Accés més ràpid que el navegador!
207 les relacions: Abbas I el Gran, Abd Al·lah ibn Iskandar, Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh, Abd-Al·lah ibn Àmir, Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí, Abdal Beg, Abiward, Abu Mansur ibn Abd al-Razzak, Abu Sahl Muhammad, Abu Said Khan, Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí, Abu-Dàüd, Abu-Hàmid al-Gharnatí, Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là, Abu-Múslim, Acer, Al-Amín (abbàssida), Al-Asmaí, Al-Àhnaf ibn Qays, Al-Hàrith ibn Surayj, Al-Hussayn ibn Tàhir, Al-Junayd ibn Abd-ar-Rahman al-Murrí, Al-Khaziní, Al-Mahdí (abbàssida), Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur (abbàssida), Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, Al-Mukanna, Alí ar-Ridà, Alexandria (desambiguació), Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Alikeh Kukeltaix, Allah Kuli Bahadur Khan, Amir Husayn, An-Nàssir (abbàssida), Andaraba, Antioquia (desambiguació), Ardaixir I, Ardaixir ibn Hasan, Ardaixir Sacanxa, Arslan Arghun, Art persa, Çağrı Beg Dawud, Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal, Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim, Àhmad Sanjar, Baber, Bahram V, Bahram Xah, ..., Baki Muhammad, Balkh, Banu Ghifar, Batalla de Nihawand, Batalla de Rayy, Bawàndides, Bayram Ali, Bayram Ali Khan, Bukayr ibn Màhan, Bukayr ibn Wixah, Bukharà, Burayda ibn al-Hussayb, Burhànida, Catifa turca, Complex arqueològic Bactriana-Margiana, Comtat de Gorgan, Conquesta musulmana de Pèrsia, Conquestes musulmanes al subcontinent indi, Cotó, Din Muhàmmad, Dinastia afríguida, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia Arghun, Dinastia Kart, Dinastia Qajar, Dinastia safàvida, Ertuk Inak, Ferrocarril Transcaspià, Gaznèvides, Gúrides, Genguis Khan, Genguiskhànides, Gharjistan, Ghiyath al-Din Muhàmmad, Gonur Tepe, Gran Khorasan, Guerra Civil dels abbàssides, Habaix al-Hàssib, Hajim Muhammad, Hasan ibn al-Kasim, Haydar Tura, Heftalites, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Iran, Història de la civilització islàmica, Història de les biblioteques, Història de Mongòlia, Història del Tadjikistan, Història del Turkmenistan, Hussayn Bayqara, Ibrahim ibn al-Mahdi, Ibrahim Inal, Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad, Imperi Anuixtigínida, Imperi Mongol, Imperi Sassànida, Incident de Panjdeh, Invasió mongola de Khwarezm, Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir, Jalal-ad-Din Mangubertí, Kanat de Balkh, Kanat de Khivà, Karaxar Noyan, Karínides, Köneürgenç, Kerait, Khionites, Khivà, Khorasan (província de l'Iran), Khorasan (província del Califat), Khwarizm, Kidarites, Kotxkunju, Kutlugh Shah Noyan, Liqian, Llista d'antigues ciutats gregues, Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania, Makhan, Mangit, Margiana, Mary (Turkmenistan), Marzban, Mazandaran, Màlik Arslan Xah, Merv, Merv (desambiguació), Merw, Mubarik Xah Sanjarí, Mubariz al-Din Muhàmmad, Muhammad Amin Bahadur Khan, Muhammad Rahim Bahadur Khan II, Muhammad Rahim Kuli Khan, Muhàmmad Xaibani, Muizz al-Din Muhàmmad, Nasir Khusraw, Nasr ibn Sayyar, Nawruz, Nestorianisme, Nidham-al-Mulk, Nisba (onomàstica), Nixapur, Nom àrab, Ormuz Kuixanxa, Otrar, Pèrsia, Persèpolis, Pir Muhàmmad II (Xibànides), Pirak Pasha, Província de Mary, Qarakhànida, Qàhtaba ibn Xabib, Qutayba ibn Múslim, Razavi Khorasan, Registan, Regne grec de Bactriana, Retorn a Samarcanda (1404), Revolució Abbàssida, Ruta de la seda, Salur, Samarcanda, Samànides, Sanai, Sarakhs, Seljuk, Sembat Bagratuní, Serhetabat, Sistan, Sogdiana, Sulayman ibn Khatir al-Khuzai, Tahmasp I, Talakan de Guzgan, Tamerlà com a guerrer errant, Tàhir ibn al-Hussayn, Türkmenabat, Teke, Timúrides, Toghril Beg I, Transoxiana, Tuman Agha, Turquestan (ciutat), Tus, Tusan, Ulugh Beg, Usruixana, Wali Muhàmmad, Xah Ghazi Rustam V, Xah Murad, Xah Rukh (timúrida), Xahrisabz, Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla, Xams al-Din Muhàmmad, Xir Ali Khan, Xumaytiyya, Yaqut al-Hamawí, Yezdegerd III, 1039, 651. Ampliar l'índex (157 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Merv і Abbas I el Gran · Veure més »
Abd Al·lah ibn Iskandar
Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà.
Nou!!: Merv і Abd Al·lah ibn Iskandar · Veure més »
Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh
Abu-l-Fawaris Abd-al-Màlik ibn Nuh ibn Mansur, més conegut com a Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh (mort) fou emir samànida de Khurasan i Transoxiana del febrer a l'octubre del 999.
Nou!!: Merv і Abd-al-Màlik (II) ibn Nuh · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Àmir
Abu-Abd-ar-Rahman Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Qurayx, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Àmir (la Meca, 626-680) fou un general àrab del clan dels Abd-Xams, parent del califa Uthman ibn Affan.
