Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

1173

Índex 1173

Sense descripció.

215 les relacions: Abadia de Sant Denís, Abd-an-Nabi ibn Alí, Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin, Adana, Aden, Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din, Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah, Al-Maris, Al-Muàddham Turan-Xah, Al-Mustànsir (fatimita), Alícia de Montmorency, Albinyana, Alfons el Cast, Alforja, Algesires, Alt Penedès, Andrònic Camàter, Ardaixir ibn Hasan, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Arquebisbat de Tours, Aurenja, Òria d'Entença, Balduí IV d'Hainaut, Banu Hamdan, Banu l-Kanz, Barisó I de Lacon, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Bawàndides, Béla III d'Hongria, Benjamí de Tudela, Berenguer de Castellet, Berenguer de Tarragona, Bilal ibn Jarir al-Muhammadí, Bisbat antic de Lincoln, Bisbat d'Agde, Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Orange, Bisbat de Brescia, Bisbat de Carpentràs, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Chalon, ..., Bisbat de Die, Bisbat de Léon, Bisbat de Lodi, Bisbat de Meaux, Bisbat de Metz, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Nola, Bisbat de Nuoro, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbat de Vallo della Lucania, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Viviers, Bisbat de Volterra, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Boleslau IV de Polònia, Casa de la Comanda, Casimir II de Polònia, Castell d'Ulldecona, Castell de Montsó, Castell de Trim, Clamor Amarga, Clan Fujiwara, Comit Spanu, Comtat d'Auxonne, Comtat d'Ístria (medieval), Comtat de Berga, Comtat de Boulogne, Comtat de Carcí, Comtat de Gorgan, Comtat de la Roche, Comtat de Lió, Comtat de Melguer, Comtat de Penthièvre, Comtat de Tolosa, Comtat de Valois, Comtat del Rosselló, Comte Estruc, Conquestes musulmanes al subcontinent indi, Constantí III de Lacon, Corona d'Aragó, Correggio, Cossezen, Cronologia de la història de Catalunya, Dinastia ruríkida, Districte de Peshawar, Dom Basili, El Morell, Enric I de Bar, Enric II d'Anglaterra, Enric II el Jove, Enric IV de Luxemburg, Ermessenda de Carcassona, Escultura romànica, Escut d'Ulldecona, Església de San Pedro de Vilanova de Dozón, Esteve II d'Auxonne, Eudes de Porhoet, Falak al-Din, Felip d'Alsàcia, Firuzkuh (gúrides), Flémalle-Grande, Fontanals de Cerdanya, Gastó VI de Bearn, Gazni, Gúrides, Gesta Comitum Barchinonensium, Ghiyath al-Din Muhàmmad, Gran Mesquita d'Al-Nuri (Mosul), Gran Príncep de la Rus de Kíev, Gregori IV Tekha, Guillem Ramon I de Montcada, Hasan ibn Rustam, Herce, Història del Iemen, Hug III d'Empúries, Humanes de Madrid, Ida de Lorena, Imad-ad-Din al-Isfahaní, Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya, Ismaïlisme, Joan de Sant Boi, Jussiana d'Entença i de Pallars, Kolbeinn Tumason, La Mussara, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista de bisbes d'Agde, Llista de comtes de Provença, Llista de governants aiúbides, Llista de masies de la Pedra (la Coma i la Pedra), Llista de monarques de Polònia, Llista de sobirans i presidents del territori rus, Llista dels arquebisbes de Canterbury, Majestat Batlló, Makuria, Maraix, Mare de Déu de Montornès, Maria Comnena, reina de Jerusalem, Mateu d'Alsàcia, Miecislau III de Polònia, Mopsuèstia, Muizz al-Din Muhàmmad, Mustalites, Najm-ad-Din Ayyub, Najran, Nerses IV Schnorhali, Niš, Nur-ad-Din Mahmud, Orde de Montjoie, Origen de la Senyera Reial, Pero Ferrández d'Açagra, Peronella d'Aragó, Ponç III d'Empúries, Principat d'Aurenja, Principat de Catalunya, Provença, Qatif, Raimbaut d'Aurenja, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon III de Trípoli, Ramon V de Tolosa, Rúrik II de Kíev, Regne Armeni de Cilícia, Regne d'Anglaterra, Regne de Mysore, Reis de Mide, Ricard Cor de Lleó, Ricard de Sant Víctor, Richard de Dover, Romànic pisà, Saladí, San Lorenzo in Damaso, Sant Sadurní d'Esperan, Santa Coloma de l'Espluga de Cuberes, Santa Maria de Lavaix, Sari (Iran), Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Broyes, Senyoria de Commercy, Suffolk, Sulàyhides, Taizz, Tars (Turquia), Teià, Tema de les Fortaleses Noves, Teodoric d'Alsàcia, Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173), Thomas Becket, Topoľčany, Torre de Pisa, Tragó de Noguera, Turó del Calamot, Usatges de Barcelona, Valdès de Lió, Vescomtat d'Avranches, Vescomtat d'Orte, Vescomtat d'Urtx, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Dinan, Vescomtat de Fenollet, Vescomtat de Thouars, Yam (tribu), 15 d'octubre. Ampliar l'índex (165 més) »

Abadia de Sant Denís

LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).

Nou!!: 1173 і Abadia de Sant Denís · Veure més »

Abd-an-Nabi ibn Alí

Abd-an-Nabí ibn Alí fou el tercer i darrer emir màhdida de Zabid, fill del fundador Alí ibn Mahdí.

Nou!!: 1173 і Abd-an-Nabi ibn Alí · Veure més »

Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin

Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin (Tinmal·lal, 1140 - Evora, 1184) fou el segon califa dels almohades de la dinastia mumínida (1163 - 1184).

Nou!!: 1173 і Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin · Veure més »

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Nou!!: 1173 і Adana · Veure més »

Aden

Aden és una ciutat del Iemen, actualment una zona de comerç lliure.

