Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Usa IA

Taula de continguts

1. 404 les relacions: Abarquh, Abd Al·lah ibn Iskandar, Abd Allah ibn Qazaghan, Abiward, Abu Bakr al-Khwarizmi, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu Harb Salm ibn Ziyad, Abu Kalidjar Garshasp II, Abu l-Ghazi Bahadur Khan, Abu l-Khayr, Abu-Hàmid al-Gharnatí, Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad, Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din, Abu-l-Qàssim Harun, Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad, Abu-Nasr Mansur, Abu-Saïd (timúrida), Adel Xa Afxar, Adil Shah Jalayir, Ahlat, Ahmadilis, Ak Bugha Naiman, Ak Sunkur II, Ak Timur Bahadur, Akhsikath, Al-Àixraf ibn al-Àdil, Al-Biruní, Al-Hussayn ibn Tàhir, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Al-Muàddham ibn al-Àdil, Ala al-Din Ali ibn Xudja al-Din, Ala al-Din Atsiz, Alamut, Alà-ad-Din Juwayní, Alà-ad-Din Muhàmmad, Alà-ad-Din Tekix, Ali ibn Harb, Ali ibn Mamun, Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla, Alikeh Kukeltaix, Aljaitu Apardi, Allah Kuli Bahadur Khan, Alp Arslan, Altuntaix, Amir Husayn, An-Nàssir (abbàssida), Andrònic I Gidos, Anuixa Khan, Anuixtigin, Arab Muhàmmad Khan I, ... Ampliar l'índex (354 més) » « Shrink índex

Abarquh

Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.

Veure Khwarizm і Abarquh

Abd Al·lah ibn Iskandar

Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà.

Veure Khwarizm і Abd Al·lah ibn Iskandar

Abd Allah ibn Qazaghan

Abd Allah ibn Qazaghan (+ vers 1359) fou cap dels karaunes (1358–1359), fill de l'amir Qazaghan.

Veure Khwarizm і Abd Allah ibn Qazaghan

Abiward

Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.

Veure Khwarizm і Abiward

Abu Bakr al-Khwarizmi

Abu Bakr al-Khwarizmi (923/934 - Nishapur el 1002) fou un escriptor persa en llengua àrab que fou l'introductor del gènere epistolar en la literatura àrab.

Veure Khwarizm і Abu Bakr al-Khwarizmi

Abu Bakr ibn Mihran Xah

Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).

Veure Khwarizm і Abu Bakr ibn Mihran Xah

Abu Harb Salm ibn Ziyad

Abu Harb Salm ibn Ziyad ibn Abihi (? - 692) fou un militar i governador omeia, de la branca sufyànida però bastard, un dels nombrosos fills de Ziyad ibn Abihi (que era fill il·legítim d'Abu Sufyan ibn Harb).

Veure Khwarizm і Abu Harb Salm ibn Ziyad

Abu Kalidjar Garshasp II

Abu Kalidjar Garshasp II Ala al-Dawla Azud al-Din ibn Ali ibn Abi Mansur Faramarz ibn Ala al Dawla Muhammad (mort 1051/1052), conegut també com a Garshasp ibn Ali (Garxasp ibn Alí) fou emir de la dinastia kakúyida (d'origen daylamita) governant com a cap de família a Yadz i Abarkuh; abans havien estat caps de família el seu pare Abu Mansur Faramarz (a Isfahan del 1041/1042 al 1051, a Yadz fins vers el 1065) i el seu avi Ali ben Faramarz (1065-1095).

Veure Khwarizm і Abu Kalidjar Garshasp II

Abu l-Ghazi Bahadur Khan

Abu l-Ghazi Bahadur Khan (24 d'agost de 1603-1663) fou kan arabxàhida de Khivà (Abu l-Ghazi I Bahadur Khan 1644 -1663) i historiador en llengua txagatai, fill d'Arab Muhàmmad Khan I (kan arabxàhida de Khwarizm, nom que fins al va portar el kanat progressivament conegut com a Khivà, 1602-1623).

Veure Khwarizm і Abu l-Ghazi Bahadur Khan

Abu l-Khayr

Abu-l-Khayr (1412-1468) fou kan dels uzbeks (özbegs) de la dinastia xibànida, descendent de Xiban, el fill petit de Jotxi.

Veure Khwarizm і Abu l-Khayr

Abu-Hàmid al-Gharnatí

Abu-Hàmid Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (o Abd-ar-Rahim) ibn Sulayman al-Maziní al-Qaysí al-Gharnatí, més conegut senzillament com a Abu-Hàmid al-Gharnatí (Granada, 1080 - Damasc, 1170) fou un viatger andalusí i compilador de meravelles del món antic (ajàïb).

Veure Khwarizm і Abu-Hàmid al-Gharnatí

Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad

Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad fou el fundador de la dinastia mamúnida de Khwarizm.

Veure Khwarizm і Abu-l-Àbbas Mamun ibn Muhàmmad

Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din

Abu-l-Fadl Nasr ibn Tàhir Taj-ad-Din (vers 1065-1164) fou emir dels darrers safàrides (anomenats per Duzdjani màliks o reis de Nimruz i Sistan; Djuzdjani li dona el nom amb un lleuger canvi: Abu-l-Fat·h), successor del seu pare Tàhir ibn Muhàmmad Baha-ad-Dawla vers el 1090/1091 i va morir el 1164 amb una edat a l'entorn dels cent anys.

Veure Khwarizm і Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din

Abu-l-Qàssim Harun

Abu-l-Qàssim Harun ibn Alí ibn Zàfar al-Dandani Rabib al-Dunya wa l-Din fou visir de l'atabeg ildiguízida de l'Azerbaidjan, Uzbeg ibn Muhammad ibn Ildeguiz.

Veure Khwarizm і Abu-l-Qàssim Harun

Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad

Khwaja Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort probablement en 1043), fou un visir gaznèvida, originari de Xiraz, al Fars, i d'una família al servei dels samànides des del.

Veure Khwarizm і Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad

Abu-Nasr Mansur

Abu-Nasr Mansur ibn Alí ibn Iraq (potser Gilan, vers 970 – potser Gazni, vers 1036) va ser un matemàtic i astrònom persa de començaments del, més conegut simplement com a Abu-Nasr Mansur.

Veure Khwarizm і Abu-Nasr Mansur

Abu-Saïd (timúrida)

Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.

Veure Khwarizm і Abu-Saïd (timúrida)

Adel Xa Afxar

Adil-Xah Afxar (mort 1749) fou el títol reial dAli Quli-Khan (1747-1748), nebot i successor de Nàdir-Xah.

Veure Khwarizm і Adel Xa Afxar

Adil Shah Jalayir

Adil Shah Jalayir (+ 1377) fou un amir cap del tuman dels jalayirs a Transoxiana.

Veure Khwarizm і Adil Shah Jalayir

Ahlat

Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.

Veure Khwarizm і Ahlat

Ahmadilis

Els ahmadilís foren una dinastia d'emirs o atabegs de Maragha a l'Azerbaidjan.

Veure Khwarizm і Ahmadilis

Ak Bugha Naiman

Ak Bugha Naiman (+ vers 1400) fou un amir mongol de Tamerlà, originari de la tribu naiman.

Veure Khwarizm і Ak Bugha Naiman

Ak Sunkur II

Aq-Súnqur II fou fill i successor el 1134 de l'atabeg dels Ahmadilis de Maragha Ak Sunkur I. Apareix sota diversos noms: Ak Sunkur (II) o Arslan ben Ak Sunkur.

Veure Khwarizm і Ak Sunkur II

Ak Timur Bahadur

Ak Timur Bahadur (Aktemur Bahadur) fou un amir (general) de Tamerlà, fidel personal seu.

Veure Khwarizm і Ak Timur Bahadur

Akhsikath

Akhsikath o Aksikat o Aksikant (nom sogdià que vol dir "Ciutat del príncep") fou una ciutat de Sogdiana, capital de la Vall de Fergana a la riba nord del riu Čen ču (Iaxartes) prop del riu d'Uzgend (també anomenat Kašart que vol dir "Afluent principal" del Sir Darya o Iaxartes) que seria el riu Kasan Say, al lloc on s'uneix al Sir Darya.

Veure Khwarizm і Akhsikath

Al-Àixraf ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fat·h Mudhàffar-ad-Din Xaraf-ad-Din Mussa ibn al-Àdil ——, també conegut com a Al-Àixraf I o Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din o Al-Àixraf ibn al-Àdil (mort 27 d'agost de 1237), fou emir aiúbida de Damasc.

Veure Khwarizm і Al-Àixraf ibn al-Àdil

Al-Biruní

Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.

Veure Khwarizm і Al-Biruní

Al-Hussayn ibn Tàhir

Al-Hussayn ibn Tàhir fou un emir nominal tahírida del Khorasan, que va governar vers el 876 fins vers el 880.

Veure Khwarizm і Al-Hussayn ibn Tàhir

Al-Kàmil ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).

Veure Khwarizm і Al-Kàmil ibn al-Àdil

Al-Muàddham ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Muàddham Xàraf-ad-Din Issa ibn al-Àdil, més conegut com al-Muàddham ibn al-Àdil, fou emir aiúbida de Damasc oficialment del 1218 al 1227, però de facto des del 1198 fins al 1227.

Veure Khwarizm і Al-Muàddham ibn al-Àdil

Ala al-Din Ali ibn Xudja al-Din

Diya al-Din o Ala al-Din Ali ibn Xudja al-Din, fou malik gúrida i després sultà que va regnar al domini de Ghor (amb seu a Firuzkuh) com a darrer membre de la dinastia abans de l'eliminació del seu poder pels khwarizmxahs.

Veure Khwarizm і Ala al-Din Ali ibn Xudja al-Din

Ala al-Din Atsiz

Ala al-Din Atsiz ibn Ala al-Din Husayn, fou el penúltim sultà gúrida que va regnar vers 1210 o 1213 a 1214.

Veure Khwarizm і Ala al-Din Atsiz

Alamut

Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.

Veure Khwarizm і Alamut

Alà-ad-Din Juwayní

Alà-ad-Din Atà-Màlik ibn Muhàmmad (al-)Juwayní, més conegut senzillament com a Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283) fou un governador i historiador persa.

Veure Khwarizm і Alà-ad-Din Juwayní

Alà-ad-Din Muhàmmad

Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.

Veure Khwarizm і Alà-ad-Din Muhàmmad

Alà-ad-Din Tekix

Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.

Veure Khwarizm і Alà-ad-Din Tekix

Ali ibn Harb

Alí ibn Harb o Alí ibn Uthman ibn Harb, de malnom az-Zahid (‘l'Asceta’) fou un emir safàrida de Sistan, esmentat a les font amb el títol de Muluk de Nimruz.

Veure Khwarizm і Ali ibn Harb

Ali ibn Mamun

Abu l-Hasan Ali ibn Mamun fou khwarizmshah, el segon de la dinastia mamúnida de Khwarizm, del 997 a una data a l'entorn del 1008/1009.

Veure Khwarizm і Ali ibn Mamun

Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla

Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla (? 1064 - Tamixa, 1142) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Veure Khwarizm і Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla

Alikeh Kukeltaix

Ala al-Din Alikeh Kukeltaix (+1440) fou un amir de Xah Rukh (segle XV).

Veure Khwarizm і Alikeh Kukeltaix

Aljaitu Apardi

Aljaitu, Oljai, Oljei o Oljeitu Apardi fou un amir dels apardis aliat d'Amir Husayn que es va posar al servei de Tamerlà el 1369.

Veure Khwarizm і Aljaitu Apardi

Allah Kuli Bahadur Khan

Harem de Allah Kuli. Allah Kuli Bahadur Khan fou kan de Khivà, fill gran i successor de Muhammad Rahim Bahadur Khan I. Va rebre un considerable tresor del pare però aviat se'l va malgastar en guerres contra Bukharà.

Veure Khwarizm і Allah Kuli Bahadur Khan

Alp Arslan

Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.

Veure Khwarizm і Alp Arslan

Altuntaix

Abu Said Altuntash al-Hadjib fou un esclau turc i general del gaznèvida Subuktegin i els seus dos successors, que va arribar a xa de Khwarizm on va fundar la dinastia Altuntàshida.

Veure Khwarizm і Altuntaix

Amir Husayn

Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del kanat de Txagatai.

Veure Khwarizm і Amir Husayn

An-Nàssir (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).

Veure Khwarizm і An-Nàssir (abbàssida)

Andrònic I Gidos

Andrònic I Gidos fou el segon emperador de Trebisonda.

Veure Khwarizm і Andrònic I Gidos

Anuixa Khan

Anuixa Khan Muhàmmad ibn Abu-l-Ghazí Abu-l-Mudhàffar (Anusha Khan) fou kan de Khivà (1663-1687) successor del seu pare Abu l-Ghazi Bahadur Khan que va renunciar al tron (1663) per dedicar-se a estudiar història i religió i lluitar contra els infidels.

Veure Khwarizm і Anuixa Khan

Anuixtigin

Anushtigin Garčai (o Anuixtiguín Garjai) fou un esclau turc dels seljúcides, al sota Màlik-Xah I i Barkyaruq.

Veure Khwarizm і Anuixtigin

Arab Muhàmmad Khan I

Arab Muhàmmad Khan I ibn Hajj fou kan de Khwarizm, després de Khivà del 1602 al 1623.

Veure Khwarizm і Arab Muhàmmad Khan I

Arab Muhàmmad Khan II

Arab Muhàmmad Khan II fou kan de Khivà vers 1702 a 1704.

Veure Khwarizm і Arab Muhàmmad Khan II

Arang Muhammad Khan

Erenk Khan, Erengh Khan o Arang Muhammad Khan fou kan de Khivà (1687-1691), fill i successor d'Anusha Khan que va deposar en un cop d'estat, i el va cegar i matar.

Veure Khwarizm і Arang Muhammad Khan

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.

Veure Khwarizm і Ardaixir I

Ardaixir ibn Hasan

Ardaixir ibn Hasan Husam al-Dawla fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Veure Khwarizm і Ardaixir ibn Hasan

Arzen (ciutat)

Arzen (àrab Arzan, armeni Ardzen o Arzn, siríac Arzon) fou una ciutat de l'Àsia Menor a la riba del riu Arzan Su (clàssic Nikephorion, modern Garzan Su), afluent del Tigris, i prop d'un llac de nom també Arzen o Arzan, i al costat de Mayyafarikin.

Veure Khwarizm і Arzen (ciutat)

As-Sàlih Ayyub

Al-Malik as-Sàlih Najm-ad-Din Ayyub Abu-l-Futtuh ibn al-Kàmil Muhàmmad —— (el Caire, 1206/1207 - novembre de 1249) fou sultà aiúbida d'Egipte (1240 -1249) i Damasc (1239 i 1245-1249).

Veure Khwarizm і As-Sàlih Ayyub

Atabeg

Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Veure Khwarizm і Atabeg

Atabegs de Yazd

La dinastia databegs de Yazd fou una família de atabegs que va governar a la província de Yazd als segles XI-XII, com a tributaris dels seljúcides i més tard dels il-Khan.

Veure Khwarizm і Atabegs de Yazd

Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin

Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.

Veure Khwarizm і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin

Atsiz ibn Uvak

Erigsen o Atsiz ibn Uvak (?- 1080) fou un cap turcman, cap de la tribu dels iwai segurament establerta a Khwarizm a l'inici de l'expansió seljúcida.

Veure Khwarizm і Atsiz ibn Uvak

Avanek Khan

Avanek Khan fou kan de Khwarizm, fill d'Aminek (oncle d'Ilbars Khan) i germà i successor de Bujugha Khan vers 1535.

Veure Khwarizm і Avanek Khan

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.

Veure Khwarizm і Avicenna

Az-Zamakhxarí

Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Úmar ibn Muhàmmad ibn Úmar al-Khwarizmí az-Zamakhxarí, més conegut simplement com az-Zamakhxarí (1074/1075-1143/1144), va ser un erudit musulmà d'origen persa, seguidor de la doctrina teològica mutazilita, nascut a Zamakhxar (Coràsmia), però que va passar la major part de la seva vida entre Bukharà, Samarcanda i Bagdad.

Veure Khwarizm і Az-Zamakhxarí

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Veure Khwarizm і Azerbaidjan

Aziz Xaikh

Aziz Xaikh (Azis Khan, Aziz Xeikh de vegades Osis) fou un kan de l'Horda d'Or, primer governant al mateix temps i després com successor vers 1367 de Pulad Khoja Khan.

Veure Khwarizm і Aziz Xaikh

Çağrı Beg Dawud

Çağrı Beg Dawud ibn Mikhaïl ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de Tughril Beg (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions).

Veure Khwarizm і Çağrı Beg Dawud

Çavuldur

Els Çavuldur (pot aparèixer també com a Djavuldur o Çawdor) són una tribu turcmana instal·lada parcialment a Khwarizm entre el segle XVi i el XVII i totalment al.

Veure Khwarizm і Çavuldur

Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí

Abu-l-Qàssim Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí Xams-al-Kufat (mort el 31 de desembre de 1032) fou visir gaznèvida sota el sultà Mahmud de Gazni (998-1030).

Veure Khwarizm і Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.

Veure Khwarizm і Àhmad Sanjar

Àssad ibn Nasr

Àssad ibn Nasr fou un visir de l'atabeg salghúrida de Fars Sad ibn Zengi (1197-1226).

Veure Khwarizm і Àssad ibn Nasr

Babaïyya

El moviment babaí o babaisme (babaïyya o, en turc, babailik) fou un moviment religiós d'Anatòlia desenvolupat al començament del com a resposta a la progressiva iranització del Soldanat de Rum i a la pèrdua de les tradicions musulmanes sunnites dels turcmans.

Veure Khwarizm і Babaïyya

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Veure Khwarizm і Bactriana

Badakhxan

El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.

Veure Khwarizm і Badakhxan

Badr-ad-Din Lulu

Al-Màlik ar-Rahim as-Sultan Badr-ad-Din Abu-l-Fadàïl Lulu al-Armaní an-Nurí al-Atabakí, més conegut simplement com a Badr-ad-Din Lulu o Lulu (- 1259), fou regent dels ''atabegs'' zengites de Mossul i després emir de ple dret.

Veure Khwarizm і Badr-ad-Din Lulu

Baha al-Din Sam I

Baha al-Din Sam I fou un sultà gúrida de la família shansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Shams al-Din Muhammad al que va succeir el 1192.

Veure Khwarizm і Baha al-Din Sam I

Baha al-Din Sam II

Baha al-Din Sam II fou sultà gúrida de la família shansabànida del Ghur.

Veure Khwarizm і Baha al-Din Sam II

Balasagun

Balasagun (Balassagun, Balasaghun, Karabalsagun; 八剌沙衮.

Veure Khwarizm і Balasagun

Balban

Ghiyath al-Din Balban (1200 – 1287) (urdú غیاث الدین بلبن) fou sultà de Delhi del 1266 al 1287.

Veure Khwarizm і Balban

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Veure Khwarizm і Balkh

Bamian

Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.

Veure Khwarizm і Bamian

Batalla de Garni

La batalla de Garni fou una batalla entre el Regne de Geòrgia i Khwarezm del 1225.

Veure Khwarizm і Batalla de Garni

Batalla de Rayy

La batalla de Rayy, lluitada el l'1 de maig del 811, fou una de les batalles de la guerra civil del Califat Abbàssida.

Veure Khwarizm і Batalla de Rayy

Bazarji

Bazarji fou un suposat kan de l'Horda d'Or només esmentat per Hajji Abdul Ghassar- Hauria governat vers el 1361.

Veure Khwarizm і Bazarji

Börke

Börke, Berke o Berke Khan fou el kan del Kiptxak o l'Horda d'Or que eficaçment va consolidar el poder de l'Horda Blanca i l'Horda Blava de 1257 a 1266.

Veure Khwarizm і Börke

Berdibeg

Berdibeg fou kan de l'Horda d'Or (1357-1359), fill de Janibeg al que va succeir.

Veure Khwarizm і Berdibeg

Bessos de Bactriana

Bessos (en grec antic Βήσσος 'Bḗssos') va ser sàtrapa de Bactriana i rei de l'Imperi persa de l'any 330 aC al 329 aC.

Veure Khwarizm і Bessos de Bactriana

Bust (Sistan)

Bust fou una ciutat de Sistan (Sidjistan) avui unes ruïnes al sud de l'Afganistan, a la vora del riu Helmand, prop de la seva confluència amb l'Arghandab.

Veure Khwarizm і Bust (Sistan)

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Veure Khwarizm і Califat Abbàssida

Calmucs

Els calmucs (alternativament, kalmucks, kalmuks, o kalmyki) són els descendents dels oirats, identitat històrica i col·lectiva dels pobles mongols occidentals.

Veure Khwarizm і Calmucs

Campanya de Bagdad (1401)

La campanya de Bagdad fou una campanya militar de Tamerlà sobre Bagdad i l'Iraq Arabí, que va portar a la recuperació del territori que s'havia perdut el 1394.

Veure Khwarizm і Campanya de Bagdad (1401)

Campanya de Tamerlà a l'Índia

La campanya a l'Índia de Tamerlà fou una expedició militar per sotmetre el sultanat de Delhi i altres regnes, que va durar un any, entre la sortida a l'abril de 1398 i la tornada a l'abril de 1399.

Veure Khwarizm і Campanya de Tamerlà a l'Índia

Cinquena expedicio de Tamerlà a Khwarizm (1388)

La cinquena expedició de Tamerlà a Khwarizm fou conseqüència dels atacs dels sufis a Transoxiana el 1387 i 1388.

Veure Khwarizm і Cinquena expedicio de Tamerlà a Khwarizm (1388)

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.

Veure Khwarizm і Cir II el Gran

Comtat de Gorgan

Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.

Veure Khwarizm і Comtat de Gorgan

Conflicte de Khwarizm (1378)

El conflicte a Khwarizm de 1378 fou un enfrontament entre la kanat Txagatai de Tamerlà i l'estat aliat de Khwarizm.

Veure Khwarizm і Conflicte de Khwarizm (1378)

Conquestes musulmanes al subcontinent indi

Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.

Veure Khwarizm і Conquestes musulmanes al subcontinent indi

Coramis

Els corasmis foren un poble iranià antic que habitada a la Coràsmia.

Veure Khwarizm і Coramis

Corasmis

Els corasmis (en llatí chorasmii, en grec antic Χωράσμιοι) eren un poble de la Sogdiana esmentat per diversos autors antics.

Veure Khwarizm і Corasmis

Coràsmic

El coràsmic o llengua coràsmica fou una llengua irànica de la regió de Coràsmia (Khwarizm).

Veure Khwarizm і Coràsmic

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Veure Khwarizm і Damasc

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Veure Khwarizm і Darios el Gran

Daybul

Possible emplaçament de la primera mesquita de l'Índia a Daybul. Daybul (també Dehal i Dewal) fou una antiga vila del Sind, que portava el seu nom perquè tenia un temple (dewal, sànscrite devalaya) d'idols (budd).

Veure Khwarizm і Daybul

Dehestan

Dehestan (o Dihistan) és una vila de l'Afganistan a la part sud de la província de Badghis al nord-est d'Herat.

Veure Khwarizm і Dehestan

Dihistan

Geografia.

Veure Khwarizm і Dihistan

Dinastia afríguida

La dinastia afríguida (o) fou una dinastia que va governar Khwarizm en el primer mil·lenni.

Veure Khwarizm і Dinastia afríguida

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.

Veure Khwarizm і Dinastia aiúbida

Dinastia Altuntàixida

La dinastia Altuntàshida fou un llinatge d'esclaus turc que va governar Khwarizm del 1017 al 1041 per compte del soldà de Gazni.

Veure Khwarizm і Dinastia Altuntàixida

Dinastia Anuixtigínida

La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.

Veure Khwarizm і Dinastia Anuixtigínida

Dinastia Arabxàhida

La dinastia Arabxàhida fou un llinatge de Khwarizm que va governar el país del 1511 al 1804.

Veure Khwarizm і Dinastia Arabxàhida

Dinastia jànida

La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà del 1599 al 1785.

Veure Khwarizm і Dinastia jànida

Dinastia Kart

La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.

Veure Khwarizm і Dinastia Kart

Dinastia kinkhwàrida

La dinastia kinkhwàrida fou una dinastia que va governar el Tabaristan (Mazanderan) als segles  i. Era una branca col·lateral dels bawàndides.

Veure Khwarizm і Dinastia kinkhwàrida

Dinastia Mamúnida

La dinastia mamúnida fou un llinatge local del Gurgandj que van governar en aquesta regió vers el o IX i a més a més a Khwarizm del 995 al 1017.

Veure Khwarizm і Dinastia Mamúnida

Dinastia Sufida

La dinastia sufida fou un llinatge local que va governar a Khwarizm des de vers el 1360 fins al 1511.

Veure Khwarizm і Dinastia Sufida

Districte de Dihistan

El districte de Dihistan (persa: dihistān, دهستان, "El país de molts pobles" fou un antic districte agrícola situat a la part nord del curs inferior del riu Atrek. La capital fou Akhur. Estava entre el Gurgan i Khwarizm a quatre dies de camí al nord del Gurgan (Djurdjan).

Veure Khwarizm і Districte de Dihistan

Diya al-Din Ali

Diyà-ad-Din Alí fou un sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.

Veure Khwarizm і Diya al-Din Ali

Diyar Múdar

Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.

Veure Khwarizm і Diyar Múdar

Djalal al-Din Ali

Djalal al-Din Ali fou un sultà gúrida de la família xansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Baha al-Din Sam I, al que va succeir el 1206.

Veure Khwarizm і Djalal al-Din Ali

Djand

Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.

Veure Khwarizm і Djand

Djizak

Djizak, també Jizak, Jizakh, Djizakh, Jizzakh o Jizzax (en rus: Джизак, en uzbek: Jizzax / Жиззах), és una ciutat al centre de la província de Djizak a l'Uzbekistan, al nord-oest de Samarcanda.

Veure Khwarizm і Djizak

Djustànides

Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.

Veure Khwarizm і Djustànides

Dvin

Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.

Veure Khwarizm і Dvin

Edigu

Edigu, Edigey, İdegäy, Idiku, Edege Mangit i altres nombroses variacions (1352-1419) fou un emir mongol de l'Horda d'Or que va fundar una nova entitat política que va ser coneguda sota el nom d'Horda Nogaï.

Veure Khwarizm і Edigu

Elies Khoja

Elies Khoja (+ 1434) fou un general turcomongol al servei de Xah Rukh (segle XV).

Veure Khwarizm і Elies Khoja

Eltxi Bahadur Barles

Eltxi Bugha Bahadur Barles (conegut com a Eltxi Bugha, Eltxi Bahadur, Eltxi Bahadur Barles o Eltxi Bugha Barles) fou un amir dels Barles que ja el 1362 va mostrar suport a Tamerlà al que va servir durant anys.

Veure Khwarizm і Eltxi Bahadur Barles

Erzincan

Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.

Veure Khwarizm і Erzincan

Església de Lomisa

L'església de Lomisa (en georgià: ლომისა) és un santuari cristià medieval a l'est de Geòrgia, dedicat a sant Jordi.

Veure Khwarizm і Església de Lomisa

Farah

Farāh (persa فراه) és una ciutat de l'Afganistan, a l'oest del país a la vora del riu Farah i capital de la província de Farah.

Veure Khwarizm і Farah

Farasmanes (rei)

Farasmanes (Pharasmanes) fou un rei escita de la tribu o grup dels corasmis.

Veure Khwarizm і Farasmanes (rei)

Firuzkuh (Iran)

Firuzkuh, alguna vegada Firouzkouh, mazandari: Pirezcow, persa فیروزکوه és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Firuzkuh, a la província de Teheran.

Veure Khwarizm і Firuzkuh (Iran)

Gaza

Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Veure Khwarizm і Gaza

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.

Veure Khwarizm і Gaznèvides

Gúrides

Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.

Veure Khwarizm і Gúrides

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Veure Khwarizm і Genguis Khan

Genguiskhànides

Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.

Veure Khwarizm і Genguiskhànides

Gharjistan

El Gharjistan (o Gharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riu Murghab al nord del riu Hari Rud.

Veure Khwarizm і Gharjistan

Ghiyath al-Din Mahmud

Ghiyath al-Din Mahmud (? - v. 1212) fou sultà gúrida de la família shansabànida del Ghur.

Veure Khwarizm і Ghiyath al-Din Mahmud

Ghiyath al-Din Muhàmmad

Ghiyath al-Din Muhàmmad (abans del regnat Xams al-Din Muhàmmad) fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.

Veure Khwarizm і Ghiyath al-Din Muhàmmad

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Veure Khwarizm і Gran Khorasan

Guerra a Transoxiana

La guerra a Transoxiana de 1387-1388 foren unes incursions principalment dels sufis de Khwarizm i de guerrers de Toktamix i la seva Horda (als que es van afegir els jats de Mogulistan només per saquejar).

Veure Khwarizm і Guerra a Transoxiana

Guerra contra els sayyids de Mazanderan

La guerra contra els sayyids de Mazanderan fou un conflicte militar que va enfrontar a Tamerlà i el seu kanat Txagatai amb els sayyids maraixis de Mazanderan (Amol i Sari principalment); es va desenvolupar el 1392 i va suposar la submissió completa d'aquests sayyids.

Veure Khwarizm і Guerra contra els sayyids de Mazanderan

Gurkhan

Gurkhan fou el títol dels sobirans suprems kara-khitay entre 1130 i 1218.

Veure Khwarizm і Gurkhan

Harun Bughra Khan

Harun Bughra Khan (Ali ibn Hàssan) (mort 1034), esmentat generalment a les cròniques com a Alitigin, fou un kan de la branca hassànida o occidental dels karakhànides, que va governar a Transoxiana al començament del.

Veure Khwarizm і Harun Bughra Khan

Hasan ibn Rustam

Hasan ibn Rustam V Ala al-Dawla Sharaf al-Muluk (s. XI) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Veure Khwarizm і Hasan ibn Rustam

Hasan Sufi Tarkhan

Hasan Sufi Tarkhan fou un amir, probablement de la tribu Kungrat i el clan Sufi de Khwarizm, que va servir a Xah Rukh.

Veure Khwarizm і Hasan Sufi Tarkhan

Hauran

Dar Qasim Tanash Hauran o Hawran és un altiplà volcànic al sud-oest de Síria.

Veure Khwarizm і Hauran

Hazarasp

Hazarasp (Mil Cavalls) fou una antiga ciutat del Khwarizm a la riba esquerra de l'Oxus o Amudarià.

Veure Khwarizm і Hazarasp

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Veure Khwarizm і Herat

Herèthia

Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920).

Veure Khwarizm і Herèthia

Hissor

Hissor (tadjik Ҳисор, abans Hisar o Hissar, rus Gissar Гиссар) és una ciutat de l'occident del Tadjikistan a uns 15 km a l'oest de Duixanbe.

Veure Khwarizm і Hissor

Història d'Isfahan

Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.

Veure Khwarizm і Història d'Isfahan

Història de l'Iraq

Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.

Veure Khwarizm і Història de l'Iraq

Història de l'Uzbekistan

Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.

Veure Khwarizm і Història de l'Uzbekistan

Història de Mongòlia

La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.

Veure Khwarizm і Història de Mongòlia

Història de Xiraz

Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.

Veure Khwarizm і Història de Xiraz

Història del Caucas

Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.

Veure Khwarizm і Història del Caucas

Història del Kazakhstan

Localització del Kazakhstan La història del Kazakhstan descriu el passat humà en la part més àmplia del cinturó de l'estepa eurasiàtica que fou la llar i la cruïlla de camins per a nombrosos grups humans, començant per l'extint pitecantrop i el sinantrop -1.000.000 - 800.000 aC a les Muntanyes Karatau, la mar Càspia i àrees de Balkhaix; l'Home de Neandertal fa 140.000 anys a les Muntanyes Karatau i Kazakhstan Central, i l'arribada de l'Homo Sapiens modern, entre 40 i 12.000 anys aC al sud, centre i est del Kazakhstan.

Veure Khwarizm і Història del Kazakhstan

Història del Kirguizstan

Mapa històric de l'Àsia Central Home a cavall al Kirguizstan Aquest article tracta sobre la història del Kirguizstan.

Veure Khwarizm і Història del Kirguizstan

Història del Tadjikistan

Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).

Veure Khwarizm і Història del Tadjikistan

Història del Turkmenistan

Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.

Veure Khwarizm і Història del Turkmenistan

Història dels kurds

La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.

Veure Khwarizm і Història dels kurds

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Veure Khwarizm і Homs

Horda Blanca

LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.

Veure Khwarizm і Horda Blanca

Horda d'Or

L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.

Veure Khwarizm і Horda d'Or

Hotan

Khotan o Hotan (en uigur: خوتەن/Hotǝn; en xinès: 和田; en pinyin: Hétián, antic xinès simplificat: 和阗; antic tradicional xinès: 和闐; antic pinyin: Hétián) és una ciutat i oasi de la prefectura del mateix nom, de la que és capital.

Veure Khwarizm і Hotan

Hua (estat)

Huáguó (滑国) va ser un estat vassall de la dinastia Zhou occidental, que existí en el que avui en dia és Henan; les elits governants pertanyien a la família reial, però van ser destruïdes per l'estat de Qin en el 627 aC.

Veure Khwarizm і Hua (estat)

Hurrites

Els hurrites eren un poble de l'Orient Mitjà on apareixen a finals del tercer mil·lenni aC, procedents segons alguns estudiosos, de les zones dels rius Araxes i Kura a la vora del Caucas.

Veure Khwarizm і Hurrites

Husayn Sufi

Husayn Sufi ibn Yanghadai (+ 1371) fou amir (a vegades esmentat com a xah) de Khwarizm vers 1360 a 1371.

Veure Khwarizm і Husayn Sufi

Hussayn Bayqara

Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).

Veure Khwarizm і Hussayn Bayqara

Ibn Hàwqal

Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.

Veure Khwarizm і Ibn Hàwqal

Ibrahim Inal

Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.

Veure Khwarizm і Ibrahim Inal

Il-Arslan

Il-Arslan ("El Lleó") (nom complet: Taj ad-Dunya wa ad-Din Abul-Fath Il-Arslan ibn Atsiz, en persa: تاج الدین ابوالفتح ایل ارسلان بن اتسز) (va morir el març de 1172) va ser el Xa de Khwarizm des del 1156 fins al 1172.

Veure Khwarizm і Il-Arslan

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Veure Khwarizm і Il-kanat

Ildegízida

La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.

Veure Khwarizm і Ildegízida

Ildegiz

Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.

Veure Khwarizm і Ildegiz

Iltazar Khan

Iltazar Khan fou kan de Khiva el primer de la dinastia Kongrat del 1804 al 1806.

Veure Khwarizm і Iltazar Khan

Iltutmix

Xams-ad-Din Iltutmix ibn Ilam-Khan al-Qutbí (1211 - 1236) fou sultà de Delhi de la primera dinastia esclava o mameluca.

Veure Khwarizm і Iltutmix

Ilyàsida

Ilyàsida (persa Al-e Elyas) fou una dinastia musulmana de Kirman (Califat Abbàssida) del.

Veure Khwarizm і Ilyàsida

Imperi Anuixtigínida

L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.

Veure Khwarizm і Imperi Anuixtigínida

Imperi de Trebisonda

LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.

Veure Khwarizm і Imperi de Trebisonda

Imperi Kuixan

L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.

Veure Khwarizm і Imperi Kuixan

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Veure Khwarizm і Imperi Mongol

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Veure Khwarizm і Imperi Sassànida

Inatchiq

Inatchiq conegut com a Kadir (Qadir) Khan (o Inalčuk Kayir Khan), fou governador d'Otrar per compte del khwarizmshah Ala al-Din Muhammad, amb la mare del qual, Terken Khatun, estava emparentat.

Veure Khwarizm і Inatchiq

Invasió mongola de Khwarezm

La invasió mongola de Khwarizmia de 1219 a 1221.

Veure Khwarizm і Invasió mongola de Khwarezm

Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà

La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.

Veure Khwarizm і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Veure Khwarizm і Isfahan

Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir

Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir o, simplement, Ismaïl (II) ibn Nuh fou el darrer emir samànida (vers 1000-1005).

Veure Khwarizm і Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir

Ispahsalar

Ispahsalar o sipahsalar fou un títol que en persa significa ‘cap d'un exèrcit’.

Veure Khwarizm і Ispahsalar

Istarawshan

Istaravshan (en tadjik Истаравшан) és una ciutat i districte (jamoat) de la província de Sughd, al sud del Tadjikistan, a 78 km al sud-oest de Khodjend i del riu Sirdarià.

Veure Khwarizm і Istarawshan

Ja'un-i-Qurban

Ja'un-i-Qurban fou el nom que es va donar a un poder político-militar establert al Khurasan (província mongola) (Pèrsia, avui Iran) que va subsistir amb autonomia entre 1335 i 1381 quan fou eliminat per Tamerlà.

Veure Khwarizm і Ja'un-i-Qurban

Jahangir ibn Timur

Jahangir (vers 1355 -1376) fou un príncep timúrida, fill gran de Tamerlà.

Veure Khwarizm і Jahangir ibn Timur

Jalal al-Din Khan

Jalal al-Din Khan (a les cròniques russes Seleni Sultan, a les cròniques poloneses Seledin; a les fonts turques apareix com a Jalalberdi; Schiltberger l'esmenta com a Segelalladin; en tàtar: Cäläletdin; en polonès: Dżalal ad-Din) ((1380–1412)) fou kan de part de l'Horda d'Or.

Veure Khwarizm і Jalal al-Din Khan

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Veure Khwarizm і Jalal-ad-Din Mangubertí

Janibeg

Janibeg (segle XIV) fou kan de l'Horda d'Or.

Veure Khwarizm і Janibeg

Janibeg Sultan

Janibeg Sultan (Janibeg ibn Kwaja Muhammad o Khoja Muhammad) fou regent del kanat dels uzbeks.

Veure Khwarizm і Janibeg Sultan

Jetissú

polonesa del rus "Semirétxie", equivalent a Zhetysu propi) al sud-est del llac Balkhash Jetissú, «set rius», o literalment «set aigües», és un nom medieval turc avui recuperat en kazakh que designa el «país dels set rius», anomenat pels russos Semirétxie.

Veure Khwarizm і Jetissú

Jotxi

Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.

Veure Khwarizm і Jotxi

Kai Khusraw Khuttalani

Kay Khusraw Khuttalani o Kai Khusrau Khuttalani o Ky Khuseru (+ 1372 o 1373), fou un emir del tuman dels Khuttalani, que es deia (i era) gendre del Khan del Desht Kiptxaq i governador de Khuttalan.

Veure Khwarizm і Kai Khusraw Khuttalani

Kaialikh

Kaialikh (a 18 km de la moderna Taldikorgan (45.005°-78.386°) al Kazakhstan al sud-est del Llac Balkhaix), és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la vall del Iemil.

Veure Khwarizm і Kaialikh

Kalhat

Kalhat, Qalhat o Galhat és un antic establiment de les tribus Banu Salima i Malik ibn Fahm al nord-est d'Oman a uns 20 km al nord de Sur, a la regió d'Ash Sharqiyah.

Veure Khwarizm і Kalhat

Kalif

Kalif, també apareix com a Kaylif, fou una antiga vila que s'estenia pels dos costats de l'Amudarià, a l'oest-nord-oest de Tirmidh (Termez).

Veure Khwarizm і Kalif

Kanat de Balkh

El kanat de Balkh fou un kanat uzbek que va existir entre el i el centrat a la ciutat de Balkh.

Veure Khwarizm і Kanat de Balkh

Kanat de Bukharà

El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles  i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.

Veure Khwarizm і Kanat de Bukharà

Kanat de Khivà

El Kanat de Khivà fou un estat de l'Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920.

Veure Khwarizm і Kanat de Khivà

Kanat de Maragha

El Kanat de Maragha (també Maraga, Maraqa o Maragheh) fou un estat semi-independent a l'Azerbaidjan persa al, que va existir entre 1610 i 1925.

Veure Khwarizm і Kanat de Maragha

Kanat de Sibèria

El Kanat de Sibèria va ser un estat tàtar turc a la futura Sibèria russa.

Veure Khwarizm і Kanat de Sibèria

Kanat de Txagatai

El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Veure Khwarizm і Kanat de Txagatai

Kanat Kimak

El Kanat Kimak o Kimäk o Kimek fou un important estat turc medieval format principalment pels pobles turcs dels kimaks i kiptxaks a l'àrea dels rius Ob-Irtix.

Veure Khwarizm і Kanat Kimak

Kandahar

Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Veure Khwarizm і Kandahar

Kara Hülëgü

Kara Hülëgü (mort el 1252) fou l'hereu de l'ulus de Txagatai Khan (1242 - 1246 i 1252).

Veure Khwarizm і Kara Hülëgü

Kara-khitai

El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.

Veure Khwarizm і Kara-khitai

Karakalpakistan

Karakalpakistan (usbec: Qoraqalpog'iston Respublikasi o Қорақалпоғистон Республикаси; karakalpak: Қарақалпақстан Республикасы o Qaraqalpaqstan Respublikası) és una república autònoma de l'Uzbekistan.

Veure Khwarizm і Karakalpakistan

Karaman (ciutat)

Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.

Veure Khwarizm і Karaman (ciutat)

Karatughan

Karatughan fou una comarca del Tabaristan a l'est del Miyan Rud (Miyan-du-rud), prop de Sari, que arribava a l'oest fins al riu Mihriban.

Veure Khwarizm і Karatughan

Karlucs

Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.

Veure Khwarizm і Karlucs

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Veure Khwarizm і Kars

Kath

Kath fou una ciutat de la riba oriental de l'Amudarià (Oxus) i antiga capital de Khwarizm, propera a la moderna ciutat de Khivà, avui a l'Uzbekistan.

Veure Khwarizm і Kath

Kaykhusraw II

Giyath al-Din Kaykhusraw II (àrab i persa: غياث الدين كيخسرو بن كيقباد, Ghīyāth al-Dīn Kaykhusraw bin Kayqubād; turc: Gıyaseddin Keyhüsrev) fou soldà de Rum (1237 al 1246) fill i successor d'Ala al-Din Kaykubad I. Va succeir el seu pare el 1237.

Veure Khwarizm і Kaykhusraw II

Kaykubad I

Ala al-Din Kaykubad I fou sultà de Rum, el més prestigiós de la dinastia.

Veure Khwarizm і Kaykubad I

Köneürgenç

Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنه‌گرگانج Kohna Gūrgānj o کهنه‌اورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.

Veure Khwarizm і Köneürgenç

Kemah (Erzincan)

Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.

Veure Khwarizm і Kemah (Erzincan)

Kermanxah

Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.

Veure Khwarizm і Kermanxah

Khalajs

Els khalajs són un poble turcman que viu a l'Iran principalment a la província de Markazi.

Veure Khwarizm і Khalajs

Khan Zade

Khan Zade (Sevin Beg Khanzada) (+1411), fou princesa de la dinastia Sufi, filla de Husayn Sufi, casada successivament amb dos fills de Tamerlà.

Veure Khwarizm і Khan Zade

Khatai Bahadur

Khatai Bahadur (Khetai Bahadur, Khitai Bahadur, Khatay Bahadur) (+1377) fou un amir mongol al servei de Tamerlà des de abans del 1370, originalment al servei del kan de Mogolistan.

Veure Khwarizm і Khatai Bahadur

Khatun

Khatun (ātūn) o hatun fou un títol d'origen sogdià que portaven les sobiranes turques, les esposes dels sobirans turcs i també les parentes del sobirà.

Veure Khwarizm і Khatun

Khionites

Àsia el 400, mostrant els khionites i els seus veïns. Khionites, xionites, chionites o chionitae (en persa mitjà: xiyon; avestan: xiiaona; en sogdià: xwn; en pahlavi: huna), hunni o yun; en xinès 狁 yǔn o xūn, 獯), fou una tribu nòmada, de probable origen iranià, que fou prominent a Transoxiana i Bactriana.Wolfang Felix, "CHIONITES" Encyclopædia Iranica Online Edition, consulta 2012 a Anteriorment eren considerats una horda turca fixada entorn del 400 al nord de Merv.

Veure Khwarizm і Khionites

Khivà

Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.

Veure Khwarizm і Khivà

Khizilkhum

Khizilkhum (en turc: Kızılkum, en uzbek: Qizilqum, en kazakh: Қызылқұм) és l'onzè desert més gran del món.

Veure Khwarizm і Khizilkhum

Khujand

Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنین‌آباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.

Veure Khwarizm і Khujand

Khusraw Xah

Khusraw Xah (apareix com a Khosro, Khusro o Khusrau Shah) fou un amir dels timúrides de Samarcanda, un turc dels quiptxaqs.

Veure Khwarizm і Khusraw Xah

Khuttal

Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.

Veure Khwarizm і Khuttal

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Veure Khwarizm і Khwarizm

Khyber Pakhtunkhwa

El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.

Veure Khwarizm і Khyber Pakhtunkhwa

Kiptxak

Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.

Veure Khwarizm і Kiptxak

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Veure Khwarizm і Kirman

Kotxkunju

Kotxkunju o Kutxkuntxi, tercer kan de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan, era el fill d'Abu l-Khayr, fundador de la dinastia, i de Rabia Bégüm, filla d'Ulugh Beg.

Veure Khwarizm і Kotxkunju

Kuhistan

Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.

Veure Khwarizm і Kuhistan

Kungrats

Els kungrats, qongirat, onggirat, khunggirat o konkirat/konkurat, en mongol: хонгират, en kazakh: қоңырат) és una tribu de l'Àsia central, una de les divisions essencials del Mongols. Les variacions sobre el nom inclouen Onggirat, Wangjila (王紀剌), Yongjilie (雍吉烈), i Guangjila (廣吉剌) a fonts xineses, i ongrat o kongrat en turc.

Veure Khwarizm і Kungrats

Kutlug Inandj

Kutlug Inandj fou un atabeg ildegízida, fill de Muhàmmad Pahlawan.

Veure Khwarizm і Kutlug Inandj

Kutlughkhànida

La dinastia Kutlughkhànida (dels kutlughkhànides) de vegades també kutlúghida (dels kutúghlides) fou una nissaga de Kirman que va governar la província entre 1222 i 1318.

Veure Khwarizm і Kutlughkhànida

Kutxan

Kutxan (قوچان, també romanitzat com a Quchan, Qūchān, Quĉān, Quçan,Gochan o Küčan; nom antic Khabushan o Khudjan) és el nom d'una vila i d'un districte (comtat) iranià al nord de la província de Razavi Khorasan.

Veure Khwarizm і Kutxan

Kutxlug

Kutxlug (pot aparèixer també com a Kutchlug o Kuchlug) fou el darrer kan dels kara khitai (de facto 1211-1213, de iure 1213-1218) Era fill de Tayang, el kan dels naiman.

Veure Khwarizm і Kutxlug

Laridjan

Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.

Veure Khwarizm і Laridjan

Lashkar- i Bazar

Lashkar- i Bazar són un conjunt de campaments militars, habitacions i palaus reials al sud de l'Afganistan, datats dels segles  i; que es troben a la riba esquerra del riu Helmand prop de la confluència amb el riu Argandab.

Veure Khwarizm і Lashkar- i Bazar

Llista d'estats per era

Els estats al llarg de la història, han anat evolucionant en diferents continents segons les edats històriques.

Veure Khwarizm і Llista d'estats per era

Llista de dinasties de l'Afganistan

L'Afganistan va ser dominat al llarg de la història per gran nombre de dinasties, fins a l'establiment de la república el 1973, Excloses les de caràcter local o regional, les principals dinasties (o sobirans individuals) foren.

Veure Khwarizm і Llista de dinasties de l'Afganistan

Lur-i Buzurg

Els atabegs del Gran Luristan o Lur-i Burzurg, foren una dinastia de sobirans amb títol d'atabegs que va governar a part del territori del Luristan entre 1115 i 1424 amb capital a Idadj o Idhadj (més tard Malamir, moderna Ida).

Veure Khwarizm і Lur-i Buzurg

Maarat an-Numan

Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.

Veure Khwarizm і Maarat an-Numan

Mahmud de Ghazna

Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.

Veure Khwarizm і Mahmud de Ghazna

Mahmud Khizr

Mahmud Khizr Khan fou kan de l'Horda d'Or en dates incertes entre 1359 i 1362.

Veure Khwarizm і Mahmud Khizr

Makhan

Makhan fou una població o oasi situat al sud del riu Jihun (el modern Amudarià).

Veure Khwarizm і Makhan

Manbij

Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).

Veure Khwarizm і Manbij

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Veure Khwarizm і Maragha

Maraixi

Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.

Veure Khwarizm і Maraixi

Marand

Marand és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional a la província de l'Azerbaijan Oriental, Iran, a 60 km al nord-oest de Tabriz.

Veure Khwarizm і Marand

Marw al-Rudh

Merv, Merw o Marw al-Rudh (o;, ‘Marw del Riu’) també Petita Merv fou una antiga ciutat a la riba del Murghab, al Gran Khorasan, al lloc on el riu abandona les muntanyes del Gharčistan (Ghardjistan) i entren a l'estepa, pròximes a l'actual població de Bala Murghab a l'Afganistan, capital del districte de Murghab i de la província de Badghis a l'Afganistan.

Veure Khwarizm і Marw al-Rudh

Mashhad-i Misriyan

Mashhad-i Misriyan (apareix als texts com Mestorian, Mest-Debran, Mest-Dovran, i Mastan) són unes ruïnes de Turkmenistan, al nord-est del riu Atrek en la seva confluència amb el Sumbar.

Veure Khwarizm і Mashhad-i Misriyan

Massud I ibn Mahmud

Abu-Saïd Massud I ibn Mahmud Xihab-ad-Dawla Jamal-al-Mil·la o, més senzillament, Massud I ibn Mahmud (998-1040) fou sultà gaznèvida (1030-1040), fill del sultà Mahmud ben Sebuktegin.

Veure Khwarizm і Massud I ibn Mahmud

Masud Beg

Masud Beg fou un governador de l'Àsia central per compte del gran kan mongol.

Veure Khwarizm і Masud Beg

Maymana

Maymana, Meymaneh o Maimana és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Faryab i del districte de Maymana, situada a a 877 metres d'altura a l'antic llit del riu Qeysar.

Veure Khwarizm і Maymana

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Veure Khwarizm і Mazandaran

Màlik Dinar

Màlik Dinar (? - 1195) fou un dels caps oghuz que va aconseguir el poder al Gran Khorasan a la mort del sultà Sanjar (1157).

Veure Khwarizm і Màlik Dinar

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.

Veure Khwarizm і Merv

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Veure Khwarizm і Miran Xah

Mkhargrdzéli

LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.

Veure Khwarizm і Mkhargrdzéli

Mongke Temur

Mangu Timur, Mangu-Timur o Mungka Timur (a les monedes també Mongke Temur o Mongke-Temur, en mongol Möngke Temur o Möngke-Temur) de mal nom Kuluk (el Gloriós o el Cèlebre) fou kan de l'Horda d'Or del 1267 al 1280.

Veure Khwarizm і Mongke Temur

Muş

Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.

Veure Khwarizm і Muş

Mubarik Xah Sanjarí

Mubarik Xah Sanjarí, Mubarak Shah Sanjari o Mubarek Shah Sanjari fou un amir de la tribu turcmana dels sanjar, amic de Tamerlà, que dominava la zona de Makhan.

Veure Khwarizm і Mubarik Xah Sanjarí

Mudhàffar-ad-Din Uzbeg

Mudhàffar-ad-Din Uzbeg fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1210-1225), fill de Muhàmmad Pahlawan i successor del seu germà Nusrat al-Din Abu Bakr.

Veure Khwarizm і Mudhàffar-ad-Din Uzbeg

Muhammad Hasan Khan

Muhammad Hasan Khan fou un kan dels qadjars, fill de Fath Ali Khan.

Veure Khwarizm і Muhammad Hasan Khan

Muhammad Mireke

Muhammad Mireke (Muhammad Mirak, Muhammad Mirka) (+1388) fou un amir turcomongol dels Khuttalanis de Transoxiana, fill de Shir Bahram Khuttalani i gendre de Tamerlà (la seva filla Sultan Baot o Bakt Begum s'havia casat amb Mireke estant embarassada) contra el que es va revoltar.

Veure Khwarizm і Muhammad Mireke

Muhammad Rahim Kuli Khan

Muhammad Rahim Kuli Khan fou kan de Khivà (1842-1846) fill i successor d'Allah Kuli Bahadur Khan.

Veure Khwarizm і Muhammad Rahim Kuli Khan

Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq

Muhàmmad ibn Zayd ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq o, més senzillament, Muhàmmad ibn Zayd fou imam alida —es considerava descendent d'Ali ibn Abi-Tàlib— del Tabaristan.

Veure Khwarizm і Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq

Muhàmmad ibn Àhmad an-Nasawí

Xihab-ad-Din Muhàmmad ibn Àhmad ibn Alí ibn Muhàmmad an-Nassawí al-Khurandizí az-Zaydarí o, més senzillament, an-Nassawí (m. en 1249) fou el secretari i biògraf del khwarizmxah Jalal-ad-Din Manguberti (Mangubirti, Mingirni), nascut a Khurandiz prop de Zaydar, dependència de Nasa al Khurasan.

Veure Khwarizm і Muhàmmad ibn Àhmad an-Nasawí

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.

Veure Khwarizm і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí

Muhàmmad III d'Alamut

Alà-ad-Din Muhàmmad ibn Jalal-ad-Din Hàssan o Muhàmmad III d'Alamut (1212 - 1255) fou imam dels ismaïlites d'Alamut del 1221 al 1255.

Veure Khwarizm і Muhàmmad III d'Alamut

Muhàmmad Xaibani

Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.

Veure Khwarizm і Muhàmmad Xaibani

Muizz al-Din Muhàmmad

Muizz al-Din Muhàmmad Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam) fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203.

Veure Khwarizm і Muizz al-Din Muhàmmad

Musa Ka

Musa Ka (+ 1414) fou un amir de Tamerlà i després de Xah Rukh.

Veure Khwarizm і Musa Ka

Museu d'Art de Nukus

El museu d'art de Nukus, també conegut com a Museu Estatal d'Art de la República de Karakalpakstan o Museu Igor Savitsky és un museu d'art situat a Nukus, capital de la república del Karakalpakstan, Uzbekistan.

Veure Khwarizm і Museu d'Art de Nukus

Muvayad Arlat

Muvayad Arlat (+ vers 1380) fou un amir dels turcomongols Arlat de Transoxiana, cunyat de Tamerlà (casat amb la seva germana Shirin Beg Agha) i fidel personal seu.

Veure Khwarizm і Muvayad Arlat

Najm-ad-Din Kubra

Abu-l-Jannab Àhmad ibn Úmar, conegut en àrab com Najm-ad-Din Kubrà o, en farsi, Najmuddín-e Kubrà (نجم‌الدین کبری, Najmuddīn-e Kubrā) (1145-1220) fou un erudit persa, fundador de la tariqa dels Kubrawiyya, una de les confraries sufís principals de l'Àsia Central i el Khorasan, de la que en van derivar moltes d'altres.

Veure Khwarizm і Najm-ad-Din Kubra

Nakhtxivan

La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.

Veure Khwarizm і Nakhtxivan

Naqsh-e Rostam

Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.

Veure Khwarizm і Naqsh-e Rostam

Nasir al-Din Kubača

Nasir al-Din Kubača Kabača o Kubacha fou un mameluc turc de Muizz al-Din Muhammad de Ghur (s. XIII).

Veure Khwarizm і Nasir al-Din Kubača

Nasr I ibn Ahmad

Nasr (I) ibn Àhmad fou un samànida fill d'Àhmad ibn Àssad el governador de Ferganà i des de 842 de Transoxiana.

Veure Khwarizm і Nasr I ibn Ahmad

Naxçıvan

Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.

Veure Khwarizm і Naxçıvan

Nàssir-ad-Din Mahmud-Xah

Moneda de Nàssir-ad-Din Mahmud-Xah Nàssir-ad-Din Mahmud-Xah fou un sultà de Delhi fill de Xams-ad-Din Iltutmix (1211-1236).

Veure Khwarizm і Nàssir-ad-Din Mahmud-Xah

Nisba (onomàstica)

En els noms àrabs, la nisba (‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona.

Veure Khwarizm і Nisba (onomàstica)

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Veure Khwarizm і Nixapur

Nuh I ibn Nasr

Nuh I ibn Nasr ibn Àhmad, pòstumament anomenat al-Amir aix-Xahid (‘l'emir digne d'elogi’), fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (943-954).

Veure Khwarizm і Nuh I ibn Nasr

Nusrat al-Din Abu Bakr

Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1191-1210) amb el títol de Djahan Pahlawan i els de Sultan al-Muazzam (o al-Azam) i Shahanshah al-Muazzam (o al-Azam).

Veure Khwarizm і Nusrat al-Din Abu Bakr

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.

Veure Khwarizm і Ogodei

Orda Khan

Orda Khan (Orda-Ichen, Орд эзэн, vers 1204-1251) fou fill de Jotxi i germà de Batu Khan, i primer kan de l'Horda Blava (l'Horda Blava era la que tenia els dominis a l'est i s'esmenta amb aquest color a les fonts turcomongoles i russes però amb el color Blanc a les fonts perses; així moltes obres de referència parlen de l'Horda Blanca però aquí s'ha escollit Horda Blava perquè sembla més proper a la realitat històrica; en alguns fonts de referència s'elimina aquesta dualitat esmentant només l'Horda Occidental o ulus de Batu i l'Horda Oriental o ulus d'Orda).

Veure Khwarizm і Orda Khan

Ortúkides

Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.

Veure Khwarizm і Ortúkides

Otrar

Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.

Veure Khwarizm і Otrar

Ourkunje

Ourkunje (probablement seria mes correcte Urkunje) fou un districte esmentat a l'autobiografia de Tamerlà con annex a Khwarizm i que probablement seria una derivació de Urgenj o Urganj, la principal ciutat i fortalesa del país.

Veure Khwarizm і Ourkunje

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Veure Khwarizm і Pèrsia

Península de Manguistau

La península de Manguistau és una península asiàtica dins la mar Càspia, situada a la part occidental del Kazakhstan.

Veure Khwarizm і Península de Manguistau

Pirak Pasha

Pirak Pasha o Pir Pasha fou emir de Gurgan, vassall de Tamerlà.

Veure Khwarizm і Pirak Pasha

Pixkínida

Els pixkínides, bixkínides o ahàrides foren una nissaga de màliks de l'Azerbaidjan a la ciutat d'Ahar i a la seva rodalia, territori que van governar de vers 1155 a 1226.

Veure Khwarizm і Pixkínida

Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm

El primer conflicte de Tamerlà amb Khwarizm fou el primer enfrontament militar entre Tamerlà, senyor de Transoxiana o Txagatai, i la dinastia sufita de Khwarizm encapçalada per Husayn Sufi ibn Yanghadai, el governant de Khwarizm.

Veure Khwarizm і Primera expedició de Tamerlà a Khwarizm

Província de Kunduz

La província de Kunduz (paixtu/persa: كندز) és una divisió administrativa de l'Afganistan amb capital a la ciutat de Kunduz.

Veure Khwarizm і Província de Kunduz

Província de Parwan

La província de Parwan (Parwān, persa i paixtu: پروان) o Parvān és una divisió administrativa de l'Afganistan a les muntanyes de l'Hindu Kush,Richard Nelson Frye (1999).

Veure Khwarizm і Província de Parwan

Pulad Khan (Horda d'Or)

Pulad Khan fou kan de l'Horda d'Or posat al tron per Edigu, cap de l'Horda Nogai, el 1407 després d'enderrocar al seu oncle Shadibeg.

Veure Khwarizm і Pulad Khan (Horda d'Or)

Qabus ibn Wuixmaguir

Mausoleu de Qabus ibn Wuixmaguir, construït en 1007 Xams-al-Maali Abu-l-Hàssan Qabus ibn Wuixmaguir ibn Ziyar ibn Wardan, més conegut senzillament com a Qabus ibn Wuixmaguir fou un sobirà de la dinastia ziyàrida de Tabaristan i Gurgan.

Veure Khwarizm і Qabus ibn Wuixmaguir

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Veure Khwarizm і Qarakhànida

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Veure Khwarizm і Qazvín

Quarta expedició de Tamerlà al Mogolistan (1376)

La quarta expedició de Tamerlà al Mogolistan (1376) fou una campanya militar de Timur contra el kanat de Mogolistan, que es va iniciar el 1375 quan Timur va enviar una part de l'exèrcit en expedició contra el kanat mentre ell mateix es dirigia a Khwarizm.

Veure Khwarizm і Quarta expedició de Tamerlà al Mogolistan (1376)

Qutayba ibn Múslim

Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.

Veure Khwarizm і Qutayba ibn Múslim

Qutb-ad-Din Àybak

Qutb-ad-Din Àybak (urdú i persa) fou el fundador de la dinastia d'esclaus o mamelucs de Delhi.

Veure Khwarizm і Qutb-ad-Din Àybak

Rafi ibn Hàrthama

Rafi ibn Hàrthama fou un militar i aventurer àrab que va disputar el govern de Khorasan al final del amb el safàrida Amr ibn al-Layth i altres pretendents.

Veure Khwarizm і Rafi ibn Hàrthama

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Veure Khwarizm і Rayy

Regió de Makran

Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.

Veure Khwarizm і Regió de Makran

República Popular Soviètica de Coràsmia

La República Popular Soviètica de Coràsmia (rus: Хорезмская Народная Советская Республика) fou creada com a successora del Kanat de Khivà sent declarada oficialment el 27 d'abril de 1920.

Veure Khwarizm і República Popular Soviètica de Coràsmia

Revoltes de Mireke i dels Boroldai (1388)

Les revoltes de Mireke i dels Boroldai foren aixecaments contra l'autoritat de Tamerlà produits el 1388.

Veure Khwarizm і Revoltes de Mireke i dels Boroldai (1388)

Revolució Abbàssida

La Revolució Abbàssida es refereix a la caiguda del califat omeia (661-750), el segon dels quatre grans califats en la història de l'islam, pel tercer, el Califat Abbàssida (750-1258).

Veure Khwarizm і Revolució Abbàssida

Rokia Khanika

Rokia, Rukya o Rukaiya Khanika fou una princesa de lulus o kanat de Txagatai, filla de Kai Khusraw Khuttalani, que es va casar amb el fill gran de Tamerlà, Jahangir ibn Timur (+ 1378), el qual va tenir altres dues esposes, Khan Zade Sufi, una princesa kungrat de Khwarizm, i Bakht Malik Aghga, filla d'Ilies Khoja Yasauri.

Veure Khwarizm і Rokia Khanika

Russudan de Geòrgia

Russudan fou reina de Geòrgia del 1223 fins al 1245.

Veure Khwarizm і Russudan de Geòrgia

Sad ibn Zanguí

Abu-Xujà Izz-ad-Din Sad ibn Zanguí ibn Mawdud, més conegut simplement com a Sad I ibn Zanguí o Zankí o Zengi (? - 5 de novembre de 1226) fou atabeg salghúrida de Fars, fill i successor de Tekla.

Veure Khwarizm і Sad ibn Zanguí

Safàrides

La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.

Veure Khwarizm і Safàrides

Said Khoja

Said Khoja (+ després del 1406) fou un amir de Tamerlà, fill de l'amir Shaikh Ali Bahadur (fidel de Tamerlà).

Veure Khwarizm і Said Khoja

Saif al-Din Barles

Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.

Veure Khwarizm і Saif al-Din Barles

Sairam

Sayram (uzbek Сайрам) és una ciutat del Kazakhstan a la província del Kazakhstan del Sud al riba del riu Sayram Suv (que neix a la muntanya Sayram; Sayram Suv vol dir "Aigua del Sayram" o "Riu Sayram", com en turc "su".

Veure Khwarizm і Sairam

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Veure Khwarizm і Samarcanda

Samànides

X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Veure Khwarizm і Samànides

Sanjari

Els sanjari foren una branca de les tribus turcmanes (i turcomongoles) establertes a Transoxiana, el Gran Khorasan i altres llocs; els sanjaris estaven establerts a la regió de Makhan.

Veure Khwarizm і Sanjari

Sar Bugha

Sar Bugha, Sarbugha, citat com a Sar Bugha Kiptxak o Sar Bugha Jalayir (+ vers 1394) fou un amir probablement d'origen turc kiptxak integrat en la tribu mongol turquitzada dels jalayir, que va servir a Tamerlà, contra el qual es va revoltar temporalment.

Veure Khwarizm і Sar Bugha

Sarakhs

Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.

Veure Khwarizm і Sarakhs

Satrapia de Mèdia

Media (Māda), fou una gran satrapia persa amb capital a Ecbàtana, generalment encarregada als prínceps aquemènides fills del rei, com Tanyoxarces o Tanaoxares, fill de Cir II el Gran (que va governar també Armènia i els territori dels cadusis); al un altre príncep fou Bistanes, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia Ocus.

Veure Khwarizm і Satrapia de Mèdia

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Veure Khwarizm і Sàtrapa

Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix

La segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix va ser motivada per l'ultimàtum enviat per Tamerlà exigint a Toktamix que triés entre la pau i la guerra.

Veure Khwarizm і Segona gran expedició de Tamerlà contra Toktamix

Seljúcides de Kirman

La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.

Veure Khwarizm і Seljúcides de Kirman

Shaki (Azerbaidjan)

miniatura Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.

Veure Khwarizm і Shaki (Azerbaidjan)

Siah-Bilav

Siah-Bilav es un lloc de l'antiga regió de Gurgan on es va lliurar una batalla entre les forces timúrides de Xah Rukh i el kan de Gurgan i Astarabad, Pirak Padshah que comptava amb el suport dels rebels dirigits per l'amir Said Khoja, que després de ser derrotats s'havien refugiat al Gurgan.

Veure Khwarizm і Siah-Bilav

Sighnak

Sighnak fou una antiga ciutat de l'Àsia Central (avui dia al Kazakhstan, óblast de Khizilordà) que fou capital de l'Horda Blava (Horda Blanca a les fonts perses) tot i que és gairebé desconeguda.

Veure Khwarizm і Sighnak

Siirt

Siirt és una ciutat del sud-est de Turquia, capital de la província homònima.

Veure Khwarizm і Siirt

Sistan

Sistan fou una regió de Pèrsia.

Veure Khwarizm і Sistan

Sulayman Sufi

Sulayman Sufi fou un amir de la tribu Kungrat, del clan Sufi, que va accedir al poder vers el 1380 a Khwarizm.

Veure Khwarizm і Sulayman Sufi

Sultan Ali ibn Pirak

Sultan Ali ibn Pirak (+ vers 1410) fou el darrer membre conegut de la casa reial il-kànida de Gurgan.

Veure Khwarizm і Sultan Ali ibn Pirak

Sultan Haji Khan

Sultan Haji Khan fou kan de Khwarizm.

Veure Khwarizm і Sultan Haji Khan

Sumra

La dinastia Sumra o Sumera (o dels sumres) fou una nissaga tribal rajput que va governar el Sind entre vers el 1025 i el 1336.

Veure Khwarizm і Sumra

Suyurgatmix (kan)

Suyurgatmix o Soyurghatmix o Syorgatmix (+ 1384) fou kan del Kanat de Txagatai (1370–1384).

Veure Khwarizm і Suyurgatmix (kan)

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Veure Khwarizm і Tabriz

Tadj al-Din Yildiz

Taj-ad-Din Yildiz al-Muizzí fou un cap militar turc, esclau del sultà gúrida Muïzz-ad-Din Muhàmmad (1203-1206), que va governar Gazni (1206-1215).

Veure Khwarizm і Tadj al-Din Yildiz

Tahírides del Khorasan

Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.

Veure Khwarizm і Tahírides del Khorasan

Talukan

Moneda encunyada a Taloqan sota Ala al-Din Muhammad II de Khwarizm (1200-1220) Talukan o Tāloqān (enpersa تالقان, també transcrit com Tāleqān o Tāluqān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Takhar i del districte del mateix nom el qual tenia uns 196.000 habitants el 2006.

Veure Khwarizm і Talukan

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Veure Khwarizm і Tamerlà

Tamerlà com a guerrer errant

Tamerlà, també anomenat Timur, que acabaria fundant l'Imperi Timúrida, va passar un període exiliat com a «guerrer errant».

Veure Khwarizm і Tamerlà com a guerrer errant

Taraz

Taraz (Тараз), antigament Talàs (Талас), Jàmbil (Жамбыл) o Djambul (Джамбу́л), i Aulié-Ata (Әулие́-Ата; Аулие́-Ата; اولياه اتا; تراز) és una ciutat i centre de la província de Jàmbil al Kazakhstan.

Veure Khwarizm і Taraz

Tawuk

Tawuk o Taük (antiga Dakuka o també Dakur) és una vila del Kurdistan.

Veure Khwarizm і Tawuk

Tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm

La tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm (1375) fou la tercera campanya militar del gran conqueridor Timur a Khwarizm, governada per la dinastia sufita de la tribu dels kungrats.

Veure Khwarizm і Tercera expedició de Tamerlà a Khwarizm

Terken Khatun

Terkhen Khatun era el nom genèric de les dones de diferents sobirans turcs musulmans; era més un títol que un nom, tot i que moltes reines no són conegudes per altre nom que aquest.

Veure Khwarizm і Terken Khatun

Termez

Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.

Veure Khwarizm і Termez

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Veure Khwarizm і Timúrides

Timur Khan

Timur Khan (Temür Khan) fou kan de l'Horda d'Or.

Veure Khwarizm і Timur Khan

Timur Khoja

Timur Khoja fou un kan de l'Horda d'Or vers 1362, esmentat només a les cròniques russes a menys que fos la mateixa persona que Kutlughbeg o Kutlugh Timur.

Veure Khwarizm і Timur Khoja

Timur Sultan

Timur Sultan fou kan de Khwarizm a l'Aral, en oposició a Shir Ghazi Khan.

Veure Khwarizm і Timur Sultan

Togha Temur (il-kànida)

Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.

Veure Khwarizm і Togha Temur (il-kànida)

Toghmak

Toghmak (o Tokmak) fou una antiga ciutat de les que gairebé no queden ruïnes a uns 20 km de la moderna ciutat de Tokmok al Kirguizstan, prop del riu Txu.

Veure Khwarizm і Toghmak

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Veure Khwarizm і Toghril Beg I

Toghrul III

Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.

Veure Khwarizm і Toghrul III

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Veure Khwarizm і Toktamix

Toktu Khan

Toktu Khan, Toktu, Toktogu, Toqtaï, Toqto’té, Tokhta, Toqta, Tokhtai o Tokhtogha (segle XII), fou un kan de l'Horda d'Or, fill de Mongke Temur i successor de Tulabugha.

Veure Khwarizm і Toktu Khan

Tolui

Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.

Veure Khwarizm і Tolui

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Veure Khwarizm і Transoxiana

Tukharistan

Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.

Veure Khwarizm і Tukharistan

Turkan Arlat

Turkan Arlat (+1375) fou un amir dels Arlat que va governar al Gurziwan.

Veure Khwarizm і Turkan Arlat

Turkmenització

La turkmenització és el conjunt de polítiques executades al Turkmenistan pel govern dictatorial de Saparmurat Niàzov entre el 1991 i el desembre del 2006 per a forçar les minories ètniques a adoptar la cultura turcmana.

Veure Khwarizm і Turkmenització

Turshiz

Turshiz (Tushish, Turshith, Turaythith) és una població de la regió medieval de Bust al Kuhistan (Iran), al sud-oest de Nishapur, prop de la moderna ciutat de Kashmar.

Veure Khwarizm і Turshiz

Tus

Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.

Veure Khwarizm і Tus

Txagatai Khan

Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.

Veure Khwarizm і Txagatai Khan

Txormaghan

Txormaghan, Chormaqan o Chormagan (?-1241) fou un important general mongol, que va servir principalment sota el gran kan Ogodei.

Veure Khwarizm і Txormaghan

Ulugh Beg

Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).

Veure Khwarizm і Ulugh Beg

Umar Xaikh

Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.

Veure Khwarizm і Umar Xaikh

Urganch

Urganch (en uzbek: Urganch / Урганч) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan amb una població de 150.120 habitants (2005).

Veure Khwarizm і Urganch

Urmia

Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.

Veure Khwarizm і Urmia

Uzbeg Khan

Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.

Veure Khwarizm і Uzbeg Khan

Uzbek

Luzbek és una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 persones a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del món, especialment als països veïns, Xina i Rússia.

Veure Khwarizm і Uzbek

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.

Veure Khwarizm і Uzbekistan

Van

Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.

Veure Khwarizm і Van

Vesir

Vesir o Vezir (originalment Shahr-i Wazir, ‘la Ciutat del Visir’) fou una ciutat de Khwarizm, una de les principals ciutats i per molt de temps capital del kanat de Khwarizm.

Veure Khwarizm і Vesir

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Veure Khwarizm і Vikings

Xa

Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.

Veure Khwarizm і Xa

Xabakhtan

Xabakhtan és una regió àrab medieval a l'est d'Urfa avui Sanliurfa a Turquia, l'antiga Edessa.

Veure Khwarizm і Xabakhtan

Xah Ghazi Rustam V

Xah Ghazi Rustam (V) ibn Alí Nusrat-ad-Din fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Veure Khwarizm і Xah Ghazi Rustam V

Xah Malik

* Per l'amir de Tamerlà anomenat a les fonts tant Xah Malik com Malik Xah, vegeu Xah Màlik (amir) Yagbhu Abu l-Fawaris Shah Malik ibn Ali fou un sobirà turc dels oghuz amb seu a Djand al baix Sir Darya i a Khwarizm, al.

Veure Khwarizm і Xah Malik

Xah Màlik (amir)

Ghiyath al-Din Xah Màlik o Shah Malik, també esmentat per Yazdi com Màlik Xah (Malik Shah) i pel matla-assadein com Xah Mulk, fou un amir de Tamerlà i de Xah Rukh, governador un anys per al menys dues vegades de Khwarizm, que va operar al inicis del.

Veure Khwarizm і Xah Màlik (amir)

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Veure Khwarizm і Xah Rukh (timúrida)

Xaikh Muhammad Sulduz

Xaikh Muhammad Selduz fou amir del tuman dels sulduz, fill i successor del seu pare Buyan Sulduz quan aquest fou executat per ordre del kan mogol Tughluq Timur el 1362.

Veure Khwarizm і Xaikh Muhammad Sulduz

Xams al-Din Muhàmmad

Xams al-Din Muhàmmad (mort el 1192) fou un sultà gúrida de la família xansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Fakhr al-Din Masud al que va succeir el 1163 (o 1164).

Veure Khwarizm і Xams al-Din Muhàmmad

Xibànides

Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.

Veure Khwarizm і Xibànides

Xir Ghazi Khan

Xir Ghazi Khan fou kan de Khiva vers el 1715 al 1732.

Veure Khwarizm і Xir Ghazi Khan

Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

Veure Khwarizm і Xirvanxah

Xulistan

Xulistan (literalment País dels xuls o País Xul) és una regió històrica del Fars a l'Iran.

Veure Khwarizm і Xulistan

Yanghikent

Yanghikent (Nova Ciutat) fou una antiga ciutat al Sirdarià inferior, avui al Kazakhstan.

Veure Khwarizm і Yanghikent

Yaqut al-Hamawí

Yaqut ibn Abd-Al·lah al-Hamawí ar-Rumí, més conegut simplement com a Yaqut al-Hamawí o Yaqut ar-Rumí (vers 1179 – Alep, 12 d'agost de 1229), fou un historiador i geògraf musulmà d'origen sirià, famós pels seus escrits enciclopèdics sobre el món islàmic.

Veure Khwarizm і Yaqut al-Hamawí

Yesü Möngke

Yesü Möngke (mort el 1252) fou kan de l'ulus de Txagatai Khan (vers 1246 /1247-1252).

Veure Khwarizm і Yesü Möngke

Yusuf Sufi

Yusuf Sufi Kungrat (+1379) fou un amir i xah de Khwarizm, germà i successor de Husayn Sufi el 1371.

Veure Khwarizm і Yusuf Sufi

Zamakhxar

Zamakhxar fou una petita localitat de Khwarizm a l'edat mitjana, entre la població de Nuzwar i Urgendj al Gurgandj la darrera capital medieval.

Veure Khwarizm і Zamakhxar

Zanjan

Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.

Veure Khwarizm і Zanjan

Zawzan

Zawzan o Zozan (farsi زوزن) és una històrica ciutat de l'Iran, modernament al districte de Khaf a la província de Razavi Khorasan, i antigament part del mateix districte (amb el nom de Khwaf o Khwab) o a la seva àrea d'influència.

Veure Khwarizm і Zawzan

També conegut com Chorasmia, Coràsmia, Khorazm, Khorezm, Khwarazm, Khwarezm, Khwarizmia, Khwarizmshah, Khwarizmshahs, Khwarizmxah, Khwarèsmia.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat