Taula de continguts
288 les relacions: ABC (diari), Abdon Terrades i Pulí, Adrià Gual i Queralt, Agència Catalana de Notícies, Alemanya, Alexandre Galí i Coll, Almussafes, Amèrica, Andalusia, Anglaterra, Anglès, Antoni de Bofarull i Brocà, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Rovira i Virgili, Antoni Tàpies i Puig, Apel·les Mestres i Oñós, Ara (diari), Argentina, Ariel (revista), Arnau Puig i Grau, Art, Arthur Rimbaud, Assemblea de Catalunya, Avui, Àngel Guimerà i Jorge, Barça TV, Barbarisme, Bilingüisme, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Buenos Aires, Burgesia, Camil Geis i Parragueras, Canal Nou, Canal Super3, Carles Riba i Bracons, Castellà, Catalanisme, Català, Català antic, Català clàssic, Català modern, Catalunya, Catalunya (revista), Catalunya Informació, Catalunya Música, Catalunya Ràdio, Caterina Albert i Paradís, Charles Pierre Baudelaire, Ciència, Cinema, ... Ampliar l'índex (238 més) »
ABC (diari)
ABC és un diari espanyol conservador i monàrquic imprès a Madrid des del 1903.
Veure Català contemporani і ABC (diari)
Abdon Terrades i Pulí
Abdon Terrades i PulíExisteixen diferents grafies per al seu nom i cognoms.
Veure Català contemporani і Abdon Terrades i Pulí
Adrià Gual i Queralt
Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.
Veure Català contemporani і Adrià Gual i Queralt
Agència Catalana de Notícies
L'Agència Catalana de Notícies (ACN) és una agència de notícies catalana de caràcter públic i multimèdia, que es va fundar l'any 1999.
Veure Català contemporani і Agència Catalana de Notícies
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Català contemporani і Alemanya
Alexandre Galí i Coll
Alexandre Galí i Coll (Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 29 de maig de 1969) fou un pedagog, lingüista i historiador català.
Veure Català contemporani і Alexandre Galí i Coll
Almussafes
Almussafes és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.
Veure Català contemporani і Almussafes
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Català contemporani і Amèrica
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Català contemporani і Andalusia
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Català contemporani і Anglaterra
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Català contemporani і Anglès
Antoni de Bofarull i Brocà
Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.
Veure Català contemporani і Antoni de Bofarull i Brocà
Antoni Maria Alcover i Sureda
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.
Veure Català contemporani і Antoni Maria Alcover i Sureda
Antoni Rovira i Virgili
Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 26 de novembre de 1882 - Perpinyà, 5 de desembre de 1949) fou un periodista, lingüista i polític català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya a l'exili.
Veure Català contemporani і Antoni Rovira i Virgili
Antoni Tàpies i Puig
fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.
Veure Català contemporani і Antoni Tàpies i Puig
Apel·les Mestres i Oñós
Caricatura d''''Apel·les Mestres''' Popular il·lustració d'Apel·les MestresMonument a Apel·les Mestres al parc de la Font del RacóApeles Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854, –o 29– - 19 de juliol de 1936), també anomenat Apel·les Mestres segons la grafia fabriana, malgrat que ell s'ofenia profundament quan algú li corregia el nom, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.
Veure Català contemporani і Apel·les Mestres i Oñós
Ara (diari)
LAra és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya.
Veure Català contemporani і Ara (diari)
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Veure Català contemporani і Argentina
Ariel (revista)
Ariel fou una revista literària i artística, publicada a Barcelona entre el maig de 1946 i el desembre de 1951.
Veure Català contemporani і Ariel (revista)
Arnau Puig i Grau
fou un crític i sociòleg de l'art català.
Veure Català contemporani і Arnau Puig i Grau
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Veure Català contemporani і Art
Arthur Rimbaud
Dibuix d'Arthur Rimabud fet per Paul Verlaine Jean Nicolas Arthur Rimbaud (Charleville, 20 d'octubre del 1854 - Marsella, 10 de novembre del 1891) fou un poeta francès.
Veure Català contemporani і Arthur Rimbaud
Assemblea de Catalunya
Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.
Veure Català contemporani і Assemblea de Catalunya
Avui
LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.
Veure Català contemporani і Avui
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Veure Català contemporani і Àngel Guimerà i Jorge
Barça TV
Eusebio Sacristán entrevistat per Sandra Sarmiento, periodista de Barça TV Barça TV va ser un canal de televisió esportiu dedicat íntegrament a l'actualitat del FC Barcelona, anomenat popularment Barça.
Veure Català contemporani і Barça TV
Barbarisme
Un barbarisme és una expressió, paraula o construcció que no es considera assimilada a la llengua pròpia i es considera un empobriment de la llengua en què s'importa.
Veure Català contemporani і Barbarisme
Bilingüisme
Placa bilingüe del carrer Argenteria de Barcelona utilitzada per la Mancomunitat de Catalunya. Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.
Veure Català contemporani і Bilingüisme
Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.
Veure Català contemporani і Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Buenos Aires
Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.
Veure Català contemporani і Buenos Aires
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Veure Català contemporani і Burgesia
Camil Geis i Parragueras
Camil Geis i Parragueras (Pont Major - Girona, 7 de febrer de 1902 - Sabadell, 16 de gener de 1986) fou un escriptor, compositor, poeta, músic i sacerdot catòlic català.
Veure Català contemporani і Camil Geis i Parragueras
Canal Nou
Canal Nou (o Nou des del 9 d'octubre de 2013 fins a la seua desaparició) va ser el primer canal de Televisió Valenciana (TVV), pertanyent al grup Radiotelevisió Valenciana (RTVV), empresa de la Generalitat Valenciana.
Veure Català contemporani і Canal Nou
Canal Super3
El canal Super3, conegut simplement com a Super3, és un canal de televisió que pertany a Televisió de Catalunya, destinat al públic infantil i juvenil.
Veure Català contemporani і Canal Super3
Carles Riba i Bracons
Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.
Veure Català contemporani і Carles Riba i Bracons
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Català contemporani і Castellà
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Català contemporani і Catalanisme
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Català contemporani і Català
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Veure Català contemporani і Català antic
Català clàssic
Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.
Veure Català contemporani і Català clàssic
Català modern
El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.
Veure Català contemporani і Català modern
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Català contemporani і Catalunya
Catalunya (revista)
Catalunya va ser una revista setmanal la qual va començar a publicar-se l'any 1913.
Veure Català contemporani і Catalunya (revista)
Catalunya Informació
Estudi de Catalunya Informació Catalunya Informació és l'emissora informativa del Grup d'emissores de Catalunya Ràdio, el servei de radiodifusió de la Generalitat de Catalunya, gestionat a través de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Veure Català contemporani і Catalunya Informació
Catalunya Música
Catalunya Música és una emissora de ràdio de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que emet música clàssica i contemporània.
Veure Català contemporani і Catalunya Música
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Veure Català contemporani і Catalunya Ràdio
Caterina Albert i Paradís
, coneguda pel nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme.
Veure Català contemporani і Caterina Albert i Paradís
Charles Pierre Baudelaire
Charles-Pierre Baudelaire (París, 9 d'abril del 1821 - 31 d'agost del 1867) va ser un poeta, crític i traductor francès.
Veure Català contemporani і Charles Pierre Baudelaire
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Català contemporani і Ciència
Cinema
Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.
Veure Català contemporani і Cinema
Classicisme
Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.
Veure Català contemporani і Classicisme
Clàssic
s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.
Veure Català contemporani і Clàssic
COM Ràdio
COM Ràdio va ser una cadena pública de ràdio, creada l'any 1995 com una agrupació d'emissores municipals catalanes, impulsada per la Diputació de Barcelona i gestionada pel Consorci de Comunicació Local.
Veure Català contemporani і COM Ràdio
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Veure Català contemporani і Comunitat autònoma
Consell insular
Un consell insular és una institució pròpia de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, arxipèlag de Cabrera, Formentera i illes adjacents amb la qual exerceixen un cert grau d'autogovern, amb unes competències establertes prèviament per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.
Veure Català contemporani і Consell insular
Consum
Diners El consum és el fet de consumir béns i serveis amb l'objectiu de satisfer les necessitats o els desitjos dels consumidors, o per ser utilitzat en la producció per les empreses.
Veure Català contemporani і Consum
D'Ací i d'Allà
D'Ací i d'Allà fou el primer magazín català d'estil europeu que engloba diferents temes d'actualitat, com moda, literatura, viatges, curiositats, cinema, història i art.
Veure Català contemporani і D'Ací i d'Allà
Dau al Set
Dau al Set fou un grup artístic avantguardista català creat al voltant de la revista homònima a Barcelona l'octubre de 1948 i inspirat en els treballs de Max Ernst, Paul Klee i Joan Miró.
Veure Català contemporani і Dau al Set
Dau al set
Dau al set va ser una revista catalana d'avantguarda fundada el setembre de 1948 per Joan Josep Tharrats i dirigida per Joan Ponç.
Veure Català contemporani і Dau al set
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Veure Català contemporani і Dècada del 1920
Diari Catalá
Diari Català, fundat per Valentí Almirall i Llozer el 1879, va ser el primer diari escrit íntegrament en català.
Veure Català contemporani і Diari Catalá
Diari de Balears
El Diari de Balears, abreujat recentment com a dBalears, és un diari electrònic en català.
Veure Català contemporani і Diari de Balears
Diari de Girona
El Diari de Girona és una publicació periòdica de caràcter generalista i de serveis centrada en les notícies de caràcter local i comarcal de la Província de Girona.
Veure Català contemporani і Diari de Girona
Diccionari
miniatura Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.
Veure Català contemporani і Diccionari
Diccionari català-valencià-balear
Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.
Veure Català contemporani і Diccionari català-valencià-balear
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Veure Català contemporani і Diglòssia
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Veure Català contemporani і Dret
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Català contemporani і Edat mitjana
Eduard Vidal i de Valenciano
Eduard Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1838 - Barcelona, 25 de febrer de 1899) fou un dramaturg i llibretista de sarsueles, polític i escriptor.
Veure Català contemporani і Eduard Vidal i de Valenciano
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.
Veure Català contemporani і Educació
El 33
El 33 (fins a l'any 2001, Canal 33) és el segon canal de la Televisió de Catalunya, pertanyent a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Veure Català contemporani і El 33
El 9 Nou
El 9 Nou és un periòdic bisetmanal comarcal editat per l'empresa Premsa d'Osona, SA (Prosa), presidida per Beth Codina (Vic, 1966).
Veure Català contemporani і El 9 Nou
El Be Negre
El Be Negre va ser un setmanari satíric i polític català dirigit per Josep Maria Planes i Martí que va tenir una trajectòria estretament lligada a l'existència de la Segona República Espanyola.
Veure Català contemporani і El Be Negre
El País
El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.
Veure Català contemporani і El País
El Periódico
El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.
Veure Català contemporani і El Periódico
El Poble Català
Un dels exemplars de la col·lecció de llibres que crearen: Biblioteca de El Poble Català. En aquest cas ''Nàufrags'' de Prudenci Bertrana de l'any 1907 El Poble Català (1904-1918) fou primer un setmanari i després un diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, que va néixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Calvell.
Veure Català contemporani і El Poble Català
El Punt
El Punt fou un diari en llengua catalana nascut el 24 de febrer del 1979 a les comarques gironines amb el nom de Punt-Diari.
Veure Català contemporani і El Punt
El Punt Avui
El Punt Avui és un diari de Catalunya editat en català fruit de la fusió dels diaris El Punt i Avui, que va aparèixer el dia 31 de juliol del 2011.
Veure Català contemporani і El Punt Avui
El Temps
El Temps és un setmanari de política i cultura editat a València per Edicions del País Valencià des de 1984.
Veure Català contemporani і El Temps
Elegies de Bierville
Elegies de Bierville és l'obra més destacada del poeta Carles Riba, és una de les grans obres de la primera postguerra catalana.
Veure Català contemporani і Elegies de Bierville
En Patufet
En Patufet fou una revista infantil il·lustrada, escrita en català, publicada a Barcelona entre 1904 i 1938.
Veure Català contemporani і En Patufet
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Veure Català contemporani і Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Vicent Sòria i Parra
Enric Sòria (Oliva, Safor, 1958) és un assagista i poeta valencià.
Veure Català contemporani і Enric Vicent Sòria i Parra
Escola Mallorquina
LEscola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.
Veure Català contemporani і Escola Mallorquina
Espai català de comunicació
El 1983 es va crear Televisió de Catalunya, el primer mitjà audiovisual que va emetre íntegrament en català i el primer mitjà de comunicació de masses en aquesta llengua. LEspai català de comunicació engloba els mitjans de comunicació en català d'arreu.
Veure Català contemporani і Espai català de comunicació
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Català contemporani і Espanya
Esport3
Esport3, o canal Esport3, és un canal de televisió pública que pertany a Televisió de Catalunya.
Veure Català contemporani і Esport3
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Veure Català contemporani і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
Eugeni d'Ors i Rovira
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.
Veure Català contemporani і Eugeni d'Ors i Rovira
Eusebi Arnau i Mascort
Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.
Veure Català contemporani і Eusebi Arnau i Mascort
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Veure Català contemporani і Extremadura
Fènix (ocell)
''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.
Veure Català contemporani і Fènix (ocell)
Felip V de França
Felip V de França i II de Navarra el Llarg (en francés Philippe V de France, Philippe II de Navarre o Philippe V le Long), (1293 - Abadia de Longchamp, 3 de gener de 1322), fou comte de Borgonya (1315-1322); regent de França i Navarra (1316) i rei de França i Navarra (1316-1322).
Veure Català contemporani і Felip V de França
Feliu Formosa i Torres
Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934) és un traductor, dramaturg, poeta, professor d'art dramàtic i actor català.
Veure Català contemporani і Feliu Formosa i Torres
Festival de la Cançó d'Eurovisió
El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956 (excepte l'any 2020, quan va ser cancel·lat per la pandèmia de coronavirus que va afectar greument Europa), i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització.
Veure Català contemporani і Festival de la Cançó d'Eurovisió
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Català contemporani і Filosofia
Flaix FM
Flaix FM és una emissora de ràdio catalana, propietat de Grup Flaix, que emet a Catalunya i Andorra.
Veure Català contemporani і Flaix FM
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Català contemporani і França
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Català contemporani і Francès
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.
Veure Català contemporani і Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Català contemporani і Francisco Franco Bahamonde
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Català contemporani і Franquisme
Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.
Veure Català contemporani і Frederic Soler i Hubert
Frederic-Pau Verrié i Faget
Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920 - 11 de febrer de 2017) fou un historiador de l'art, arqueòleg i editor català.
Veure Català contemporani і Frederic-Pau Verrié i Faget
Gabriel Ferrater i Soler
Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972) fou un poeta, crític, traductor i lingüista català.
Veure Català contemporani і Gabriel Ferrater i Soler
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Català contemporani і Generalitat de Catalunya
Generalitat republicana
La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).
Veure Català contemporani і Generalitat republicana
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Veure Català contemporani і Generalitat Valenciana
Genocidi cultural
Manifestació a Carcassona el 2005 per la presència de l'occità a l'educació, a contracorrent del genocidi cultural perpetrat per l'Estat francès.El genocidi cultural és un tipus de genocidi que consistix en l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen eixa cultura.
Veure Català contemporani і Genocidi cultural
Guerau de Liost
Poema de Guerau de Liost a la font de l'Oreneta de Viladrau, on acostumava a passejar Guerau de Liost, nom de ploma de Jaume Bofill i Mates (Olot, la Garrotxa, 30 d'agost de 1878 – Barcelona, 2 d'abril de 1933), fou un escriptor, poeta noucentista, polític i periodista català, pare del filòsof Jaume Bofill i Bofill i cosí segon del també escriptor Jaume Bofill i Ferro.
Veure Català contemporani і Guerau de Liost
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Veure Català contemporani і Guerra civil
Guillem August Tell i Lafont
Guillem August Tell i Lafont (Barcelona, 16 de desembre de 1861 - 6 d'agost de 1929) va ser un advocat, notari i poeta català.
Veure Català contemporani і Guillem August Tell i Lafont
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Veure Català contemporani і Història de la llengua catalana
IB3 Ràdio
IB3 Ràdio és una emissora de ràdio creada en 2004 i gestionada per l'empresa pública Ràdio de les Illes Balears que pertany a l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.
Veure Català contemporani і IB3 Ràdio
IB3 Televisió
IB3 és un canal de televisió gestionat per l'empresa pública Televisió de les Illes Balears que pertany a l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.
Veure Català contemporani і IB3 Televisió
Ignasi Iglésias i Pujadas
Monument a '''Ignasi Iglésias''', a la Plaça de les Palmeres, prop d'on nasqué Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 – Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.
Veure Català contemporani і Ignasi Iglésias i Pujadas
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Català contemporani і Illes Balears
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Català contemporani і Institut d'Estudis Catalans
Internet
Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.
Veure Català contemporani і Internet
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Català contemporani і Italià
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Veure Català contemporani і Jacint Verdaguer i Santaló
Jaume Cabré i Fabré
Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril del 1947) és un escriptor i guionista català, natural de Terrassa.
Veure Català contemporani і Jaume Cabré i Fabré
Jaume Collell i Bancells
Jaume Collell i Bancells (Vic, 18 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor.
Veure Català contemporani і Jaume Collell i Bancells
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Català contemporani і Jaume el Conqueridor
Jeroni Zanné i Rodríguez
Jeroni Zanné i Rodríguez (Barcelona, 27 de novembre de 1873- Buenos Aires, Argentina, 16 de juny de 1934), fou un poeta i escriptor català modernista.
Veure Català contemporani і Jeroni Zanné i Rodríguez
Jesús Moncada i Estruga
Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, el Baix Cinca, 1 de desembre de 1941 - Barcelona, 13 de juny de 2005) fou un escriptor en llengua catalana.
Veure Català contemporani і Jesús Moncada i Estruga
Joan Alcover i Maspons
Joan Alcover i Maspons (Ciutat de Mallorca, 3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926) fou un poeta, assagista i polític mallorquí.
Veure Català contemporani і Joan Alcover i Maspons
Joan Brossa i Cuervo
fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia.
Veure Català contemporani і Joan Brossa i Cuervo
Joan Cortada i Sala
Joan Cortada i Sala (Barcelona, 1805 - Sant Gervasi de Cassoles, 9 de juliol de 1868) fou un novel·lista, periodista i historiador català.
Veure Català contemporani і Joan Cortada i Sala
Joan Manuel Serrat i Teresa
Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 27 de desembre de 1943), reconegut artísticament com a Joan Manuel Serrat, és un dels cantautors i músics catalans més populars.
Veure Català contemporani і Joan Manuel Serrat i Teresa
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Veure Català contemporani і Joan Maragall i Gorina
Joan Oliver i Sallarès
Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), que emprà com a poeta el nom de ploma Pere Quart, fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del.
Veure Català contemporani і Joan Oliver i Sallarès
Joan Ponç i Bonet
Joan Ponç i Bonet (Barcelona, 1927 – Sant Pau (Alps Marítims), 1984) va ser un pintor català, un dels artistes més representatius de les primeres avantguardes de la postguerra espanyola.
Veure Català contemporani і Joan Ponç i Bonet
Joan Puig i Ferreter
Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.
Veure Català contemporani і Joan Puig i Ferreter
Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte.
Veure Català contemporani і Joan Salvat-Papasseit
Joan Triadú i Font
Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, Ripollès, 30 de juliol de 1921 - Barcelona, 30 de setembre de 2010) fou un escriptor, crític literari i pedagog català.
Veure Català contemporani і Joan Triadú i Font
Joan-Josep Tharrats i Vidal
Joan-Josep Tharrats i Vidal (Girona, 5 de març de 1918 – Barcelona, 4 de juliol de 2001) fou un pintor, teòric d'art i editor català.
Veure Català contemporani і Joan-Josep Tharrats i Vidal
Joaquim Espalter i Rull
Retrat de Bonaventura Carles Aribau (1844) (Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, inv. 178) Retrat del poeta Manuel de Cabanyes, obra que es conserva a la Masia d'en Cabanyes Retrat de dona, 1846. Col·lecció Art de la Vila de Sitges Retrat de dona, obra conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Joaquim Espalter i Rull (Sitges, 8 d'octubre del 1809 – Madrid, 16 de gener del 1880) va ser un pintor que desenvolupà la seva carrera principalment a Madrid.
Veure Català contemporani і Joaquim Espalter i Rull
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.
Veure Català contemporani і Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Ruyra i Oms
Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.
Veure Català contemporani і Joaquim Ruyra i Oms
Joaquim Xirau i Palau
Joaquim Xirau i Palau (Figueres, Alt Empordà 1895 - Mèxic 1946) fou un filòsof català, fill de l'advocat Ramon Xirau i Llorens, i germà del polític Antoni Xirau i Palau, del químic Joan Xirau i Palau i del jurista Josep Xirau i Palau.
Veure Català contemporani і Joaquim Xirau i Palau
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Veure Català contemporani і Jocs Florals
Joguina
os de peluix, una de les joguines més conegudes Una joguina, joguet, o jugueta és un objecte destinat a jugar-hi i entretindre-s'hi.
Veure Català contemporani і Joguina
Josep Anselm Clavé i Camps
Panteó de Josep Anselm Clavé al Cementiri de Poblenou Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d'abril de 1824 – 24 de febrer de 1874) fou un polític, compositor i escriptor català, fundador del moviment coral a Catalunya i impulsor del moviment associatiu.
Veure Català contemporani і Josep Anselm Clavé i Camps
Josep Carner i Puig-Oriol
Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.
Veure Català contemporani і Josep Carner i Puig-Oriol
Josep Gifreu i Pinsach
Josep Gifreu i Pinsach (Palol de Revardit, el Pla de l'Estany, 1944) és periodista, comunicòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra.
Veure Català contemporani і Josep Gifreu i Pinsach
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.
Veure Català contemporani і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Josep Maria López-Picó
Josep Maria López-Picó (Barcelona, 14 d'octubre de 1886 - Barcelona, 18 de maig de 1959) fou un poeta i editor català.
Veure Català contemporani і Josep Maria López-Picó
Josep Maria Solé i Sabaté
Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és un historiador català, especialitzat en la Guerra civil espanyola i la seva postguerra.
Veure Català contemporani і Josep Maria Solé i Sabaté
Josep Palau i Fabre
Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 – 23 de febrer de 2008) fou, essencialment, un poeta però que conreà diferents disciplines artístiques com ara la poesia, el teatre, l'assaig i la narrativa i, a més, fou un dels màxims especialistes en l'obra del pintor Pablo Picasso amb qui mantingué una bona relació durant els darrers anys de la vida de l'artista malagueny.
Veure Català contemporani і Josep Palau i Fabre
Josep Pla i Casadevall
fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.
