Obrir a Google MapsTaula de continguts
21 les relacions: Alaric I, Aurelià, Belisari, Castro Pretorio, Cristià, Edat mitjana, Emperador romà, Estats Pontificis, Flavi Honori, Gots, Jardins de Sal·lusti, Muralla Aureliana, Museus Capitolins, Opus mixtum, Porta Pia, Roma, Saqueig de Roma (410), Setge de Roma (537-538), Via Salària, Vitigès, 1921.
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Veure Porta Salaria і Alaric I
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Veure Porta Salaria і Aurelià
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Veure Porta Salaria і Belisari
Castro Pretorio
Logotip del rione. Castro Pretorio és el 18è rione de Roma.
Veure Porta Salaria і Castro Pretorio
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Porta Salaria і Cristià
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Porta Salaria і Edat mitjana
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Porta Salaria і Emperador romà
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Porta Salaria і Estats Pontificis
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Veure Porta Salaria і Flavi Honori
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Porta Salaria і Gots
Jardins de Sal·lusti
''Gàlata Ludovisi'', actualment al Palau Altemps Els jardins de Sal·Lusti (llatí: Horti Sallustiani) eren uns jardins romans que pertanyien a l'historiador romà Gai Sal·lusti al s. I ae gràcies a la riquesa que acumulà per extorsió en el seu càrrec com a governador de la província de Numídia.
Veure Porta Salaria і Jardins de Sal·lusti
Muralla Aureliana
Muralla Aureliana (perímetre) La muralla Aureliana (en italià Mura Aureliane) és una construcció militar de caràcter defensiu construïda a la ciutat de Roma per l'emperador Aurelià i continuada per l'emperador Marc Aureli Probe.
Veure Porta Salaria і Muralla Aureliana
Museus Capitolins
El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.
Veure Porta Salaria і Museus Capitolins
Opus mixtum
Exemple d'''opus mixtum'' que comprèn ''opus reticulatum'' envoltat d'''opus latericium'' al teatre romà de Nàpols Exemple d'''opus mixtum'' al castell de Brest Lopus mixtum (en llatí 'obra mixta'), opus vagecum ('obra barrejada') o opus compositum ('obra composta') va ser una tècnica constructiva de l'arquitectura de l'antiga Roma.
Veure Porta Salaria і Opus mixtum
Porta Pia
La Porta Pia és una porta de l'antiga Muralla Aureliana de Roma a Itàlia.
Veure Porta Salaria і Porta Pia
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Porta Salaria і Roma
Saqueig de Roma (410)
El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.
Veure Porta Salaria і Saqueig de Roma (410)
Setge de Roma (537-538)
El Primer setge de Roma, durant la Guerra Gòtica, es va allargar per un any i nou dies, des del 2 de març del 537 fins al 12 de març del 538.
Veure Porta Salaria і Setge de Roma (537-538)
Via Salària
La via Salària (en llatí Via Salaria en grec antic ἡ Σαλαρία ὁδός) va ser una de les principals vies romanes de l'antiguitat que portava de Roma a Reate pujant per la vall del Tíber i Sabínia, i seguia, a través dels Apenins, en direcció al Picè i la mar Adriàtica.
Veure Porta Salaria і Via Salària
Vitigès
o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.
Veure Porta Salaria і Vitigès
1921
Països Catalans.
Veure Porta Salaria і 1921