Nou!!: 1173 і Aden · Veure més »

Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din

Al-Màlik adh-Dhàhir Ghiyath-ad-Din Ghazi ibn Salah-ad-Din ——, més conegut com adh-Dhàhir Ghazi (abril de 1173 - 4 d'octubre de 1216) fou sobirà aiúbida d'Alep, tercer fill de Saladí.

Nou!!: 1173 і Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din · Veure més »

Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah

Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Híbat-Al·lah ibn al-Mudhàffar ibn al-Múslima, més conegut simplement com a Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah (+1058) fou visir abbàssida dels Banu l-Múslima, rebesnet del visir Ibn al-Múslima.

Nou!!: 1173 і Adud-ad-Din Muhàmmad ibn Abd-Al·lah · Veure més »

Al-Maris

Al-Maris fou una regió de Núbia, al sud d'Egipte (a partir d'Assuan) i nord del Sudan.

Nou!!: 1173 і Al-Maris · Veure més »

Al-Muàddham Turan-Xah

Al-Màlik al-Muàddham Xams-ad-Din Turan-Xah ibn Najm-ad-Din Ayyub, més conegut simplement com al-Muàddham Turan-Xah, Turan-Xah ibn Ayyub o Turan-Xah —— (mort vers 1180) fou emir aiúbida del Iemen i governador de Damasc.

Nou!!: 1173 і Al-Muàddham Turan-Xah · Veure més »

Al-Mustànsir (fatimita)

Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).

Nou!!: 1173 і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »

Alícia de Montmorency

Alícia de Montmorency (c. 1173 † 25 de febrer de 1220 o 1221) va ser una noble francesa.

Nou!!: 1173 і Alícia de Montmorency · Veure més »

Albinyana

Albinyana és un municipi de la comarca del Baix Penedès, a la falda de la Serra del Quadrell.

Nou!!: 1173 і Albinyana · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: 1173 і Alfons el Cast · Veure més »

Alforja

Alforja (de l'àrab Alfurg o al-furga "obertura" o "separació", a causa de la seva situació en el coll que uneix Reus i el Camp amb el Priorat) és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: 1173 і Alforja · Veure més »

Algesires

Algesires (en castellà i oficialment Algeciras) és una ciutat de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: 1173 і Algesires · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: 1173 і Alt Penedès · Veure més »

Andrònic Camàter

Andrònic Ducas Camàter, en grec medieval Ἰωάννης Δούκας Καματηρός, en llatí Andronicus Camaterus) fou un noble i alt funcionari romà d'Orient, parent de l'emperador Manuel I Comnè (1143-1180). Va portar el títol de sebast i fou prefecte de la ciutat de Constantinoble i prefecte de la guàrdia imperial (praefectus vigilum).

Nou!!: 1173 і Andrònic Camàter · Veure més »

Ardaixir ibn Hasan

Ardaixir ibn Hasan Husam al-Dawla fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Nou!!: 1173 і Ardaixir ibn Hasan · Veure més »

Arquebisbat d'Avinyó

Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1173 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »

Arquebisbat de Bordeus

L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.

Nou!!: 1173 і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »

Arquebisbat de Bourges

L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1173 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »

Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1173 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »

Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa

La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1173 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1173 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1173 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1173 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Spoleto-Norcia

Sense descripció.

Nou!!: 1173 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »

Arquebisbat de Tours

V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1173 і Arquebisbat de Tours · Veure més »

Aurenja

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: 1173 і Aurenja · Veure més »

Òria d'Entença

Òria d'Entença (1120 - Osca, 1178) fou noble, tutora i comtessa de Pallars Jussà del llinatge Entença.

Nou!!: 1173 і Òria d'Entença · Veure més »

Balduí IV d'Hainaut

Balduí IV d'Hainaut, dit "el Constructor" (nascut el 1108, mort el 8 de novembre de 1171) fou comte d'Hainaut de 1120 a 1171, fill de Balduí III comte d'Hainaut, i de Violant de Wassemberg.

Nou!!: 1173 і Balduí IV d'Hainaut · Veure més »

Banu Hamdan

Els hamdan són una de les més gran tribus àrabs del grup iemenita.

Nou!!: 1173 і Banu Hamdan · Veure més »

Banu l-Kanz

Els Banu l-Kanz fou un clan àrab de la tribu rabia que van emigrar al a la regió d'Assuan on es van barrejar amb beges locals, i van acabar dominant les mines d'or d'al-Allaki.

Nou!!: 1173 і Banu l-Kanz · Veure més »

Barisó I de Lacon

Barisó I de Lacon fou fill de Constantí III de Lacon i jutge de Gallura.

Nou!!: 1173 і Barisó I de Lacon · Veure més »

Basílica de Santa Cecília in Trastevere

Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.

Nou!!: 1173 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »

Bawàndides

Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.

Nou!!: 1173 і Bawàndides · Veure més »

Béla III d'Hongria

Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.

Nou!!: 1173 і Béla III d'Hongria · Veure més »

Benjamí de Tudela

Mapa de la ruta. Benjamí de Tudela (també Benjamí ben Jonah, Benjamí bar Jonàs de Tudela; en hebreu: בִּנְיָמִין מִטּוּדֶלָה, pronunciat:; 1130 - 1173) fou un viatger navarrès jueu, sovint anomenat rabí pels cronistes no jueus, i famós per les cròniques dels seus viatges.

Nou!!: 1173 і Benjamí de Tudela · Veure més »

Berenguer de Castellet

Berenguer de Castellet (Tarragona, (?) - Tarragona, 1202) va ser un sacerdot catòlic i canonge de la Seu de Tarragona.

Nou!!: 1173 і Berenguer de Castellet · Veure més »

Berenguer de Tarragona

Berenguer d'Aguiló (? - ?, v. 1175?) fou el fill petit de Robert d'Aguiló i la seva muller Agnès, prínceps de Tarragona.

Nou!!: 1173 і Berenguer de Tarragona · Veure més »

Bilal ibn Jarir al-Muhammadí

Abu-n-Nadà Bilal ibn Jarir al-Muhammadí o, senzillament, Bilal ibn Jarir al-Muhammadí fou governador zuràyida d'Aden i visir de Taizz.

Nou!!: 1173 і Bilal ibn Jarir al-Muhammadí · Veure més »

Bisbat antic de Lincoln

El bisbat de Lincoln (anglès: Diocese of Lincoln; llatí: Dioecesis Lincolniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: 1173 і Bisbat antic de Lincoln · Veure més »

Bisbat d'Agde

XVIII. V, que fou seu del concili d'Agde del 506. Ramon Trencavell. VIII. El bisbat d'Agde (francès: Diocèse d'Agde, llatí: Dioecesis Agathensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1173 і Bisbat d'Agde · Veure més »

Bisbat d'Arràs

Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.

Nou!!: 1173 і Bisbat d'Arràs · Veure més »

Bisbat d'Asti

El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1173 і Bisbat d'Asti · Veure més »

Bisbat d'Orange

Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.

Nou!!: 1173 і Bisbat d'Orange · Veure més »

Bisbat de Brescia

concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Brescia · Veure més »

Bisbat de Carpentràs

La làpida de Boezio, bisbe del 583 al 604, inumat a Venasque. El bisbat de Carpentràs (francès: Diocèse de Carpentras, llatí: Dioecesis Carpentoractensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Carpentràs · Veure més »

Bisbat de Cefalù

Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Cefalù · Veure més »

Bisbat de Chalon

El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Chalon · Veure més »

Bisbat de Die

El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Die · Veure més »

Bisbat de Léon

Les diòcesis històriques de Bretanya abans de la Revolució Francesa. L'antic seminari de Saint-Pol-de-Léon, construït el 1708, avui seu del ''lycée du Kreisker''. El darrer palau episcopal de Saint-Pol-de-Léon, acabat el 1706 i engrandit el 1750, avui '' Hôtel de ville''. L'església abacial del Relec, fundada vers el 1132. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Daoulas, fundada el 1173. Icona moderna de sant Pau Aurelià, que la tradició sosté com a fundador de la diòcesi. El bisbat de Leon (francès: Diocèse de Léon, llatí: Dioecesis Leonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Léon · Veure més »

Bisbat de Lodi

El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Lodi · Veure més »

Bisbat de Meaux

El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Meaux · Veure més »

Bisbat de Metz

VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Metz · Veure més »

Bisbat de Nardò-Gallipoli

El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Veure més »

Bisbat de Nola

sant Paulí Antiga és la festa dels Gigli, celebrada el diumenge posterior al 22 de juny en honor de Sant Paulí Estàtua de sant Paulí El bisbat de Nola (italià: diocesi di Nola; llatí: Dioecesis Nolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Nola · Veure més »

Bisbat de Nuoro

Interior de la catedral El bisbat de Nuoro (italià: diocesi di Nuoro; llatí: Dioecesis Nuorensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Nuoro · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Tempio-Ampurias

El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Tempio-Ampurias · Veure més »

Bisbat de Vallo della Lucania

El bisbat de Vallo della Lucania (italià: diocesi di Vallo della Lucania; llatí: Dioecesis Vallensis in Lucania) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Vallo della Lucania · Veure més »

Bisbat de Viena del Delfinat

Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »

Bisbat de Viviers

Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Viviers · Veure més »

Bisbat de Volterra

El bisbat de Volterra (italià: diocesi di Volterra; llatí: Dioecesis Volaterrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1173 і Bisbat de Volterra · Veure més »

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1173 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1173 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »

Boleslau IV de Polònia

Boleslau IV l'Arrissat. Pintat per Jan Matejko. Boleslau IV l'Arrissat (en polonès: Bolesław Kędzierzawy; 1120-1173) va ser duc de Polònia des de 1146 fins a la seva mort.

Nou!!: 1173 і Boleslau IV de Polònia · Veure més »

Casa de la Comanda

La Casa de la Comanda és un edifici d'Ulldecona (el Montsià) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1173 і Casa de la Comanda · Veure més »

Casimir II de Polònia

Casimir II de Polònia Casimir II el Just (en polonès: Kazimierz II Sprawiedliwy; 1138 - 5 de maig de 1194), de la Dinastia Piast, era el fill més jove de Boleslau III de Polònia i Salomé de Berg, filla d'Enric, duc de Berg.

Nou!!: 1173 і Casimir II de Polònia · Veure més »

Castell d'Ulldecona

El castell d'Ulldecona és un conjunt fortificat d'Ulldecona (Montsià) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1173 і Castell d'Ulldecona · Veure més »

Castell de Montsó

El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.

Nou!!: 1173 і Castell de Montsó · Veure més »

Castell de Trim

El castell de Trim, (Trim Castle en anglès i en irlandès Caisleán Bhaile Atha Troim), és un castell situat a la ciutat irlandesa de Trim, pertanyent actualment al Comtat de Meath, que va ser construït a la vora del riu Boyne.Trim Castle, Meath Tourism-Ireland.

Nou!!: 1173 і Castell de Trim · Veure més »

Clamor Amarga

La Clamor Amarga o Clamor d'Almacelles (també coneguda com a Clamor Salada, Clamor de Tamarit o simplement La Clamor) és una clamor de cabal irregular i escàs, que segueix un barranc natural situat a la Franja de Ponent i que fa part de la frontera històrica entre les terres de Catalunya i Aragó.

Nou!!: 1173 і Clamor Amarga · Veure més »

Clan Fujiwara

''Kamon Sagarifuji'' dels Fujiwara El fou una família poderosa de regents en Japó que posseïa el monopoli de les posicions de Sessho i Kampaku.

Nou!!: 1173 і Clan Fujiwara · Veure més »

Comit Spanu

Comit Spanu fou fill de Constantí II Spanu de Gallura.

Nou!!: 1173 і Comit Spanu · Veure més »

Comtat d'Auxonne

Auxonne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, amb centre a Auxonne, avui dia una ciutat francesa, al departament de la Côte d'Or al sud-est de Dijon.

Nou!!: 1173 і Comtat d'Auxonne · Veure més »

Comtat d'Ístria (medieval)

El comtat d'Ístria fou un territori dependent inicialment del ducat de Baviera i després del de Caríntia, constituït el 955.

Nou!!: 1173 і Comtat d'Ístria (medieval) · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: 1173 і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Boulogne

El comtat de Boulogne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, establerta a l'entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer (generalment anomenada simplement Boulogne) que va formar un pagus romà i que és coneguda a França com a Boulonnais (Bulonès en català).

Nou!!: 1173 і Comtat de Boulogne · Veure més »

Comtat de Carcí

El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.

Nou!!: 1173 і Comtat de Carcí · Veure més »

Comtat de Gorgan

Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.

Nou!!: 1173 і Comtat de Gorgan · Veure més »

Comtat de la Roche

El comtat de la Roche fou una jurisdicció feudal de Borgonya, centrada a la Roche-en-Montagne (Rigney).

Nou!!: 1173 і Comtat de la Roche · Veure més »

Comtat de Lió

El comtat de Lió o del Lionès fou una jurisdicció feudal de França, centrada a la ciutat de Lió, sorgida del nucli principal del ducat de Lió.

Nou!!: 1173 і Comtat de Lió · Veure més »

Comtat de Melguer

El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.

Nou!!: 1173 і Comtat de Melguer · Veure més »

Comtat de Penthièvre

El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.

Nou!!: 1173 і Comtat de Penthièvre · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: 1173 і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtat de Valois

El comtat de Valois fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: 1173 і Comtat de Valois · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: 1173 і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comte Estruc

El Comte Estruc, Estruch o Estruga, segons les llegendes, hauria estat Arnald Estruc, un hipotètic noble català medieval de l'època de Guillem Torroja, tutor del rei Alfons el Cast cap al 1173.

Nou!!: 1173 і Comte Estruc · Veure més »

Conquestes musulmanes al subcontinent indi

Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.

Nou!!: 1173 і Conquestes musulmanes al subcontinent indi · Veure més »

Constantí III de Lacon

Constantí III de Lacon, possible fill d'Itocor de Gunale, apareix com a jutge de Gallura el 1146, i continua essent esmentat fins al 1161, però probablement va viure un deu o dotze anys més.

Nou!!: 1173 і Constantí III de Lacon · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: 1173 і Corona d'Aragó · Veure més »

Correggio

Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.

Nou!!: 1173 і Correggio · Veure més »

Cossezen

Cossezen va ser un trobador del d'origen molt probablement llombard.

Nou!!: 1173 і Cossezen · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: 1173 і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Dinastia ruríkida

La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA:; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C. Els ruríkides van ser la dinastia governant de la Rus de Kíev (després de la conquesta de Kíev per Oleg de Nóvgorod el 882) abans que es desintegrés definitivament a mitjan, així com els successors dels principats de Rus i les repúbliques de Rus de Nóvgorod, Pskov, Vladímir-Súzdal, Riazan, Smolensk, Galítsia-Volínia (després del 1199), Txernígov i el Gran Ducat de Moscou (des del 1263).

Nou!!: 1173 і Dinastia ruríkida · Veure més »

Districte de Peshawar

El districte de Peshawar (پشاور Peshaawar) és una divisió administrativa del Pakistan amb capital a Peshawar (پشاور Peshaawar) amb una superfície de 1.257 km², i una població de 2.019.118; administrativament la forma un sol tehsil (Peshawar).

Nou!!: 1173 і Districte de Peshawar · Veure més »

Dom Basili

Dom Basili fou un religiós cartoixà, vuitè general de l'orde, a la que va dirigir durant 23 anys (1150-1173).

Nou!!: 1173 і Dom Basili · Veure més »

El Morell

El Morell és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: 1173 і El Morell · Veure més »

Enric I de Bar

fou comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance de 1170 a 1190.

Nou!!: 1173 і Enric I de Bar · Veure més »

Enric II d'Anglaterra

Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

Nou!!: 1173 і Enric II d'Anglaterra · Veure més »

Enric II el Jove

Enric el Jove Plantagenet, (28 de febrer, 1155 - 11 de juny, 1183) era el segon dels cinc fills d'Enric II d'Anglaterra i Elionor d'Aquitània.

Nou!!: 1173 і Enric II el Jove · Veure més »

Enric IV de Luxemburg

Enric de Namur, dit Enric el Cec o Enric IV de Luxemburg (~1112 - Echternach, 14 d'agost de 1196) va ser Comte de Luxemburg de 1136 a 1189 i Comte de Namur de 1139 a 1189.

Nou!!: 1173 і Enric IV de Luxemburg · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: 1173 і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Escultura romànica

Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria... Reflíctese aquí, pois, o xermolo do gótico, o gótico temperán ou protogótico, no que aínda aparecen elementos da tradición románica..."'' Sicart Giménez, Ángel. "GÓTICO" in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. Lescultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.

Nou!!: 1173 і Escultura romànica · Veure més »

Escut d'Ulldecona

L'escut d'Ulldecona és l'escut de la vila i municipi d'Ulldecona, a la comarca del Montsià.

Nou!!: 1173 і Escut d'Ulldecona · Veure més »

Església de San Pedro de Vilanova de Dozón

San Pedro de Vilanova de Dozón és una església romànica situada al municipi de Dozón, a la província de Pontevedra, a Galícia.

Nou!!: 1173 і Església de San Pedro de Vilanova de Dozón · Veure més »

Esteve II d'Auxonne

Esteve II d'Auxonne —a vegades apareix com III al considerar com a I al pare de Guillem IV de Mâcon i fundador de la línia— (1172 - 6 de març del 1241), fill d'Esteve I († 1173) i de Judit de Lorena, net del comte Guillem IV de Mâcon, i de Viena.

Nou!!: 1173 і Esteve II d'Auxonne · Veure més »

Eudes de Porhoet

Eudes, Eudó o Eó II de Porhoët va néixer al començament del i va morir després de 1173.

Nou!!: 1173 і Eudes de Porhoet · Veure més »

Falak al-Din

Falak al-Din fou atabeg ahmadílida de Maragha (1173-1189).

Nou!!: 1173 і Falak al-Din · Veure més »

Felip d'Alsàcia

Felip I de Flandes conegut com a Felip d'Alsàcia (1143 - Sant Joan d'Acre, 1 de juny de 1191), fill del comte de Flandes Teodoric d'Alsàcia i de Sibil·la d'Anjou († 1165), fou Comte de Flandes de 1157 a 1191 i comte de Vermandois per matrimoni de 1167 a 1185, i després a títol vitalici de 1186 a 1191.

Nou!!: 1173 і Felip d'Alsàcia · Veure més »

Firuzkuh (gúrides)

Firuzkuh fou la capital de la dinastia gúrida (shansàbanida), situada prop del lloc del poble actual de Jam (Afganistan), a la vora del Hari Rud.

Nou!!: 1173 і Firuzkuh (gúrides) · Veure més »

Flémalle-Grande

Flémalle-Grande (en való Li Grande Flémåle) és un nucli del municipi de Flémalle, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.

Nou!!: 1173 і Flémalle-Grande · Veure més »

Fontanals de Cerdanya

Fontanals de Cerdanya, sovint també Queixans i Urtx (perquè l'IEC en rebutja la denominació oficial per impròpia), és un municipi de la comarca de la Cerdanya.

Nou!!: 1173 і Fontanals de Cerdanya · Veure més »

Gastó VI de Bearn

Gastó VI de Bearn, anomenat el bo (1172-1215), fou un noble català, vescomte de Bearn, d'Oloron i de Gabardà, baró de Montcada i comte de Bigorra.

Nou!!: 1173 і Gastó VI de Bearn · Veure més »

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Nou!!: 1173 і Gazni · Veure més »

Gúrides

Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.

Nou!!: 1173 і Gúrides · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: 1173 і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Ghiyath al-Din Muhàmmad

Ghiyath al-Din Muhàmmad (abans del regnat Xams al-Din Muhàmmad) fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.

Nou!!: 1173 і Ghiyath al-Din Muhàmmad · Veure més »

Gran Mesquita d'Al-Nuri (Mosul)

La Gran Mesquita d'Al-Nuri (‘Gran Mesquita de Nur’) va ser una històrica mesquita de la ciutat iraquiana de Mossul, coneguda pel seu minaret inclinat.

Nou!!: 1173 і Gran Mesquita d'Al-Nuri (Mosul) · Veure més »

Gran Príncep de la Rus de Kíev

Moneda de Vladímir I de Kíev (revers) Yaroslav el Savi (revers) Versió moderna de les armes de la Rus de Kíev, incloses a l'actual escut d'Ucraïna Gran Príncep va ser el títol del sobirà de la Rus de Kíev, el regne medieval eslau que existí entre els segles IX i a les terres de les actuals Ucraïna, Rússia i Belarús, amb capital a la ciutat de Kíev.

Nou!!: 1173 і Gran Príncep de la Rus de Kíev · Veure més »

Gregori IV Tekha

Gregori IV Tekha fou patriarca de l'església armènia del 1173 al 1193.

Nou!!: 1173 і Gregori IV Tekha · Veure més »

Guillem Ramon I de Montcada

Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.

Nou!!: 1173 і Guillem Ramon I de Montcada · Veure més »

Hasan ibn Rustam

Hasan ibn Rustam V Ala al-Dawla Sharaf al-Muluk (s. XI) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Nou!!: 1173 і Hasan ibn Rustam · Veure més »

Herce

Herce és un municipi de La Rioja, a la regió de La Rioja Baixa.

Nou!!: 1173 і Herce · Veure més »

Història del Iemen

El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.

Nou!!: 1173 і Història del Iemen · Veure més »

Hug III d'Empúries

Hug III d'Empúries (? - 1173) fou comte d'Empúries de 1154 fins a la seva mort el 1173.

Nou!!: 1173 і Hug III d'Empúries · Veure més »

Humanes de Madrid

Humanes de Madrid és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid.

Nou!!: 1173 і Humanes de Madrid · Veure més »

Ida de Lorena

Ida de Lorena, o Ida de Boulogne, nascuda cap a 1160, morta el 1216, va ser comtessa de Boulogne de 1173 a 1216.

Nou!!: 1173 і Ida de Lorena · Veure més »

Imad-ad-Din al-Isfahaní

Imad-ad-Din Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Kàtib al-Isfahaní fou un poeta i historiador persa nascut a Isfahan el 1125.

Nou!!: 1173 і Imad-ad-Din al-Isfahaní · Veure més »

Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya

Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya (1155-1184) fou un valí de Mallorca de la dinastia Banu Ghàniya, fill de Muhàmmad ibn Ghàniya.

Nou!!: 1173 і Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: 1173 і Ismaïlisme · Veure més »

Joan de Sant Boi

Joan de Sant Boi (segle XII - 9 d'agost de 1206) va ser un sacerdot vinculat amb la Seu de Tarragona.

Nou!!: 1173 і Joan de Sant Boi · Veure més »

Jussiana d'Entença i de Pallars

Escut d'armes de la casa d'Entença. Jessiana d'Entença o Jussiana d'Entença (?-1192) senyora d'Alcolea de Cinca, filla de Bernat d'Entença, senyor d'Alcolea de Cinca, i de Garsenda de Pallars, fou la muller d'Hug III d'Empúries (? - 1173), comte d'Empúries (1154-1173).

Nou!!: 1173 і Jussiana d'Entença i de Pallars · Veure més »

Kolbeinn Tumason

Kolbeinn Tumason (1173-1208) va ser un cabdill medieval i goði del clan familiar dels Ásbirningar, que va tenir un paper principal en el període previ de la guerra civil de la Mancomunitat Islandesa, coneguda com a Sturlungaöld. Kolbrinn Tumason era un dels més notables i poderosos cabdills islandesos al i va usar la seva influència per posicionar als seus homes en càrrecs rellevants a l'Església Catòlica, entre ells el bisbe Guðmundur Arason.

Nou!!: 1173 і Kolbeinn Tumason · Veure més »

La Mussara

La Mussara (de l'àrab musâra, 'passeig, lloc per a passejar-se') és un despoblat actualment agregat a Vilaplana (Baix Camp).

Nou!!: 1173 і La Mussara · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1173 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la

Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: 1173 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Llista de bisbes d'Agde

La llista de bisbes d'Agde és la següent.

Nou!!: 1173 і Llista de bisbes d'Agde · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: 1173 і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de governants aiúbides

La dinastia aiúbida dominà moltes parts de l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord als segles  i. La següent és una llista de governants aiúbides per províncies.

Nou!!: 1173 і Llista de governants aiúbides · Veure més »

Llista de masies de la Pedra (la Coma i la Pedra)

Llista de masies i altres edificis disseminats de la Pedra, municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès).

Nou!!: 1173 і Llista de masies de la Pedra (la Coma i la Pedra) · Veure més »

Llista de monarques de Polònia

Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).

Nou!!: 1173 і Llista de monarques de Polònia · Veure més »

Llista de sobirans i presidents del territori rus

Heus aquí la llista dels sobirans dels territoris que han fet possible la unificació el 1547 del territori rus per part d'Ivan IV el Terrible.

Nou!!: 1173 і Llista de sobirans i presidents del territori rus · Veure més »

Llista dels arquebisbes de Canterbury

Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.

Nou!!: 1173 і Llista dels arquebisbes de Canterbury · Veure més »

Majestat Batlló

La Majestat Batlló és una imatge tallada en fusta policromada de mitjans del que representa Crist crucificat en actitud de Crist Majestat o triomfant, sense rastres de sofriment.

Nou!!: 1173 і Majestat Batlló · Veure més »

Makuria

Mapa de Makuria i altres regnes cristians de Núbia Makuria (nubià antic:;;; o) fou un regne de la part central de Núbia entre Nobàtia i Aloa.

Nou!!: 1173 і Makuria · Veure més »

Maraix

Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.

Nou!!: 1173 і Maraix · Veure més »

Mare de Déu de Montornès

La Mare de Déu de Montornès és un monument del municipi de la Pobla de Montornès protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: 1173 і Mare de Déu de Montornès · Veure més »

Maria Comnena, reina de Jerusalem

Maria Comnena (1154-c.1217) era filla de Joan Ducas Comnè, dux de Xipre i de Maria Taronita, una descendent d'antics reis armenis.

Nou!!: 1173 і Maria Comnena, reina de Jerusalem · Veure més »

Mateu d'Alsàcia

Mateu d'Alsàcia (vers 1137 - † 1173) fou comte uxori de Boulogne 1159 - 1173.

Nou!!: 1173 і Mateu d'Alsàcia · Veure més »

Miecislau III de Polònia

Miecislau III el Vell. Pintat per Jan Matejko. Miecislau III el Vell (en polonès: Mieszko III Stary; 1121? - 13 de març de 1202), de la Dinastia Piast, va ser duc de Gran Polònia (1138-1202) i duc de Polònia (1173-1202), amb interrupcions de 1177 a 1190 i de 1191 a 1198.

Nou!!: 1173 і Miecislau III de Polònia · Veure més »

Mopsuèstia

Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.

Nou!!: 1173 і Mopsuèstia · Veure més »

Muizz al-Din Muhàmmad

Muizz al-Din Muhàmmad Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam) fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203.

Nou!!: 1173 і Muizz al-Din Muhàmmad · Veure més »

Mustalites

Els mustalites són una secta islàmica de l'ismaïlisme (que al seu torn és una branca del xiisme) que pren el nom d'al-Mustalí, novè califa fatimita legítim, successor del seu pare, al-Mustànsir.

Nou!!: 1173 і Mustalites · Veure més »

Najm-ad-Din Ayyub

Al-Màlik al-Àfdal Najm-ad-Din Ayyub ibn Xadhi ibn Marwan, més conegut simplement com a Najm-ad-Din Ayyub (mort el 9 d'agost de 1173), fou un cap kurd, militar i polític, i pare de Saladí.

Nou!!: 1173 і Najm-ad-Din Ayyub · Veure més »

Najran

Najran o Nadjran és una ciutat històricament iemenita del sud-oest de l'Aràbia Saudita prop de la frontera amb el Iemen i capital de la província de Najran.

Nou!!: 1173 і Najran · Veure més »

Nerses IV Schnorhali

Nerses IV Schornali (Rumqala vers 1100-1173) fou patriarca de l'església armènia de 1166 al 1173.

Nou!!: 1173 і Nerses IV Schnorhali · Veure més »

Niš

Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).

Nou!!: 1173 і Niš · Veure més »

Nur-ad-Din Mahmud

Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.

Nou!!: 1173 і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »

Orde de Montjoie

L'Orde de Montjoie, Orde de Monte Gaudio o Orde d'Alfambra va ésser un orde militar fundat en 1173-1174 a la Corona d'Aragó, que desaparegué en 1196, passant els seus cavallers a l'Orde de Monfragüe i al dels templers.

Nou!!: 1173 і Orde de Montjoie · Veure més »

Origen de la Senyera Reial

escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.

Nou!!: 1173 і Origen de la Senyera Reial · Veure més »

Pero Ferrández d'Açagra

Pero Ferrández d'Açagra (1173/1192-1246) va ser un noble aragonès del llinatge dels Açagra, tercer senyor de la Senyoria d'Albarrasí, estat sobirà enclavat entre el Regne d'Aragó i el Regne de Castella que havia estat cedit per Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš al seu antecessor Pero Ruiz d'Açagra.

Nou!!: 1173 і Pero Ferrández d'Açagra · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: 1173 і Peronella d'Aragó · Veure més »

Ponç III d'Empúries

Ponç III d'Empúries o Ponç Hug II d'Empúries (ca. 1135 - 1200) fou comte d'Empúries de 1173 fins a la seva mort el 1200.

Nou!!: 1173 і Ponç III d'Empúries · Veure més »

Principat d'Aurenja

El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).

Nou!!: 1173 і Principat d'Aurenja · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: 1173 і Principat de Catalunya · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: 1173 і Provença · Veure més »

Qatif

Qatif o al-Qatif és un dels principals oasis de l'Aràbia Saudita, a la Província Oriental (Aràbia Saudita), a la costa del golf Pèrsic, a la badia de Turut, que pren el nom de l'illa de Turut o al-Aixa, capital Tarut, unida a la costa per un camí artificial; té un port d'aigües poc profundes que només permet l'acostament de vaixells petits, per la qual cosa el trànsit important va a Ras Tannura, a la costa nord de la badia, o a Dammam, al sud.

Nou!!: 1173 і Qatif · Veure més »

Raimbaut d'Aurenja

cançoner I Raimbaut d'Aurenja (Aurenja, Valclusa 1147-castell de Cortezon, Valclusa 1173) fou un trobador occità.

Nou!!: 1173 і Raimbaut d'Aurenja · Veure més »

Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).

Nou!!: 1173 і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »

Ramon III de Trípoli

Ramon III de Trípoli (1140 - 1187) va ser, fins a la seva mort, comte de Trípoli des del 1152, príncep de Galilea i Tiberíades iure uxoris, pel dret de la seva dona Eschiva de Bures, des del 1171, dues vegades regent del Regne de Jerusalem (1174-1177, 1184-1185).

Nou!!: 1173 і Ramon III de Trípoli · Veure més »

Ramon V de Tolosa

Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).

Nou!!: 1173 і Ramon V de Tolosa · Veure més »

Rúrik II de Kíev

Rurik II de Kíev (mort el 1215) fou un total de set vegades Gran Príncep de la Rus de Kíev entre 1173 i 1210.

Nou!!: 1173 і Rúrik II de Kíev · Veure més »

Regne Armeni de Cilícia

El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.

Nou!!: 1173 і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: 1173 і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne de Mysore

Mysore —en kannada ಮೈಸೂರು IAST Maisūru— fou un antic principat (1399 - 1947) que fou integrat a de l'Índia Britànica, que forma actualment part de l'estat de Karnataka.

Nou!!: 1173 і Regne de Mysore · Veure més »

Reis de Mide

La bandera de Mide En la Irlanda medieval els Reis de Mide eren del Clann Cholmáin, una branca dels Uí Néill.

Nou!!: 1173 і Reis de Mide · Veure més »

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Nou!!: 1173 і Ricard Cor de Lleó · Veure més »

Ricard de Sant Víctor

Ricard de Sant Víctor (?-1173) va ser un destacat teòleg del misticisme cristià del.

Nou!!: 1173 і Ricard de Sant Víctor · Veure més »

Richard de Dover

Richard de Dover (mort el 1184) fou un monjo benedictí de l'edat mitjana que presidí l'arxidiòcesi de Canterbury.

Nou!!: 1173 і Richard de Dover · Veure més »

Romànic pisà

El romànic pisà és una variant local de l'estil romànic, fonamentalment arquitectònica, que es desenvolupà a Pisa i es va exportar a una vasta àrea d'influència quan era una poderosa república marítima, des de la segona meitat del s. XI fins a la primera del XIII.

Nou!!: 1173 і Romànic pisà · Veure més »

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Nou!!: 1173 і Saladí · Veure més »

San Lorenzo in Damaso

San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.

Nou!!: 1173 і San Lorenzo in Damaso · Veure més »

Sant Sadurní d'Esperan

L' església romànica de Sant Sadurní d'Esperan, construïda al segle XI i a 1466 m d'altitud, és l'església del poble abandonat d'Esperan, actualment pertany al terme municipal del Pont de Suert.

Nou!!: 1173 і Sant Sadurní d'Esperan · Veure més »

Santa Coloma de l'Espluga de Cuberes

Santa Coloma de l'Espluga de Cuberes és una església romànica del poble de l'Espluga de Cuberes, pertanyent al terme de Baix Pallars, del Pallars Sobirà, i que fins al 1969 formà part de l'antic terme de Baén.

Nou!!: 1173 і Santa Coloma de l'Espluga de Cuberes · Veure més »

Santa Maria de Lavaix

Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Nou!!: 1173 і Santa Maria de Lavaix · Veure més »

Sari (Iran)

Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.

Nou!!: 1173 і Sari (Iran) · Veure més »

Senyoria d'Omeladès

La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Nou!!: 1173 і Senyoria d'Omeladès · Veure més »

Senyoria de Broyes

La senyoria de Broyes fou una jurisdicció feudal de la Xampanya centrada al castell de Broyes al cantó de Sézanne.

Nou!!: 1173 і Senyoria de Broyes · Veure més »

Senyoria de Commercy

La senyoria de Commercy fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al comtat de Sorcy.

Nou!!: 1173 і Senyoria de Commercy · Veure més »

Suffolk

Suffolk (pronúncia: /ˈsʌfək/) és un dels comtats d'Anglaterra.

Nou!!: 1173 і Suffolk · Veure més »

Sulàyhides

Els sulàyhides foren una dinastia ismaïlita del Iemen que va governar la regió muntanyosa i la Tihama entre vers 1047 i 1138 en dues fases: la de Sanaa del 1047 al 1087 i la de Dhu Djibla (Djubla) del 1087 al 1138.

Nou!!: 1173 і Sulàyhides · Veure més »

Taizz

Mercat prop de Taizz Vista aèria Taizz, Taiz o Ta'izz és una ciutat del Iemen situada al sud-oest del país, al cor del l'altiplà, construïda a una altitud d'aproximadament 1.400 metres.

Nou!!: 1173 і Taizz · Veure més »

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Nou!!: 1173 і Tars (Turquia) · Veure més »

Teià

Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: 1173 і Teià · Veure més »

Tema de les Fortaleses Noves

Les Fortaleses Noves o Neokastra (en grec medieval Νεόκαστρα, 'Fortaleses Noves', o θέμα Νεοκάστρων, i en llatí Neocastri o Neocastron) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient que va existir entre els segles  i al nord-oest d'Anatòlia (a l'actual Turquia).

Nou!!: 1173 і Tema de les Fortaleses Noves · Veure més »

Teodoric d'Alsàcia

Thierry d'Alsàcia o Teodoric d'Alsàcia (vers 1099/1101 - † 17 de gener de 1168 a Gravelines), fill del duc Thierry o Teodoric II de Lorena (Thierry el Valent) (vers 1055 † 1115) i de Gertrudis de Flandes (vers 1070 - † 1117) que era al seu torn filla del comte Robert I de Flandes dit el Frisó i de Gertrudis de Saxònia.

Nou!!: 1173 і Teodoric d'Alsàcia · Veure més »

Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173)

El Testament de Peronella de 1173, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 14 d'octubre del 1173 a Barcelona per Peronella I d'Aragó.

Nou!!: 1173 і Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173) · Veure més »

Thomas Becket

Thomas Becket (Londres, 21 de desembre de 1118 - Canterbury, 29 de desembre de 1170) va ser un eclesiàstic anglès, canceller d'Anglaterra amb Enric II el 1154 i arquebisbe de Canterbury i primat de l'església anglesa el 1162.

Nou!!: 1173 і Thomas Becket · Veure més »

Topoľčany

Topoľčany és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: 1173 і Topoľčany · Veure més »

Torre de Pisa

La Torre inclinada de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa, a la regió italiana de la Toscana.

Nou!!: 1173 і Torre de Pisa · Veure més »

Tragó de Noguera

Tragó de Noguera va ser un poble i antic municipi de la comarca de la Noguera, dissolt el 1964.

Nou!!: 1173 і Tragó de Noguera · Veure més »

Turó del Calamot

El Turó del Calamot, també dit, erròniament, el Penyalar, per una mala traducció del topònim dels mapes militars Peñascal, és una muntanya rogenca del massís de Garraf de 86,9 metres que és al costat del centre del municipi de Gavà, a la comarca del Baix Llobregat, i a la vora del camí de la Sentiu.

Nou!!: 1173 і Turó del Calamot · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: 1173 і Usatges de Barcelona · Veure més »

Valdès de Lió

Valdès de Lió, de vegades anomenat Pere Valdès i originàriament Vaudès (Lió?, ca. 1130 - Vall de Luberon, ca. 1217) fou un mercader lionès, reformador religiós i iniciador d'un moviment que volia difondre l'ideal de la pobresa apostòlica, conegut com a moviment dels valdesos o Pobres de Lió i que va donar origen a l'actual Església Evangèlica Valdesa, avui una de les esglésies reformades protestants de tendència calvinista.

Nou!!: 1173 і Valdès de Lió · Veure més »

Vescomtat d'Avranches

El vescomtat d'Avranches es va constituir el.

Nou!!: 1173 і Vescomtat d'Avranches · Veure més »

Vescomtat d'Orte

El vescomtat d'Orte (en francès Orthe) fou una jurisdicció feudal de Gascunya que abraçava un territori similar a l'actual cantó de Peyrehorade, al sud de Dacs amb tretze parròquies: Orte (Orthevielle), Peyrehorade (Igaas), Lanne (Port-de-Lanne), Sant Esteve d'Orte (Saint-Étienne-d'Orthe), Belús, Orist, Sant Lon (Saint-Lon-les-Mines), Pey, Siest, Cagnotte, Cazorditte, Cauneille i Oeyregave (les dues darreres foren baronies vinculades a la casa vescomtal).

Nou!!: 1173 і Vescomtat d'Orte · Veure més »

Vescomtat d'Urtx

El vescomtat d'Urtx (a l'edat mitjana, Urg) fou una jurisdicció feudal dels comtats de Cerdanya i Conflent.

Nou!!: 1173 і Vescomtat d'Urtx · Veure més »

Vescomtat de Bearn

El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Nou!!: 1173 і Vescomtat de Bearn · Veure més »

Vescomtat de Dinan

El vescomtat de Dinan, després senyoria, fou una jurisdicció feudal de Normandia centrada a Dinan.

Nou!!: 1173 і Vescomtat de Dinan · Veure més »

Vescomtat de Fenollet

Escut d'armes Bernat Tallaferro de Besalú amb el seu fill Guillem l'any 1030. El vescomtat de Fenollet fou una jurisdicció feudal a la Fenolleda amb centre al castell de Fenollet.

Nou!!: 1173 і Vescomtat de Fenollet · Veure més »

Vescomtat de Thouars

El vescomtat de Thouars fou una jurisdicció feudal d'Aquitània amb capital al castell de Thouars.

Nou!!: 1173 і Vescomtat de Thouars · Veure més »

Yam (tribu)

Els Yam, a vegades impròpiament Banu Yam, són una tribu ismaïlita del sud d'Aràbia, al Iemen i l'Aràbia Saudita, avui dia principalment a Nadjran, ciutat i territori annexionats per l'Aràbia Saudita el 1934.

Nou!!: 1173 і Yam (tribu) · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1173 і 15 d'octubre · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »