Accés més ràpid que el navegador!
139 les relacions: Abbadites, Abd-ar-Rahman III, Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, Abu-Zakariyyà Yahya I, Acord (dret), Ajuntament, Alcalde-President de Ceuta, Alfons X de Castella, Antiga Grècia, Antiga Roma, Índia, Àfrica, Àrab marroquí, Badia, Banu l-Azaf, Batalla naval de Ceuta, Belisari, Butlletí Oficial de l'Estat, Calígula, Califat Abbàssida, Califat de Còrdova, Cantigas de Santa Maria, Capità general, Carlos de Vargas y Cerveto, Castellà, Catalunya, Ciutat, Ciutat autònoma, Comunitat autònoma, Concòrdia de Monteagudo, Conquesta de Ceuta (1415), Consell de Castella, Consell de Portugal, Constitució espanyola de 1978, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Generals, Daniel i franciscans màrtirs de Ceuta, Dinastia almohade, Dinastia marínida, Eduard I de Portugal, Emirat d'Ixbíliya, Emirat de Granada, Emirat de Múrsiya, Enric el Navegant, Espanya, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de Ceuta, Expansionisme, Felip IV de Castella, ..., Fenícia, Ferran III de Castella, Gilabert de Cruïlles, Governador, Hammudita, Hàfsida, Ibn Battuta, Ibn Dihya, Ibn Hud, Imperi Cartaginès, Imperi Portuguès, Imperi Romà d'Orient, Independència, Istme, Jaume el Conqueridor, Joan I de Portugal, Juan Jesús Vivas, Jueus, Jurisdicció, Justinià I, Kharigisme, Llei Orgànica (Espanya), Llengua oficial, Madrid, Magrib, Majoria absoluta, Mauretània, Mauritània Tingitana, Melilla, Mercenari, Monte Hacho, Muhàmmad III al-Makhlú, Musulmà, Olban, Organització de les Nacions Unides, Parlament autonòmic, Partit Popular (Espanya), Pedro de Meneses, Presa de Gibraltar, Primera Guerra del Marroc, Província de Cadis, Puerto Rico, Ràtzia, Regne de Castella, Regne de Numídia, Regne de Portugal, República Popular de la Xina, Sebastià I de Portugal, Setge de Ceuta (1309), Taifa, Taifa de Ceuta, Tànger, Tractat d'Alcáçovas, Tractat de Barcelona (1274), Tractat de Barcelona (1309), Tractat de Tordesillas, Variació lingüística, Vàndals, Visigots, 1061, 1083, 1227, 1243, 1274, 1291, 1309, 1339, 14 de març, 1415, 1640, 1656, 1668, 1704, 1797, 1812, 1859, 1860, 1876, 1912, 1956, 1978, 1995, 201, 21 d'agost, 40, 429, 534, 709, 788. Ampliar l'índex (89 més) »
Abbadites
Els abbadites, abbàdides, abbadís o Banu Abbad (en àrab بنو عباد, Banū ʿAbbād, o العباديون, al-ʿabbādiyyūn) foren una important dinastia que va governar l'emirat d'Ixbíliya, que incloïa el sud-oest de la península Ibèrica, que governaren del 1023 al 1091.
Nou!!: Ceuta і Abbadites · Veure més »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Ceuta і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq
Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq fou sultà del Marroc de la dinastia marínida (1258-1286).
Nou!!: Ceuta і Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq · Veure més »
Abu-Zakariyyà Yahya I
Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles.
Nou!!: Ceuta і Abu-Zakariyyà Yahya I · Veure més »
Acord (dret)
Un acord és, per norma general en dret, un pacte acceptat solidàriament per les diverses parts que hi intervenen, i que sovint es pren com a solució a una discrepància prèvia.
Nou!!: Ceuta і Acord (dret) · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Ceuta і Ajuntament · Veure més »
Alcalde-President de Ceuta
L'Alcalde-President de la ciutat autònoma de Ceuta o simplement el president de Ceuta és el cap de govern de la comunitat autònoma de Ceuta.
Nou!!: Ceuta і Alcalde-President de Ceuta · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Ceuta і Alfons X de Castella · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Ceuta і Antiga Grècia · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Ceuta і Antiga Roma · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Ceuta і Índia · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Ceuta і Àfrica · Veure més »
Àrab marroquí
Sanefa en àrab marroquí a Marràqueix. L'àrab marroquí, també anomenat dàrija (‘dialectal’, de l'expressió al-lugha ad-dàrija o al-kalam ad-dàrij, ‘la llengua del carrer’), és el parlar dialectal de l'àrab que s'utilitza al Marroc i forma part de la gran família dels dialectes occidentals àrabs.
Nou!!: Ceuta і Àrab marroquí · Veure més »
Badia
Badia d'Acapulco a Mèxic Una badia és una entrada de mar, oceà o llac envoltada per terra llevat d'una obertura, que sol ser més gran que no pas la penetració de terra endins, contraposant-se en certa manera als golfs.
Nou!!: Ceuta і Badia · Veure més »
Banu l-Azaf
Banu l-Azaf o Banu l-Azafí, també anomenats azàfides, fou una dinastia local de Ceuta.
Nou!!: Ceuta і Banu l-Azaf · Veure més »
Batalla naval de Ceuta
La batalla naval de Ceuta fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.
Nou!!: Ceuta і Batalla naval de Ceuta · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Ceuta і Belisari · Veure més »
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Nou!!: Ceuta і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Ceuta і Calígula · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Ceuta і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Ceuta і Califat de Còrdova · Veure més »
Cantigas de Santa Maria
Alfons X el savi amb la seva cort poètic-musical Les Cantigas de Santa Maria és un dels més importants reculls de cançons monofòniques de l'edat mitjana redactat durant el regnat d'Alfons X el Savi (1221-1284).
Nou!!: Ceuta і Cantigas de Santa Maria · Veure més »
Capità general
El capità general és un grau militar.
Nou!!: Ceuta і Capità general · Veure més »
Carlos de Vargas y Cerveto
Carlos de Vargas y Cerveto (Ceuta, 1797 – Madrid, 10 d'octubre de 1876) fou un militar espanyol.
Nou!!: Ceuta і Carlos de Vargas y Cerveto · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Ceuta і Castellà · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Ceuta і Catalunya · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Ceuta і Ciutat · Veure més »
Ciutat autònoma
Una ciutat autònoma és una circumscripció territorial amb estatus especial que abasta només una ciutat o conurbació.
Nou!!: Ceuta і Ciutat autònoma · Veure més »
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Nou!!: Ceuta і Comunitat autònoma · Veure més »
Concòrdia de Monteagudo
La Concòrdia de Monteagudo, signada el 29 de novembre de 1291, entre Jaume II d'Aragó i Sanç IV de Castella tingué per finalitat la confirmació dels límits entre els regnes d'Aragó i Castella i el repartiment del nord d'Àfrica en àrees d'influència: el Marroc restava sota la influència de Castella i la Barbaria, a l'est del riu Muluia, era reconeguda com a zona d'influència aragonesa.
Nou!!: Ceuta і Concòrdia de Monteagudo · Veure més »
Conquesta de Ceuta (1415)
La Conquesta o Setge de Ceuta, en l'actualitat espanyola, és l'expressió que es fa servir per referir-se a l'ocupació portuguesa de la ciutat islàmica del nord d'Àfrica l'any 1415 sota l'autoritat del rei portuguès Joan I, però feta pel seu fill, l'Infant D. Enric.
Nou!!: Ceuta і Conquesta de Ceuta (1415) · Veure més »
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Nou!!: Ceuta і Consell de Castella · Veure més »
Consell de Portugal
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Portugal va ser creat per Felip II de Castella el 1582 pel seu compromís en les Corts de Tomar, amb la finalitat d'assessorar la bona administració d'aquest territori després de la seva incorporació a la Monarquia d'Espanya, i sobretot amb la idea de controlar la seva important activitat naval.
Nou!!: Ceuta і Consell de Portugal · Veure més »
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Nou!!: Ceuta і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Ceuta і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Ceuta і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corts Generals
Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.
Nou!!: Ceuta і Corts Generals · Veure més »
Daniel i franciscans màrtirs de Ceuta
Daniel i els màrtirs de Ceuta és el nom donat a un grup de set franciscans, format per Àngel, Samuel, Dònul, Lleó, Hugolí i Nicolau, que marxaren des de la Toscana a evangelitzar el nord d'Àfrica.
Nou!!: Ceuta і Daniel i franciscans màrtirs de Ceuta · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Ceuta і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Nou!!: Ceuta і Dinastia marínida · Veure més »
Eduard I de Portugal
Eduard I de Portugal (Duarte I de Portugal o Dom Duarte en portuguès; Viseu, 9 d'octubre de 1438 - Tomar, 9 de setembre de 1438), dit l'Eloqüent, va ser rei de Portugal de 1433 a 1438, segon representant de la casa d'Avís.
Nou!!: Ceuta і Eduard I de Portugal · Veure més »
Emirat d'Ixbíliya
L'emirat o taifa d'Ixbíliya fou un regne andalusí centrat en la ciutat d'Ixbíliya (Sevilla), governat per la dinastia abbadita entre 1023 i 1091.
Nou!!: Ceuta і Emirat d'Ixbíliya · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Ceuta і Emirat de Granada · Veure més »
Emirat de Múrsiya
L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.
Nou!!: Ceuta і Emirat de Múrsiya · Veure més »
Enric el Navegant
Enric el Navegant o Enric de Portugal (Porto, 4 de març de 1394 – Sagres, 13 de novembre de 1460) fou infant de Portugal i primer duc de Viseu (1415-1460).
Nou!!: Ceuta і Enric el Navegant · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Ceuta і Espanya · Veure més »
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Nou!!: Ceuta і Estatut d'autonomia · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Ceuta
LEstatut d'Autonomia de Ceuta és l'estatut d'autonomia de la ciutat autònoma de Ceuta.
Nou!!: Ceuta і Estatut d'Autonomia de Ceuta · Veure més »
Expansionisme
L'expansionisme és una política d'un estat que aspira i actua a eixamplar el territori, la influència política i la dominació econòmica en detriment d'altres estats i pobles.
Nou!!: Ceuta і Expansionisme · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Ceuta і Felip IV de Castella · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Ceuta і Fenícia · Veure més »
Ferran III de Castella
Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).
Nou!!: Ceuta і Ferran III de Castella · Veure més »
Gilabert de Cruïlles
* Gilabert I de Cruïlles (?-1035) va ser el primer senyor de Cruïlles.
Nou!!: Ceuta і Gilabert de Cruïlles · Veure més »
Governador
Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.
Nou!!: Ceuta і Governador · Veure més »
Hammudita
La dinastia hammudita fou una dinastia musulmana amaziga que va governar a la part nord del Marroc i a diversos llocs de la península Ibèrica.
Nou!!: Ceuta і Hammudita · Veure més »
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Nou!!: Ceuta і Hàfsida · Veure més »
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Nou!!: Ceuta і Ibn Battuta · Veure més »
Ibn Dihya
Ibn Dihya, sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-l-Khattab Úmar ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Muhàmmad ibn al-Jumàyyil ibn Farh ibn Khàlaf ibn Qumis ibn Mazlal ibn Badr ibn Àhmad ibn Dihya ibn Khalifa ibn Farwa al-Kalbí al-Andalussí al-Balansí ad-Daní —en àrab Abū l-Ḫaţţāb ʿUmar ibn al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Muḥammad ibn al-Jumayyil ibn Farḥ ibn Ḫalaf ibn Qūmis ibn Mazlāl ibn Badr ibn Aḥmad ibn Diḥya ibn Ḫalīfa ibn Farwa al-Kalbī al-Andalusī al-Balansī ad-Dānī— (Dénia?, 1152? – el Caire, 27 de novembre de 1235), exercí de cadi i fou un erudit andalusí, especialitzat en el hadit.
Nou!!: Ceuta і Ibn Dihya · Veure més »
Ibn Hud
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).
Nou!!: Ceuta і Ibn Hud · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Ceuta і Imperi Cartaginès · Veure més »
Imperi Portuguès
Màxima extensió de l'Imperi portuguès al llarg de la història. L'Imperi Portuguès és el conjunt de Portugal i les seves colònies, va ser un destacat imperi en els segles , i. Es va formar durant l'Era dels descobriments, durant la qual va ocupar un lloc predominant conjuntament amb l'Imperi Espanyol, sent una de les més poderoses potències de l'època.
Nou!!: Ceuta і Imperi Portuguès · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Ceuta і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Nou!!: Ceuta і Independència · Veure més »
Istme
Istme que connecta les parts nord i sud de l'illa Bruny, a Tasmània, Austràlia. Un istme (del grec ισθμός, isthmos) és un tros estret de terra que connecta dues àrees més grans a través d'una extensió d'aigua per la qual d'altra manera estan separades.
Nou!!: Ceuta і Istme · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Ceuta і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan I de Portugal
Joan I de Portugal, dit el Gran o el de Bona Memòria (Lisboa, 1357 - ibíd., 1433) fou rei de Portugal (1385-1433), el primer de la dinastia Avís.
Nou!!: Ceuta і Joan I de Portugal · Veure més »
Juan Jesús Vivas
Juan Jesús Vivas Lara (Ceuta, 1953) és l'Alcalde-President de Ceuta, i membre del Partit Popular d'aquesta localitat.
Nou!!: Ceuta і Juan Jesús Vivas · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Ceuta і Jueus · Veure més »
Jurisdicció
James Earle Fraser. Hi ha tableta amb la inscripció "LEX" (del llatí "Llei") que està en mans de la figura, i es troba a la dreta de l'escalinata de l'Edifici de la Cort Suprema dels Estats Units. La jurisdicció (del llatí iuris, «dir o declarar el dret») és la potestat, derivada de la sobirania de l'Estat, d'aplicar el Dret en el cas concret, resolent de manera definitiva i irrevocable una controvèrsia, que és exercida en forma exclusiva pels tribunals de justícia integrats per jutges autònoms i independents.
Nou!!: Ceuta і Jurisdicció · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Ceuta і Justinià I · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Ceuta і Kharigisme · Veure més »
Llei Orgànica (Espanya)
Una llei orgànica és un tipus de llei aprovada per les Corts Generals de l'estat espanyol que es diferencia de les lleis ordinàries pel fet que per ser aprovada ha de tenir majoria absoluta al Congrés dels Diputats i perquè és reservada a unes matèries concretes.
Nou!!: Ceuta і Llei Orgànica (Espanya) · Veure més »
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Nou!!: Ceuta і Llengua oficial · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Ceuta і Madrid · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Ceuta і Magrib · Veure més »
Majoria absoluta
La majoria absoluta és, en una votació, la majoria que excedeix la meitat del total dels vots emesos, o, en una assemblea, el col·lectiu que excedeix la meitat dels seus membres.
Nou!!: Ceuta і Majoria absoluta · Veure més »
Mauretània
Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.
Nou!!: Ceuta і Mauretània · Veure més »
Mauritània Tingitana
La Mauritània Tingitana fou una província romana aproximadament equivalent a l'actual Marroc.
Nou!!: Ceuta і Mauritània Tingitana · Veure més »
Melilla
Melilla (o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.
Nou!!: Ceuta і Melilla · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: Ceuta і Mercenari · Veure més »
Monte Hacho
Monte Hacho és una muntanya de 204 metres d'altitud que limita la ciutat espanyola de Ceuta.
Nou!!: Ceuta і Monte Hacho · Veure més »
Muhàmmad III al-Makhlú
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (III) al-Makhlú fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1302 al 1309.
Nou!!: Ceuta і Muhàmmad III al-Makhlú · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Ceuta і Musulmà · Veure més »
Olban
Olban o Olbà conegut a la història castellana com a comte Don Julián (comes Julianus, català Julià) era el governador de Ceuta (Septem) a l'arribada dels musulmans.
Nou!!: Ceuta і Olban · Veure més »
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Nou!!: Ceuta і Organització de les Nacions Unides · Veure més »
Parlament autonòmic
Un parlament autonòmic o assemblea legislativa és la cambra de representació legislativa de cadascuna de les comunitats autònomes a Espanya.
Nou!!: Ceuta і Parlament autonòmic · Veure més »
Partit Popular (Espanya)
El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.
Nou!!: Ceuta і Partit Popular (Espanya) · Veure més »
Pedro de Meneses
Escut d'armes de D. Pedro de Meneses, 1 Comte de Vila Real. Don Pedro de Meneses, 3 Senyor i 1 Comte de Vila Real i 2 Comte de Viana de l'Alentejo (c. 1370 – Ceuta, 22 de setembre de 1437) va ser un militar i noble portuguès, fill de D. João Afonso Telo de Meneses, 1º Comte de Viana de l'Alentejo, i de la seva dona Major Portocarrero, 2a Senyora de Vila Real, i net de D. João Afonso Telo de Meneses, Comte de Ourém.
Nou!!: Ceuta і Pedro de Meneses · Veure més »
Presa de Gibraltar
La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.
Nou!!: Ceuta і Presa de Gibraltar · Veure més »
Primera Guerra del Marroc
La Primera Guerra del Marroc, o Guerra d'Àfrica, fou el conflicte bèl·lic entre Espanya i el sultanat del Marroc entre 1859 i 1860.
Nou!!: Ceuta і Primera Guerra del Marroc · Veure més »
Província de Cadis
La província de Cadis (en castellà Provincia de Cádiz) és una província d'Andalusia, en la part de lAndalucía Occidental.
Nou!!: Ceuta і Província de Cadis · Veure més »
Puerto Rico
Puerto Rico és un estat insular de l'Amèrica Central lliurement associat als Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Ceuta і Puerto Rico · Veure més »
Ràtzia
Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.
Nou!!: Ceuta і Ràtzia · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Ceuta і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Numídia
La província de Numídia en l'Imperi Romà El Regne de Numídia va ser un estat independent i després client de Roma, que estava situat a la regió coneguda per Numídia (part de la moderna Algèria i part de Tunísia), sorgit per la unió del Regne de Numídia Oriental i el Regne de Numídia Occidental.
Nou!!: Ceuta і Regne de Numídia · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Ceuta і Regne de Portugal · Veure més »
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Nou!!: Ceuta і República Popular de la Xina · Veure més »
Sebastià I de Portugal
Sebastià I de Portugal, dit el Desitjat (Lisboa, 1554 - Kasr al-Kabir, Marroc, 1578), fou Rei de Portugal (1557-1578).
Nou!!: Ceuta і Sebastià I de Portugal · Veure més »
Setge de Ceuta (1309)
El Setge de Ceuta de 1309 és una de les batalles de la Guerra castellanogranadina.
Nou!!: Ceuta і Setge de Ceuta (1309) · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: Ceuta і Taifa · Veure més »
Taifa de Ceuta
La Taifa de Ceuta, en la part inferior del mapa. S'anomena Taifa de Ceuta diversos regnes musulmans independents (taifa) que van tenir com a centre a la ciutat nord-africana de Ceuta al llarg de la història.
Nou!!: Ceuta і Taifa de Ceuta · Veure més »
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Nou!!: Ceuta і Tànger · Veure més »
Tractat d'Alcáçovas
El Tractat d'Alcáçovas fou un tractat de pau entre el Regne de Portugal i els sobirans dels regnes Castella, Aragó i Sicília, signat a la localitat portuguesa d'Alcáçovas el 4 de setembre de 1479 i que entrà en vigor posteriorment, quan fou ratificat a Toledo el 6 de març de 1480.
Nou!!: Ceuta і Tractat d'Alcáçovas · Veure més »
Tractat de Barcelona (1274)
El tractat de Barcelona de 1274 va ser una aliança militar concertada entre Jaume el Conqueridor i el soldà Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, segons la qual aquest contractaria els serveis d'una flota i exèrcit de mercenaris cristians per a la conquesta de la plaça de Ceuta, en aquella època en poder de Muhàmmad II de Gharnata.
Nou!!: Ceuta і Tractat de Barcelona (1274) · Veure més »
Tractat de Barcelona (1309)
El tractat de Barcelona del 3 de maig de 1309 va ser una aliança militar signada entre el rei d'Aragó Jaume II i Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf, el soldà de la dinastia marínida del Marroc mitjançant la qual el segon contractava els serveis d'una flota i exèrcit de mercenaris cristians aragonesos per a la conquesta de Ceuta, en poder de Nasr ibn Muhammad, l'emir de Gharnata.
Nou!!: Ceuta і Tractat de Barcelona (1309) · Veure més »
Tractat de Tordesillas
El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.
Nou!!: Ceuta і Tractat de Tordesillas · Veure més »
Variació lingüística
La variació lingüística és el fenomen que dona compte dels usos diversos d'una llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa.
Nou!!: Ceuta і Variació lingüística · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Ceuta і Vàndals · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Ceuta і Visigots · Veure més »
1061
Sense descripció.
Nou!!: Ceuta і 1061 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Ceuta і 1083 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Ceuta і 1227 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Ceuta і 1243 · Veure més »
1274
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ceuta і 1274 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Ceuta і 1291 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Ceuta і 1309 · Veure més »
1339
;Països Catalans.
Nou!!: Ceuta і 1339 · Veure més »
14 de març
El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.
Nou!!: Ceuta і 14 de març · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ceuta і 1415 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Ceuta і 1640 · Veure més »
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Nou!!: Ceuta і 1656 · Veure més »
1668
Sense descripció.
Nou!!: Ceuta і 1668 · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Ceuta і 1704 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ceuta і 1797 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Ceuta і 1812 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Ceuta і 1859 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Ceuta і 1860 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Ceuta і 1876 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Ceuta і 1912 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Ceuta і 1956 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Ceuta і 1978 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Ceuta і 1995 · Veure més »
201
Sense descripció.
Nou!!: Ceuta і 201 · Veure més »
21 d'agost
El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ceuta і 21 d'agost · Veure més »
40
Sense descripció.
Nou!!: Ceuta і 40 · Veure més »
429
El 429 (CDXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ceuta і 429 · Veure més »
534
Sense descripció.
Nou!!: Ceuta і 534 · Veure més »
709
Sense descripció.
Nou!!: Ceuta і 709 · Veure més »
788
Sense descripció.
Nou!!: Ceuta і 788 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ceutina, Sabta, Septa, Septem, Septen.
