Accés més ràpid que el navegador!
64 les relacions: Abd Al·lah ibn Ismaïl, Abdalwadites, Abu-l-Hàssan Alí, Abu-Ubayd al-Bakrí, Al-Àndalus, Al-Basra (Marroc), Al-Mamun ibn Àhmad, Alauites, Algèria, Amazics, Awdaghost, Àhmad al-Mansur, Banu Midrar, Califat Abbàssida, Califat de Còrdova, Califat Fatimita, Còrdova, Comerç trans-saharià, Dinar, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia marínida, Dinastia sadita, Edat mitjana, Empori, Fes, Hàfsida, Ibn Battuta, Ibn Hàwqal, Ifríqiya, Imperi de Mali, Kharigisme, Lleó l'Africà, Maghrawa, Magrib, Makil, Marràqueix, Marroc, Miknasa (tribu), Morabit, Moulay Ali Cherif, Mulay Abd al-Rahman ibn Muhammad, Mulay al-Rashid, Mulay Ismail, Mulay Sulayman, Muluia, Omeies, Or, Quanzhou, Regió del Draa, ..., Sakia-el-Hamra, Sàhara, Sufrites, Sufruy, Tafilalt, Tlemcen, Touat, Tunísia, Ulema, Zaydan Abu-l-Maali, Zenetes, 1729, 31 de març, 5 de març. Ampliar l'índex (14 més) »
Abd Al·lah ibn Ismaïl
Abd Al·lah ibn Ismaïl (1678 - 1757, Sultan Abu Abbas Mulay Abd Allah ibn Ismail al-Samin, àrab: عبد الله بن إسماعي) fou soldà de la dinastia alauita del Marroc per sis vegades entre 1729 i 1757.
Nou!!: Sigilmasa і Abd Al·lah ibn Ismaïl · Veure més »
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Nou!!: Sigilmasa і Abdalwadites · Veure més »
Abu-l-Hàssan Alí
Abu-l-Hàssan Alí (1297 – 24 de maig de 1351) fou el desè sobirà de la dinastia marínida de Fes.
Nou!!: Sigilmasa і Abu-l-Hàssan Alí · Veure més »
Abu-Ubayd al-Bakrí
Abu-Ubayd Abd-Al·lah ibn Abd-al-Aziz ibn Muhàmmad ibn Ayyub al-Bakrí, més conegut com a Abu-Ubayd al-Bakrí o, simplement, al-Bakrí (vers 1010-1094) fou un geògraf andalusí, el més gran de l'occident musulmà junt amb Al-Idrissí.
Nou!!: Sigilmasa і Abu-Ubayd al-Bakrí · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Sigilmasa і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Basra (Marroc)
Al-Basra fou una antiga ciutat del Marroc, coneguda com a Basra al-Hamra (‘Basra la Roja’) a causa d'estar situat entre dos turons de terra rogenca que donen al sol una tonalitat vermellosa.
Nou!!: Sigilmasa і Al-Basra (Marroc) · Veure més »
Al-Mamun ibn Àhmad
Mulay Muhàmmad al-Mamun ibn Àhmad (nom de regne Al-Mamun) fou sultà sadita, fill d'Ahmad al-Mansur i net de Mahammad I al-Mahdi.
Nou!!: Sigilmasa і Al-Mamun ibn Àhmad · Veure més »
Alauites
Els nussairites (de l'àrab) o, des que entraren en contacte amb els francesos al començament del, els alauites (de l'àrab) són un grup religiós derivat del xiisme, estès per Síria occidental i el sud de Turquia.
Nou!!: Sigilmasa і Alauites · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Sigilmasa і Algèria · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Sigilmasa і Amazics · Veure més »
Awdaghost
Awdaghost, Awdaghosht, Aoudaghost o Tegdaoust fou una antiga ciutat de l'Àfrica Occidental, al sud-oest de la moderna Mauritània.
Nou!!: Sigilmasa і Awdaghost · Veure més »
Àhmad al-Mansur
Àhmad al-Mansur o al-Mansur adh-Dhahabí (Fes, 1549 - 20 d'agost del 1603) fou el sisè sobirà de la dinastia sadita.
Nou!!: Sigilmasa і Àhmad al-Mansur · Veure més »
Banu Midrar
Els midràrides o dinastia midràrida o dels Banu Midrar o dels Banu Wàssul fou una dinastia amaziga independent que va governar el Tafilalt amb centre a Sigilmasa entre el i el.
Nou!!: Sigilmasa і Banu Midrar · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Sigilmasa і Califat Abbàssida · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Sigilmasa і Califat de Còrdova · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Sigilmasa і Califat Fatimita · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Sigilmasa і Còrdova · Veure més »
Comerç trans-saharià
Djenné, fundada el 800, és un centre comercial important, avui dia Patrimoni de la Humanitat L'emperador de Mali a l'Atles d'Abraham Cresques, de 1375 El Comerç trans-saharià fa referència al trànsit de mercaderies que unia l'interior d'Àfrica amb la conca mediterrània a través del desert de Sàhara.
Nou!!: Sigilmasa і Comerç trans-saharià · Veure més »
Dinar
de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.
Nou!!: Sigilmasa і Dinar · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Sigilmasa і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Sigilmasa і Dinastia almoràvit · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Nou!!: Sigilmasa і Dinastia marínida · Veure més »
Dinastia sadita
Conquestes de la dinastia sadita Sadita fou el nom donat als membres de la dinastia xerifiana que regnaren al Mabreb al-Aksa del 1542 al 1660.
Nou!!: Sigilmasa і Dinastia sadita · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Sigilmasa і Edat mitjana · Veure més »
Empori
* Empori (comerç), ciutat amb molt de comerç o lloc de gran riquesa o importància.
Nou!!: Sigilmasa і Empori · Veure més »
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Nou!!: Sigilmasa і Fes · Veure més »
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Nou!!: Sigilmasa і Hàfsida · Veure més »
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Nou!!: Sigilmasa і Ibn Battuta · Veure més »
Ibn Hàwqal
Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.
Nou!!: Sigilmasa і Ibn Hàwqal · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Sigilmasa і Ifríqiya · Veure més »
Imperi de Mali
LImperi de Mali o Imperi manding o Manden Kurufa fou un imperi africà occidental del mandinka des de vers 1230 a vers 1600. L'imperi fou fundat per Sundiata Keita i esdevingué cèlebre per la riquesa dels seus governants, especialment Mansa Musa I. L'Imperi de Mali va deixar moltes influències culturals profundes a Àfrica occidental, permetent l'extensió de la seva llengua, dret i costums al llarg del riu Níger. L'imperi de Mali s'estenia sobre una àrea molt gran i constava de nombrosos regnes vassalls i províncies.
Nou!!: Sigilmasa і Imperi de Mali · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Sigilmasa і Kharigisme · Veure més »
Lleó l'Africà
Al-Hàssan ibn Muhàmmad al-Wazzan az-Zayyatí o al-Fassí o, més senzillament, al-Hàssan al-Wazzan, anomenat després de batejar-se Joan Lleó de Medicis, Joan Lleó Africà o Joan Lleó de Granada, però conegut sobretot com Lleó l'Africà (Granada, entre 1488 i 1495 - ?, vers 1545-1555) fou un diplomàtic, geògraf i explorador de l'Àfrica del Nord.
Nou!!: Sigilmasa і Lleó l'Africà · Veure més »
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Nou!!: Sigilmasa і Maghrawa · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Sigilmasa і Magrib · Veure més »
Makil
Els Màqil o Banu Màqil és una tribu àrab de probable origen iemenita, arribada al nord d'Àfrica amb els Banu Hilal i que va creuar Egipte i Líbia per arribar al Maghreb a la meitat del i es va establir a l'oest de Gabes.
Nou!!: Sigilmasa і Makil · Veure més »
Marràqueix
Marràqueix (nom original en amazic ⵎⵕⵕⴰⴽⵛ Tamurt n Akkuc, 'terra de Déu'; en àrab مراكش Marrākux, pronunciat Marrākex localment, en francès Marrakech; fins al 1890 Marroc) és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de l'Atles, a 466 m d'altura.
Nou!!: Sigilmasa і Marràqueix · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Sigilmasa і Marroc · Veure més »
Miknasa (tribu)
Els miknasa foren una important tribu amaziga del Magreb, del grup dels Butr.
Nou!!: Sigilmasa і Miknasa (tribu) · Veure més »
Morabit
Un morabit (de l'àrab, literalment ‘que està acampat’, ‘que està estacionat’) o marabut (de l'àrab, ‘marabut’) és un líder religiós musulmà i professor a l'Àfrica Occidental i (històricament) al Magrib.
Nou!!: Sigilmasa і Morabit · Veure més »
Moulay Ali Cherif
Moulay Ali Cherif o Rissani (en àrab مولاي علي الشريف, Mūlāy ʿAlī ax-Xarīf; en amazic ⵔⵉⵙⵙⴰⵏⵉ) és un municipi de la Província d'Errachidia, a la regió de Drâa-Tafilalet, al Marroc.
Nou!!: Sigilmasa і Moulay Ali Cherif · Veure més »
Mulay Abd al-Rahman ibn Muhammad
Mulay Abd al-Rahman ibn Muhammad fou un sultà rebel del Marroc de la dinastia alauita.
Nou!!: Sigilmasa і Mulay Abd al-Rahman ibn Muhammad · Veure més »
Mulay al-Rashid
Mawlay o Mulay al-Rashid ibn Sharif (Mulay Muhammad Rashid ibn Sherif, àrab: الرشيد بن علي الشريف, Tafilalt 1631- Marraqueix 1672) fou sultà del Marroc (vers 1666-1672) de la dinastia alauita.
Nou!!: Sigilmasa і Mulay al-Rashid · Veure més »
Mulay Ismail
Mulay Ismail (Tafilalt, 1634? o 1645?-1727) fou sultà del Marroc de la dinastia alauita.
Nou!!: Sigilmasa і Mulay Ismail · Veure més »
Mulay Sulayman
Abu al-Rabi Mulay Sulayman ibn Muhammad, Mulay Sulayman o Slimane (Tafilalt, 1766 – Marràqueix, 1822) fou sultà del Marroc de la dinastia alauita.
Nou!!: Sigilmasa і Mulay Sulayman · Veure més »
Muluia
El Muluia (pronunciat localment Muluya) és un riu del Marroc d'uns 600 km de curs i 22,3 m³ de cabal, encara que pot tenir grans variacions.
Nou!!: Sigilmasa і Muluia · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Sigilmasa і Omeies · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Sigilmasa і Or · Veure més »
Quanzhou
Quanzhou (en xinès: 泉州, en pinyin: Quánzhōu) és una ciutat-prefectura de la provincia de Fujian a la República Popular Xina.
Nou!!: Sigilmasa і Quanzhou · Veure més »
Regió del Draa
La regió del Draa és una tradicional regió i província històrica marroquina que s'estén pels dos costats del riu Draa, durant uns 200 km, en sentit nord-oest cap a sud-est, entre Agdz i el colze del riu.
Nou!!: Sigilmasa і Regió del Draa · Veure més »
Sakia-el-Hamra
Extensió de '''Saguia el Hamra''' durant la colonització espanyola. Sakia-el-Hamra, o també Saguia el Hamra (en àrab ساقية الحمراء, Sāqiya al-Ḥamrāʾ), és una regió que forma la part nord del Sàhara Occidental.
Nou!!: Sigilmasa і Sakia-el-Hamra · Veure més »
Sàhara
El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.
Nou!!: Sigilmasa і Sàhara · Veure més »
Sufrites
Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.
Nou!!: Sigilmasa і Sufrites · Veure més »
Sufruy
''Medina'' de Sufruy Sufruy (àrab: Sufrūy, localment Sefrū, francès: Sefrou) és una ciutat del Marroc central, a 29 km al sud de Fes, a la regió de Fes-Meknès, a 850 metres d'altitud a la plana de Sa'is.
Nou!!: Sigilmasa і Sufruy · Veure més »
Tafilalt
Un oasi a Erfoud, a la regió de Tafifelt El Tafilalt, Tafilelt o Tafilalet és una regió històrica situada al sud-est del Marroc.
Nou!!: Sigilmasa і Tafilalt · Veure més »
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Sigilmasa і Tlemcen · Veure més »
Touat
Cerimònia religiosa en un ksar típic Touat o Tuat és una regió del sud-oest d'Algèria.
Nou!!: Sigilmasa і Touat · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Sigilmasa і Tunísia · Veure més »
Ulema
Un ulema (de l'àrab, sing., lit. ‘que sap’) és un doctor de la llei islàmica expert en qüestions jurídiques i teològiques.
Nou!!: Sigilmasa і Ulema · Veure més »
Zaydan Abu-l-Maali
Abu-l-Maali Zaydan an-Nàssir ibn Àhmad més conegut com a mulay Zaydan, fou sultà sadita del Marroc amb residència a Fes inicialment i després a Marràqueix.
Nou!!: Sigilmasa і Zaydan Abu-l-Maali · Veure més »
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Nou!!: Sigilmasa і Zenetes · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Sigilmasa і 1729 · Veure més »
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sigilmasa і 31 de març · Veure més »
5 de març
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sigilmasa і 5 de març · Veure més »