Nou!!: Merv і Abd-Al·lah ibn Àmir · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí
ʿAbd Al·lāh ibn Khāzim as-Sulamī —— (mort en 692) fou el governador omeia de Khurassan entre el 662–665 i el 683/84, abans d'esdevenir el governador nominal zubàyrida de la mateixa província entre el 684 i fins a la seva mort.
Nou!!: Merv і Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí · Veure més »
Abdal Beg
Abdal Beg Debe Dhu l-Kadr fou un dels set principals emirs kizilbaixis que a la mort de Sultan Ali el 1493 van seguir al seu germà petit Ismail cap a Lahidjan (perseguit pels Ak Koyunlu), i el van elevar a mestre de l'orde safàvida.
Nou!!: Merv і Abdal Beg · Veure més »
Abiward
Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.
Nou!!: Merv і Abiward · Veure més »
Abu Mansur ibn Abd al-Razzak
Abu Mansur Muhammad ibn Abd al-Razzak ibn Abd Allah ibn Farruk fou un important terratinent (dehqan) de Tus, oficial dels samànides i patró de l'obra Šāh-nāma (Šāh-nāma-ye Abū Manṣūrī).
Nou!!: Merv і Abu Mansur ibn Abd al-Razzak · Veure més »
Abu Sahl Muhammad
Abu Sahl Muhammad ibn Husayn al-Zuzani (mort entre 1050 i 1059) fou un cortesà gaznèvida sota els sultans gaznèvides Mahmud ibn Sebuktegin (998-1030) i Masud I ben Mahmud (1030-1041).
Nou!!: Merv і Abu Sahl Muhammad · Veure més »
Abu Said Khan
Abu-Saïd Khan ibn Kotxkunju fou kan uzbek xibànida de Transoxiana (1530-1533), cosí de Muhàmmad Xaibani (1500-1510) i besnet del timúrida Ulugh Beg (1405-1449) per línia femenina.
Nou!!: Merv і Abu Said Khan · Veure més »
Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí
Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí, també conegut com a Amírak Balamí o al-Bal'ami-i Kučik, fou visir dels samànides.
Nou!!: Merv і Abu-Alí Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Balamí · Veure més »
Abu-Dàüd
Abu-Dàüd Sulayman ibn al-Àixath ibn Ishaq ibn Baixir al-Azdí as-Sijistaní —en àrab أبو داود سليمان بن الأشعث بن إسحاق بن بشير الأزدي السجستاني, Abū Dāwud Sulaymān ibn al-Axʿaṯ ibn Isḥāq ibn Baxīr al-Azdī as-Sijistānī— (Sijistan, 817 - Bàssora, 889), conegut simplement com a Abu-Dàüd, fou l'autor del Súnan Abi-Dàüd, un dels sis reculls canònics de hadits adoptats pels sunnites.
Nou!!: Merv і Abu-Dàüd · Veure més »
Abu-Hàmid al-Gharnatí
Abu-Hàmid Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (o Abd-ar-Rahim) ibn Sulayman al-Maziní al-Qaysí al-Gharnatí, més conegut senzillament com a Abu-Hàmid al-Gharnatí (Granada, 1080 - Damasc, 1170) fou un viatger andalusí i compilador de meravelles del món antic (ajàïb).
Nou!!: Merv і Abu-Hàmid al-Gharnatí · Veure més »
Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là
Abu-l-Ghazi Ubayd-Al·lah fou kagan dels uzbeks xibànides (1533 -1540) i kan de Bukharà (de facto 1504 -1510 i 1510-1533).
Nou!!: Merv і Abu-l-Ghazi Ubaid Al·là · Veure més »
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Nou!!: Merv і Abu-Múslim · Veure més »
Acer
Pont d'acer Lacer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro, carboni i de vegades alguns additius.
Nou!!: Merv і Acer · Veure més »
Al-Amín (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.
Nou!!: Merv і Al-Amín (abbàssida) · Veure més »
Al-Asmaí
Abu-Saïd Abd-al-Màlik ibn Qurayb al-Bahilí al-Asmaí, més conegut senzillament com al-Asmaí (740-828), va ser un dels primers lexicògrafs de l'àrab i un dels tres directors de l'Escola de Bàssora de gramàtica de l'àrab.
Nou!!: Merv і Al-Asmaí · Veure més »
Al-Àhnaf ibn Qays
Abu-Bahr Sakhr ibn Qays ibn Muàwiya at-Tamimí as-Sadí, més conegut com a Al-Àhnaf ibn Qays, fou un notable tamimita de Bàssora nascut en època preislàmica vers 610 i mort, musulmà, en 687.
Nou!!: Merv і Al-Àhnaf ibn Qays · Veure més »
Al-Hàrith ibn Surayj
Abu-Hàtim al-Hàrith ibn Surayj (o Umayr) ibn Yazid ibn Sawà (o Sawwar) ibn Ward ibn Murra ibn Sufyan ibn Mujaixi, més conegut senzillament com al-Hàrith ibn Surayj fou un revolucionari àrab antiomeia al Khurasan del 734 al 746.
Nou!!: Merv і Al-Hàrith ibn Surayj · Veure més »
Al-Hussayn ibn Tàhir
Al-Hussayn ibn Tàhir fou un emir nominal tahírida del Khorasan, que va governar vers el 876 fins vers el 880.
Nou!!: Merv і Al-Hussayn ibn Tàhir · Veure més »
Al-Junayd ibn Abd-ar-Rahman al-Murrí
Al-Junayd ibn Abd-ar-Rahman al-Murrí fou un general i governador omeia.
Nou!!: Merv і Al-Junayd ibn Abd-ar-Rahman al-Murrí · Veure més »
Al-Khaziní
Abu-l-Fath Abd-ar-Rahman Mansur al-Khaziní o simplement Abu-l-Fath al-Khaziní (en àrab:أبو الفتح الخازني, en persa ابولفتح خازنی) (entre 1115–1130) va ser un astrònom islàmic medieval d'ètnia romana d'Orient de Merv (actualment situat al Turkmenistan).
