Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Batalla de Poltava, Bílhorod-Dnistrovski, Bessaràbia, Bucovina, Cadi, Carles XII de Suècia, Dnièster, Emil Constantinescu, Eyalat d'Özi, FC Tighina, Guerra russo-turca (1768-1774), Imperi Rus, Ivan Mazepa, Jerzy Neyman, Jueus, Lev Berg, Lviv, Maurice Raizman, Mestre d'escacs, Moldàvia, Nàhiya, Nicolai Lilin, Principat de Moldàvia, República Socialista Soviètica de Moldàvia, Romania, Rus, Sanjaq, Solimà I el Magnífic, Tàtars, Tàtars de Crimea, Tractat de Bucarest (1812), Transnístria, Ucraïnès, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, 1400, 1408, 1428, 1476, 1484, 1538, 1570, 17 de febrer, 1709, 1713, 1768, 1770, 1789, 1806, 1812, 1828, ..., 1917, 1940, 1941, 1944, 1992, 28 de juny, 29 de maig, 3 d'agost, 8 de novembre. Ampliar l'índex (9 més) »
Batalla de Poltava
La batalla de Poltava va ser una batalla entre els exèrcits del tsar Pere I de Rússia i Carles XII de Suècia, el 27 de juny (8 de juliol de 1709 en calendari julià), és una de les més famoses batalles de la Gran Guerra del Nord.
Nou!!: Bender і Batalla de Poltava · Veure més »
Bílhorod-Dnistrovski
Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.
Nou!!: Bender і Bílhorod-Dnistrovski · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Bender і Bessaràbia · Veure més »
Bucovina
Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.
Nou!!: Bender і Bucovina · Veure més »
Cadi
Un cadi (de l'àrab) és, en el món musulmà, un jutge que aplica la xaria, la llei religiosa islàmica; en conseqüència els cadis tenen jurisdicció sobre aquells temes legals que afecten la xaria i exerceixen funcions civils, judicials i religioses.
Nou!!: Bender і Cadi · Veure més »
Carles XII de Suècia
, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.
Nou!!: Bender і Carles XII de Suècia · Veure més »
Dnièster
El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.
Nou!!: Bender і Dnièster · Veure més »
Emil Constantinescu
Emil Constantinescu (Tighina, Romania 1939) és un polític romanès, va ser quatre anys President de Romania des de 1996 fins a 2000.
Nou!!: Bender і Emil Constantinescu · Veure més »
Eyalat d'Özi
Leyalat d'Özi o de Silistra fou una divisió administrativa otomana, que prenia el nom de la ciutat i riu Özi (Dnièper), si bé la capital fou Ak Kirman (Silistra).
Nou!!: Bender і Eyalat d'Özi · Veure més »
FC Tighina
El FC Tighina és un club de futbol moldau de la ciutat de Bender, a Transnístria.
Nou!!: Bender і FC Tighina · Veure més »
Guerra russo-turca (1768-1774)
La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.
Nou!!: Bender і Guerra russo-turca (1768-1774) · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Bender і Imperi Rus · Veure més »
Ivan Mazepa
Ivan Stepànovitx Mazepa (Іва́н Степа́нович Мазе́па, Ива́н Степа́нович Мазе́па, polonès Jan Mazepa Kołodyński - 20 de març del 1639 - 2 d'octubre del 1709), fou un ataman cosac de l'hetmanat del marge esquerre d'Ucraïna, des del 1687 al 1708.
Nou!!: Bender і Ivan Mazepa · Veure més »
Jerzy Neyman
va ser un estadístic i matemàtic nord-americà d'origen polonès.
Nou!!: Bender і Jerzy Neyman · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Bender і Jueus · Veure més »
Lev Berg
Lev Berg (Лев Семёнович Берг, Lev (o Leo) Semiònovitx Berg (1876-1950) era un zoòleg i geògraf moldavià. Va néixer el 14 de març de 1876, fill de Klara Lvovna Bernstein-Kogan i de Simon Gregorieviytx Berg, una família jueva a Bender, aleshores a la governació de Bessaràbia, avui a Moldàvia. De 1885 a 1894 va anar a l'escola secundària a Chisinau, que va completar amb èxit amb una medalla d'or. Es va convertir al luteranisme per tal de poder estudiar a la Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat Estatal de Moscou, on va graduar el 1898. Al començament es va interessar principalment en la zoologia, especialment la ictiologia, i posteriorment la geografia. Durant els estudis ja va començar recerques sobre els peixos del Dnièster, Bessaràbia i del riu Ural. De 1904 a 1914 va ser director de la secció d'ictiologia del Museu Zoològic de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg. El 1909 va doctorar en geografia amb una dissertació sobre el Mar d'Aral, Аральское море. El 1913 va ser designat per a la càtedra d'ictiologia de l'Institut Agrícola de Moscou, càrrec que va compaginar amb la direcció de la secció ictiologia de l'Institut Nacional d'Agronomia Experimental i com a cap de la secció de fòssils de peixos de l'Acadèmia de Ciències soviètica. Va ser reconegut tant per les recerques ictiòlogiques com per els estudis geogràfics. El nom de Berg es va incloure en els noms llatins de més de seixanta animals i plantes.
Nou!!: Bender і Lev Berg · Veure més »
Lviv
Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en ídix: לעמבערג, Lemberyk; en belarús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia).
Nou!!: Bender і Lviv · Veure més »
Maurice Raizman
Maurice Raizman (nascut Miron Raizman) (Bendery, 26 de febrer de 1905 - París, 1 d'abril de 1974) fou un enginyer de la RATP i un mestre d'escacs francès, sis cops Campió de França.
Nou!!: Bender і Maurice Raizman · Veure més »
Mestre d'escacs
Un mestre d'escacs és un jugador d'escacs que té un nivell d'habilitat tal que li permet, en general, de vèncer jugadors experts (que són els que gairebé sempre guanyen contra la majoria dels aficionats).
Nou!!: Bender і Mestre d'escacs · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Bender і Moldàvia · Veure més »
Nàhiya
La nàhiya —, en plural;, en turc modern — és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.
Nou!!: Bender і Nàhiya · Veure més »
Nicolai Lilin
Nicolai Lilin, pseudònim literàri de Nicolai Verjbitkii, és un escriptor italià d'origen siberià, nascut el 1980 a Bender, Transnístria.
Nou!!: Bender і Nicolai Lilin · Veure més »
Principat de Moldàvia
El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.
Nou!!: Bender і Principat de Moldàvia · Veure més »
República Socialista Soviètica de Moldàvia
La República Socialista Soviètica de Moldàvia o RSS de Moldàvia (ciríl·lic moldau/romanès: Република Советикэ Сочиалистэ Молдовеняскэ, romanès: Republica Sovietică Socialistă Moldovenească, rus: Молда́вская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) va ser una república constituent de la Unió Soviètica del 1940 al 1941 i del 1944 al 1991.
Nou!!: Bender і República Socialista Soviètica de Moldàvia · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Bender і Romania · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Bender і Rus · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Bender і Sanjaq · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Bender і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Nou!!: Bender і Tàtars · Veure més »
Tàtars de Crimea
Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.
Nou!!: Bender і Tàtars de Crimea · Veure més »
Tractat de Bucarest (1812)
El Tractat de Bucarest és un tractat internacional signat el 28 de maig de 1812 a la ciutat de Bucarest entre l'Imperi Otomà i l'imperi Rus, que va posar fi a la Guerra russo-otomana.
Nou!!: Bender і Tractat de Bucarest (1812) · Veure més »
Transnístria
Transnístria (en rus Приднестровье, Pridnestróvie; en ucraïnès: Придністров'я, Prydnistròvia, Наддністрянщина, Naddnipriànsxyna; en romanès Transnistria o Stânga Nistrului), anomenada oficialment República Moldava de Transnístria (en moldau Република Молдовеняскэ Нистрянэ, Republica Moldovenească Nistreană segons l'escriptura llatina del romanès, no oficial a la regió; en rus Приднестровская Молдавская Республика, Pridnestróvskaia Moldàvskaia Respúblika; en ucraïnès Придністровська Молдавська Республіка, Prydnistrovska Moldavska Respúblika) és un estat independent no reconegut per la comunitat internacional, situat entre Moldàvia i Ucraïna, situat a la Transcaucàsia que només ha estat reconegut per altres tres estats no reconeguts per les Nacions Unides, Abkhàzia, Ossètia del Sud i República d'Artsakh.
Nou!!: Bender і Transnístria · Veure més »
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: Bender і Ucraïnès · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Bender і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Bender і 1400 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Bender і 1408 · Veure més »
1428
Països Catalans.
Nou!!: Bender і 1428 · Veure més »
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bender і 1476 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bender і 1484 · Veure més »
1538
Sense descripció.
Nou!!: Bender і 1538 · Veure més »
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bender і 1570 · Veure més »
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Bender і 17 de febrer · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Bender і 1709 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Bender і 1713 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Bender і 1768 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bender і 1770 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Bender і 1789 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Bender і 1806 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Bender і 1812 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Bender і 1828 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Bender і 1917 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Bender і 1940 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Bender і 1941 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Bender і 1944 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Bender і 1992 · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bender і 28 de juny · Veure més »
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bender і 29 de maig · Veure més »
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bender і 3 d'agost · Veure més »
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bender і 8 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bendery, Municipi de Bender, Tighina.
