella, excepte els ramats que estaven sota direcció del magister pecoris.
Nou!!: Casa romana і Villicus · Veure més »
Vitruvi
Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.
Nou!!: Casa romana і Vitruvi · Veure més »
