Accés més ràpid que el navegador!
113 les relacions: Aldebaran, Antares (estrella), Arcturus, Asterisme, Asteroide, Asteroide troià, Àrab sirià, Betelgeuse, Binària eclipsant, Blàzar, Buit (astronomia), Cúmul de galàxies, Cúmul estel·lar, Cúmul globular, Cúmul obert, Cefeida, Ceres (planeta nan), Ciència, Cinturó d'asteroides, Cinturó de Kuiper, Cometa, Constel·lació, Contaminació interplanetària, Disc dispers, Disc protoplanetari, Disnòmia (satèl·lit), Eris (planeta nan), Espai exterior, Estel, Estel de quarks, Estel exòtic, Estrella binària, Estrella compacta, Estrella de neutrons, Estrella variable, Estrella variable cataclísmica, Estrella variable irregular, Filament galàctic, Forat negre, Forat negre supermassiu, Galàxia, Galàxia activa, Galàxia d'esclat d'estrelles, Galàxia de Seyfert, Gegant blau, Gegant roig, Grans estructures galàctiques, Júpiter (planeta), Lluna, MACHO, ..., Magnetar, Mart (planeta), Matèria fosca, Mercuri (planeta), Meteoroide, Nan blau (etapa de nan roig), Nana blanca, Nana groga, Nana marró, Nana negra, Nana roja, Núvol d'Oort, Núvol molecular, Nebulosa, Nebulosa d'emissió, Nebulosa de reflexió, Nebulosa fosca, Nebulosa planetària, Neith (satèl·lit), Neptú (planeta), Nova, Objecte astronòmic, Objecte clàssic del cinturó de Kuiper, Objecte transneptunià, Partícula massiva d'interacció feble, Pòl·lux (estrella), Púlsar, Planeta, Planeta extrasolar, Planeta nan, Pluja de meteors, Plutí, Plutó (planeta nan), Quàsar, Radiació còsmica de fons, Radiogalàxia, Regió H I, Regió H II, Rigel, Romanent de supernova, Satèl·lits d'Urà, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Mart, Satèl·lits de Neptú, Satèl·lits de Plutó, Satèl·lits de Saturn, Saturn (planeta), Sirius, Sistema d'estrelles, Sistema planetari, Sistema solar, Sol, Supergegant roig, Supernova, Temis, Terra, Tipus espectral, Univers, Urà (planeta), Variable Mira, Variable semiregular, Venus (planeta), (90377) Sedna. Ampliar l'índex (63 més) »
Aldebaran
Comparació de les mides d'Aldebaran i el Sol Aldebaran (Alfa del Taure / α Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o l'Ull de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació del Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn.
Nou!!: Objecte astronòmic і Aldebaran · Veure més »
Antares (estrella)
Antares (α Scorpii) és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica.
Nou!!: Objecte astronòmic і Antares (estrella) · Veure més »
Arcturus
Arcturus (Alfa del Bover / α Boötis) és el quart estel més brillant del cel nocturn, amb una magnitud visual de -0,04, després de Sírius (α Canis Majoris), Canopus (α Carinae) i Alpha Centauri (α Centauri).
Nou!!: Objecte astronòmic і Arcturus · Veure més »
Asterisme
Un asterisme és un conjunt d'estels brillants d'una constel·lació o de constel·lacions properes que es reconeix independent de la constel·lació o constel·lacions de les quals formen part.
Nou!!: Objecte astronòmic і Asterisme · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: Objecte astronòmic і Asteroide · Veure més »
Asteroide troià
Mart i Júpiter Els asteroides troians són un sub-grup dels objectes troians.
Nou!!: Objecte astronòmic і Asteroide troià · Veure més »
Àrab sirià
El sirià o siri és un dels dialectes orientals de la llengua àrab, i és parlat principalment a Síria.
Nou!!: Objecte astronòmic і Àrab sirià · Veure més »
Betelgeuse
Betelgeuse Betelgeuse (Alfa d'Orió / α Orionis) és una gran estel roig a la constel·lació d'Orió, la segona més brillant.
Nou!!: Objecte astronòmic і Betelgeuse · Veure més »
Binària eclipsant
Les estrelles binàries eclipsants són aquelles en què les seves òrbites estan alineades amb la nostra de tal manera que, periòdicament, l'una passa per davant de l'altra.
Nou!!: Objecte astronòmic і Binària eclipsant · Veure més »
Blàzar
jet amb la Terra és zero, el quàsar o nucli galàctic actiu és denominat ''blàzar '' Un blàzar és una font d'energia molt compacta i altament variable, associada a un forat negre situat al centre d'una galàxia.
Nou!!: Objecte astronòmic і Blàzar · Veure més »
Buit (astronomia)
L'univers a 1.000 milions d'anys llum (307 Mpc) al voltant de la Terra, mostrant el supercúmul local i els buits filament de galàxies més proper Distribució de la matèria en una secció cúbica de l'univers. Les estructures de fibra blava representen la matèria (principalment matèria fosca) i les regions buides entremig representen els buits còsmics. En astronomia, els buits són els espais entre filaments, l'estructura de major escala a l'univers (tan sols per darrere dels LQG), que conté molt poques o cap galàxia.
Nou!!: Objecte astronòmic і Buit (astronomia) · Veure més »
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Nou!!: Objecte astronòmic і Cúmul de galàxies · Veure més »
Cúmul estel·lar
miniatura Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre si per la gravetat.
Nou!!: Objecte astronòmic і Cúmul estel·lar · Veure més »
Cúmul globular
cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.
Nou!!: Objecte astronòmic і Cúmul globular · Veure més »
Cúmul obert
M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.
Nou!!: Objecte astronòmic і Cúmul obert · Veure més »
Cefeida
Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.
Nou!!: Objecte astronòmic і Cefeida · Veure més »
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Nou!!: Objecte astronòmic і Ceres (planeta nan) · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Objecte astronòmic і Ciència · Veure més »
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Nou!!: Objecte astronòmic і Cinturó d'asteroides · Veure més »
Cinturó de Kuiper
El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.
Nou!!: Objecte astronòmic і Cinturó de Kuiper · Veure més »
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Nou!!: Objecte astronòmic і Cometa · Veure més »
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Nou!!: Objecte astronòmic і Constel·lació · Veure més »
Contaminació interplanetària
La contaminació interplanetària és la possible forma de contaminació biològica d'un cos planetari per una sonda o nau espacial, ja sigui de manera intencionada o no.
Nou!!: Objecte astronòmic і Contaminació interplanetària · Veure més »
Disc dispers
El disc dispers és una regió del sistema solar que s'estén des del cinturó de Kuiper (a 30 ua del Sol) fins a una distància desconeguda que podria ser d'uns quants centenars de UA i també a altes inclinacions per sobre i per sota de l'eclíptica.
Nou!!: Objecte astronòmic і Disc dispers · Veure més »
Disc protoplanetari
Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.
Nou!!: Objecte astronòmic і Disc protoplanetari · Veure més »
Disnòmia (satèl·lit)
Disnòmia, també conegut com a Eris I (designació provisional S/2005 (2003 UB313) 1), és l'única lluna coneguda d'Eris (el segon planeta nan més gros conegut en el sistema solar).
Nou!!: Objecte astronòmic і Disnòmia (satèl·lit) · Veure més »
Eris (planeta nan)
Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.
Nou!!: Objecte astronòmic і Eris (planeta nan) · Veure més »
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Nou!!: Objecte astronòmic і Espai exterior · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Objecte astronòmic і Estel · Veure més »
Estel de quarks
Imatge de raigs X de ''3C58'', on es podria localitzar un estel d'aquest tipus Un estel de quarks o estrella de quarks, també conegut com a estel estrany, és un tipus hipotètic d'estel exòtic compost per matèria de quark o matèria estranya.
Nou!!: Objecte astronòmic і Estel de quarks · Veure més »
Estel exòtic
Un estel exòtic o estrella exòtica és un estel compacte compost per alguna cosa diferent a electrons, protons i neutrons, on el col·lapse gravitatori està compensat per la pressió de degeneració.
Nou!!: Objecte astronòmic і Estel exòtic · Veure més »
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Nou!!: Objecte astronòmic і Estrella binària · Veure més »
Estrella compacta
En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.
Nou!!: Objecte astronòmic і Estrella compacta · Veure més »
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Nou!!: Objecte astronòmic і Estrella de neutrons · Veure més »
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Nou!!: Objecte astronòmic і Estrella variable · Veure més »
Estrella variable cataclísmica
Esquema d'un estel variable cataclísmic Una estrella variable cataclísmica o estel variable cataclísmic és un estel que experimenta increments sobtats de lluentor i després torna a un estat inactiu.
Nou!!: Objecte astronòmic і Estrella variable cataclísmica · Veure més »
Estrella variable irregular
Una estrella variable irregular és un tipus d'estrella variable en la qual les variacions de claror no mostren una periodicitat regular.
Nou!!: Objecte astronòmic і Estrella variable irregular · Veure més »
Filament galàctic
En cosmologia física els filaments, també anomenats complexos de supercúmuls o grans barreres són estructures llargues i primes com a fils de les galàxies, molt més que les seves seccions transversals.
Nou!!: Objecte astronòmic і Filament galàctic · Veure més »
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Nou!!: Objecte astronòmic і Forat negre · Veure més »
Forat negre supermassiu
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.
Nou!!: Objecte astronòmic і Forat negre supermassiu · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Objecte astronòmic і Galàxia · Veure més »
Galàxia activa
Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).
Nou!!: Objecte astronòmic і Galàxia activa · Veure més »
Galàxia d'esclat d'estrelles
Galàxies de les Antenes''' són un bon exemple d'una galàxia Starburst provinent de la col·lisió d'NGC 4038/NGC 4039. Credit: NASA/ESA Una galàxia Starburst o galàxia esclat d'estrelles és una galàxia amb una taxa excepcionalment alta de formació estel·lar, comparada a la taxa de formació estel·lar comú en la majoria de les galàxies.
Nou!!: Objecte astronòmic і Galàxia d'esclat d'estrelles · Veure més »
Galàxia de Seyfert
WFPC2, telescopi espacial Hubble, NASA Les galàxies de Seyfert són un tipus de galàxies amb un nucli que produeix emissió de línia espectral provinent de gas altament ionitzat; deuen el seu nom a l'astrònom Carl Keenan Seyfert, que va ser el primer a identificar-les el 1943.
Nou!!: Objecte astronòmic і Galàxia de Seyfert · Veure més »
Gegant blau
Comparació de Bellatrix (un gegant blau, dalt a l'esquerra), Algol (β Per) (gegant carabassa), el Sol (al centre) i altres objectes. En astronomia, es denomina gegant blau un estel de tipus espectral O o B i de classe de lluminositat III (gegants).
Nou!!: Objecte astronòmic і Gegant blau · Veure més »
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Nou!!: Objecte astronòmic і Gegant roig · Veure més »
Grans estructures galàctiques
Supercúmul Coma Un supercúmul és un gran grup de cúmuls o grups galàctics més petits.
Nou!!: Objecte astronòmic і Grans estructures galàctiques · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Objecte astronòmic і Júpiter (planeta) · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Objecte astronòmic і Lluna · Veure més »
MACHO
Els MACHO (de l'anglès Massive Astrophysical Compact Halo Object, objecte astrofisic compacte massiu de l'halo), és la denominació que reben tots els cossos amb aquestes característiques que formen part de la massa de l'halo galàctic, i que contribueixen de forma important a la massa total d'aquest.
Nou!!: Objecte astronòmic і MACHO · Veure més »
Magnetar
Un magnetar o magnetoestrella és una estrella de neutrons alimentada amb un camp magnètic extremadament fort.
Nou!!: Objecte astronòmic і Magnetar · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Objecte astronòmic і Mart (planeta) · Veure més »
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Nou!!: Objecte astronòmic і Matèria fosca · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Objecte astronòmic і Mercuri (planeta) · Veure més »
Meteoroide
meteor i meteorit. Il·lustració animada de les diferents fases en què un meteoroide entra a l'atmosfera i és visible com un meteor i afecta la superfície de la Terra en forma de meteorit Un meteoroide (del llatí meteōrus, i aquest del grec, 'elevat en l'aire') és un fragment de roca relativament petit, entre 100 µm i 10 m, segons la Royal Astronomical Society (altres fonts estableixen límits diferents), que es troba en l'espai.
Nou!!: Objecte astronòmic і Meteoroide · Veure més »
Nan blau (etapa de nan roig)
Un estel nan blau o estrella nana blava és una hipotètica Classe d'estel que es forma quan un estel nan roig exhaureix la major part del seu hidrogen.
Nou!!: Objecte astronòmic і Nan blau (etapa de nan roig) · Veure més »
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Nou!!: Objecte astronòmic і Nana blanca · Veure més »
Nana groga
El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.
Nou!!: Objecte astronòmic і Nana groga · Veure més »
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Nou!!: Objecte astronòmic і Nana marró · Veure més »
Nana negra
Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum.
Nou!!: Objecte astronòmic і Nana negra · Veure més »
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme al què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.
Nou!!: Objecte astronòmic і Nana roja · Veure més »
Núvol d'Oort
Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.
Nou!!: Objecte astronòmic і Núvol d'Oort · Veure més »
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).
Nou!!: Objecte astronòmic і Núvol molecular · Veure més »
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Nou!!: Objecte astronòmic і Nebulosa · Veure més »
Nebulosa d'emissió
Detall de la nebulosa Con d'una imatge presa pel telescopi espacial Hubble Una nebulosa d'emissió és un núvol de gas ionitzat, és a dir, plasma, que emet llum de diferents colors.
Nou!!: Objecte astronòmic і Nebulosa d'emissió · Veure més »
Nebulosa de reflexió
M45) En astronomia, les nebuloses de reflexió són núvols de pols que simplement reflecteixen la llum d'una o diverses estrelles veïnes.
Nou!!: Objecte astronòmic і Nebulosa de reflexió · Veure més »
Nebulosa fosca
constel·lació d'Orió Una nebulosa fosca o nebulosa d'absorció és un tipus de núvol interestel·lar fosc que bloqueja la llum procedent dels estels, de les nebuloses d'emissió o de reflexió que hi hagi darrere seu.
Nou!!: Objecte astronòmic і Nebulosa fosca · Veure més »
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Nou!!: Objecte astronòmic і Nebulosa planetària · Veure més »
Neith (satèl·lit)
Neith és el nom donat a un objecte celeste observat per primera vegada per Giovanni Cassini el 1672, i que durant uns anys es va creure que era un satèl·lit natural de Venus.
Nou!!: Objecte astronòmic і Neith (satèl·lit) · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Objecte astronòmic і Neptú (planeta) · Veure més »
Nova
Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.
Nou!!: Objecte astronòmic і Nova · Veure més »
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Nou!!: Objecte astronòmic і Objecte astronòmic · Veure més »
Objecte clàssic del cinturó de Kuiper
Un objecte clàssic del cinturó de Kuiper és un objecte del cinturó de Kuiper que orbita a més de 41 ua del Sol i no presenta ressonàncies orbitals amb els planetes exteriors del sistema solar.
