Taula de continguts
55 les relacions: Al-Àndalus, Algèria, Amazics, Atles Mitjà, Awdaghost, Àfrica, Àfrica del Nord, Banu Ghàniya, Banu Hammad, Banu Hilal, Banu Ifran, Bugia (Algèria), Camell, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Djazula, Emirat d'al-Jazira al-Khadrà, Emirat de Granada, Emirat de Màlaqa, Estret de Gibraltar, Gudala, Hammad ibn Bulugguín, Hammudita, Haratin, Ibn Khaldun, Iemenita, Ifríqiya, Islam, Kutama, Lamtuna, Maghrawa, Marroc, Masmuda, Miknasa (tribu), Níger, Qàlat Bani Hammad, Regne de Ghana, Rif, Riu Draa, Riu Níger, Riu Senegal, Sàhara, Senegal, Serralada de l'Atles, Sigilmasa, Soninkes, Sudan (regió), Taifa, Taifa de Granada, Xiisme, ... Ampliar l'índex (5 més) »
- Grups amazics
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Sanhadja і Al-Àndalus
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Sanhadja і Algèria
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Sanhadja і Amazics
Atles Mitjà
LAtles Mitjà és una serralada del Marroc que s'estén durant uns 350 km, de sud-oest a nord-est, i que es troba entre el Rif i l'Alt Atles.
Veure Sanhadja і Atles Mitjà
Awdaghost
Awdaghost, Awdaghosht, Aoudaghost o Tegdaoust fou una antiga ciutat de l'Àfrica Occidental, al sud-oest de la moderna Mauritània.
Veure Sanhadja і Awdaghost
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Sanhadja і Àfrica
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Sanhadja і Àfrica del Nord
Banu Ghàniya
Els Banu Ghàniya fou una dinastia amaziga sanhadja emparentada amb els almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifríqiya (1184-1212).
Veure Sanhadja і Banu Ghàniya
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Veure Sanhadja і Banu Hammad
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Veure Sanhadja і Banu Hilal
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Veure Sanhadja і Banu Ifran
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Veure Sanhadja і Bugia (Algèria)
Camell
Els camells o gamells (Camelus) són un gènere de mamífers quadrúpedes de la família dels camèlids, grup que també inclou les llames i els guanacs, entre d'altres.
Veure Sanhadja і Camell
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Sanhadja і Dinastia almohade
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Sanhadja і Dinastia almoràvit
Djazula
Els djazula foren un poble amazic del sud-oest del Marroc, del grup sanhadja.
Veure Sanhadja і Djazula
Emirat d'al-Jazira al-Khadrà
L'emirat d'Algesires o d'al-Jazira al-Khadrà fou un efímer estat musulmà de la península Ibèrica.
Veure Sanhadja і Emirat d'al-Jazira al-Khadrà
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Veure Sanhadja і Emirat de Granada
Emirat de Màlaqa
L'emirat de Màlaga o Màlaqa (o) fou un estat independent que es va formar a l'Àndalus arran del procés de desintegració del califat de Còrdova.
Veure Sanhadja і Emirat de Màlaqa
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Veure Sanhadja і Estret de Gibraltar
Gudala
Els gudala o godala són una tribu amaziga del grup sanhadja, que viuen al sud de Mauritània fins al riu Senegal, i prop de l'oceà Atlàntic.
Veure Sanhadja і Gudala
Hammad ibn Bulugguín
Hammad ibn Bulugguín (mort el 1028) fou el primer emir hammadita (Banu Hammad).
Veure Sanhadja і Hammad ibn Bulugguín
Hammudita
La dinastia hammudita fou una dinastia musulmana amaziga que va governar a la part nord del Marroc i a diversos llocs de la península Ibèrica.
Veure Sanhadja і Hammudita
Haratin
Els Haratin (també transliterat haratins, harratines o haratine, etc., en singular hartani) són els habitants dels oasis del Sàhara, i que habiten fonamentalment al sud d'Algèria, Marroc, Mauritània i Sàhara Occidental.
Veure Sanhadja і Haratin
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Veure Sanhadja і Ibn Khaldun
Iemenita
* Iemenites, habitants del Iemen.
Veure Sanhadja і Iemenita
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Veure Sanhadja і Ifríqiya
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Sanhadja і Islam
Kutama
Els kutama o ketama foren un dels grans grups amazics.
Veure Sanhadja і Kutama
Lamtuna
Lamtuna, també Luntuna o Lumtuna, fou una gran tribu amaziga del grup sanhadja.
Veure Sanhadja і Lamtuna
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Veure Sanhadja і Maghrawa
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Sanhadja і Marroc
Masmuda
Els masmudes fou un dels gran grups humans dels amazics de la família dels Baranis, de la que també formaven part els sanhadjes.
Veure Sanhadja і Masmuda
Miknasa (tribu)
Els miknasa foren una important tribu amaziga del Magreb, del grup dels Butr.
Veure Sanhadja і Miknasa (tribu)
Níger
El Níger, oficialment la República del Níger (République du Niger en francès, llengua oficial) és un estat de l'Àfrica occidental.
Veure Sanhadja і Níger
Qàlat Bani Hammad
La Qala dels Banu Hammad o Qàlat Bani Hammad fou una ciutat medieval d'Algèria, capital de la dinastia dels Banu Hammad o hammadites.
Veure Sanhadja і Qàlat Bani Hammad
Regne de Ghana
Ghana al segle X El regne de Ghana, fou un estat medieval així anomenat perquè rei es deia ghana i per extensió es va donar a la residència reial avui desapareguda, prop de la moderna Koumbi Saleh a Mauritània.
Veure Sanhadja і Regne de Ghana
Rif
El Rif és una regió muntanyenca del nord del Marroc, a la costa del mar Mediterrani, entre les ciutats de Tetuan i Oujda.
Veure Sanhadja і Rif
Riu Draa
El riu Draa o Daraa és un riu del Marroc d'uns 1.100 quilòmetres de curs que neix a l'Alt Atles i desemboca a l'oceà Atlàntic.
Veure Sanhadja і Riu Draa
Riu Níger
El Níger és un riu d'Àfrica occidental, el tercer del continent per la seva longitud després del Nil i del riu Congo (també conegut com el riu Zaire).
Veure Sanhadja і Riu Níger
Riu Senegal
Pescadors portant caixes de peix a l'estuari del Senegal vora Saint Louis El riu Senegal és un riu d'Àfrica que neix a Guinea, a l'altiplà de Fouta Djalon, amb el nom de Bafing.
Veure Sanhadja і Riu Senegal
Sàhara
El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.
Veure Sanhadja і Sàhara
Senegal
La República del Senegal és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental.
Veure Sanhadja і Senegal
Serralada de l'Atles
Petit poble de l'Atles situat a la ruta que uneix Marràqueix i Ouarzazate La serralada de l'Atles (amazic chelha:; amazic cabilenc), massís de l'Atles o simplement Atles, és un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada.
Veure Sanhadja і Serralada de l'Atles
Sigilmasa
Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.
Veure Sanhadja і Sigilmasa
Soninkes
Els soninké (o) són un grup ètnic de l'Àfrica occidental que viu en grups dispersos entre el Senegal, Mauritània i Mali, així com en l'est de Gàmbia, a Costa d'Ivori, Guinea Bissau, Ghana i Burkina Faso.
Veure Sanhadja і Soninkes
Sudan (regió)
Paisatge típic a la regió sudanesaMapa que mostra les regions del sudan Sudan occidental i Sudan oriental. (Meville J. Herskovits, 1945) La regió sudanesa o regió del Sudan és una àrea geogràfica situada entre el desert del Sàhara i la selva equatorial africana, i s'estén des de les costes de l'oceà Atlàntic fins a les muntanyes de l'Altiplà d'Etiòpia i la Mar Roja.
Veure Sanhadja і Sudan (regió)
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Veure Sanhadja і Taifa
Taifa de Granada
Lemirat de Gharnata, emirat zírida de Gharnata o taifa de Granada —— fou un dels estats que es van crear a l'Àndalus, arran la descomposició del califat de Còrdova.
Veure Sanhadja і Taifa de Granada
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Sanhadja і Xiisme
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Veure Sanhadja і Zírida
Zenaga
El zenaga (autònim Tuḍḍungiyya) és una llengua amaziga parlada entre Mederdra i la costa de l'oceà Atlàntic al sud-oest de Mauritània i a Senegal.
Veure Sanhadja і Zenaga
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Veure Sanhadja і Zenetes
Ziri ibn Manad
Ziri ibn Manad (mort en 972) fou el cap de les forces amazigues sanhadja al Magrib, partidari del califa fatimita.
Veure Sanhadja і Ziri ibn Manad
1224
Països Catalans.
Veure Sanhadja і 1224
Vegeu també
Grups amazics
- Aït Atta
- Aït Seghrouchen
- Ait Yafelman
- Al-Barani
- Auraba
- Baquates
- Barghawata
- Cabilencs
- Chaouis
- Chenouis
- Chleuh
- Gètuls
- Garamants
- Gomeres
- Gudala
- Hàssan (guerrer)
- Haha
- Hawwara
- Hintata
- Jerbis
- Kehek
- Laguatan
- Lamtuna
- Libu
- Màzics
- Masmuda
- Massesils
- Massils
- Maures
- Meixweix
- Miknasa (tribu)
- Mozabits
- Musulamis
- Númides
- Nasamons
- Psils
- Quinquegentians
- Rifenys
- Saharauis
- Sanhadja
- Siwis
- Tuàregs
- Zenetes
També conegut com Sanhadjes, Sanhages, Sanhaja, Sinhadja.