Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Andrea Palladio, Arquitecte, Àustria, Bèrgam, Daniele Barbaro, Europa, Jacopo Sansovino, Màntua, Panteó de Roma, Pàdua, Plaça de Sant Marc, Renaixement, República de Venècia, Roma, Sagristia, Salzburg, Sebastiano Serlio, Teatre, Venècia, Vicenza, Villa Capra, Vitruvi, 1548, 1568, 1569, 1572, 1574, 1575, 1576, 1578, 1579, 1580, 1581, 1582, 1584, 1585, 1586, 1587, 1588, 1590, 1591, 1592, 1593, 1594, 1595, 1596, 1597, 1598, 1599, 1600, ..., 1601, 1604, 1605, 1606, 1607, 1609, 1611, 1612, 1614, 1615, 1616, 1628, 1636, 1659, 1660, 1663, 1892, 2 de setembre, 7 d'agost. Ampliar l'índex (19 més) »
Andrea Palladio
Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Andrea Palladio · Veure més »
Arquitecte
Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Arquitecte · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Àustria · Veure més »
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Bèrgam · Veure més »
Daniele Barbaro
Daniele Matteo Alvise Barbaro més conegut com a Daniele Barbaro (Venècia, 8 de febrer de 1514 - Udino, 13 d'abril de 1570) va ser un cardenal, patriarca catòlic i humanista italià estudiós de la filosofia, la matemàtica i l'òptica.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Daniele Barbaro · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Europa · Veure més »
Jacopo Sansovino
Jacopo d'Antonio Sansovino (Florència, 2 de juliol de 1486 - Venècia, 27 de novembre de 1570) va ser un pintor, arquitecte i escultor italià del Renaixement, conegut pels edificis que construí al voltant de la Plaça de Sant Marc de Venècia.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Jacopo Sansovino · Veure més »
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Màntua · Veure més »
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Panteó de Roma · Veure més »
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Pàdua · Veure més »
Plaça de Sant Marc
Panoràmica de la Plaça de Sant Marc. La '''plaça de Sant Marc''' de Venècia La ''Piazzetta'' de Sant Marc La plaça de Sant Marc (en italià Piazza San Marco) és l'«única» plaça de Venècia, i la seva principal destinació turística, abundant en fotògrafs, turistes i coloms.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Plaça de Sant Marc · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Renaixement · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і República de Venècia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Roma · Veure més »
Sagristia
Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Sagristia · Veure més »
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Salzburg · Veure més »
Sebastiano Serlio
Sebastiano Serlio (Bolonya, 1475 - Fontainebleau, c. 1554) va ser un arquitecte manierista i tracadista italià que va formar part de l'equip italià que va construir el palau de Fontainebleau.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Sebastiano Serlio · Veure més »
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Teatre · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Venècia · Veure més »
Vicenza
Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Vicenza · Veure més »
Villa Capra
La Villa Capra, popularment coneguda com La Rotonda, és el nom d'una vil·la situada prop de Vicenza al Vèneto.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Villa Capra · Veure més »
Vitruvi
Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і Vitruvi · Veure més »
1548
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1548 · Veure més »
1568
;Països Catalans.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1568 · Veure més »
1569
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1569 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1572 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1574 · Veure més »
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1575 · Veure més »
1576
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1576 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1578 · Veure més »
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1579 · Veure més »
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1580 · Veure més »
1581
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1581 · Veure més »
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1582 · Veure més »
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1584 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1585 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1586 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1587 · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1588 · Veure més »
1590
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1590 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1591 · Veure més »
1592
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1592 · Veure més »
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1593 · Veure més »
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1594 · Veure més »
1595
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1595 · Veure més »
1596
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1596 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1597 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1598 · Veure més »
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1599 · Veure més »
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1600 · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1601 · Veure més »
1604
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1604 · Veure més »
1605
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1605 · Veure més »
1606
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1606 · Veure més »
1607
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1607 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1609 · Veure més »
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1611 · Veure més »
1612
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1612 · Veure més »
1614
;Països catalans.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1614 · Veure més »
1615
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1615 · Veure més »
1616
Nicolau Copèrnic.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1616 · Veure més »
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1628 · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1636 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1659 · Veure més »
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1660 · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1663 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 1892 · Veure més »
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 2 de setembre · Veure més »
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Vincenzo Scamozzi і 7 d'agost · Veure més »
