Accés més ràpid que el navegador!
235 les relacions: Abbas I el Gran, Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn Àmir, Abd-Al·lah ibn Tàhir, Abd-ar-Rahman ibn Samura, Abu Harb Salm ibn Ziyad, Abu l-Fath Mirza, Abu-Dúlaf, Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din, Abu-Mansur Abd-ar-Raixid, Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq, Abu-Sulayman al-Mantiqí, Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah, Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí, Adel Xa Afxar, Afganistan, Afrid, Ahmad ibn Khudam, Ak Bugha Naiman, Al-Amín (abbàssida), Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Hussayn ibn Tàhir, Al-Mamun (abbàssida), Al-Múqtadir, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, Al-Muzaffar ben Mansur, Al-Sijzí, Ala al-Dawla Abd Allah, Alexandria Proftàsia, Ali al-Sistani, Ali ibn Harb, Altiplà Iranià, Amir Wali ibn Ali Hindu, Amr ibn al-Layth, Amr ibn Yaqub, Antíoc III, Aracòsia, Ardaixir I, Ardaixir Sacanxa, Atabegs de Yazd, Azam Khan, Azhar ibn Yahya, Çağrı Beg Dawud, Àdud-ad-Dawla, Àhmad ibn Ismaïl, Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf, Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim, Babur ibn Baysunkur, ..., Bactriana, Bahram II, Bahram Jalayir, Bahram Xah, Balutxistan (regió), Batalla d'Hormizdegan, Batalla de Dayr al-Jamàjim, Batalla de Rayy, Bikijuk, Bukayr ibn Màhan, Burak Hadjib, Burak Khan, Bust (Sistan), Civilització protoelamita, Comtat de Gorgan, Conquesta de Sirjan (1396), Conquesta musulmana de Pèrsia, Conquestes musulmanes al subcontinent indi, Cultura de Jiroft, Dayr Abd al-Rahman, Dayr al-Jamàjim, Devastació i conquesta del Sistan (1383), Dinastia afxàrida, Dinastia Kart, Districte de Pishin, Districte de Quetta, Districte de Quetta-Pishin, Districte de Rawalpindi, Drangiana, Emirat d'Herat, Farah, Gandhara, Garmsir, Gaznèvides, Gazni, Gúrides, Ghiyath al-Din Muhàmmad, Gudarz, Guerra Civil dels abbàssides, Harun ar-Raixid, Hasan Jandar, Herat, Història d'Isfahan, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Iran, Història del Pakistan, Història del Panjab, Hivern al Karabagh (1403-1404), Humayun, Ibn al-Àixath, Idaku Barles, Ilyàsida, Imperi Part, Imperi Sassànida, Indoescítia, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Iraq (província del Califat), Isfizar, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Ismaïlisme, Jahan Malik, Kabulistan, Kaidu Khan, Kamran Xah Durrani, Kandahar, Karramiyya, Khorasan (província del Califat), Kirman, Kuhistan, Magus, Mahmud de Ghazna, Malik Izz al-Din ibn Rukn al-Din Mahmud, Malik Jalal al-Din Mahmud, Malik Nizam al-Din Yahya, Malik Nusrat al-Din Muhammad, Malik Qutb al-Din ibn Izz al-Din, Malik Qutb al-Din Muhammad, Malik Qutb al-Din Muhammad ibn Shams al-Din Shah Ali, Malik Rukn al-Din Mahmud, Malik Shams al-Din Ali ibn Masud, Malik Shams al-Din Ali ibn Qutb al-Din, Malik Shams al-Din I, Malik Sultan Mahmud ibn Nizam al-Din Yahya, Malik Taj al-Din ibn Qutb al-Din, Malik Taj al-Din Shah-i Shahan, Malik Xams-ad-Din Muhàmmad, Man ibn Zàïda, Manna, Maues, Mazandaran, Màlik Arslan Xah, Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad, Màlik-Xah I, Menandre I, Midrab Bahadur, Mihrabànida, Mikàlida, Miran Xah, Mirza Askari, Mitridates II de Pàrtia, Mort d'Umar Xaikh, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Mubariz al-Din Muhàmmad, Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn, Muhàmmad ibn Yaqut, Munis al-Mudhàffar, Najdat, Narmashir, Narsès de Pèrsia, Nasr II ibn Àhmad, Nàdir-Xah Afxar, Nàsrida, Nàsrides, Nimruz, Nisba (onomàstica), Nixapur, Nosratabad, Nuh ibn Shayban ibn Malik ibn Misma, Ormazd III, Pèrsia, Pèrsia sota influència britànica i russa, Pèrsida, Pir Ali Sulduz, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Pirak Pasha, Província de Ghur, Qawurd, Qutayba ibn Múslim, Rafi ibn Hàrthama, Regne Indo-Part, Revoltes d'Herat i d'Isfizar (1383), Ruyan, Sacastene, Safàrides, Saveh, Shindand, Simdjúrides, Sistan, Sistan i Balutxistan, Soyurgatmix ibn Xah Rukh, Sufrites, Sulayman II de Pèrsia, Sultan Ali ibn Pirak, Sultan Muhammad Mirza, Suren, Tahartan, Tahírides del Khorasan, Tahmasp II, Taj, Talha al-Muwàffaq, Talha at-Talahat, Talha ibn Tahir, Tamerlà, Tamerlà com a guerrer errant, Tàhir ibn Abd-Al·lah, Tecnologia de la dinastia Song, Timúrides, Tocaris, Toghril Beg I, Transoxiana, Tumen Nikudari, Turan (Balutxistan), Tus, Ubayd-Al·lah ibn Abi-Bakra, Umar Xaikh, Ustadhsis, Vahan I Mamikonian, Vall de Kabul, Vent, Xah Mahmud, Xah Màlik (amir), Xah Rukh (timúrida), Xams al-Din Ali ibn Nàssir al-Din, Xams al-Din Muhàmmad, Xer-Xah Surí, Xir Ali, Xulistan, Yadgarshah Arlat, Yaqub ibn al-Layth, Zamindawar, Zarah, Zarang, Zirih, Ziyad ibn Abihi, Zunbil. Ampliar l'índex (185 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Sistan і Abbas I el Gran · Veure més »
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Nou!!: Sistan і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (Damasc 60 de l'hègira.
Nou!!: Sistan і Abd-Al·lah ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Àmir
Abu-Abd-ar-Rahman Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Qurayx, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Àmir (la Meca, 626-680) fou un general àrab del clan dels Abd-Xams, parent del califa Uthman ibn Affan.
Nou!!: Sistan і Abd-Al·lah ibn Àmir · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí. Era fill de Tàhir ibn al-Hussayn, el fundador de la dinastia tahírida amb capital a Nixapur. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura. Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, càrrec que per força temps va romandre en mans de membres de la família tahírida. Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a al-Jazira contra Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, partidari d'al-Amín. El 821 el seu pare va ser enviat al Khurasan i el califa al-Mamun va nomenar governador al fill per dirigir la regió entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exèrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, el partidari d'Al-Amín. Va obligar a Nasr a sotmetre's el 825 i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos dirigits per l'aventurer Abd-Al·lah ibn as-Sarí, provocaven agitació i havien establert la República d'Alexandria. Es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre. Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta. Després va anar al Jibal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent allí es va assabentar de la mort del seu germà Talha ibn Tàhir governador del Khorasan (828). El Califa li va encarregar d'assolir la successió del seu germà, però no en va prendre possessió; i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, però al-Mamun li va ordenar tornar al Khorasan per lluitar contra els kharigites de la província. Llavors va prendre formal possessió del govern a Nishapur (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador però el va acabar confirmant. Des de llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulació de la utilització de l'aigua que era un problema pels pagesos. La seva tasca principal fou donar suport als seus vassalls els samànides de Transoxiana, i mantenir l'ortodòxia sunnita contra els xiïtes al nord d'Iran. Sota el califa al-Mútassim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhàmmad ibn al-Qàssim (834-835) a Guzgan. El 224 de l'hègira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khorasan) de l'isbahbad Mazyar ibn Karin ibn Wandadhurmuz, instigada per al-Afxín Khaydhar, i que volia tractar directament amb el califa, al qual finalment va capturar i el va enviar a l'Iraq per ser executat. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo però l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, però de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa al-Mutasim i Abd Allah ibn Tahir. Va morir el 845 i el va succeir el seu fill Tàhir ibn Abd-Al·lah.
Nou!!: Sistan і Abd-Al·lah ibn Tàhir · Veure més »
Abd-ar-Rahman ibn Samura
Abu-Saïd Abd-ar-Rahman ibn Sàmura ibn Habib ibn Abd-Xams ibn Abd-Manaf ibn Qussayy ibn Kilab al-Quraxí al-Abxamí, més conegut simplement com a Abd-ar-Rahman ibn Sàmura (mort en 670), fou un general àrab musulmà que va establir el govern islàmic a Sistan.
Nou!!: Sistan і Abd-ar-Rahman ibn Samura · Veure més »
Abu Harb Salm ibn Ziyad
Abu Harb Salm ibn Ziyad ibn Abihi (? - 692) fou un militar i governador omeia, de la branca sufyànida però bastard, un dels nombrosos fills de Ziyad ibn Abihi (que era fill il·legítim d'Abu Sufyan ibn Harb).
Nou!!: Sistan і Abu Harb Salm ibn Ziyad · Veure més »
Abu l-Fath Mirza
Abu l-Fath Mirza Muayyid al-Dawla (mort 1912) fou un príncep qajar que va exercir nombrosos governs a Pèrsia.
Nou!!: Sistan і Abu l-Fath Mirza · Veure més »
Abu-Dúlaf
Abu-Dúlaf Míssar ibn Muhàlhil al-Khazrají al-Yanbuí, més conegut simplement com a Abu-Dúlaf, fou un poeta àrab que va viure a Pèrsia al.
Nou!!: Sistan і Abu-Dúlaf · Veure més »
Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din
Abu-l-Fadl Nasr ibn Tàhir Taj-ad-Din (vers 1065-1164) fou emir dels darrers safàrides (anomenats per Duzdjani màliks o reis de Nimruz i Sistan; Djuzdjani li dona el nom amb un lleuger canvi: Abu-l-Fat·h), successor del seu pare Tàhir ibn Muhàmmad Baha-ad-Dawla vers el 1090/1091 i va morir el 1164 amb una edat a l'entorn dels cent anys.
Nou!!: Sistan і Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din · Veure més »
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid Izz-ad-Dawla ibn Mahmud ibn Sebüktigin, més conegut senzillament com a Abd-ar-Raixid ibn Mahmud (1023-1052 o 1053) fou sultà gaznèvida (1049-1052).
Nou!!: Sistan і Abu-Mansur Abd-ar-Raixid · Veure més »
Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq
Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq ibn Àhmad ibn Àssad as-Samaní fou un príncep samànida, cosí d'Àhmad ibn Ismaïl (907-914) i oncle del successor d'aquest, Nasr ibn Àhmad (914-943).
Nou!!: Sistan і Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq · Veure més »
Abu-Sulayman al-Mantiqí
Abu-Sulayman Muhàmmad ibn Tàhir ibn Bahram as-Sijistaní al-Mantiqí, més conegut simplement com a Abu-Sulayman al-Mantiqí (912-985) fou un filòsof persa, per la seva nisba segurament de Sistan, però que va viure a Bagdad, deixeble de Matta ibn Yunus (+939).
Nou!!: Sistan і Abu-Sulayman al-Mantiqí · Veure més »
Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí
Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, de sobrenom Bàtal al-islam (‘Heroi de l'islam’) i Faris ahl aix-Xam (‘Cavaller dels sirians’) fou un general omeia i governador de Bàssora (707-715), de Wasit (715-717), de Khorasan i Sistan (717-719) i d'Armènia (729-730).
Nou!!: Sistan і Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí · Veure més »
Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah
Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah al-Kujastaní fou un militar del al Khurasan, nascut a Kujistan (Badgis al nord-est d'Herat) i mort el 882.
Nou!!: Sistan і Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí
Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí o as-Sijistaní fou daï (missioner) persa ismaïlita i autor destacat d'aquest corrent xiïta.
Nou!!: Sistan і Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí · Veure més »
Adel Xa Afxar
Adil-Xah Afxar (mort 1749) fou el títol reial dAli Quli-Khan (1747-1748), nebot i successor de Nàdir-Xah.
Nou!!: Sistan і Adel Xa Afxar · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Sistan і Afganistan · Veure més »
Afrid
Afrid fou un bisbe cristià del, que exercí el seu magisteri a la província de Sagastan (Sistan).
Nou!!: Sistan і Afrid · Veure més »
Ahmad ibn Khudam
Àhmad ibn Khudam fou un militar i aventurer àrab que va arribar a dominar Sistan (919-922).
Nou!!: Sistan і Ahmad ibn Khudam · Veure més »
Ak Bugha Naiman
Ak Bugha Naiman (+ vers 1400) fou un amir mongol de Tamerlà, originari de la tribu naiman.
Nou!!: Sistan і Ak Bugha Naiman · Veure més »
Al-Amín (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.
Nou!!: Sistan і Al-Amín (abbàssida) · Veure més »
Al-Hajjaj ibn Yússuf
Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.
Nou!!: Sistan і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Veure més »
Al-Hussayn ibn Tàhir
Al-Hussayn ibn Tàhir fou un emir nominal tahírida del Khorasan, que va governar vers el 876 fins vers el 880.
Nou!!: Sistan і Al-Hussayn ibn Tàhir · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Sistan і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Múqtadir
Abu-l-Fadl Jàfar al-Múqtadir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múqtadir (Bagdad, 13 de novembre de 895 - 31 d'octubre de 931), fou califa abbàssida de Bagdad (908 - 931).
Nou!!: Sistan і Al-Múqtadir · Veure més »
Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra
Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí o, més senzillament, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (Tawwaj, 632 - Merv, vers 702) fou un general àrab del, epònim dels muhal·làbides.
Nou!!: Sistan і Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra · Veure més »
Al-Muzaffar ben Mansur
Sharaf al-Din Al-Muzaffar ben Mansur (+1314), fou el primer membre destacat de la dinastia muzaffàrida i qui li va donar el nom.
Nou!!: Sistan і Al-Muzaffar ben Mansur · Veure més »
Al-Sijzí
Abu-Saïd Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Jalil as-Sijzí, més conegut senzillament com a as-Sijzí, fou un matemàtic persa del.
Nou!!: Sistan і Al-Sijzí · Veure més »
Ala al-Dawla Abd Allah
Rukn al-Din Mirza Ala al-Dawla Abd Allah ibn Baysonghor (Herat, 25 de juny de 1417 - Rustamdar, 1460) fou un príncep timúrida que va governar a Herat entre 1447 i 1448 i el 1450 (potser fins al 1451).
Nou!!: Sistan і Ala al-Dawla Abd Allah · Veure més »
Alexandria Proftàsia
Alexandria Proftàsia (en grec antic Αλεξάνδρεια η Προφθασία) o també Alexandria de Drangiana (Δραγγιανή) va ser una de les més de setanta ciutats fundades o rebatejades per Alexandre el Gran.
Nou!!: Sistan і Alexandria Proftàsia · Veure més »
Ali al-Sistani
El sàyyid Ali Husaini Sistani (4 d'agost de 1930) és un gran aiatol·là iraquià; actualment, i després de la invasió de l'Iraq, representa una figura política molt important.
Nou!!: Sistan і Ali al-Sistani · Veure més »
Ali ibn Harb
Alí ibn Harb o Alí ibn Uthman ibn Harb, de malnom az-Zahid (‘l'Asceta’) fou un emir safàrida de Sistan, esmentat a les font amb el títol de Muluk de Nimruz.
Nou!!: Sistan і Ali ibn Harb · Veure més »
Altiplà Iranià
Plaques tectòniques d'Euràsia, Aràbia i Índia. Laltiplà iranià, és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central.
Nou!!: Sistan і Altiplà Iranià · Veure més »
Amir Wali ibn Ali Hindu
Amir Wali ibn Ali Hindu fou un general i emir de Gurgan 1353-1384, mort el 1386 a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Sistan і Amir Wali ibn Ali Hindu · Veure més »
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Nou!!: Sistan і Amr ibn al-Layth · Veure més »
Amr ibn Yaqub
Abu-Hafs Amr ibn Yaqub ibn Muhàmmad ibn Amr ibn al-Layth, més conegut simplement com a Amr ibn Yaqub, fou besnet del fundador de la dinastia safàrida i emir de Sistan del 912 al 913.
Nou!!: Sistan і Amr ibn Yaqub · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: Sistan і Antíoc III · Veure més »
Aracòsia
Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.
Nou!!: Sistan і Aracòsia · Veure més »
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Nou!!: Sistan і Ardaixir I · Veure més »
Ardaixir Sacanxa
Ardaixir Sacanxa (també Xahanxah o Sakanxa) fou el nom d'un dels tres reis (xas) anomenats Ardaixir que foren vassalls del sassànida Ardaixir I, esmentats a la inscripció de Sapor I a les muralles de Kabaye Zardosht.
Nou!!: Sistan і Ardaixir Sacanxa · Veure més »
Atabegs de Yazd
La dinastia databegs de Yazd fou una família de atabegs que va governar a la província de Yazd als segles XI-XII, com a tributaris dels seljúcides i més tard dels il-Khan.
Nou!!: Sistan і Atabegs de Yazd · Veure més »
Azam Khan
Muhammad Azam Khan (Kabul, 1820 - Shahrud, 1869) fou el cinquè fill de l'emir Dost Muhammad Khan i el tercer emir de la línia de governants muhammadzay de l'Afganistan.
Nou!!: Sistan і Azam Khan · Veure més »
Azhar ibn Yahya
Àzhar ibn Yahya ibn Zuhayr ibn Fàrqad, de malnom Azhar-e Kar, ‘Azhar l'Ase’, fou el tercer cosí i comandant militar dels emirs safàrides Yaqub ibn al-Layth i Amr ibn al-Layth; la genealogia que remunta a tota la família fins als sassànides és completament falsa.
Nou!!: Sistan і Azhar ibn Yahya · Veure més »
Çağrı Beg Dawud
Çağrı Beg Dawud ibn Mikhaïl ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de Tughril Beg (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions).
Nou!!: Sistan і Çağrı Beg Dawud · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Sistan і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Àhmad ibn Ismaïl
Abu-Nasr Àhmad ibn Ismaïl as-Samaní o bé, simplement, Àhmad (II) ibn Ismaïl (mort 914) fou un emir samànida conegut, per la seva mort violenta, com al-Amir aix-Xahid, en àrab, o Amir-i Shahid, en persa, literalment ‘l'Emir Màrtir’.
Nou!!: Sistan і Àhmad ibn Ismaïl · Veure més »
Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf
Abu-Jàfar Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf ibn al-Layth fou emir de la dinastia safàrida de Sistan (923-963).
Nou!!: Sistan і Àhmad ibn Muhàmmad ibn Khàlaf · Veure més »
Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim
Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim fou governador samànida del Khurasan, de la família dels dihkans kamkariyan de Merv amb suposat origen sassànida.
Nou!!: Sistan і Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim · Veure més »
Babur ibn Baysunkur
Abu l-Kasim Babur ibn Baysunkur ibn Xa-Rukh (transliterat també com Abu'l-Qasem Mirza Babor bin Baysonqor bin Sahrok), conegut simplement com a Babur Ibn Baysunkur (1422- 22 de març de 1457) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat), fill de Baysunkur, net de Xah-Rukh, i besnet de Tamerlà.
Nou!!: Sistan і Babur ibn Baysunkur · Veure més »
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Nou!!: Sistan і Bactriana · Veure més »
Bahram II
Bahram II fou rei sassànida de Pèrsia que va regnar del 274 al 291 succeint al seu pare Bahram I. El gran sacerdot Karder fou el seu mentor; Karder va rebre el títol de "Savi de l'ànima de Bahram", fou elevat a noble (wuzurg), nomenat guardià del santuari d'Adur Anahid a Estakr i jutge suprem de l'Imperi.
Nou!!: Sistan і Bahram II · Veure més »
Bahram Jalayir
Bahram Jalayir (+ 1372 o 1373) fou un amir del clan dirigent dels Jalayirs a Transoxiana, líder d'aquest tuman i aliat a Tamerlà.
Nou!!: Sistan і Bahram Jalayir · Veure més »
Bahram Xah
Bahram Xah ibn Massud o, senzillament, Bahram Xah (1084-1157) fou sultà gaznèvida del 1117 al 1157, fill de Massud III Alà-ad-Dawla.
Nou!!: Sistan і Bahram Xah · Veure més »
Balutxistan (regió)
Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.
Nou!!: Sistan і Balutxistan (regió) · Veure més »
Batalla d'Hormizdegan
La Batalla d'Hormizdegan fou una batalla lliurada el 28 d'abril del 224 a Hormazan (Pèrsia) entre l'Imperi Part i els sassànides, amb victòria sassànida.
Nou!!: Sistan і Batalla d'Hormizdegan · Veure més »
Batalla de Dayr al-Jamàjim
La batalla de Dayr al-Jamàjim es va lliurar el 702 entre el general omeia Al-Hajjaj ibn Yússuf i el general rebel Ibn al-Àixath, aixecat al Sistan, que tenia el suport dels àrabs de Kufa i de molts mawali no àrabs.
Nou!!: Sistan і Batalla de Dayr al-Jamàjim · Veure més »
Batalla de Rayy
La batalla de Rayy, lluitada el l'1 de maig del 811, fou una de les batalles de la guerra civil del Califat Abbàssida.
Nou!!: Sistan і Batalla de Rayy · Veure més »
Bikijuk
Bikijuk (Beg Chuk) (segle XIV) fou el principal amir del kan Tughluq Timur de Mogolistan i Txagatai.
Nou!!: Sistan і Bikijuk · Veure més »
Bukayr ibn Màhan
Abu-Hàixim Bukayr ibn Màhan o senzillament Bukayr ibn Màhan fou un polític abbàssida, originari del Sidjistan (Sistan).
Nou!!: Sistan і Bukayr ibn Màhan · Veure més »
Burak Hadjib
Buraq (o Bàrak) Hàjib fou el primer sultà kutlughkhànida de Kirman, d'origen kara khitay.
Nou!!: Sistan і Burak Hadjib · Veure més »
Burak Khan
Burak Khan, Barak Khan o Bosak Khan (? - v. 9 d'agost de 1271) fou kan de Txagatai.
Nou!!: Sistan і Burak Khan · Veure més »
Bust (Sistan)
Bust fou una ciutat de Sistan (Sidjistan) avui unes ruïnes al sud de l'Afganistan, a la vora del riu Helmand, prop de la seva confluència amb l'Arghandab.
Nou!!: Sistan і Bust (Sistan) · Veure més »
Civilització protoelamita
Copa de plata de Marvdaixt, Fars, amb una inscripció elamita-lineal en ella, III mil·lenni aC Museu Nacional de l'Iran. ''Tappeh Sialk'' és una de les ruïnes proto-elamites que queden a l'Iran. Les ruïnes es remunten al VI mil·lenni aC en la seva part més antiga. El període proto-elamita discorre, aproximadament, del 3200 aC al 2700 aC quan Susa, més tard capital dels elamites, va començar a rebre influència de les cultures de l'altiplà iranià.
Nou!!: Sistan і Civilització protoelamita · Veure més »
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: Sistan і Comtat de Gorgan · Veure més »
Conquesta de Sirjan (1396)
La conquesta de Sirjan fou el desenllaç d'un llarg setge que va començar el 1393 i que amb diferent intensitat es va perllongar fins al 1396.
Nou!!: Sistan і Conquesta de Sirjan (1396) · Veure més »
Conquesta musulmana de Pèrsia
La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.
Nou!!: Sistan і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »
Conquestes musulmanes al subcontinent indi
Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.
Nou!!: Sistan і Conquestes musulmanes al subcontinent indi · Veure més »
Cultura de Jiroft
La "Cultura de Jiroft" és una cultura arqueològica que es considera que es va desenvolupar al principi de l'edat del bronze en l'actual Iran en les seves províncies de Sistan i Kerman dins la zona de Jiroft.
Nou!!: Sistan і Cultura de Jiroft · Veure més »
Dayr Abd al-Rahman
Dayr Abd al-Rahman fou una antiga vila de l'Iraq, propera a Kufa, a Ras al-Djalut, a Kanatir i a Hamman Ayun.
Nou!!: Sistan і Dayr Abd al-Rahman · Veure més »
Dayr al-Jamàjim
Dayr al-Jamàjim fou una antiga vila d'Iraq propera a Kufa, de la tribu dels Iyad, situada a l'oest de l'Eufrates, als turons de Kufa, prop d'Ayn at-Tamr i deFaluja.
Nou!!: Sistan і Dayr al-Jamàjim · Veure més »
Devastació i conquesta del Sistan (1383)
La devastació i conquesta del Sistan foren les activitats militars de Tamerlà a la regió del Sistan el 1383.
Nou!!: Sistan і Devastació i conquesta del Sistan (1383) · Veure més »
Dinastia afxàrida
Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.
Nou!!: Sistan і Dinastia afxàrida · Veure més »
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Nou!!: Sistan і Dinastia Kart · Veure més »
Districte de Pishin
El districte de Pishin (paixtu: پشین) és una divisió administrativa del Pakistan, a la província del Balutxistan.
Nou!!: Sistan і Districte de Pishin · Veure més »
Districte de Quetta
El districte de Quetta (paixtu کوټه) és una divisió administrativa del Pakistan al Balutxistan.
Nou!!: Sistan і Districte de Quetta · Veure més »
Districte de Quetta-Pishin
El districte de Quetta-Pishin fou una antiga divisió administrativa de l'Índia Britànica (1883-1947) i del Pakistan (1947-1975) amb una superfície de 13.279 km² i una població de 78.662 el 1891 i de 114.087 el 1901.
Nou!!: Sistan і Districte de Quetta-Pishin · Veure més »
Districte de Rawalpindi
El districte de Rawalpindi (urdú ضلع راولپنڈی) és una divisió administrativa del Pakistan al nord de la província del Panjab (Pakistan) amb capital a Rāwalpindi.
Nou!!: Sistan і Districte de Rawalpindi · Veure més »
Drangiana
Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.
Nou!!: Sistan і Drangiana · Veure més »
Emirat d'Herat
L'emirat d'Herat fou un estat controlat per afganesos i reclamat pels perses, que va existir als segles i i fou breument domini britànic.
Nou!!: Sistan і Emirat d'Herat · Veure més »
Farah
Farāh (persa فراه) és una ciutat de l'Afganistan, a l'oest del país a la vora del riu Farah i capital de la província de Farah.
Nou!!: Sistan і Farah · Veure més »
Gandhara
Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.
Nou!!: Sistan і Gandhara · Veure més »
Garmsir
Garmsir és una població de l'Afganistan, capital del districte de Garmsir a la província de Helmand.
Nou!!: Sistan і Garmsir · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Sistan і Gaznèvides · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Sistan і Gazni · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Sistan і Gúrides · Veure més »
Ghiyath al-Din Muhàmmad
Ghiyath al-Din Muhàmmad (abans del regnat Xams al-Din Muhàmmad) fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Nou!!: Sistan і Ghiyath al-Din Muhàmmad · Veure més »
Gudarz
Gudarz (+1396) fou un iranià, naib i servidor del senyor de Sirjan, Sultan Abu Ishaq ibn Uways ibn Shah Shuja, que va dirigir heroicament la defensa del castell de Sirjan durant tres anys.
Nou!!: Sistan і Gudarz · Veure més »
Guerra Civil dels abbàssides
La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.
Nou!!: Sistan і Guerra Civil dels abbàssides · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Sistan і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hasan Jandar
Hasan Jandar fou un amir de Xah Rukh i després de Rustem Xah Kutb al-Din des de Sistan va informar el 1405 que els dos xahs de Sistan, Xah Ali de Farah i el seu germà Xah Ghiyath al-Din, planejaven revoltar-se.
Nou!!: Sistan і Hasan Jandar · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Sistan і Herat · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: Sistan і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Nou!!: Sistan і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Sistan і Història de l'Iran · Veure més »
Història del Pakistan
Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.
Nou!!: Sistan і Història del Pakistan · Veure més »
Història del Panjab
La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.
Nou!!: Sistan і Història del Panjab · Veure més »
Hivern al Karabagh (1403-1404)
Timur va passar el hivern del 1403 al 1404 al Karabagh.
Nou!!: Sistan і Hivern al Karabagh (1403-1404) · Veure més »
Humayun
Nasir-ud-din Muhammad Humayun (Kabul, 6 de març de 1508 - Delhi, 20 de gener de 1556), va ser el segon emperador mogol regnant entre els anys 1530 i 1540 i altre cop del 1555 al 1556.
Nou!!: Sistan і Humayun · Veure més »
Ibn al-Àixath
Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn al-Àixath al-Kindí, més conegut senzillament com a Ibn al-Àixath (?, - Aracòsia, 704), fou un general omeia descendent d'una família noble dels kinda d'Hadramaut, net d'al-Àixath i fill de Muhàmmad ibn al-Àixath, un personatge notable però de segon nivell.
Nou!!: Sistan і Ibn al-Àixath · Veure més »
Idaku Barles
Idaku Barles, Ideku, Idagu, Idegu Barles Bahadur (+ 1407) fou un amir de la tribu Barles al servei de Tamerlà; era fill de l'amir Ghiyath al-Din Barles (el germà gran de l'amir Jaku Barles), al que el 1393 fou donat el govern del Kirman que va conservar fins a la seva mort.
Nou!!: Sistan і Idaku Barles · Veure més »
Ilyàsida
Ilyàsida (persa Al-e Elyas) fou una dinastia musulmana de Kirman (Califat Abbàssida) del.
Nou!!: Sistan і Ilyàsida · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Sistan і Imperi Part · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Sistan і Imperi Sassànida · Veure més »
Indoescítia
Indoescítia fou una regió de la zona de l'Indus, que probablement incloïa Kutch, Gujarat i la regió de Saurashtra.
Nou!!: Sistan і Indoescítia · Veure més »
Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.
Nou!!: Sistan і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà · Veure més »
Iraq (província del Califat)
La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.
Nou!!: Sistan і Iraq (província del Califat) · Veure més »
Isfizar
Isfezar (farsi اسفزار, també Esfezār, Esfazār i Asafzar) és una població del districte de Mud, conmtat de Sarbisheh, a la província iraniana de Khorasan del Sud.
Nou!!: Sistan і Isfizar · Veure més »
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Sistan і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Sistan і Ismaïlisme · Veure més »
Jahan Malik
Jahan Malik (+1408) fou un amir al servei de Xah Rukh.
Nou!!: Sistan і Jahan Malik · Veure més »
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Nou!!: Sistan і Kabulistan · Veure més »
Kaidu Khan
Kaidu Khan (o Qaidu Khan) (1230-1301) fou un cap de la casa d'Ogodei (ogodeïdes) i efectiu kan del kanat de Txagatai.
Nou!!: Sistan і Kaidu Khan · Veure més »
Kamran Xah Durrani
Kamran Xah Durrani fou sobirà d'Herat (1828-1842).
Nou!!: Sistan і Kamran Xah Durrani · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Sistan і Kandahar · Veure més »
Karramiyya
La karramiyya fou un corrent islàmic que va florir als països musulmans centrals i orientals, especialment a l'Iran, entre el i el XIII.
Nou!!: Sistan і Karramiyya · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Sistan і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Sistan і Kirman · Veure més »
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Nou!!: Sistan і Kuhistan · Veure més »
Magus
El terme ''magus'' va evolucionar adquirint diferents accepcions, una d'elles la de «home savi», emprada als evangelis. Magus (plural magī) és un terme trobat en textos llatins, però que sembla que és de procedència oriental (persa) i era emprat per designar alguns sacerdots del zoroastrisme.
Nou!!: Sistan і Magus · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: Sistan і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Malik Izz al-Din ibn Rukn al-Din Mahmud
Malik Izz al-Din ibn Rukn al-Din Mahmud (mort el 29 de setembre de 1382) fou malik mihrabànida de Sistan del 1352 al 1380.
Nou!!: Sistan і Malik Izz al-Din ibn Rukn al-Din Mahmud · Veure més »
Malik Jalal al-Din Mahmud
Jalal al-Din Mahmud (+ 1352) fou malik mihrabànida de Sistan de 1350 a 1352.
Nou!!: Sistan і Malik Jalal al-Din Mahmud · Veure més »
Malik Nizam al-Din Yahya
Malik Nizam al-Din Yahya (vers 1417 – octubre de 1480) fou malik mihrabànida de Sistan de 1438 o 1439 fins a la seva mort.
Nou!!: Sistan і Malik Nizam al-Din Yahya · Veure més »
Malik Nusrat al-Din Muhammad
Nusrat al-Din Muhammad (+ 1330/1331) fou malik mihrabànida de Sistan del 1318 a la seva mort.
Nou!!: Sistan і Malik Nusrat al-Din Muhammad · Veure més »
Malik Qutb al-Din ibn Izz al-Din
Qutb al-Din (+ 1386) fou malik mihrabànida de Sistan del 1380 al 1383.
Nou!!: Sistan і Malik Qutb al-Din ibn Izz al-Din · Veure més »
Malik Qutb al-Din Muhammad
Qutb al-Din Muhammad (+ 1346) fou malik mihrabànida de Sistan de 1330 a la seva mort.
Nou!!: Sistan і Malik Qutb al-Din Muhammad · Veure més »
Malik Qutb al-Din Muhammad ibn Shams al-Din Shah Ali
Qutb al-Din Muhammad (vers 1366 – 11 de febrer de 1419) fou malik mihrabànida de Sistan del 1403 fins a la seva mort.
Nou!!: Sistan і Malik Qutb al-Din Muhammad ibn Shams al-Din Shah Ali · Veure més »
Malik Rukn al-Din Mahmud
Malik Rukn al-Din Mahmud fou un príncep mihrabànida, que va governar com a malik el Sistan occidental.
Nou!!: Sistan і Malik Rukn al-Din Mahmud · Veure més »
Malik Shams al-Din Ali ibn Masud
Shams al-Din Ali ibn Masud ibn Khalaf ibn Mihraban (mort març/abril de 1255) fou el primer malik mihrabànida de Sistan el 1236.
Nou!!: Sistan і Malik Shams al-Din Ali ibn Masud · Veure més »
Malik Shams al-Din Ali ibn Qutb al-Din
Shams al-Din Ali (vers 1387 - 1438 /1439) fou malik mihrabànida de Sistan de 1419 fins a la seva mort.
Nou!!: Sistan і Malik Shams al-Din Ali ibn Qutb al-Din · Veure més »
Malik Shams al-Din I
Malik Shams al-Din I Muhammad fou el primer malik (rei) de la dinastia Kart d'Herat.
Nou!!: Sistan і Malik Shams al-Din I · Veure més »
Malik Sultan Mahmud ibn Nizam al-Din Yahya
Sultan Mahmud (vers 1464 – 1543) fou el darrer malik mihrabànida de Sistan del 1495 al 1537.
Nou!!: Sistan і Malik Sultan Mahmud ibn Nizam al-Din Yahya · Veure més »
Malik Taj al-Din ibn Qutb al-Din
Taj al-Din (+ 1351) fou malik mihrabànida de Sistan de 1346 a 1350.
Nou!!: Sistan і Malik Taj al-Din ibn Qutb al-Din · Veure més »
Malik Taj al-Din Shah-i Shahan
Taj al-Din Shah-i Shahan Abu l-Fath (vers 1349 – febrer o març de 1403) fou malik mihrabànida de Sistan de 1383 fins a la seva mort.
Nou!!: Sistan і Malik Taj al-Din Shah-i Shahan · Veure més »
Malik Xams-ad-Din Muhàmmad
Xams al-Din Muhàmmad fou màlik mihrabànida de Sistan del 1480 fins a una data a l'entorn del 1500.
Nou!!: Sistan і Malik Xams-ad-Din Muhàmmad · Veure més »
Man ibn Zàïda
Abu-l-Walid Man ibn Zàïda aix-Xaybaní o, més senzillament, Man ibn Zàïda (en àrab Maʿn b. Zāʾida) (? - 769 o 770) fou un general i governador omeia i del primer període abbàssida.
Nou!!: Sistan і Man ibn Zàïda · Veure més »
Manna
Manna (també Mannea, accadi Mannai, hebreu Minni) fou un regne que va existir dels segles X a VII aC, vassall d'Urartu i d'Assíria, situat al sud de la ciutat i del llac d'Urmia (país d'Utxnu (Ushnu), Maiyandab i Sakkis) o sigui a l'entorn de la moderna Mahabad.
Nou!!: Sistan і Manna · Veure més »
Maues
Moneda de Maues Maues —epigràficament ΜΑΥΟΥ Mauou— rei fou un rei indoescita (85–60 aC) que va envair els territoris del regne Indogrec.
Nou!!: Sistan і Maues · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Sistan і Mazandaran · Veure més »
Màlik Arslan Xah
Abu-l-Mulk Màlik Arslan Xah Sultan-ad-Dawla ibn Massud ibn Ibrahim, més conegut senzillament com a Màlik Arslan o Arslan-Xah o Màlik Arslan Xah o Arslan Xah ibn Massud fou sultà gaznèvida (1116-1118).
Nou!!: Sistan і Màlik Arslan Xah · Veure més »
Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad
Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad (mort vers 1318) fou màlik mihrabànida de Sistan de 1261 a la seva mort.
Nou!!: Sistan і Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Sistan і Màlik-Xah I · Veure més »
Menandre I
Menandre I o Menandre I Sòter (també esmentat com Menandre de Bactriana i a les fonts índies com Milinda) (Menander) fou rei indogrec (sembla que mai va governar a tota Bactriana) vers 150 aC a 135 aC.
Nou!!: Sistan і Menandre I · Veure més »
Midrab Bahadur
Midrab Bahadur fou un amir al servei de Xah Rukh, un dels més fidels i importants d'aquest sobirà.
Nou!!: Sistan і Midrab Bahadur · Veure més »
Mihrabànida
La dinastia Mihrabànida o dels Mihrabànides fou una nissaga que va governar al Sistan del 1236 a la meitat del.
Nou!!: Sistan і Mihrabànida · Veure més »
Mikàlida
Els mikàlides o Banu Míkal fou una destacada família aristocràtica del Gran Khorasan occidental als segles i, que eren descendent de la noblesa pre islàmica de la regió de Samarcanda La família tenia origen en el rei sassànida Bahram V (Bahram Gor) (420-438).
Nou!!: Sistan і Mikàlida · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: Sistan і Miran Xah · Veure més »
Mirza Askari
Mirza Askari (1516 -1558, entre la Meca i Damasc) fou un príncep mogol, tercer fill (sense comptar els morts joves) de Baber, germà de Mirza Kamran i germanastre d'Humayun i de Mirza Hindal.
Nou!!: Sistan і Mirza Askari · Veure més »
Mitridates II de Pàrtia
Mitridates II o Mitridates el Gran fou rei de Pàrtia del 124 aC al 87 aC.
Nou!!: Sistan і Mitridates II de Pàrtia · Veure més »
Mort d'Umar Xaikh
La mort del príncep Umar Xaikh, segon fill de Tamerlà, es va produir el gener de 1394 mentre el seu pare ana a començar la campanya de Diyar Bakr, però no pas com a conseqüència directa d'aquesta.
Nou!!: Sistan і Mort d'Umar Xaikh · Veure més »
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Nou!!: Sistan і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Mubariz al-Din Muhàmmad
Mubariz al-Din Muhammad (mort a inicis del 1364) fou emir muzaffàrida a Pèrsia, que va governar del 1314 al 1358.
Nou!!: Sistan і Mubariz al-Din Muhàmmad · Veure més »
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn
Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn o, més senzillament, Muhàmmad ibn Tàhir (mort vers 908/909) fou el darrer governador tahírida del Khorasan.
Nou!!: Sistan і Muhàmmad ibn Tàhir ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir Dhi-l-Yaminayn · Veure més »
Muhàmmad ibn Yaqut
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Yaqut (mort en 935) fou un prefecte de la policia de Bagdad, hàjib o camarlenc i cap de l'exèrcit durant el Califat Abbàssida.
Nou!!: Sistan і Muhàmmad ibn Yaqut · Veure més »
Munis al-Mudhàffar
Abu-l-Hàssan Munis al-Khàdim al-Mudhàffar al-Quixurí, més conegut simplement com a Munis al-Khàdim (‘Munis l'Eunuc’) o Munis al-Mudhàffar (‘Munis el Victoriós’) (vers 844-933) fou un eunuc i general abbàssida durant el califat d'al-Múqtadir (908 -932) i home fort del règim en la part final.
Nou!!: Sistan і Munis al-Mudhàffar · Veure més »
Najdat
Najdat fou una branca kharigita fundada per Najda ibn Àmir al-Hanafí —en àrab نجدة بن عامر الحنفي— que es va desenvolupar al a les regions de Yamama i Bahrayn, i un grup al Sistan.
Nou!!: Sistan і Najdat · Veure més »
Narmashir
Narmashir o Narmasir fou una població de Pèrsia de l'edat mitjana, situada al Kirman oriental al sud-est de Bam, en la ruta entre Kirman i Sistan.
Nou!!: Sistan і Narmashir · Veure més »
Narsès de Pèrsia
Narsès de Pèrsia Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia (de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs. Va succeir al seu besnebot Bahram III mercès al suport que tenia dels magnats i del cap religiós Karder. Com a rei de Pèrsia va succeir el 271 al seu germà Artavasdes VII, que el 272 va pujar al tron amb el nom d'Ormazd I).
Nou!!: Sistan і Narsès de Pèrsia · Veure més »
Nasr II ibn Àhmad
Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said (L'emir Feliç) fou un emir samànida de Transoxiana i Khurasan que va governar del 914 al 943.
Nou!!: Sistan і Nasr II ibn Àhmad · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Sistan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Nàsrida
;Dinasties musulmanes.
Nou!!: Sistan і Nàsrida · Veure més »
Nàsrides
Nom de dues dinasties musulmanes.
Nou!!: Sistan і Nàsrides · Veure més »
Nimruz
Nimruz és un antic nom de la regió de Sistan.
Nou!!: Sistan і Nimruz · Veure més »
Nisba (onomàstica)
En els noms àrabs, la nisba (‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona.
Nou!!: Sistan і Nisba (onomàstica) · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Sistan і Nixapur · Veure més »
Nosratabad
Nosratabad (Nusratabad) és una ciutat de la província de Sistan i Baltxistan a l'Iran, a la carretera de Zahedan a Bam al mig del Gran Desert.
Nou!!: Sistan і Nosratabad · Veure més »
Nuh ibn Shayban ibn Malik ibn Misma
Nuh ibn Xayban ibn Màlik ibn Misma fou membre de la família Massàmia de Bàssora.
Nou!!: Sistan і Nuh ibn Shayban ibn Malik ibn Misma · Veure més »
Ormazd III
va ser Rei de Pèrsia, del 457 al 459, després de succeir el seu pare Yezdegerd II.
Nou!!: Sistan і Ormazd III · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Sistan і Pèrsia · Veure més »
Pèrsia sota influència britànica i russa
Un mapa de la regió, que data de 1907-1920, mostrant la línia de la zona russa. Pèrsia, va estar dues vegades parcialment sota influència britànica i russa.
Nou!!: Sistan і Pèrsia sota influència britànica i russa · Veure més »
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Nou!!: Sistan і Pèrsida · Veure més »
Pir Ali Sulduz
Pir Ali Sulduz (a vegades esmentat com Pirali Selduz) fou un amir de Tamerlà a cavall del i XV.
Nou!!: Sistan і Pir Ali Sulduz · Veure més »
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Sistan і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Pirak Pasha
Pirak Pasha o Pir Pasha fou emir de Gurgan, vassall de Tamerlà.
Nou!!: Sistan і Pirak Pasha · Veure més »
Província de Ghur
Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.
Nou!!: Sistan і Província de Ghur · Veure més »
Qawurd
Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.
Nou!!: Sistan і Qawurd · Veure més »
Qutayba ibn Múslim
Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.
Nou!!: Sistan і Qutayba ibn Múslim · Veure més »
Rafi ibn Hàrthama
Rafi ibn Hàrthama fou un militar i aventurer àrab que va disputar el govern de Khorasan al final del amb el safàrida Amr ibn al-Layth i altres pretendents.
Nou!!: Sistan і Rafi ibn Hàrthama · Veure més »
Regne Indo-Part
El regne Indo-Part (a vegades esmentat com dinastia gondofàrida) fou un govern de l'Àsia Central dirigit per diversos reis, amb autoritat sobre part de l'Afganistan, el Pakistan i Índia, durant o una mica abans del segle I. Per una gran part de la seva història, els reis principals gondofàrides consideraven Tàxila (a la província de Punjab avui al Pakistan) com la seva residència, però durant els seus darrers anys d'existència la capital fou canviada entre Kabul i Peshawar.
Nou!!: Sistan і Regne Indo-Part · Veure més »
Revoltes d'Herat i d'Isfizar (1383)
A Herat i a Isfizar (Sabzawar d'Herat) es van produir el 1383 dues revoltes quasi simultànies però sense relació una amb l'altra.
Nou!!: Sistan і Revoltes d'Herat i d'Isfizar (1383) · Veure més »
Ruyan
El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.
Nou!!: Sistan і Ruyan · Veure més »
Sacastene
Sacastene (en grec antic Σκαστηνή) era un districte de l'interior de Drangiana que va ser ocupat pels saces (Sacae) o escites que van baixar de Panjab i s'hi van establir, segons diu Isidor de Carax.
Nou!!: Sistan і Sacastene · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Sistan і Safàrides · Veure més »
Saveh
Saveh (en persa: ساوه, àrab Sāwa; forma antiga Sawaji i Sawi) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran.
Nou!!: Sistan і Saveh · Veure més »
Shindand
Shindand, abans Sabzevar d'Herat (paixtu: شين ډنډ; Sabzavār o Sabzevar o Sabzawar en persa s'escriu: سبزوار) és una ciutat del centre del districte de Shindand (al qual dona nom) a la província d'Herat, a l'Afganistan, a la regió històrica del Khurasan oriental; el nom de Sabzevar d'Herat (Camps Verds d'Herat) se li va donar al segle XX per distingir-la de la ciutat de Sabzevar, més a l'oest, a l'Iran.
Nou!!: Sistan і Shindand · Veure més »
Simdjúrides
Els simjúrides foren una dinastia de caps militars i governadors turcs d'origen esclau del Khurasan del, que eren dependents dels samànides de Bukharà.
Nou!!: Sistan і Simdjúrides · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Sistan і Sistan · Veure més »
Sistan i Balutxistan
Sistan i Balutxistan (en استان سيستان و بلوچستان, Ostān-e Sīstān-o Balūchestān) és una de les 31 províncies de l'Iran, localitzada al sud-est del país, és fronterera amb el Pakistan i l'Afganistan.
Nou!!: Sistan і Sistan i Balutxistan · Veure més »
Soyurgatmix ibn Xah Rukh
Soyurgatmix ibn Xah Rukh o Soyurgatmix Mirza (el nom apareix escrit de diverses formes: Soyurgatmix/Soyurgatmish, Suyurgatmix/Suyurgatmish, Soyurghatmix/Soyughatmish, Suyurghatmix/Suyurghatmish, Syorgatmix/Syorgatmish, Syorghatmix/Syorghatmish) (1399-17 de novembre de 1426), fou un príncep timúrida, fill de Xah Rukh El 1413 quan el seu pare va marxar al Mazanderan per iniciar a l'any següent una campanya contra Kara Yusuf Kara Koyunlu, va deixar a Soyurgatmix com a governador delegat a Herat.
Nou!!: Sistan і Soyurgatmix ibn Xah Rukh · Veure més »
Sufrites
Els sufrites (de l') foren un grup religiós islàmic dels primers temps de l'islam, definits generalment com una secta sorgida de l'escissió de la comunitat kharigita de Bàssora vers el 683/684.
Nou!!: Sistan і Sufrites · Veure més »
Sulayman II de Pèrsia
Sulayman II de Pèrsia fou un príncep safàvida que va arribar al tron anys després que la dinastia havia estat enderrocada, sent proclamat als dominis de la dinastia afxàrida al Khurasan.
Nou!!: Sistan і Sulayman II de Pèrsia · Veure més »
Sultan Ali ibn Pirak
Sultan Ali ibn Pirak (+ vers 1410) fou el darrer membre conegut de la casa reial il-kànida de Gurgan.
Nou!!: Sistan і Sultan Ali ibn Pirak · Veure més »
Sultan Muhammad Mirza
Sultan Muhammad Mirza fou un príncep timúrida d'origen discutit.
Nou!!: Sistan і Sultan Muhammad Mirza · Veure més »
Suren
Els Suren o Surena (en part:; en persa mitjà) foren una família noble de Pàrtia, famosa durant el període de domini de l'Imperi Part.
Nou!!: Sistan і Suren · Veure més »
Tahartan
Amir Tahartan o Taherten (+ 1403/1404) fou un general (amir) turcman fundador de l'emirat d'Erzincan el 1379.
Nou!!: Sistan і Tahartan · Veure més »
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Nou!!: Sistan і Tahírides del Khorasan · Veure més »
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Nou!!: Sistan і Tahmasp II · Veure més »
Taj
Taj, també transcrita Tadj, és la paraula àrab que designa a la corona.
Nou!!: Sistan і Taj · Veure més »
Talha al-Muwàffaq
Abu-Àhmad Talha ibn Jàfar al-Muwàffaq (842-891), conegut com l'Afortunat, fou un príncep abbàssida, regent de l'imperi entre 870 i 891.
Nou!!: Sistan і Talha al-Muwàffaq · Veure més »
Talha at-Talahat
Abu-Muhàmmad Talha ibn Abd-Al·lah ibn Khàlaf al-Khuzaí, més conegut com a Talha at-Talahat, literalment ‘Talha dels Talha’, fou un general àrab dels primers temps de l'islam, governador del Sistan.
Nou!!: Sistan і Talha at-Talahat · Veure més »
Talha ibn Tahir
Talha ibn Tàhir (Nixapur, ? - Gran Khorasan, 828) fou governador tahírida del Khorasan del 822 a la seva mort el 828 succeint al seu pare Tahir ibn al-Hussaayn.
Nou!!: Sistan і Talha ibn Tahir · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Sistan і Tamerlà · Veure més »
Tamerlà com a guerrer errant
Tamerlà, també anomenat Timur, que acabaria fundant l'Imperi Timúrida, va passar un període exiliat com a «guerrer errant».
Nou!!: Sistan і Tamerlà com a guerrer errant · Veure més »
Tàhir ibn Abd-Al·lah
Tàhir (II) ibn Abd-Al·lah ibn Tàhir fou governador tahírida del Khorasan.
Nou!!: Sistan і Tàhir ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Tecnologia de la dinastia Song
Resclosa d'un canal a França; es considera que aquest tipus d'estructures es van inventar a la Xina durant la dinastia Song. La dinastia Song (960—1279 dC) va aportar significatius avenços tecnològics molts dels quals van ser fruit del treball de funcionaris estatals talentosos, reclutats pel govern a través dels anomenats exàmens imperials.
Nou!!: Sistan і Tecnologia de la dinastia Song · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Sistan і Timúrides · Veure més »
Tocaris
Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.
Nou!!: Sistan і Tocaris · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Sistan і Toghril Beg I · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Sistan і Transoxiana · Veure més »
Tumen Nikudari
Tumen Nikudari fou un amir principal, cap dels Nikudaris de la regió de Kandahar i el riu Helmand.
Nou!!: Sistan і Tumen Nikudari · Veure més »
Turan (Balutxistan)
Turan (potser també Tuwaran) fou una antiga regió del Balutxistan.
Nou!!: Sistan і Turan (Balutxistan) · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Sistan і Tus · Veure més »
Ubayd-Al·lah ibn Abi-Bakra
Abu-Hàtim Ubayd-Al·lah ibn Abi-Bakra (? - 698) fou un general i governador omeia.
Nou!!: Sistan і Ubayd-Al·lah ibn Abi-Bakra · Veure més »
Umar Xaikh
Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.
Nou!!: Sistan і Umar Xaikh · Veure més »
Ustadhsis
Ustadhsis fou el nom del cap d'un moviment religiós del a Badghis.
Nou!!: Sistan і Ustadhsis · Veure més »
Vahan I Mamikonian
Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.
Nou!!: Sistan і Vahan I Mamikonian · Veure més »
Vall de Kabul
La vall de Kabul és una vall formada per la conca del riu Kabul.
Nou!!: Sistan і Vall de Kabul · Veure més »
Vent
Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.
Nou!!: Sistan і Vent · Veure més »
Xah Mahmud
Xah Mahmud (Jalal al-Din Mahmud, nascut 1446, mort després del 1460) fou sultà timúrida del Khurasan (Herat) fill i successor de Babur ibn Baysunkur, i rebesnet de Tamerlà.
Nou!!: Sistan і Xah Mahmud · Veure més »
Xah Màlik (amir)
Ghiyath al-Din Xah Màlik o Shah Malik, també esmentat per Yazdi com Màlik Xah (Malik Shah) i pel matla-assadein com Xah Mulk, fou un amir de Tamerlà i de Xah Rukh, governador un anys per al menys dues vegades de Khwarizm, que va operar al inicis del.
Nou!!: Sistan і Xah Màlik (amir) · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Sistan і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xams al-Din Ali ibn Nàssir al-Din
Xams al-Din Ali ibn Nàssir al-Din fou un príncep mihrabànida que va governar al Kuhistan, fill de Màlik Nàssir al-Din Muhàmmad.
Nou!!: Sistan і Xams al-Din Ali ibn Nàssir al-Din · Veure més »
Xams al-Din Muhàmmad
Xams al-Din Muhàmmad (mort el 1192) fou un sultà gúrida de la família xansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Fakhr al-Din Masud al que va succeir el 1163 (o 1164).
Nou!!: Sistan і Xams al-Din Muhàmmad · Veure més »
Xer-Xah Surí
Farid-ad-Din Xer-Xah Surí (Sasaram, 1486 – Kalinjar, 22 de maig de 1545), conegut amb el nom de Xer Khan ("el rei lleó"), va ser un poderós governant a l'Índia.
Nou!!: Sistan і Xer-Xah Surí · Veure més »
Xir Ali
Gran Joc. Xir Ali (1823-1879) fou emir de l'Afganistan del 1863 al 1869 (excepte entre 1866 i 1868).
Nou!!: Sistan і Xir Ali · Veure més »
Xulistan
Xulistan (literalment País dels xuls o País Xul) és una regió històrica del Fars a l'Iran.
Nou!!: Sistan і Xulistan · Veure més »
Yadgarshah Arlat
Yadgarshah Arlat (+ 1438) fou un amir del tumen dels Arlat, que va servir a Tamerlà als darrers anys d'aquest.
Nou!!: Sistan і Yadgarshah Arlat · Veure més »
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Nou!!: Sistan і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »
Zamindawar
Zamindàwar és el nom que a l'època preislàmica es donava al modern Afganistan oriental, equivalent a l'àrab Bilad al-Dawar emprat a vegades a l'edat mitjana.
Nou!!: Sistan і Zamindawar · Veure més »
Zarah
* Zarah o Zara, Iemen.
Nou!!: Sistan і Zarah · Veure més »
Zarang
Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.
Nou!!: Sistan і Zarang · Veure més »
Zirih
Zirih és un llac del Sistan actualment repartit entre l'Iran i l'Afganistan.
Nou!!: Sistan і Zirih · Veure més »
Ziyad ibn Abihi
Abu-l-Mughira Ziyad ibn Abihi (mort a al-Thuwayya o al-Thawiyya, prop de Kufa, el 673) fou un governador de l'Iraq i les províncies orientals per compte del califa omeia, del 670 al 673.
Nou!!: Sistan і Ziyad ibn Abihi · Veure més »
Zunbil
Zunbil fou el títol atribuït pels erudits musulmans al sobirà preislàmic del Zamindàwar, a l'Afganistan oriental.
Nou!!: Sistan і Zunbil · Veure més »
