Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Ala al-Din Husayn, Badghis, Bagdad, Baha al-Din Sam (fill d'Izz al-Din), Baha al-Din Sam I, Balkh, Bamian, Bistam, Califat Abbàssida, Diya al-Din Ali, Fakhr al-Din Masud, Gazni, Gúrides, Gharjistan, Gran Khorasan, Guzgan, Herat, Kara-khitai, Khwarizm, Kirman, Kumis, Merv, Muizz al-Din Muhàmmad, Nixapur, Oghuz, Província de Ghur, Riu Hari, Safàrides, Sayf al-Din Muhàmmad, Sistan, Sultanat de Delhi, Zamindawar, 1162, 1163, 1173, 1175, 1190, 1198, 1200, 1203.
Ala al-Din Husayn
Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sultà gúrida (1149-1161) que va portar a la família shansabànida de Ghur a ser el major poder regional.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Ala al-Din Husayn · Veure més »
Badghis
Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Badghis · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Bagdad · Veure més »
Baha al-Din Sam (fill d'Izz al-Din)
Baha al-Din Sam fou un sobirà de la família xansabànida dels gúrides.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Baha al-Din Sam (fill d'Izz al-Din) · Veure més »
Baha al-Din Sam I
Baha al-Din Sam I fou un sultà gúrida de la família shansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Shams al-Din Muhammad al que va succeir el 1192.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Baha al-Din Sam I · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Balkh · Veure més »
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Bamian · Veure més »
Bistam
Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Bistam · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Califat Abbàssida · Veure més »
Diya al-Din Ali
Diyà-ad-Din Alí fou un sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Diya al-Din Ali · Veure més »
Fakhr al-Din Masud
Fakhr al-Din Masud (? - 1163 o 1164) fou un príncep gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Fakhr al-Din Masud · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Gazni · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Gúrides · Veure més »
Gharjistan
El Gharjistan (o Gharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riu Murghab al nord del riu Hari Rud.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Gharjistan · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Gran Khorasan · Veure més »
Guzgan
Guzgan, Guzganan o Quzghan (o o), anomenada en àrab Juzjan, fou una regió històrica del Turkestan afganès, entre els rius Murghab i Amudarià.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Guzgan · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Herat · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Kara-khitai · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Khwarizm · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Kirman · Veure més »
Kumis
Munyint una euga El kumis (també anomenat koumiss, kumys o kymys) és un producte lacti similar al quefir, encara que amb un contingut alcohòlic més gran que aquest (un 3%).
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Kumis · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Merv · Veure més »
Muizz al-Din Muhàmmad
Muizz al-Din Muhàmmad Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam) fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Muizz al-Din Muhàmmad · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Nixapur · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Oghuz · Veure més »
Província de Ghur
Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Província de Ghur · Veure més »
Riu Hari
El riu Hari (persa: Rudkhaneh-ye Hari Rud o Hari-rud) és un riu de 1.100 km de llargada que neix a les muntanyes centrals de l'Afganistan, a la serralada de Koh-i Baba (al grup Dai Zangi, part de l'Hindu Kush) i va cap al Turkmenistan, on desapareix a l'arena del desert de Kara-Kum.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Riu Hari · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Safàrides · Veure més »
Sayf al-Din Muhàmmad
Sayf al-Din Muhàmmad fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Sayf al-Din Muhàmmad · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Sistan · Veure més »
Sultanat de Delhi
El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Sultanat de Delhi · Veure més »
Zamindawar
Zamindàwar és el nom que a l'època preislàmica es donava al modern Afganistan oriental, equivalent a l'àrab Bilad al-Dawar emprat a vegades a l'edat mitjana.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і Zamindawar · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і 1162 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і 1163 · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і 1173 · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і 1175 · Veure més »
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і 1190 · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і 1198 · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і 1200 · Veure més »
1203
Sense descripció.
Nou!!: Ghiyath al-Din Muhàmmad і 1203 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ghiyath al-Din Muhammad, Muhammad de Ghor.
