Comunicació

399 les relacions: Abaqa, Abarshahr, Abbas I el Gran, Abbas Mirza, Abbasabad (safàvida), Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan, Abd al-Rahman ibn Soyundj, Abd al-Razzak Baixtini, Abd al-Riza Khan, Abd Al·lah ibn Ibrahim, Abd Al·lah ibn Iskandar, Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh, Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh, Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah, Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí, Abd-Al·lah Khan Uzbek, Abd-ar-Rahman ibn Samura, Abdal Beg, Abiward, Abu Kalidjar Garshasp II, Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad, Abu l-Faiz Muhàmmad Khan, Abu Mansur ibn Abd al-Razzak, Abu Mansur Mamari, Abu Said Bahadur Khan, Abu Said Khan, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní, Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad, Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là, Abu-l-Hàssan Alí al-Isfaraïní, Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad, Abu-Saïd (timúrida), Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr, Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq, Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí, Afxar, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Ahmad Tegüder, Aixarisme, Ajradita, Al-Jad ibn Dírham, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mukanna, Al-Sijzí, Al-Thughur, Ala al-Dawla Abd Allah, Ala al-Din Ali ibn Xudja al-Din, Ala al-Din Husayn Xah, Alam Khan, ..., Alamut, Alà-ad-Din Muhàmmad, Alà-ad-Din Tekix, Alí ibn Makula, Alexandria d'Ària, Ali ibn Ubaydallah, Ali Kuli Khan Qadjar, Ali Kuli Khan Shamlu, Ali Sultan Mirza, Ali-Shir Nava'i, Allah Kuli Khan, Allahverdi Khan (armeni), Allahyar Khan Qeliči, Alptegin, Altuntaix, Amid-al-Mulk al-Kundurí, Amir al-Tusi, Amir Coban, Ammarlu, An-Nàssir (abbàssida), Aq Qoyunlu, Arang Muhammad Khan, Arghun Khan, Argun Aga, Armada fatimita, Arquitectura islàmica, Arslan Arghun, Asfar ben Shiroya, At-Tirmidhí, Atabegs de Yazd, Atemptats a l'aeroport de Kabul del 2021, Avicenna, Azarmigduxt, Azhar ibn Yahya, Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí, Àhmad ibn Ismaïl, Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim, Àhmad Sanjar, Àhmad Xah Durrani, Àixraf Jahangir, Baba Sultan, Babaïyya, Baber, Babur ibn Baysunkur, Badj, Bagdad Khatun, Bahram V, Bahram VI, Bakr ibn Wàïl, Balkh, Balkhan, Balutxis, Banu Ghifar, Batalla d'Hormizdegan, Batalla de la Gorja, Batu Khan, Baydu, Bayhak, Bayhaki, Bektaixisme, Bendoy, Bereke Sultan, Bistam, Budjnurd, Bujugha Khan, Buka, Burak Khan, Burayda ibn al-Hussayb, Buri Bars, Burunduk Khan, Califat Abbàssida, Chitral, Conquesta musulmana de Pèrsia, Conquestes musulmanes al subcontinent indi, Corrents de l'islam, Cosroes III, Daï, Dabúyida, Delsad Khatun, Dimaskh Khwadja, Din Muhàmmad, Dinastia afxàrida, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia Arabxàhida, Dinastia jalayírida, Dinastia jànida, Dinastia Kart, Dinastia kinkhwàrida, Dinastia seljúcida, Diya al-Din Ali, Djustànides, Djuwayn, Duwa, Edat d'or de l'islam, El Llibre dels Reis, Elburz, Emreli, Esen Buka I, Església d'Orient, Eskilge, Estendard Negre, Etek, Eymir, Fakhr-ad-Dawla, Faràmurz ibn Muhàmmad, Farighúnida, Farrukh Ormazd, Fat·h-Alí Xah Qajar, Firdawsí, Gaznèvides, Gazni, Gúrides, Genguis Khan, Genguiskhànides, Gharjistan, Ghiyath al-Din Muhàmmad, Ghiyath-ad-Din Tughluq, Gitanos, Gorgan (ciutat), Guepard asiàtic, Guerra Civil dels abbàssides, Guerres arabo-romanes, Gurkhan, Hajji Beg, Hamadan, Harhar, Harzianu, Hasan Ali, Hasan Buzurg, Hasan Coban, Hasan ibn al-Kasim, Hasan Kücük, Hasan-i Sabbah, Heftalites, Hinduixàhida, Història d'Isfahan, Història de l'Àsia Central, Història de la civilització islàmica, Història de Xiraz, Història del Pakistan, Història del Panjab, Història del Tadjikistan, Història del Turkmenistan, Història dels kurds, Hulwan, Ibadisme, Ibn al-Fuwatí, Ibn Dihya, Ibrahim ibn Ala al-Dawla, Ibrahim Inal, Il-kanat, Ilbars Khan I, Ilbars Khan III, Ildegiz, Imad-ad-Dawla, Imperi Anuixtigínida, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Invasió mongola de Khwarezm, Iraq ajamita, Isa ibn Musa, Isfahan, Ishpabadh, Iskandar (Xibànides), Iskandar ibn Úmar Xaykh, Islam a la Xina, Ismaïl I, Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir, Ismaïl II de Pèrsia, Ismaïlisme, Jahan-Xah, Jahangir Mirza, Jaisalmer, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jalula, Jam, Jamal-ad-Din al-Afghaní, Janibeg Sultan, Jàbir ibn Hayyan, Jibal, Kabulistan, Kaidu Khan, Kanat de Balkh, Kanat de Bukharà, Kanat de Karabagh, Kanat de Khivà, Kara-khitai, Karaunes, Karim Khan Zand, Kerki, Khionites, Khorasan, Khorasan (província del Califat), Khorasan Sud, Khurasan (província mongola), Khusraw Xah, Khwarizm, Khyber Pakhtunkhwa, Kidarites, Kirman, Kizilbaix, Kotxkunju, Kubinji, Kutlugh Shah Noyan, Laridjan, Literatura persa, Mahmud de Ghazna, Mahmud Ghazan, Mahmud ibn Màlik-Xah, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Mahmud Xah I Khalji, Malik Nizam al-Din Yahya, Malik Qutb al-Din Muhammad ibn Shams al-Din Shah Ali, Malik Shams al-Din I, Malik Sultan Mahmud ibn Nizam al-Din Yahya, Mansur (I) ibn Nuh, Mansur II ibn Nuh, Maraixi, Mardawidj ibn Ziyar, Margiana, Marw al-Rudh, Marzban, Massud I ibn Mahmud, Mazdak, Màlik Arslan Xah, Màlik Dinar, Màlik-Xah I, Múslim ibn al-Hajjaj, Merv (desambiguació), Mikàlida, Mongke Temur, Muhammad Amin Bahadur Khan, Muhammad Husayn Bushrui, Muhammad Rahim Bahadur Khan I, Muhammad Xah Qajar, Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq, Muhàmmad al-Bukharí, Muhàmmad ibn Ali Xabankarai, Muhàmmad ibn Àhmad an-Nasawí, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad Khodabanda, Muhàmmad Xah II Tughluk, Muhàmmad Xaibani, Muhtàdjida, Muixaixa, Muizz al-Din Muhàmmad, Muzaffàrida, Nadhr Muhàmmad ibn Din Muhàmmad, Najm-ad-Din Kubra, Naqqara, Narmashir, Nasir Khusraw, Nasr II ibn Àhmad, Nawruz, Nàdir-Xah Afxar, Nesea (Hircània), Nidham-al-Mulk, Nisba (onomàstica), Nisibis, Nuh I ibn Nasr, Nuh II ibn Mansur, Ogodei, Oljeitu, Ozgon, Pàrtia, Pàrtia (satrapia), Pèrsia, Península de Manguistau, Persa, Persecució dels cristians, Pir Muhàmmad I, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Pir Muhàmmad II (Xibànides), Província de Semnan, Qalandariyya, Qara Qoyunlu, Qarakhànida, Qazvín, Quxayr, Ratlam, Rayy, Razavi Khorasan, Regne grec de Bactriana, Revolució Abbàssida, Riu Yarkand, Rudbar (ciutat de Gilan), Rukn-ad-Dawla, Rustem ibn Úmar Xaykh, Safdar Jang, Salur, Sanjari, Sapor I, Sapor II, Sarakhs, Sarbadàrida, Sari (Iran), Sati Beg, Sayyid Ahmad II, Sebüktigin, Seljuk, Sembat Bagratuní, Set clans parts, Shamshir, Simdjúrides, Sistan, Solimà I el Magnífic, Subhan Kuli Khan, Subotai, Sufisme, Sulayman I de Pèrsia, Sulayman II de Pèrsia, Sultan Ahmad Tambal, Sultan Muhammad Mirza, Surgan, Tabaristan, Tahmasp I, Tahmasp II, Talha ibn Tahir, Tanbur, Tarom, Teodor de Nixapur, Timúrides, Togha Temur (il-kànida), Toktamix, Tolui, Torghud (tribu), Tus, Tuz, Txagatai Khan, Txormaghan, Uqàylides, Urmia, Uzbeg Khan, Uzun Hasan, Varamin, Wuixmaguir ibn Ziyar, Xah Mahmud, Xah Malik, Xahrud, Xarwin II ibn Rustam, Yaqut al-Hamawí, Yasaur, Yazd, Yezdegerd I, Yunus Sultan, Ziyàrides, 10 de juny, 940, 980. Ampliar l'índex (349 més) » « Shrink índex

Abaqa

Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.

Nou!!: Gran Khorasan і Abaqa · Veure més »

Abarshahr

Abarshahr fou el nom d'una província de l'imperi sassànida que tenia per capital la ciutat del mateix nom, que després, sota domini musulmà fou Nishapur al Khorasan.

Nou!!: Gran Khorasan і Abarshahr · Veure més »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: Gran Khorasan і Abbas I el Gran · Veure més »

Abbas Mirza

fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Gran Khorasan і Abbas Mirza · Veure més »

Abbasabad (safàvida)

Abbasabad fou una estació de caravanes i fortalesa del període safàvida de Pèrsia, prop del Shashme-yi-gaz, a la carretera de Gran Khorasan, entre Esfahan i Mazanderan, situada a 120 km de Sabzawar i a 109 km de Shahrud.

Nou!!: Gran Khorasan і Abbasabad (safàvida) · Veure més »

Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan

Abd-al-Aziz Sultan ibn Ubayd-Al·lah Khan (1511 /1514 - 1552) fou kan xibànida de Bukharà i kakhan dels uzbeks.

Nou!!: Gran Khorasan і Abd al-Aziz Sultan ibn Ubayd Allah Khan · Veure més »

Abd al-Rahman ibn Soyundj

Abd al-Rahman ibn Soyundj fou un general uzbek de la tribu d'Usun (Oysun) i principal figura de Balkh a la primera meitat del.

Nou!!: Gran Khorasan і Abd al-Rahman ibn Soyundj · Veure més »

Abd al-Razzak Baixtini

Abd-ar-Razzaq Baixtiní (mort en 1338) fou el primer dirigent de la revolta dels sabardars a Bayhaq.

Nou!!: Gran Khorasan і Abd al-Razzak Baixtini · Veure més »

Abd al-Riza Khan

Abd al-Riza Khan Amir Muayyad (Abd al-Reza Khan Amir Moayyad) (mort 1833) fou un governador i noble persa de Yadz.

Nou!!: Gran Khorasan і Abd al-Riza Khan · Veure més »

Abd Al·lah ibn Ibrahim

Mirza Sultan Abd Al·lah Xirazi conegut com a Abd Al·lah ibn Ibrahim (Xiraz, 19 de març de 1433-Samarcanda 22 de juny de 1451) fou besnet de Tamerlà, net de Xah Rukh i fill d'Ibrahim Mirza, i kan dels timúrides de Transoxiana.

Nou!!: Gran Khorasan і Abd Al·lah ibn Ibrahim · Veure més »

Abd Al·lah ibn Iskandar

Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà.

Nou!!: Gran Khorasan і Abd Al·lah ibn Iskandar · Veure més »

Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh

Abu-l-Fawaris Abd-al-Màlik ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Màlik al-Muwàffaq en vida i al-Màlik al-Muàyyad pòstumament (944 - 961) fou emir de la dinastia samànida a Transoxiana i Khurasan (954-961).

Nou!!: Gran Khorasan і Abd-al-Màlik (I) ibn Nuh · Veure més »

Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh

Abu-l-Fawaris Abd-al-Màlik ibn Nuh ibn Mansur, més conegut com a Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh (mort) fou emir samànida de Khurasan i Transoxiana del febrer a l'octubre del 999.

Nou!!: Gran Khorasan і Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh · Veure més »

Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah

Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah (16 de gener de 1568- juliol de 1598) fou kan uzbek xibànida de Transoxiana i Balkh.

Nou!!: Gran Khorasan і Abd-al-Mumin ibn Abd-Al·lah · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí

ʿAbd Al·lāh ibn Khāzim as-Sulamī —— (mort en 692) fou el governador omeia de Khurassan entre el 662–665 i el 683/84, abans d'esdevenir el governador nominal zubàyrida de la mateixa província entre el 684 i fins a la seva mort.

Nou!!: Gran Khorasan і Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí · Veure més »

Abd-Al·lah Khan Uzbek

Abd-Al·lah Khan Uzbek fou un noble i general mogol del que va governar breument a Malwa.

Nou!!: Gran Khorasan і Abd-Al·lah Khan Uzbek · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn Samura

Abu-Saïd Abd-ar-Rahman ibn Sàmura ibn Habib ibn Abd-Xams ibn Abd-Manaf ibn Qussayy ibn Kilab al-Quraxí al-Abxamí, més conegut simplement com a Abd-ar-Rahman ibn Sàmura (mort en 670), fou un general àrab musulmà que va establir el govern islàmic a Sistan.

Nou!!: Gran Khorasan і Abd-ar-Rahman ibn Samura · Veure més »

Abdal Beg

Abdal Beg Debe Dhu l-Kadr fou un dels set principals emirs kizilbaixis que a la mort de Sultan Ali el 1493 van seguir al seu germà petit Ismail cap a Lahidjan (perseguit pels Ak Koyunlu), i el van elevar a mestre de l'orde safàvida.

Nou!!: Gran Khorasan і Abdal Beg · Veure més »

Abiward

Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.

Nou!!: Gran Khorasan і Abiward · Veure més »

Abu Kalidjar Garshasp II

Abu Kalidjar Garshasp II Ala al-Dawla Azud al-Din ibn Ali ibn Abi Mansur Faramarz ibn Ala al Dawla Muhammad (mort 1051/1052), conegut també com a Garshasp ibn Ali (Garxasp ibn Alí) fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylamita) governant com a cap de família a Yadz i Abarkuh; abans havien estat caps de família el seu pare Abu Mansur Faramarz (a Isfahan del 1041/1042 al 1051, a Yadz fins vers el 1065) i el seu avi Ali ben Faramarz (1065-1095).

Nou!!: Gran Khorasan і Abu Kalidjar Garshasp II · Veure més »

Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad

Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad, més conegut com Abu-l-Fadl ibn al-Amid o, senzillament, Ibn al-Amid, fou visir dels buwàyhides, fill d'un mercader de Qom que va exercir algunes funcions destacades al Khurasan i que el 933 era visir del ziyarida Wuixmaguir a Rayy, i l'any següent era un dels principals dignataris de Mardawij ibn Ziyar, general i emir daylamita que va governar al Jibal del 931 al 935, poc abans que aquest fou assassinat a Isfahan.

Nou!!: Gran Khorasan і Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad · Veure més »

Abu l-Faiz Muhàmmad Khan

Sàyyid Abu l-Faiz Muhàmmad Khan fou kan de Bukharà.

Nou!!: Gran Khorasan і Abu l-Faiz Muhàmmad Khan · Veure més »

Abu Mansur ibn Abd al-Razzak

Abu Mansur Muhammad ibn Abd al-Razzak ibn Abd Allah ibn Farruk fou un important terratinent (dehqan) de Tus, oficial dels samànides i patró de l'obra Šāh-nāma (Šāh-nāma-ye Abū Manṣūrī).

Nou!!: Gran Khorasan і Abu Mansur ibn Abd al-Razzak · Veure més »

Abu Mansur Mamari

Abu Mansur Mamari fou ministre (dastur) d'Abu Mansur ibn Abd al-Razzak (mort 961) comandant militar dels samànides de Transoxiana al Khurasan.

Nou!!: Gran Khorasan і Abu Mansur Mamari · Veure més »

Abu Said Bahadur Khan

Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.

Nou!!: Gran Khorasan і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »

Abu Said Khan

Abu-Saïd Khan ibn Kotxkunju fou kan uzbek xibànida de Transoxiana (1530-1533), cosí de Muhàmmad Xaibani (1500-1510) i besnet del timúrida Ulugh Beg (1405-1449) per línia femenina.

Nou!!: Gran Khorasan і Abu Said Khan · Veure més »

Abu-Ishaq Jamal-ad-Din

Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.

Nou!!: Gran Khorasan і Abu-Ishaq Jamal-ad-Din · Veure més »

Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní

Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní (? - vers 1014) fou un visir gaznèvida.

Nou!!: Gran Khorasan і Abu-l-Abbàs al-Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní · Veure més »

Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad

Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad fou el fundador de la dinastia mamúnida de Khwarizm.

Nou!!: Gran Khorasan і Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad · Veure més »

Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là

Abu-l-Ghazi Ubayd-Al·lah fou kagan dels uzbeks xibànides (1533 -1540) i kan de Bukharà (de facto 1504 -1510 i 1510-1533).

Nou!!: Gran Khorasan і Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là · Veure més »

Abu-l-Hàssan Alí al-Isfaraïní

Abu-l-Hàssan Alí ibn Fadl ibn Àhmad al-Isfaraïní fou el primer visir del sultà Mahmud de Gazni (998-1030).

Nou!!: Gran Khorasan і Abu-l-Hàssan Alí al-Isfaraïní · Veure més »

Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad

Khwaja Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort probablement en 1043), fou un visir gaznèvida, originari de Xiraz, al Fars, i d'una família al servei dels samànides des del.

Nou!!: Gran Khorasan і Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad · Veure més »

Abu-Saïd (timúrida)

Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.

Nou!!: Gran Khorasan і Abu-Saïd (timúrida) · Veure més »

Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr

Abu-Saïd Fadl-Al·lah ibn Abi-l-Khayr, més conegut com a Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr (Mehana o Mehna o Mayhana (Khurasan), 7 de desembre de 967- 12 de gener del 1049) fou un místic persa.

Nou!!: Gran Khorasan і Abu-Saïd ibn Abi-l-Khayr · Veure més »

Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq

Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq ibn Àhmad ibn Àssad as-Samaní fou un príncep samànida, cosí d'Àhmad ibn Ismaïl (907-914) i oncle del successor d'aquest, Nasr ibn Àhmad (914-943).

Nou!!: Gran Khorasan і Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq · Veure més »

Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí

Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí o as-Sijistaní fou daï (missioner) persa ismaïlita i autor destacat d'aquest corrent xiïta.

Nou!!: Gran Khorasan і Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí · Veure més »

Afxar

Afxar (o Awshar) (en turc Afşar) són una tribu turquesa dels oghuz (ghuzz), que van emigrar des de la Transoxiana junt a les altres tribus de l'Àsia Central cap a Pèrsia al.

Nou!!: Gran Khorasan і Afxar · Veure més »

Agha Muhàmmad Khan Qajar

Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Gran Khorasan і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »

Ahmad Tegüder

Ahmad Tegüder o Ahmad Takudar (vers 1247-1284) fou el tercer Il-kan de Pèrsia (1282-1284), setè fill d'Hulagu amb la reina Qutui Ḵhatun.

Nou!!: Gran Khorasan і Ahmad Tegüder · Veure més »

Aixarisme

Laixarisme o escola aixarita (o, literalment ‘els aixarites’) va ser una de les primeres escoles teològiques de l'islam, basada en l'ensenyament d'Abu-l-Hàssan al-Aixarí.

Nou!!: Gran Khorasan і Aixarisme · Veure més »

Ajradita

Els ajradites foren els seguidors d'una branca del kharigisme.

Nou!!: Gran Khorasan і Ajradita · Veure més »

Al-Jad ibn Dírham

Al-Jad ibn Dírham fou un cap herètic musulmà originari del Khurasan.

Nou!!: Gran Khorasan і Al-Jad ibn Dírham · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Gran Khorasan і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Al-Mukanna

fou el malnom donat a un rebel de Transoxiana durant el califat d'al-Mahdi (775-785), nadiu de Merv, que amagava el seu rostre sota un vel de seda (qinà) o una mascara d'or.

Nou!!: Gran Khorasan і Al-Mukanna · Veure més »

Al-Sijzí

Abu-Saïd Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Jalil as-Sijzí, més conegut senzillament com a as-Sijzí, fou un matemàtic persa del.

Nou!!: Gran Khorasan і Al-Sijzí · Veure més »

Al-Thughur

Ath-Thughur, plural dath-Thaghr, literalment ‘bretxa’ o ‘obertura’, són punts de contacte entre l'islam i els territoris cristians o infidels.

Nou!!: Gran Khorasan і Al-Thughur · Veure més »

Ala al-Dawla Abd Allah

Rukn al-Din Mirza Ala al-Dawla Abd Allah ibn Baysonghor (Herat, 25 de juny de 1417 - Rustamdar, 1460) fou un príncep timúrida que va governar a Herat entre 1447 i 1448 i el 1450 (potser fins al 1451).

Nou!!: Gran Khorasan і Ala al-Dawla Abd Allah · Veure més »

Ala al-Din Ali ibn Xudja al-Din

Diya al-Din o Ala al-Din Ali ibn Xudja al-Din, fou malik gúrida i després sultà que va regnar al domini de Ghor (amb seu a Firuzkuh) com a darrer membre de la dinastia abans de l'eliminació del seu poder pels khwarizmxahs.

Nou!!: Gran Khorasan і Ala al-Din Ali ibn Xudja al-Din · Veure més »

Ala al-Din Husayn Xah

Ala al-Din Husayn Xah, nom extens Sayyid al-Sadat Ala al-Din Abu l-Muzaffar Xah Husayn Sultan ibn al-Sayyid Àixraf al-Husayni al-Makki, (s. XV - XVI) fou el fundador de la dinastia husseinita de Bengala.

Nou!!: Gran Khorasan і Ala al-Din Husayn Xah · Veure més »

Alam Khan

Mir Alam Khan Arab-i Khuzayma fou amir i virrei (equivalent a primer ministre) de Khurasan sota els Afshàrides (1748-1754).

Nou!!: Gran Khorasan і Alam Khan · Veure més »

Alamut

Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.

Nou!!: Gran Khorasan і Alamut · Veure més »

Alà-ad-Din Muhàmmad

Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.

Nou!!: Gran Khorasan і Alà-ad-Din Muhàmmad · Veure més »

Alà-ad-Din Tekix

Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.

Nou!!: Gran Khorasan і Alà-ad-Din Tekix · Veure més »

Alí ibn Makula

Abu-Nasr Alí ibn Hibat-Al·lah ibn Jàfar al-Ijlí, més conegut com a Alí ibn Makula (nascut a Ocbara, prop de Bagdad el 1030 o 1031-1082/1083), conegut pel malnom dal-Amir, fou un tradicionista i genealogista musulmà, fill del visir buwàyhida Hibat-Al·lah ibn Makula.

Nou!!: Gran Khorasan і Alí ibn Makula · Veure més »

Alexandria d'Ària

Alexandria d'Ària o Alexandria Àrion (Ἀλεξάνδρεια ἐν Ἀρίοις) fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Ària o Ariana el 330 aC, que correspon a la moderna Herat, capital de la regió del Gran Khorasan, al nord-oest de l'Afganistan.

Nou!!: Gran Khorasan і Alexandria d'Ària · Veure més »

Ali ibn Ubaydallah

Abu l-Hasan Ali ibn Ubaydallah al-Sadik (mort 1041 o després), esmentat també con Ali Daya, fou un comandant militar gaznèvida sota el sultà Masud I ben Mahmud.

Nou!!: Gran Khorasan і Ali ibn Ubaydallah · Veure més »

Ali Kuli Khan Qadjar

Ali Kuli Khan Qadjar (Astarabad, 1755/1756 - Teheran, 1824/1825) fou el més jove dels nou fills de Muhammad Hasan Khan Qadjar i germanastre d'Agha Muhàmmad Khan Qajar.

Nou!!: Gran Khorasan і Ali Kuli Khan Qadjar · Veure més »

Ali Kuli Khan Shamlu

Ali Kuli Khan Shumla ibn Sultan Husayn Khan ibn Durmish Khan (mort 1589) fou governador safàvida d'Herat i tutor d'Abbas Mirza el futur Abbas I el Gran.

Nou!!: Gran Khorasan і Ali Kuli Khan Shamlu · Veure més »

Ali Sultan Mirza

Ali Sultan Mirza fou un príncep timúrida de Samarcanda, Hisor i Badakhxan.

Nou!!: Gran Khorasan і Ali Sultan Mirza · Veure més »

Ali-Shir Nava'i

Mir Ali-Shir Nava'i o Nizomiddin Mir Ali-Shir —en txagatai: نظامالدین علی شیر نوایر شیر نوای،, en ⌴ن ی،،یییی— (Herat, Afganistan, 9 de febrer de 1441 – Herat, Afganistan, 3 de gener de 1501) va ser un poeta timúrida, escriptor, estadista, lingüista, místic Hanafi Maturidi i pintor que va ser el màxim representant de la literatura txagatai.

Nou!!: Gran Khorasan і Ali-Shir Nava'i · Veure més »

Allah Kuli Khan

Allah Kuli Khan Ilkhani o Allah Kuli Mirza (1820- març de 1892) fou un notable qajar fill de Musa Khan i net de Husayn Kuli Khan.

Nou!!: Gran Khorasan і Allah Kuli Khan · Veure més »

Allahverdi Khan (armeni)

Allahverdi Khan (mort el 1662) fill de Khosrow Khan (mort el 1653) fou un ghulam de la Pèrsia safàvida d'origen armeni.

Nou!!: Gran Khorasan і Allahverdi Khan (armeni) · Veure més »

Allahyar Khan Qeliči

Allahyar Khan Qeliči (1735/1736- després del 1802) fou kan dels Qelīča, un petita tribu del nord de Khurasan i governant de Sabzawar al començament del.

Nou!!: Gran Khorasan і Allahyar Khan Qeliči · Veure més »

Alptegin

Alptegin (Alp Tigin, Alp Tegin, Alp Takin, paraula turca que vol dir "Príncep heroi") (mort 963) fou el fundador de fet de la dinastia gaznèvida.

Nou!!: Gran Khorasan і Alptegin · Veure més »

Altuntaix

Abu Said Altuntash al-Hadjib fou un esclau turc i general del gaznèvida Subuktegin i els seus dos successors, que va arribar a xa de Khwarizm on va fundar la dinastia Altuntàshida.

Nou!!: Gran Khorasan і Altuntaix · Veure més »

Amid-al-Mulk al-Kundurí

Abu-Nasr Muhàmmad ibn Mansur Amid-al-Mulk al-Kundurí fou visir del primer sultà seljúcida Toghril Beg (1055 - 1063).

Nou!!: Gran Khorasan і Amid-al-Mulk al-Kundurí · Veure més »

Amir al-Tusi

Amir al-Ṭusi (segle X) fou un notable de la família Abd al-Razzak de Tus, governador de la fortalesa de Kalat i el districte de Tarud al Khurasan al servei dels samànides i després dels gaznàvides.

Nou!!: Gran Khorasan і Amir al-Tusi · Veure més »

Amir Coban

Amir Coban o Čoban (امیر چوپان سلدوز) fou un amir o cap militar mongol, que va exercir gran influència al kanat mongol de Pèrsia (Il-kan).

Nou!!: Gran Khorasan і Amir Coban · Veure més »

Ammarlu

Els Ammarlu són una tribu kurda del Gilan i Khurasan, derivats de 40000 famílies establertes al final del i començament del per Abbas I el Gran a aquestes regions per servir de fre als uzbeks.

Nou!!: Gran Khorasan і Ammarlu · Veure més »

An-Nàssir (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).

Nou!!: Gran Khorasan і An-Nàssir (abbàssida) · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Gran Khorasan і Aq Qoyunlu · Veure més »

Arang Muhammad Khan

Erenk Khan, Erengh Khan o Arang Muhammad Khan fou kan de Khivà (1687-1691), fill i successor d'Anusha Khan que va deposar en un cop d'estat, i el va cegar i matar.

Nou!!: Gran Khorasan і Arang Muhammad Khan · Veure més »

Arghun Khan

Arghun Khan (en mongol:; vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart il-kan de Pèrsia, del 1284 al 1291.

Nou!!: Gran Khorasan і Arghun Khan · Veure més »

Argun Aga

Argun Aga (Arghun Agha, mongol Arqun Aqa) (mort 1275) fou un administrador mongol de l'Iran (1243-1255), de la tribu oirat, fill de Taidju, comandant mongol de deu mil soldats.

Nou!!: Gran Khorasan і Argun Aga · Veure més »

Armada fatimita

Larmada del Califat Fatimita va ser una de les armades musulmanes primerenques més desenvolupades, i una potència notable al Mediterrani central i oriental durant els segles  i. Igual que l'estat que servia, la seva història es pot distingir en dues fases.

Nou!!: Gran Khorasan і Armada fatimita · Veure més »

Arquitectura islàmica

La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. arxiudata.

Nou!!: Gran Khorasan і Arquitectura islàmica · Veure més »

Arslan Arghun

Arslan Arghun (mort 1097) fou sultà seljúcida del Khurasan.

Nou!!: Gran Khorasan і Arslan Arghun · Veure més »

Asfar ben Shiroya

Asfar ibn Xirawayhí o Asfar ibn Xiruya o Aspar fill de Sheroe fou un general daylamita que va governar Jibal i Tabaristan vers el 929-931.

Nou!!: Gran Khorasan і Asfar ben Shiroya · Veure més »

At-Tirmidhí

Abu-Issa Muhàmmad ibn Issa ibn Sawra ibn Mussa ibn ad-Dahhak as-Sulamí at-Tirmidhí (Termez, Pèrsia, 824-892), conegut simplement com a at-Tirmidhí, va ser un erudit musulmà conegut per haver recopilat una de les sis col·leccions de hadits considerades canòniques dins del sunnisme, anomenada Súnan at-Tirmidhí.

Nou!!: Gran Khorasan і At-Tirmidhí · Veure més »

Atabegs de Yazd

La dinastia databegs de Yazd fou una família de atabegs que va governar a la província de Yazd als segles XI-XII, com a tributaris dels seljúcides i més tard dels il-Khan.

Nou!!: Gran Khorasan і Atabegs de Yazd · Veure més »

Atemptats a l'aeroport de Kabul del 2021

El 26 d'agost de 2021, dos atemptats (un atac suïcida i una explosió) van tenir lloc en l'Aeroport Internacional Hamid Karzai de Kabul, l'Afganistan, que va provocar un balanç provisional de 85 morts i més de 150 ferits.

Nou!!: Gran Khorasan і Atemptats a l'aeroport de Kabul del 2021 · Veure més »

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.

Nou!!: Gran Khorasan і Avicenna · Veure més »

Azarmigduxt

Azarmigduxt (persa Āzarmīdoḵt, Arzmīdoḵt, Arzmīndoḵt, Āzarūmīddoḵt) fou una reina sassànida que va governar per uns mesos el 630.

Nou!!: Gran Khorasan і Azarmigduxt · Veure més »

Azhar ibn Yahya

Àzhar ibn Yahya ibn Zuhayr ibn Fàrqad, de malnom Azhar-e Kar, ‘Azhar l'Ase’, fou el tercer cosí i comandant militar dels emirs safàrides Yaqub ibn al-Layth i Amr ibn al-Layth; la genealogia que remunta a tota la família fins als sassànides és completament falsa.

Nou!!: Gran Khorasan і Azhar ibn Yahya · Veure més »

Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí

Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí Xams-al-Kufat (mort el 31 de desembre de 1032) fou visir gaznèvida sota el sultà Mahmud de Gazni (998-1030).

Nou!!: Gran Khorasan і Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí · Veure més »

Àhmad ibn Ismaïl

Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.

Nou!!: Gran Khorasan і Àhmad ibn Ismaïl · Veure més »

Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim

Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim fou governador samànida del Khurasan, de la família dels dihkans kamkariyan de Merv amb suposat origen sassànida.

Nou!!: Gran Khorasan і Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.

Nou!!: Gran Khorasan і Àhmad Sanjar · Veure més »

Àhmad Xah Durrani

Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.

Nou!!: Gran Khorasan і Àhmad Xah Durrani · Veure més »

Àixraf Jahangir

Àixraf Jahangir ibn Sultan Muhàmmad Ibrahim (1289-1405) fou príncep de Simnan, al Khurasan, i sufí a l'Índia.

Nou!!: Gran Khorasan і Àixraf Jahangir · Veure més »

Baba Sultan

Baba Sultan (? - 1582) fou un príncep uzbek, kan de Taixkent.

Nou!!: Gran Khorasan і Baba Sultan · Veure més »

Babaïyya

El moviment babaí o babaisme (babaïyya o, en turc, babailik) fou un moviment religiós d'Anatòlia desenvolupat al començament del com a resposta a la progressiva iranització del Soldanat de Rum i a la pèrdua de les tradicions musulmanes sunnites dels turcmans.

Nou!!: Gran Khorasan і Babaïyya · Veure més »

Baber

Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.

Nou!!: Gran Khorasan і Baber · Veure més »

Babur ibn Baysunkur

Abu l-Kasim Babur ibn Baysunkur ibn Xa-Rukh (transliterat també com Abu'l-Qasem Mirza Babor bin Baysonqor bin Sahrok), conegut simplement com a Babur Ibn Baysunkur (1422- 22 de març de 1457) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat), fill de Baysunkur, net de Xah-Rukh, i besnet de Tamerlà.

Nou!!: Gran Khorasan і Babur ibn Baysunkur · Veure més »

Badj

Badj o Paj fou una petita vila al Khurasan, propera a Tus.

Nou!!: Gran Khorasan і Badj · Veure més »

Bagdad Khatun

Bagdad Khatun (? - 30 de novembre de 1335) fou una reina consort de Pèrsia sota els Il-kan.

Nou!!: Gran Khorasan і Bagdad Khatun · Veure més »

Bahram V

Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.

Nou!!: Gran Khorasan і Bahram V · Veure més »

Bahram VI

Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.

Nou!!: Gran Khorasan і Bahram VI · Veure més »

Bakr ibn Wàïl

Bakr ibn Wàïl o Banu Bakr (o) és el nom d'un antic grup de tribus del centre, de l'est i més tard del nord de la península d'Aràbia.

Nou!!: Gran Khorasan і Bakr ibn Wàïl · Veure més »

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: Gran Khorasan і Balkh · Veure més »

Balkhan

Balkhan són dues serralades muntanyoses al Turkmenistan a l'est de la mar Càspia que defineixen la llera del riu sec Özboi.

Nou!!: Gran Khorasan і Balkhan · Veure més »

Balutxis

Home balutxi Els balutxis són un poble que viu al Balutxistan (avui repartit entre Pakistan i l'Iran) des d'èpoques molt antigues; se suposa que van venir de Síria al començament de l'era cristiana.

Nou!!: Gran Khorasan і Balutxis · Veure més »

Banu Ghifar

Els Banu Ghifar foren una tribu àrab, fracció dels Banu Damra ibn Bakr, al seu torn branca dels Kinana.

Nou!!: Gran Khorasan і Banu Ghifar · Veure més »

Batalla d'Hormizdegan

La Batalla d'Hormizdegan fou una batalla lliurada el 28 d'abril del 224 a Hormazan (Pèrsia) entre l'Imperi Part i els sassànides, amb victòria sassànida.

Nou!!: Gran Khorasan і Batalla d'Hormizdegan · Veure més »

Batalla de la Gorja

La batalla de la Gorja (tr) fou un enfrontament de tres dies que tingué lloc el juliol del 731 al Coll de Takhtakaratxa (actualment situat a l'Uzbekistan) entre un gran exèrcit omeia i el kaganat turquès dels türgesh. El comandant de Samarcanda, Sawra ibn al-Hurr al-Abaní, havia demanat auxili a al-Junayd ibn Abd-ar-Rahman al-Murrí, que tot just havia estat nomenat governador del Khorasan, per aixecar el setge türgesh de la ciutat. Els türgesh caigueren sobre al-Junayd i els seus 28.000 homes mentre passaven pel coll. L'exèrcit omeia aconseguí trencar l'encerclament i arribar a Samarcanda, però no sense patir baixes esgarrifoses. Els 12.000 soldats de Sawra, que havien rebut ordres d'atacar la rereguarda dels türgesh per socórrer el governador, foren anihilats gairebé fins a l'últim home. La batalla, documentada en una de les narracions més detallades de tota l'època omeia, en la Història d'at-Tabarí, frenà o fins i tot revertí l'avanç musulmà a l'Àsia Central durant una dècada. El califat es veié obligat a enviar reforços al Khorasan des de les seves regions metropolitanes per substituir les tropes perdudes en el conflicte, fet que afeblí el règim omeia a llarg termini i acabaria contribuint al seu esfondrament 20 anys més tard com a resultat de la Revolució Abbàssida, iniciada precisament al Khorasan.

Nou!!: Gran Khorasan і Batalla de la Gorja · Veure més »

Batu Khan

;,, Bá dū, també conegut com a tsar Batu Jack Weatherford Genghis Khan, p. 150.

Nou!!: Gran Khorasan і Batu Khan · Veure més »

Baydu

Baydu (o Baidu, rus Байду) (mort 1295) fou el sisè dels il-kans de Pèrsia, net d'Hulagu.

Nou!!: Gran Khorasan і Baydu · Veure més »

Bayhak

Bayhak fou un antic districte del Gran Khorasan a l'oest de Nishapur.

Nou!!: Gran Khorasan і Bayhak · Veure més »

Bayhaki

Bayhaki o Bayhaqi (nom complet Amir ak Abu l-Hasan Ahmad ibn Muhammad al-Bayhaki al-Anbari) (mort 1056) fou un oficial gaznèvida al Khurasan de la família dels Bayhak del grup Anbar.

Nou!!: Gran Khorasan і Bayhaki · Veure més »

Bektaixisme

Hacı Bektaş Veli La tariqa bektaixita o el bektaixisme (en turc modern bektaşilik) fou un orde de dervixos turc fundat per Hajji Bektaix Wali (Hacı Bektaş Veli), la primera biografia del qual fou escrita al, i és en part llegendària; hauria viscut al a l'Anatòlia (Àsia Menor) i era originari del Khurasan; probablement fou deixeble de Baba Ishak (revoltat el 1240).

Nou!!: Gran Khorasan і Bektaixisme · Veure més »

Bendoy

Bendoy fou oncle matern de Cosroes II, militar i home d'estat persa.

Nou!!: Gran Khorasan і Bendoy · Veure més »

Bereke Sultan

Bereke Khan (segona meitat del segle XV) fou un cap mongol xibànida, pare del fundador del Kanat de Khwarizm, Ilbars Khan I Descendia d'Arabshah i per això la dinastia fou anomenada després Dinastia Arabxàhida.

Nou!!: Gran Khorasan і Bereke Sultan · Veure més »

Bistam

Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.

Nou!!: Gran Khorasan і Bistam · Veure més »

Budjnurd

Budjnurd (Bodjnurd o Bojnurd, persa بجنورد) és una antiga província o districte i una vila del Gran Khorasan.

Nou!!: Gran Khorasan і Budjnurd · Veure més »

Bujugha Khan

Bujugha Khan fou kan de Khwarizm (1529-1535), fill d'Aminek Khan (oncle d'Ilbars Khan), i germà de Sufiyan Khan, al que va succeir quan va morir vers 1529.

Nou!!: Gran Khorasan і Bujugha Khan · Veure més »

Buka

Buka fou un cap dels oghuz que a la mort del cap principal, Arslan ibn Saldjuk vers 1036, es va dedicar al pillatge i fou expulsat del Khurasan pels gaznèvides.

Nou!!: Gran Khorasan і Buka · Veure més »

Burak Khan

Burak Khan, Barak Khan o Bosak Khan (? - v. 9 d'agost de 1271) fou kan de Txagatai.

Nou!!: Gran Khorasan і Burak Khan · Veure més »

Burayda ibn al-Hussayb

Burayda ibn al-Husayb fou un company del profeta Muhàmmad de la tribu d'Àslam ibn Afsà.

Nou!!: Gran Khorasan і Burayda ibn al-Hussayb · Veure més »

Buri Bars

Buri Bars (Buri-Bars o Buribars) ibn Alp Arslan (mort 1095) fou un príncep seljúcida enviat per Barkyaruq contra Arslan Arghun (també fill d'Alp Arslan) que es volia forjar un regne independent al Khurasan.

Nou!!: Gran Khorasan і Buri Bars · Veure més »

Burunduk Khan

Burunduk Khan fou kan dels kazakhs, fill de Karai Khan i successor del seu pare i de Djanibek Khan vers 1488.

Nou!!: Gran Khorasan і Burunduk Khan · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Gran Khorasan і Califat Abbàssida · Veure més »

Chitral

Chitral fou un estat indígena a l'actual Pakistan, a la regió del Balawaristan, que va existir fins al 1969.

Nou!!: Gran Khorasan і Chitral · Veure més »

Conquesta musulmana de Pèrsia

La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.

Nou!!: Gran Khorasan і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »

Conquestes musulmanes al subcontinent indi

Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.

Nou!!: Gran Khorasan і Conquestes musulmanes al subcontinent indi · Veure més »

Corrents de l'islam

Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.

Nou!!: Gran Khorasan і Corrents de l'islam · Veure més »

Cosroes III

Cosroes III o Khosrow III (629) fou un rei sassànida en lluita contra altres pretendents, que va governar breument a Khorasan durant el regnat del Mihrànida general Shahrbaraz que va agafar control de l'Imperi sassànida després d'haver assetjat Ctesifont.

Nou!!: Gran Khorasan і Cosroes III · Veure més »

Daï

Daï —— fou un títol musulmà.

Nou!!: Gran Khorasan і Daï · Veure més »

Dabúyida

Khursid La dinastia dabúyida fou una dinastia dispahbads (caps militars) que va governar inicialment el Gilan i després la plana del Tabaristan; eren suposats descendents d'un rei sassànida i inicialment foren governadors sassànides que van esdevenir independents amb la invasió musulmana.

Nou!!: Gran Khorasan і Dabúyida · Veure més »

Delsad Khatun

Delshad Khatun o Dilshad Khatun —; Delsad vol dir ‘bon cor’— fou una princesa persa de la família dels cobànides, filla del visir cobànida Dimaskh Khwadja i neta d'Amir Coban.

Nou!!: Gran Khorasan і Delsad Khatun · Veure més »

Dimaskh Khwadja

Dimaskh Khwadja fou el tercer fill de l'amir Coban, principal figura dels cobànides.

Nou!!: Gran Khorasan і Dimaskh Khwadja · Veure més »

Din Muhàmmad

Din Muhammad Khan fou kan pretendent dels uzbeks al Khurasan, primer kan de la dinastia djànida o astrakhànida, únic a Khurasan, i el primer sobirà efectiu de la nissaga que poc després va governar a Bukharà.

Nou!!: Gran Khorasan і Din Muhàmmad · Veure més »

Dinastia afxàrida

Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.

Nou!!: Gran Khorasan і Dinastia afxàrida · Veure més »

Dinastia Anuixtigínida

La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.

Nou!!: Gran Khorasan і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »

Dinastia Arabxàhida

La dinastia Arabxàhida fou un llinatge de Khwarizm que va governar el país del 1511 al 1804.

Nou!!: Gran Khorasan і Dinastia Arabxàhida · Veure més »

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: Gran Khorasan і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia jànida

La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà del 1599 al 1785.

Nou!!: Gran Khorasan і Dinastia jànida · Veure més »

Dinastia Kart

La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.

Nou!!: Gran Khorasan і Dinastia Kart · Veure més »

Dinastia kinkhwàrida

La dinastia kinkhwàrida fou una dinastia que va governar el Tabaristan (Mazanderan) als segles  i. Era una branca col·lateral dels bawàndides.

Nou!!: Gran Khorasan і Dinastia kinkhwàrida · Veure més »

Dinastia seljúcida

300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.

Nou!!: Gran Khorasan і Dinastia seljúcida · Veure més »

Diya al-Din Ali

Diyà-ad-Din Alí fou un sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.

Nou!!: Gran Khorasan і Diya al-Din Ali · Veure més »

Djustànides

Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.

Nou!!: Gran Khorasan і Djustànides · Veure més »

Djuwayn

* Djuwayn, antiga vila de Fars, entre Shiraz i Arradjan, moderna Govum a Iran.

Nou!!: Gran Khorasan і Djuwayn · Veure més »

Duwa

Duwa, Tuwa, Du'a o Doa Ledjan (mort el 1307) fou kan de Txagatai (1282 –1307).

Nou!!: Gran Khorasan і Duwa · Veure més »

Edat d'or de l'islam

Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.

Nou!!: Gran Khorasan і Edat d'or de l'islam · Veure més »

El Llibre dels Reis

El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.

Nou!!: Gran Khorasan і El Llibre dels Reis · Veure més »

Elburz

Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).

Nou!!: Gran Khorasan і Elburz · Veure més »

Emreli

Emreli (Imrali o Emrali) fou una tribu turcmana del Turkmenistan.

Nou!!: Gran Khorasan і Emreli · Veure més »

Esen Buka I

Esen Buka I (o Esen Buka I) fou kan del Kanat de Txagatai (1310 – 1318).

Nou!!: Gran Khorasan і Esen Buka I · Veure més »

Església d'Orient

LEsglésia d'Orient, Església de Mesopotàmia o Església de Pèrsia va ser una de les primeres esglésies cristianes.

Nou!!: Gran Khorasan і Església d'Orient · Veure més »

Eskilge

Eskilge fou una fortalesa del Gran Khorasan, situada a la plana d'Herat (actual Afganistan), una de les principals del regne dels Kart d'Herat.

Nou!!: Gran Khorasan і Eskilge · Veure més »

Estendard Negre

LEstendard Negre, també conegut com l'Estendard de l'Àliga o, per antonomàsia, l'Estendard és una de les banderes del profeta Muhàmmad segons la tradició islàmica.

Nou!!: Gran Khorasan і Estendard Negre · Veure més »

Etek

Etek (persa Atek) és el nom d'un antic districte del Turkmenistan soviètic al vessant nord de la cadena de Kopet Dagh al Khurasan entre Gjaurs i Dushak.

Nou!!: Gran Khorasan і Etek · Veure més »

Eymir

Els eymir foren una tribu turquesa oghuz.

Nou!!: Gran Khorasan і Eymir · Veure més »

Fakhr-ad-Dawla

Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.

Nou!!: Gran Khorasan і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »

Faràmurz ibn Muhàmmad

Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar. Va regnar a Isfahan del 1041/1042 al 1051 i després a Yadz i deixa de ser esmentat el 1063 per la qual cosa se suposa que va morir probablement abans del 1070. El 1037 Ala al-Dawla Muhammad va fortificar Isfahan contra les primeres incursions de les bandes d'oghuz procedents del Khurasan. Encara en vida del seu pare aquest el va enviar al seljúcida Toghrul Beg, en nom del qual llegia la khutba, per lluitar contra els gaznèvides, i va estar present a la batalla de Dandakan del 23 de maig de 1040 que va donar el Khurasan als seljúcides, els gaznèvides van deixar de ser un problema pels kakúyides, però es va iniciar l'amenaça seljúcida. Després del triomf, Toghril Beg va concedir Rayy a Faramurz. Al cap d'un any i mig va pujar al tron d'Isfahan a la mort del seu pare (1041/1042), mentre el seu germà Abu Kalidjar Garshasp I rebia Hamadan i Nihawand com a subordinat. Els drets sobre Isfahan li foren disputats pel seu germà Abu Harb que va demanar ajut al buwàyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din, però el va poder derrotar, però després el perill foren els seljúcides. Toghrul Beg va anar a Isfahan i va rebre tribut de Fararmuz que va fer llegir la khutba en el seu nom (1042/1043). Després l'expedició Toghril va anar a Hamadan on Abu Kalidjar Garshasp I també va jurar obediència. Però quan Toghrul es va retirar, Fararmuz i el seu germà de Hamadan es van aliar al buwàyhida Abu Kalidjar Imad al-Din, i va desconèixer al seljúcida; el mateix van fer els caps locals kurds, en orde a presentar un front comú contra els atacs de les bandes oghuz. Toghril va retornar el 1046/1047 i va assetjar la ciutat (i va enviar al seu cosí Ibrahim Inal a Hamadan); Fararmuz es va tornar a sotmetre en les mateixes condicions que abans i altra vegada, i les monedes mostren que el reconeixement fou efectiu per un temps, però quan Toghrul va ser lluny o ocupat en altres afers, el va desconèixer. Toghrul va retornar per tercera vegada el 1050 i va assetjar Isfahan que va capitular al cap d'un any (maig del 1051). Els murs de la ciutat foren arrasats i aviat Toghrul hi va instal·lar la seva capital (fins aleshores a Rayy, segurament des de 1043). Faramurz va obtenir en la capitulació, com a compensació, les ciutats de Yazd i Abarkuh, on va governar la resta de la seva vida com un fidel vassall seljúcida. Fou un dels delegats que sota la direcció de Kunduri van demanar la mà de la filla del califa al-Qàïm per a Toghrul Beg (1061) i va acompanyar al sultà a Bagdad quan hi va anar per casar-se el 1063. Va rebre alguns honors a la cort i el títol de Shams al-Mulk Va morir algun temps després (vers 1070) i el va succeir el seu fill Muayyid al-Dawla (també Ala al-Dawla) Ali ibn Faramurz.

Nou!!: Gran Khorasan і Faràmurz ibn Muhàmmad · Veure més »

Farighúnida

La dinastia Farighúnida (persa Al-e Farigun) fou una dinastia que va governar Guzgan o Guzganan (a l'est de Khurasan) que va existir al fins a la conquesta del territori pels gaznèvides al començament del.

Nou!!: Gran Khorasan і Farighúnida · Veure més »

Farrukh Ormazd

Farruk Ormazd o Farrukh Hormizd o Farrokh Hormizd (Persa: فرخ‌هرمز), era un spahbed en Pèrsia del nord, fou príncep d'Atropatene.

Nou!!: Gran Khorasan і Farrukh Ormazd · Veure més »

Fat·h-Alí Xah Qajar

Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Gran Khorasan і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »

Firdawsí

Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسمفردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1025), un dels principals poetes perses, anomenat «el recreador de la llengua persa».

Nou!!: Gran Khorasan і Firdawsí · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.

Nou!!: Gran Khorasan і Gaznèvides · Veure més »

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Nou!!: Gran Khorasan і Gazni · Veure més »

Gúrides

Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.

Nou!!: Gran Khorasan і Gúrides · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Gran Khorasan і Genguis Khan · Veure més »

Genguiskhànides

Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.

Nou!!: Gran Khorasan і Genguiskhànides · Veure més »

Gharjistan

El Gharjistan (o Gharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riu Murghab al nord del riu Hari Rud.

Nou!!: Gran Khorasan і Gharjistan · Veure més »

Ghiyath al-Din Muhàmmad

Ghiyath al-Din Muhàmmad (abans del regnat Xams al-Din Muhàmmad) fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.

Nou!!: Gran Khorasan і Ghiyath al-Din Muhàmmad · Veure més »

Ghiyath-ad-Din Tughluq

Ghazi Màlik, anomenat Ghiyath-ad-Din Tughluq o Tughluq-Xah (mort 1325), fou el fundador i primer sultà de la dinastia tughlúquida.

Nou!!: Gran Khorasan і Ghiyath-ad-Din Tughluq · Veure més »

Gitanos

Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Gran Khorasan і Gitanos · Veure més »

Gorgan (ciutat)

Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.

Nou!!: Gran Khorasan і Gorgan (ciutat) · Veure més »

Guepard asiàtic

El guepard asiàtic (Acinonyx jubatus venaticus), també conegut com a guepard iranià és una espècie críticament amenaçada de guepard, és concretament una subespècie, que actualment només es troba a l'Iran.

Nou!!: Gran Khorasan і Guepard asiàtic · Veure més »

Guerra Civil dels abbàssides

La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.

Nou!!: Gran Khorasan і Guerra Civil dels abbàssides · Veure més »

Guerres arabo-romanes

Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Gran Khorasan і Guerres arabo-romanes · Veure més »

Gurkhan

Gurkhan fou el títol dels sobirans suprems kara-khitay entre 1130 i 1218.

Nou!!: Gran Khorasan і Gurkhan · Veure més »

Hajji Beg

Hajji Beg Barlas (+ 1361) fou cap de la tribu dels barles i oncle de Tamerlà.

Nou!!: Gran Khorasan і Hajji Beg · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Gran Khorasan і Hamadan · Veure més »

Harhar

Harhar fou un país i ciutat antiga, que va caure sota domini d'Assíria.

Nou!!: Gran Khorasan і Harhar · Veure més »

Harzianu

Herzianu fou una ciutat de l'antiga Mèdia, esmentada per les fonts assíries en temps de Sargon II (716 aC).

Nou!!: Gran Khorasan і Harzianu · Veure més »

Hasan Ali

Hasan Ali (? - 1469) fou emir Qara Qoyunlu.

Nou!!: Gran Khorasan і Hasan Ali · Veure més »

Hasan Buzurg

Xeic Hasan, anomenat "Buzurg" ("El Gran"), fou el primer dels diversos de facto independents governants jalayírides governants d'Iraq i Iran central.

Nou!!: Gran Khorasan і Hasan Buzurg · Veure més »

Hasan Coban

Amir Hasan Coban fou un príncep cobànida de Pèrsia fill d'amir Coban.

Nou!!: Gran Khorasan і Hasan Coban · Veure més »

Hasan ibn al-Kasim

Hasan ibn al-Kasim fou imam alida del Tabaristan i Gurgan, gendre d'Hasan ibn Ali al-Utrush (el Sord).

Nou!!: Gran Khorasan і Hasan ibn al-Kasim · Veure més »

Hasan Kücük

Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.

Nou!!: Gran Khorasan і Hasan Kücük · Veure més »

Hasan-i Sabbah

Hasan-i Sabbah, en persa, o Hàssan as-Sabbah, en àrab, fou un daï ismaïlita i fundador de l'estat ismaïlita nizarita amb capital a Alamut.

Nou!!: Gran Khorasan і Hasan-i Sabbah · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Gran Khorasan і Heftalites · Veure més »

Hinduixàhida

La dinastia hinduixàhida o dels hinduixàhides fou una nissaga que va governar a Kabul i Panjab.

Nou!!: Gran Khorasan і Hinduixàhida · Veure més »

Història d'Isfahan

Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.

Nou!!: Gran Khorasan і Història d'Isfahan · Veure més »

Història de l'Àsia Central

L''''Àsia Central''' situada com una regió del món segons tres criteris, de fosc a clar: denominació soviètica, denominació moderna habitual, UNESCO. La història de l'Àsia Central ha estat condicionada principalment pel clima i la geografia de la zona.

Nou!!: Gran Khorasan і Història de l'Àsia Central · Veure més »

Història de la civilització islàmica

La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.

Nou!!: Gran Khorasan і Història de la civilització islàmica · Veure més »

Història de Xiraz

Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.

Nou!!: Gran Khorasan і Història de Xiraz · Veure més »

Història del Pakistan

Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.

Nou!!: Gran Khorasan і Història del Pakistan · Veure més »

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Nou!!: Gran Khorasan і Història del Panjab · Veure més »

Història del Tadjikistan

Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).

Nou!!: Gran Khorasan і Història del Tadjikistan · Veure més »

Història del Turkmenistan

Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.

Nou!!: Gran Khorasan і Història del Turkmenistan · Veure més »

Història dels kurds

La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.

Nou!!: Gran Khorasan і Història dels kurds · Veure més »

Hulwan

Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.

Nou!!: Gran Khorasan і Hulwan · Veure més »

Ibadisme

Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.

Nou!!: Gran Khorasan і Ibadisme · Veure més »

Ibn al-Fuwatí

Kamal-ad-Din Abu-l-Fadl Abd-ar-Razzaq ibn Àhmad ibn as-Sabuní, conegut com a Ibn al-Fuwatí (Bagdad, 25 de juny de 1244 - 12 de gener de 1323), va ser un bibliotecari i historiador medieval que va escriure molt, però les obres de la qual s'han perdut majoritàriament.

Nou!!: Gran Khorasan і Ibn al-Fuwatí · Veure més »

Ibn Dihya

Ibn Dihya, sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-l-Khattab Úmar ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Muhàmmad ibn al-Jumàyyil ibn Farh ibn Khàlaf ibn Qumis ibn Mazlal ibn Badr ibn Àhmad ibn Dihya ibn Khalifa ibn Farwa al-Kalbí al-Andalussí al-Balansí ad-Daní —en àrab Abū l-Ḫaţţāb ʿUmar ibn al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Muḥammad ibn al-Jumayyil ibn Farḥ ibn Ḫalaf ibn Qūmis ibn Mazlāl ibn Badr ibn Aḥmad ibn Diḥya ibn Ḫalīfa ibn Farwa al-Kalbī al-Andalusī al-Balansī ad-Dānī— (Dénia?, 1152? – el Caire, 27 de novembre de 1235), exercí de cadi i fou un erudit andalusí, especialitzat en el hadit.

Nou!!: Gran Khorasan і Ibn Dihya · Veure més »

Ibrahim ibn Ala al-Dawla

Ibrahim ibn Ala al-Dawla (mort el 1459) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat).

Nou!!: Gran Khorasan і Ibrahim ibn Ala al-Dawla · Veure més »

Ibrahim Inal

Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.

Nou!!: Gran Khorasan і Ibrahim Inal · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Gran Khorasan і Il-kanat · Veure més »

Ilbars Khan I

Ilbars Khan fou el primer kan uzbek de Khwarizm.

Nou!!: Gran Khorasan і Ilbars Khan I · Veure més »

Ilbars Khan III

Ilbars Khan III fou kan de Khivà vers 1732-1740.

Nou!!: Gran Khorasan і Ilbars Khan III · Veure més »

Ildegiz

Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Gran Khorasan і Ildegiz · Veure més »

Imad-ad-Dawla

Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.

Nou!!: Gran Khorasan і Imad-ad-Dawla · Veure més »

Imperi Anuixtigínida

L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.

Nou!!: Gran Khorasan і Imperi Anuixtigínida · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Gran Khorasan і Imperi Safàvida · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Gran Khorasan і Imperi Sassànida · Veure més »

Invasió mongola de Khwarezm

La invasió mongola de Khwarizmia de 1219 a 1221.

Nou!!: Gran Khorasan і Invasió mongola de Khwarezm · Veure més »

Iraq ajamita

mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Gran Khorasan і Iraq ajamita · Veure més »

Isa ibn Musa

Issa ibn Mussa fou un príncep abbàssida, nebot del primer califa as-Saffah, que el va designar com a segon hereu, darrere del seu germà Abu-Jàfar al-Mansur.

Nou!!: Gran Khorasan і Isa ibn Musa · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Nou!!: Gran Khorasan і Isfahan · Veure més »

Ishpabadh

Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.

Nou!!: Gran Khorasan і Ishpabadh · Veure més »

Iskandar (Xibànides)

Iskandar (segle XVI) fou khan de Miankal i Kermineh i kagan xibànida dels uzbeks.

Nou!!: Gran Khorasan і Iskandar (Xibànides) · Veure més »

Iskandar ibn Úmar Xaykh

Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: Gran Khorasan і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Islam a la Xina

Lislam a la Xina (xinès: 伊斯兰教, pinyin yīsīlán jiào, "ensenyament de l'islam") hi va arribar, segons la tradició, l'any 650 quan Sad ibn Abi-Waqqàs va ser enviat pel califa Uthman com a representant davant l'emperador Tang Gaozong.

Nou!!: Gran Khorasan і Islam a la Xina · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Gran Khorasan і Ismaïl I · Veure més »

Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir

Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir o, simplement, Ismaïl (II) ibn Nuh fou el darrer emir samànida (vers 1000-1005).

Nou!!: Gran Khorasan і Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir · Veure més »

Ismaïl II de Pèrsia

Ismail II de Pèrsia (farsi: شاه اسماعیل دوم, Esma'il, nascut 1533/1534 o 1537, mort a Qazwin el 24 de novembre de 1577), fou el tercer xa safàvida de Pèrsia (1576-1577).

Nou!!: Gran Khorasan і Ismaïl II de Pèrsia · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: Gran Khorasan і Ismaïlisme · Veure més »

Jahan-Xah

Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.

Nou!!: Gran Khorasan і Jahan-Xah · Veure més »

Jahangir Mirza

Jahangir Mirza (~1585- ~1507) fou un príncep timúrida d'Andijan.

Nou!!: Gran Khorasan і Jahangir Mirza · Veure més »

Jaisalmer

Escut de Jaisalmer Jaisalmer fou un principat de l'Índia, el tercer en extensió de la Rajputana després de Jodhpur i Bikaner.

Nou!!: Gran Khorasan і Jaisalmer · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Gran Khorasan і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Jalula

Jalula fou una antiga vila de l'Iraq i cap del districte (tassuj) de Jalula, a l'est del Tigris en la ruta a Khurasan, a uns 40 km al nord-est de Dastajird i uns 40 km al sud-oest de Khanikin.

Nou!!: Gran Khorasan і Jalula · Veure més »

Jam

* Jam (actualment Torbat-e Jam), població medieval del Gran Khorasan entre Nishapur i Herat.

Nou!!: Gran Khorasan і Jam · Veure més »

Jamal-ad-Din al-Afghaní

Jamal-ad-Din al-Afghaní (sayyid Jamāl ad-Dīn al-Afghānī), conegut també com a Jamal-ad-Din Assadabadí (sayyid Jamāl ad-Dīn Asadābādī) o simplement com a al-Afghaní (Assadabad, Iran, 1838/39 - Constantinoble, 9 de març de 1897), va ser un teòleg musulmà i activista polític, influent principalment a l'Orient Mitjà, l'Àsia del sud i Europa.

Nou!!: Gran Khorasan і Jamal-ad-Din al-Afghaní · Veure més »

Janibeg Sultan

Janibeg Sultan (Janibeg ibn Kwaja Muhammad o Khoja Muhammad) fou regent del kanat dels uzbeks.

Nou!!: Gran Khorasan і Janibeg Sultan · Veure més »

Jàbir ibn Hayyan

Abu-Mussa Jàbir ibn Hayyan al-Bariqí al-Azdí, més conegut senzillament com a Jàbir ibn Hayyan o com a Geber, en la seva forma llatinitzada (Tus, Iran, 721? – Kufa, Iraq, c. 815), va ser el suposat autor d'un gran nombre i varietat d'obres en àrab, sovint anomenat corpus jabirià.

Nou!!: Gran Khorasan і Jàbir ibn Hayyan · Veure més »

Jibal

Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.

Nou!!: Gran Khorasan і Jibal · Veure més »

Kabulistan

Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.

Nou!!: Gran Khorasan і Kabulistan · Veure més »

Kaidu Khan

Kaidu Khan (o Qaidu Khan) (1230-1301) fou un cap de la casa d'Ogodei (ogodeïdes) i efectiu kan del kanat de Txagatai.

Nou!!: Gran Khorasan і Kaidu Khan · Veure més »

Kanat de Balkh

El kanat de Balkh fou un kanat uzbek que va existir entre el i el centrat a la ciutat de Balkh.

Nou!!: Gran Khorasan і Kanat de Balkh · Veure més »

Kanat de Bukharà

El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles  i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.

Nou!!: Gran Khorasan і Kanat de Bukharà · Veure més »

Kanat de Karabagh

El kanat de Karabagh (Azeri: Qarabağ xanlığı) fou un estat que va existir entre 1606 i 1822 a la regió del Karabakh.

Nou!!: Gran Khorasan і Kanat de Karabagh · Veure més »

Kanat de Khivà

El Kanat de Khivà fou un estat de l'Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920.

Nou!!: Gran Khorasan і Kanat de Khivà · Veure més »

Kara-khitai

El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.

Nou!!: Gran Khorasan і Kara-khitai · Veure més »

Karaunes

Karaunes o Qaraunes (negres o barrejats) a vegades també anomenats Neguderis o Nikudaris (que realment formen un grup similar però separat) foren un grup mongol que es va establir a l'Afganistan i est de Pèrsia.

Nou!!: Gran Khorasan і Karaunes · Veure més »

Karim Khan Zand

Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.

Nou!!: Gran Khorasan і Karim Khan Zand · Veure més »

Kerki

Kerki (actualment anomenada Atamurat) és una població a l'est del Turkmenistan dins el desert de Khizilkhum.

Nou!!: Gran Khorasan і Kerki · Veure més »

Khionites

Àsia el 400, mostrant els khionites i els seus veïns. Khionites, xionites, chionites o chionitae (en persa mitjà: xiyon; avestan: xiiaona; en sogdià: xwn; en pahlavi: huna), hunni o yun; en xinès 狁 yǔn o xūn, 獯), fou una tribu nòmada, de probable origen iranià, que fou prominent a Transoxiana i Bactriana.Wolfang Felix, "CHIONITES" Encyclopædia Iranica Online Edition, consulta 2012 a Anteriorment eren considerats una horda turca fixada entorn del 400 al nord de Merv. Els khionites (chionitae) s'esmenten inicialment amb els kuixans (Cuseni) per Ammià Marcel·lí que va passar l'hivern de 356-357 al seu territori de Balkh. Arribaren amb l'ona d'immigració des de l'Àsia Central a Iran al final de l'època clàssica. Estaven influïts per les cultures dels kuixans i bactrians, i patrocinaven les llengües iranianes orientals, i es convertiren en una amenaça a la frontera del nord-est de l'Imperi Sassànida. A. Shapur Shahbazi "SASANIAN DYNASTY" Encyclopædia Iranica Online Edition, accés 2012 a.

Nou!!: Gran Khorasan і Khionites · Veure més »

Khorasan

* Gran Khorasan, regió que comprèn territoris avui dia de l'Iran, l'Afganistan i el Turkmenistan.

Nou!!: Gran Khorasan і Khorasan · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.

Nou!!: Gran Khorasan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »

Khorasan Sud

La Província de Khorasan del Sud (استان خراسان جنوبی, Ostān-e Khorāsān-e Jonūbī) és una de les 31 províncies de l'Iran ocupa una superfície de 151.913 km² iestà situada a l'est del país.

Nou!!: Gran Khorasan і Khorasan Sud · Veure més »

Khurasan (província mongola)

Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.

Nou!!: Gran Khorasan і Khurasan (província mongola) · Veure més »

Khusraw Xah

Khusraw Xah (apareix com a Khosro, Khusro o Khusrau Shah) fou un amir dels timúrides de Samarcanda, un turc dels quiptxaqs.

Nou!!: Gran Khorasan і Khusraw Xah · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Gran Khorasan і Khwarizm · Veure més »

Khyber Pakhtunkhwa

El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.

Nou!!: Gran Khorasan і Khyber Pakhtunkhwa · Veure més »

Kidarites

Àsia el 400, amb les terres kidarites i els seus veíns. Els kidarites (Xinès: Ki-To-Lo) foren una dinastia que podria ser yuezhi o bé del clan "Ki", probablement originanda a partir del poble Uar.

Nou!!: Gran Khorasan і Kidarites · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Gran Khorasan і Kirman · Veure més »

Kizilbaix

Kizilbaix (cap vermell) són diversos grups o sectes a Turquia, entre les quals la principal és la dels alevis.

Nou!!: Gran Khorasan і Kizilbaix · Veure més »

Kotxkunju

Kotxkunju o Kutxkuntxi, tercer kan de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan, era el fill d'Abu l-Khayr, fundador de la dinastia, i de Rabia Bégüm, filla d'Ulugh Beg.

Nou!!: Gran Khorasan і Kotxkunju · Veure més »

Kubinji

Kubinji (Kochi o Kochi Oghul, Köchü, Kanitči, Kapchi o Kapge) fou un kan mongol que va governar a l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda també com a ulus d'Orda.

Nou!!: Gran Khorasan і Kubinji · Veure més »

Kutlugh Shah Noyan

Kutlugh Shah Noyan (? - 1307) fou un emir mongol al servei dels il-kànides de Pèrsia, membre de la tribu Mangit i descendent d'un general de Genguis Khan de nom Jedei Noyan.

Nou!!: Gran Khorasan і Kutlugh Shah Noyan · Veure més »

Laridjan

Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.

Nou!!: Gran Khorasan і Laridjan · Veure més »

Literatura persa

El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.

Nou!!: Gran Khorasan і Literatura persa · Veure més »

Mahmud de Ghazna

Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.

Nou!!: Gran Khorasan і Mahmud de Ghazna · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.

Nou!!: Gran Khorasan і Mahmud Ghazan · Veure més »

Mahmud ibn Màlik-Xah

Nàssir-ad-Din Mahmud I ibn Màlik-Xah fou sultà seljúcida (1092–1093).

Nou!!: Gran Khorasan і Mahmud ibn Màlik-Xah · Veure més »

Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).

Nou!!: Gran Khorasan і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »

Mahmud Xah I Khalji

Mahmud Xah I Khalji fou sultà de Malwa del 1436 al 1469.

Nou!!: Gran Khorasan і Mahmud Xah I Khalji · Veure més »

Malik Nizam al-Din Yahya

Malik Nizam al-Din Yahya (vers 1417 – octubre de 1480) fou malik mihrabànida de Sistan de 1438 o 1439 fins a la seva mort.

Nou!!: Gran Khorasan і Malik Nizam al-Din Yahya · Veure més »

Malik Qutb al-Din Muhammad ibn Shams al-Din Shah Ali

Qutb al-Din Muhammad (vers 1366 – 11 de febrer de 1419) fou malik mihrabànida de Sistan del 1403 fins a la seva mort.

Nou!!: Gran Khorasan і Malik Qutb al-Din Muhammad ibn Shams al-Din Shah Ali · Veure més »

Malik Shams al-Din I

Malik Shams al-Din I Muhammad fou el primer malik (rei) de la dinastia Kart d'Herat.

Nou!!: Gran Khorasan і Malik Shams al-Din I · Veure més »

Malik Sultan Mahmud ibn Nizam al-Din Yahya

Sultan Mahmud (vers 1464 – 1543) fou el darrer malik mihrabànida de Sistan del 1495 al 1537.

Nou!!: Gran Khorasan і Malik Sultan Mahmud ibn Nizam al-Din Yahya · Veure més »

Mansur (I) ibn Nuh

Abu-Sàlih Mansur ibn Nuh ibn Nasr, més conegut simplement com a Mansur (I) ibn Nuh o pels làqabs al-Amir aix-Xadid i al-Màlik al-Mudhàffar fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (961 - 976).

Nou!!: Gran Khorasan і Mansur (I) ibn Nuh · Veure més »

Mansur II ibn Nuh

Abu-l-Hàrith (II) Mansur ibn Nuh fou emir samànida de Transoxiana.

Nou!!: Gran Khorasan і Mansur II ibn Nuh · Veure més »

Maraixi

Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.

Nou!!: Gran Khorasan і Maraixi · Veure més »

Mardawidj ibn Ziyar

Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.

Nou!!: Gran Khorasan і Mardawidj ibn Ziyar · Veure més »

Margiana

Margiana (llatí Margiana, grec: Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.

Nou!!: Gran Khorasan і Margiana · Veure més »

Marw al-Rudh

Merv, Merw o Marw al-Rudh (o;, ‘Marw del Riu’) també Petita Merv fou una antiga ciutat a la riba del Murghab, al Gran Khorasan, al lloc on el riu abandona les muntanyes del Gharčistan (Ghardjistan) i entren a l'estepa, pròximes a l'actual població de Bala Murghab a l'Afganistan, capital del districte de Murghab i de la província de Badghis a l'Afganistan.

Nou!!: Gran Khorasan і Marw al-Rudh · Veure més »

Marzban

Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.

Nou!!: Gran Khorasan і Marzban · Veure més »

Massud I ibn Mahmud

Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.

Nou!!: Gran Khorasan і Massud I ibn Mahmud · Veure més »

Mazdak

Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531).

Nou!!: Gran Khorasan і Mazdak · Veure més »

Màlik Arslan Xah

Abu-l-Mulk Màlik Arslan Xah Sultan-ad-Dawla ibn Massud ibn Ibrahim, més conegut senzillament com a Màlik Arslan o Arslan-Xah o Màlik Arslan Xah o Arslan Xah ibn Massud fou sultà gaznèvida (1116-1118).

Nou!!: Gran Khorasan і Màlik Arslan Xah · Veure més »

Màlik Dinar

Màlik Dinar (? - 1195) fou un dels caps oghuz que va aconseguir el poder al Gran Khorasan a la mort del sultà Sanjar (1157).

Nou!!: Gran Khorasan і Màlik Dinar · Veure més »

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Nou!!: Gran Khorasan і Màlik-Xah I · Veure més »

Múslim ibn al-Hajjaj

Abu-l-Hussayn Múslim ibn al-Hajjaj al-Quxayrí an-Nixaburí, més conegut com a Múslim ibn al-Hajjaj o simplement com a l'imam Múslim (Nixapur, 821-6 de maig de 875), va ser un erudit musulmà, especialista en l'estudi del hadit i autor del segon recull de hadits més apreciat pels sunnites (després del Sahih Bukharí), conegut com a Sahih Múslim.

Nou!!: Gran Khorasan і Múslim ibn al-Hajjaj · Veure més »

Merv (desambiguació)

* Merv, (de vegades Merw, Marw, Marw al-Shahidjan), ciutat del Turkmenistan.

Nou!!: Gran Khorasan і Merv (desambiguació) · Veure més »

Mikàlida

Els mikàlides o Banu Míkal fou una destacada família aristocràtica del Gran Khorasan occidental als segles  i, que eren descendent de la noblesa pre islàmica de la regió de Samarcanda La família tenia origen en el rei sassànida Bahram V (Bahram Gor) (420-438).

Nou!!: Gran Khorasan і Mikàlida · Veure més »

Mongke Temur

Mangu Timur, Mangu-Timur o Mungka Timur (a les monedes també Mongke Temur o Mongke-Temur, en mongol Möngke Temur o Möngke-Temur) de mal nom Kuluk (el Gloriós o el Cèlebre) fou kan de l'Horda d'Or del 1267 al 1280.

Nou!!: Gran Khorasan і Mongke Temur · Veure més »

Muhammad Amin Bahadur Khan

Kalta Minor. Muhammad Amin Bahadur Khan fou kan de Khivà (1846–1855), germà i successor de Muhammad Rahim Kuli Khan Després de pujar al tron va continuar la campanya contra els turcmans sariks i després de sis campanyes va conquerir la ciutadella de Merv i la fortalesa anomenada Yolöten, a la rodalia.

Nou!!: Gran Khorasan і Muhammad Amin Bahadur Khan · Veure més »

Muhammad Husayn Bushrui

Muhammad Husayn Bushrui (1814 - 2 de febrer de 1849) fou un mul·là persa, primer convers al babisme, nadiu del Khorasan d'una família de mercaders.

Nou!!: Gran Khorasan і Muhammad Husayn Bushrui · Veure més »

Muhammad Rahim Bahadur Khan I

Muhammad Rahim Bahadur Khan I fou kan de Khivà (1806 -1825).

Nou!!: Gran Khorasan і Muhammad Rahim Bahadur Khan I · Veure més »

Muhammad Xah Qajar

Muhammad Xah Qajar o محمد شاه قاجار Muhammad Mirza (5 de gener de 1808 - 4 de setembre de 1848) fou xa de la dinastia qajar de Pèrsia (1735-1748) fill d'Abbas Mirza.

Nou!!: Gran Khorasan і Muhammad Xah Qajar · Veure més »

Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq

Muhàmmad ibn Zayd ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq o, més senzillament, Muhàmmad ibn Zayd fou imam alida —es considerava descendent d'Ali ibn Abi-Tàlib— del Tabaristan.

Nou!!: Gran Khorasan і Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq · Veure més »

Muhàmmad al-Bukharí

Muhàmmad ibn Ismaïl ibn Ibrahim ibn al-Múghira al-Bukharí ——, conegut simplement com Al-Bukharí o Imam Bukharí, (Bukharà, 810 - volts de Samarcanda, 870), va ser un erudit musulmà d'origen persa.

Nou!!: Gran Khorasan і Muhàmmad al-Bukharí · Veure més »

Muhàmmad ibn Ali Xabankarai

Muhàmmad ibn Ali Xabankarai (1298-1358) fou un poeta i historiador kurd de la tribu xabanqara.

Nou!!: Gran Khorasan і Muhàmmad ibn Ali Xabankarai · Veure més »

Muhàmmad ibn Àhmad an-Nasawí

Xihab-ad-Din Muhàmmad ibn Àhmad ibn Alí ibn Muhàmmad an-Nassawí al-Khurandizí az-Zaydarí o, més senzillament, an-Nassawí (m. en 1249) fou el secretari i biògraf del khwarizmxah Jalal-ad-Din Manguberti (Mangubirti, Mingirni), nascut a Khurandiz prop de Zaydar, dependència de Nasa al Khurasan.

Nou!!: Gran Khorasan і Muhàmmad ibn Àhmad an-Nasawí · Veure més »

Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.

Nou!!: Gran Khorasan і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »

Muhàmmad Khodabanda

Muhàmmad Khodabanda, Mohammed Khodābande o Khudābanda, també anomenat Mohammed Shah o Sultan Mohammed (Ardabil, Imperi Safàvida, 1531 - Alamut, Imperi Safàvida, 1595) fou el quart xa de la dinastia safàvida de Pèrsia (1578-1587).

Nou!!: Gran Khorasan і Muhàmmad Khodabanda · Veure més »

Muhàmmad Xah II Tughluk

Muhàmmad Xah II Tughluk o també Muhàmmad ibn Tughluq o Muhàmmad Xah II (en urdú) (c. 1300 - 20 març 1351) va ser el soldà de Delhi 1325 - 1351.

Nou!!: Gran Khorasan і Muhàmmad Xah II Tughluk · Veure més »

Muhàmmad Xaibani

Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.

Nou!!: Gran Khorasan і Muhàmmad Xaibani · Veure més »

Muhtàdjida

Els muhtàjides o dinastia muhtàjida fou una dinastia d'origen iranià que va governar el principat de Čaghaniyan a la riba dreta del curs superior de l'Oxus, a la vall del riu Surkhan (esmentat també com a Čaghan Rud o riu Čaghan).

Nou!!: Gran Khorasan і Muhtàdjida · Veure més »

Muixaixa

Muixaixa (en àrab Muxaʿxaʿ) fou una dinastia àrab xiïta del Khuzestan amb centre a la població de Hawiza o Huwayza.

Nou!!: Gran Khorasan і Muixaixa · Veure més »

Muizz al-Din Muhàmmad

Muizz al-Din Muhàmmad Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam) fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203.

Nou!!: Gran Khorasan і Muizz al-Din Muhàmmad · Veure més »

Muzaffàrida

Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.

Nou!!: Gran Khorasan і Muzaffàrida · Veure més »

Nadhr Muhàmmad ibn Din Muhàmmad

Nadhr o Nazr (a vegades Nàdir o Nasr) Muhàmmad ibn Din Muhàmmad ibn Djani Muhàmmad ibn Yar Muhàmmad (Khargird, Khurasan, 1591/1592 - Simnan 19 de juny de 1651) fou el cinquè gran kan uzbek de Transoxiana i Balkh de la família djànida o astrakhànida.

Nou!!: Gran Khorasan і Nadhr Muhàmmad ibn Din Muhàmmad · Veure més »

Najm-ad-Din Kubra

Abu-l-Jannab Àhmad ibn Úmar, conegut en àrab com Najm-ad-Din Kubrà o, en farsi, Najmuddín-e Kubrà (نجم‌الدین کبری, Najmuddīn-e Kubrā) (1145-1220) fou un erudit persa, fundador de la tariqa dels Kubrawiyya, una de les confraries sufís principals de l'Àsia Central i el Khorasan, de la que en van derivar moltes d'altres.

Nou!!: Gran Khorasan і Najm-ad-Din Kubra · Veure més »

Naqqara

Naqqara, també naghara, naqara, nakkare, naghāreh, és un grup de tambors que es toquen en parelles des de Magrib via Orient Mitjà i Àsia Meridional fins Àsia Central.

Nou!!: Gran Khorasan і Naqqara · Veure més »

Narmashir

Narmashir o Narmasir fou una població de Pèrsia de l'edat mitjana, situada al Kirman oriental al sud-est de Bam, en la ruta entre Kirman i Sistan.

Nou!!: Gran Khorasan і Narmashir · Veure més »

Nasir Khusraw

Abu Mo’in Hamid ad-Din Nasir ibn Khusraw al-Qubadiani o Nāsir Khusraw Qubādiyānī (1004 - 1088 C. (en persa, ناصر خسرو), va ser un teòleg, poeta, viatger i filòsof ismaïlita de llengua persa. Va néixer i va morir en terres del que és avui l'Afganistan, i aleshores el Gran Khorasan. Se'l considera com un dels grans poetes i prosistes de la literatura persa, i és fins avui dia molt venerat pel xiisme ismaïlita.

Nou!!: Gran Khorasan і Nasir Khusraw · Veure més »

Nasr II ibn Àhmad

Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said (L'emir Feliç) fou un emir samànida de Transoxiana i Khurasan que va governar del 914 al 943.

Nou!!: Gran Khorasan і Nasr II ibn Àhmad · Veure més »

Nawruz

L'amir Nawruz o Nowruz (en persa: nrz / nowrz / nowruz: نوروز, “nova llum”; és també el nom del “nou any” persa en l'equinocci de primavera festa de Nowruz) o Nauruz o Nevrouz fou un fill del general mongol Argun Agha, d'origen oirat, que fou administrador civil de Pèrsia sota domini mongol entre 1243 i 1255, abans del període il-kànida.

Nou!!: Gran Khorasan і Nawruz · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Gran Khorasan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Nesea (Hircània)

Nesea (grec Nessea o Nissea) fou un districte esmentat per Estrabó en un lloc, com un territori regat per l'Ocus que era part d'Hircània; i en un altre, com a territori separat entre Hircània, Ariana i Pàrtia, equivalent al Gran Khorasan.

Nou!!: Gran Khorasan і Nesea (Hircània) · Veure més »

Nidham-al-Mulk

Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.

Nou!!: Gran Khorasan і Nidham-al-Mulk · Veure més »

Nisba (onomàstica)

En els noms àrabs, la nisba (‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona.

Nou!!: Gran Khorasan і Nisba (onomàstica) · Veure més »

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Gran Khorasan і Nisibis · Veure més »

Nuh I ibn Nasr

Nuh I ibn Nasr ibn Àhmad, pòstumament anomenat al-Amir aix-Xahid (‘l'emir digne d'elogi’), fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (943-954).

Nou!!: Gran Khorasan і Nuh I ibn Nasr · Veure més »

Nuh II ibn Mansur

Abu-l-Qàssim Nuh II ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament anomenat «al-Amir ar-Radi», ‘l'Emir Estimat’, fou un emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992).

Nou!!: Gran Khorasan і Nuh II ibn Mansur · Veure més »

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.

Nou!!: Gran Khorasan і Ogodei · Veure més »

Oljeitu

Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.

Nou!!: Gran Khorasan і Oljeitu · Veure més »

Ozgon

Ozgon (en kirguís: Өзгөн Özgön; en rus: Узген) és una ciutat situada a la província d'Oix al Kirguizstan, amb uns 40.000 habitants.

Nou!!: Gran Khorasan і Ozgon · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Gran Khorasan і Pàrtia · Veure més »

Pàrtia (satrapia)

Pàrtia (Parθava) fou una satrapia nord-oriental de l'Iran en temps dels aquemènides i dels selèucides.

Nou!!: Gran Khorasan і Pàrtia (satrapia) · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Gran Khorasan і Pèrsia · Veure més »

Península de Manguistau

La península de Manguistau és una península asiàtica dins la mar Càspia, situada a la part occidental del Kazakhstan.

Nou!!: Gran Khorasan і Península de Manguistau · Veure més »

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Gran Khorasan і Persa · Veure més »

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Nou!!: Gran Khorasan і Persecució dels cristians · Veure més »

Pir Muhàmmad I

Pir Muhàmmad I fou kan de Bukharà (vers 1528-1566) i kagan dels uzbeks (1556-1561), i temporalment kan de Bukharà (1552-1553).

Nou!!: Gran Khorasan і Pir Muhàmmad I · Veure més »

Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh

Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: Gran Khorasan і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Pir Muhàmmad II (Xibànides)

Pir Muhàmmad II fou el darrer kan uzbek xibànida a Bukharà.

Nou!!: Gran Khorasan і Pir Muhàmmad II (Xibànides) · Veure més »

Província de Semnan

Semnan és una de les 31 províncies de l'Iran.

Nou!!: Gran Khorasan і Província de Semnan · Veure més »

Qalandariyya

Qalandariyya fou una confraria musulmana de monjos errants d'inspiració sufí.

Nou!!: Gran Khorasan і Qalandariyya · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Gran Khorasan і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Nou!!: Gran Khorasan і Qarakhànida · Veure més »

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Gran Khorasan і Qazvín · Veure més »

Quxayr

Els quxayr són una tribu àrab sempre associada als Banu Amir ben Sasaa.

Nou!!: Gran Khorasan і Quxayr · Veure més »

Ratlam

Escut Padam Singh, el Raja de Ratlam (1773 - 1800), a cavall. Ratlam fou un estat tributari protegit a l'agència de Malwa.

Nou!!: Gran Khorasan і Ratlam · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Gran Khorasan і Rayy · Veure més »

Razavi Khorasan

La Província de Razavi Khorasan (استان خراسان رضوی, Ostān-e Khorāsān-e Rażavī) és una província de l'Iran que té per capital la ciutat de Mashad.

Nou!!: Gran Khorasan і Razavi Khorasan · Veure més »

Regne grec de Bactriana

El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.

Nou!!: Gran Khorasan і Regne grec de Bactriana · Veure més »

Revolució Abbàssida

La Revolució Abbàssida es refereix a la caiguda del califat omeia (661-750), el segon dels quatre grans califats en la història de l'islam, pel tercer, el Califat Abbàssida (750-1258).

Nou!!: Gran Khorasan і Revolució Abbàssida · Veure més »

Riu Yarkand

El riu Yarkand (o riu Yarkent, Yeh-erh-ch'iang Ho) és un riu de la regió autònoma uigur de Xinjiang, a l'oest de la Xina.

Nou!!: Gran Khorasan і Riu Yarkand · Veure més »

Rudbar (ciutat de Gilan)

Rudbar o Rudhbar a Daylam, que encara avui dia forma un comtat de la província de Gilan, regió que agafa el nom de la ciutat de Rudbar a la riba del Safid Rud en la ruta Qazvín-Rasht, al sud de Rasht.

Nou!!: Gran Khorasan і Rudbar (ciutat de Gilan) · Veure més »

Rukn-ad-Dawla

Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).

Nou!!: Gran Khorasan і Rukn-ad-Dawla · Veure més »

Rustem ibn Úmar Xaykh

Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.

Nou!!: Gran Khorasan і Rustem ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Safdar Jang

Safdar Jang (Hindi: सफदरजंग, urdú: صفدرجنگ) (vers 1708 - 5 d'octubre de 1754) fou subadar nawab d'Oudh (19 de març de 1739 a 5 d'octubre de 1754).

Nou!!: Gran Khorasan і Safdar Jang · Veure més »

Salur

Salur (plural salurs) foren una de les 22 tribus dels oghuz turcmans, segurament la branca principal.

Nou!!: Gran Khorasan і Salur · Veure més »

Sanjari

Els sanjari foren una branca de les tribus turcmanes (i turcomongoles) establertes a Transoxiana, el Gran Khorasan i altres llocs; els sanjaris estaven establerts a la regió de Makhan.

Nou!!: Gran Khorasan і Sanjari · Veure més »

Sapor I

Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.

Nou!!: Gran Khorasan і Sapor I · Veure més »

Sapor II

Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.

Nou!!: Gran Khorasan і Sapor II · Veure més »

Sarakhs

Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.

Nou!!: Gran Khorasan і Sarakhs · Veure més »

Sarbadàrida

Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.

Nou!!: Gran Khorasan і Sarbadàrida · Veure més »

Sari (Iran)

Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.

Nou!!: Gran Khorasan і Sari (Iran) · Veure més »

Sati Beg

Al-sultana al-radila Sati Beg Khan Khallad Allah Mulkaha (morta després de 1345) fou una princesa il-kànida que va arribar a ocupar el tron de Pèrsia del 1338 al 1339 i com a consort del 1339 al 1343 (en rebel·lió de 1343 a vers 1346).

Nou!!: Gran Khorasan і Sati Beg · Veure més »

Sayyid Ahmad II

Sayyid Ahmad II fou kan de l'Horda d'Or ara anomenada pels turcs com a Gran Horda (Takht Il o potser Tak Xi que vol dir Primera Horda), successor del seu pare Ahmad Khan quan fou assassinat el 1481.

Nou!!: Gran Khorasan і Sayyid Ahmad II · Veure més »

Sebüktigin

Abu-Mansur Sebüktigin o, senzillament, Sebüktigin (Barskon, 942 - Balkh, 997) fou un sultà de la dinastia yamínida de Gazni, coneguda com a gaznèvida.

Nou!!: Gran Khorasan і Sebüktigin · Veure més »

Seljuk

Seljuk (també transcrit Selyuk, Seldyuk, Seldyuq) va ser l'heroi epònim dels seljúcides.

Nou!!: Gran Khorasan і Seljuk · Veure més »

Sembat Bagratuní

Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.

Nou!!: Gran Khorasan і Sembat Bagratuní · Veure més »

Set clans parts

Els set clans parts o les set cases van ser set famílies aristocràtiques d'origen Part, afiliades amb l'Imperi Sassànida.

Nou!!: Gran Khorasan і Set clans parts · Veure més »

Shamshir

Shamshir sirià, L'Armeria Reial, Estocolm, Suècia. Shamshir o espasa mameluca té un origen desconegut tenint en compte les proves trobades a Aràbia i Àsia Central.

Nou!!: Gran Khorasan і Shamshir · Veure més »

Simdjúrides

Els simjúrides foren una dinastia de caps militars i governadors turcs d'origen esclau del Khurasan del, que eren dependents dels samànides de Bukharà.

Nou!!: Gran Khorasan і Simdjúrides · Veure més »

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Gran Khorasan і Sistan · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: Gran Khorasan і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Subhan Kuli Khan

Subhan Kuli Khan fou kan de Bukharà (1681-1702), fill de Nadhr Muhammad ibn Din Muhammad i germà i successor d'Abd al-Aziz Khan.

Nou!!: Gran Khorasan і Subhan Kuli Khan · Veure més »

Subotai

Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.

Nou!!: Gran Khorasan і Subotai · Veure més »

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Nou!!: Gran Khorasan і Sufisme · Veure més »

Sulayman I de Pèrsia

Sulayman Shah o Sulayman I de Pèrsia (1647/1648-29 de juliol de 1694) fou xa safàvida de Pèrsia (1666-1694), fill i successor d'Abbas II.

Nou!!: Gran Khorasan і Sulayman I de Pèrsia · Veure més »

Sulayman II de Pèrsia

Sulayman II de Pèrsia fou un príncep safàvida que va arribar al tron anys després que la dinastia havia estat enderrocada, sent proclamat als dominis de la dinastia afxàrida al Khurasan.

Nou!!: Gran Khorasan і Sulayman II de Pèrsia · Veure més »

Sultan Ahmad Tambal

Sultan Ahmad Tambal, apareix també com Tambol, Tanbal o Tanbol, (? - 1504) fou un noble mongol, governant d'Andijan primer per compte de Jahangir Mirza (1500-1501) i (1502) i després (1502-1504) en nom propi.

Nou!!: Gran Khorasan і Sultan Ahmad Tambal · Veure més »

Sultan Muhammad Mirza

Sultan Muhammad Mirza fou un príncep timúrida d'origen discutit.

Nou!!: Gran Khorasan і Sultan Muhammad Mirza · Veure més »

Surgan

Sūrḡān o Sorḡān fou un príncep cobànida, fill d'Amir Coban i Sati Beg, que fou governador i senyor de Karabagh i de l'Iraq Ajamita.

Nou!!: Gran Khorasan і Surgan · Veure més »

Tabaristan

miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Gran Khorasan і Tabaristan · Veure més »

Tahmasp I

Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.

Nou!!: Gran Khorasan і Tahmasp I · Veure més »

Tahmasp II

Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).

Nou!!: Gran Khorasan і Tahmasp II · Veure més »

Talha ibn Tahir

Talha ibn Tàhir (Nixapur, ? - Gran Khorasan, 828) fou governador tahírida del Khorasan del 822 a la seva mort el 828 succeint al seu pare Tahir ibn al-Hussaayn.

Nou!!: Gran Khorasan і Talha ibn Tahir · Veure més »

Tanbur

Els termes tanbur, tanbūr, tanbura, tambur, tambura o tanboor es poden referir a diversos instruments de mànec llarg, cordòfons amb orígens a Mesopotàmia, Àsia del sud o Central.

Nou!!: Gran Khorasan і Tanbur · Veure més »

Tarom

Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.

Nou!!: Gran Khorasan і Tarom · Veure més »

Teodor de Nixapur

Teodor (en llatí Theodorus, en grec antic) era un metge persa cristià que vivia a Nixapur al Khurasan, al qual un rei persa, potser Sapor II o Bahram IV, va encarregar la construcció d'una església cristiana al.

Nou!!: Gran Khorasan і Teodor de Nixapur · Veure més »

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Nou!!: Gran Khorasan і Timúrides · Veure més »

Togha Temur (il-kànida)

Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.

Nou!!: Gran Khorasan і Togha Temur (il-kànida) · Veure més »

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Nou!!: Gran Khorasan і Toktamix · Veure més »

Tolui

Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.

Nou!!: Gran Khorasan і Tolui · Veure més »

Torghud (tribu)

Torghud fou una tribu de turcmans d'origen obscur; com que apareixen al, en ple domini mongol, tot i ser considerats en totes les fonts com a turcs, el seu origen és incert.

Nou!!: Gran Khorasan і Torghud (tribu) · Veure més »

Tus

Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.

Nou!!: Gran Khorasan і Tus · Veure més »

Tuz

* Tuz Gölü, llac Tuz a Turquia.

Nou!!: Gran Khorasan і Tuz · Veure més »

Txagatai Khan

Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.

Nou!!: Gran Khorasan і Txagatai Khan · Veure més »

Txormaghan

Txormaghan, Chormaqan o Chormagan (?-1241) fou un important general mongol, que va servir principalment sota el gran kan Ogodei.

Nou!!: Gran Khorasan і Txormaghan · Veure més »

Uqàylides

La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.

Nou!!: Gran Khorasan і Uqàylides · Veure més »

Urmia

Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.

Nou!!: Gran Khorasan і Urmia · Veure més »

Uzbeg Khan

Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.

Nou!!: Gran Khorasan і Uzbeg Khan · Veure més »

Uzun Hasan

Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).

Nou!!: Gran Khorasan і Uzun Hasan · Veure més »

Varamin

Mesquita Varamin (en persa: ورامين, romanitzat com Varāmīn i Verāmin; en àrab romanitzat com Waramin, antigament Varna i Varena) és una ciutat de la província de Teheran, capital del comtat de Varamin, a l'Iran.

Nou!!: Gran Khorasan і Varamin · Veure més »

Wuixmaguir ibn Ziyar

Dhahir-ad-Dawla Wuixmaguir ibn Ziyar (en persa: وشمگير) (mort en 967) fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida, ixd'origen daylamita.

Nou!!: Gran Khorasan і Wuixmaguir ibn Ziyar · Veure més »

Xah Mahmud

Xah Mahmud (Jalal al-Din Mahmud, nascut 1446, mort després del 1460) fou sultà timúrida del Khurasan (Herat) fill i successor de Babur ibn Baysunkur, i rebesnet de Tamerlà.

Nou!!: Gran Khorasan і Xah Mahmud · Veure més »

Xah Malik

* Per l'amir de Tamerlà anomenat a les fonts tant Xah Malik com Malik Xah, vegeu Xah Màlik (amir) Yagbhu Abu l-Fawaris Shah Malik ibn Ali fou un sobirà turc dels oghuz amb seu a Djand al baix Sir Darya i a Khwarizm, al.

Nou!!: Gran Khorasan і Xah Malik · Veure més »

Xahrud

Comtat de Xahrud Xahrud (persa: شاهرود, Shāhrūd) o Imamrud és un municipi de l'Iran al Khorasan Occidental, província de Semnan, 6 km al sud de l'antiga Bistam i a uns 80 km al nord-est de Damghan.

Nou!!: Gran Khorasan і Xahrud · Veure més »

Xarwin II ibn Rustam

Xarwin II ibn Rustam fou ispahbad bawàndida de Tabaristan.

Nou!!: Gran Khorasan і Xarwin II ibn Rustam · Veure més »

Yaqut al-Hamawí

Yaqut ibn Abd-Al·lah al-Hamawí ar-Rumí, més conegut simplement com a Yaqut al-Hamawí o Yaqut ar-Rumí (vers 1179 – Alep, 12 d'agost de 1229), fou un historiador i geògraf musulmà d'origen sirià, famós pels seus escrits enciclopèdics sobre el món islàmic.

Nou!!: Gran Khorasan і Yaqut al-Hamawí · Veure més »

Yasaur

Yasaur (+ 1320) fou un príncep txagataïda revoltat contra el seu kan i per un temps kan vassall dels il-kànides.

Nou!!: Gran Khorasan і Yasaur · Veure més »

Yazd

Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).

Nou!!: Gran Khorasan і Yazd · Veure més »

Yezdegerd I

Yezdegerd I (etimològicament, en persa Izdegerdes o "fet per Déu" equivalent a l'iranià Bagkart, o al grec Theokistos; en pahlavi el nom és Yazdekert, en siríac Izdegerd i Yazdegerd, en grec Isdigerdes, en talmúdic Izedeger i Azger, en àrab Yazdeijerd, i en armeni Yazkert), va ser rei de l'imperi Sassànida de Pèrsia del 399 al 421, és a dir 22 anys.

Nou!!: Gran Khorasan і Yezdegerd I · Veure més »

Yunus Sultan

Yunus Sultan (el mesos que va ser kan, Yunus Khan) fou kan de Khwarizm vers 1556-1557.

Nou!!: Gran Khorasan і Yunus Sultan · Veure més »

Ziyàrides

La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.

Nou!!: Gran Khorasan і Ziyàrides · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gran Khorasan і 10 de juny · Veure més »

940

Sense descripció.

Nou!!: Gran Khorasan і 940 · Veure més »

980

L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.

Nou!!: Gran Khorasan і 980 · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant