Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Diccionari

Índex Diccionari

Un diccionari és una llista de paraules amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.

121 les relacions: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Alemany, Alemanya, Anglès, Antònim, Antoni Font, Antoni Lacavalleria, Antoni Maria Alcover i Sureda, Basc, Berber, Biografia, Bretó, Cambridge University Press, Canet de Rosselló, Carles Ros i Hebrera, Castellà, Català, Catalunya del Nord, Cors, Danès, Diccionari bilingüe, Diccionari català-valencià-balear, Diccionari de frases fetes i locucions, Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Diccionari General de la Llengua Catalana, Diccionari històric del valencià col·loquial, Diccionari ideològic, Diccionari Invers de la Llengua Catalana, Diccionari morfològic, Diccionari normatiu valencià, Diccionari teòric, Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala, Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium, Edicions 62, Edicions Tres i Quatre, Editorial Moll, El Trabucaire, Emboscall, Emili Vallès i Vidal, Enciclopèdia, Etimologia, Finès, Fons verborum et phrasium, Francès, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Gazophylacium catalano-latinum, Gerard Jacquet, Glossari, ..., Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Gran Enciclopèdia Catalana, Grec, Grup Enciclopèdia Catalana, Hongarès, Idioma, Institut d'Estudis Catalans, Italià, Japonès, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Esteve, Joan Lacavalleria i Dulac, Joan Rosembach, Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat, Josep Broc, Josep Moran i Ocerinjauregui, Lexicografia, Liber Elegantiarum, Llatí, Llengües sinítiques, María Moliner Ruiz, Neerlandès, Nomenclatura catalano-francesa de 1718, Occità, Ortografia, Oxford University Press, Paganino Paganini, Paraula, Patrici Pojada, Pere Labèrnia Esteller, Pere Lacavalleria, Pere Torre, Pompeu Fabra i Poch, Portuguès, Promptuario Trilingüe, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Reial Acadèmia Espanyola, Renat Botet, Rus, Salem Zenia, Sànscrit, Sinònim, Suec, TERMCAT, Tesaurus, Toponímia, Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan, 1489, 1502, 1637, 1640, 1642, 1696, 1718, 1739, 1771, 1803, 1805, 1839, 1840, 1858, 1878, 1927, 1930, 1932, 1962, 1980, 1991, 1995, 2007, 2014. Ampliar l'índex (71 més) »

Acadèmia Valenciana de la Llengua

LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, va ser creada per la Llei de la Generalitat Valenciana 7/1998, de 16 de setembre de 1998, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, encara que no es va constituir fins al 23 de juliol de 2001, en un acte presidit pel llavors President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, en el Saló de les Corts del Palau de la Generalitat.

Nou!!: Diccionari і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Diccionari і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Diccionari і Alemanya · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Diccionari і Anglès · Veure més »

Antònim

Un antònim és aquell mot que té un significat totalment oposat a un altre.

Nou!!: Diccionari і Antònim · Veure més »

Antoni Font

Antoni Font (la Seu d'Urgell, segle XVII) fou un religiós i lingüista català.

Nou!!: Diccionari і Antoni Font · Veure més »

Antoni Lacavalleria

180px Antoni Lacavalleria (Barcelona (?) - segle XVII) fou un tipògraf i impressor barceloní.

Nou!!: Diccionari і Antoni Lacavalleria · Veure més »

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Nou!!: Diccionari і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Diccionari і Basc · Veure més »

Berber

Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). TAMAZIGHT. Lamazic o llengua amaziga o el berber o llengua berber, també amazigh o tamazight —en amazic en alfabet llatí Tamaziɣt i en alfabet tifinag ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o — és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemítica.

Nou!!: Diccionari і Berber · Veure més »

Biografia

Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d’algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.

Nou!!: Diccionari і Biografia · Veure més »

Bretó

El bretó és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a França.

Nou!!: Diccionari і Bretó · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Diccionari і Cambridge University Press · Veure més »

Canet de Rosselló

Situació de la comuna de Canet de Rosselló en aquesta comarca Canet de Rosselló, anomenat tradicionalment només Canet (estàndard, o, simplement,, en francès Canet-en-Roussillon), és una vila, cap del municipi del mateix nom, de 12.436 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Diccionari і Canet de Rosselló · Veure més »

Carles Ros i Hebrera

Carles Ros i Hebrera (València, 1703 - 1773) fou un notari que es dedicà a defensar i promoure el valencià per facilitar-ne el coneixement pràctic i profund.

Nou!!: Diccionari і Carles Ros i Hebrera · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Diccionari і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Diccionari і Català · Veure més »

Catalunya del Nord

La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del Tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Diccionari і Catalunya del Nord · Veure més »

Cors

Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.

Nou!!: Diccionari і Cors · Veure més »

Danès

El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.

Nou!!: Diccionari і Danès · Veure més »

Diccionari bilingüe

Un diccionari bilingüe és un diccionari utilitzat per a la traducció de paraules o frases d'una llengua a una altra.

Nou!!: Diccionari і Diccionari bilingüe · Veure més »

Diccionari català-valencià-balear

Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor als seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll.

Nou!!: Diccionari і Diccionari català-valencià-balear · Veure més »

Diccionari de frases fetes i locucions

El diccionari de frases fetes i locucions recull la fraseologia d'un idioma.

Nou!!: Diccionari і Diccionari de frases fetes i locucions · Veure més »

Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina

El Diccionari Labèrnia (Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina) és una obra lexicogràfica important elaborada durant 18 anys per Pere Labèrnia i Esteller.

Nou!!: Diccionari і Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina · Veure més »

Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.

Nou!!: Diccionari і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »

Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana

El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, també conegut com el DECat Consultat el 19 de novembre del 2013.

Nou!!: Diccionari і Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana · Veure més »

Diccionari General de la Llengua Catalana

Coberta de l'edició de 1932 del Diccionari General de la Llengua Catalana El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra és un diccionari català, publicat per primera vegada en fascicles l'any 1931 i com a volum únic l'any 1932.

Nou!!: Diccionari і Diccionari General de la Llengua Catalana · Veure més »

Diccionari històric del valencià col·loquial

El diccionari històric del valencià col·loquial és un diccionari històric ambiciós sobre un aspecte del lèxic menystingut sobre ara: els mots, les locucions i les accepcions populars del valencià, extrets de documents, sovint inèdits, dels segles XVII, XVIII i XIX.

Nou!!: Diccionari і Diccionari històric del valencià col·loquial · Veure més »

Diccionari ideològic

Un diccionari ideològic és un diccionari que facilita la cerca segons temes o camps semàntics, cosa que permet recollir les paraules que tenen un significat semblant o que pertanyen a un mateix tema.

Nou!!: Diccionari і Diccionari ideològic · Veure més »

Diccionari Invers de la Llengua Catalana

El Diccionari Invers de la Llengua Catalana llista ordenades les 67.000 entrades del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, però escrites pel seu ordre invers.

Nou!!: Diccionari і Diccionari Invers de la Llengua Catalana · Veure més »

Diccionari morfològic

Un diccionari morfològic és un arxiu que conté les correspondències entre les formes superficials i lèxiques de les paraules.

Nou!!: Diccionari і Diccionari morfològic · Veure més »

Diccionari normatiu valencià

El Diccionari normatiu valencià és el diccionari normatiu del valencià-català publicat en línia el 5 de febrer de 2014 per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Nou!!: Diccionari і Diccionari normatiu valencià · Veure més »

Diccionari teòric

Un diccionari teòric és un diccionari descriptiu adreçat a lingüistes i a lexicògrafs que és coherent amb un model lingüístic teòric determinat.

Nou!!: Diccionari і Diccionari teòric · Veure més »

Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala

El Dictionario castellano...Dictionaire françois...Dictionari catala és un manual de conversació, amb un vocabulari trilingüe, obra del tipògraf aquità establert a Catalunya Pere Lacavalleria.

Nou!!: Diccionari і Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala · Veure més »

Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium

El Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium és un diccionari català-llatí, obra de Pere Torre.

Nou!!: Diccionari і Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium · Veure més »

Edicions 62

Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.

Nou!!: Diccionari і Edicions 62 · Veure més »

Edicions Tres i Quatre

Edicions Tres i Quatre (3i4) és el nom comercial d'Eliseu Climent, editor, editorial valenciana creada el 1968 per Eliseu Climent.

Nou!!: Diccionari і Edicions Tres i Quatre · Veure més »

Editorial Moll

L'Editorial Moll és una editorial mallorquina fundada el 1934 pel filòleg Francesc de Borja Moll com a continuació de l'obra cultural que va iniciar el 1896 Antoni Maria Alcover i Sureda amb la publicació del primer volum de lAplec de Rondaies Mallorquines, format actualment per un conjunt de 24 volums.

Nou!!: Diccionari і Editorial Moll · Veure més »

El Trabucaire

L'editorial El Trabucaire va ser fundada el 1985 per Robert Avril i Maria Àngels Falqués a Perpinyà.

Nou!!: Diccionari і El Trabucaire · Veure més »

Emboscall

Emboscall és una editorial impulsada per Jesús Aumatell des del 1998 amb seu a Vic.

Nou!!: Diccionari і Emboscall · Veure més »

Emili Vallès i Vidal

Emili Vallès i Vidal (Igualada, 28 d'octubre de 1878 - Barcelona, 26 de novembre de 1950) va ser un gramàtic català, professor de l'Escola d'Arts i Oficis del Districte Cinquè (posteriorment Escola Complementària d'Oficis Narcís Monturiol) i secretari-redactor de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Diccionari і Emili Vallès i Vidal · Veure més »

Enciclopèdia

Volums de l'enciclopèdia en alemany ''Der neue Pauly'' Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dóna una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).

Nou!!: Diccionari і Enciclopèdia · Veure més »

Etimologia

L'etimologia és la ciència de la lingüística que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què llur forma i llur significat ha canviat, de manera que el sentit actual pot ser diferent a l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).

Nou!!: Diccionari і Etimologia · Veure més »

Finès

El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.

Nou!!: Diccionari і Finès · Veure més »

Fons verborum et phrasium

El Fons verborum et phrasium és un diccionari català-llatí, imprès a Barcelona el 1637, obra d'Antoni Font, jesuïta nascut a la Seu d'Urgell el 6 de febrer de 1610 i mort a Barcelona el 1677. Es tracta de la primera adaptació al català del Thesaurus verborum ac phrasium castellà-llatí del jesuïta segovià Bartolomé Bravo. L'obra, segons el seu autor, va dirigida als joves estudiants catalans, ja que el diccionari de Bravo no els era de fàcil ús atès que era en castellà. L'obra és una adaptació quasi literal del Thesaurus de Bravo, ja que adopta sense gairebé cap canvi les correspondències llatines d'aquest. Conté diversos castellanismes, si bé, com a aportació original, cal destacar que incorpora un cert nombre de mots del català occidental, urgellenc. Al final de l'obra Font hi incorpora unes Regles de Ortografia, en català, dedicades especialment al llatí. No obstant això, conté un subapartat titulat De la Ortografia en Romans (pàg. 339), que Joan Solà qualifica de "la primera ortografia catalana coneguda". Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas destaquen que aquestes normes ortogràfiques són una adaptació per part d'Antoni Font, del tractat De Orthographia libellus vulgari sermoni scriptus de l'humanista i tipògraf valencià Joan Felip Mey, que acompanya alguna de les edicions que aquest darrer va fer del Thesaurus de Bravo. El text de Mey porta el subtítol, i inclou una Nota para la Ortografia en Romance. Per tant, Antoni Font va adaptar del castellà al català, quant al diccionari, l'obra de Bravo, i quant a les regles ortogràfiques, l'obreta de Mey. L'única edició que es va fer del Fons verborum et phrasium d'Antoni Font, és la de 1637 (Barcelona, Sebastià i Jaume Mathevat). Posteriorment, es publicà una altra adaptació al català del Thesaurus de Bravo, el Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium de Pere Torra, que tingué una difusió molt superior al d'Antoni Font, amb successives reedicions. Primera pàgina del '''''Fons verborum'''''.

Nou!!: Diccionari і Fons verborum et phrasium · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Diccionari і Francès · Veure més »

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.

Nou!!: Diccionari і Francesc de Borja Moll i Casasnovas · Veure més »

Gazophylacium catalano-latinum

El Gazophylacium catalano-latinum és un diccionari català-llatí, destinat a l'estudi d'aquesta darrera llengua, obra de Joan Lacavalleria i Dulac, imprès a Barcelona el 1696 per Antoni Lacavalleria, conegut impressor i oncle de l'autor.

Nou!!: Diccionari і Gazophylacium catalano-latinum · Veure més »

Gerard Jacquet

Gerard Jacquet (Sant Feliu d'Amunt, Catalunya Nord, 1 de juliol del 1955) és un músic, poeta, pintor, actor, contaire i locutor a Radio France Bleu Roussillon, que és la seua activitat principal d'ençà del 1986.

Nou!!: Diccionari і Gerard Jacquet · Veure més »

Glossari

Un Glossari és una llista de mots utilitzats en una obra literària, amb les definicions corresponents.

Nou!!: Diccionari і Glossari · Veure més »

Gran Diccionari de la Llengua Catalana

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) és un repertori lexicogràfic que conté, entre altres, la part lexical de la Gran Enciclopèdia Catalana.

Nou!!: Diccionari і Gran Diccionari de la Llengua Catalana · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Diccionari і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Diccionari і Grec · Veure més »

Grup Enciclopèdia Catalana

El Grup Enciclopèdia Catalana (GrEC) és un grup editorial català fundat el 1980 i amb seu a Barcelona.

Nou!!: Diccionari і Grup Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel-Palestina i als Estats Units.

Nou!!: Diccionari і Hongarès · Veure més »

Idioma

Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Diccionari і Idioma · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Diccionari і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Diccionari і Italià · Veure més »

Japonès

El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones al Japó, les comunitats d'emigrants japonesos, especialment al Perú i al Brasil i a l'illa d'Angaur a la República de Palau.

Nou!!: Diccionari і Japonès · Veure més »

Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català, autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de lOnomasticon Cataloniae i del Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana.

Nou!!: Diccionari і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »

Joan Esteve

Joan Esteve (Johannes Stephanus) fou un notari valencià del segle XV.

Nou!!: Diccionari і Joan Esteve · Veure més »

Joan Lacavalleria i Dulac

Joan Lacavalleria i Dulac (Barcelona, 2 de desembre de 1640) fou doctor en dret i llatinista.

Nou!!: Diccionari і Joan Lacavalleria i Dulac · Veure més »

Joan Rosembach

Joan Rosembach (S. XV, Heidelberg, Sacre Imperi Romanogermànic - † novembre de 1530, Barcelona) fou un prevere i tipògraf alemany, establert a Catalunya, considerat l'impressor o tipògraf probablement més important del seu temps a Catalunya.

Nou!!: Diccionari і Joan Rosembach · Veure més »

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 15 de setembre de 1963) és un escriptor nord-català i un dels autors contemporanis en llengua catalana més famosos de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Diccionari і Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat · Veure més »

Josep Broc

Josep Broc (també escrit Broch), fou un clergue i professor de francès català, que el 1771 publicà, a Barcelona, un promptuari lexicogràfic trilingüe, català-castellà-francès titulat Promptuario trilingue, en el que se manifiestan con toda claridad todas las vozes que generalmente sirven pare el Comercio Político, y sociable en los tres Idiomas, Cathalan, Castellano, y Francés, á fin de què los poco instruidos en algunos de los dos primeros, entren con menos dificultad á la inteligencia del tercero, amb la finalitat d'ensenyar castellà i francès als catalans poc instruïts.

Nou!!: Diccionari і Josep Broc · Veure més »

Josep Moran i Ocerinjauregui

Josep Moran i Ocerinjauregui (Barcelona-Les Corts, 22 de desembre de 1944) és un lingüista català.

Nou!!: Diccionari і Josep Moran i Ocerinjauregui · Veure més »

Lexicografia

La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics.

Nou!!: Diccionari і Lexicografia · Veure més »

Liber Elegantiarum

El Liber Elegantiarum és un repertori de paraules i frases valencià-llatí, obra del notari o escrivent valencià Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat a Venècia per l'editor Paganinus de Paganinis l'any 1489.

Nou!!: Diccionari і Liber Elegantiarum · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Diccionari і Llatí · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès o xinés és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. És necessari fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, encara que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, és basada en el mandarí i no és «neutral» en relació a les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als Estats Units.

Nou!!: Diccionari і Llengües sinítiques · Veure més »

María Moliner Ruiz

María Moliner Ruiz (Paniza, Saragossa, 30 de març de 1900 - Madrid, 21 de gener de 1981) fou una bibliotecònoma i lexicogràfa espanyola.

Nou!!: Diccionari і María Moliner Ruiz · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Diccionari і Neerlandès · Veure més »

Nomenclatura catalano-francesa de 1718

La nomenclatura catalano-francesa de l'any 1718 és una obra manuscrita que es conserva al Centre de Lectura de Reus, titulada Colón-Perea 2005: p. 7.

Nou!!: Diccionari і Nomenclatura catalano-francesa de 1718 · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Diccionari і Occità · Veure més »

Ortografia

El terme ortografia ve del grec orthos (recte) i grafia (lletra) es refereix a la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Diccionari і Ortografia · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Diccionari і Oxford University Press · Veure més »

Paganino Paganini

Paganino Paganini (llatí: Paganinus de Paganinis; c. 1450 – 1538), fou un impressor i editor de la República de Venècia durant el Renaixement.

Nou!!: Diccionari і Paganino Paganini · Veure més »

Paraula

Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. El terme paraula o mot és controvertit, ja que no hi ha límits precisos per a establir què és i què no és una paraula en tant que unitat lingüística.

Nou!!: Diccionari і Paraula · Veure més »

Patrici Pojada

Patrici Pojada (Pàmies, 5 de novembre de 1965) és un historiador, lingüista i investigador occità del país de Foix.

Nou!!: Diccionari і Patrici Pojada · Veure més »

Pere Labèrnia Esteller

Pere Labèrnia Esteller (Traiguera, Baix Maestrat, 19 de febrer de 1802 - Barcelona, 28 de juny de 1860) va ser un lexicògraf, gramàtic i humanista valencià establert a Catalunya.

Nou!!: Diccionari і Pere Labèrnia Esteller · Veure més »

Pere Lacavalleria

Pere Lacavalleria (Aquitània (?) - Barcelona 1645) fou un tipògraf i impressor barceloní, d'origen occità.

Nou!!: Diccionari і Pere Lacavalleria · Veure més »

Pere Torre

Pere Torre (o Petro Torra o Pere Torra), (Principat de Catalunya, segle XVII), fou un lexicògraf i gramàtic català, autor del diccionari català-llatí Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium, publicat per primer cop a Barcelona l'any 1640.

Nou!!: Diccionari і Pere Torre · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 20 de febrer de 1868 - Prada de Conflent, 25 de desembre de 1948) va ser un filòleg català conegut com el seny ordenador de la llengua catalana per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: Diccionari і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la cinquena llengua més parlada del món i la tercera més parlada del món occidental.

Nou!!: Diccionari і Portuguès · Veure més »

Promptuario Trilingüe

El Promptuario trilingüe (o Promtuario trilingüe, en algunes impressions) és un diccionari català-castellà-francès, obra del clergue i mestre de francès Josep Broc (o Broch).

Nou!!: Diccionari і Promptuario Trilingüe · Veure més »

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Publicacions de l'Abadia de Montserrat és editorial catalana que compta amb un fons editorial de més de 3.000 títols publicats.

Nou!!: Diccionari і Publicacions de l'Abadia de Montserrat · Veure més »

Reial Acadèmia Espanyola

Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.

Nou!!: Diccionari і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »

Renat Botet

Renat Botet (Orellà, Conflent, 1922 - Ceret, 23 de juny del 2012) va ser un dels estudiosos més prolífics de la llengua catalana a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Diccionari і Renat Botet · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Diccionari і Rus · Veure més »

Salem Zenia

Salem Zenia (Frèha, Provincia de Tizi n Uzzu), 26 de setembre de 1962) és un periodista, poeta i novel·lista de llengua amaziga. Va estudiar a l'escola del seu poble natal i més tard a l'Institut masculí d'Azazga. Va estudiar periodisme a través d'un curs a distància. A la primavera de 1980, coneguda posteriorment com la Primavera Amaziga, Salem Zenia va participar en diverses manifestacions com a membre del comitè d'estudiants de la seva regió. Va cursar els estudis de periodisme a distància a l'École Universalis de Liegi, a Bèlgica, on va obtenir el diploma de periodista-reporter a finals de l'any 1981. Militant de moviments que reivindiquen més autonomia per al poble amazic, viu refugiat a Barcelona. Ha seguit tota l'evolució de la reivindicació amazic, centrant el seu interès en l'acció cultural. L'any 1989 va ser un dels principals redactors de l'informe Cultura i desenvolupament artístic. Ha treballat com a periodista i ha publicat articles i entrevistes per a diverses publicacions. El 1998 va fundar el seu propi diari Racines/Iz'uran, orientat a la promoció de la llengua amazic i el 15 de juliol de 2005 va rebre un diploma d'honor de l'associació Tamazgha a París per la seva aportació a la literatura en amazic.

Nou!!: Diccionari і Salem Zenia · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al segle IV aC. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, ISBN 81-208-1767-2 (en anglès) El seu text més antic conegut és el Rig Veda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pànini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Diccionari і Sànscrit · Veure més »

Sinònim

Dues paraules són sinònimes quan tenen un significat igual o molt similar.

Nou!!: Diccionari і Sinònim · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, especialment a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Diccionari і Suec · Veure més »

TERMCAT

El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.

Nou!!: Diccionari і TERMCAT · Veure més »

Tesaurus

Un tesaurus és un glossari jerarquitzat o la plasmació en una obra de referència dels camps semàntics.

Nou!!: Diccionari і Tesaurus · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Diccionari і Toponímia · Veure més »

Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan

El Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan-alamany y lo alamany-catalan és un llibre publicat a Perpinyà l'any 1502 per l'impressor Joan Rosembach.

Nou!!: Diccionari і Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan · Veure més »

1489

Sense descripció.

Nou!!: Diccionari і 1489 · Veure més »

1502

L'any 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Diccionari і 1502 · Veure més »

1637

Sense descripció.

Nou!!: Diccionari і 1637 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Diccionari і 1640 · Veure més »

1642

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Diccionari і 1642 · Veure més »

1696

;Països Catalans.

Nou!!: Diccionari і 1696 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Diccionari і 1718 · Veure més »

1739

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Diccionari і 1739 · Veure més »

1771

Sense descripció.

Nou!!: Diccionari і 1771 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Diccionari і 1803 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Diccionari і 1805 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Diccionari і 1839 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Diccionari і 1840 · Veure més »

1858

Sense descripció.

Nou!!: Diccionari і 1858 · Veure més »

1878

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Diccionari і 1878 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Diccionari і 1927 · Veure més »

1930

Terrassa, el raval de Montserrat, el '''1930'''.

Nou!!: Diccionari і 1930 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Diccionari і 1932 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Diccionari і 1962 · Veure més »

1980

;Països Catalans.

Nou!!: Diccionari і 1980 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Diccionari і 1991 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Diccionari і 1995 · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Diccionari і 2007 · Veure més »

2014

L'any 2014 és un any normal començat en dimecres.

Nou!!: Diccionari і 2014 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Diccionaris.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »