Accés més ràpid que el navegador!
119 les relacions: Albània, Algèria, Ardabil, Arxiducat d'Àustria, Azerbaidjan, Azov (Rostov), Üsküdar, Àixraf, Bakú, Baltadji Mehmed Paixà, Banat, Batalla de Poltava, Bàssora, Bòsnia, Belgrad, Bender, Carles de Suècia, Carles XII de Suècia, Citera, Creta, Dalmàcia, Damad, Demòtica, Derbent, Dinastia Osman, Egina, Egipte, Erevan, Eugeni de Savoia, Eyalat, Fanariotes, Genísser, Gilan, Gran Guerra del Nord, Hamadan, Hercegovina, Hongria, Hospodar, Imperi Otomà, Imperi Rus, Imperi Safàvida, Imperi Suec, Isfahan, Istanbul, Kanat de Crimea, Kapudan paixà, La Porta, Lèucada, Mahmut I, Mehmed Agha Silahdar Findiklili, ..., Mehmed Raixid, Mehmed Salih Efendi, Mehmet IV, Moldàvia, Montenegro, Morea otomana, Mustafà II, Nàdir-Xah Afxar, Nepotisme, Oltènia, Orà, Patrona Halil, Pau de Passarowitz, Pere el Gran, Petrovaradin, Prut, República de Venècia, Sari Mehmed Paixà, Spinalonga, Suda (illot), Sunnisme, Taganrog, Tbilissi, Timișoara, Tinos, Tractat d'Adrianòpolis, Transsilvània, Turc otomà, Valàquia, Xaikh al-Islam, Xirvan, Yirmisekiz Mehmed Çelebi, 1 d'octubre, 1 de juliol, 16 d'agost, 1648, 1673, 1687, 1703, 1705, 1706, 1708, 1709, 1710, 1711, 1712, 1713, 1714, 1715, 1716, 1717, 1718, 1722, 1723, 1724, 1725, 1726, 1727, 1730, 1736, 19 d'agost, 20 de novembre, 21 d'agost, 21 de juliol, 27 de juny, 28 de setembre, 30 de desembre, 30 de setembre, 9 de desembre. Ampliar l'índex (69 més) »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: Ahmet III і Albània · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Ahmet III і Algèria · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Ahmet III і Ardabil · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Ahmet III і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Ahmet III і Azerbaidjan · Veure més »
Azov (Rostov)
Azov - Азов - és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Nou!!: Ahmet III і Azov (Rostov) · Veure més »
Üsküdar
Üsküdar és un districte d'Istanbul, Turquia, situat a la part anatòlia de la ciutat.
Nou!!: Ahmet III і Üsküdar · Veure més »
Àixraf
* Islam: Àixraf (àrab: أشرف) és el nom donat als que reclamen ser descendents de Mahoma per via de la seva filla Fàtima; la paraula és el plural de xarīf (xerif "noble") derivat de xarafa "d'alt bressol".
Nou!!: Ahmet III і Àixraf · Veure més »
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Ahmet III і Bakú · Veure més »
Baltadji Mehmed Paixà
Baltacı Mehmed Paixà Teberdar fou un gran visir otomà (1704-1706 i 1710-1711).
Nou!!: Ahmet III і Baltadji Mehmed Paixà · Veure més »
Banat
Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).
Nou!!: Ahmet III і Banat · Veure més »
Batalla de Poltava
La batalla de Poltava va ser una batalla entre els exèrcits del tsar Pere I de Rússia i Carles XII de Suècia, el 27 de juny (8 de juliol de 1709 en calendari julià), és una de les més famoses batalles de la Gran Guerra del Nord.
Nou!!: Ahmet III і Batalla de Poltava · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Ahmet III і Bàssora · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Ahmet III і Bòsnia · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Ahmet III і Belgrad · Veure més »
Bender
Fortalesa de Bendery. Cementiri a Bendery. Bender o Bendery,, Monitorul Oficial al Republicii Moldova, no.
Nou!!: Ahmet III і Bender · Veure més »
Carles de Suècia
* Carles de Suècia (duc de Västergötland) (1861 - 1951).
Nou!!: Ahmet III і Carles de Suècia · Veure més »
Carles XII de Suècia
, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.
Nou!!: Ahmet III і Carles XII de Suècia · Veure més »
Citera
Cala de l'illa Visió nocturna del castell de Citera Citera (Κύθηρα, Kíthira; Cèrigo) és una illa de Grècia de la prefectura l'Àtica, situada al sud-est del Peloponès, amb 262 km² i uns 5000 habitants.
Nou!!: Ahmet III і Citera · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Ahmet III і Creta · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Ahmet III і Dalmàcia · Veure més »
Damad
Damad era un títol otomà d'origen persa, que portaven els gendres del sultà quan exercien algun càrrec.
Nou!!: Ahmet III і Damad · Veure més »
Demòtica
Demòtica (en grec Didimótikho: Διδυμότειχο, antiga Katharevousa: Διδυμότειχον, en turc Dimetoka, en búlgar Димотика Dimotika) és una ciutat de la part oriental de la prefectura d'Evros a Grècia, capital de la província de Didimótikho i de la municipalitat de Didimótikho.
Nou!!: Ahmet III і Demòtica · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Ahmet III і Derbent · Veure més »
Dinastia Osman
La dinastia Osman, dinastia osmanlí, dinastia otomana o Casa Imperial d'Osman va regir l'Imperi Otomà des de 1299 a 1923 (amb la destitució de Mehmet VI i la instauració de la República de Turquia).
Nou!!: Ahmet III і Dinastia Osman · Veure més »
Egina
Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.
Nou!!: Ahmet III і Egina · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Ahmet III і Egipte · Veure més »
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Ahmet III і Erevan · Veure més »
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Nou!!: Ahmet III і Eugeni de Savoia · Veure més »
Eyalat
Leyalat o eyalet (turc otomà:;; de l'àrab iyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Ahmet III і Eyalat · Veure més »
Fanariotes
Vista del barri de Fener, el centre històric dels grecs otomans de Constantinoble a l'Imperi Otomà, ca. 1900 Una altra vista del barri de Fener, ca. 1900. En primer pla: l'Església de Sant Esteve dels Búlgars; dalt del turó: el Patriarcat de Constantinoble. Els fanariotes (en: en) foren un grup de prominents famílies gregues que residien a Fanar (Φανάρι, el modern FenerEncyclopædia Britannica,Phanariote, 2008, O.Ed.), el principal barri de Constantinoble (actual Istanbul), on està situat el Patriarcat Ecumènic Els fanariotes van dominar l'administració del Patriarcat i van intervenir amb freqüència en l'elecció de prelats, fins i tot del Patriarca Ecumènic, que té l'estatut de primus inter pares entre els bisbes ortodoxos.
Nou!!: Ahmet III і Fanariotes · Veure més »
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Nou!!: Ahmet III і Genísser · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Ahmet III і Gilan · Veure més »
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Nou!!: Ahmet III і Gran Guerra del Nord · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Ahmet III і Hamadan · Veure més »
Hercegovina
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar)'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Hercegovina (Херцеговина/Hercegovina) és una regió històrica dels Alps Dinàrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Ahmet III і Hercegovina · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Ahmet III і Hongria · Veure més »
Hospodar
Hospodar o Gospodar és un terme d'origen eslau que significa "senyor" o "amo".
Nou!!: Ahmet III і Hospodar · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Ahmet III і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Ahmet III і Imperi Rus · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Ahmet III і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.
Nou!!: Ahmet III і Imperi Suec · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Ahmet III і Isfahan · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Ahmet III і Istanbul · Veure més »
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Nou!!: Ahmet III і Kanat de Crimea · Veure més »
Kapudan paixà
El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.
Nou!!: Ahmet III і Kapudan paixà · Veure més »
La Porta
La Porta (en cors A Porta) és un municipi francès, situat a la regió de Còrsega, al departament d'Alta Còrsega.
Nou!!: Ahmet III і La Porta · Veure més »
Lèucada
Lèucada (Λευκάδα, Lefkada) és una de les Illes Jòniques, arxipèlag que pertany a Grècia.
Nou!!: Ahmet III і Lèucada · Veure més »
Mahmut I
Mahmut I (nom de ploma Sakbati, 2 d'agost de 1696 – 13 de desembre de 1654) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1730 fins a la seva mort.
Nou!!: Ahmet III і Mahmut I · Veure més »
Mehmed Agha Silahdar Findiklili
Mehmed Agha Silahdar Findiklili (8 de desembre de 1658 -1726/1727) fou un historiador otomà.
Nou!!: Ahmet III і Mehmed Agha Silahdar Findiklili · Veure més »
Mehmed Raixid
Mehmed Raixid (? - 1735) fou un poeta i historiador otomà.
Nou!!: Ahmet III і Mehmed Raixid · Veure més »
Mehmed Salih Efendi
Mehmed Salih Efendi (? - 25 d'abril de 1762, any 1175 del calendari musulmà) fou Xaikh al-Islam de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Ahmet III і Mehmed Salih Efendi · Veure més »
Mehmet IV
Mehmet IV (2 de gener de 1642-1693) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1648 a 1687.
Nou!!: Ahmet III і Mehmet IV · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Ahmet III і Moldàvia · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Ahmet III і Montenegro · Veure més »
Morea otomana
Mapa del Peloponès, amb els llocs principals de l'edat mitjana marcats Morea (grec: Μωρέας o Μωριάς, Morée, Morea, turc: Mora) era el nom de la península del Peloponès, al sud de Grècia, durant el període de l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Ahmet III і Morea otomana · Veure més »
Mustafà II
Mustafà II (6 de febrer de 1664 – 31 de desembre del 1703) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1695 al 1703.
Nou!!: Ahmet III і Mustafà II · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Ahmet III і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Nepotisme
Napoleó Bonaparte va nomenar al seu germà gran rei d'Espanya El nepotisme és el fenomen d'atorgar beneficis des d'una posició de poder a parents, sigui per proporcionar béns, càrrecs o prebendes i altres avantatges, sovint sense tenir en compte les seves capacitats i el seu valor personal.
Nou!!: Ahmet III і Nepotisme · Veure més »
Oltènia
Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.
Nou!!: Ahmet III і Oltènia · Veure més »
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Nou!!: Ahmet III і Orà · Veure més »
Patrona Halil
Fets de la revolta de Patrona; pintats per Jean-Baptiste van Mour Patrona Halil va ser un revolucionari nascut a Khurpishte o Khrupista (moderna Arghos Orestikon al sud de Kastoria a Grècia) però d'origen albanès cap a l'any 1680 i mort a Istanbul el 25 de novembre de l'any 1730.
Nou!!: Ahmet III і Patrona Halil · Veure més »
Pau de Passarowitz
La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).
Nou!!: Ahmet III і Pau de Passarowitz · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Ahmet III і Pere el Gran · Veure més »
Petrovaradin
Petrovaradin, part baixa de la Ciutadella Església Ortodoxa sèrbia de Sant Pau a Petrovaradin Petrovaradin (en serbi: Петроварадин en alemany Peterwardein) és una ciutat i municipi a Sèrbia, part de l'aglomeració de Novi Sad.
Nou!!: Ahmet III і Petrovaradin · Veure més »
Prut
El riu Prut (ucraïnès: Прут, Prut; romanès: Prut; noms en l'antiguitat, en grec antic: Pyretos, Porata, Piuret), amb una llargada de 953 km, neix als Carpats, a la serralada dels Txornohora d'Ucraïna, prop de la seva muntanya més alta, Hoverla o Horà (Muntanya, Mont) Hoverla (entre els óblasts d'Ivano-Frankivsk i Transcarpàcia), des d'on flueix cap a l'est, i des d'ací fa la majoria del recorregut següent cap al sud-est.
Nou!!: Ahmet III і Prut · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Ahmet III і República de Venècia · Veure més »
Sari Mehmed Paixà
Sari Mehmed Paixà (Istanbul - Kavala, 1717) fou un militar i home d'estat otomà del.
Nou!!: Ahmet III і Sari Mehmed Paixà · Veure més »
Spinalonga
L'illa de Spinalonga (grec Σπιναλόγκα, oficialment Kalidon Καλυδών) és vora de la població d'Elounda, a l'illa de Creta.
Nou!!: Ahmet III і Spinalonga · Veure més »
Suda (illot)
L'illa de la Suda (grec Σούδα) és a l'entrada de la Badia de Suda, al nord de l'illa grega de Creta, un port natural entre la península d'Akrotiri i el poble de Kalives.
Nou!!: Ahmet III і Suda (illot) · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Ahmet III і Sunnisme · Veure més »
Taganrog
Taganrog (en rus:Таганро́г) és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Nou!!: Ahmet III і Taganrog · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Ahmet III і Tbilissi · Veure més »
Timișoara
Timișoara (en hongarès: Temesvár, en alemany: Temeswar, en serbi: Temišvar, en turc: Tamışvar) és una ciutat en la regió occidental de Romania.
Nou!!: Ahmet III і Timișoara · Veure més »
Tinos
Port de la ciutat de '''Tinos''', la capital de l'illa Tinos (en Τήνος, Tinos) o Tenos (en Τῆνος, Tênos), en català medieval Tin, és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Nou!!: Ahmet III і Tinos · Veure més »
Tractat d'Adrianòpolis
* Tractat d'Adrianòpolis (1460): Vlad III es reconeix tributari de Mehmet II.
Nou!!: Ahmet III і Tractat d'Adrianòpolis · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Ahmet III і Transsilvània · Veure més »
Turc otomà
El turc otomà (en turc otomà لسان عثمانى, Lisân-ı Osmânî; en turc (modern), Osmanlı Türkçesi o Osmanlıca) és la variant del turc utilitzada com a idioma administratiu i literari de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Ahmet III і Turc otomà · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Ahmet III і Valàquia · Veure més »
Xaikh al-Islam
Xaykh al-Islam, sheikh ul-Islam, sheikhul Islam, șeyhülislam és un títol honorífic utilitzat al món musulmà fins al i atribuït quasi sempre a dignataris religiosos.
Nou!!: Ahmet III і Xaikh al-Islam · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Ahmet III і Xirvan · Veure més »
Yirmisekiz Mehmed Çelebi
Yirmisekiz Mehmed Çelebi també escrit Mehmed Yirmisekiz Çelebi Efendi fou un diplomàtic otomà, conegut per la seva ambaixada extraordinària a França el 1720-1721.
Nou!!: Ahmet III і Yirmisekiz Mehmed Çelebi · Veure més »
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ahmet III і 1 d'octubre · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ahmet III і 1 de juliol · Veure més »
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ahmet III і 16 d'agost · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Ahmet III і 1648 · Veure més »
1673
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ahmet III і 1673 · Veure més »
1687
; Països Catalans.
Nou!!: Ahmet III і 1687 · Veure més »
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ahmet III і 1703 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Ahmet III і 1705 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Ahmet III і 1706 · Veure més »
1708
;Països catalans.
Nou!!: Ahmet III і 1708 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Ahmet III і 1709 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Ahmet III і 1710 · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Ahmet III і 1711 · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: Ahmet III і 1712 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Ahmet III і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Ahmet III і 1714 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Ahmet III і 1715 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Ahmet III і 1716 · Veure més »
1717
;Països Catalans.
Nou!!: Ahmet III і 1717 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Ahmet III і 1718 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Ahmet III і 1722 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Ahmet III і 1723 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ahmet III і 1724 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Ahmet III і 1725 · Veure més »
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ahmet III і 1726 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Ahmet III і 1727 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Ahmet III і 1730 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ahmet III і 1736 · Veure més »
19 d'agost
El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ahmet III і 19 d'agost · Veure més »
20 de novembre
El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ahmet III і 20 de novembre · Veure més »
21 d'agost
El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ahmet III і 21 d'agost · Veure més »
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ahmet III і 21 de juliol · Veure més »
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ahmet III і 27 de juny · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ahmet III і 28 de setembre · Veure més »
30 de desembre
El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ahmet III і 30 de desembre · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ahmet III і 30 de setembre · Veure més »
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ahmet III і 9 de desembre · Veure més »
