Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Abd al-Qoddus, Afganistan, Ala al-Din Atsiz, Ala al-Din Husayn, Alptegin, Ètnies de l'Afganistan, Badakhxan, Baha al-Din Sam I, Balkh, Bayan Khan, Büri, Budes de Bamian, Burak Khan, Conquestes musulmanes al subcontinent indi, Cultura de l'Afganistan, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia Kart, Djalal al-Din Ali, Fakhr al-Din Masud, Gúrides, Genguis Khan, Genocidi cultural, Ghiyath al-Din Mahmud, Ghiyath al-Din Muhàmmad, Gran Khorasan, Guyuk, Hazarajat, Hazares, Hinduixàhida, Història de l'Afganistan, Història de Mongòlia, Història del Pakistan, Història del Panjab, Horda Blava, Iconoclàstia, Imperi Sassànida, Indo-Sassànides, Jalal-ad-Din Mangubertí, Kabulistan, Kanat de Kunduz, Kanat de Txagatai, Kandahar, Kangra, Kara Hülëgü, Khorasan (província del Califat), Khuttal, Koh-i-Baba, Kubinji, Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, Mawdud ibn Masud, ..., Missió d'Assistència de les Nacions Unides a l'Afganistan, Mongke Temur, Muhàmmad Murad Beg, Muhàmmad Ubaidullah II, Muizz al-Din Muhàmmad, Mutugen, Ofensiva talibana de 2021 a l'Afganistan, Ogodei, Parwan, Província de Bamiyan, Províncies de l'Afganistan, Regne de Gandhara, Regne de Rob, Riu Kunduz, Ruta de la seda, Safàrides, Sasibugha, Sutra del diamant, Tadj al-Din Yildiz, Tolui, Tukharistan, Turquestan Afganès, Txagatai Khan, Vall de Kabul, Wu Zetian, Xams al-Din Muhàmmad, Xar, Xarxa de Ciutats Creatives. Ampliar l'índex (28 més) »
Abd al-Qoddus
Abd al-Qoddus ibn Sultan Muhammad ibn Sultan Payanda Muhammadzay Sardar (1840-1928), anomenat Sagasi, fou un polític i militar afganès del i començament del XX.
Nou!!: Bamian і Abd al-Qoddus · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Bamian і Afganistan · Veure més »
Ala al-Din Atsiz
Ala al-Din Atsiz ibn Ala al-Din Husayn, fou el penúltim sultà gúrida que va regnar vers 1210 o 1213 a 1214.
Nou!!: Bamian і Ala al-Din Atsiz · Veure més »
Ala al-Din Husayn
Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sultà gúrida (1149-1161) que va portar a la família shansabànida de Ghur a ser el major poder regional.
Nou!!: Bamian і Ala al-Din Husayn · Veure més »
Alptegin
Alptegin (Alp Tigin, Alp Tegin, Alp Takin, paraula turca que vol dir "Príncep heroi") (mort 963) fou el fundador de fet de la dinastia gaznèvida.
Nou!!: Bamian і Alptegin · Veure més »
Ètnies de l'Afganistan
Mapa de l'Agència Central d'Intel·ligència que mostra el territori de l'assentament de grups i subgrups ètnics a l'Afganistan el 2005 L'Afganistan és una societat multiètnica i majoritàriament tribal.
Nou!!: Bamian і Ètnies de l'Afganistan · Veure més »
Badakhxan
El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.
Nou!!: Bamian і Badakhxan · Veure més »
Baha al-Din Sam I
Baha al-Din Sam I fou un sultà gúrida de la família shansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Shams al-Din Muhammad al que va succeir el 1192.
Nou!!: Bamian і Baha al-Din Sam I · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Bamian і Balkh · Veure més »
Bayan Khan
Bayan Khan fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda, fill i successor de Kubunji, que va governar vers 1302 a 1309.
Nou!!: Bamian і Bayan Khan · Veure més »
Büri
Büri (llop) fou fill de Mutugen i net de Txagatai Khan.
Nou!!: Bamian і Büri · Veure més »
Budes de Bamian
Els Budes de Bamian (Bamian o Bamiyan) eren unes estàtues monumentals de Buda considerades una meravella del món; actualment, però, ja no existeixen.
Nou!!: Bamian і Budes de Bamian · Veure més »
Burak Khan
Burak Khan, Barak Khan o Bosak Khan (? - v. 9 d'agost de 1271) fou kan de Txagatai.
Nou!!: Bamian і Burak Khan · Veure més »
Conquestes musulmanes al subcontinent indi
Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.
Nou!!: Bamian і Conquestes musulmanes al subcontinent indi · Veure més »
Cultura de l'Afganistan
La cultura de l'Afganistan ha persistit més de tres mil·lennis, tenint els seus inicis en l'Imperi Aquemènida, el 500 AC.
Nou!!: Bamian і Cultura de l'Afganistan · Veure més »
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Nou!!: Bamian і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Nou!!: Bamian і Dinastia Kart · Veure més »
Djalal al-Din Ali
Djalal al-Din Ali fou un sultà gúrida de la família xansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Baha al-Din Sam I, al que va succeir el 1206.
Nou!!: Bamian і Djalal al-Din Ali · Veure més »
Fakhr al-Din Masud
Fakhr al-Din Masud (? - 1163 o 1164) fou un príncep gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Nou!!: Bamian і Fakhr al-Din Masud · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Bamian і Gúrides · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Bamian і Genguis Khan · Veure més »
Genocidi cultural
Manifestació a Carcassona el 2005 per la presència de l'occità a l'educació, a contracorrent del genocidi cultural perpetrat per l'Estat francès.El genocidi cultural és un tipus de genocidi que consistix en l'eliminació, substitució o inutilització de la cultura d'un grup humà sense necessitat d'eliminar físicament a les persones que practiquen eixa cultura.
Nou!!: Bamian і Genocidi cultural · Veure més »
Ghiyath al-Din Mahmud
Ghiyath al-Din Mahmud (? - v. 1212) fou sultà gúrida de la família shansabànida del Ghur.
Nou!!: Bamian і Ghiyath al-Din Mahmud · Veure més »
Ghiyath al-Din Muhàmmad
Ghiyath al-Din Muhàmmad (abans del regnat Xams al-Din Muhàmmad) fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.
Nou!!: Bamian і Ghiyath al-Din Muhàmmad · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Bamian і Gran Khorasan · Veure més »
Guyuk
Guyuk o Güyük (ciríl·lic Гүюг хаан) (vers 1206-1248) fou el tercer kagan (kakhan) de l'Imperi Mongol.
Nou!!: Bamian і Guyuk · Veure més »
Hazarajat
Hazarajat Bandera de la nació hazara (sector turcofil) Bandera del Partit Hizb-i-Wahdat Hazarajat o Hazaristan (hindko/urduہزارہ, paixtu هزاره) és una regió del centre de l'Afganistan habitada pels hazares.
Nou!!: Bamian і Hazarajat · Veure més »
Hazares
Els hazares (persa: هزاره), són un poble de parla persa que viu al centre de l'Afganistan (en la regió anomenada Hazarajat) i (com a refugiats) al sud-oest del Pakistan (a la zona de Queta) i a l'Iran.
Nou!!: Bamian і Hazares · Veure més »
Hinduixàhida
La dinastia hinduixàhida o dels hinduixàhides fou una nissaga que va governar a Kabul i Panjab.
Nou!!: Bamian і Hinduixàhida · Veure més »
Història de l'Afganistan
talibans el 21 de març de 2001. La situació geogràfica de l'Afganistan l'ha convertit en lloc de trobada d'imperis i civilitzacions, així com en encreuament d'importants rutes comercials com la Ruta de la Seda.
Nou!!: Bamian і Història de l'Afganistan · Veure més »
Història de Mongòlia
La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.
Nou!!: Bamian і Història de Mongòlia · Veure més »
Història del Pakistan
Un mapa on es perfilen els llocs històrics del Pakistan Es considera que els primers habitants coneguts de l'actual regió del Pakistan van ser els soanians (Homo erectus), que s'instal·laren a la vall de Soan i Riwat fa gairebé 2 milions d'anys.
Nou!!: Bamian і Història del Pakistan · Veure més »
Història del Panjab
La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.
Nou!!: Bamian і Història del Panjab · Veure més »
Horda Blava
El riu Volga fou usat per l'Horda Blava per expandir-se. L'Horda Blava fou el nom d'una part de l'ulus de Jotxi.
Nou!!: Bamian і Horda Blava · Veure més »
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Nou!!: Bamian і Iconoclàstia · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Bamian і Imperi Sassànida · Veure més »
Indo-Sassànides
Kushan anteriors. Coin of the Indo-Sassanid ''kushansha'' Varhran I (early 4th century). a l'anvers el rei Vahhran amb vestits propis de la vall de l'Indo, i al revers un brau irania i a vegades un altar zorostrià El Indo-Sassànides, Kuixano-Sassànides o Kuixanxas foren una branca dels perses sassànides que establiren el seu govern al subcontinent indi nord-occidental durant els segles i a costa del decadent Imperi Kuixan.
Nou!!: Bamian і Indo-Sassànides · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Bamian і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Nou!!: Bamian і Kabulistan · Veure més »
Kanat de Kunduz
El Kanat de Kunduz (una corrupció de Kohnehdiz, "El Castell Vell") fou un estat uzbek que va existir del 1649 al 1888.
Nou!!: Bamian і Kanat de Kunduz · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Bamian і Kanat de Txagatai · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Bamian і Kandahar · Veure més »
Kangra
Kangra fou un principat de l'Índia fundat segons la tradició en temps mítics (fins al 1500 aC) i més probablement vers el.
Nou!!: Bamian і Kangra · Veure més »
Kara Hülëgü
Kara Hülëgü (mort el 1252) fou l'hereu de l'ulus de Txagatai Khan (1242 - 1246 i 1252).
Nou!!: Bamian і Kara Hülëgü · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Bamian і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Nou!!: Bamian і Khuttal · Veure més »
Koh-i-Baba
Koh-i-Baba (Muntanyes Baba, persa: Koh-i-Baba arabitzat Kuh-i Baba; paixtu: د بابا غر, də bābā γar)) és un sistema muntanyós del centre i nord-est de l'Afganistan, a l'oest de l'Hindu Kush. És l'origen dels tres principals rius afganesos: el Hari (Hari Rud), el riu Helmand (amb l'afluent principal el riu Arghandab) i el riu Kabul. És considerat una continuació de l'Hindu Kush amb unió al pas Shibar. Des d'aquest punt les Koh-i-Baba corren a l'oest al sud de Yak Walang, o es ramifica en dues parts: la part sud coneguda com a Band-i-Duakhwan o Band-i-Baian (entre altres noms) que segueix al sud fins a la vall de l'Hari Rud prop d'Herat (on les muntanyes són conegudes com a Band-i-Bor); i la Safed Koh. Al nord d'aquesta les Siah-Bubak o Band-i-Baba o Koh Siah es desenvolupen al nord de la vall de l'Hari Rud paral·leles a les Band-i-Baian, i formen la divisòria entre les aigües de l'Hari Rud i el Murghab i la frontera russa amb el Kuh-i Hisar (4230 metres). Una branca més al nord-oest inclou l'alt Murghab i el separa de les valls de Rud-i-band-i-Amir. Branques cap a l'esquerra i dreta formen la frontera natural entre Afganistan i l'Àsia Central; la part occidental és anomenada Band-i Turkistan (3.500 metres) i l'oriental no té cap nom concret. A l'est del Kabul arriben fins al pas del Khyber amb una altura de 4760 metres. El punt culminant es troba a la part central. És la zona més poc coneguda de l'Afganistan i poc habitada; les poblacions són ghorats (parents dels tadjiks) i hazares d'origen discutit turc o mongol. Ciutats a destacar són Pandjao, Ghizao, Uruzgan i Dawlatyar, cap d'elles gaire important. L'altura màxima s'acosta als cinc mil metres al puig Foladi (Shah Fuladi) de 4.951 metres, situat una mica al sud de Bamiyan, a la part central de la cadena. Les muntanyes Baba tenen al sud l'Hazaradjat i al nord l'altipla de l'Afganistan estenent-se 225 km en direcció a l'Oxus o Amu Darya. Dels seus nombrosos colls cal esmentar el d'Irak (més de 4000 metres d'altura) el Zard Sang (altura similar) i el Hagijak (més de 3700 metres); en aquest darrer, al puig Hagijak, hi ha el jaciment de ferro més gran d'Àsia, encara per explotar.
Nou!!: Bamian і Koh-i-Baba · Veure més »
Kubinji
Kubinji (Kochi o Kochi Oghul, Köchü, Kanitči, Kapchi o Kapge) fou un kan mongol que va governar a l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda també com a ulus d'Orda.
Nou!!: Bamian і Kubinji · Veure més »
Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
Relació dels 52 béns culturals i naturals que la UNESCO ha decidit incloure en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, organitzats per estats i territoris, segons la llista vigent el 2016.
Nou!!: Bamian і Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill · Veure més »
Mawdud ibn Masud
Abu-l-Fat·h Mawdud ibn Massud, també conegut pels làqabs Xihab-ad-Din wa-d-Dawla i Qutb-al-Mil·la, (vers 1011-1048) fou sultà gaznèvida del 1041 a l'hivern del 1048 al 1049.
Nou!!: Bamian і Mawdud ibn Masud · Veure més »
Missió d'Assistència de les Nacions Unides a l'Afganistan
La Missió d'Assistència de les Nacions Unides a l'Afganistan (coneguda també com a UNAMA per les sigles en anglès de United Nations Assistance Mission in Afghanistan) és una missió política de l'Organització de les Nacions Unides creada a petició del govern de l'Afganistan per ajudar al poble afganès en l'assentament d'unes bases per a la pau i el desenvolupament.
Nou!!: Bamian і Missió d'Assistència de les Nacions Unides a l'Afganistan · Veure més »
Mongke Temur
Mangu Timur, Mangu-Timur o Mungka Timur (a les monedes també Mongke Temur o Mongke-Temur, en mongol Möngke Temur o Möngke-Temur) de mal nom Kuluk (el Gloriós o el Cèlebre) fou kan de l'Horda d'Or del 1267 al 1280.
Nou!!: Bamian і Mongke Temur · Veure més »
Muhàmmad Murad Beg
Muhàmmad Murad Beg fou mir del Kanat de Kunduz i sobirà de la regió de l'Oxus en una data desconeguda prop del 1812 (anterior a aquest any) i fins vers el 1841 (entre 1840 i 1842 segons les fonts).
Nou!!: Bamian і Muhàmmad Murad Beg · Veure més »
Muhàmmad Ubaidullah II
Muhàmmad Ubaidullah II fou kan de Bukharà, fill d'Abu l-Faiz Muhammad Khan (1748-1753).
Nou!!: Bamian і Muhàmmad Ubaidullah II · Veure més »
Muizz al-Din Muhàmmad
Muizz al-Din Muhàmmad Muizz al-Din Muhàmmad en persa سلطان شہاب الدین محمد غوری (abans de ser nomenat sultà es va dir Xihab al-Din Muhammad ibn Sam) fou un soldà gúrida de la família xansabànida de Ghur, germà de Ghiyath al-Din Muhammad al que va succeir a la seva mort el 1203.
Nou!!: Bamian і Muizz al-Din Muhàmmad · Veure més »
Mutugen
Mutugen († 1221) fou fill de Txagatai i net de Genguis Khan.
Nou!!: Bamian і Mutugen · Veure més »
Ofensiva talibana de 2021 a l'Afganistan
Lofensiva militar dels talibans i llurs grups militants aliats contra el govern de l'Afganistan i llurs aliats va començar el 1r de maig de 2021, coincidint amb la retirada de la majoria de les tropes dels Estats Units d'Amèrica de l'Afganistan.
Nou!!: Bamian і Ofensiva talibana de 2021 a l'Afganistan · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: Bamian і Ogodei · Veure més »
Parwan
Parwan o Farwan és una antiga vila de l'Hindu Kush a l'actual Afganistan, província de Parwan (de la qual la capital és Charikar).
Nou!!: Bamian і Parwan · Veure més »
Província de Bamiyan
Ruta a les muntanyes de Bamyan La província de Bamiyan (بامیان) és una divisió administrativa de l'Afganistan al centre del país amb capital a Bamiyan (Bamian); la població és de majoria hazares amb un 16% de sadats i 15% de tadjiks, i petotres minories de paixtus i tatars.
Nou!!: Bamian і Província de Bamiyan · Veure més »
Províncies de l'Afganistan
500px L'Afganistan té com a divisió administrativa primària el wilayat o província de les que n'hi ha 34.
Nou!!: Bamian і Províncies de l'Afganistan · Veure més »
Regne de Gandhara
El regne de Gandhara fou un dels setze mahajanapades (regnes principals) hindús que van sorgir a finals del segle VII aC al nord de l'Índia i que són esmentats en textos budistes.
Nou!!: Bamian і Regne de Gandhara · Veure més »
Regne de Rob
El Regne de Rob (En bactrià) fou un petit regne d'Àsia Central, al sud de Bactriana.
Nou!!: Bamian і Regne de Rob · Veure més »
Riu Kunduz
El riu Kunduz és un curs fluvial de l'Afganistan.
Nou!!: Bamian і Riu Kunduz · Veure més »
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Nou!!: Bamian і Ruta de la seda · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Bamian і Safàrides · Veure més »
Sasibugha
Sasibugha (Sasibuqa o Sasibuka) fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.
Nou!!: Bamian і Sasibugha · Veure més »
Sutra del diamant
El sutra del diamant és un sutra budista Mahayana breu del gènere del Prajñāpāramitā o «perfecció de la saviesa», en el qual s'ensenya la pràctica del no-aferrar-se budista o l'abstenció de l'afecció o mental i de la no-permanència.
Nou!!: Bamian і Sutra del diamant · Veure més »
Tadj al-Din Yildiz
Taj-ad-Din Yildiz al-Muizzí fou un cap militar turc, esclau del sultà gúrida Muïzz-ad-Din Muhàmmad (1203-1206), que va governar Gazni (1206-1215).
Nou!!: Bamian і Tadj al-Din Yildiz · Veure més »
Tolui
Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.
Nou!!: Bamian і Tolui · Veure més »
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Nou!!: Bamian і Tukharistan · Veure més »
Turquestan Afganès
El Turquestan Afganès és un territori que inclou les províncies de la part sud de la conca de l'Oxus que pertanyien a l'emir de l'Afganistan.
Nou!!: Bamian і Turquestan Afganès · Veure més »
Txagatai Khan
Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.
Nou!!: Bamian і Txagatai Khan · Veure més »
Vall de Kabul
La vall de Kabul és una vall formada per la conca del riu Kabul.
Nou!!: Bamian і Vall de Kabul · Veure més »
Wu Zetian
Lemperadriu Wu o Wu Zetian (17 de febrer del 624L'any de naixement donat ací és deduït de l'edat que tenia quan va morir anotada en el Nou Llibre de Tang, compilat entre el 1045 i el 1060, que és la data afavorida pels historiadors moderns. L'any del naixement deduït de l'edat que tenia quan va morir anotada en el Llibre de Tang, compilat el 941 i el 945, és el 623. L'any de naixement deduït a partir de la seva edat quan va faltar i l'edat de quan va entrar al palau donada en el Zizhi Tongjian, compilat entre el 1065 i el 1084, és el 624. Tot comparat el Nou Llibre de Tang, vol. 4 amb el Llibre de Tang, vol. 6 i el Zizhi Tongjian, vols. 195 i 208. – 16 de desembre del 705), nom personal Wu Zhao (武曌), sovint referida com la Tian Hou (天后) durant la Dinastia Tang i com l'Emperadriu Consort Wu (武后).
Nou!!: Bamian і Wu Zetian · Veure més »
Xams al-Din Muhàmmad
Xams al-Din Muhàmmad (mort el 1192) fou un sultà gúrida de la família xansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Fakhr al-Din Masud al que va succeir el 1163 (o 1164).
Nou!!: Bamian і Xams al-Din Muhàmmad · Veure més »
Xar
Xar (shar) fou un títol de sobirans de l'Àsia Central (al modern Afganistan) a l'inici de l'època islàmica, probablement ja existent en temps anteriors.
Nou!!: Bamian і Xar · Veure més »
Xarxa de Ciutats Creatives
La Xarxa de ciutats creatives de la UNESCO (UCCN per les seves sigles en anglès) va ser creada l'any 2004 per promoure la cooperació entre, i amb, ciutats que han identificat la creativitat com un factor estratègic per a un desenvolupament urbà sostenible.
Nou!!: Bamian і Xarxa de Ciutats Creatives · Veure més »