Veure Català contemporani і Josep Pla i Casadevall
Josep Pous i Pagès
Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1 de febrer de 1873 - Barcelona, 15 de febrer de 1952) fou un escriptor, periodista i polític català.
Veure Català contemporani і Josep Pous i Pagès
Josep Romeu i Figueras
Josep Romeu i Figueras (Òdena, Anoia, 16 de març de 1917 - Barcelona, 18 de desembre de 2004) fou un poeta i crític literari català, especialitzat en literatura catalana modernista i contemporània, poesia tradicional i teatre popular.
Veure Català contemporani і Josep Romeu i Figueras
Josep Torras i Bages
Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.
Veure Català contemporani і Josep Torras i Bages
Josep Vicenç Foix i Mas
Huertas, J.M., Altaió, V. - http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codi.
Veure Català contemporani і Josep Vicenç Foix i Mas
Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria
Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria (Saragossa, 1910 – Barcelona, 7 d'abril de 1997) fou un assagista, periodista, crític literari i d'art i traductor català d'origen aragonès.
Veure Català contemporani і Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria
Julià de Jòdar i Muñoz
Julià de Jòdar i Muñoz (Badalona, 28 de desembre de 1942) és un escriptor català.
Veure Català contemporani і Julià de Jòdar i Muñoz
Justícia
Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.
Veure Català contemporani і Justícia
L'Avenç
L'Avenç és una revista que aparegué l'any 1977 especialitzada en temes d'històriaMestre, 1998: p. 80, entrada: "Avenç, L'" i cultura.
Veure Català contemporani і L'Avenç
L'Esportiu
L'Esportiu és l'únic diari esportiu en català publicat a Catalunya, editat per Hermes Comunicacions.
Veure Català contemporani і L'Esportiu
L'Esquella de la Torratxa
L'Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satíric, republicà i anticlerical fundat a Barcelona el 5 de maig de 1872 pel llibreter Innocenci López i Bernagossi, editor d'altres revistes satíriques com La Campana de Gràcia.
Veure Català contemporani і L'Esquella de la Torratxa
La Campana de Gràcia
La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i anticlerical.
Veure Català contemporani і La Campana de Gràcia
La Humanitat
La Humanitat va ser un diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de L'Opinió.
Veure Català contemporani і La Humanitat
La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant
La Orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant és una novel·la històrica i romàntica d'Antoni de Bofarull publicada a Barcelona el 1862.
Veure Català contemporani і La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant
La Publicitat
La Publicitat va ser un diari originàriament en castellà, però posteriorment en català, editat entre 1878 i 1922 sota el nom La Publicidad i entre 1922 i 1939 sota el nom La Publicitat.
Veure Català contemporani і La Publicitat
La Renaixensa
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.
Veure Català contemporani і La Renaixensa
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Veure Català contemporani і La Vanguardia
La Veu de Catalunya
La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.
Veure Català contemporani і La Veu de Catalunya
Lamalla.cat
Lamalla.cat va ser un diari digital impulsat per la Diputació de Barcelona que es va publicar entre 1999 i el 2012, quan va ser substituït per Xarxanoticies.cat.
Veure Català contemporani і Lamalla.cat
Lèxic català
El català és una llengua romànica, és a dir, prové del llatí vulgar tant pel que fa a la sintaxi com a la fonètica o al lèxic.
Veure Català contemporani і Lèxic català
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Català contemporani і Literatura
Literatura grega
La literatura grega engloba tant els escrits de l'antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.
Veure Català contemporani і Literatura grega
Literatura llatina
La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.
Veure Català contemporani і Literatura llatina
Literatura modernista
Portada del primer número de l'Avenç La literatura modernista o el Modernisme literari és un moviment que es donà a Catalunya a la darrera dècada del i durant la primera del.
Veure Català contemporani і Literatura modernista
Literatura popular
La literatura popular és la manifestació oral de la comunicació literària.
Veure Català contemporani і Literatura popular
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Català contemporani і Lleida
Llengua estàndard
Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.
Veure Català contemporani і Llengua estàndard
Llengua minoritzada
prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Llengua minoritzada és un terme creat per la sociolingüística, aplicable a tot codi lingüístic que no gaudeix d'un ple reconeixement legal i/o ús social, ni és d'obligat coneixement en el seu territori històric, per raó de la imposició d'una llengua originàriament exògena.
Veure Català contemporani і Llengua minoritzada
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Veure Català contemporani і Lliga Regionalista
Llorenç Villalonga i Pons
va ser un escriptor i psiquiatre mallorquí.
Veure Català contemporani і Llorenç Villalonga i Pons
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Veure Català contemporani і Lluís Domènech i Montaner
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Català contemporani і Madrid
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Català contemporani і Mancomunitat de Catalunya
Manuel de Pedrolo i Molina
Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català.
Veure Català contemporani і Manuel de Pedrolo i Molina
Manuel Milà i Fontanals
''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.
Veure Català contemporani і Manuel Milà i Fontanals
Mare Nostrum (programa)
Mare Nostrum va ser un programa de televisió emès per TVE-Catalunya des de l'any 1967 fins al 1973.
Veure Català contemporani і Mare Nostrum (programa)
Maria Antònia Salvà i Ripoll
Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma, Mallorca, 4 de novembre de 1869 - Llucmajor, Mallorca, 29 de gener de 1958) fou una poetessa i traductora mallorquina.
Veure Català contemporani і Maria Antònia Salvà i Ripoll
Marià Aguiló i Fuster
Estàtua de Marià Aguiló i Fuster al parc de la Ciutadella. El monument porta la llegenda: ''Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix''. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907 ''Romancer popular de la terra catalana'' (1893) ''Chronica o comentaris del rey en Jacme primer'' (1873) Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897) fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.
Veure Català contemporani і Marià Aguiló i Fuster
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Català contemporani і Mèxic
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Veure Català contemporani і Música
Mercè Rodoreda i Gurguí
fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.
Veure Català contemporani і Mercè Rodoreda i Gurguí
Miquel Anton Martí
Miquel Anton Martí i Cortada va ésser un escriptor durant el període de la Renaixença (Barcelona, 1800- 17 de desembre de 1864).
Veure Català contemporani і Miquel Anton Martí
Miquel Costa i Llobera
Miquel Costa i Llobera (Pollença, Mallorca, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí.
Veure Català contemporani і Miquel Costa i Llobera
Miquel Martí i Pol
fou un poeta, escriptor i traductor català, dels més populars del.
Veure Català contemporani і Miquel Martí i Pol
Miquel Tarradell i Mateu
Miquel Tarradell i Mateu (Barcelona, 1920-1995) va ser un arqueòleg i prehistoriador.
Veure Català contemporani і Miquel Tarradell i Mateu
Mirador
Un mirador és un punt elevat des d'on es poden veure vistes d'entorns urbans o naturals.
Veure Català contemporani і Mirador
Mitjà de comunicació de masses
A través d'un aparell televisor, el programa de televisió ''Today Show'', pioner en el seu format, concebut especialment per a una audiència massiva, el 2002 estava al 17è lloc a la llista de programes amb més audiència al món de tots els temps.
Veure Català contemporani і Mitjà de comunicació de masses
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Veure Català contemporani і Modernisme català
Modest Cuixart i Tàpies
fou un pintor català.
Veure Català contemporani і Modest Cuixart i Tàpies
Nació Digital
Nació Digital és un diari digital d'informació general en català que neix el setembre de 1995 amb la constitució a Vic de l'empresa SCG Aquitània SL.
Veure Català contemporani і Nació Digital
Narcís Oller i de Moragas
Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.
Veure Català contemporani і Narcís Oller i de Moragas
Núria Perpinyà i Filella
Núria Perpinyà i Filella (Lleida, Segrià, 25 de maig de 1961) és una escriptora catalana.
Veure Català contemporani і Núria Perpinyà i Filella
Normalització lingüística
La normalització lingüística és un terme de la sociolingüística que consisteix a reorganitzar les funcions lingüístiques de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions “externes” canviants.
Veure Català contemporani і Normalització lingüística
Normes ortogràfiques
Les Normes ortogràfiques són un conjunt de 24 regles promulgades per l'Institut d'Estudis Catalans a data del 24 de gener del 1913, amb les quals hom intentà regularitzar el sistema ortogràfic del català.
Veure Català contemporani і Normes ortogràfiques
Nou Ràdio
Nou Ràdio (anteriorment coneguda com a Ràdio 9) fou la primera emissora de l'empresa pública Ràdio Autonomia Valenciana, fundada al 1988, pertanyent al grup Radiotelevisió Valenciana (RTVV).
Veure Català contemporani і Nou Ràdio
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Veure Català contemporani і Noucentisme
Nova Cançó
La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans.
Veure Català contemporani і Nova Cançó
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Veure Català contemporani і Odissea
Ofensiva de Catalunya
Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Català contemporani і Ofensiva de Catalunya
Olympia (París)
La façana de l'Olympia LOlympia és una sala de concerts de mida mitjana, situada al cèntric bulevard dels Caputxins de París i que antigament havia funcionat com a music-hall.
Veure Català contemporani і Olympia (París)
Ona FM
Ona FM va ser una emissora de ràdio en català que pertania a l'empresa Unión Radio, participada majoritàriament pel grup PRISA.
Veure Català contemporani і Ona FM
Orfeó Català
L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.
Veure Català contemporani і Orfeó Català
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Veure Català contemporani і Ortografia
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Català contemporani і País Valencià
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Català contemporani і Països Catalans
Papitu
Papitu va ser un setmanari humorístic i satíric català que es va publicar entre el 1908 i el 1937 que tractava la política i la cultura des d'un punt de vista d'esquerres i catalanista.
Veure Català contemporani і Papitu
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Veure Català contemporani і Parlament de Catalunya
Pau Piferrer i Fàbregas
Pau Piferrer i Fàbregas (Barcelona, 1818 – 25 de juliol de 1848) fou un escriptor i periodista català.
Veure Català contemporani і Pau Piferrer i Fàbregas
Pere Calders i Rossinyol
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista.
Veure Català contemporani і Pere Calders i Rossinyol
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Veure Català contemporani і Pompeu Fabra i Poch
Premsa
La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.
Veure Català contemporani і Premsa
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Veure Català contemporani і Principat
Prospecte
El prospecte és la informació escrita dirigida al consumidor o usador que acompanya el medicament.
Veure Català contemporani і Prospecte
Prudenci Bertrana i Comte
Fundació Rafael Masó. Fundació Rafael Masó de Girona. Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, el Maresme, 19 de gener de 1867 – Barcelona, 21 de novembre de 1941) fou un escriptor modernista català, conegut sobretot per la seva novel·la Josafat (1906).
Veure Català contemporani і Prudenci Bertrana i Comte
Quim Monzó
Joaquim Monzó i Gómez, conegut pel nom de ploma Quim Monzó, (Barcelona, 24 de març de 1952) és un escriptor català, autor de novel·les, contes i articles d'opinió, aquests últims en català i en castellà.
Veure Català contemporani і Quim Monzó
RAC 105
RAC 105 és una emissora de ràdio musical de Catalunya dedicada als èxits de diferents estils nascuda al 1982 i pertanyent Ràdio Associació de Catalunya.
Veure Català contemporani і RAC 105
RAC 105 TV
RAC 105 TV, antigament conegut com a 105 TV, fou un canal musical privat català que emetia videoclips de música actual i grans èxits.
Veure Català contemporani і RAC 105 TV
RAC1
RAC1 (Ràdio Associació de Catalunya 1) és una emissora de ràdio privada en català de caràcter generalista i comercial.
Veure Català contemporani і RAC1
Racó Català
Racó Català és un mitjà de comunicació íntegrament digital i exclusivament en català editat per Tirabol Produccions, posat en funcionament el 4 de març de l'any 1999 pels llavors estudiants Joan Camp, Oriol Morell i Guillem Sureda.
Veure Català contemporani і Racó Català
Raimon Casellas i Dou
Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 7 de gener de 1855 - Sant Joan de les Abadesses, el Ripollès, 2 de novembre de 1910) fou un periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català.
Veure Català contemporani і Raimon Casellas i Dou
Ràdio
receptor de ràdio clàssic Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.
Veure Català contemporani і Ràdio
Ràdio Associació de Catalunya
Ràdio Associació de Catalunya (RAC) és una societat cooperativa catalana limitada fundada l'any 1924 que gestiona actualment, juntament amb l'empresa Radiocat XXI, les emissores amb les sigles RAC: l'emissora generalista RAC 1 i l'emissora musical RAC 105.
Veure Català contemporani і Ràdio Associació de Catalunya
Ràdio Barcelona
Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona Joan Tomàs i Parés dirigint una emissió en directe a Ràdio Barcelona en la dècada de 1940 Ràdio Barcelona és l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i la primera amb llicència a l'Estat espanyol, inaugurada a Barcelona el 14 de novembre de 1924 pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió.
Veure Català contemporani і Ràdio Barcelona
Ràdio Flaixbac
Flaixbac és una emissora propietat del Grup Flaix inaugurada l'1 de novembre de l'any 1994.
Veure Català contemporani і Ràdio Flaixbac
Reforma ortogràfica
Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.
Veure Català contemporani і Reforma ortogràfica
Regió7
Regió7 és un diari en llengua catalana publicat a la Catalunya central.
Veure Català contemporani і Regió7
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.
Veure Català contemporani і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Veure Català contemporani і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Veure Català contemporani і Reial Acadèmia Espanyola
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure Català contemporani і Renaixença
Repressió franquista
La repressió franquista fou el llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de lAlzamiento Nacional.
Veure Català contemporani і Repressió franquista
Ressorgiment
Ressorgiment fou una revista mensual escrita en català i que fou publicada a Buenos Aires (Argentina) del 1916 al 1972, i considerada la més destacada de les revistes publicades pels catalans de l'Argentina.
Veure Català contemporani і Ressorgiment
Revista
Revistes en català durant la Diada de Sant Jordi de 2014 a Barcelona. Una revista o un magazín (per la seva denominació en anglès, magazine) és una publicació periòdica, generalment finançada per publicitat o pels lectors.
Veure Català contemporani і Revista
Revista de Catalunya
Revista de Catalunya és una revista d'assaig editada en català que, des de la seva fundació el 1924 fins als nostres dies, ha passat per diverses vicissituds.
Veure Català contemporani і Revista de Catalunya
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Veure Català contemporani і Romanticisme
Salvador Espriu i Castelló
Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.
Veure Català contemporani і Salvador Espriu i Castelló
Santiago Rusiñol i Prats
va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.
Veure Català contemporani і Santiago Rusiñol i Prats
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Català contemporani і Sàpiens
Sí Ràdio
Sí Ràdio fou una emissora de ràdio musical, la segona de Radio Autonomía Valenciana, S.A. pertanyent al grup Radiotelevisió Valenciana.
Veure Català contemporani і Sí Ràdio
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Veure Català contemporani і Segle XX
Segre (diari)
Segre és un diari publicat a Lleida pel Grup Segre i amb difusió diària a Ponent, l'Alt Pirineu i Aran i la Franja de Ponent.
Veure Català contemporani і Segre (diari)
Serra d'Or
Serra d'Or és una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.
Veure Català contemporani і Serra d'Or
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Veure Català contemporani і Societat
Sociolingüística
La sociolingüística és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i utilitza la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs.
Veure Català contemporani і Sociolingüística
Stéphane Mallarmé
Stéphane Mallarmé, de nom real Étienne (París, 18 de març de 1842 - Valvins, municipi de Vulaines-sur-Seine, 9 de setembre de 1898), fou un poeta francès.
Veure Català contemporani і Stéphane Mallarmé
Tal faràs, tal trobaràs
Tal faràs, tal trobaràs és un drama en tres actes i en vers heptasíl·lab, original d'Eduard Vidal i de Valenciano, estrenat al Teatre Principal de Barcelona, la nit del 4 d'abril de 1865 i reposat al Teatre Romea, la nit del 7 de març de 1866.
Veure Català contemporani і Tal faràs, tal trobaràs
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Veure Català contemporani і Teatre
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Veure Català contemporani і Tecnologia
Televisió
La televisió (tele-, en grec 'lluny' i -visio en llatí 'visió', 'veure' o 'vista'), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.
Veure Català contemporani і Televisió
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Veure Català contemporani і Transició democràtica espanyola
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Veure Català contemporani і Trobador
TV3
TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Veure Català contemporani і TV3
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Veure Català contemporani і Universitat de Barcelona
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Veure Català contemporani і Víctor Balaguer i Cirera
Veneçuela
Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.
Veure Català contemporani і Veneçuela
Videojoc
Imatge del videojoc Tux Racer Un videojoc o és un joc electrònic que es juga en un espai virtual, i on s'interacciona mitjançant un dispositiu electrònic amb una pantalla i una sèrie de perifèrics.
Veure Català contemporani і Videojoc
VilaWeb
VilaWeb és el portal informatiu més antic dels Països Catalans, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal.
Veure Català contemporani і VilaWeb
1833
;Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1833
1835
;Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1835
1839
;Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1839
1843
;Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1843
1859
;Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1859
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Català contemporani і 1862
1865
Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1865
1877
; Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1877
1878
;Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1878
1881
;Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1881
1891
;Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1891
1893
;Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1893
1906
;Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1906
1913
;Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1913
1923
;Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1923
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Català contemporani і 1939
1941
;Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1941
1945
;Països Catalans.
Veure Català contemporani і 1945
3/24
El 3/24 (llegit: tres vint-i-quatre) és un canal de Televisió de Catalunya dedicat íntegrament a la informació.
Veure Català contemporani і 3/24
324 (publicació digital)
324 (pronúncia fonètica: tres vint-i-quatre) és el portal d'Internet de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Veure Català contemporani і 324 (publicació digital)
8tv
8tv, anteriorment conegut com a City TV i també com a Td8, va ser un canal de televisió privat de Catalunya que pertanyia a Emissions Digitals de Catalunya (EDICA).
Veure Català contemporani і 8tv
, Classicisme, Clàssic, COM Ràdio, Comunitat autònoma, Consell insular, Consum, D'Ací i d'Allà, Dau al Set, Dau al set, Dècada del 1920, Diari Catalá, Diari de Balears, Diari de Girona, Diccionari, Diccionari català-valencià-balear, Diglòssia, Dret, Edat mitjana, Eduard Vidal i de Valenciano, Educació, El 33, El 9 Nou, El Be Negre, El País, El Periódico, El Poble Català, El Punt, El Punt Avui, El Temps, Elegies de Bierville, En Patufet, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Enric Vicent Sòria i Parra, Escola Mallorquina, Espai català de comunicació, Espanya, Esport3, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Eugeni d'Ors i Rovira, Eusebi Arnau i Mascort, Extremadura, Fènix (ocell), Felip V de França, Feliu Formosa i Torres, Festival de la Cançó d'Eurovisió, Filosofia, Flaix FM, França, Francès, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Frederic Soler i Hubert, Frederic-Pau Verrié i Faget, Gabriel Ferrater i Soler, Generalitat de Catalunya, Generalitat republicana, Generalitat Valenciana, Genocidi cultural, Guerau de Liost, Guerra civil, Guillem August Tell i Lafont, Història de la llengua catalana, IB3 Ràdio, IB3 Televisió, Ignasi Iglésias i Pujadas, Illes Balears, Institut d'Estudis Catalans, Internet, Italià, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume Cabré i Fabré, Jaume Collell i Bancells, Jaume el Conqueridor, Jeroni Zanné i Rodríguez, Jesús Moncada i Estruga, Joan Alcover i Maspons, Joan Brossa i Cuervo, Joan Cortada i Sala, Joan Manuel Serrat i Teresa, Joan Maragall i Gorina, Joan Oliver i Sallarès, Joan Ponç i Bonet, Joan Puig i Ferreter, Joan Salvat-Papasseit, Joan Triadú i Font, Joan-Josep Tharrats i Vidal, Joaquim Espalter i Rull, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Ruyra i Oms, Joaquim Xirau i Palau, Jocs Florals, Joguina, Josep Anselm Clavé i Camps, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Gifreu i Pinsach, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria López-Picó, Josep Maria Solé i Sabaté, Josep Palau i Fabre, Josep Pla i Casadevall, Josep Pous i Pagès, Josep Romeu i Figueras, Josep Torras i Bages, Josep Vicenç Foix i Mas, Juan Ramón Masoliver Martínez de Oria, Julià de Jòdar i Muñoz, Justícia, L'Avenç, L'Esportiu, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, La Humanitat, La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant, La Publicitat, La Renaixensa, La Vanguardia, La Veu de Catalunya, Lamalla.cat, Lèxic català, Literatura, Literatura grega, Literatura llatina, Literatura modernista, Literatura popular, Lleida, Llengua estàndard, Llengua minoritzada, Lliga Regionalista, Llorenç Villalonga i Pons, Lluís Domènech i Montaner, Madrid, Mancomunitat de Catalunya, Manuel de Pedrolo i Molina, Manuel Milà i Fontanals, Mare Nostrum (programa), Maria Antònia Salvà i Ripoll, Marià Aguiló i Fuster, Mèxic, Música, Mercè Rodoreda i Gurguí, Miquel Anton Martí, Miquel Costa i Llobera, Miquel Martí i Pol, Miquel Tarradell i Mateu, Mirador, Mitjà de comunicació de masses, Modernisme català, Modest Cuixart i Tàpies, Nació Digital, Narcís Oller i de Moragas, Núria Perpinyà i Filella, Normalització lingüística, Normes ortogràfiques, Nou Ràdio, Noucentisme, Nova Cançó, Odissea, Ofensiva de Catalunya, Olympia (París), Ona FM, Orfeó Català, Ortografia, País Valencià, Països Catalans, Papitu, Parlament de Catalunya, Pau Piferrer i Fàbregas, Pere Calders i Rossinyol, Pompeu Fabra i Poch, Premsa, Principat, Prospecte, Prudenci Bertrana i Comte, Quim Monzó, RAC 105, RAC 105 TV, RAC1, Racó Català, Raimon Casellas i Dou, Ràdio, Ràdio Associació de Catalunya, Ràdio Barcelona, Ràdio Flaixbac, Reforma ortogràfica, Regió7, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Reial Acadèmia Espanyola, Renaixença, Repressió franquista, Ressorgiment, Revista, Revista de Catalunya, Romanticisme, Salvador Espriu i Castelló, Santiago Rusiñol i Prats, Sàpiens, Sí Ràdio, Segle XX, Segre (diari), Serra d'Or, Societat, Sociolingüística, Stéphane Mallarmé, Tal faràs, tal trobaràs, Teatre, Tecnologia, Televisió, Transició democràtica espanyola, Trobador, TV3, Universitat de Barcelona, Víctor Balaguer i Cirera, Veneçuela, Videojoc, VilaWeb, 1833, 1835, 1839, 1843, 1859, 1862, 1865, 1877, 1878, 1881, 1891, 1893, 1906, 1913, 1923, 1939, 1941, 1945, 3/24, 324 (publicació digital), 8tv.