Comunicació

269 les relacions: Abraham ben David, Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din, Agnès de Merània, Aguilar del Río Alhama, Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din, Al-Àdil I, Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din, Al-Àndalus, Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza, Al-Muàddham ibn al-Àdil, Albalat dels Sorells, Aleix Paleòleg, Alessandria (municipi del Piemont), Alexandre II d'Escòcia, Alfons el Cast, Alfons II de Provença, Alfons IX de Lleó, Alt Penedès, Amalric II de Lusignan, Anglaterra, Ankara, Arnau Amalric, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat d'Otranto, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de l'Aquila, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Riga, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Sàsser, Arquebisbat de Split-Makarska, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Art romànic de la Baixa Cerdanya, Arxipreste de la Basílica Vaticana, Arxiu eclesiàstic, Arxiu Secret del Vaticà, ..., Assassin's Creed (videojoc), Assís, Atos, Averrois, Bagras, Baha al-Din Sam I, Baixa Cerdanya, Balkh, Baronia de Ribelles, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Berenguera de Castella, Bernat de Castelló, Bernat de Vilamur, Bisbat antic de Londres, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat d'Albenga-Imperia, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Avezzano, Bisbat d'Avranches, Bisbat d'Orleans, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca, Bisbat d'Utrecht, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Coserans, Bisbat de Cremona, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Frejús i Toló, Bisbat de Gap, Bisbat de Girona, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Mâcon, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Mottola, Bisbat de Nantes, Bisbat de Nitra, Bisbat de Nuoro, Bisbat de Pavia, Bisbat de Toul, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat de Würzburg, Bisbat de Włocławek, Camerino, Cardenal vicari, Casal de La Rochefoucauld, Castell d'Escornalbou, Castell de Concabella, Catarisme, Catedral d'Ely, Catedral de Palerm, Catedral de Sevilla, Cesena, Comtat de Beaumont-sur-Oise, Comtat de Cerdanya, Comtat de Clervaux, Comtat de Forez, Comtat de la Mark, Comtat de Xampanya, Confraria de l'Arca de l'Esperit Sant, Conquesta de Mallorca, Conquesta de Navarra, Conquestes musulmanes al subcontinent indi, Constança d'Aragó i de Castella, Constança I de Sicília, Constantí II de Torres, Croada Albigesa, Croada del 1197, Cronologia del catarisme, Damasc, Degà del Col·legi Cardenalici, Dieu et mon droit, Dinastia, Dinastia Premíslida, Districte de Monghyr, Dolça de Barcelona, Dolça I de Pallars Jussà, Domènec de Guzmán, Ducat de Clèveris, Ducat de Spoleto, Ducat de Suàbia, Eldiarda d'Anglesola, Ermengol VIII d'Urgell, Escut del Regne Unit, Eudòxia Angelina, Eustaci de Tessalònica, Felip de Suàbia, Felip II de França, Frederic I el Catòlic, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gaufred de Medinyà, Gúrides, Gemer, Genguis Khan, Geoffroi II de Bretanya, Germanes de l'Esperit Sant, Ghiyath al-Din Muhàmmad, Go-Toba, Godofreu I de Villehardouin, Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Gran Muralla Xinesa, Gregori IX, Grigor VI Apirat, Guerres civils noruegues, Guillem (abat de Sant Quirze, 1198), Guillem III de Sicília, Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada, Guiu de Montpeller (beat), Heràldica, Història de Creta, Història de Croàcia, Història de la civilització islàmica, Història de la medicina, Història de Txèquia, Honori III, Hug I d'Arborea, Humbert V de Beaujeu, Ibn Dihya, Ibn Kuzman, Isabel de Jerusalem, Jacobo d'Àvila, Jaume el Conqueridor, Joan Camàter, Joan de Mata, Jordi II Xifilí, L'Albiol, Laristan, Lavagna, Leopold VI, Leszek I el Blanc, Llista d'anys, Llista d'astrònoms, Llista d'emperadors del Japó, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Mende, Llista de comtes de Provença, Llista de governants aiúbides, Llista de governants de Bretanya, Llista de Reis d'Albània, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis germànics, Lluís VII de França, Madhwa, Maimònides, Mardin, Maria de França i d'Aquitània, Maria de França i de Merània, Marquesat de Busca, Màntua, Medicina en el món islàmic medieval, Miecislau III de Polònia, Moisès de Coucy, Monestir de Khilandar, Monghyr, Muhàmmad an-Nàssir, Naiman, Nicòpolis (tema), Nisibis, Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, Orde Teutònic, Orde Trinitari, Orsini, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Paüls de Flamisell, Papa Celestí III, Pau, Pau i Treva de Déu, Pere de Centelles, Pere el Catòlic, Pietro Parenzo, Pina de Ebro, Porto Venere, Príncep elector, Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó, Quarta Croada, Rabat, Ramon Roger I de Foix, Ramon VI de Tolosa, Ravenna, Robert de Matallana, Robert II de Dreux, Ruaidrí Ua Conchobair, Rubió, Sacre Imperi Romanogermànic, Sança de Castella i de Polònia, Sant Esteve de les Pereres, Sant Marc de Roma, Sant Miquel de Soriguerola, Sant Salvador de Predanies, Sant Serni de Coborriu, Santa Maria de Mosoll, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santuari de Nostra Senyora de San Luca, Skopje, Sofia de Polotsk, Solfatara, Tayang, Tàtars, Tekla, Tema de les Fortaleses Noves, Teobald III de Xampanya, Tomàs I de Savoia, Torre de Centocelas, Torre de la Milícia, Tsuchimikado, Turňa nad Bodvou, Vescomtat de Bas, Vilanova (genealogia), Walther von der Vogelweide, 1 de setembre, 10 de desembre, 1160, 1216, 16 de juliol, 22 de febrer, 6 de juliol. Ampliar l'índex (219 més) » « Shrink índex

Abraham ben David

Abraham ben David (1125-1198) va ser un filòsof i rabí francès.

Nou!!: 1198 і Abraham ben David · Veure més »

Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur

Abu-Yússuf Yaqub ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin al-Mansur bi-L·lah ——, més conegut com a Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, Abu-Yússuf Yaqub o, simplement, al-Mansur (1160 – 23 de gener de 1199, Marràqueix, Marroc) fou amir al-muminín dels almohades mumínides, oficialment el tercer.

Nou!!: 1198 і Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur · Veure més »

Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din

Al-Màlik adh-Dhàhir Ghiyath-ad-Din Ghazi ibn Salah-ad-Din ——, més conegut com adh-Dhàhir Ghazi (abril de 1173 - 4 d'octubre de 1216) fou sobirà aiúbida d'Alep, tercer fill de Saladí.

Nou!!: 1198 і Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din · Veure més »

Agnès de Merània

Agnès de Merània (v 1172 - 1201), reina consort de França (1196-1200).

Nou!!: 1198 і Agnès de Merània · Veure més »

Aguilar del Río Alhama

Aguilar del Río Alhama és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Baixa.

Nou!!: 1198 і Aguilar del Río Alhama · Veure més »

Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din

Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Fath Uthman Imad-ad-Din ibn Salah-ad-Din —— (ca. 1171 - 29 de novembre de 1198) fou sultà aiúbida d'Egipte (1193-1198).

Nou!!: 1198 і Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din · Veure més »

Al-Àdil I

Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Abu-Bakr Àhmad ibn Ayyub, més conegut simplement com al-Màlik al-Àdil I o al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.

Nou!!: 1198 і Al-Àdil I · Veure més »

Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din

Al-Màlik al-Àfdal Abu-l-Hàssan Alí Nur-ad-Din ibn Salah-ad-Din ——, conegut com a al-Àfdal ibn Salah-ad-Din o al-Àfdal (el Caire, 1169/1170 - Samòsata, 1225) fou sultà aiúbida de Damasc, fill del gran Saladí.

Nou!!: 1198 і Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: 1198 і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza

Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza (gener de 1166 − 20 d'abril de 1217) fou imam zaidita del Iemen (1187/1188-1217).

Nou!!: 1198 і Al-Mansur bi-L·lah Abd-Allah ibn Hamza ibn Sulayman ibn Hamza · Veure més »

Al-Muàddham ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Muàddham Xàraf-ad-Din Issa ibn al-Àdil, més conegut com al-Muàddham ibn al-Àdil, fou emir aiúbida de Damasc oficialment del 1218 al 1227, però de facto des del 1198 fins al 1227.

Nou!!: 1198 і Al-Muàddham ibn al-Àdil · Veure més »

Albalat dels Sorells

Albalat dels Sorells, Albalat de Mossèn Sorell o Albalat de Codinats és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1198 і Albalat dels Sorells · Veure més »

Aleix Paleòleg

Aleix Paleòleg (en grec:; mort el 1203) fou un funcionari romà d'Orient de la noble família dels Paleòleg, gendre de l'emperador Aleix III Àngel, el qual el va destinar a ser el seu successor després de la seva mort, però va morir abans.

Nou!!: 1198 і Aleix Paleòleg · Veure més »

Alessandria (municipi del Piemont)

Alexandria d'Itàlia o Alessandria és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Alessandria.

Nou!!: 1198 і Alessandria (municipi del Piemont) · Veure més »

Alexandre II d'Escòcia

Alexandre II d'Escòcia (gaèlic escocès: Alasdair mac Uilliam Garbh, Haddington, East Lothian, 24 d'agost de 1198 - 6 de juliol de 1249) fou rei d'Escòcia, fill i successor de Guillem el Lleó.

Nou!!: 1198 і Alexandre II d'Escòcia · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: 1198 і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons II de Provença

pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).

Nou!!: 1198 і Alfons II de Provença · Veure més »

Alfons IX de Lleó

Alfons IX de Lleó (Zamora, 1171-Vilanova de Sarria, 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).

Nou!!: 1198 і Alfons IX de Lleó · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: 1198 і Alt Penedès · Veure més »

Amalric II de Lusignan

Amalric II de Lusignan, nascut cap a 1145 al Poitou, mort a Sant Joan d'Acre l'1 d'abril del 1205, fou el quart fill d'Hug VIII el Vell, senyor de Lusignan i comte de la Marca, i de Borgonya de Rançon.

Nou!!: 1198 і Amalric II de Lusignan · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: 1198 і Anglaterra · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: 1198 і Ankara · Veure més »

Arnau Amalric

Arnau Amalric (Occitània o Catalunya, s. XII - abadia de Fontfreda, 1225) fou un monjo cistercenc, abat de Poblet (1196-1198), posteriorment abat de Citeaux (1200-1212), nunci papal i inquisidor durant la Croada albigesa, arquebisbe de Narbona (1212-1225) i abat general de l'orde del Cister (1221-1225).

Nou!!: 1198 і Arnau Amalric · Veure més »

Arquebisbat d'Acerenza

Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »

Arquebisbat d'Eger

El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat d'Eger · Veure més »

Arquebisbat d'Oristany

Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »

Arquebisbat d'Otranto

Interior de la catedral d'Otranto Larquebisbat d'Otranto (italià: bisbat di Otranto; llatí: Archidioecesis Hydruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat d'Otranto · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Bolonya

La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »

Arquebisbat de Breslau

Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »

Arquebisbat de Càller

Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Càller · Veure més »

Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa

La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »

Arquebisbat de Crotona-Santa Severina

Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »

Arquebisbat de l'Aquila

LArquebisbat de l'Aquila (italià: arcidiocesi dell'Aquila) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica de la regió eclesiàstica Abruços-Molise, a Itàlia.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de l'Aquila · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Pescara-Penne

Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »

Arquebisbat de Poitiers

XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Poitiers · Veure més »

Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Rennes

bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Rennes · Veure més »

Arquebisbat de Riga

Mapa del principat eclesiàstico de Riga el 1260 (en groc) Larquebisbat de Riga (letó:Rīgas arhidiecēze, llatí: Archidioecesis Rigensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Letònia.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Riga · Veure més »

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Sàsser

Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »

Arquebisbat de Split-Makarska

Larquebisbat de Split-Makarska - Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Split-Makarska · Veure més »

Arquebisbat de Spoleto-Norcia

Sense descripció.

Nou!!: 1198 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »

Art romànic de la Baixa Cerdanya

Santa Maria de Talló Lart romànic de la Baixa Cerdanya es dona principalment en l'arquitectura religiosa de les seves esglésies.

Nou!!: 1198 і Art romànic de la Baixa Cerdanya · Veure més »

Arxipreste de la Basílica Vaticana

LArxipreste de la Basílica Vaticana és el màxim responsable de l'activitat cultural i pastoral de la basílica.

Nou!!: 1198 і Arxipreste de la Basílica Vaticana · Veure més »

Arxiu eclesiàstic

El Crismó Els arxius eclesiàstics, també anomenats arxius de l'església, són els responsables de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per l'Església Catòlica, l'Església Protestant i altres comunitats cristianes, agrupades sota la denominació d'esglésies cristianes.

Nou!!: 1198 і Arxiu eclesiàstic · Veure més »

Arxiu Secret del Vaticà

Biblioteca Vaticana: detall LArxiu Secret del Vaticà -Archivio Segreto Vaticano en italià, Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum en llatí— és l'arxiu de la documentació de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: 1198 і Arxiu Secret del Vaticà · Veure més »

Assassin's Creed (videojoc)

Assassin's Creed és un videojoc desenvolupat per Ubisoft Montreal i publicat per Ubisoft.

Nou!!: 1198 і Assassin's Creed (videojoc) · Veure més »

Assís

Assís és un municipi italià, situat a la regió d'Úmbria i a la província de Perusa.

Nou!!: 1198 і Assís · Veure més »

Atos

El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Nou!!: 1198 і Atos · Veure més »

Averrois

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.

Nou!!: 1198 і Averrois · Veure més »

Bagras

Baghras (vista de la part oest) Bagras o Pagres (en llatí Pagrae, en grec antic Πάγπαι) era una ciutat de Síria al districte de Pièria prop de les Portes Síries, segons diu Ptolemeu, o al districte d'Antioquia prop de les Portes Amanides o Síries, segons precisa Estrabó.

Nou!!: 1198 і Bagras · Veure més »

Baha al-Din Sam I

Baha al-Din Sam I fou un sultà gúrida de la família shansabànida de Ghur, branca de Bamian, fill de Shams al-Din Muhammad al que va succeir el 1192.

Nou!!: 1198 і Baha al-Din Sam I · Veure més »

Baixa Cerdanya

Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.

Nou!!: 1198 і Baixa Cerdanya · Veure més »

Balkh

Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.

Nou!!: 1198 і Balkh · Veure més »

Baronia de Ribelles

La Baronia de Ribelles fou una jurisdicció senyorial del Principat, centrada en el castell de Ribelles de la població homònima de la Noguera, al comtat d'Urgell.

Nou!!: 1198 і Baronia de Ribelles · Veure més »

Basílica de Santa Anastàsia al Palatí

La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.

Nou!!: 1198 і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí · Veure més »

Berenguera de Castella

Berenguera de Castella (Segòvia 1180 - Monestir de Santa Maria la Real de Las Huelgas, Burgos 1246) fou reina de Castella (1217) i reina consort de Lleó (1197-1204).

Nou!!: 1198 і Berenguera de Castella · Veure més »

Bernat de Castelló

Bernat de Castelló (? — ?) fou bisbe d'Urgell (1195 - 1198).

Nou!!: 1198 і Bernat de Castelló · Veure més »

Bernat de Vilamur

Bernat de Vilamur (?, ~1175 — ?, ~1203) fou bisbe d'Urgell (1198 - 1203).

Nou!!: 1198 і Bernat de Vilamur · Veure més »

Bisbat antic de Londres

Saint Peter-on-the-Wall'',Utilitzada com a localització d'un videoclip de https://www.youtube.com/watch?v.

Nou!!: 1198 і Bisbat antic de Londres · Veure més »

Bisbat d'Adria-Rovigo

El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1198 і Bisbat d'Adria-Rovigo · Veure més »

Bisbat d'Albenga-Imperia

La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.

Nou!!: 1198 і Bisbat d'Albenga-Imperia · Veure més »

Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1198 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »

Bisbat d'Ascoli Piceno

El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1198 і Bisbat d'Ascoli Piceno · Veure més »

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.

Nou!!: 1198 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »

Bisbat d'Asti

El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1198 і Bisbat d'Asti · Veure més »

Bisbat d'Avezzano

El bisbat d'Avezzano (o dels Marsos) (italià: diocesi di Avezzano o dei Marsi; llatí: Dioecesis Marsorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1198 і Bisbat d'Avezzano · Veure més »

Bisbat d'Avranches

Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. Vista aèria del Mont Saint-Michel. L'abadia de la Santíssima Trinitat de La Lucerne. reliquies de sant Oberto (''saint Aubert''). El bisbat d'Avranches (francès: Diocèse d'Avranches, llatí: Dioecesis Abrincensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1198 і Bisbat d'Avranches · Veure més »

Bisbat d'Orleans

L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1198 і Bisbat d'Orleans · Veure més »

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1198 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »

Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca

La basilica santuari de Santa Maria de Finibus Terrae a Leuca L'església del S.S.Salvatore d'Alessano, catedral de la diòcesi d'Alessano fins al 1818 El bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca (italià: diocesi di Ugento-Santa Maria di Leuca; llatí: Dioecesis Uxentina-Sanctae Mariae Leucadensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla. El 2010 tenia 120.000 batejats d'un total de 122.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vito Angiuli. El sant patró de la diòcesi d'Ugento-Santa Maria de Leuca és sant Vicenç d'Osca, la festa del qual és el 22 de gener.

Nou!!: 1198 і Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca · Veure més »

Bisbat d'Utrecht

calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).

Nou!!: 1198 і Bisbat d'Utrecht · Veure més »

Bisbat de Belley-Ars

La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Belley-Ars · Veure més »

Bisbat de Coserans

El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Coserans · Veure més »

Bisbat de Cremona

El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Cremona · Veure més »

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »

Bisbat de Frejús i Toló

cocatedral de Frejús. IV, avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló. El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Frejús i Toló · Veure més »

Bisbat de Gap

Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Gap · Veure més »

Bisbat de Girona

El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Girona · Veure més »

Bisbat de Llemotges

catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227. L'església de l'abadia de ''Saint-Pierre'' de Solignac, fundada per sant Eloi el 631 o 632. El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Llemotges · Veure més »

Bisbat de Mazara del Vallo

El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Mazara del Vallo · Veure més »

Bisbat de Mâcon

El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Mâcon · Veure més »

Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea

La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea · Veure més »

Bisbat de Mottola

El Bisbat de Mottola (en llatí: Dioecesis Motulensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Mottola · Veure més »

Bisbat de Nantes

El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Nantes · Veure més »

Bisbat de Nitra

El palau episcopal. El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Nitra · Veure més »

Bisbat de Nuoro

Interior de la catedral El bisbat de Nuoro (italià: diocesi di Nuoro; llatí: Dioecesis Nuorensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Nuoro · Veure més »

Bisbat de Pavia

sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Pavia · Veure més »

Bisbat de Toul

L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Toul · Veure més »

Bisbat de Ventimiglia-Sanremo

cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »

Bisbat de Würzburg

La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Würzburg · Veure més »

Bisbat de Włocławek

La basílica de santa Maria a Licheń Stary El seminari major de Włocławek El bisbat de Włocławek (polonès: Diecezja Włocławska, llatí: Dioecesis Vladislaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.

Nou!!: 1198 і Bisbat de Włocławek · Veure més »

Camerino

Camerino és una ciutat d'Itàlia a les Marques, província de Macerata, amb uns 6.687 habitants (31/12/2019).

Nou!!: 1198 і Camerino · Veure més »

Cardenal vicari

Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: 1198 і Cardenal vicari · Veure més »

Casal de La Rochefoucauld

'''Blasó dels senyors de La Rochefoucauld''': ''Burelat de argent i atzur amb tres espigues de gules enquadernant sobre el tot, el del cap escapçat'' (l'espiga del cap escapçada per la vora de l'escut) La casa de La Rochefoucauld és una de les més antigues i il·lustres famílies de la noblesa francesa, els orígens de la qual remunten als senyors de La Roche a Charente al segle X i XI (Proves oficials de noblesa: 1019; canviat a Rochefoucauld al.

Nou!!: 1198 і Casal de La Rochefoucauld · Veure més »

Castell d'Escornalbou

El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.

Nou!!: 1198 і Castell d'Escornalbou · Veure més »

Castell de Concabella

El Castell de Concabella fou un palau senyorial al nucli de la població de Concabella, al municipi dels Plans de Sió (Segarra).

Nou!!: 1198 і Castell de Concabella · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: 1198 і Catarisme · Veure més »

Catedral d'Ely

La Catedral d'Ely o Església Catedral de la Santa i Indivisible Trinitat d'Ely és l'església principal d'Ely a Cambridgeshire, Anglaterra, i la seu del bisbat d'Ely.

Nou!!: 1198 і Catedral d'Ely · Veure més »

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Nou!!: 1198 і Catedral de Palerm · Veure més »

Catedral de Sevilla

La Catedral de Santa María de la Sede de Sevilla és la catedral gòtica cristiana més gran del món.

Nou!!: 1198 і Catedral de Sevilla · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: 1198 і Cesena · Veure més »

Comtat de Beaumont-sur-Oise

El comtat de Beaumont-sur-Oise fou una jurisdicció feudal situada al nord de París, al sud del Beauvais, a l'est del Vexin i a l'oest de Valois.

Nou!!: 1198 і Comtat de Beaumont-sur-Oise · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: 1198 і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Clervaux

El comtat de Clervaux o Clairval fou una jurisidcció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, sorgida d'una branca dels comtes de Vianden, a l'entorn del castell de Klierf.

Nou!!: 1198 і Comtat de Clervaux · Veure més »

Comtat de Forez

El comtat de Forez fou una jurisdicció feudal que tenia per centre Feurs, capital històrica de la regió de Forez.

Nou!!: 1198 і Comtat de Forez · Veure més »

Comtat de la Mark

El Comtat de la Mark (en alemany Graftschaft Mark o Die Mark) era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.

Nou!!: 1198 і Comtat de la Mark · Veure més »

Comtat de Xampanya

Comtats de França vers 1030 Comtats de França vers 1180 El comtat de Xampanya fou una jurisdicció feudal de França, formada per la unió de diversos comtats de la casa de Blois (Meaux, Provins i Troyes, i diverses senyories; per un cert temps van dominar el comtat de Reims però finalment no el van conservar. El comtat va tenir autoritat feudal sobre diverses senyories i comtats com Rumigny, Châtillon, Epernay, Vitry, Nogent, Château Renard, Mezières, Bray, Grandpré, Braine, Joinville, Rethel, Porcien, Joigny, Bar-sur-Aube i Bar-sur-Seine.

Nou!!: 1198 і Comtat de Xampanya · Veure més »

Confraria de l'Arca de l'Esperit Sant

La Confraria de l'Arca o Confraria de l'Arca de l'Esperit Sant, coneguda com a Confraria de l'Esperit Sant, és una confraria laica dedicada a les obres caritatives, fundada cap al 1180 per Guiu de Montpeller com a associació de laics simpatitzants de l'obra de l'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant que fundà simultàniament, per donar assistència i ajut a pobres, malalts i orfes de la ciutat de Montpeller.

Nou!!: 1198 і Confraria de l'Arca de l'Esperit Sant · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: 1198 і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: 1198 і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conquestes musulmanes al subcontinent indi

Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.

Nou!!: 1198 і Conquestes musulmanes al subcontinent indi · Veure més »

Constança d'Aragó i de Castella

Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm Corona de Constança d'Aragó, Palerm, tresor de la catedral Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 23 de juny de 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic (1210-1222).

Nou!!: 1198 і Constança d'Aragó i de Castella · Veure més »

Constança I de Sicília

Constança de Sicília (1154-27 de novembre de 1198) va ser l'hereva dels reis normands de Sicília i l'esposa d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1198 і Constança I de Sicília · Veure més »

Constantí II de Torres

Constantí II de Torres conegut com "de Martis" va succeir al seu pare Barisó II de Torres com a jutge de Torres el 1186.

Nou!!: 1198 і Constantí II de Torres · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: 1198 і Croada Albigesa · Veure més »

Croada del 1197

La croada del 1197, també coneguda pel nom de croada d'Enric VI o croada alemanya, fou una croada impulsada per l'emperador Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic per compensar la fallida expedició militar del seu pare, Frederic I durant la Tercera Croada (1189–1190) en Terra Santa.

Nou!!: 1198 і Croada del 1197 · Veure més »

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Nou!!: 1198 і Cronologia del catarisme · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: 1198 і Damasc · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: 1198 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Dieu et mon droit

El lema apareix sota les armes reials del Regne Unit. Dieu et mon droit ("Déu i el meu dret" en francès) ha estat emprat com a lema del monarca britànic des que va ser adoptat per Enric V (1413-1422).

Nou!!: 1198 і Dieu et mon droit · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: 1198 і Dinastia · Veure més »

Dinastia Premíslida

Escut d'armes dels premíslides La dinastia Premíslida (txec: Přemyslovci, polonès: Przemyślidzi, alemany: Premysliden) va ser una nissaga que regnà a Bohèmia des del i a Polònia des de l'any 1300, fins a la seva extinció, l'any 1306.

Nou!!: 1198 і Dinastia Premíslida · Veure més »

Districte de Monghyr

El districte de Monghyr (o districte de Munger o districte de Mungir) és una divisió administrativa de Bihar, a l'Índia, amb capital a Munger o Monghyr (Mungir).

Nou!!: 1198 і Districte de Monghyr · Veure més »

Dolça de Barcelona

Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.

Nou!!: 1198 і Dolça de Barcelona · Veure més »

Dolça I de Pallars Jussà

Dolça I de Pallars Jussà o Dolça de So (? - 1198) fou comtessa de Pallars Jussà (1182-1192).

Nou!!: 1198 і Dolça I de Pallars Jussà · Veure més »

Domènec de Guzmán

Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.

Nou!!: 1198 і Domènec de Guzmán · Veure més »

Ducat de Clèveris

El Ducat de Clèveris (Herzogtum Kleve en alemany), fins al 1391 Comtat de Clèveris, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1198 і Ducat de Clèveris · Veure més »

Ducat de Spoleto

Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.

Nou!!: 1198 і Ducat de Spoleto · Veure més »

Ducat de Suàbia

Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.

Nou!!: 1198 і Ducat de Suàbia · Veure més »

Eldiarda d'Anglesola

Eldiarda d'Anglesola, també anomenada Eldiardis, Aldiarda, o Eliarda d'Anglada, Anglesola, Angularia, Angulariola o Englasola (Segle XII - Vallbona de les Monges, gener o febrer de 1267), va ser primer abadessa del Monestir de Santa Maria de Valldaura, al Berguedà (1243-1245), per acabar sent-ho del de Vallbona de les Monges (1246-1258).

Nou!!: 1198 і Eldiarda d'Anglesola · Veure més »

Ermengol VIII d'Urgell

Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).

Nou!!: 1198 і Ermengol VIII d'Urgell · Veure més »

Escut del Regne Unit

L'escut del Regne Unit (en anglès Royal Coat of Arms of the United Kingdom, 'Reial escut d'armes del Regne Unit') són les armories del monarca britànic, actualment el rei Carles III; són conegudes en anglès com les Arms of Dominion ('armes de domini') i foren adoptades oficialment l'any 1837.

Nou!!: 1198 і Escut del Regne Unit · Veure més »

Eudòxia Angelina

Eudòxia Angelina, en grec medieval Ευδοκία Αγγελίνα, en serbi Evdokija Anđel, que va morir cap al 1211, o una mica després, va ser la reina consort d'Esteve el Primercoronat de Sèrbia, fill d'Esteve Nemanja, des de l'any 1196 fins al 1198.

Nou!!: 1198 і Eudòxia Angelina · Veure més »

Eustaci de Tessalònica

Eustaci (en llatí Eusthatius, en grec Εὐστάθιος) fou un arquebisbe de Tessalònica, nascut a Constantinoble que va viure a la segona meitat del.

Nou!!: 1198 і Eustaci de Tessalònica · Veure més »

Felip de Suàbia

Felip de Suàbia (1177 – 21 de juny de 1208) va ser rei d'Alemanya i duc de Suàbia, rival de l'emperador Otó IV.

Nou!!: 1198 і Felip de Suàbia · Veure més »

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Nou!!: 1198 і Felip II de França · Veure més »

Frederic I el Catòlic

Frederic I en la croada (a l'arbre genealògic dels Babenberg, 1489-1492) Frederic I el Catòlic (vers 1175 – 16 d'abril de 1198) fou duc d'Àustria, de la casa de Babenberg, fill gran de Leopold V, a qui va succeir a la seva mort el 1195.

Nou!!: 1198 і Frederic I el Catòlic · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: 1198 і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gaufred de Medinyà

Gaufred de Medinyà va ser bisbe de Girona de 1196 fins al 18 de juny de 1198.

Nou!!: 1198 і Gaufred de Medinyà · Veure més »

Gúrides

Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.

Nou!!: 1198 і Gúrides · Veure més »

Gemer

Gemer és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.

Nou!!: 1198 і Gemer · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Nou!!: 1198 і Genguis Khan · Veure més »

Geoffroi II de Bretanya

Geoffroi II de Bretagne o Geoffroy II Plantagenet, també Jofré II de Bretanya o Jofré II Plantagenet o Godofreu II Plantagenet (nascut el 23 de setembre de 1158 mort a París el 21 d'agost de 1187 als 28 anys), fill del rei d'Anglaterra, duc de Normandia i comte d'Anjou Enric II Plantagenet i d'Elionor d'Aquitània, duquessa d'Aquitània.

Nou!!: 1198 і Geoffroi II de Bretanya · Veure més »

Germanes de l'Esperit Sant

Les Germanes Hospitalàries de l'Esperit Sant (a França), Canongesses de l'Esperit Sant (a Polònia) o, a Espanya, Comanadores de l'Esperit Sant són un orde monàstic femení format per una federació de comunitats independents, amb noms diferents en cada lloc.

Nou!!: 1198 і Germanes de l'Esperit Sant · Veure més »

Ghiyath al-Din Muhàmmad

Ghiyath al-Din Muhàmmad (abans del regnat Xams al-Din Muhàmmad) fou sultà gúrida de la família xansabànida del Ghur.

Nou!!: 1198 і Ghiyath al-Din Muhàmmad · Veure més »

Go-Toba

L'emperador Go-Toba (后 鸟羽 天皇, Go-Toba-Tennō, 6 d'agost del 1180 - 28 de març del 1239) va ser el 82è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.

Nou!!: 1198 і Go-Toba · Veure més »

Godofreu I de Villehardouin

Godofreu o Jofré o Jofré I de Villehardouin (+ entre 1213 i 1218) fou un cavaller croat i historiador, senyor de Villehardouin a França.

Nou!!: 1198 і Godofreu I de Villehardouin · Veure més »

Gran Mestre de l'Orde Teutònic

Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1198 і Gran Mestre de l'Orde Teutònic · Veure més »

Gran Muralla Xinesa

La Gran Muralla xinesa (en xinès: 长城, pinyin: Chángchéng; literalment, 'muralla llarga'), també coneguda a la Xina com a 万里长城, pinyin: Wànlǐ Chángchéng, la Gran Muralla de 10.000 li, és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques.

Nou!!: 1198 і Gran Muralla Xinesa · Veure més »

Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.

Nou!!: 1198 і Gregori IX · Veure més »

Grigor VI Apirat

Grigor VI Apirat fou patriarca de l'església armènia del 1194 al 1203.

Nou!!: 1198 і Grigor VI Apirat · Veure més »

Guerres civils noruegues

Inge Haraldsson. Dibuix de Wilhelm Wetlesen, en una edició de 1899 de la Heimskringla. Les guerres civils noruegues (en noruec, Borgerkrigstiden) són un terme utilitzat per a designar el període de la història de Noruega entre 1130 i 1240.

Nou!!: 1198 і Guerres civils noruegues · Veure més »

Guillem (abat de Sant Quirze, 1198)

Guillem fou abat del monestir Sant Quirze de Colera almenys el 1198.

Nou!!: 1198 і Guillem (abat de Sant Quirze, 1198) · Veure més »

Guillem III de Sicília

Guillem III de Sicília (1185 - 1198) fou breument rei de Sicília durant deu mesos l'any 1194.

Nou!!: 1198 і Guillem III de Sicília · Veure més »

Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada

Guillem Ramon de Montcada o Guillem Ramon I de Bearn fou vescomte de Bearn.

Nou!!: 1198 і Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada · Veure més »

Guiu de Montpeller (beat)

Guiu de Montpeller (Montpeller, ca. 1153 - Roma, 1208) fou un noble occità, fundador de l'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant i de la Confraria de l'Esperit Sant per atendre els malalts, necessitats i nens abandonats de la ciutat.

Nou!!: 1198 і Guiu de Montpeller (beat) · Veure més »

Heràldica

XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Nou!!: 1198 і Heràldica · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: 1198 і Història de Creta · Veure més »

Història de Croàcia

La història de Croàcia comença al principi del període neolític.

Nou!!: 1198 і Història de Croàcia · Veure més »

Història de la civilització islàmica

La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.

Nou!!: 1198 і Història de la civilització islàmica · Veure més »

Història de la medicina

El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp'' de Rembrandt. La història de la medicina és la branca de la història dedicada a l'estudi dels coneixements i pràctiques mèdiques al llarg del temps.

Nou!!: 1198 і Història de la medicina · Veure més »

Història de Txèquia

(1) Extensió suposada de la Gran Moràvia; (2) Retrat de Gengis Khan, responsable d'haver mirat d'envair Txèquia; (3) Estàtua homenatge a Jan Hus; (4) Escut d'armes de la dinastia Premíslida; (5) Manifestació a Praga per la unió de Txèquia i Eslovàquia; (6) Bandera d'Eslovàquia després de l'autodeterminació; (7) Manifestació a Lituània contra la invasió soviètica de Txecoslovàquia; (8) Bandera de Txèquia després de l'autodeterminació eslovaca. Aquest article sobre la història de la República Txeca pretén cobrir la història del territori que pertany avui a la República Txeca, però que ha existit abans amb altres noms: Bohèmia o Bohèmia-Moràvia, País de la corona txeca, en fronteres que són més o menys les de l'estat actual.

Nou!!: 1198 і Història de Txèquia · Veure més »

Honori III

Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.

Nou!!: 1198 і Honori III · Veure més »

Hug I d'Arborea

Hug I d'Arborea, conegut també com a Hug II Ponç de Cervera, Hug II de Bas o Hug Poncet, (Oristany (Sardenya) 1178) net de Barisó I d'Arborea i de la segona dona d'aquest, Agalbursa.

Nou!!: 1198 і Hug I d'Arborea · Veure més »

Humbert V de Beaujeu

Humbert V de Beaujeu (1198-1250) va ser un noble francès.

Nou!!: 1198 і Humbert V de Beaujeu · Veure més »

Ibn Dihya

Ibn Dihya, sobrenom o pseudònim (xuhra) d'Abu-l-Khattab Úmar ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Muhàmmad ibn al-Jumàyyil ibn Farh ibn Khàlaf ibn Qumis ibn Mazlal ibn Badr ibn Àhmad ibn Dihya ibn Khalifa ibn Farwa al-Kalbí al-Andalussí al-Balansí ad-Daní —en àrab Abū l-Ḫaţţāb ʿUmar ibn al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Muḥammad ibn al-Jumayyil ibn Farḥ ibn Ḫalaf ibn Qūmis ibn Mazlāl ibn Badr ibn Aḥmad ibn Diḥya ibn Ḫalīfa ibn Farwa al-Kalbī al-Andalusī al-Balansī ad-Dānī— (Dénia?, 1152? – el Caire, 27 de novembre de 1235), exercí de cadi i fou un erudit andalusí, especialitzat en el hadit.

Nou!!: 1198 і Ibn Dihya · Veure més »

Ibn Kuzman

Nom donat al diversos membres d'una família cordovesa, els principals dels quals foren.

Nou!!: 1198 і Ibn Kuzman · Veure més »

Isabel de Jerusalem

Isabel I de Jerusalem (Nablus, 1172 - Acre, 1205) fou una reina de Jerusalem de 1192 a 1205.

Nou!!: 1198 і Isabel de Jerusalem · Veure més »

Jacobo d'Àvila

Jacobo, també citat per la variant del seu nom, Diego, fou un religiós castellà, que esdevingué bisbe d'Àvila entre 1195 i 1203.

Nou!!: 1198 і Jacobo d'Àvila · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: 1198 і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan Camàter

Joan Camàter (en Joannes Camaterus, en grec medieval Ἰωάννης Καματηρός) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1198 al 1206.

Nou!!: 1198 і Joan Camàter · Veure més »

Joan de Mata

Joan de Mata (Faucon dau Caire o Faucon-de-Barcelonnette,: Situé près de Barcelonnette, Faucon est le village de naissance de Saint Jean de Matha, fondateur de l'ordre des Trinitaires en 1193. À l'altitude de 1150 mètres, c'est le plus vieux village de la vallée de l'Ubaye. Provença, França, 23 de juny de 1160? - Roma, Itàlia, 17 de desembre de 1213) fou un frare provençal, fundador de l'Orde Trinitari.

Nou!!: 1198 і Joan de Mata · Veure més »

Jordi II Xifilí

Jordi II Xifilí (en llatí Georgius Xiphilinus en grec Γεώργιος ὁ Ξιφιλῖνος) fou patriarca de Constantinoble entre els anys 1191 i 1198.

Nou!!: 1198 і Jordi II Xifilí · Veure més »

L'Albiol

L'Albiol (del llatí alveolus, diminutiu dalveus, 'conca') és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: 1198 і L'Albiol · Veure més »

Laristan

Laristan és una regió històrica de l'Iran, a la província de Fars, centrada en la ciutat de Lar.

Nou!!: 1198 і Laristan · Veure més »

Lavagna

Lavagna (en ligur Lavàgna) és un municipi comune de 12.510 habitants (2012) dins la ciutat metropolitana de Gènova a Ligúria.

Nou!!: 1198 і Lavagna · Veure més »

Leopold VI

Leopold de Babenberg, dit Leopold el Gloriós o Leopold VI (1176 – 26 de juliol de 1230, San Germano) fou duc d'Estíria el 1194 i duc d'Àustria de 1198 a 1230.

Nou!!: 1198 і Leopold VI · Veure més »

Leszek I el Blanc

Leszek I el Blanc - Leszek Biały en polonès - (vers 1186 - 1227) fou duc de Cracòvia (1194-1198, 1202-1210, i a partir de 1211), duc de Sandomierz (1194-1227), duc de Masòvia (1194-1200) i duc de Cuiàvia (1199-1200).

Nou!!: 1198 і Leszek I el Blanc · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1198 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'astrònoms

Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.

Nou!!: 1198 і Llista d'astrònoms · Veure més »

Llista d'emperadors del Japó

Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.

Nou!!: 1198 і Llista d'emperadors del Japó · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: 1198 і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de bisbes de Mende

La llista de bibes de Mende és la següent.

Nou!!: 1198 і Llista de bisbes de Mende · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: 1198 і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de governants aiúbides

La dinastia aiúbida dominà moltes parts de l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord als segles  i. La següent és una llista de governants aiúbides per províncies.

Nou!!: 1198 і Llista de governants aiúbides · Veure més »

Llista de governants de Bretanya

Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.

Nou!!: 1198 і Llista de governants de Bretanya · Veure més »

Llista de Reis d'Albània

Ensenya reial albanesa.

Nou!!: 1198 і Llista de Reis d'Albània · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: 1198 і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: 1198 і Llista de reis germànics · Veure més »

Lluís VII de França

Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.

Nou!!: 1198 і Lluís VII de França · Veure més »

Madhwa

Madhwa (Udipi, Karnataka, 1198-1277 o 1238-1317), també anomenat Anandatirtha o Purnaprajna, va ser un filòsof i anacoreta hindú que pertangué al vedanta, un dels sis sistemes ortodoxos de l'hinduisme.

Nou!!: 1198 і Madhwa · Veure més »

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».

Nou!!: 1198 і Maimònides · Veure més »

Mardin

Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).

Nou!!: 1198 і Mardin · Veure més »

Maria de França i d'Aquitània

Maria de França i d'Aquitània (1145 - 11 de març del 1198) fou princesa de França i regent del comtat de Xampanya (1181 - 1187 i 1190 - 1197).

Nou!!: 1198 і Maria de França i d'Aquitània · Veure més »

Maria de França i de Merània

Maria de França i de Merània (v. 1198 - 1224) fou princesa del Regne de França.

Nou!!: 1198 і Maria de França i de Merània · Veure més »

Marquesat de Busca

El marquesat de Busca fou un antic estat feudal d'Itàlia al Piemont sorgit dels dominis dels Aleramici.

Nou!!: 1198 і Marquesat de Busca · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: 1198 і Màntua · Veure més »

Medicina en el món islàmic medieval

Foli d'un manuscrit àrab del Dioscòrides Pedaci, ''De Materia Medica'', 1229Dins la història de la medicina, la medicina islàmica, també coneguda com a medicina grecoàrab o medicina grecoislàmica, es refereix a la ciència de la medicina desenvolupada en l'edat d'or de l'islam, i escrita en àrab, la lingua franca de la civilització islàmica.

Nou!!: 1198 і Medicina en el món islàmic medieval · Veure més »

Miecislau III de Polònia

Miecislau III el Vell. Pintat per Jan Matejko. Miecislau III el Vell (en polonès: Mieszko III Stary; 1121? - 13 de març de 1202), de la Dinastia Piast, va ser duc de Gran Polònia (1138-1202) i duc de Polònia (1173-1202), amb interrupcions de 1177 a 1190 i de 1191 a 1198.

Nou!!: 1198 і Miecislau III de Polònia · Veure més »

Moisès de Coucy

Moisès ben Jacob de Coucy (també conegut com el SMaG) (Coucy, 1198 - França, 1274) va ser un reconegut rabí francès., artículo publicado en el sitio web Chabad, en español.

Nou!!: 1198 і Moisès de Coucy · Veure més »

Monestir de Khilandar

El monestir de Khilandar (grec: Χιλανδαρίου, serbi: Хиландар, búlgar: Хилендарски манастир) és un monestir ortodox serbi situat al mont Atos, a Grècia.

Nou!!: 1198 і Monestir de Khilandar · Veure més »

Monghyr

Munger és una ciutat i municipi de l'Índia a l'estat de Bihar capital del districte de Monghyr o Munger.

Nou!!: 1198 і Monghyr · Veure més »

Muhàmmad an-Nàssir

Muhàmmad an-Nàssir (m. 1213), de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad an-Nàssir li-din-Al·lah ibn Yaqub al-Mansur ibn Abd-al-Mumin, fou el quart califa dels almohades.

Nou!!: 1198 і Muhàmmad an-Nàssir · Veure més »

Naiman

Els naiman fou un dels principals pobles turcomongols, que habitaven probablement l'actual districte del Kobdo, i del costat de l'Ubsa Nor, fins a l'Irtix Negre i el Zaisan Nor, i de l'altra part fins al riu Selenga superior.

Nou!!: 1198 і Naiman · Veure més »

Nicòpolis (tema)

El tema de Nicòpolis (en grec medieval θέμα Νικοπόλεως, thema Nikopoleōs) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al nord-oest de Grècia.

Nou!!: 1198 і Nicòpolis (tema) · Veure més »

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: 1198 і Nisibis · Veure més »

Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant

L'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, en llatí Ordo Sancti Spiritus, és un orde religiós catòlic, de tipus militar hospitaler, fundat per Guiu de Montpeller al final del per a l'atenció als pobres, malalts i nens abandonats.

Nou!!: 1198 і Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: 1198 і Orde Teutònic · Veure més »

Orde Trinitari

LOrde de la Santíssima Trinitat o Orde dels Trinitaris (en llatí Ordo Sanctissimae Trinitatis), fundada com a Orde de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde mendicant.

Nou!!: 1198 і Orde Trinitari · Veure més »

Orsini

El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.

Nou!!: 1198 і Orsini · Veure més »

Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.

Nou!!: 1198 і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Paüls de Flamisell

Paüls de Flamisell, és un poble del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; està situat a la Coma de Mont-ros, davant i a 750 metres al sud-est de Mont-ros.

Nou!!: 1198 і Paüls de Flamisell · Veure més »

Papa Celestí III

Celestí III (Roma, 1106 - † Roma, 8 de gener de 1198) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1191 al 1198.

Nou!!: 1198 і Papa Celestí III · Veure més »

Pau

La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.

Nou!!: 1198 і Pau · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: 1198 і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pere de Centelles

Pere de Centelles (?, - Barcelona, 28 de març de 1252) fou un religiós català elegit bisbe de Barcelona de 1241 a 1252.

Nou!!: 1198 і Pere de Centelles · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: 1198 і Pere el Catòlic · Veure més »

Pietro Parenzo

Pietro Parenzo (Roma, s. XII - Orvieto, 21 de maig de 1199) fou podestà o senyor d'Orvieto en nom del papa.

Nou!!: 1198 і Pietro Parenzo · Veure més »

Pina de Ebro

Pina de Ebro és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre.

Nou!!: 1198 і Pina de Ebro · Veure més »

Porto Venere

Portovenere o Porto Venere (Portuvénere en lígur) és un municipi italià de 3.990 habitants de la província de La Spezia.

Nou!!: 1198 і Porto Venere · Veure més »

Príncep elector

Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.

Nou!!: 1198 і Príncep elector · Veure més »

Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó

La Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó es produí l'any 1220 i fou liderada per Rodrigo de Liçana i Pero Ferrández d'Açagra, sobirà independent de la Senyoria d'Albarrasí.

Nou!!: 1198 і Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó · Veure més »

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Nou!!: 1198 і Quarta Croada · Veure més »

Rabat

Rabat (tr) és la capital del regne del Marroc, situada a la costa atlàntica, a la riba sud de la desembocadura del riu Bu Regreg, que la separa de la veïna ciutat de Salé.

Nou!!: 1198 і Rabat · Veure més »

Ramon Roger I de Foix

Ramon Roger I de Foix (ca. 1152 - Mirapeis, França 1223) fou comte de Foix (1188-1223).

Nou!!: 1198 і Ramon Roger I de Foix · Veure més »

Ramon VI de Tolosa

Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).

Nou!!: 1198 і Ramon VI de Tolosa · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: 1198 і Ravenna · Veure més »

Robert de Matallana

Robert de Matallana (Borgonya?, França, començament del - Matallana, abans de 1198) fou un monjo cistercenc, primer abat del monestir de Matallana (municipi de Villalba de los Alcores, província de Valladolid).

Nou!!: 1198 і Robert de Matallana · Veure més »

Robert II de Dreux

Robert II de Dreux Robert II de Dreux, nascut cap a 1154, mort e 28 de desembre de 1218, comte de Dreux, de Brie i de Braine, fill de Robert I, comte de Dreux, i d'Agnès de Baudement, senyora de Braine.

Nou!!: 1198 і Robert II de Dreux · Veure més »

Ruaidrí Ua Conchobair

Ruaidrí Ua Conchobair (Tuam ? -Cong, 1198) en anglès Rory O'Connor rei de Connacht al i últim Gran rei d'Irlanda.

Nou!!: 1198 і Ruaidrí Ua Conchobair · Veure més »

Rubió

Rubió és un municipi de la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra, Catalunya.

Nou!!: 1198 і Rubió · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: 1198 і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sança de Castella i de Polònia

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).

Nou!!: 1198 і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »

Sant Esteve de les Pereres

Sant Esteve de les Pereres és una església romànica que es troba a l'entitat de població de les Pereres pertanyent al municipi de Fontanals de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Nou!!: 1198 і Sant Esteve de les Pereres · Veure més »

Sant Marc de Roma

Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.

Nou!!: 1198 і Sant Marc de Roma · Veure més »

Sant Miquel de Soriguerola

Sant Miquel de Soriguerola és una església romànica situada a l'entitat de població de Soriguerola pertanyent al municipi de Fontanals de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Nou!!: 1198 і Sant Miquel de Soriguerola · Veure més »

Sant Salvador de Predanies

Sant Salvador de Predanies és una església romànica que es troba al nucli de Prats, del municipi de Prats i Sansor a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Nou!!: 1198 і Sant Salvador de Predanies · Veure més »

Sant Serni de Coborriu

L'església de Sant Serni de Coborriu es troba a l'entitat de població de Coborriu de Bellver pertanyent al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Nou!!: 1198 і Sant Serni de Coborriu · Veure més »

Santa Maria de Mosoll

Santa Maria de Mosoll és una església romànica situada a l'entitat de població de Mosoll, pertanyent al municipi de Das, a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Nou!!: 1198 і Santa Maria de Mosoll · Veure més »

Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: 1198 і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »

Santuari de Nostra Senyora de San Luca

Nostra Senyora de San Luca sobre el cim de ''Colle della Guardia'' El Santuari de Nostra Senyora de San Luca (en italià Santuario della Madonna di San Luca) és un santuari catòlic situat sobre el Colle della Guardia, un promontori cobert parcialment per boscos d'uns 300 msnm al sud-oest del centre històric de la ciutat de Bolonya, a Itàlia.

Nou!!: 1198 і Santuari de Nostra Senyora de San Luca · Veure més »

Skopje

Skopje (Скопје; antigament també Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia del Nord.

Nou!!: 1198 і Skopje · Veure més »

Sofia de Polotsk

Sofia de Minsk o Sofia de Polotsk (c. 1140 – 5 de maig del 1198) fou reina consort danesa pel seu matrimoni amb el rei Valdemar I de Dinamarca, i més tard del landgravina de Turíngia.

Nou!!: 1198 і Sofia de Polotsk · Veure més »

Solfatara

La Solfatara és un cràter volcànic proper de la ciutat de Pozzuoli (o Puteoli), a l'oest de Nàpols.

Nou!!: 1198 і Solfatara · Veure més »

Tayang

Tayang o Taiboga Khan (Taïbuqa o Balbuqa) fou kan dels naiman vers 1197-1204.

Nou!!: 1198 і Tayang · Veure més »

Tàtars

Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.

Nou!!: 1198 і Tàtars · Veure més »

Tekla

Tekla, Tekele, Dakla o Degele fou un atabeg salghúrida de Fars, successor del seu pare Mudhàffar-ad-Din Zanguí vers 1175 (entre 1174 i 1178).

Nou!!: 1198 і Tekla · Veure més »

Tema de les Fortaleses Noves

Les Fortaleses Noves o Neokastra (en grec medieval Νεόκαστρα, 'Fortaleses Noves', o θέμα Νεοκάστρων, i en llatí Neocastri o Neocastron) va ser un tema o província civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient que va existir entre els segles  i al nord-oest d'Anatòlia (a l'actual Turquia).

Nou!!: 1198 і Tema de les Fortaleses Noves · Veure més »

Teobald III de Xampanya

Segell de Teobald III de Xampanya de 1198. És el primer comte de Xampanya del qual es té evidència que va prendre el senyal de la barra com a senyal heràldic, apareixent tant sobre el seu escut de cavaller, com al revers del segell. Els segells del seu germà i del seu pare mostren escuts plans sense cap tipus d'armories, ni en el anvers, ni el revers dels seus segells, per bé que es considera que el seu germà Enric II de Xampanya, rei de Jerusalem podria ja haver pres aquest senyal.Arbois De Jubainville, Henry d':http://books.google.cat/books?id.

Nou!!: 1198 і Teobald III de Xampanya · Veure més »

Tomàs I de Savoia

Tomàs I de Savoia (Aiguebelle, Savoia, 1178 - Moncalieri, 1233) fou el comte de Savoia entre 1189 i 1233.

Nou!!: 1198 і Tomàs I de Savoia · Veure més »

Torre de Centocelas

La Torre de Centocelas (en llatí Centum Cellæ, Centum Celli, o Centum Coelli), antigament també denominada Torre de Sâo Cornélio, es troba a la muntanya de Sâo Antão, freguesia del Colmeal da Torre, municipi de Belmonte, districte de Castelo Branco, a Portugal.

Nou!!: 1198 і Torre de Centocelas · Veure més »

Torre de la Milícia

La ''Torre delle Milizie'' abans de la demolició del convent de Santa Catarina al Magnanapoli. La Torre de la Milícia ("Torre delle Milizie" en italià) és una torre antiga fortificada de la ciutat de Roma, Itàlia, situada entre els Mercats de Trajà en els Fòrums Imperials, a l'est, i la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino, a l'oest.

Nou!!: 1198 і Torre de la Milícia · Veure més »

Tsuchimikado

L'emperador Tsuchimikado (土 御 门 天皇, Tsuchimikado-Tennō, 3 de gener del 1196 - 6 de novembre del 1231) va ser el 83è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.

Nou!!: 1198 і Tsuchimikado · Veure més »

Turňa nad Bodvou

Turňa nad Bodvou és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1198 і Turňa nad Bodvou · Veure més »

Vescomtat de Bas

El vescomtat de Besalú, després anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicció feudal sorgida com a seguiment del desaparegut comtat de Besalú.

Nou!!: 1198 і Vescomtat de Bas · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: 1198 і Vilanova (genealogia) · Veure més »

Walther von der Vogelweide

Walther von der Vogelweide fou un dels Minnesänger (trobadors en llengua alemanya) més famosos i se'l considera el poeta alemany més important de l'edat mitjana.

Nou!!: 1198 і Walther von der Vogelweide · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1198 і 1 de setembre · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1198 і 10 de desembre · Veure més »

1160

Sense descripció.

Nou!!: 1198 і 1160 · Veure més »

1216

Sense descripció.

Nou!!: 1198 і 1216 · Veure més »

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1198 і 16 de juliol · Veure més »

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1198 і 22 de febrer · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1198 і 6 de juliol · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant