Taula de continguts
158 les relacions: Adrien-Marie Legendre, Advocat, Agrimensura, Albert Einstein, Albert Wangerin, Alemany, Alemanya, Alexander Ostrowski, Alexander von Humboldt, Algorisme de Gauss-Newton, Anàlisi matemàtica, Angle, Antiga Grècia, Aritmètica modular, Arrel d'una funció, Arthur Auwers, Asteroide, Astronomia, Àrea, Baixa Saxònia, Berlín, Braunschweig, Bremen, Bust, Camp magnètic, Camp magnètic terrestre, Canó de Gauss, Cònica, Ceres (planeta nan), Cervell, Ciència, Científic, Circuit elèctric, Construcció amb regle i compàs, Corba, Cos finit, Curvatura, Curvatura gaussiana, Daniel Kehlmann, Dinamarca, Disquisitiones arithmeticae, Distància, Distribució normal, Electroestàtica, Enter de Gauss, Eric Temple Bell, Ernst Christian Julius Schering, Error experimental, Estadística, Euclides, ... Ampliar l'índex (108 més) »
- Acadèmics de l'Acadèmia Bavaresa de les Ciències
- Alumnes de la Universitat de Helmstedt
Adrien-Marie Legendre
Adrien-Marie Legendre, (1752-1833), fou un matemàtic francès conegut, sobretot, pels seus treballs sobre integrals el·líptiques i sobre teoria de nombres.
Veure Carl Friedrich Gauß і Adrien-Marie Legendre
Advocat
s) Un advocat o lletrat és aquella persona graduada o llicenciada en dret que, després de superar un màster de formació especialitzada, ha superat amb èxit l'examen d'accés a l'advocacia del Ministeri de Justícia i s'ha inscrit en un Col·legi d'Advocats com a exercent i es dedica professionalment a l'assessorament i consell en matèria legal així com a la direcció i defensa de les parts en judici en tota classe de procediments administratius i judicials davant les administracions públiques i els jutjats i tribunals de justícia.
Veure Carl Friedrich Gauß і Advocat
Agrimensura
Agrimensor treballant amb un instrument d'anivellament. L'agrimensura va ser considerada antigament la branca de la topografia destinada a la delimitació de superfícies, el mesurament d'àrees i la rectificació de límits.
Veure Carl Friedrich Gauß і Agrimensura
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Carl Friedrich Gauß і Albert Einstein
Albert Wangerin
va ser un matemàtic alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Albert Wangerin
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Carl Friedrich Gauß і Alemany
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Carl Friedrich Gauß і Alemanya
Alexander Ostrowski
va ser un matemàtic nacionalitzat suís d'origen rus-ucraïnès.
Veure Carl Friedrich Gauß і Alexander Ostrowski
Alexander von Humboldt
Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859), fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt.
Veure Carl Friedrich Gauß і Alexander von Humboldt
Algorisme de Gauss-Newton
A matemàtiques, l'algorisme de Gauss-Newton s'utilitza per a resoldre problemes no lineals de mínims quadrats.
Veure Carl Friedrich Gauß і Algorisme de Gauss-Newton
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Veure Carl Friedrich Gauß і Anàlisi matemàtica
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Veure Carl Friedrich Gauß і Angle
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Carl Friedrich Gauß і Antiga Grècia
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Veure Carl Friedrich Gauß і Aritmètica modular
Arrel d'una funció
Una arrel d'una funció f(x) és un element x del domini d'aquesta funció tal que Per aquesta raó a vegades també s'anomenen zeros de la funció.
Veure Carl Friedrich Gauß і Arrel d'una funció
Arthur Auwers
Georg Friedrich Julius Arthur von Auwers (12 de setembre de 1838, Göttingen - 24 de gener de 1915, Groß-Lichterfelde) fou un astrònom alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Arthur Auwers
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Carl Friedrich Gauß і Asteroide
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Carl Friedrich Gauß і Astronomia
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Veure Carl Friedrich Gauß і Àrea
Baixa Saxònia
La Baixa Saxònia (en alemany: Niedersachsen, pronunciat; en neerlandès: Nedersaksen) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Carl Friedrich Gauß і Baixa Saxònia
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Carl Friedrich Gauß і Berlín
Braunschweig
Braunschweig (A.F.I.), Brunsvic en la seva forma catalanitzada, és una ciutat alemanya de la regió de la Baixa Saxònia.
Veure Carl Friedrich Gauß і Braunschweig
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Veure Carl Friedrich Gauß і Bremen
Bust
Bust de Víctor Balaguer a Barcelona ''Keys To Community'' (2007), bust de Benjamin Franklin, per James Peniston Un bust és una representació de la part superior d'un cos humà mitjançant pintura, escultura, dibuix o gravat.
Veure Carl Friedrich Gauß і Bust
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Carl Friedrich Gauß і Camp magnètic
Camp magnètic terrestre
consulta.
Veure Carl Friedrich Gauß і Camp magnètic terrestre
Canó de Gauss
Una arma/canó de Gauss o coilgun és un tipus de peça d'artilleria pesant que basa el seu funcionament en un seguit de bobines que, en ser excitades, propulsen magnèticament un projectil, generalment de massa elevada, a una gran velocitat.
Veure Carl Friedrich Gauß і Canó de Gauss
Cònica
hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.
Veure Carl Friedrich Gauß і Cònica
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Veure Carl Friedrich Gauß і Ceres (planeta nan)
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Veure Carl Friedrich Gauß і Cervell
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Carl Friedrich Gauß і Ciència
Científic
Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.
Veure Carl Friedrich Gauß і Científic
Circuit elèctric
Un circuit elèctric Un circuit elèctric és un conjunt simple o complex de conductors i components elèctrics o electrònics (commutadors, condensadors, bateries, resistències, inductors, transistor, díodes, etc.) interconnectats per tal de formar un recorregut per on pot circular un corrent elèctric.
Veure Carl Friedrich Gauß і Circuit elèctric
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Veure Carl Friedrich Gauß і Construcció amb regle i compàs
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Veure Carl Friedrich Gauß і Corba
Cos finit
Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).
Veure Carl Friedrich Gauß і Cos finit
Curvatura
En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.
Veure Carl Friedrich Gauß і Curvatura
Curvatura gaussiana
D'esquerra a dreta: una superfície de curvatura gaussiana negativa (hiperboloide), una superfície de curvatura gaussiana zero (cilindre) i una superfície de curvatura gaussiana positiva (esfera). El tor té punts on la curvatura gaussiana és positiva, punts on és negativa, i punts on s'anul·la.
Veure Carl Friedrich Gauß і Curvatura gaussiana
Daniel Kehlmann
Daniel Kehlmann (Múnic, 13 de gener de 1975) és un escriptor austríac.
Veure Carl Friedrich Gauß і Daniel Kehlmann
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Veure Carl Friedrich Gauß і Dinamarca
Disquisitiones arithmeticae
Disquisitiones arithmeticae és un llibre de teoria de nombres escrit per l'alemany Carl Friedrich Gauss en llatí el 1798, quan tenia 21 anys i publicat el 1801.
Veure Carl Friedrich Gauß і Disquisitiones arithmeticae
Distància
La distància és la longitud del camí més curt entre dues entitats.
Veure Carl Friedrich Gauß і Distància
Distribució normal
La distribució normal, també coneguda com a distribució gaussiana, és una important família de distribucions de probabilitat contínues i és aplicable a molts camps.
Veure Carl Friedrich Gauß і Distribució normal
Electroestàtica
l'adherència estàtica a la roba. L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).
Veure Carl Friedrich Gauß і Electroestàtica
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Veure Carl Friedrich Gauß і Enter de Gauss
Eric Temple Bell
va ser un escriptor i matemàtic escocès.
Veure Carl Friedrich Gauß і Eric Temple Bell
Ernst Christian Julius Schering
va ser un matemàtic alemany conegut per haver estat l'editor principal de les Obres de Gauss.
Veure Carl Friedrich Gauß і Ernst Christian Julius Schering
Error experimental
Un error experimental és una desviació del valor mesurat d'una magnitud física respecte al valor real d'aquesta magnitud.
Veure Carl Friedrich Gauß і Error experimental
Estadística
lang.
Veure Carl Friedrich Gauß і Estadística
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Carl Friedrich Gauß і Euclides
Eugen Netto
Eugen Netto (1846-1919) va ser un matemàtic alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Eugen Netto
Farkas Bolyai
Farkas Bolyai (1775-1856), també conegut com a Wolfgang Bolyai a Alemanya, va ser un matemàtic i literat hongarès, conegut sobretot pel seu treball en geometria.
Veure Carl Friedrich Gauß і Farkas Bolyai
Felix Klein
Felix Christian Klein (Düsseldorf, 25 d'abril de 1849 – Göttingen, 22 de juny de 1925) va ser un matemàtic alemany que va estudiar les geometries mètriques, euclidianes o no euclidianes com a casos particulars de la geometria projectiva.
Veure Carl Friedrich Gauß і Felix Klein
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Veure Carl Friedrich Gauß і Filologia
Franz Schmidt
fou un compositor, violoncel·lista i pianista austríac d'origen hongarès.
Veure Carl Friedrich Gauß і Franz Schmidt
Franz Xaver von Zach
Baró, (en hongarès: Zách János Ferenc) va ser un astrònom alemany nascut a la ciutat de Pest, Hongria.
Veure Carl Friedrich Gauß і Franz Xaver von Zach
Friedrich Bessel
Friedrich Wilhelm Bessel (Minden, Prússia, 22 de juliol de 1784 - Konigsberg, 17 de març de 1846), fou un matemàtic i astrònom alemany, sistematitzador de les funcions de Bessel (les quals, malgrat el seu nom, van ser descobertes per Daniel Bernoulli).
Veure Carl Friedrich Gauß і Friedrich Bessel
Funció de recompte de nombres primers
Funció de recompte de nombres primers fins a ''n''.
Veure Carl Friedrich Gauß і Funció de recompte de nombres primers
Gauss (cràter)
Apol·lo 14 Apol·lo 16 Fotografia de la missió Lunar Reconnaissance Orbiter Gauss és un gran cràter d'impacte amb el nom del cèlebre matemàtic alemany Carl Friedrich Gauss, que es troba prop de l'extremitat nord-est de la cara visible de la Lluna.
Veure Carl Friedrich Gauß і Gauss (cràter)
Gaussberg
Gaussberg (o Mont Gauss) és un conus d'un volcà extint que fa 370 metres d'alt i està enfront del Mar Davis just a l'oest de la glacera Posadowsky a la Terra del Kaiser Guillem II a l'Antàrtida.
Veure Carl Friedrich Gauß і Gaussberg
Göttingen
Göttingen (en baix alemany Chöttingen), és una ciutat de la Baixa Saxònia (Alemanya), capital del districte homònim.
Veure Carl Friedrich Gauß і Göttingen
Geodèsia
La geodèsia és una branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la Terra i del camp de gravetat.
Veure Carl Friedrich Gauß і Geodèsia
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Veure Carl Friedrich Gauß і Geometria diferencial
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Veure Carl Friedrich Gauß і Georg Friedrich Bernhard Riemann
Giuseppe Piazzi
va ser un astrònom i sacerdot italià.
Veure Carl Friedrich Gauß і Giuseppe Piazzi
Gotha
Gotha és un municipi alemany del Bundesland de Turíngia (Estat Lliure de Turíngia, Freistaat Thüringen), situat a 74 km de Coburg.
Veure Carl Friedrich Gauß і Gotha
Gram
El gram (símbol: g) és una unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg).
Veure Carl Friedrich Gauß і Gram
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Veure Carl Friedrich Gauß і Hannover
Heinrich Olbers
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers (Arbergen, prop de Bremen, 11 d'octubre de 1758 - Bremen, 2 de març de 1840), fou un astrònom, físic i metge alemany, principalment conegut per la paradoxa d'Olbers.
Veure Carl Friedrich Gauß і Heinrich Olbers
Heinrich Weber
Heinrich Martin Georg Friedrich Weber, o més comunament Heinrich Weber (1842-1913) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en àlgebra i teoria de grups.
Veure Carl Friedrich Gauß і Heinrich Weber
Heptadecàgon
Heptadecàgon regular. En geometria, un heptadecàgon és un polígon de disset costats i, per tant, de disset vèrtexs.
Veure Carl Friedrich Gauß і Heptadecàgon
Integral de Gauß
La integral de Gauß és una integral definida, que fou calculada per primera vegada per Gauß.
Veure Carl Friedrich Gauß і Integral de Gauß
Isaac Asimov
Isaac Iúdovitx Asimov (originalment en rus: Исаак Юдович Озимов, Issaak Iúdovitx Ozimov, tot i que actualment es transcriu al rus com a Айзек Азимов reflectint la pronunciació de la seva llengua adoptiva) i més conegut com a Isaac Asimov, va ser un prolífic escriptor i divulgador científic, nascut a Petrovitxi, districte de Xumiatxski a la regió o óblast de Smolensk, a la República Socialista Federada Soviètica de Rússia, el 2 de gener de 1920, i mort el 6 d'abril de 1992 a Nova York, Estats Units (EUA).
Veure Carl Friedrich Gauß і Isaac Asimov
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Carl Friedrich Gauß і Itàlia
János Bolyai
János Bolyai (15 de desembre de 1802, Kolozsvár, actual Romania, llavors part de l'Imperi Austrohongarès - 17 o 27 de gener de 1860, Marosvásárhely, actual Hongria) fou un matemàtic hongarès.
Veure Carl Friedrich Gauß і János Bolyai
Jean le Rond d'Alembert
Jean le Rond d'Alembert (París, 16 de novembre de 1717 - París, 24 o 29 d'octubre de 1783) fou un matemàtic i filòsof francès, un dels màxims exponents del moviment il·lustrat.
Veure Carl Friedrich Gauß і Jean le Rond d'Alembert
Julius Wilhelm Richard Dedekind
va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, sobretot en el camp de la teoria de nombres, l'àlgebra abstracta (particularment la teoria dels anells) i els fonaments axiomàtics de l'aritmètica.
Veure Carl Friedrich Gauß і Julius Wilhelm Richard Dedekind
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Carl Friedrich Gauß і Llatí
Llei de Faraday
La llei de Faraday és una de les lleis fonamentals de l'electromagnetisme, una de les quatre equacions de Maxwell, també és coneguda com a llei de la inducció electromagnètica o llei de Faraday-Lenz, estableix que en un circuit tancat sotmès a l'acció d'un camp magnètic variable, s'hi indueix una força electromotriu (fem) proporcional a la derivada respecte al temps del flux magnètic que passa a través del circuit.
Veure Carl Friedrich Gauß і Llei de Faraday
Llei de Gauss
En física i electromagnetisme, la llei de Gauss relaciona la càrrega elèctrica i el camp elèctric, essent una forma més general i elegant de la llei de Coulomb.
Veure Carl Friedrich Gauß і Llei de Gauss
Llei de reciprocitat quadràtica
En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.
Veure Carl Friedrich Gauß і Llei de reciprocitat quadràtica
Lleis de Kirchhoff
Les lleis de Kirchhoff són un parell de lleis que tracten de la conservació de la càrrega i l'energia als circuits elèctrics i foren descrites per primera vegada el 1845 pel físic alemany Gustav Robert Kirchhoff.
Veure Carl Friedrich Gauß і Lleis de Kirchhoff
Llibres apòcrifs
isbn.
Veure Carl Friedrich Gauß і Llibres apòcrifs
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Carl Friedrich Gauß і Lluna
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Veure Carl Friedrich Gauß і Longitud
Ludwig Schlesinger
va ser un matemàtic alemany nascut a Trnava (avui Eslovàquia, però pertanyent al Regne d'Hongria quan ell va néixer).
Veure Carl Friedrich Gauß і Ludwig Schlesinger
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Veure Carl Friedrich Gauß і Magnetisme
Magnetosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.
Veure Carl Friedrich Gauß і Magnetosfera
Marc alemany
El marc alemany (en alemany Deutsche Mark) va ser la moneda oficial de la República Federal d'Alemanya en substitució del Reichsmark des de 1948 fins a la reunificació amb la República Democràtica Alemanya el 1990, i la moneda oficial d'Alemanya des de llavors fins a la introducció de l'euro el 1999 (les monedes van desaparèixer de la circulació el 2002) amb el valor d'1,95583 marcs per euro.
Veure Carl Friedrich Gauß і Marc alemany
Martin Bartels
Johann Christian Martin Bartels (12 d'agost de 1769 – 7/20 de desembre de 1836) va ser un matemàtic alemany tutor de Carl Friedrich Gauss a Brunswick i educador de Lobatxevski a la universitat de Kazan.
Veure Carl Friedrich Gauß і Martin Bartels
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Carl Friedrich Gauß і Massa
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Veure Carl Friedrich Gauß і Matemàtic
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Veure Carl Friedrich Gauß і Matriu (matemàtiques)
Mètode de Gauss-Seidel
En àlgebra lineal numèrica, el mètode de Gauss-Seidel, també conegut com a mètode de Liebmann o mètode de desplaçament successiu, és un mètode iteratiu utilitzat per resoldre un sistema d'equacions lineals.
Veure Carl Friedrich Gauß і Mètode de Gauss-Seidel
Mètode de reducció de Gauss
El mètode de reducció de Gauss és un procediment sistemàtic de substitució matemàtica de r vectors d'una certa base de E pels r vectors de \mathcal independents, per tal d'aconseguir una nova base de E i les expressions dels k - r vectors que queden a \mathcal en aquesta nova base.
Veure Carl Friedrich Gauß і Mètode de reducció de Gauss
Mètode dels mínims quadrats
Punts i la seva distància a una funció determinat segons el mètode dels mínims quadrats. Aquí s'ha escollit una funció logística com a model de la corba. El mètode de mínims quadrats és el procediment matemàtic estàndard per a l'ajust de corbes.
Veure Carl Friedrich Gauß і Mètode dels mínims quadrats
Mikhaïl Ostrogradski
Mikhaïl Vassílievitx Ostrogradski, Михаи́л Васи́льевич Острогра́дский Миха́йло Васи́льович Острогра́дський Mikhaïlo Vassílovitx Ostrogradski (1801-1862), transliterat habitualment com a Ostrogradsky, fou un matemàtic rus.
Veure Carl Friedrich Gauß і Mikhaïl Ostrogradski
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Carl Friedrich Gauß і Monarquia
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Carl Friedrich Gauß і Napoleó Bonaparte
Nen prodigi
Gadna i el director Moshe Lustig, Israel 1953 Un nen o nena prodigi és un infant que a una edat precoç domina una o diverses disciplines al nivell d'un adult.
Veure Carl Friedrich Gauß і Nen prodigi
Nombre de Fermat
Un nombre de Fermat, anomenat així en honor de Pierre de Fermat, qui fou el primer a estudiar aquest nombres, és un nombre natural de la forma: on n és natural.
Veure Carl Friedrich Gauß і Nombre de Fermat
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Veure Carl Friedrich Gauß і Nombre enter
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Veure Carl Friedrich Gauß і Nombre primer
Nombre triangular
Els sis primers nombres triangulars. Un nombre triangular és el resultat de sumar els n primers nombres naturals.
Veure Carl Friedrich Gauß і Nombre triangular
Observatori
L'Observatori Fabra, el quart en actiu més antic del món, en una imatge de 1907 amb Barcelona als seus peus. El notable edifici és obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà. Un observatori és un lloc apropiat per a fer-hi observacions, siguin terrestres o celestes.
Veure Carl Friedrich Gauß і Observatori
Oskar Bolza
va ser un matemàtic alemany que va treballar durant uns anys als Estats Units.
Veure Carl Friedrich Gauß і Oskar Bolza
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Carl Friedrich Gauß і Oxford University Press
Paul Bachmann
Paul Gustav Heinrich Bachmann (1837-1920) va ser un matemàtic alemany, especialitzat en teoria de nombres.
Veure Carl Friedrich Gauß і Paul Bachmann
Paul Stäckel
va ser un matemàtic alemany, conegut sobre tot pels seus treballs en història de les matemàtiques.
Veure Carl Friedrich Gauß і Paul Stäckel
Pla complex
En matemàtiques, el pla complex és una forma de visualitzar l'espai dels nombres complexos.
Veure Carl Friedrich Gauß і Pla complex
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Veure Carl Friedrich Gauß і Planeta nan
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Veure Carl Friedrich Gauß і Polígon
Quadratura de Gauss
En càlcul numèric, un mètode de quadratura és una aproximació de la integral definida d'una funció, que normalment es calcula com un sumatori ponderat de valors de la funció a determinats punts especificats dins del domini d'integració.
Veure Carl Friedrich Gauß і Quadratura de Gauss
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Veure Carl Friedrich Gauß і Regne de Hannover
Reial Acadèmia Sueca de Ciències
La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències (en suec Kungliga Vetenskapsakademien), la va fundar el 1739 el rei Frederic I de Suècia i és una de les Acadèmies Reials de Suècia.
Veure Carl Friedrich Gauß і Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Ressonància magnètica nuclear
Un espectròmetre de ressonància magnètica nuclear La ressonància magnètica nuclear (RMN, o en anglès NMR, de nuclear magnetic resonance) és un fenomen físic descrit originalment el 1946 per Felix Bloch i Edward Mills Purcell, que van guanyar el Premi Nobel de Física per aquest descobriment el 1952.
Veure Carl Friedrich Gauß і Ressonància magnètica nuclear
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Veure Carl Friedrich Gauß і Revolució
Rudolph Wagner
Rudolf Wagner (30 de juliol de 1805 – 13 de maig de 1864) va ser un fisiòleg i anatomista alemany que va codescobrir la vesícula germinal.
Veure Carl Friedrich Gauß і Rudolph Wagner
Sextant (instrument de mesura)
Sextant Cassens&Platz (RFA). El sextant és un instrument de mesura que permet mesurar angles entre dos objectes tals com dos punts d'una costa o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó.
Veure Carl Friedrich Gauß і Sextant (instrument de mesura)
Sistema CGS
El sistema CGS és un sistema d'unitats basat en el centímetre, el gram i el segon.
Veure Carl Friedrich Gauß і Sistema CGS
Sophie Germain
Sophie Germain (París, 1 d'abril de 1776 - 27 de juny de 1831) fou una matemàtica i física francesa.
Veure Carl Friedrich Gauß і Sophie Germain
Springer Science+Business Media
Springer Science+Business Media o Springer és una editorial global que publica llibres, llibres electrònics i publicacions científiques avaluades per experts (''peer review''), en l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la medicina (STM: science, technical & medical, en anglès).
Veure Carl Friedrich Gauß і Springer Science+Business Media
Sumatori de Gauss
En matemàtiques, i més precisament en aritmètica modular, el sumatori de Gauss és un nombre complex.
Veure Carl Friedrich Gauß і Sumatori de Gauss
Telègraf elèctric
El telègraf és un dispositiu de telecomunicació destinat a la transmissió de senyals a distància.
Veure Carl Friedrich Gauß і Telègraf elèctric
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Carl Friedrich Gauß і Temps
Teorema
editor.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema
Teorema de Gauss-Màrkov
El Teorema de Gauss-Màrkov, en estadística, formulat per Carl Friedrich Gauss i Andrei Màrkov, estableix que en un model lineal general (MLG) en el qual s'estableixin els següents supòsits.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema de Gauss-Màrkov
Teorema de la corba de Jordan
Il·lustració del teorema de la corba de Jordan. La corba de Jordan (representada en color negre) divideix el pla en una regió "interior" (color blau clar) i una regió "exterior" (color rosa). En topologia, una corba de Jordan és un llaç continu, que no s'interseca amb ell mateix, del pla; hom també en diu corba tancada simple.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema de la corba de Jordan
Teorema de la divergència
En càlcul vectorial, el teorema de la divergència, també conegut com a teorema de Gauss, teorema d'Ostrogradski, o teorema d'Ostrogradski–Gauss és un resultat que enllaça la divergència d'un camp vectorial al valor de les integrals de superfície del flux definit pel camp.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema de la divergència
Teorema egregi
Una conseqüència del teorema egregi és que la Terra no es pot representar en un mapa pla sense distorsió. La projecció de Mercator, que es veu a la imatge, manté els angles però distorsiona l'àrea. El teorema egregi de Gauss (del llatí Theorema Egregium) és un resultat distingit en geometria diferencial relatiu a la curvatura de superfícies que fou demostrat per Carl Friedrich Gauss el 1827.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema egregi
Teorema fonamental de l'àlgebra
El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teorema fonamental de l'àlgebra
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Veure Carl Friedrich Gauß і Teoria de nombres
Tesi doctoral
la Universitat de Leiden mostrada a la portada d'una tesi doctoral, Països Baixos. "Disputatio philosophica inauguralis de spatio vacuo" (Disputació filosòfica inaugural sobre l'espai buit) de Guilielmus ab Irhoven (Willem van Irhoven) sota l'autoritat del rector Johannes Jacobus Vitriarius del 7 de juliol de 1721.
Veure Carl Friedrich Gauß і Tesi doctoral
Triangulació
Triangulació. Liu Hui (c. 263): Com es mesura l'altura d'una illa del mar? Il·lustració d'una edició de 1726 En trigonometria i en geometria, la triangulació és el procés de determinar la posició d'un punt mesurant els angles fins a aquest punt a partir de punts coneguts a l'extrem d'una línia de llargària coneguda, en comptes de mesurar la distància al punt directament.
Veure Carl Friedrich Gauß і Triangulació
Universitat de Utah
La Universitat de Utah (University of Utah també dita com The U, the U of U o Utah) és una universitat de recerca en coeducació i publica, que té la seu a Salt Lake City, Utah, Estats Units.
Veure Carl Friedrich Gauß і Universitat de Utah
Universitat Georg-August de Göttingen
Universitat de Göttingen La Universitat de Göttingen (Georg-August-Universität Göttingen, o Geòrgia Augusta) va ser fundada l'any 1734 per Jordi II, príncep elector de Hannover i rei de la Gran Bretanya.
Veure Carl Friedrich Gauß і Universitat Georg-August de Göttingen
Walhalla (temple)
El Walhalla és un imponent temple neoclàssic el propòsit del qual és servir de monument i saló de la fama per a «alemanys llorejats i distingits» (en realitat, germànics, perquè hi ha austríacs, suïssos, neerlandesos, bohemis, etc.) aixecat a la vora del Danubi, a 6 quilòmetres a l'est de Ratisbona, a Baviera, Alemanya.
Veure Carl Friedrich Gauß і Walhalla (temple)
Wilhelm Weber
Wilhelm Eduard Weber (Wittenberg, 24 d'octubre de 1804 - Göttingen, 23 de juny de 1891), fou un físic alemany.
Veure Carl Friedrich Gauß і Wilhelm Weber
Yale University Press
Yale University Press és una editorial universitària dels Estats Units associada a la Universitat Yale.
Veure Carl Friedrich Gauß і Yale University Press
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1777
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1799
1801
;Països Catalans.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1801
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1807
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1808
1809
;Països Catalans.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1809
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Veure Carl Friedrich Gauß і 1811
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1812
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1818
1827
;Països Catalans.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1827
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1831
1832
;Països Catalans.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1832
1843
;Països Catalans.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1843
1844
;Països Catalans.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1844
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1846
1847
;Països Catalans.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1847
1855
;Països Catalans.
Veure Carl Friedrich Gauß і 1855
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Carl Friedrich Gauß і 23 de febrer
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Carl Friedrich Gauß і 30 d'abril
Vegeu també
Acadèmics de l'Acadèmia Bavaresa de les Ciències
- Adolf Butenandt
- Alexander von Humboldt
- Augustin Saint-Hilaire
- Carl Friedrich Gauß
- Carl Friedrich von Weizsäcker
- Carl Sigismund Kunth
- Carl Troll
- Christiaan Hendrik Persoon
- Einar Löfstedt
- Erich von Drygalski
- Ernest Renan
- Ernst Heinrich Weber
- Freeman J. Dyson
- Friedrich August Wolf
- Friedrich Heinrich Jacobi
- Friedrich Schelling
- Gaston Paris
- Ignaz von Döllinger
- Jacob Grimm
- Johann Baptist von Spix
- Johann Georg Wagler
- Johann Wolfgang von Goethe
- John Strutt
- Joseph Decaisne
- Justus von Liebig
- Kurt Sethe
- Linus Carl Pauling
- Matthias Mann
- Max Ferdinand Perutz
- Max Planck
- Max Weber
- Max von Pettenkofer
- Nicolas-Théodore de Saussure
- Otto Hahn
- Robert Robinson
- Siegfried Passarge
- Silvestre de Sacy
- Theodor Litt
- Theodor Mommsen
- Walter Meissner
- Werner Heisenberg
- Wilhelm Grimm
- Wilhelm Philipp Schimper
- Wilhelm von Humboldt
Alumnes de la Universitat de Helmstedt
- Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg
- August Heinrich Hoffmann von Fallersleben
- Carl Friedrich Gauß
- Caspar Abel
- Johann Arndt
- Martin Lichtenstein
- Wilhelm Gesenius
També conegut com Carl Friedrich Gauss, Gauss (matemàtic), Johann Carl Friedrich Gauss, Karl Friedrich Gauss.