Comunicació

285 les relacions: Abadia de Lorsch, Abadia de Vézelay, Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, Acord de Borja, Adela (comtessa de Vexin), Adela de Xampanya, Adelaida de Vohburg, Agnès de França i de Xampanya, Agnès de Montpeller, Agnus de Saragossa, Al-Àdil I, Al-Àndalus, Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza, Albert I de Meissen, Albert IV de Tirol, Aleramici, Alfons el Cast, Almodis de Barcelona, Alpens, Andrònic Paleòleg (gran domèstic), Anglaterra, Ankara, Anoia, Ardaixir ibn Hasan, Arnau Cadell, Arnau I de Castellbò, Arnaut de Maruelh, Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Foggia-Bovino, Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Arquebisbat de Zagreb, Artur I de Bretanya, Òria Ramírez, Balasc d'Alagó, Balduí V d'Hainaut, Banu Khattab, Baronia de Ribelles, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Batalla d'Iconi, Batalla de Triavna, Begtegínida, Bernat de Ventadorn, ..., Bisbat d'Estrasburg, Bisbat d'Oslo, Bisbat d'Usès, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Châlons-en-Champagne, Bisbat de Constança, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Coserans, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Glandèves, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Nevers, Bisbat de Nola, Bisbat de Trieste, Bisbat de Volterra, Bisbat de Würzburg, Bisbat de Włocławek, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Blacas d'Aulps, Bonifaci I de Montferrat, Brúixola, Bressuire, Caiguda de Constantinoble, Capitol, Carmelites, Casa de Courtenay, Castell de Beaufort, Castell de Benavent de la Conca, Castell de Creixell, Castell de la Donzell, Castell de Polpís, Castell de Ribes, Castell de Sabugal, Castell de Tomar, Castell de Xiu, Catedral de Palerm, Chrétien de Troyes, Complex Qutb, Comtat d'Hüneburg, Comtat d'Holanda, Comtat de Bigorra, Comtat de Borgonya, Comtat de Boulogne, Comtat de Carcí, Comtat de Durbuy, Comtat de Loon, Comtat de Lovaina, Comtat de Melguer, Comtat de Montaigu, Comtat de Veringen, Conquestes musulmanes al subcontinent indi, Conrad de Montferrat, Cortiella, Daozang, David Qimhí, Degà del Col·legi Cardenalici, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Diòcesi de Plasència, Dinastia Capet, Dinastia Jin (1115-1234), Districte de Bijapur, Districte de Satara, Domènec de Guzmán, Domingo II d'Àvila, Ducat de Baixa Lorena, Ducat de Bar, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Elena de Lacon, Emirat d'Àrkuix, Emirat de Balànsiya, Enric I de Bar, Enric I de Tirol, Enric II de Xampanya, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Era japonesa, Ermengol d'Asp, Església de fusta de Kaupanger, Església de fusta de Reinli, Esteve II d'Auxonne, Felip d'Alsàcia, Felip I el Noble, Felip II de França, Fezzan, Florenci III d'Holanda, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Friedrich von Hausen, Garnier de Nablús, Gaznèvides, Göksu, Gúrides, Ghiyath al-Din Muhàmmad, Gil de Vouzela, Girona, Godofreu III de Lovaina, Gran Ducat de Baden, Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Guerres civils noruegues, Guerres romano-búlgares, Guigó V d'Albon, Guillem d'Alvèrnia, Guillem de Berguedà, Guillem III des Barres, Guillem IX de Montpeller, Història d'Hongria, Història de l'Índia, Història de la civilització islàmica, Història de Mongòlia, Història del Panjab, Hondarribia, Hug III de Borgonya, Hug IV d'Empúries, Hug X de Lusignan, Ibn Abi l-Hadid, Ibn Sasra, Imperi Seljúcida, Instituts de perfecció hospitalers, Isabel d'Hainault, Kačić, Karaman (ciutat), Kilij Arslan II, Kizil Arslan Uthman, Kraljevo, Kunbi Salih, La mort d'Artús, Laodicea del Licos, Latakia, Leles, Llista d'anys, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de monestirs femenins catalans, Llista de municipis portuguesos, Llista de Reis d'Albània, Llista de reis de França, Llista de reis de Jerusalem, Llista de reis germànics, Llista dels arquebisbes de Canterbury, Maimònides, Manbij, Mandil ibn Abd-ar-Rahman, Margarida I de Flandes, Maria Comnena, reina d'Hongria, Maria de Blois, Maria de França i d'Aquitània, Mariscal, Mariscal de França, Marquesat d'Incisa, Mazandaran, Miecislau III de Polònia, Monestir de Sant Cugat, Mopsuèstia, Museu del Louvre, Muzaffar al-Din Gokburi, Neuss, Norwich, Orde Teutònic, Ossetes, Ot de Novara, Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya, Otó II de Meissen, Palau de Justícia de Barcelona, Palerm, París, Patriarca Ortodox de Jerusalem, Pérotin, Pere II de Courtenay, Pero Cornel II, Peronella I de Bigorra, Pier della Vigna, Pobellà, Pretzel, Puy-Paulin, Qaràqux, Qutb-ad-Din Àybak, Raimbaut de Vaqueiras, Ramla, Ramon de Sant Llorenç, Ramon I de Montcada i de Montcada, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Rei d'Itàlia, Renald I de Dammartin, República de Ragusa, Robert de Sablé, Rotllà, Sadaijin, Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, Samurai, San Lorenzo in Damaso, Sanç I de Portugal, Sanç VI de Navarra, Sança de Castella i de Polònia, Sant Jaume de Vallverd, Sant Marc de Roma, Santa Magdalena de Polpís, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria in Trastevere, Santa Susanna de Vilamajor, Selèucia d'Isàuria, Senyal Reial (segle XIII), Senyoria d'Albarrasí, Senyoria d'Issoudun, Senyoria de Coligny, Senyoria de Gavre, Senyoria de Molina, Setge d'Acre (1189-1191), Sibil·la de Jerusalem, Silifke, Simó IV de Montfort, Soldanat de Rum, Sultanat de Bijapur, Sundiata Keïta, Sverre Sigurdsson, Tecnologia de la dinastia Song, Teodoric VII d'Holanda, Tercera Croada, Tibald I de Bar, Toghrul III, Tolui, Toron dels Cavallers, Tughtaguín, Txampa, Valdesos, Vallfogona de Riucorb, Vescomtat de Chartres, Vescomtat de Châtellerault, Vescomtat de Marçan, Vescomtat de Tonnerre, Vidal de Canyelles, Vilar de Viladecans, Xams al-Din Muhàmmad, Ximeno Cornel I, 10 de juny. Ampliar l'índex (235 més) » « Shrink índex

Abadia de Lorsch

L'abadia imperial de Lorsch (en alemany: Reichsabtei Lorsch; en llatí: Laureshamense Monasterium; també anomenada Laurissa i Lauresham), panteó dels reis carolingis i un dels grans centres de l'art preromànic, es troba a Lorsch, a 10 km a l'est de Worms, al districte de Bergstraße, estat federat de Hessen, Alemanya.

Nou!!: 1190 і Abadia de Lorsch · Veure més »

Abadia de Vézelay

L'abadia de Vézelay va ser construïda l'any 1037 per Geoffroy, abat de Vézelay, el qual imposà el culte de Maria Magdalena, convertint immediatament el poble en un lloc de pelegrinatge.

Nou!!: 1190 і Abadia de Vézelay · Veure més »

Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur

Abu-Yússuf Yaqub ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin al-Mansur bi-L·lah ——, més conegut com a Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, Abu-Yússuf Yaqub o, simplement, al-Mansur (1160 – 23 de gener de 1199, Marràqueix, Marroc) fou amir al-muminín dels almohades mumínides, oficialment el tercer.

Nou!!: 1190 і Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur · Veure més »

Acord de Borja

L'Acord de Borja és un tractat signat el 1190 entre Alfons el Cast i Sanç VI de Navarra pel qual ambdós reis es comprometien a defendre's mútuament de les pretensions expansionistes d'Alfons VIII de Castella.

Nou!!: 1190 і Acord de Borja · Veure més »

Adela (comtessa de Vexin)

Adela (o Alix) Capet, comtessa de Vexin (4 Octubre, Paris, 1160 - Castella, entre 1213 i 1221), va ser la filla del Rei Lluís VII de França i la seva segona dona Constança de Castella i de Barcelona.

Nou!!: 1190 і Adela (comtessa de Vexin) · Veure més »

Adela de Xampanya

Adela de Xampanya (~1140 - París, 4 de juny de 1206) fou reina consort de França (1160-1180) i regent de França (1190-1192).

Nou!!: 1190 і Adela de Xampanya · Veure més »

Adelaida de Vohburg

, també coneguda com a Adelheid, fou una reina alemanya, la primera dona de l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1190 і Adelaida de Vohburg · Veure més »

Agnès de França i de Xampanya

Agnès de França (1171 - 1240), princesa de França i emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient (1180-1183 i 1183-1185).

Nou!!: 1190 і Agnès de França i de Xampanya · Veure més »

Agnès de Montpeller

Agnès de Montpeller (c. 1190 - c. 1226) va ser vescomtessa de Besiers, Albi, Carcassona i Rasès.

Nou!!: 1190 і Agnès de Montpeller · Veure més »

Agnus de Saragossa

Agnus de Saragossa (Gallur, província de Saragossa, 1190 - Saragossa, 1260) va ésser un frare franciscà aragonès.

Nou!!: 1190 і Agnus de Saragossa · Veure més »

Al-Àdil I

Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Abu-Bakr Àhmad ibn Ayyub, més conegut simplement com al-Màlik al-Àdil I o al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.

Nou!!: 1190 і Al-Àdil I · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: 1190 і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza

Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza (gener de 1166 − 20 d'abril de 1217) fou imam zaidita del Iemen (1187/1188-1217).

Nou!!: 1190 і Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza · Veure més »

Albert I de Meissen

Albert I dit «el superb» (1158 - 24 de juny de 1195) fou Marcgravi de Meissen, que regnà des de 1190 a 1195.

Nou!!: 1190 і Albert I de Meissen · Veure més »

Albert IV de Tirol

Albert IV de Tirol (vers 1180 - 22 juliol 1253) va ser l'últim comte de Tirol de la casa de Tirol, vogt de Trent i des 1210 vogt de Bolzano.

Nou!!: 1190 і Albert IV de Tirol · Veure més »

Aleramici

El Aleramici (família dels Alerams o Aleràmics) anteriorment coneguda com a Aleramidi, foren una important família feudal franca al Piemont, les diferents branques de la qual van governar el Montferrat, Saluzzo, Savona i altres terres entre Ligúria i Piemont.

Nou!!: 1190 і Aleramici · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: 1190 і Alfons el Cast · Veure més »

Almodis de Barcelona

Almodis de Barcelona, coneguda també com a Almodis de Bas, (1126 - 1164) fou infanta de Barcelona, vescomtessa consort de Bas.

Nou!!: 1190 і Almodis de Barcelona · Veure més »

Alpens

Alpens és un municipi de la comarca del Lluçanès.

Nou!!: 1190 і Alpens · Veure més »

Andrònic Paleòleg (gran domèstic)

Andrònic Paleòleg (en grec:, Andronikos Doukas Komnēnós Palaiologos; 1190 -Tesalònica, 1248/1252)) fou un alt funcionari de l'Imperi de Nicea, que tenia el càrrec de gran domèstic. Era de la família Paleòleg, però també va fer servir el cognom Comnè, d'alguns avantpassats seus. Fou el pare del futur emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg.

Nou!!: 1190 і Andrònic Paleòleg (gran domèstic) · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: 1190 і Anglaterra · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: 1190 і Ankara · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: 1190 і Anoia · Veure més »

Ardaixir ibn Hasan

Ardaixir ibn Hasan Husam al-Dawla fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.

Nou!!: 1190 і Ardaixir ibn Hasan · Veure més »

Arnau Cadell

Arnau Cadell o Gatell fou un escultor català del i. Junt amb el seu taller és autor dels capitells dels claustres del monestir de Sant Cugat iniciat vers el 1190 i de la catedral de Girona.

Nou!!: 1190 і Arnau Cadell · Veure més »

Arnau I de Castellbò

Arnau I de Castellbò (1185 - 1226) fou vescomte de Castellbò i partidari de l'heretgia càtara.

Nou!!: 1190 і Arnau I de Castellbò · Veure més »

Arnaut de Maruelh

Arnaut de Maruelh (fl. 1171-1190) fou un trobador occità d'origen humil.

Nou!!: 1190 і Arnaut de Maruelh · Veure més »

Arquebisbat antic de Canterbury

Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: 1190 і Arquebisbat antic de Canterbury · Veure més »

Arquebisbat de Chieti-Vasto

cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1190 і Arquebisbat de Chieti-Vasto · Veure més »

Arquebisbat de Ferrara-Comacchio

Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1190 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: 1190 і Arquebisbat de Florència · Veure més »

Arquebisbat de Foggia-Bovino

La catedral de Bovino, cocatedral de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Foggia-Bovino (italià: Arcidiocesi di Foggia-Bovino; llatí: Archidioecesis Fodiana-Bovinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1190 і Arquebisbat de Foggia-Bovino · Veure més »

Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét

La cocatedral de l'Ascensió del Senyor a Kecskemét Larquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria. Al 2016 tenia 364.996 batejats sobre una població de 530.565 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Balázs Bábel.

Nou!!: 1190 і Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1190 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquebisbat de Pesaro

Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1190 і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »

Arquebisbat de Pescara-Penne

Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1190 і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1190 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Spoleto-Norcia

Sense descripció.

Nou!!: 1190 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »

Arquebisbat de Zagreb

El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1190 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »

Artur I de Bretanya

Artur I de Bretanya o Artur Plantagenet (29 de març de 1187 - 3 d'abril de 1203) fou fill pòstum de Jofré II Plantagenet i de la duquessa Constància de Bretanya, va ser duc de Bretanya de 1196 a la seva mort, i hereu designat al tron del Regne d'Anglaterra per succeir a Ricard Cor de Lleó.

Nou!!: 1190 і Artur I de Bretanya · Veure més »

Òria Ramírez

Òria Ramírez (segle XII - Vallbona de les Monges, 1190) fou la primera abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges.

Nou!!: 1190 і Òria Ramírez · Veure més »

Balasc d'Alagó

Blasco d'Alagón (traduït al català com Balasc, Blasc o Blai) (abans de 1190 - ca. 1241) (en llatí: Blaschus de Alagone) va ser un noble aragonès, Majordom del Regne d'Aragó, 6t Senyor d'Alagón, 1r Senyor de Sástago, Senyor vitalici de Morella i Senyor de María de Huerva, de Culla, de les Coves de Vinromà, Calanda, Torre de Galindo, entre altres títols.

Nou!!: 1190 і Balasc d'Alagó · Veure més »

Balduí V d'Hainaut

Balduí V d'Hainaut (vers 1150 - Mons 17 de desembre de 1195), dit també Balduí el Valent, va ser comte d'Hainaut de 1171 a 1195, comte de Flandes sota el nom de Balduí VIII de Flandes de 1191 a 1194 i comte o marquès de Namur sota el nom de Balduí I de Namur de 1187 a 1195, així com senyor de Beaumont (Hainaut).

Nou!!: 1190 і Balduí V d'Hainaut · Veure més »

Banu Khattab

Banu Khattab és una dinastia musulmana d'origen amazic hawwara, que va governar el Fezzan del 918 al 1190.

Nou!!: 1190 і Banu Khattab · Veure més »

Baronia de Ribelles

La Baronia de Ribelles fou una jurisdicció senyorial del Principat, centrada en el castell de Ribelles de la població homònima de la Noguera, al comtat d'Urgell.

Nou!!: 1190 і Baronia de Ribelles · Veure més »

Basílica de Santa Anastàsia al Palatí

La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.

Nou!!: 1190 і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí · Veure més »

Batalla d'Iconi

La batalla d'Iconi forma part de la primera etapa de la Tercera Croada i tingué lloc el 18 de maig del 1190 quan l'emperador romanogermànic Frederic Barba-roja anava de camí cap a Terra Santa, al seu pas per la capital dels seljúcides.

Nou!!: 1190 і Batalla d'Iconi · Veure més »

Batalla de Triavna

La batalla de Triavna (en búlgar: Битка Трявна при) es va produir el 1190 a les muntanyes al voltant de la moderna ciutat de Triavna, al centre de Bulgària.

Nou!!: 1190 і Batalla de Triavna · Veure més »

Begtegínida

Begtegínida fou una nissaga senyorial que va governar l'alta Mesopotàmia durant un segle.

Nou!!: 1190 і Begtegínida · Veure més »

Bernat de Ventadorn

Bernat de Ventadorn (occ. Bernart de Ventadorn) (vers 1130-1145 - vers 1190-1200), fou un trobador occità, potser el més conegut.

Nou!!: 1190 і Bernat de Ventadorn · Veure més »

Bisbat d'Estrasburg

Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1190 і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »

Bisbat d'Oslo

El bisbat d'Oslo (noruec: Oslo Bispedømme; llatí: Dioecesis Osloensis) és una seu de l'Església catòlica a Noruega, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1190 і Bisbat d'Oslo · Veure més »

Bisbat d'Usès

El bisbat d'Usès o Uzès fou una divisió eclesiàstica de França centrada a la ciutat d'Usès.

Nou!!: 1190 і Bisbat d'Usès · Veure més »

Bisbat de Belley-Ars

La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Belley-Ars · Veure més »

Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo

El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »

Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti

catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »

Bisbat de Châlons-en-Champagne

El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Châlons-en-Champagne · Veure més »

Bisbat de Constança

El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Constança · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Coserans

El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Coserans · Veure més »

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »

Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino

La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »

Bisbat de Glandèves

La part absidal de l'antiga catedral de Glandèves El bisbat de Glandèves (francès: Diocèse de Glandèves, llatí: Dioecesis Glandatensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Glandèves · Veure més »

Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1190 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »

Bisbat de Nevers

s. La capella del convent ''Saint-Gildard'', on morí Bernadette Soubirous. Castell dels bisbes de Nevers a Prémery. El bisbat de Nevers (francès: Diocèse de Nevers, llatí: Dioecesis Nivernensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Nevers · Veure més »

Bisbat de Nola

sant Paulí Antiga és la festa dels Gigli, celebrada el diumenge posterior al 22 de juny en honor de Sant Paulí Estàtua de sant Paulí El bisbat de Nola (italià: diocesi di Nola; llatí: Dioecesis Nolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Nola · Veure més »

Bisbat de Trieste

El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Trieste · Veure més »

Bisbat de Volterra

El bisbat de Volterra (italià: diocesi di Volterra; llatí: Dioecesis Volaterrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Volterra · Veure més »

Bisbat de Würzburg

La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Würzburg · Veure més »

Bisbat de Włocławek

La basílica de santa Maria a Licheń Stary El seminari major de Włocławek El bisbat de Włocławek (polonès: Diecezja Włocławska, llatí: Dioecesis Vladislaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.

Nou!!: 1190 і Bisbat de Włocławek · Veure més »

Bisbat suburbicari de Palestrina

El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1190 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »

Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina

El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1190 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina · Veure més »

Blacas d'Aulps

Blacas d'Aulps (vers 1160 - 1237) fou un trobador provençal; se'l cita com el tipus més perfecte d'aquells nobles barons, galants, braus i fastuosos.

Nou!!: 1190 і Blacas d'Aulps · Veure més »

Bonifaci I de Montferrat

Bonifaci I de Montferrat (en italià: Bonifacio del Monferrato; en grec: Βονιφάτιος Μομφερρατικός, Vonifàtios Momferratikós), també conegut com a Bonifaci I de Tessalònica o Bonifaci I d'Aleramici, 1150 - 4 de setembre, 1207) fou marquès de Montferrat i rei de Tessalònica. Va ser nomenat el cabdill de la Quarta Croada. Era el tercer fill de Guillem V de Montferrat i de Judit de Babenberg i nasqué després que el seu pare retornés de la segona croada. Els seus germans grans foren Guillem I de Montferrat, comte de Jaffa i Ascaló, i Conrad I de Montferrat, qui arribà a ser rei consort de Jerusalem.

Nou!!: 1190 і Bonifaci I de Montferrat · Veure més »

Brúixola

Brúixola magnètica esportiva. Brúixoles modernes. La brúixola (o búixola o compàs) és un instrument que serveix per a l'orientació geogràfica mitjançant una agulla que assenyala aproximadament la direcció nord-sud, i est-oest i que es basa en les propietats de les agulles magnetitzades.

Nou!!: 1190 і Brúixola · Veure més »

Bressuire

Bressuire és un municipi francès, situat al departament de Deux-Sèvres i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: 1190 і Bressuire · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: 1190 і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Capitol

Els capitols eren, des de l'edat mitjana i fins al 1789, els habitants escollits pels sis barris de Tolosa per constituir el consell municipal de la ciutat.

Nou!!: 1190 і Capitol · Veure més »

Carmelites

Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).

Nou!!: 1190 і Carmelites · Veure més »

Casa de Courtenay

Courtenay fou una important senyoria del regne de França centrada al castell de Courtenay al Gâtinais (avui departament de Loiret), originada en Ató, castellà de Châteaurenard que vivia al començament del i va formar la senyoria vers 1030.

Nou!!: 1190 і Casa de Courtenay · Veure més »

Castell de Beaufort

Situació El castell de Beaufort (en àrab قلعة الشقيف, qalʿat ax-Xaqīf)— és una antiga fortalesa avui en ruïnes al Líban, a la governació de Nabatiye, al costat de la població d'Arnoun.

Nou!!: 1190 і Castell de Beaufort · Veure més »

Castell de Benavent de la Conca

El Castell de Benavent fou un dels castells en què el comte d'Urgell basà la seva conquesta del Pallars als sarraïns.

Nou!!: 1190 і Castell de Benavent de la Conca · Veure més »

Castell de Creixell

El Castell de Creixell, al Tarragonès, és un castell de forma poligonal (nou cares) situat a la part més alta del poble, encimbellat damunt d'un talús prominent.

Nou!!: 1190 і Castell de Creixell · Veure més »

Castell de la Donzell

El Castell de la Donzell és una fortalesa documentada el 1190 del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera).

Nou!!: 1190 і Castell de la Donzell · Veure més »

Castell de Polpís

El castell de Polpís és un recinte fortificat del qual es conserven algunes restes, que es troba al cim d'un puig a la serra d'Irta, a 2 km de Santa Magdalena de Polpís, ocupant més de 2.000 m².

Nou!!: 1190 і Castell de Polpís · Veure més »

Castell de Ribes

El castell de Ribes, també anomenat castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes, és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1190 і Castell de Ribes · Veure més »

Castell de Sabugal

Castell de Sabugal, Portugal: vista panoràmica El Castell de Sabugal, també anomenat Castell das Cinco Quinas a causa de la forma inusual del donjon, es troba a la freguesia, ciutat i municipi de Sabugal, al districte de Guarda, a Portugal.

Nou!!: 1190 і Castell de Sabugal · Veure més »

Castell de Tomar

Vista del Castell de Tomar. Una altra vista del castell. El castell de Tomar, (en portuguès: Castelo de Tomar) és un castell templer situat a la ciutat de Tomar, en el marge dret del riu Nabão, freguesia de São João Baptista, Districte de Santarém, Portugal.

Nou!!: 1190 і Castell de Tomar · Veure més »

Castell de Xiu

El castell de Xiu és una construcció defensiva militar que se situa al terme municipal de Llutxent (Vall d'Albaida, País Valencià).

Nou!!: 1190 і Castell de Xiu · Veure més »

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Nou!!: 1190 і Catedral de Palerm · Veure més »

Chrétien de Troyes

Chrétien de Troyes (1135-1190, dates probables) va ser un dels primers autors importants de la literatura francesa.

Nou!!: 1190 і Chrétien de Troyes · Veure més »

Complex Qutb

El Alai Minar El pilar de ferro El complex Qutb és un conjunt d'edificis i monuments situat a la ciutat de Delhi, a l'Índia.

Nou!!: 1190 і Complex Qutb · Veure més »

Comtat d'Hüneburg

El comtat d'Hüneburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic sorgida probablement d'una branca dels comtes de Metz, els comtes de Dagsburg.

Nou!!: 1190 і Comtat d'Hüneburg · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.

Nou!!: 1190 і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comtat de Bigorra

El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.

Nou!!: 1190 і Comtat de Bigorra · Veure més »

Comtat de Borgonya

Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.

Nou!!: 1190 і Comtat de Borgonya · Veure més »

Comtat de Boulogne

El comtat de Boulogne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, establerta a l'entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer (generalment anomenada simplement Boulogne) que va formar un pagus romà i que és coneguda a França com a Boulonnais (Bulonès en català).

Nou!!: 1190 і Comtat de Boulogne · Veure més »

Comtat de Carcí

El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.

Nou!!: 1190 і Comtat de Carcí · Veure més »

Comtat de Durbuy

El comtat de Durbuy fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que es va desenvolupar al segle XI.

Nou!!: 1190 і Comtat de Durbuy · Veure més »

Comtat de Loon

El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1190 і Comtat de Loon · Veure més »

Comtat de Lovaina

El comtat de Lovaina fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a la població de Lovaina a la part occidental del país d'Haspengouw (llatí Hasbania) del que formava part a la meitat del segle IX.

Nou!!: 1190 і Comtat de Lovaina · Veure més »

Comtat de Melguer

El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.

Nou!!: 1190 і Comtat de Melguer · Veure més »

Comtat de Montaigu

El comtat de Montaigu fou una jurisdicció feudal del Principat de Lieja dins del Sacre Imperi Romanogermànic centrada al castell de Montaigu (Mons Acutus) a la riba esquerra de l'Ourthe, enfront de Marcourt, un veïnat de Rendeux (való: Rindeu) a la regió de les Ardenes, actualment a Bèlgica.

Nou!!: 1190 і Comtat de Montaigu · Veure més »

Comtat de Veringen

El Comtat de Veringen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a l'Alta Suàbia al modern estat de Baden-Württemberg.

Nou!!: 1190 і Comtat de Veringen · Veure més »

Conquestes musulmanes al subcontinent indi

Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.

Nou!!: 1190 і Conquestes musulmanes al subcontinent indi · Veure més »

Conrad de Montferrat

Conrad de Montferrat, Conrad I de Jerusalem (mitjans dècada del 1140 - 28 d'abril de 1192), va ser un dels participants més importants de la tercera croada.

Nou!!: 1190 і Conrad de Montferrat · Veure més »

Cortiella

Cortiella és un despoblat dins el terme d'Alforja, al Baix Camp.

Nou!!: 1190 і Cortiella · Veure més »

Daozang

El Daozang (道藏 pinyin: Dàozàng, en català «Tresor del Dao») o Cànon taoista, ha conegut diverses edicions.

Nou!!: 1190 і Daozang · Veure més »

David Qimhí

David Qimhí - דוד קמחי - també transcrit com Kimchi o Kimhi altrament conegut per l'acrònim hebreu RaDaK - רד"ק - (Girona o Narbona, 1160 – 1235)) va ser un rabí medieval, comentarista bíblic, filòsof i gramàtic resident a Narbona entre 1190 i 1232. Era fill del rabí Joseph Qimhí i el germà del rabí Moses Qimhí, els dos eren comentaristes bíblics i gramàtics. Totes les obres de la família Qimhí van ser guardades per la família Yahya de Lisboa, Portugal. David Qimhí és conegut principalment pels seus comentaris del llibre Neviïm. També va escriure comentaris dels llibres del Gènesi, Salms i Cròniques. Les seves obres es focalitzen en la llengua, el nikkud (vocalització), la tradició rabínica de la lectura, la gramàtica, i el significat literal de les paraules.

Nou!!: 1190 і David Qimhí · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: 1190 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Diòcesi de Ciudad Rodrigo

La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.

Nou!!: 1190 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »

Diòcesi de Plasència

La Diòcesi de Plasència (en llatí: Diœcesis Placentina in Hispania) és una de les diòcesis d'Espanya pertanyent a l'Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, en la comunitat autònoma d'Extremadura.

Nou!!: 1190 і Diòcesi de Plasència · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: 1190 і Dinastia Capet · Veure més »

Dinastia Jin (1115-1234)

Dinastia Jin (en blau) prop del 1141 La dinastia Jin (金, Jīn en pinyin, Anchu en jurtxet), també coneguda com a dinastia Jurtxen, fou fundada pels Wanyan (完顏 Wányán), clan dels jurtxets, els avantpassats dels manxús que establiren la dinastia Qing 500 anys més tard.

Nou!!: 1190 і Dinastia Jin (1115-1234) · Veure més »

Districte de Bijapur

Chand Bibi regent de Bijapur (1580-90) Bijapur (kannada ವಿಜಾಪುರ) és un districte de Karnataka a l'Índia, amb capital a la ciutat de Bijapur (Karnataka).

Nou!!: 1190 і Districte de Bijapur · Veure més »

Districte de Satara

El districte de Satara és una divisió administrativa de Maharashtra amb capital a Satara (ciutat). Té una superfície de 10.480 km² i una població de 2.808.994 habitants al cens del 2001. Altres ciutats importants a part de la capital són: Wai, Karad, Koregaon, Koyananagar, Mahabaleshwar i Panchgani.

Nou!!: 1190 і Districte de Satara · Veure més »

Domènec de Guzmán

Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.

Nou!!: 1190 і Domènec de Guzmán · Veure més »

Domingo II d'Àvila

Domingo fou un religiós castellà, bisbe d'Àvila, el segon amb aquest nom, entre els anys 1187 i 1190.

Nou!!: 1190 і Domingo II d'Àvila · Veure més »

Ducat de Baixa Lorena

La Baixa Lotaríngia fou un ducat format a partir de la part nord del ducat de Lotaríngia.

Nou!!: 1190 і Ducat de Baixa Lorena · Veure més »

Ducat de Bar

El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1190 і Ducat de Bar · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: 1190 і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Elena de Lacon

Elena de Lacon (vers 1190-vers 1220), fou filla de Barisó I de Lacon, i va heretar el jutjat del seu pare vers el 1203.

Nou!!: 1190 і Elena de Lacon · Veure més »

Emirat d'Àrkuix

Lemirat d'Arkush o Àrkuix va ser un petit estat independent que es va formar arran la descomposició del Califat de Còrdova i va existir entre els anys 1011/12 i 1068/69, al voltant d'Arkush (Arcos de la Frontera).

Nou!!: 1190 і Emirat d'Àrkuix · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: 1190 і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Enric I de Bar

fou comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance de 1170 a 1190.

Nou!!: 1190 і Enric I de Bar · Veure més »

Enric I de Tirol

Enric I de Tirol (+ 14 de juny de 1190) fou comte de Tirol, fill de Bertold I de Tirol i d'Agnès d'Ortenburg, i germà i successor (1180/1181) de Bertold II de Tirol, amb el que potser va estar associat durant el seu govern.

Nou!!: 1190 і Enric I de Tirol · Veure més »

Enric II de Xampanya

Anvers del segell d'Enric II de Xampanya. Podria ser el primer a portar la barra heràldica dels comtes de Xampanya Revers del segell d'Enric II de Xampanya Enric II de Xampanya (o Enric I de Jerusalem) (29 de juliol de 1166 - 10 de setembre de 1197) va ser comte de Xampanya (1181-1197), i rei titular de Jerusalem (1192-1197), encara que mai no va usar el títol de rei de Jerusalem.

Nou!!: 1190 і Enric II de Xampanya · Veure més »

Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic

va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).

Nou!!: 1190 і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Era japonesa

Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.

Nou!!: 1190 і Era japonesa · Veure més »

Ermengol d'Asp

Ermengol d'Asp (? - hivern de 1192), també conegut com a Armengol de Aspa o Hermangard d'Asp, fou Mestre de l'Hospital des del 20 de juliol de 1187 al 1190.

Nou!!: 1190 і Ermengol d'Asp · Veure més »

Església de fusta de Kaupanger

Església de fusta de Kaupanger. L'església de fusta de Kaupanger, en la localitat del mateix nom, a Noruega, és una stavkirke del.

Nou!!: 1190 і Església de fusta de Kaupanger · Veure més »

Església de fusta de Reinli

L'església de fusta de Reinli és una stavkirke medieval del municipi de Sør-Aurdal, a la província d'Oppland, Noruega.

Nou!!: 1190 і Església de fusta de Reinli · Veure més »

Esteve II d'Auxonne

Esteve II d'Auxonne —a vegades apareix com III al considerar com a I al pare de Guillem IV de Mâcon i fundador de la línia— (1172 - 6 de març del 1241), fill d'Esteve I († 1173) i de Judit de Lorena, net del comte Guillem IV de Mâcon, i de Viena.

Nou!!: 1190 і Esteve II d'Auxonne · Veure més »

Felip d'Alsàcia

Felip I de Flandes conegut com a Felip d'Alsàcia (1143 - Sant Joan d'Acre, 1 de juny de 1191), fill del comte de Flandes Teodoric d'Alsàcia i de Sibil·la d'Anjou († 1165), fou Comte de Flandes de 1157 a 1191 i comte de Vermandois per matrimoni de 1167 a 1185, i després a títol vitalici de 1186 a 1191.

Nou!!: 1190 і Felip d'Alsàcia · Veure més »

Felip I el Noble

Felip d'Hainaut, conegut com a Felip I el Noble o Felip I de Namur (nascut el 1175, mort el 1212) fou marquès i comte de Namur de 1195 a 1212.

Nou!!: 1190 і Felip I el Noble · Veure més »

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Nou!!: 1190 і Felip II de França · Veure més »

Fezzan

FezzanDunes a Fezzan Fezzan (catalanitzat Fasània— és una regió del sud-oest de Líbia que va existir com a regió històrica primer, i després com a entitat administrativa otomana (sandjak) del 1843 al 1912, districte militar especial del 1943 al 1951 i província autònoma del 1951 al 1963. La major part de la seva superfície és desert, trencat per muntanyes, grans dunes i valls de rius secs; alguns oasis permeten la vida. El poble que hi viu s'anomena fazazna, plural de fazzaní. Modernament, el Fezzan, segons la darrera divisió administrativa de Líbia, inclou les municipalitats següents (cadascuna de les quals és un districte administratiu).

Nou!!: 1190 і Fezzan · Veure més »

Florenci III d'Holanda

Florenci III d'Holanda (La Haia cap a 1141 - Antioquia 1 d'agost de 1190), va ser comte d'Holanda des 1157 a 1190 Era fill de Teodoric VI, comte d'Holanda, i de Sofia de Luxemburg.

Nou!!: 1190 і Florenci III d'Holanda · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: 1190 і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Friedrich von Hausen

Friedrich von Hausen (vers 1155? - 1190) fou un trobador alemany (Minnesänger) del.

Nou!!: 1190 і Friedrich von Hausen · Veure més »

Garnier de Nablús

Garnier de Nablús fou Mestre de l'Hospital.

Nou!!: 1190 і Garnier de Nablús · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.

Nou!!: 1190 і Gaznèvides · Veure més »

Göksu

El Göksu (traduït com 'Aigua Blava', també Geuk Su, Goksu Nehri, edat mitjana Saleph, clàssic Calycadnus) és un riu de l'altiplà Taşeli a Turquia.

Nou!!: 1190 і Göksu · Veure més »

Gúrides

Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.

Nou!!: 1190 і Gúrides · Veure més »

Ghiyath al-Din Muhàmmad

Ghiyath al-Din Muhàmmad (abans del regnat Xams al-Din Muhàmmad) fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.

Nou!!: 1190 і Ghiyath al-Din Muhàmmad · Veure més »

Gil de Vouzela

Gil de Vouzela o Gil de Santarém (Vouzela, Regne de Portugal, ca. 1190 - convent de Santarém, 14 de maig de 1265) va ser un frare dominic portuguès, autor eclesiàstic.

Nou!!: 1190 і Gil de Vouzela · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: 1190 і Girona · Veure més »

Godofreu III de Lovaina

Godofreu III de Lovaina (nascut al voltant de 1140, mort el 10 o 21 agost de 1190) va ser comte de Lovaina, comte de Brussel·les, landgravi del Ducat de Brabant, marquès d'Anvers i duc de la Baixa Lorena (com Godofreu VII) del 1142 al 1190.

Nou!!: 1190 і Godofreu III de Lovaina · Veure més »

Gran Ducat de Baden

El Gran Ducat de Baden (en alemany: Großherzogtum Baden) va ser un estat històric del sud-oest d'Alemanya, a la vora del Rin.

Nou!!: 1190 і Gran Ducat de Baden · Veure més »

Gran Mestre de l'Orde Teutònic

Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1190 і Gran Mestre de l'Orde Teutònic · Veure més »

Guerres civils noruegues

Inge Haraldsson. Dibuix de Wilhelm Wetlesen, en una edició de 1899 de la Heimskringla. Les guerres civils noruegues (en noruec, Borgerkrigstiden) són un terme utilitzat per a designar el període de la història de Noruega entre 1130 i 1240.

Nou!!: 1190 і Guerres civils noruegues · Veure més »

Guerres romano-búlgares

Les guerres romano-búlgares o guerres búlgaro-bizantines van ser una sèrie de conflictes armats entre romans d'Orient i búlgars.

Nou!!: 1190 і Guerres romano-búlgares · Veure més »

Guigó V d'Albon

Guigó V d'Albon nascut vers el 1125, mort el 29 de juliol de 1162 a Vizille, va ser un comte d'Albon de 1142 a 1162.

Nou!!: 1190 і Guigó V d'Albon · Veure més »

Guillem d'Alvèrnia

Guillem d'Alvèrnia (1190-1249) fou un filòsof i teòleg, bisbe de París i conseller del rei Lluís IX de França.

Nou!!: 1190 і Guillem d'Alvèrnia · Veure més »

Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà a cavall; cançoner A Guillem de Berguedà amb dues dames; BnF ms. 854 fol. 192v, cançoner I L'única torre que resta del castell de Montmajor. Actualment només queden escassos vestigis dels antics castells de Guillem de Berguedà. fou un senyor feudal i trobador català.

Nou!!: 1190 і Guillem de Berguedà · Veure més »

Guillem III des Barres

Guillem III des Barres, "el Jove" (c. 1185/1190 - Nicòsia, 15 de novembre de 1249), va ser un cavaller francès de la Casa des Barres.

Nou!!: 1190 і Guillem III des Barres · Veure més »

Guillem IX de Montpeller

Guillem IX de Montpeller (ca. 1190-1204) fou senyor i baró de Montpeller.

Nou!!: 1190 і Guillem IX de Montpeller · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: 1190 і Història d'Hongria · Veure més »

Història de l'Índia

La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.

Nou!!: 1190 і Història de l'Índia · Veure més »

Història de la civilització islàmica

La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.

Nou!!: 1190 і Història de la civilització islàmica · Veure més »

Història de Mongòlia

La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.

Nou!!: 1190 і Història de Mongòlia · Veure més »

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Nou!!: 1190 і Història del Panjab · Veure més »

Hondarribia

Hondarribia (topònim oficial en basc, en castellà Fuenterrabía) és un municipi de gairebé 17.000 habitants situat a l'extrem oriental de la província de Guipúscoa, a uns 20 km a l'est de la capital, Sant Sebastià, a la desembocadura del riu Bidasoa, que fa de frontera natural amb Hendaia.

Nou!!: 1190 і Hondarribia · Veure més »

Hug III de Borgonya

Hug III de Borgonya (1142 - Acre 1192), duc de Borgonya (1162-1192).

Nou!!: 1190 і Hug III de Borgonya · Veure més »

Hug IV d'Empúries

Hug IV d'Empúries (ca.1170 - Mallorca, 1230) fou comte d'Empúries de 1200 fins a la seva mort el 1230.

Nou!!: 1190 і Hug IV d'Empúries · Veure més »

Hug X de Lusignan

Hug X de Lusignan dit l'Ós (vers 1190 - † 5 de juny de 1249 a Damiata), senyor de Lusignan, comte de la Marca i d'Angulema, fill d'Hug IX de Lusignan.

Nou!!: 1190 і Hug X de Lusignan · Veure més »

Ibn Abi l-Hadid

Izz-ad-Din Abd-al-Hamid ibn Hibbat-Al·lah ——, més conegut com a Ibn Abi-l-Hadid, fou un lingüista àrab, nascut a Madain el 20 de desembre de 1190 i mort a Bagdad el 1258.

Nou!!: 1190 і Ibn Abi l-Hadid · Veure més »

Ibn Sasra

Ibn Sasra fou una família de notables de Damasc que va aportar diversos personatges a la història i cultura.

Nou!!: 1190 і Ibn Sasra · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: 1190 і Imperi Seljúcida · Veure més »

Instituts de perfecció hospitalers

Els instituts de perfecció o ordes hospitalers són comunitats religioses i instituts de perfecció catòlics que tenen com a objectiu principal, guiats per un ideal religiós de servei desinteressat al proïsme, l'atenció a malalts, especialment els que no tenen recursos, i a persones en perill, com necessitats, viatgers, pelegrins, etc.

Nou!!: 1190 і Instituts de perfecció hospitalers · Veure més »

Isabel d'Hainault

Isabel d'Hainault (Lilla 1170 - París 1190), reina consort de França (1180-1190).

Nou!!: 1190 і Isabel d'Hainault · Veure més »

Kačić

Els Kačić (Chacichorum) fou una tribu croata que es van assentar al en Omiš (Almissa).

Nou!!: 1190 і Kačić · Veure més »

Karaman (ciutat)

Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.

Nou!!: 1190 і Karaman (ciutat) · Veure més »

Kilij Arslan II

Izz-ad-Din al-Màlik al-Muzzim Kilij Arslan ibn Messud també Kılıç Arslan II (? - 26 d'agost de 1192), fou sultà de Rum amb capital a Konya.

Nou!!: 1190 і Kilij Arslan II · Veure més »

Kizil Arslan Uthman

Kizil Arslan Utham Muzaffar al-Din fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1186-1191), fill d'Ildegiz i successor del seu germà gran Muhammad Pahlawan.

Nou!!: 1190 і Kizil Arslan Uthman · Veure més »

Kraljevo

Kraljevo (en serbi ciríl·lic: Краљево) és una ciutat i municipi situat a Sèrbia, al costat del riu Ibar, a 7 km a l'oest de la seva confluència amb el Gran Morava, i enmig d'una vall, entre les muntanyes Kotlenik, al nord, i les Stolovi, al sud.

Nou!!: 1190 і Kraljevo · Veure més »

Kunbi Salih

Kunbi Salih (Koumbi Saleh) són unes ruïnes medievals de la que fou la capital de l'Imperi de Ghana.

Nou!!: 1190 і Kunbi Salih · Veure més »

La mort d'Artús

fades vetllant el rei, pintura d'Edward Burne-Jones (1898) El llibre La mort d'Artús (originalment, en francès mitjà, Morte Darthur i després Le Morte d'Arthur) és la versió de sir Thomas Malory sobre la història del Rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona, basada en diverses llegendes angleses i franceses.

Nou!!: 1190 і La mort d'Artús · Veure més »

Laodicea del Licos

Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.

Nou!!: 1190 і Laodicea del Licos · Veure més »

Latakia

Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.

Nou!!: 1190 і Latakia · Veure més »

Leles

Leles és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1190 і Leles · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1190 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: 1190 і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de monestirs femenins catalans

Els monestirs femenins a Catalunya són els monestirs on hi resideixen únicament monges en cada un dels ordres monàstics existents.

Nou!!: 1190 і Llista de monestirs femenins catalans · Veure més »

Llista de municipis portuguesos

Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.

Nou!!: 1190 і Llista de municipis portuguesos · Veure més »

Llista de Reis d'Albània

Ensenya reial albanesa.

Nou!!: 1190 і Llista de Reis d'Albània · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: 1190 і Llista de reis de França · Veure més »

Llista de reis de Jerusalem

El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.

Nou!!: 1190 і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: 1190 і Llista de reis germànics · Veure més »

Llista dels arquebisbes de Canterbury

Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.

Nou!!: 1190 і Llista dels arquebisbes de Canterbury · Veure més »

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».

Nou!!: 1190 і Maimònides · Veure més »

Manbij

Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).

Nou!!: 1190 і Manbij · Veure més »

Mandil ibn Abd-ar-Rahman

Mandil ibn Abd-ar-Rahman ibn Abi-Nas fou el fundador de la dinastia dels Awlad Mandil, branca dels Banu Khazrun dels Maghrawa.

Nou!!: 1190 і Mandil ibn Abd-ar-Rahman · Veure més »

Margarida I de Flandes

Margarida d'Alsàcia (1145 - † Castell de Male, prop de Bruges, 15 de novembre de 1194), tercera filla del comte Teodoric d'Alsàcia (conegut també com a Thierry o Teodoric III de Lorena) i de Sibil·la d'Anjou († 1165), germana del comte Felip d'Alsàcia (de vegades Felip de Lorena) miniaturaVers el 1160, Margarida es va casar amb Raül II de Vermandois.

Nou!!: 1190 і Margarida I de Flandes · Veure més »

Maria Comnena, reina d'Hongria

Maria Comnena (ca. 1144-1190) fou reina d'Hongria i Croàcia des del 1163 fins al 1165.

Nou!!: 1190 і Maria Comnena, reina d'Hongria · Veure més »

Maria de Blois

Maria de Blois (1128 - v 1190), infanta de Xampanya i duquessa consort de Borgonya (1145-1162).

Nou!!: 1190 і Maria de Blois · Veure més »

Maria de França i d'Aquitània

Maria de França i d'Aquitània (1145 - 11 de març del 1198) fou princesa de França i regent del comtat de Xampanya (1181 - 1187 i 1190 - 1197).

Nou!!: 1190 і Maria de França i d'Aquitània · Veure més »

Mariscal

Mariscal és un terme utilitzat en diversos títols oficials de diverses branques de la societat.

Nou!!: 1190 і Mariscal · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1190 і Mariscal de França · Veure més »

Marquesat d'Incisa

El marquesat d'Incisa fou una jurisdicció feudal italiana derivada de la divisió de dominis de la família dels Aleramici al Piemont, que en la seva màxima extensió abraçava Carentino, Bergamasco, Incisa, Castelnuovo, Vaglio, Betonia i Cerreto.

Nou!!: 1190 і Marquesat d'Incisa · Veure més »

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Nou!!: 1190 і Mazandaran · Veure més »

Miecislau III de Polònia

Miecislau III el Vell. Pintat per Jan Matejko. Miecislau III el Vell (en polonès: Mieszko III Stary; 1121? - 13 de març de 1202), de la Dinastia Piast, va ser duc de Gran Polònia (1138-1202) i duc de Polònia (1173-1202), amb interrupcions de 1177 a 1190 i de 1191 a 1198.

Nou!!: 1190 і Miecislau III de Polònia · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: 1190 і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Mopsuèstia

Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.

Nou!!: 1190 і Mopsuèstia · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: 1190 і Museu del Louvre · Veure més »

Muzaffar al-Din Gokburi

Muzaffar al-Din Gokburi (o Gökburi) fou emir begtegínida d'Irbil.

Nou!!: 1190 і Muzaffar al-Din Gokburi · Veure més »

Neuss

Neuss és una ciutat d'Alemanya situada en la part occidental de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia.

Nou!!: 1190 і Neuss · Veure més »

Norwich

Norwich (pronunciat /ˈnɒrɪdʒ/ o també /ˈnɒrɪtʃ/) és una ciutat del Regne Unit, capital del comtat de Norfolk (Anglaterra).

Nou!!: 1190 і Norwich · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: 1190 і Orde Teutònic · Veure més »

Ossetes

miniatura Els ossetesEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana o ossetsEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana (tots dos, mots epicens) són un poble del Caucas, descendents dels alans i al seu torn aquestos descendents d'escites i sàrmates.

Nou!!: 1190 і Ossetes · Veure més »

Ot de Novara

Ot o Odó de Novara (Novara, ca. 1105 – Tagliacozzo, 14 de gener de 1198) va ser un religiós cartoixà, prevere.

Nou!!: 1190 і Ot de Novara · Veure més »

Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya

Otó I de Borgonya (o Otó I de Hohenstaufen) (1170- 1200) fill de l'emperador germànic Frederic Barba-roja (casa de Hohenstaufen) i de l'emperadriu consort i comtessa suo jure Beatriu I de Borgonya.

Nou!!: 1190 і Otó de Hohenstaufen, I de Borgonya · Veure més »

Otó II de Meissen

Otó II de Meissen anomenat «el Ric» (1125-1190) fou marcgravi de Meissen, fill primigeni del marcgravi Conrad el Gran, de la casa de Wettin). En el repartiment de béns paterns li tocà el Marcgraviat de Meissen. Durant la seva sobirania es descobriren els jaciments argentífers de Freiberg. El primer a què destinà el producte de les seves mines fou a la fortificació de les ciutats de Freiberg i Eisenberg, fundada abans de 1170. Des del 1166 prengué part en les guerres contra Enric el Lleó. Per instigació de la seva esposa Eduvigis, filla d'Albert I, feu al seu fill petit, Dietrich, hereu de les Marques, pel qual el seu fill primogènit Albert I de Meissen li declarà la guerra, i el 1189 el tancà presoner en el castell de Döben, prop de Grimma. Alliberant-lo per ordre de l'emperador, renovà la guerra contra Albert, però morí al cap de poc temps, sent sepultat en el convent d'Altzelle, fundat per ell.

Nou!!: 1190 і Otó II de Meissen · Veure més »

Palau de Justícia de Barcelona

El Palau de Justícia de Barcelona és un edifici aïllat que ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada pel Passeig de Lluís Companys i els carrers dels Almogàvers, de Roger de Flor i de Buenaventura Muñoz, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: 1190 і Palau de Justícia de Barcelona · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: 1190 і Palerm · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: 1190 і París · Veure més »

Patriarca Ortodox de Jerusalem

El patriarca ortodox de Jerusalem és el cap de l'Església Ortodoxa de Jerusalem, que és una jurisdicció autocèfala de l'Església Ortodoxa.

Nou!!: 1190 і Patriarca Ortodox de Jerusalem · Veure més »

Pérotin

fou un compositor francès, nascut a París al voltant del 1160 i mort cap al 1230.

Nou!!: 1190 і Pérotin · Veure més »

Pere II de Courtenay

Pere II de Courtenay o I de Constantinoble (~1165 -1219) fou emperador llatí nominalment del 1216 al 1219.

Nou!!: 1190 і Pere II de Courtenay · Veure més »

Pero Cornel II

Pero Cornel II (? - ?) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.

Nou!!: 1190 і Pero Cornel II · Veure més »

Peronella I de Bigorra

Peronella I de Bigorra (1175? – Escala Dieu, 1251).

Nou!!: 1190 і Peronella I de Bigorra · Veure més »

Pier della Vigna

Pier della Vigna (Càpua, vers 1190 - San Miniato, 1249) va ser secretari i canceller de l'emperador Frederic II Nascut a Càpua en el si d'una família humil, va estudiar dret a Pàdua i gràcies a la seva capacitat per parlar llatí i als seus dots poètics va guanyar-se el favor de Frederic II, que li va donar el càrrec de secretari personal i, més tard, els de judex magnae curiae, conseller, governador de la Pulla, protonotari i canceller.

Nou!!: 1190 і Pier della Vigna · Veure més »

Pobellà

Pobellà és un poble de la Vall Fosca pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella.

Nou!!: 1190 і Pobellà · Veure més »

Pretzel

Un pretzel dur. Un brètzel és un tipus de galeta o brioix enfornat, i retorçat en forma de llaç.

Nou!!: 1190 і Pretzel · Veure més »

Puy-Paulin

Puy-Paulin fou una senyoria de França, a Gascunya, a la regió de Bordeus.

Nou!!: 1190 і Puy-Paulin · Veure més »

Qaràqux

Xàraf-ad-Din al-Armaní al-Mudhaffarí an-Nassirí al-Taqawí al-Ghuzzí, més conegut com a Qaràqux, fou un mameluc armeni d'al-Mudhàffar I Taqí-d-Din, nebot de Saladí i príncep d'Hamat (1171-1191).

Nou!!: 1190 і Qaràqux · Veure més »

Qutb-ad-Din Àybak

Qutb-ad-Din Àybak (urdú i persa) fou el fundador de la dinastia d'esclaus o mamelucs de Delhi.

Nou!!: 1190 і Qutb-ad-Din Àybak · Veure més »

Raimbaut de Vaqueiras

Raimbaut de Vaqueiras (1165-1207) fou un trobador occità, originari de Vaqueiras a l'actual departament francès de la Valclusa.

Nou!!: 1190 і Raimbaut de Vaqueiras · Veure més »

Ramla

267x267px Ramla (Ramlāh) —també transcrita Ramlah, al-Ramlah, Ramle o Remle i fins i tot Rama— és una ciutat israeliana pertanyent al Districte Central d'Israel.

Nou!!: 1190 і Ramla · Veure més »

Ramon de Sant Llorenç

Ramon de Sant Llorenç (- Tarragona, 1217) va ser un sacerdot vinculat amb la Seu de Tarragona, d'on en va ser canonge i Paborde.

Nou!!: 1190 і Ramon de Sant Llorenç · Veure més »

Ramon I de Montcada i de Montcada

Ramon I de Montcada i de Montcada (1150 - 1190 o 1191) fou senyor de Tortosa Fill de Guillem Ramon I de Montcada i Beatriu de Montcada, sembla haver compartit amb ell el títol de senescal des del 1171.

Nou!!: 1190 і Ramon I de Montcada i de Montcada · Veure més »

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: 1190 і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: 1190 і Rei d'Itàlia · Veure més »

Renald I de Dammartin

Renald de Dammartin, nascut cap a 1165, mort el 1227, va ser comte de Boulogne de 1190 a 1227, Comte de dammartin (Renald I de Dammartin) de 1200 a 1214, comte d'Aumale de 1204 a 1206 i Comte de mortain de 1206 a 1214.

Nou!!: 1190 і Renald I de Dammartin · Veure més »

República de Ragusa

La República de Ragusa (croat: Dubrovačka Republika) fou un estat que va existir amb aquest nom del 1403 al 1808.

Nou!!: 1190 і República de Ragusa · Veure més »

Robert de Sablé

Robert de Sablé és l'onzè Gran Mestre de l'orde dels Templers.

Nou!!: 1190 і Robert de Sablé · Veure més »

Rotllà

Rotllà, Rotlà (o Rotllan i Rotlan) és un personatge protagonista de diverses llegendes europees, les quals sembla que es van originar a partir d'un personatge real, un cavaller franc que va viure al, contemporani de Carlemany i prefecte de la marca de Bretanya.

Nou!!: 1190 і Rotllà · Veure més »

Sadaijin

El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.

Nou!!: 1190 і Sadaijin · Veure més »

Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi

El Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi és un orde de cavalleria sota el patronatge de Sant Jordi, consagrada a la glorificació de la Creu, la difusió de la Fe i la defensa de la Santa Mare Església.

Nou!!: 1190 і Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi · Veure més »

Samurai

Samurai en armadura, 1860s. Fotografia de Felice Beato Samurai (侍 o de vegades 士) és un terme generalment utilitzat per referir-se als guerrers del Japó abans que aquest país comencés el procés d'industrialització.

Nou!!: 1190 і Samurai · Veure més »

San Lorenzo in Damaso

San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.

Nou!!: 1190 і San Lorenzo in Damaso · Veure més »

Sanç I de Portugal

Sanç I de Portugal, dit el Poblador (Coïmbra, 11 de novembre de 1154 - ibíd. 26 de març de 1212) fou rei de Portugal (1185-1212).

Nou!!: 1190 і Sanç I de Portugal · Veure més »

Sanç VI de Navarra

esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).

Nou!!: 1190 і Sanç VI de Navarra · Veure més »

Sança de Castella i de Polònia

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).

Nou!!: 1190 і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »

Sant Jaume de Vallverd

Sant Jaume de Vallverd, és una església romànica del terme municipal de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental, protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: 1190 і Sant Jaume de Vallverd · Veure més »

Sant Marc de Roma

Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.

Nou!!: 1190 і Sant Marc de Roma · Veure més »

Santa Magdalena de Polpís

Santa Magdalena de Polpís és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: 1190 і Santa Magdalena de Polpís · Veure més »

Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: 1190 і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »

Santa Maria in Trastevere

La Basílica de Santa Maria in Trastevere és una església de Roma situada al barri del Trastevere.

Nou!!: 1190 і Santa Maria in Trastevere · Veure més »

Santa Susanna de Vilamajor

Santa Susanna de Vilamajor és una esglesiola al veïnat de Santa Susanna de Vilamajor, dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Massís del Montseny).

Nou!!: 1190 і Santa Susanna de Vilamajor · Veure més »

Selèucia d'Isàuria

Selèucia d'Isàuria de vegades també Selèucida de Cilícia, actualment Silifke (en grec antic Σελεύκεια) era una ciutat de Cilícia a l'Àsia Menor a la vora del riu Calicadnos (Calycadnus, actualment Göksu), situada a pocs quilòmetres de la seva desembocadura.

Nou!!: 1190 і Selèucia d'Isàuria · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII)

Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: 1190 і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »

Senyoria d'Albarrasí

La Senyoria d'Albarrasí fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el Regne d'Aragó i la Corona de Castella, creada a partir de l'antiga taifa islàmica d'Albarrasí, creada per la dinastia amaziga del Banū Razín.

Nou!!: 1190 і Senyoria d'Albarrasí · Veure més »

Senyoria d'Issoudun

Issoudun fou una senyoria de França, situada al sud del comtat de Blois, a l'est del comtat de Poitou, a l'oest de la senyoria de Borbó i al nord de la senyoria de Déols.

Nou!!: 1190 і Senyoria d'Issoudun · Veure més »

Senyoria de Coligny

La senyoria de Coligny fou una jurisdicció feudal al Bresse, esdevinguda cèlebre per la importància d'alguns dels membres del llinatge.

Nou!!: 1190 і Senyoria de Coligny · Veure més »

Senyoria de Gavre

Gavre fou una senyoria de Bèlgica a Flandes amb centre a Gavre, moderna Gavere a Flandes Oriental.

Nou!!: 1190 і Senyoria de Gavre · Veure més »

Senyoria de Molina

La Senyoria de Molina fou una senyoria del Regne de Castella (a l'actual província de Guadalajara) que va pertànyer a Aragó del 1369 al 1375 després de la conquesta pel Regne d'Aragó als àrabs de l'Emirat de Molina, centrat a la ciutat de Molina o Molina d'Aragó (Molina de Aragón).

Nou!!: 1190 і Senyoria de Molina · Veure més »

Setge d'Acre (1189-1191)

El setge d'Acre fou la primera operació bèl·lica important organitzada pel rei de Jerusalem, Guiu de Lusignan per recuperar els territoris perduts en les campanyes de Saladí, cap dels musulmans de Síria i Egipte.

Nou!!: 1190 і Setge d'Acre (1189-1191) · Veure més »

Sibil·la de Jerusalem

Sibil·la de Jerusalem (c. 1160 – 1190) fou reina de Jerusalem.

Nou!!: 1190 і Sibil·la de Jerusalem · Veure més »

Silifke

Murs exteriors del castell de Silifke Silifke o Selefke, en grec: Σελεύκεια, Selèucia; en àrab, Seleukiya; en armeni, Selefkia o Selewkia; en franc, Le Selef, Salef, Saleph, és una localitat i un districte al centre-sud de la província de Mersin (abans, a la província d'Adana), a 87 km a l'oest de Mersin, al costat del riu Göksu (antic Calycadnos), no lluny de les muntanyes del Taure, Turquia, però a només 14 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: 1190 і Silifke · Veure més »

Simó IV de Montfort

Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.

Nou!!: 1190 і Simó IV de Montfort · Veure més »

Soldanat de Rum

El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: 1190 і Soldanat de Rum · Veure més »

Sultanat de Bijapur

El sultanat de Bijapur fou un estat de l'Índia que va existir del 1489 al 1686.

Nou!!: 1190 і Sultanat de Bijapur · Veure més »

Sundiata Keïta

Sundiata Keïta, Sundjata Keyita, Mari Djata I o Sundiata (Niani, 1190 - 1255) va ser el fundador de l'Imperi de Mali.

Nou!!: 1190 і Sundiata Keïta · Veure més »

Sverre Sigurdsson

Sverre Sigurdsson (en nòrdic antic: Sverrir Sigurðarson, 1151 - Bergen, 9 de març de 1202).

Nou!!: 1190 і Sverre Sigurdsson · Veure més »

Tecnologia de la dinastia Song

Resclosa d'un canal a França; es considera que aquest tipus d'estructures es van inventar a la Xina durant la dinastia Song. La dinastia Song (960—1279 dC) va aportar significatius avenços tecnològics molts dels quals van ser fruit del treball de funcionaris estatals talentosos, reclutats pel govern a través dels anomenats exàmens imperials.

Nou!!: 1190 і Tecnologia de la dinastia Song · Veure més »

Teodoric VII d'Holanda

Teodoric VII d'Holanda (? - novembre de 1203), va ser comte d'Holanda des 1190 a 1203 Era fill de Florenci III, comte d'Holanda, i d'Ada de Huntingdon.

Nou!!: 1190 і Teodoric VII d'Holanda · Veure més »

Tercera Croada

La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.

Nou!!: 1190 і Tercera Croada · Veure més »

Tibald I de Bar

Tibald I de Bar (o Teobald I de Bar), nascut cap a 1158, mort el 13 de febrer de 1214, va ser comte de Bar de 1190 a 1214 i comte de Luxemburg de 1197 a 1214.

Nou!!: 1190 і Tibald I de Bar · Veure més »

Toghrul III

Toghrul III ibn Arslan Xah Rukn al-Dunya wa l-Din (també Tuğrul, Tughrul o Toghril) fou el darrer sultà seljúcida de Pèrsia, fill de Muizz al-Din Arslan Xah ibn Toghrul (II) al que va succeir el 1174.

Nou!!: 1190 і Toghrul III · Veure més »

Tolui

Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.

Nou!!: 1190 і Tolui · Veure més »

Toron dels Cavallers

Toron dels Cavallers és el nom d'una fortalesa que pertanyé als croats.

Nou!!: 1190 і Toron dels Cavallers · Veure més »

Tughtaguín

Al-Màlik al-Aziz Dhahir-ad-Din Sayf-al-Islam Tughtaguín b. Ayyub b. Xadhi ——, més conegut simplement com a Dhahir-ad-Din Tughtaguín o Tughtaguín fou un príncep aiúbida, germà de Saladí.

Nou!!: 1190 і Tughtaguín · Veure més »

Txampa

Txampa (Champā, en sànscrit: nagara Campa; en Khmer: ចាម្ប៉ា; en llengua txam, Chăm Pa; en vietnamita Chiêm Thành, en vocabulari Sino-vietnamita i als arxius xinesos 占城) va ser un antic estat hinduista situat a l'est de Indoxina (192–1832).

Nou!!: 1190 і Txampa · Veure més »

Valdesos

Els valdesos, valdesians o, en francès vaudois, són els membres d'un moviment cristià originat al que volia reformar l'Església i tornar-la a la seva essència primigènia.

Nou!!: 1190 і Valdesos · Veure més »

Vallfogona de Riucorb

Vallfogona de Riucorb és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat prop del riu Corb i al límit amb la comarca d'Urgell.

Nou!!: 1190 і Vallfogona de Riucorb · Veure més »

Vescomtat de Chartres

El vescomtat de Chartres fou una jurisdicció feudal de França, exercida per feudataris dels comtes de Blois a Chartres.

Nou!!: 1190 і Vescomtat de Chartres · Veure més »

Vescomtat de Châtellerault

El vescomtat de Châtellerault fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: 1190 і Vescomtat de Châtellerault · Veure més »

Vescomtat de Marçan

El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.

Nou!!: 1190 і Vescomtat de Marçan · Veure més »

Vescomtat de Tonnerre

El vescomtat de Tonnerre fou una jurisdicció feudal de França al comtat de Tonnerre (a Borgonya).

Nou!!: 1190 і Vescomtat de Tonnerre · Veure més »

Vidal de Canyelles

Vidal de Canyelles (en aragonès: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compilador dels Furs d'Aragó en l'obra jurídica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o també Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificació general de les lleis del Regne d'Aragó i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Aragó.

Nou!!: 1190 і Vidal de Canyelles · Veure més »

Vilar de Viladecans

El Mas de Viladecans és un monument del municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Nou!!: 1190 і Vilar de Viladecans · Veure més »

Xams al-Din Muhàmmad

Xams al-Din Muhàmmad (mort el 1192) fou un sultà gúrida de la família xansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Fakhr al-Din Masud al que va succeir el 1163 (o 1164).

Nou!!: 1190 і Xams al-Din Muhàmmad · Veure més »

Ximeno Cornel I

Ximeno Cornel I (~1170? - ~1221?) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.

Nou!!: 1190 і Ximeno Cornel I · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1190 і 10 de juny · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant