Accés més ràpid que el navegador!
88 les relacions: Abd-ar-Rahman III, Abu-l-Fawaris Àhmad ibn Alí ibn al-Ikhxid, Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Ikhxid, Abu-l-Misk Kàfur, Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí, Al-Aziz (fatimita), Al-Hassà, Al-Mansur (fatimita), Alexandria, Amazics, Aurès, Bahrain, Banu Midrar, Banu Murra (tribu), Búlgars, Bulugguín ibn Ziri, Buwàyhides, Calàbria, Califa, Califat de Còrdova, Califat Fatimita, Candia, Càrmates, Ceuta, Cirenaica, Creta, Damasc, Delta del Nil, Egipte, El Caire, Fazara, Fes, Fustat, Gabès, Hamdànides, Hawwara, Ifríqiya, Ikhxídides, Jafa, Jàfar ibn al-Furat, Jàwhar as-Siqil·lí, Kairuan, Kàlbida, Kharigisme, Llista d'emperadors romans d'Orient, Maghrawa, Magrib, Mahdia, Mansuriyya, Marroc, ..., Msila, Nicèfor II Focas, Nom àrab, Omeies, Península del Sinaí, Ramla, Romà II, Sanhadja, Sardinia, Síria, Sicília, Sigilmasa, Tafilalt, Taormina, Tànger, Tiaret, Tiberíades, Tribus d'Aràbia, Tripolitana, Uqayl, Uqàylides, Xiisme, Zenetes, Ziri ibn Manad, 1 de juliol, 15 de novembre, 19 de desembre, 19 de març, 26 de setembre, 6 de març, 7 de juliol, 931, 953, 961, 962, 969, 972, 975. Ampliar l'índex (38 més) »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Abu-l-Fawaris Àhmad ibn Alí ibn al-Ikhxid
Abu-l-Fawaris Àhmad ibn Alí ibn al-Ikhxid (957-?) fou el darrer emir ikhxídida d'Egipte (968-969).
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Abu-l-Fawaris Àhmad ibn Alí ibn al-Ikhxid · Veure més »
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Ikhxid
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Ikhxid fou emir ikhxídida d'Egipte (961-966).
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Ikhxid · Veure més »
Abu-l-Misk Kàfur
Abu-l-Misk Kàfur al-Labí al-Laythí as-Surí (905-968), fou un visir i emir dels ikhxídides d'Egipte, d'ètnia negra i originari segurament de Lab, a Núbia.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Abu-l-Misk Kàfur · Veure més »
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí (883-947) fou un cap kharigita-ibadita, fill d'un amazic zanata de Takyus, a la regió de Qastíliya, i d'una esclava.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí · Veure més »
Al-Aziz (fatimita)
Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »
Al-Hassà
Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Al-Hassà · Veure més »
Al-Mansur (fatimita)
Abu-Tàhir Ismaïl ibn al-Qàïm al-Mansur bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mansur (Raqqada, gener de 914 - al-Mansuriyya, 24 de març de 953) fou califa fatimita a Mahdia (946-953).
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Al-Mansur (fatimita) · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Alexandria · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Amazics · Veure més »
Aurès
Mapa El massís de l'Aurès o l'Awres o l'Aures és un massís muntanyós d'Algèria, part de l'Atles saharià oriental.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Aurès · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Bahrain · Veure més »
Banu Midrar
Els midràrides o dinastia midràrida o dels Banu Midrar o dels Banu Wàssul fou una dinastia amaziga independent que va governar el Tafilalt amb centre a Sigilmasa entre el i el.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Banu Midrar · Veure més »
Banu Murra (tribu)
Bandera Els Banu Murra foren una tribu nòmada (en procés de sendentarització) de l'Aràbia Saudita que tenia origen a la regió de Najran i nomaditzaven entre Najran i al-Ahsa a través del desert de Rub al-Kali.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Banu Murra (tribu) · Veure més »
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Búlgars · Veure més »
Bulugguín ibn Ziri
Bulugguín ibn Ziri fou fill de l'emir sanhaja d'Ashir Ziri ibn Manad.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Bulugguín ibn Ziri · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Buwàyhides · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Calàbria · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Califa · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Califat de Còrdova · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Califat Fatimita · Veure més »
Candia
Candia és una població dels Estats Units a l'estat de Nou Hampshire.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Candia · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Càrmates · Veure més »
Ceuta
Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Ceuta · Veure més »
Cirenaica
Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Cirenaica · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Creta · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Damasc · Veure més »
Delta del Nil
El delta del Nil és el territori conformat pels fèrtils dipòsits al·luvials del riu Nil en desembocar al mar Mediterrani al nord d'Egipte.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Delta del Nil · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Egipte · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і El Caire · Veure més »
Fazara
Els fazara foren una tribu del nord d'Aràbia, grup dels dhubyan al seu torn un grup dels ghatafan.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Fazara · Veure més »
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Fes · Veure més »
Fustat
Fustat, Fostat, al-Fustat, Misr al-Fustat o Fustat-Misr fou la primera capital d'Egipte sota domini islàmic i el nucli primitiu de la ciutat del Caire.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Fustat · Veure més »
Gabès
Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Gabès · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Hamdànides · Veure més »
Hawwara
Hawwara o Huwwara, modernament també Howwara i Hewwara, són un grup de tribus amazigues.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Hawwara · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Ifríqiya · Veure més »
Ikhxídides
La dinastia ikhxídida o els ikhxídides fou una nissaga que va governar Egipte del 935 al 969, quan els fatimites van assolir el poder.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Ikhxídides · Veure més »
Jafa
Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Jafa · Veure més »
Jàfar ibn al-Furat
Abu-l-Fadl Jàfar ibn al-Fadl ibn Jàfar ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Hàssan ibn al-Furat o, més senzillament, Jàfar ibn al-Furat (921-1001) fou visir dels emirs ikhxídides d'Egipte; era fill del visir abbàssida Abu-l-Fat·h al-Fadl ibn Jàfar ibn al-Furat.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Jàfar ibn al-Furat · Veure més »
Jàwhar as-Siqil·lí
Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, ‘l'Eslau’ o ‘l'Esclau’, ar-Rumí, ‘el Grec’ o ‘el Cristià’, al-Kàtib, ‘el Secretari’, o al-Qàïd, ‘l'Alcaid’ o ‘el General’ (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Jàwhar as-Siqil·lí · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Kairuan · Veure més »
Kàlbida
La dinastia kàlbida o dels kàlbides fou una nissaga sorgida de la tribu Banu Kalb que va exercir al el poder com a governadors principalment a Sicília; foren també coneguts localment com a Banu Abi l-Husayn (o de vegades Banu Abi l-Hasan).
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Kàlbida · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Kharigisme · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Maghrawa · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Magrib · Veure més »
Mahdia
Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Mahdia · Veure més »
Mansuriyya
La mansuriyya fou una secta extremista xiïta que pren el nom del seu fundador Abu-Mansur al-Ijlí.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Mansuriyya · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Marroc · Veure més »
Msila
Msila, també M'sila, M'Sila o Masila o al-Masila (derivat segurament de l'àrab massil, que vol dir ‘curs d'aigua’, ja que la ciutat està a la riba del riu El Ksob) és una vila d'Algèria capital de la província del mateix nom, als Altiplans a la vora nord de la depressió d'Hodna.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Msila · Veure més »
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Nicèfor II Focas · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Nom àrab · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Omeies · Veure més »
Península del Sinaí
La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Península del Sinaí · Veure més »
Ramla
267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Ramla · Veure més »
Romà II
Romà II (Rōmanos), fou emperador romà d'Orient del 959 al 963.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Romà II · Veure més »
Sanhadja
Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Sanhadja · Veure més »
Sardinia
Sardínia, llatí Sardinia, grec Σαρδώ, fou el nom clàssic de l'illa de Sardenya.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Sardinia · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Síria · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Sicília · Veure més »
Sigilmasa
Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Sigilmasa · Veure més »
Tafilalt
Un oasi a Erfoud, a la regió de Tafifelt El Tafilalt, Tafilelt o Tafilalet és una regió històrica situada al sud-est del Marroc.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Tafilalt · Veure més »
Taormina
Ubicació de Taormina dins la província Taormina (sicilià: Taurmina) és una ciutat de la costa oriental de Sicília, a la ciutat metropolitana de Messina, entre Messina i Catània.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Taormina · Veure més »
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Tànger · Veure més »
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Tiaret · Veure més »
Tiberíades
Tiberíades (en hebreu: טבריה) (Teveryà) és una ciutat d'Israel i antiga capital de Galilea.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Tiberíades · Veure més »
Tribus d'Aràbia
Tribus d'Aràbia fa referència als clans àrabs que han viscut o viuen a la Península Aràbiga.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Tribus d'Aràbia · Veure més »
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Tripolitana · Veure més »
Uqayl
Els uqayl o Banu Uqayl fou una tribu àrab de la confederació dels Àmir ibn Sàssaa; va subsistir al llarg dels segles i modernament apareix un grup de camellers, caravaners i mercaders amb el nom d'Agel suposats descendents dels Uqayl.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Uqayl · Veure més »
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Uqàylides · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Xiisme · Veure més »
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Zenetes · Veure més »
Ziri ibn Manad
Ziri ibn Manad (mort en 972) fou el cap de les forces amazigues sanhadja al Magrib, partidari del califa fatimita.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і Ziri ibn Manad · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і 1 de juliol · Veure més »
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і 15 de novembre · Veure més »
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і 19 de desembre · Veure més »
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і 19 de març · Veure més »
26 de setembre
El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і 26 de setembre · Veure més »
6 de març
El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і 6 de març · Veure més »
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і 7 de juliol · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і 931 · Veure més »
953
Sense descripció.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і 953 · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і 961 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і 962 · Veure més »
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і 969 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і 972 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Al-Muïzz (fatimita) і 975 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abu Temin Maad al-Muizz Lideenillah, Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah, Al-Mu'izz li-Din Allah.
