Accés més ràpid que el navegador!
62 les relacions: Abdalwadites, Abu-Abd-Al·lah Hamdun al-Andalussí, Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí, Aglàbides, Al-Hàkam II, Al-Mansur (fatimita), Al-Mansur ibn an-Nàssir, Al-Muïzz (fatimita), Al-Qàïm (fatimita), Algèria, Amazics, An-Nàssir ibn Alannàs, Ashir, Banu Ghàniya, Banu Hammad, Banu Hilal, Banu Sulaym, Bugia (Algèria), Bulugguín ibn Ziri, Califat Fatimita, Ceuta, Dinastia almohade, Enciclopèdia de l'Islam, Hammad ibn Bulugguín, Hawwara, Hàfsida, Hodna, Ibn Khaldun, Ifríqiya, Kairuan, Kutama, Maghrawa, Magrib, Mahdia, Medjerda, Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur, Qàlat Bani Hammad, Sanhadja, Tànger, Tiaret, Tlemcen, Tobna, Tripolitana, Tunis, Zab, Zírida, Zenetes, Ziri ibn Manad, 14 de desembre, 15 de febrer, ..., 2 d'octubre, 927, 945, 946, 947, 961, 962, 971, 972, 975, 976, 979. Ampliar l'índex (12 més) »
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Nou!!: Msila і Abdalwadites · Veure més »
Abu-Abd-Al·lah Hamdun al-Andalussí
Abu-Abd-Al·lah Hamdun al-Andalussí, més conegut senzillament com a Hamdun, fou un dirigent fatimita a Ifríqiya.
Nou!!: Msila і Abu-Abd-Al·lah Hamdun al-Andalussí · Veure més »
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí (883-947) fou un cap kharigita-ibadita, fill d'un amazic zanata de Takyus, a la regió de Qastíliya, i d'una esclava.
Nou!!: Msila і Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí · Veure més »
Aglàbides
Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.
Nou!!: Msila і Aglàbides · Veure més »
Al-Hàkam II
Al-Hàkam II al-Mustànsir bi-L·lah —— va ser califa de Còrdova del 961 al 976.
Nou!!: Msila і Al-Hàkam II · Veure més »
Al-Mansur (fatimita)
Abu-Tàhir Ismaïl ibn al-Qàïm al-Mansur bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mansur (Raqqada, gener de 914 - al-Mansuriyya, 24 de març de 953) fou califa fatimita a Mahdia (946-953).
Nou!!: Msila і Al-Mansur (fatimita) · Veure més »
Al-Mansur ibn an-Nàssir
Al-Mansur ibn an-Nàssir fou emir de la dinastia hammadita del 1089 al 1105.
Nou!!: Msila і Al-Mansur ibn an-Nàssir · Veure més »
Al-Muïzz (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Muïzz (?, 26 de setembre del 931 - el Caire, 19 de desembre del 975) fou califa fatimita a Mahdia (Ifríqiya) i després al Caire (953-975).
Nou!!: Msila і Al-Muïzz (fatimita) · Veure més »
Al-Qàïm (fatimita)
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí al-Qàïm bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Qàïm (Salamiyya, Síria, 893 - 17 o 23 de maig de 946) fou el segon califa fatimita a Mahdia (934-946).
Nou!!: Msila і Al-Qàïm (fatimita) · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Msila і Algèria · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Msila і Amazics · Veure més »
An-Nàssir ibn Alannàs
An-Nàssir ibn Alannàs fou emir hammadita (Banu Hammad) del 1062 al 1089.
Nou!!: Msila і An-Nàssir ibn Alannàs · Veure més »
Ashir
Ashir o Aixir és una antiga ciutat fortificada d'Àfrica del nord, a l'actual territori d'Algèria, uns 100 km al sud-sud-oest d'Alger, al Djebel Titerï.
Nou!!: Msila і Ashir · Veure més »
Banu Ghàniya
Els Banu Ghàniya fou una dinastia amaziga sanhadja emparentada amb els almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifríqiya (1184-1212).
Nou!!: Msila і Banu Ghàniya · Veure més »
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Nou!!: Msila і Banu Hammad · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: Msila і Banu Hilal · Veure més »
Banu Sulaym
Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.
Nou!!: Msila і Banu Sulaym · Veure més »
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Nou!!: Msila і Bugia (Algèria) · Veure més »
Bulugguín ibn Ziri
Bulugguín ibn Ziri fou fill de l'emir sanhaja d'Ashir Ziri ibn Manad.
Nou!!: Msila і Bulugguín ibn Ziri · Veure més »
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Nou!!: Msila і Califat Fatimita · Veure més »
Ceuta
Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.
Nou!!: Msila і Ceuta · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Msila і Dinastia almohade · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Msila і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Hammad ibn Bulugguín
Hammad ibn Bulugguín (mort el 1028) fou el primer emir hammadita (Banu Hammad).
Nou!!: Msila і Hammad ibn Bulugguín · Veure més »
Hawwara
Hawwara o Huwwara, modernament també Howwara i Hewwara, són un grup de tribus amazigues.
Nou!!: Msila і Hawwara · Veure més »
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Nou!!: Msila і Hàfsida · Veure més »
Hodna
Hodna és una regió del centre de l'altiplà algerià al peu de les muntanyes Wennougha, Hodna i Belezma.
Nou!!: Msila і Hodna · Veure més »
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Nou!!: Msila і Ibn Khaldun · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Msila і Ifríqiya · Veure més »
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Nou!!: Msila і Kairuan · Veure més »
Kutama
Els kutama o ketama foren un dels grans grups amazics.
Nou!!: Msila і Kutama · Veure més »
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Nou!!: Msila і Maghrawa · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Msila і Magrib · Veure més »
Mahdia
Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.
Nou!!: Msila і Mahdia · Veure més »
Medjerda
Riu Medjerda prop de Medjez El Bab El riu Medjerda és el principal riu de Tunísia, amb una conca de 23.500 km².
Nou!!: Msila і Medjerda · Veure més »
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur conegut també com a Abu-Manad Badis Nàssir-ad-Dawla, fou emir de la dinastia zírida durant vint anys.
Nou!!: Msila і Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur · Veure més »
Qàlat Bani Hammad
La Qala dels Banu Hammad o Qàlat Bani Hammad fou una ciutat medieval d'Algèria, capital de la dinastia dels Banu Hammad o hammadites.
Nou!!: Msila і Qàlat Bani Hammad · Veure més »
Sanhadja
Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.
Nou!!: Msila і Sanhadja · Veure més »
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Nou!!: Msila і Tànger · Veure més »
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Nou!!: Msila і Tiaret · Veure més »
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Msila і Tlemcen · Veure més »
Tobna
Tobna (en àrab Tubna) fou una antiga ciutat de la moderna Algèria a 4 km al sud de l'actual Barika, a la part oriental del Chott Hoda, entre aquest i les muntanyes Bélezma als Aurès.
Nou!!: Msila і Tobna · Veure més »
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Nou!!: Msila і Tripolitana · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: Msila і Tunis · Veure més »
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
Nou!!: Msila і Zab · Veure més »
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Nou!!: Msila і Zírida · Veure més »
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Nou!!: Msila і Zenetes · Veure més »
Ziri ibn Manad
Ziri ibn Manad (mort en 972) fou el cap de les forces amazigues sanhadja al Magrib, partidari del califa fatimita.
Nou!!: Msila і Ziri ibn Manad · Veure més »
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Msila і 14 de desembre · Veure més »
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Msila і 15 de febrer · Veure més »
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Msila і 2 d'octubre · Veure més »
927
Sense descripció.
Nou!!: Msila і 927 · Veure més »
945
; Països Catalans.
Nou!!: Msila і 945 · Veure més »
946
El 946 (CMXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Msila і 946 · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: Msila і 947 · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Msila і 961 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Msila і 962 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Msila і 971 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Msila і 972 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Msila і 975 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Msila і 976 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Msila і 979 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Masila, M'Sila, M'sila, Masila.