Nou!!: Merv і Al-Khaziní · Veure més »
Al-Mahdí (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mahdí, més conegut simplement pel seu làqab al-Mahdí (Bagdad, 3 d'agost de 744 - Idhadj, 24 de juliol de 785), fou califa abbàssida de Bagdad (775-786).
Nou!!: Merv і Al-Mahdí (abbàssida) · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Merv і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: Merv і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra
Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí o, més senzillament, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (Tawwaj, 632 - Merv, vers 702) fou un general àrab del, epònim dels muhal·làbides.
Nou!!: Merv і Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra · Veure més »
Al-Mukanna
fou el malnom donat a un rebel de Transoxiana durant el califat d'al-Mahdi (775-785), nadiu de Merv, que amagava el seu rostre sota un vel de seda (qinà) o una mascara d'or.
Nou!!: Merv і Al-Mukanna · Veure més »
Alí ar-Ridà
Abu-l-Hàssan ibn Mussa ibn Jàfar, conegut com a Alí ibn Mussa ar-Ridà o simplement Alí ar-Ridà (Medina, vers 765 o 770 - Tus, 818), fou el vuitè imam dels xiïtes duodecimams.
Nou!!: Merv і Alí ar-Ridà · Veure més »
Alexandria (desambiguació)
* Alexandria a Egipte.
Nou!!: Merv і Alexandria (desambiguació) · Veure més »
Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla
Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla (? 1064 - Tamixa, 1142) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Merv і Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: Merv і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Alikeh Kukeltaix
Ala al-Din Alikeh Kukeltaix (+1440) fou un amir de Xah Rukh (segle XV).
Nou!!: Merv і Alikeh Kukeltaix · Veure més »
Allah Kuli Bahadur Khan
Harem de Allah Kuli. Allah Kuli Bahadur Khan fou kan de Khivà, fill gran i successor de Muhammad Rahim Bahadur Khan I. Va rebre un considerable tresor del pare però aviat se'l va malgastar en guerres contra Bukharà.
Nou!!: Merv і Allah Kuli Bahadur Khan · Veure més »
Amir Husayn
Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del kanat de Txagatai.
Nou!!: Merv і Amir Husayn · Veure més »
An-Nàssir (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).
Nou!!: Merv і An-Nàssir (abbàssida) · Veure més »
Andaraba
Andaraba (també Andarab) és un poblet del Turkmenistan, proper a Merv.
Nou!!: Merv і Andaraba · Veure més »
Antioquia (desambiguació)
* Turquia.
Nou!!: Merv і Antioquia (desambiguació) · Veure més »
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Nou!!: Merv і Ardaixir I · Veure més »
Ardaixir ibn Hasan
Ardaixir ibn Hasan Husam al-Dawla fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Merv і Ardaixir ibn Hasan · Veure més »
Ardaixir Sacanxa
Ardaixir Sacanxa (també Xahanxah o Sakanxa) fou el nom d'un dels tres reis (xas) anomenats Ardaixir que foren vassalls del sassànida Ardaixir I, esmentats a la inscripció de Sapor I a les muralles de Kabaye Zardosht.
Nou!!: Merv і Ardaixir Sacanxa · Veure més »
Arslan Arghun
Arslan Arghun (mort 1097) fou sultà seljúcida del Khurasan.
Nou!!: Merv і Arslan Arghun · Veure més »
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Nou!!: Merv і Art persa · Veure més »
Çağrı Beg Dawud
Çağrı Beg Dawud ibn Mikhaïl ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de Tughril Beg (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions).
Nou!!: Merv і Çağrı Beg Dawud · Veure més »
Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal
Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal (? - 826/827) fou secretari del califa al-Mamun.
Nou!!: Merv і Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal · Veure més »
Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim
Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim fou governador samànida del Khurasan, de la família dels dihkans kamkariyan de Merv amb suposat origen sassànida.
Nou!!: Merv і Àhmad ibn Sahl ibn Hàixim · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Merv і Àhmad Sanjar · Veure més »
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Nou!!: Merv і Baber · Veure més »
Bahram V
Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.
Nou!!: Merv і Bahram V · Veure més »
Bahram Xah
Bahram Xah ibn Massud o, senzillament, Bahram Xah (1084-1157) fou sultà gaznèvida del 1117 al 1157, fill de Massud III Alà-ad-Dawla.
Nou!!: Merv і Bahram Xah · Veure més »
Baki Muhammad
Baki Muhammad Khan fou el primer kan de la dinastia djànida o astrakhànida de Bukharà.
Nou!!: Merv і Baki Muhammad · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Merv і Balkh · Veure més »
Banu Ghifar
Els Banu Ghifar foren una tribu àrab, fracció dels Banu Damra ibn Bakr, al seu torn branca dels Kinana.
Nou!!: Merv і Banu Ghifar · Veure més »
Batalla de Nihawand
La batalla de Nihawand (també Nahavand, Nehavend i altres) fou un decisiu combat lliurat el 642 entre els àrabs i els sassànides.
Nou!!: Merv і Batalla de Nihawand · Veure més »
Batalla de Rayy
La batalla de Rayy, lluitada el l'1 de maig del 811, fou una de les batalles de la guerra civil del Califat Abbàssida.
Nou!!: Merv і Batalla de Rayy · Veure més »
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Nou!!: Merv і Bawàndides · Veure més »
Bayram Ali
Bayram Ali o Bayram-Ali (modernament en turkmen Baýramaly, rus Байрам-Али) és una població del Turkmenistan a 30 km a l'est de Merv, capital del districte del mateix nom a la província de Mary (Merv).
Nou!!: Merv і Bayram Ali · Veure més »
Bayram Ali Khan
Bayram Ali Khan fou un kan o príncep de Merv (1783-1786) de la dinastia dinastia qajar.
Nou!!: Merv і Bayram Ali Khan · Veure més »
Bukayr ibn Màhan
Abu-Hàixim Bukayr ibn Màhan o senzillament Bukayr ibn Màhan fou un polític abbàssida, originari del Sidjistan (Sistan).
Nou!!: Merv і Bukayr ibn Màhan · Veure més »
Bukayr ibn Wixah
Bukayr ibn Wixah (en àrab Bukayr b. Wixāḥ) fou governador omeia del Khurasan (692-696).
Nou!!: Merv і Bukayr ibn Wixah · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Merv і Bukharà · Veure més »
Burayda ibn al-Hussayb
Burayda ibn al-Husayb fou un company del profeta Muhàmmad de la tribu d'Àslam ibn Afsà.
Nou!!: Merv і Burayda ibn al-Hussayb · Veure més »
Burhànida
La dinastia Burhànida (persa Al-e Borhan) fou una dinastia de caps espirituals i cívics de Bukharà als segles i. Tenia origen a Merv.
Nou!!: Merv і Burhànida · Veure més »
Catifa turca
LACMA M.2004.32 La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents.
Nou!!: Merv і Catifa turca · Veure més »
Complex arqueològic Bactriana-Margiana
Cultura Painted Grey Ware (ceràmica grisa pintada) El complex arqueològic Bactriana-Margiana, (en anglès:BMAC: Bactriana-Margiana Archaeological Complex) o be Cultura del riu Oxus, és la designació arqueològica moderna de l'edat del bronze de la cultura d'Àsia Central, datat del 2400-1600 ae, i on es troba hui Turkmenistan, nord de l'Afganistan, sud d'Uzbekistan i oest de Tadjikistan, i se centra sobre el riu Amudarià (l'Oxus dels antics grecs).
Nou!!: Merv і Complex arqueològic Bactriana-Margiana · Veure més »
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: Merv і Comtat de Gorgan · Veure més »
Conquesta musulmana de Pèrsia
La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.
Nou!!: Merv і Conquesta musulmana de Pèrsia · Veure més »
Conquestes musulmanes al subcontinent indi
Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.
Nou!!: Merv і Conquestes musulmanes al subcontinent indi · Veure més »
Cotó
Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
Nou!!: Merv і Cotó · Veure més »
Din Muhàmmad
Din Muhammad Khan fou kan pretendent dels uzbeks al Khurasan, primer kan de la dinastia djànida o astrakhànida, únic a Khurasan, i el primer sobirà efectiu de la nissaga que poc després va governar a Bukharà.
Nou!!: Merv і Din Muhàmmad · Veure més »
Dinastia afríguida
La dinastia afríguida (o) fou una dinastia que va governar Khwarizm en el primer mil·lenni.
Nou!!: Merv і Dinastia afríguida · Veure més »
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Nou!!: Merv і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »
Dinastia Arghun
La dinastia Arghun fou una dinastia d'origen mongol,Davies, p. 627Bosworth, "New Islamic Dynasties," p. 329 que va governar sobre part de l'Afganistan als segles XV i XVI i al Sind al.
Nou!!: Merv і Dinastia Arghun · Veure més »
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Nou!!: Merv і Dinastia Kart · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Merv і Dinastia Qajar · Veure més »
Dinastia safàvida
La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.
Nou!!: Merv і Dinastia safàvida · Veure més »
Ertuk Inak
Ertuk Inak fou governant de Khiva el 1741-1743.
Nou!!: Merv і Ertuk Inak · Veure més »
Ferrocarril Transcaspià
El ferrocarril Transcaspià fou una via fèrria estratègica de l'Imperi Rus.
Nou!!: Merv і Ferrocarril Transcaspià · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Merv і Gaznèvides · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Merv і Gúrides · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Merv і Genguis Khan · Veure més »
Genguiskhànides
Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.
Nou!!: Merv і Genguiskhànides · Veure més »
Gharjistan
El Gharjistan (o Gharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riu Murghab al nord del riu Hari Rud.
Nou!!: Merv і Gharjistan · Veure més »
Ghiyath al-Din Muhàmmad
Ghiyath al-Din Muhàmmad (abans del regnat Xams al-Din Muhàmmad) fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Nou!!: Merv і Ghiyath al-Din Muhàmmad · Veure més »
Gonur Tepe
Ruïnes de Gonur Tepe Gonur Depe o Gonur Tepe, també anomenat "Gonor" o "Gunar", és un jaciment arqueològic situat a 60 km al nord de la ciutat de Mary (Turkmenistan).
Nou!!: Merv і Gonur Tepe · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Merv і Gran Khorasan · Veure més »
Guerra Civil dels abbàssides
La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.
Nou!!: Merv і Guerra Civil dels abbàssides · Veure més »
Habaix al-Hàssib
Àhmad ibn Abd-Al·lah al-Marwazí, més conegut com Habaix al-Hàssib (Merv, 766 - Bagdad, 874?), fou un notable astrònom persa de Merv del.
Nou!!: Merv і Habaix al-Hàssib · Veure més »
Hajim Muhammad
Hajim Muhammad fou kan de Khwarizm (1557-1602), fill d'Avanek Khan.
Nou!!: Merv і Hajim Muhammad · Veure més »
Hasan ibn al-Kasim
Hasan ibn al-Kasim fou imam alida del Tabaristan i Gurgan, gendre d'Hasan ibn Ali al-Utrush (el Sord).
Nou!!: Merv і Hasan ibn al-Kasim · Veure més »
Haydar Tura
Haydar Tura fou emir de Bukharà del 1799 al 1826.
Nou!!: Merv і Haydar Tura · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Merv і Heftalites · Veure més »
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Nou!!: Merv і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Merv і Història de l'Iran · Veure més »
Història de la civilització islàmica
La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.
Nou!!: Merv і Història de la civilització islàmica · Veure més »
Història de les biblioteques
- La història de la biblioteca és la disciplina acadèmica dedicada a l'estudi de la història de les biblioteques; és un subcamp de biblioteconomia i història.
Nou!!: Merv і Història de les biblioteques · Veure més »
Història de Mongòlia
La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.
Nou!!: Merv і Història de Mongòlia · Veure més »
Història del Tadjikistan
Les primeres notícies de l'actual Tadjikistan es remunten a la Dinastia samànida (AD 875–999).
Nou!!: Merv і Història del Tadjikistan · Veure més »
Història del Turkmenistan
Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.
Nou!!: Merv і Història del Turkmenistan · Veure més »
Hussayn Bayqara
Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).
Nou!!: Merv і Hussayn Bayqara · Veure més »
Ibrahim ibn al-Mahdi
Ibrahim al-Mahdi —— (juliol del 779-juliol del 839) fou un efímer califa abbàssida rebel.
Nou!!: Merv і Ibrahim ibn al-Mahdi · Veure més »
Ibrahim Inal
Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.
Nou!!: Merv і Ibrahim Inal · Veure més »
Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad
Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad fou kan de Bukharà (1611-1650).
Nou!!: Merv і Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad · Veure més »
Imperi Anuixtigínida
L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.
Nou!!: Merv і Imperi Anuixtigínida · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: Merv і Imperi Mongol · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Merv і Imperi Sassànida · Veure més »
Incident de Panjdeh
Lincident de Panjdeh o Sopresa de Panjdeh (Rus: Афганский кризис o Crisi afganesa o Бой за Кушку Batalla de Kushka) fou una escaramussa militar que va passar el 1885 quan l'Imperi Rus agafava força al sud de territori afganès i del riu Oxus al voltant d'un oasi anomenat Panjdeh (modern Serhetabat al Turkmenistan).
Nou!!: Merv і Incident de Panjdeh · Veure més »
Invasió mongola de Khwarezm
La invasió mongola de Khwarizmia de 1219 a 1221.
Nou!!: Merv і Invasió mongola de Khwarezm · Veure més »
Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir
Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir o, simplement, Ismaïl (II) ibn Nuh fou el darrer emir samànida (vers 1000-1005).
Nou!!: Merv і Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Merv і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Kanat de Balkh
El kanat de Balkh fou un kanat uzbek que va existir entre el i el centrat a la ciutat de Balkh.
Nou!!: Merv і Kanat de Balkh · Veure més »
Kanat de Khivà
El Kanat de Khivà fou un estat de l'Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920.
Nou!!: Merv і Kanat de Khivà · Veure més »
Karaxar Noyan
Karaxar Noyan (també Qarachar i Karachar Noyan, sent traduït aproximadament "noyan" com a senyor si bé era un títol militar i civil i equivalia bàsicament al musulmà emir. (vers 1166 - 1243/44 o 1255/56), fou un notable mongol, comandant militar de Genguis Khan, així com un avantpassat patern de Tamerlà. Tot i que es parla poc d'ell en fonts antigues, on només es descriu com a oficial militar, l'enllaç que Karachar proporcionava entre l'antic i la dinastia Timúrida fou primordial per a la història fundacional d'aquesta darrera. El seu paper i el de les seves relacions foren, doncs, fortament estesos i potencialment mitologitzats pels historiadors de la cort timúrida, que el van retratar com a comandant i administrador suprem hereditari dotat d'una intimitat única amb el clan dirigent. Aquesta disparitat d'informació provoca que els detalls reals sobre la seva vida i la seva posició esdevinguin qüestions de disputa entre els acadèmics moderns.
Nou!!: Merv і Karaxar Noyan · Veure més »
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Nou!!: Merv і Karínides · Veure més »
Köneürgenç
Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنهگرگانج Kohna Gūrgānj o کهنهاورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.
Nou!!: Merv і Köneürgenç · Veure més »
Kerait
Els keraït o kerait fou un dels principals pobles turcomongols que no se sap prou bé quines terres ocupaven; en general se'ls assigna al sud del riu Selenga, a l'alt Orkhon, el Tula i el Ongkin, però alternativament se suposa que els naiman podrien arribar fins a la regió de Karakorum, i a l'est estarien els karait.
Nou!!: Merv і Kerait · Veure més »
Khionites
Àsia el 400, mostrant els khionites i els seus veïns. Khionites, xionites, chionites o chionitae (en persa mitjà: xiyon; avestan: xiiaona; en sogdià: xwn; en pahlavi: huna), hunni o yun; en xinès 狁 yǔn o xūn, 獯), fou una tribu nòmada, de probable origen iranià, que fou prominent a Transoxiana i Bactriana.Wolfang Felix, "CHIONITES" Encyclopædia Iranica Online Edition, consulta 2012 a Anteriorment eren considerats una horda turca fixada entorn del 400 al nord de Merv. Els khionites (chionitae) s'esmenten inicialment amb els kuixans (Cuseni) per Ammià Marcel·lí que va passar l'hivern de 356-357 al seu territori de Balkh. Arribaren amb l'ona d'immigració des de l'Àsia Central a Iran al final de l'època clàssica. Estaven influïts per les cultures dels kuixans i bactrians, i patrocinaven les llengües iranianes orientals, i es convertiren en una amenaça a la frontera del nord-est de l'Imperi Sassànida. A. Shapur Shahbazi "SASANIAN DYNASTY" Encyclopædia Iranica Online Edition, accés 2012 a.
Nou!!: Merv і Khionites · Veure més »
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Nou!!: Merv і Khivà · Veure més »
Khorasan (província de l'Iran)
Khorasan fou una de les províncies de l'Iran fins al 2004.
Nou!!: Merv і Khorasan (província de l'Iran) · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Merv і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Merv і Khwarizm · Veure més »
Kidarites
Àsia el 400, amb les terres kidarites i els seus veíns. Els kidarites (Xinès: Ki-To-Lo) foren una dinastia que podria ser yuezhi o bé del clan "Ki", probablement originanda a partir del poble Uar.
Nou!!: Merv і Kidarites · Veure més »
Kotxkunju
Kotxkunju o Kutxkuntxi, tercer kan de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan, era el fill d'Abu l-Khayr, fundador de la dinastia, i de Rabia Bégüm, filla d'Ulugh Beg.
Nou!!: Merv і Kotxkunju · Veure més »
Kutlugh Shah Noyan
Kutlugh Shah Noyan (? - 1307) fou un emir mongol al servei dels il-kànides de Pèrsia, membre de la tribu Mangit i descendent d'un general de Genguis Khan de nom Jedei Noyan.
Nou!!: Merv і Kutlugh Shah Noyan · Veure més »
Liqian
Liqian (en pinyin: Líqián, també ha estat romanitzat de diverses maneres com a Li-Jian, Li Jien, Li-chi-en, Li-ch'ien, Li-chien, Comtat de Li, etcEl topònim «Li Jien», documentat des de l'any 5 d.C., és una variant xinesa de «Legió», un nom que designava també a Roma des que els antics xinesos van tenir notícies de la seva opulència i poder a través dels seus comerciants a Alexandria.) és un antic comtat en el nord de l'actual província de Gansu a la Xina, els trets ètnics del qual dels seus habitants han donat motiu a l'especulació que hagués estat una colònia de mercenaris romans.
Nou!!: Merv і Liqian · Veure més »
Llista d'antigues ciutats gregues
- Aquesta és una petita llista de ciutats de l'antiga Grècia, incloent colònies fora de Grècia en sentit estricte.
Nou!!: Merv і Llista d'antigues ciutats gregues · Veure més »
Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania
La llista del Patrimoni de la Humanitat a l'Àsia i Oceania és un índex dels béns culturals i naturals declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO a l'Àsia i Oceania organitzats per estats i territoris.
Nou!!: Merv і Llista del Patrimoni de la Humanitat d'Àsia i Oceania · Veure més »
Makhan
Makhan fou una població o oasi situat al sud del riu Jihun (el modern Amudarià).
Nou!!: Merv і Makhan · Veure més »
Mangit
La dinastia Mangit fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà de la meitat del a 1920/1923.
Nou!!: Merv і Mangit · Veure més »
Margiana
Margiana (llatí Margiana, grec: Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.
Nou!!: Merv і Margiana · Veure més »
Mary (Turkmenistan)
Assentament de l'antiga ciutat de Merv Mary és una ciutat de Turkmenistan, capital de la província de Mary.
Nou!!: Merv і Mary (Turkmenistan) · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Merv і Marzban · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Merv і Mazandaran · Veure més »
Màlik Arslan Xah
Abu-l-Mulk Màlik Arslan Xah Sultan-ad-Dawla ibn Massud ibn Ibrahim, més conegut senzillament com a Màlik Arslan o Arslan-Xah o Màlik Arslan Xah o Arslan Xah ibn Massud fou sultà gaznèvida (1116-1118).
Nou!!: Merv і Màlik Arslan Xah · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Merv і Merv · Veure més »
Merv (desambiguació)
* Merv, (de vegades Merw, Marw, Marw al-Shahidjan), ciutat del Turkmenistan.
Nou!!: Merv і Merv (desambiguació) · Veure més »
Merw
* Emirat de Merw.
Nou!!: Merv і Merw · Veure més »
Mubarik Xah Sanjarí
Mubarik Xah Sanjarí, Mubarak Shah Sanjari o Mubarek Shah Sanjari fou un amir de la tribu turcmana dels sanjar, amic de Tamerlà, que dominava la zona de Makhan.
Nou!!: Merv і Mubarik Xah Sanjarí · Veure més »
Mubariz al-Din Muhàmmad
Mubariz al-Din Muhammad (mort a inicis del 1364) fou emir muzaffàrida a Pèrsia, que va governar del 1314 al 1358.
Nou!!: Merv і Mubariz al-Din Muhàmmad · Veure més »
Muhammad Amin Bahadur Khan
Kalta Minor. Muhammad Amin Bahadur Khan fou kan de Khivà (1846–1855), germà i successor de Muhammad Rahim Kuli Khan Després de pujar al tron va continuar la campanya contra els turcmans sariks i després de sis campanyes va conquerir la ciutadella de Merv i la fortalesa anomenada Yolöten, a la rodalia.
Nou!!: Merv і Muhammad Amin Bahadur Khan · Veure més »
Muhammad Rahim Bahadur Khan II
Muhammad Rahim Khan II Muhammad Rahim Bahadur Khan II fou kan de Khivà fill i successor de Sayyid Muhammad Khan quan aquest va morir el setembre de 1864.
Nou!!: Merv і Muhammad Rahim Bahadur Khan II · Veure més »
Muhammad Rahim Kuli Khan
Muhammad Rahim Kuli Khan fou kan de Khivà (1842-1846) fill i successor d'Allah Kuli Bahadur Khan.
Nou!!: Merv і Muhammad Rahim Kuli Khan · Veure més »
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Nou!!: Merv і Muhàmmad Xaibani · Veure més »
Muizz al-Din Muhàmmad
Muizz al-Din Muhàmmad Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam) fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203.
Nou!!: Merv і Muizz al-Din Muhàmmad · Veure més »
Nasir Khusraw
Abu Mo’in Hamid ad-Din Nasir ibn Khusraw al-Qubadiani o Nāsir Khusraw Qubādiyānī (1004 - 1088 C. (en persa, ناصر خسرو), va ser un teòleg, poeta, viatger i filòsof ismaïlita de llengua persa. Va néixer i va morir en terres del que és avui l'Afganistan, i aleshores el Gran Khorasan. Se'l considera com un dels grans poetes i prosistes de la literatura persa, i és fins avui dia molt venerat pel xiisme ismaïlita.
Nou!!: Merv і Nasir Khusraw · Veure més »
Nasr ibn Sayyar
Nasr ibn Sayyar al-Laythí al-Kinaní o, senzillament, Nasr ibn Sayyar fou el darrer governador omeia del Khurasan, representant dels mudarites.
Nou!!: Merv і Nasr ibn Sayyar · Veure més »
Nawruz
L'amir Nawruz o Nowruz (en persa: nrz / nowrz / nowruz: نوروز, “nova llum”; és també el nom del “nou any” persa en l'equinocci de primavera festa de Nowruz) o Nauruz o Nevrouz fou un fill del general mongol Argun Agha, d'origen oirat, que fou administrador civil de Pèrsia sota domini mongol entre 1243 i 1255, abans del període il-kànida.
Nou!!: Merv і Nawruz · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Merv і Nestorianisme · Veure més »
Nidham-al-Mulk
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.
Nou!!: Merv і Nidham-al-Mulk · Veure més »
Nisba (onomàstica)
En els noms àrabs, la nisba (‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona.
Nou!!: Merv і Nisba (onomàstica) · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Merv і Nixapur · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Merv і Nom àrab · Veure més »
Ormuz Kuixanxa
Ormuz Kuixanxa (Hormozd Kušānšāh) fou un príncep sassànida que va governar la regió anomenada Kušān, al nord-est de l'imperi, que havia estat la terra dels kuixans.
Nou!!: Merv і Ormuz Kuixanxa · Veure més »
Otrar
Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.
Nou!!: Merv і Otrar · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Merv і Pèrsia · Veure més »
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Nou!!: Merv і Persèpolis · Veure més »
Pir Muhàmmad II (Xibànides)
Pir Muhàmmad II fou el darrer kan uzbek xibànida a Bukharà.
Nou!!: Merv і Pir Muhàmmad II (Xibànides) · Veure més »
Pirak Pasha
Pirak Pasha o Pir Pasha fou emir de Gurgan, vassall de Tamerlà.
Nou!!: Merv і Pirak Pasha · Veure més »
Província de Mary
La província de Mary (en turkman: Мары велаяты, Mary welaýaty) una de les províncies (''Welayatlar'') del Turkmenistan.
Nou!!: Merv і Província de Mary · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Merv і Qarakhànida · Veure més »
Qàhtaba ibn Xabib
Abu-Abd-al-Hamid Qàhtaba ibn Xàbib ibn Khàlid ibn Madan at-Taí, més conegut senzillament com a Qàhtaba ibn Xabib o Qàhtaba (m. 749) fou un general abbàssida, cap de la dawa (missió) abbàssida del Khurasan abans del triomf de la dinastia.
Nou!!: Merv і Qàhtaba ibn Xabib · Veure més »
Qutayba ibn Múslim
Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.
Nou!!: Merv і Qutayba ibn Múslim · Veure més »
Razavi Khorasan
La Província de Razavi Khorasan (استان خراسان رضوی, Ostān-e Khorāsān-e Rażavī) és una província de l'Iran que té per capital la ciutat de Mashad.
Nou!!: Merv і Razavi Khorasan · Veure més »
Registan
madrasses. D'esquerra a dreta: Madrassa d'Ulugh Beg, Madrassa de Tilya-Kori i Madrassa de Sher-Dor. El Registan era el cor de la ciutat antiga de Samarcanda de la dinastia timúrida, actualment a l'Uzbekistan.
Nou!!: Merv і Registan · Veure més »
Regne grec de Bactriana
El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.
Nou!!: Merv і Regne grec de Bactriana · Veure més »
Retorn a Samarcanda (1404)
Tamerlà va retornar a Samarcanda de la campanya dels Set Anys l'estiu del 1404.
Nou!!: Merv і Retorn a Samarcanda (1404) · Veure més »
Revolució Abbàssida
La Revolució Abbàssida es refereix a la caiguda del califat omeia (661-750), el segon dels quatre grans califats en la història de l'islam, pel tercer, el Califat Abbàssida (750-1258).
Nou!!: Merv і Revolució Abbàssida · Veure més »
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Nou!!: Merv і Ruta de la seda · Veure més »
Salur
Salur (plural salurs) foren una de les 22 tribus dels oghuz turcmans, segurament la branca principal.
Nou!!: Merv і Salur · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Merv і Samarcanda · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Merv і Samànides · Veure més »
Sanai
Abul-Majd Majdud ibn Adam Sanai Ghaznavi, més conegut com a Hakim Sanai, fou un poeta i místic persa que va viure a Gazni (per això el sobrenom Ghaznavi), Afganistan, entre els segles i.Bruijn, J.T.P. de.
Nou!!: Merv і Sanai · Veure més »
Sarakhs
Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.
Nou!!: Merv і Sarakhs · Veure més »
Seljuk
Seljuk (també transcrit Selyuk, Seldyuk, Seldyuq) va ser l'heroi epònim dels seljúcides.
Nou!!: Merv і Seljuk · Veure més »
Sembat Bagratuní
Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.
Nou!!: Merv і Sembat Bagratuní · Veure més »
Serhetabat
Serhetabat (abans Guşgy en turkmen i Ку́шка en rus; antigament Panjeh o Panjih) és una població de la província de Mary al Turkmenistan, a la vall del riu Kushka.
Nou!!: Merv і Serhetabat · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Merv і Sistan · Veure més »
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Nou!!: Merv і Sogdiana · Veure més »
Sulayman ibn Khatir al-Khuzai
Abu-Muhàmmad Sulayman ibn Kathir al-Khuzaí o, més senzillament, Sulayman ibn Kathir (en àrab Sulaymān b. Kaṯīr) fou un daï de la dawa haiximiyya (després abbàssida) al Khurasan.
Nou!!: Merv і Sulayman ibn Khatir al-Khuzai · Veure més »
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Nou!!: Merv і Tahmasp I · Veure més »
Talakan de Guzgan
Talakan de Guzgan o Djuzdjan fou una ciutat de Pèrsia avui a l'Afganistan del nord, prop de la frontera amb Turkmenistan, al nord de la cadena de muntanyes anomenada avui dia Band-i Turkistan, però l'emplaçament exacte de la qual no es coneix, però podrien ser les ruïnes de Chachaktu o el lloc de Kalayi Wali.
Nou!!: Merv і Talakan de Guzgan · Veure més »
Tamerlà com a guerrer errant
Tamerlà, també anomenat Timur, que acabaria fundant l'Imperi Timúrida, va passar un període exiliat com a «guerrer errant».
Nou!!: Merv і Tamerlà com a guerrer errant · Veure més »
Tàhir ibn al-Hussayn
Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.
Nou!!: Merv і Tàhir ibn al-Hussayn · Veure més »
Türkmenabat
Türkmenabat (turkmen cirilic: Түркменабат; antiga Chardzhou, Chardjui, Charju, Chardzhev, Charjev, Chärjew o Charjew, també escrit Čardjui o Čardjuy, Čarju, nom persa چهارجوی que vol dir "Quatre Rius"; turkmen cirilic: Чәрҗев; rus: Чарджоу) és una ciutat de Turkmenistan, capital de la Província de Lebap.
Nou!!: Merv і Türkmenabat · Veure més »
Teke
* Beilicat de Teke o Tekeoğulları, principat turcman que es van crear el 1321 a Anatòlia després de la caiguda del Soldanat de Rum.
Nou!!: Merv і Teke · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Merv і Timúrides · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Merv і Toghril Beg I · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Merv і Transoxiana · Veure més »
Tuman Agha
Tuman Agha (nascuda 1366, morta ?) fou una princesa de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir Musa Taychi'ut i la seva esposa Arzu Mulk Agha (filla de Bayazid Jalayir).
Nou!!: Merv і Tuman Agha · Veure més »
Turquestan (ciutat)
Mausoleu d'Ahmad Yasawi, a la ciutat de '''Turquestan''' Turquestan o Turkistan, anteriorment Turkestan o fins i tot Yassy, és una ciutat del sud del Kazakhstan, prop del riu Sirdarià (a uns 30 km).
Nou!!: Merv і Turquestan (ciutat) · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Merv і Tus · Veure més »
Tusan
Tusan fou una població de l'oasi de Merv.
Nou!!: Merv і Tusan · Veure més »
Ulugh Beg
Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).
Nou!!: Merv і Ulugh Beg · Veure més »
Usruixana
Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara an-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sirdarià (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan.
Nou!!: Merv і Usruixana · Veure més »
Wali Muhàmmad
Wali Muhàmmad Khan, fou kan djànida o astrakhànida de Bukharà.
Nou!!: Merv і Wali Muhàmmad · Veure més »
Xah Ghazi Rustam V
Xah Ghazi Rustam (V) ibn Alí Nusrat-ad-Din fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Merv і Xah Ghazi Rustam V · Veure més »
Xah Murad
Xah Murad fou atalik de Bukharà del 1785 a 1789 i emir de Bukharà de 1789 a 1799.
Nou!!: Merv і Xah Murad · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Merv і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xahrisabz
Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.
Nou!!: Merv і Xahrisabz · Veure més »
Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla
Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla (farsi: شهریار), fou ispahbad bawàndida del Tabaristan (1074-1114) fill i successor de Karin II ibn Surkhab Fou vassall dels seljúcides com el seu pare, i com aquest portava el títol dispahbad i rei de Mazanderan (Esfahbaḏ-e Esfahbaḏān, Malek-e Māzandarān) i era xiïta.
Nou!!: Merv і Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla · Veure més »
Xams al-Din Muhàmmad
Xams al-Din Muhàmmad (mort el 1192) fou un sultà gúrida de la família xansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Fakhr al-Din Masud al que va succeir el 1163 (o 1164).
Nou!!: Merv і Xams al-Din Muhàmmad · Veure més »
Xir Ali Khan
Xir Ali Khan fou kan de Kokand (1842-1845) fill d'Alim Khan.
Nou!!: Merv і Xir Ali Khan · Veure més »
Xumaytiyya
La xumaytiyya, sumaytiyya, xumatiyya o sumatiyya fou una secta xiïta que deriva el seu nom de Yahya ibn Abi-x-Xumayt, un dels seus caps.
Nou!!: Merv і Xumaytiyya · Veure més »
Yaqut al-Hamawí
Yaqut ibn Abd-Al·lah al-Hamawí ar-Rumí, més conegut simplement com a Yaqut al-Hamawí o Yaqut ar-Rumí (vers 1179 – Alep, 12 d'agost de 1229), fou un historiador i geògraf musulmà d'origen sirià, famós pels seus escrits enciclopèdics sobre el món islàmic.
Nou!!: Merv і Yaqut al-Hamawí · Veure més »
Yezdegerd III
Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.
Nou!!: Merv і Yezdegerd III · Veure més »
1039
Sense descripció.
Nou!!: Merv і 1039 · Veure més »
651
Sense descripció.
Nou!!: Merv і 651 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alexandria de Margiana, Antioquia Margiana, Ciutat de Merw, Marw al-Shahidjan.
