Accés més ràpid que el navegador!
194 les relacions: Acadèmia Prussiana de les Ciències, Adolf Hitler, Adolf von Harnack, Agència Espacial Europea, Akademie der Wissenschaften, Albert Einstein, Alfabet grec, Aliats de la Primera Guerra Mundial, Asteroide, Atemptat del 20 de juliol de 1944, Batalla de Verdun, Berlín, Bombeta elèctrica, Brescia, Brussel·les, Calor, Capacitat tèrmica, Catàstrofe ultraviolada, Causalitat, Cercle de Viena, Ciència, Ciències exactes, Científic, Codi Civil d'Alemanya, Color, Composició musical, Congrés Solvay, Constant de Planck, Constant física, Cor (música), Cos negre, Cràter d'impacte, Deutsches Museum, Dinamarca, Dissociació química, Dret, Efecte fotoelèctric, El País, Electròlit, Electrodinàmica clàssica, Energia, Entropia, Espectre d'emissió, Experiment, Físic, Física, Física clàssica, Física teòrica, Filologia clàssica, Florència, ..., Fotó, Freqüència, Gènova, Göttingen, Guerra dels Ducats, Gustav Robert Kirchhoff, Hendrik Lorentz, Hermann von Helmholtz, Hidrogen, Imperi Austríac, Institut (Catalunya), Itàlia, James Clerk Maxwell, James Hopwood Jeans, John Strutt, Josiah Willard Gibbs, Jueus, Karl Klingler, Kiel, Lise Meitner, Llac de Como, Llac de Garda, Llac de Lugano, Llac Maggiore, Llei de Planck, Llei de Rayleigh-Jeans, Llei de Wien, Lliure albir, Llum, Lluna, Longitud de Planck, Ludwig Boltzmann, Marc alemany, Massa de Planck, Max Abraham, Max von Laue, Múnic, Mecànica quàntica, Medalla Copley, Moritz Schlick, MPG, Nazisme, Ni (lletra grega), Novembre, Opereta, Orgue, Otto Hahn, Pavia, Philipp Lenard, Piano, Planck (satèl·lit), Platí, Pour le Mérite, Prússia, Premi Nobel de Física, Primera Guerra Mundial, Principi de mínima acció, Professor, Quantificació (física), Quàntum, Química física, Radiació, Radiació electromagnètica, República de Weimar, Rudolf Clausius, Segon principi de la termodinàmica, Segona Guerra Mundial, Sistema d'unitats, Slesvig-Holstein, Societat Max Planck, Suïssa, Svante August Arrhenius, Temperatura, Temperatura de Planck, Temps de Planck, Teologia, Teoria de la relativitat, Tercer Reich, Termodinàmica, Tesi doctoral, Thomas Kuhn, Tuberculosi, Unió Astronòmica Internacional, Unitat de mesura, Unitats de Planck, Universitat de Leiden, Universitat de Múnic, Universitat Humboldt de Berlín, Venècia, Viena, Violoncel, Walter H. Schottky, Walther Bothe, Walther Hermann Nernst, Walther von Dyck, Wilhelm Wien, 14 de desembre, 1751, 1785, 1817, 1821, 1824, 1831, 1833, 1858, 1864, 1867, 1874, 1875, 1877, 1879, 1880, 1885, 1887, 1889, 1892, 1894, 1898, 1899, 1900, 1902, 1905, 1907, 1909, 1910, 1911, 1914, 1915, 1918, 1927, 1928, 1929, 1930, 1937, 1938, 1944, 1945, 1947, 1954, 1970, 20 de juliol, 2009, 23 d'abril, 4 d'octubre. Ampliar l'índex (144 més) »
Acadèmia Prussiana de les Ciències
L'Acadèmia Prussiana de les Ciències (Preußische Akademie der Wissenschaften) va ser una acadèmia fundada a Berlín l'11 de juliol del 1700, quatre anys després de la fundació de l'Akademie der Künste o "Acadèmia de les Arts".
Nou!!: Max Planck і Acadèmia Prussiana de les Ciències · Veure més »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Nou!!: Max Planck і Adolf Hitler · Veure més »
Adolf von Harnack
Adolf Von Harnack (Dorpat, Livònia, 1851 - Heidelberg, 10 de juny de 1930) fou un teòleg luterà alemany.
Nou!!: Max Planck і Adolf von Harnack · Veure més »
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Nou!!: Max Planck і Agència Espacial Europea · Veure més »
Akademie der Wissenschaften
La Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina - National Akademie der Wissenschaften (en català Acadèmia Alemanya de Ciències Naturals Leopoldina - Acadèmia de les Ciències), també anomenada Leopoldina, és una societat de savis i una institució per a la promoció de la investigació científica.
Nou!!: Max Planck і Akademie der Wissenschaften · Veure més »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Max Planck і Albert Einstein · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Max Planck і Alfabet grec · Veure més »
Aliats de la Primera Guerra Mundial
potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').
Nou!!: Max Planck і Aliats de la Primera Guerra Mundial · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: Max Planck і Asteroide · Veure més »
Atemptat del 20 de juliol de 1944
L'atemptat del 20 de juliol de 1944 va ser un intent fracassat per assassinar el dictador alemany Adolf Hitler, cap de l'Alemanya Nazi, i prendre el poder a Alemanya seguint un pla anomenat Operació Valquíria.
Nou!!: Max Planck і Atemptat del 20 de juliol de 1944 · Veure més »
Batalla de Verdun
La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916.
Nou!!: Max Planck і Batalla de Verdun · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Max Planck і Berlín · Veure més »
Bombeta elèctrica
Bombeta d'incandescència Una bombeta d'incandescència produeix un llum format per una ampolla de vidre, a l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè.
Nou!!: Max Planck і Bombeta elèctrica · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Max Planck і Brescia · Veure més »
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Nou!!: Max Planck і Brussel·les · Veure més »
Calor
Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.
Nou!!: Max Planck і Calor · Veure més »
Capacitat tèrmica
La capacitat tèrmica o capacitat calorífica (normalment denotada per una C sovint amb subíndexs) és la magnitud física mesurable que caracteritza la quantitat de calor necessària per canviar la temperatura d'una substància una quantitat determinada.
Nou!!: Max Planck і Capacitat tèrmica · Veure més »
Catàstrofe ultraviolada
La catàstrofe ultraviolada, és un error de la teoria clàssica d'electromagnetisme en explicar l'emissió electromagnètica d'un cos en equilibri tèrmic amb l'ambient.
Nou!!: Max Planck і Catàstrofe ultraviolada · Veure més »
Causalitat
El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.
Nou!!: Max Planck і Causalitat · Veure més »
Cercle de Viena
El Cercle de Viena (alemany: Wiener Kreis) va ser un moviment científic i filosòfic format per Moritz Schlick a Viena, Àustria, l'any 1922 i dissolt definitivament el 1936.
Nou!!: Max Planck і Cercle de Viena · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Max Planck і Ciència · Veure més »
Ciències exactes
Arc meridià d'Ulugh Beg per a mesures astronòmiques precises (s. XV) Les ciències exactes, de vegades anomenades ciències matemàtiques exactes són aquelles ciències "que admeten una precisió absoluta en els seus resultats"; sobretot les ciències matemàtiques.
Nou!!: Max Planck і Ciències exactes · Veure més »
Científic
Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.
Nou!!: Max Planck і Científic · Veure més »
Codi Civil d'Alemanya
Publicació en el ''Butlletí del Reich'' el 24 d'agost de 1896. El Codi Civil d'Alemanya (en alemany: Bürgerliches Gesetzbuch o BGB) és el codi civil d'Alemanya.
Nou!!: Max Planck і Codi Civil d'Alemanya · Veure més »
Color
Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.
Nou!!: Max Planck і Color · Veure més »
Composició musical
La composició musical és l'art que té per objectiu la creació d'obres musicals, així com la disciplina de la música que ensenya les regles per a compondre aquestes obres.
Nou!!: Max Planck і Composició musical · Veure més »
Congrés Solvay
P. Langevin. Els Congressos Solvay (sovint anomenats Conferències Solvay) són unes trobades entre científics que tenen lloc des de 1911.
Nou!!: Max Planck і Congrés Solvay · Veure més »
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Nou!!: Max Planck і Constant de Planck · Veure més »
Constant física
En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.
Nou!!: Max Planck і Constant física · Veure més »
Cor (música)
KV 626 (pòstum) de Wolfgang Amadeus Mozart. ''Ave verum corpus'' (Köchel Verzeichnis 618), motet de Mozart per a cor i orquestra Un cor és una agrupació musical de caràcter exclusivament vocal, format per cantaires que canten col·lectivament, sovint conduïts per un director.
Nou!!: Max Planck і Cor (música) · Veure més »
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Nou!!: Max Planck і Cos negre · Veure més »
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Nou!!: Max Planck і Cràter d'impacte · Veure més »
Deutsches Museum
El Deutsches Museum (nom oficial: Deutsches Museum von Meisterwerken der Naturwissenschaft und Technik o en català Museu de la Tècnica Alemanya) a Múnic és el museu de tècnica i ciència més gran del món.
Nou!!: Max Planck і Deutsches Museum · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Max Planck і Dinamarca · Veure més »
Dissociació química
Una dissociació és una reacció química per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no.
Nou!!: Max Planck і Dissociació química · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Max Planck і Dret · Veure més »
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Nou!!: Max Planck і Efecte fotoelèctric · Veure més »
El País
El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.
Nou!!: Max Planck і El País · Veure més »
Electròlit
La dissolució aquosa d'etanol no condueix l'electricitat, l'etanol és un no-electròlit. El clorur de potassi és un electròlit fort perquè la seva dissolució aquosa condueix molt bé l'electricitat. L'àcid acètic és un electròlit feble perquè la seva dissolució aquosa és poc conductora. Un electròlit és una substància química que es dissocia en ions lliures quan es dissol en un dissolvent ionitzant o es fon, produint un medi conductor de l'electricitat.
Nou!!: Max Planck і Electròlit · Veure més »
Electrodinàmica clàssica
Lelectrodinàmica clàssica o electromagnetisme clàssic és la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del, de manera destacada per James Clerk Maxwell.
Nou!!: Max Planck і Electrodinàmica clàssica · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Max Planck і Energia · Veure més »
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Nou!!: Max Planck і Entropia · Veure més »
Espectre d'emissió
L'espectre d'emissió d'un element químic són les radiacions que emet, en estat gasós, quan se li transmet energia.
Nou!!: Max Planck і Espectre d'emissió · Veure més »
Experiment
consulta.
Nou!!: Max Planck і Experiment · Veure més »
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Nou!!: Max Planck і Físic · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Max Planck і Física · Veure més »
Física clàssica
Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.
Nou!!: Max Planck і Física clàssica · Veure més »
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Nou!!: Max Planck і Física teòrica · Veure més »
Filologia clàssica
La filologia clàssica és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de les llengües clàssiques, especialment del llatí i del grec antic i del textos que s'hi escrigueren.
Nou!!: Max Planck і Filologia clàssica · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Max Planck і Florència · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Max Planck і Fotó · Veure més »
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Nou!!: Max Planck і Freqüència · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Max Planck і Gènova · Veure més »
Göttingen
Göttingen (en baix alemany Chöttingen), és una ciutat de la Baixa Saxònia (Alemanya), capital del districte homònim.
Nou!!: Max Planck і Göttingen · Veure més »
Guerra dels Ducats
La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864.
Nou!!: Max Planck і Guerra dels Ducats · Veure més »
Gustav Robert Kirchhoff
Gustav Robert Kirchhoff (Königsberg, 12 de març del 1824 – Berlín, 17 d'octubre del 1887), fou un físic i matemàtic prussià, fill de l'advocat Friedrich Kirchhoff.
Nou!!: Max Planck і Gustav Robert Kirchhoff · Veure més »
Hendrik Lorentz
Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.
Nou!!: Max Planck і Hendrik Lorentz · Veure més »
Hermann von Helmholtz
Hermann Ludwig Ferdinand von Helmholtz (31 d'agost de 1821 - 8 de setembre de 1894), fou un metge i físic alemany.
Nou!!: Max Planck і Hermann von Helmholtz · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Max Planck і Hidrogen · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Max Planck і Imperi Austríac · Veure més »
Institut (Catalunya)
Un institut és un centre educatiu de titularitat pública on s'imparteix l'educació secundària.
Nou!!: Max Planck і Institut (Catalunya) · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Max Planck і Itàlia · Veure més »
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Nou!!: Max Planck і James Clerk Maxwell · Veure més »
James Hopwood Jeans
va ser un físic, atrònom i matemàtic anglès.
Nou!!: Max Planck і James Hopwood Jeans · Veure més »
John Strutt
John William Strutt, 3r Baró de Rayleigh (Langford Grove, Anglaterra 1842 - Witham, Anglaterra 1919) fou un professor universitari i físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1904.
Nou!!: Max Planck і John Strutt · Veure més »
Josiah Willard Gibbs
Josiah Willard Gibbs (1839-1903) fou un físic, químic i matemàtic nord-americà, professor de la Universitat Yale, considerat un dels fundadors de la termodinàmica així com de la química física.
Nou!!: Max Planck і Josiah Willard Gibbs · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Max Planck і Jueus · Veure més »
Karl Klingler
Karl Klingler (Estrasburg (Alsàcia), 7 de desembre de 1879 - Múnic (Baviera) 18 de març de 1971) va ser un violinista, concertista, compositor, professor de música i conferenciant alemany.
Nou!!: Max Planck і Karl Klingler · Veure més »
Kiel
Kiel és una ciutat del nord d'Alemanya, capital de l'estat federat de Slesvig-Holstein.
Nou!!: Max Planck і Kiel · Veure més »
Lise Meitner
fou una física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca.
Nou!!: Max Planck і Lise Meitner · Veure més »
Llac de Como
El llac de Como o Làrio (antigament Lacus Larius o Lacus Comacinus, Llach de Comm en llombard) és un llac de la Llombardia, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Max Planck і Llac de Como · Veure més »
Llac de Garda
El llac de Garda (en llombard Lag de Garda, en vènet Łago de Garda, en italià Lago di Garda o Benàco, en llatí Benacus) és un llac d'Itàlia, el més gran del país, que té riba a la província de Brescia a la Llombardia, a la província de Verona al Vèneto, i a la província de Trento al Trentino-Tirol del Sud (Trentino-Alt Adige).
Nou!!: Max Planck і Llac de Garda · Veure més »
Llac de Lugano
El llac Lugano és un llac del cantó de Ticino (Suïssa) i que té riba també a la província de Varese i a la província de Como a Itàlia.
Nou!!: Max Planck і Llac de Lugano · Veure més »
Llac Maggiore
El llac Maggiore (en piemontès Lagh Magior o Verban, en llombard occidental Lagh Maggior o Verbano, en italià Lago Maggiore o lago Verbano, en alemany Langensee, en llatí Lacus Verbanus) és un llac d'Itàlia i Suïssa, el més occidental dels tres llacs prealpins i el segon més gran després del llac Garda.
Nou!!: Max Planck і Llac Maggiore · Veure més »
Llei de Planck
Llei de Planck per a cossos a diferents temperatures En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre).
Nou!!: Max Planck і Llei de Planck · Veure més »
Llei de Rayleigh-Jeans
Comparació de la Llei de Rayleigh-Jeans amb la Llei de Wien i la Llei de Planck, per un cos de temperatura de 8 mK A física, la Llei de Rayleigh-Jeans, primerament proposada a començaments del segle XX amb l'intent de descriure la radiància espectral de la radiació electromagnètica de totes les longituds d'ona d'un cos negre a una temperatura donada, per a la longitud d'onaλ, És; on c és la velocitat de la llum, k és la constant de Boltzmann i T és la temperatura absoluta.
Nou!!: Max Planck і Llei de Rayleigh-Jeans · Veure més »
Llei de Wien
Llei de Wien La llei de Wien és una llei de la física.
Nou!!: Max Planck і Llei de Wien · Veure més »
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Nou!!: Max Planck і Lliure albir · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Max Planck і Llum · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Max Planck і Lluna · Veure més »
Longitud de Planck
La longitud de Planck, segons la teoria de la xarxa d'espín, és la longitud mínima que pot existir.
Nou!!: Max Planck і Longitud de Planck · Veure més »
Ludwig Boltzmann
Ludwig Edward Boltzmann (Viena, 20 de febrer del 1844 - Duino, Itàlia, 5 de setembre del 1906) va ser un físic i filòsof austríac pioner de la mecànica estadística i un fervent defensor de l'existència dels àtoms.
Nou!!: Max Planck і Ludwig Boltzmann · Veure més »
Marc alemany
El marc alemany (en alemany Deutsche Mark) va ser la moneda oficial de la República Federal d'Alemanya en substitució del Reichsmark des de 1948 fins a la reunificació amb la República Democràtica Alemanya el 1990, i la moneda oficial d'Alemanya des de llavors fins a la introducció de l'euro el 1999 (les monedes van desaparèixer de la circulació el 2002) amb el valor d'1,95583 marcs per euro.
Nou!!: Max Planck і Marc alemany · Veure més »
Massa de Planck
Segons la teoria quàntica de la gravitació, la massa de Planck seria una de les unitats fonamentals de la física: (c \hbar/ G)1/2 ≈ 2,1 × 10-8 kilograms A diferència de les altres unitats de Planck, la massa de Planck és d'una escala més o menys humana, ja que ve a ser el pes d'una puça.
Nou!!: Max Planck і Massa de Planck · Veure més »
Max Abraham
va ser un físic i matemàtic alemany.
Nou!!: Max Planck і Max Abraham · Veure més »
Max von Laue
Max von Laue (Coblença, 9 d'octubre de 1879 - Berlín, 24 d'abril de 1960) fou un professor universitari i físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1914.
Nou!!: Max Planck і Max von Laue · Veure més »
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Nou!!: Max Planck і Múnic · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Max Planck і Mecànica quàntica · Veure més »
Medalla Copley
La medalla Copley és el major reconeixent al treball científic, en qualsevol dels seus camps, atorgada per la Royal Society.
Nou!!: Max Planck і Medalla Copley · Veure més »
Moritz Schlick
Moritz Schlick (Berlín, 14 d'abril del 1882 – Viena, el 22 de juny del 1936) va ser un filòsof alemany que estudià ciències físiques amb Max Planck i rebé la influència de l'epistemòleg físic Ernst Mach.
Nou!!: Max Planck і Moritz Schlick · Veure més »
MPG
* Societat Max Planck (del seu nom en alemany Max-Planck-Gesellschaft), xarxa d'instituts d'investigació d'Alemanya.
Nou!!: Max Planck і MPG · Veure més »
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Nou!!: Max Planck і Nazisme · Veure més »
Ni (lletra grega)
Ni o nu és la tretzena lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Max Planck і Ni (lletra grega) · Veure més »
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Max Planck і Novembre · Veure més »
Opereta
L'opereta és un gènere musical teatral derivat de l'opera buffa que neix i es desenvolupa en el decurs del, primer a París i posteriorment a Viena i Londres.
Nou!!: Max Planck і Opereta · Veure més »
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Nou!!: Max Planck і Orgue · Veure més »
Otto Hahn
Otto Hahn (Frankfurt del Main, Alemanya, 1879 - Göttingen, 1968) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1944.
Nou!!: Max Planck і Otto Hahn · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Max Planck і Pavia · Veure més »
Philipp Lenard
Philipp Lenard Philipp Eduard Anton von Lenard (en hongarès: Fülöp Lénárd) (Pressburg, Imperi Austrohongarès, 1862 – Messelhausen, Alemanya, 1947) fou un físic alemany d'origen austrohongarès, guanyador del Premi Nobel de Física el 1905 per les seves investigacions sobre els raigs catòdics i el descobriment de moltes de les seves propietats.
Nou!!: Max Planck і Philipp Lenard · Veure més »
Piano
El piano, també anomenat pianoforte, és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.
Nou!!: Max Planck і Piano · Veure més »
Planck (satèl·lit)
Planck, coneguda anteriorment com a Planck Surveyor, és la tercera missió de mida (M3) del programa científic Horizon 2000 de l'Agència Espacial Europea.
Nou!!: Max Planck і Planck (satèl·lit) · Veure més »
Platí
El platí és l'element químic de símbol Pt i nombre atòmic 78.
Nou!!: Max Planck і Platí · Veure més »
Pour le Mérite
L'Orde Pour le Mérite, coneguda de manera informal durant la Primera Guerra Mundial com la Blue Max (Blauer Max en alemany) va ser la màxima recompensa militar del Regne de Prússia fins al final de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Max Planck і Pour le Mérite · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Max Planck і Prússia · Veure més »
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Nou!!: Max Planck і Premi Nobel de Física · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Max Planck і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Principi de mínima acció
A la imatge apareixen una càrrega positiva fixa (en vermell) i un electró lliure (en blau). De totes les trajectòries possibles, quin escollirà l'electró? El principi d'acció mínima determina que la trajectòria 1 serà la triada. El principi de mínima acció o principi de Hamilton és un pressupost bàsic de la mecànica clàssica i la mecànica relativista per a descriure l'evolució al llarg del temps de l'estat de moviment d'una partícula com d'un camp físic.
Nou!!: Max Planck і Principi de mínima acció · Veure més »
Professor
Un professor o professora és la és la persona que te l'ofici d'ensenyar o acompanyar l'aprenentatge d'alumnes o deixebles que volen adquirir una ciència, art, llengua, perícia o habilitat.
Nou!!: Max Planck і Professor · Veure més »
Quantificació (física)
A l'entorn de la física, una quantificació és un procediment matemàtic per a construir un model quàntic per a un sistema físic a partir de la seva descripció clàssica.
Nou!!: Max Planck і Quantificació (física) · Veure més »
Quàntum
En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.
Nou!!: Max Planck і Quàntum · Veure més »
Química física
La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.
Nou!!: Max Planck і Química física · Veure més »
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.
Nou!!: Max Planck і Radiació · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Max Planck і Radiació electromagnètica · Veure més »
República de Weimar
La República de Weimar (en alemany) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.
Nou!!: Max Planck і República de Weimar · Veure més »
Rudolf Clausius
Rudolf Julius Emmanuel Clausius (Koszalin, Regne de Prússia, 2 de gener del 1822 - Bonn, 24 d'agost del 1888), fou un físic i matemàtic prussià i és considerat un dels fundadors central de la ciència de la termodinàmica.
Nou!!: Max Planck і Rudolf Clausius · Veure més »
Segon principi de la termodinàmica
El segon principi de la termodinàmica diu que l'entropia d’un sistema aïllat augmenta quan es realitza un procés espontani irreversible, \Delta S > 0, o roman constant si és reversible, \Delta S.
Nou!!: Max Planck і Segon principi de la termodinàmica · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Max Planck і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Sistema d'unitats
Un sistema d'unitats és un conjunt consistent d'unitats de mesura.
Nou!!: Max Planck і Sistema d'unitats · Veure més »
Slesvig-Holstein
Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó. Fou constituït com land el 1946 i s'integrà a la República Federal d'Alemanya tres anys més tard. Fitxer:Schleswig-Holstein Kreise (nummeriert).svg També hi ha quatre districtes urbans.
Nou!!: Max Planck і Slesvig-Holstein · Veure més »
Societat Max Planck
La Societat Max Planck per l'Avenç de la Ciència (en alemany Max-Planck-Gesellschaft zur Förderung der Wissenschaften eV) (MPG) és una xarxa d'instituts d'investigació científica a Alemanya.
Nou!!: Max Planck і Societat Max Planck · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Max Planck і Suïssa · Veure més »
Svante August Arrhenius
Svante August Arrhenius (Viks slott, Suècia, 19 de febrer de 1859 - Estocolm, 2 d'octubre de 1927) fou un químic i professor universitari suec guardonat amb el premi Nobel de química l'any 1903.
Nou!!: Max Planck і Svante August Arrhenius · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Max Planck і Temperatura · Veure més »
Temperatura de Planck
La temperatura de Planck (TP), anomenada així en honor del físic alemany Max Planck, és la unitat de temperatura del sistema d'unitats naturals anomenat Unitats de Planck.
Nou!!: Max Planck і Temperatura de Planck · Veure més »
Temps de Planck
El temps de Planck (tP) és l'interval de temps més curt que té significat físic, i qualsevol interval de temps inferior per definició és refratari a qualsevol descripció coronològica.
Nou!!: Max Planck і Temps de Planck · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Max Planck і Teologia · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Max Planck і Teoria de la relativitat · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Max Planck і Tercer Reich · Veure més »
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.
Nou!!: Max Planck і Termodinàmica · Veure més »
Tesi doctoral
la Universitat de Leiden mostrada a la portada d'una tesi doctoral, Països Baixos. "Disputatio philosophica inauguralis de spatio vacuo" (Disputació filosòfica inaugural sobre l'espai buit) de Guilielmus ab Irhoven (Willem van Irhoven) sota l'autoritat del rector Johannes Jacobus Vitriarius del 7 de juliol de 1721. Una tesi doctoral és un document presentat per accedir a un títol acadèmic o qualificació professional que presenta la recerca i els resultats de l'autor.
Nou!!: Max Planck і Tesi doctoral · Veure més »
Thomas Kuhn
Thomas Samuel Kuhn (Cincinnati, Ohio, 18 de juliol del 1922 - Cambridge, Massachusetts, 17 de juny del 1996) va ser un epistemòleg dels Estats Units, popularment més conegut per encunyar el concepte de paradigma i els seus canvis en l'àmbit científic.
Nou!!: Max Planck і Thomas Kuhn · Veure més »
Tuberculosi
La tuberculosi (TBC) és una malaltia infecciosa causada generalment pel bacteri Mycobacterium tuberculosis (MTB).
Nou!!: Max Planck і Tuberculosi · Veure més »
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Nou!!: Max Planck і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Nou!!: Max Planck і Unitat de mesura · Veure més »
Unitats de Planck
Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va ser proposat pel físic alemany Max Planck el 1899.
Nou!!: Max Planck і Unitats de Planck · Veure més »
Universitat de Leiden
La Universitat de Leiden (en neerlandès, Universiteit Leiden) és a la ciutat de Leiden i té el títol d'universitat més antiga de les Províncies Unides.
Nou!!: Max Planck і Universitat de Leiden · Veure més »
Universitat de Múnic
Entrada principal de la universitat La Universitat de Múnic (Ludwig-Maximilians-Universität - LMU) és la universitat més gran de Múnic, a Alemanya.
Nou!!: Max Planck і Universitat de Múnic · Veure més »
Universitat Humboldt de Berlín
La Universitat Humboldt de Berlín (en alemany: Humboldt-Universität zu Berlin) és el centre universitari més antic de Berlín, fundat l'any 1810.
Nou!!: Max Planck і Universitat Humboldt de Berlín · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Max Planck і Venècia · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Max Planck і Viena · Veure més »
Violoncel
El violoncel (de vegades abreujat cello) és un instrument de corda.
Nou!!: Max Planck і Violoncel · Veure més »
Walter H. Schottky
Walter Hermann Schottky (Zúric, 23 de juliol de 1886 - Pretzfeld, Alemanya Occidental, 4 de març de 1976) va ser un físic alemany que va inventar la pantalla de la xarxa de tub de buit el 1915 i el tètrode el 1919 mentre treballava a Siemens.
Nou!!: Max Planck і Walter H. Schottky · Veure més »
Walther Bothe
Walther Wilhelm Georg Bothe (Oranienburg, Brandenburg, 8 de gener de 1891 - Heidelberg, 8 de febrer de 1957) fou un físic, matemàtic, químic i professor universitari alemany.
Nou!!: Max Planck і Walther Bothe · Veure més »
Walther Hermann Nernst
Walther Hermann Nernst (Briesen, Prússia 25 de juny de 1864 - Bad Muskau, estat alemany de Saxònia, Alemanya 18 de novembre de 1941) fou un físic, químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1920.
Nou!!: Max Planck і Walther Hermann Nernst · Veure més »
Walther von Dyck
va ser un matemàtic alemany, organitzador de la Universitat Tècnica de Múnic.
Nou!!: Max Planck і Walther von Dyck · Veure més »
Wilhelm Wien
Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien (Fischhausen, Prússia, 1864 - Múnic, Alemanya, 1928) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1911.
Nou!!: Max Planck і Wilhelm Wien · Veure més »
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Max Planck і 14 de desembre · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1751 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1785 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Max Planck і 1817 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1821 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Max Planck і 1824 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Max Planck і 1831 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1833 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Max Planck і 1858 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1864 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Max Planck і 1867 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1874 · Veure més »
1875
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1875 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1877 · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1879 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1880 · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1885 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1887 · Veure més »
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1889 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Max Planck і 1892 · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: Max Planck і 1894 · Veure més »
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Max Planck і 1898 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Max Planck і 1899 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1900 · Veure més »
1902
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1902 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Max Planck і 1905 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1907 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1909 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Max Planck і 1910 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1911 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Max Planck і 1914 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1915 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Max Planck і 1918 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1927 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1928 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1929 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1930 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Max Planck і 1937 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1938 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Max Planck і 1944 · Veure més »
1945
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1945 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Max Planck і 1947 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Max Planck і 1954 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Max Planck і 1970 · Veure més »
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Max Planck і 20 de juliol · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Max Planck і 2009 · Veure més »
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Max Planck і 23 d'abril · Veure més »
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Max Planck і 4 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Planck, Planck, Max Karl Ernst Ludwig.