Nou!!: Objecte astronòmic і Objecte clàssic del cinturó de Kuiper · Veure més »
Objecte transneptunià
Un objecte transneptunià és qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 ua).
Nou!!: Objecte astronòmic і Objecte transneptunià · Veure més »
Partícula massiva d'interacció feble
En astrofísica les, WIMP o Weakly Interacting Massive Particles (partícules massives d'interacció dèbil) serien unes partícules teòriques que interaccionarien molt dèbilment amb la matèria ordinària (nucleons, electrons) i que formarien part de l'anomenada matèria fosca.
Nou!!: Objecte astronòmic і Partícula massiva d'interacció feble · Veure més »
Pòl·lux (estrella)
Pòl·lux (Beta dels Bessons / β Geminorum) és l'estel més brillant de la constel·lació dels Bessons i un dels més brillants del cel.
Nou!!: Objecte astronòmic і Pòl·lux (estrella) · Veure més »
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar (nom creat a partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics.
Nou!!: Objecte astronòmic і Púlsar · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Objecte astronòmic і Planeta · Veure més »
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Nou!!: Objecte astronòmic і Planeta extrasolar · Veure més »
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Nou!!: Objecte astronòmic і Planeta nan · Veure més »
Pluja de meteors
Els Leònids vistos des de l'espai. Una pluja de meteors, eixam de meteors, estel fugaç o pluja d'estels és un fenomen astronòmic que consisteix en l'observació d'un gran nombre de meteors.
Nou!!: Objecte astronòmic і Pluja de meteors · Veure més »
Plutí
Els plutins o plutinos són objectes del cinturó de Kuiper que presenten ressonància orbital 3:2 amb Neptú.
Nou!!: Objecte astronòmic і Plutí · Veure més »
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Nou!!: Objecte astronòmic і Plutó (planeta nan) · Veure més »
Quàsar
Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.
Nou!!: Objecte astronòmic і Quàsar · Veure més »
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Nou!!: Objecte astronòmic і Radiació còsmica de fons · Veure més »
Radiogalàxia
Doll de 5000 anys llum de longitud, sent expulsat de la radiogalàxia M87 (bola groga a dalt a l'esquerra). Els electrons són expulsats a una velocitat propera a la de la llum. Una radiogalàxia és un objecte que emet de forma important ones radioelèctriques.
Nou!!: Objecte astronòmic і Radiogalàxia · Veure més »
Regió H I
Una regió H I és un núvol format per hidrogen atòmic fred, poc dens i molt feblement ionitzat, al voltant de 10−4 (una partícula entre 10.000), amb temperatures al voltant de 100 K. Aquestes regions HI són d'hidrogen atòmic neutre, mentre que les HII ho són d'hidrogen ionitzat i H₂ d'hidrogen molecular.
Nou!!: Objecte astronòmic і Regió H I · Veure més »
Regió H II
NGC 604, una regió II gegant a la galàxia del Triangle Una regió H II és un núvol de gas ionitzat, fonamentalment hidrogen i heli, amb traces de nitrogen, oxigen, neó, i sofre, localitzat a prop d'estels massius de classe espectral O. En aquests núvols brillants de gas i plasma, que poden mesurar centenars d'anys llum de diàmetre, existeix un procés de formació estel·lar.
Nou!!: Objecte astronòmic і Regió H II · Veure més »
Rigel
Rigel (Beta d'Orió / ß Orionis) és un estel de la constel·lació d'Orió, i el setè més brillant del cel nocturn, amb magnitud 0,18.
Nou!!: Objecte astronòmic і Rigel · Veure més »
Romanent de supernova
Romanent de la supernova de Kepler, SN 1604 1987A Un romanent de supernova és l'estructura nebulosa que resulta d'una explosió gegantina d'una estrella molt massiva que es denomina supernova.
Nou!!: Objecte astronòmic і Romanent de supernova · Veure més »
Satèl·lits d'Urà
D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu.
Nou!!: Objecte astronòmic і Satèl·lits d'Urà · Veure més »
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Nou!!: Objecte astronòmic і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »
Satèl·lits de Mart
Els dos satèl·lits de Mart són Fobos i Deimos.
Nou!!: Objecte astronòmic і Satèl·lits de Mart · Veure més »
Satèl·lits de Neptú
Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.
Nou!!: Objecte astronòmic і Satèl·lits de Neptú · Veure més »
Satèl·lits de Plutó
Plutó i les seves tres llunes: Caront, Hidra i NixÒrbites de les llunes i del planeta PlutóMides aproximades dels cossos del sistema de Plutó Plutó té cinc satèl·lits naturals coneguts.
Nou!!: Objecte astronòmic і Satèl·lits de Plutó · Veure més »
Satèl·lits de Saturn
Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.
Nou!!: Objecte astronòmic і Satèl·lits de Saturn · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Nou!!: Objecte astronòmic і Saturn (planeta) · Veure més »
Sirius
Sirius és el primer tema de l'àlbum Eye in the Sky de The Alan Parsons Project.
Nou!!: Objecte astronòmic і Sirius · Veure més »
Sistema d'estrelles
Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.
Nou!!: Objecte astronòmic і Sistema d'estrelles · Veure més »
Sistema planetari
Dibuix artístic d'un sistema planetari en la seva fase de formacióComparanció entre el Sistema Solar i el Sistema 55 CanriConcepció artística d'un sistema planetariRepresentació artística d'un sistema planetari llunyà Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant.
Nou!!: Objecte astronòmic і Sistema planetari · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Objecte astronòmic і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Objecte astronòmic і Sol · Veure més »
Supergegant roig
Evolució d'estels de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de supergegant roig apareix marcada com SGV per al cas de la traça evolutiva de l'estel de 15 masses solars Els supergegants roigs, són els estels més grossos que per ara s'han trobat a l'univers.
Nou!!: Objecte astronòmic і Supergegant roig · Veure més »
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Nou!!: Objecte astronòmic і Supernova · Veure més »
Temis
Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.
Nou!!: Objecte astronòmic і Temis · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Objecte astronòmic і Terra · Veure més »
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Nou!!: Objecte astronòmic і Tipus espectral · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Objecte astronòmic і Univers · Veure més »
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Objecte astronòmic і Urà (planeta) · Veure més »
Variable Mira
Una imatge de Mira, feta amb llum de la part de l'espectre ultraviolat: Mira amb la seva cua Les variables Mira anomenades així per l'estrella Mira, són una classe d'estrelles variables polsants caracteritzades per ser de color vermell, amb períodes de pulsació més llargs que 100 dies, i amplitud de lluminositat més gran que una magnitud.
Nou!!: Objecte astronòmic і Variable Mira · Veure més »
Variable semiregular
Les estrelles variables semiregulars són gegants o supergegants de tipus espectral intermedi o tardà que mostren una periodicitat en els seus canvis d'esclat, acompanyats o a vegades interromputs per diferents irregularitats.
Nou!!: Objecte astronòmic і Variable semiregular · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Objecte astronòmic і Venus (planeta) · Veure més »
(90377) Sedna
Sedna (designació de planeta menor: (90377) Sedna; símbol: ⯲) és un planeta nan o planetoide de grans dimensions de les regions exteriors del sistema solar que actualment es troba a la part més propera al Sol de la seva òrbita; el 2021 era a 84 unitats astronòmiques (1,26 km o 0,00041 pc) del Sol, gairebé tres vegades més lluny que Neptú.
Nou!!: Objecte astronòmic і (90377) Sedna · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cos astronòmic, Cos celeste, Cos planetari, Cosos celestes, Cossos celestes, Cossos celestials, Grandària dels cossos celestes, Objecte celeste, Objectes astronòmics.
